Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/P

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
P
[ 673 ]

p


p Ⓔ POS(T) (EWD 5, 330) 6 1807 pa (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. pa mar. pa Badia pa grd. pa, ’a fas. pa caz. pa bra. pa, po moe. po fod. pa col. po MdR pa
1 particella grammaticalizzata in vari livelli per la domanda (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓓ denn ◇ a) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’espa pœdù inamurè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Dijëis’ a de sci? / Ie crëie bën de no. Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Olá é pa chi, che t’á acusé? Ne t’á pa condané degügn? Olà é pa chi, che t’ ha accusé? Ne t’ ha pa condanne degügn? HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) olà éi pa, chi che te à acusà? ollá ei pó, chi che te a accusá? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); e) Che dess pa ester so spojo? Ché dess pa estr sò spoŝo? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); f) Dì mut tan d’elemënc iel pa? Doi, respuend l mut bel franch. Dì mut tan d’elemënc iel pa? Doi, respuend l mut bel franch. VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
2 denota una successione ideale, assumendo così l’aspetto di un avverbio di modo; può avere un valore leggermente avversativo (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ poi Ⓓ dann ◇ a) Jide, portai ca duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) N ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Ne ve feje plu menines: / ve sautësse gën tla tlines!! / Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! / Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); e) no son pa plu degno de ester nominé vost fi no song pa plú degno de ester nominé vost fí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Chëst diji pa inć’ iö: olach’ ëla manćia, mànćel tüt. Quëst diŝi pa inçh’ jeu: olà ch’ëlla mançhia, mançhiel tüt. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); g) Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); h) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); i) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se la goder / Ai pensieres, ala crëujes / Nëus ne ulon pa plu pensé. Can che sumpa te Gardeina / Neus volumpa se la gudè / Ai pensieres, a le creuses / Neus ne ulon pa plu pensé. ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); j) E canche te sarès pa n pera stenta / E che no te ès pa più polenta / E ti es pa soula a vadagnèr / E sie o set che vel magnèr. Ö canchö ti saräs pô n pörâ stöntô / Ö chö non ti äs pô più polentâ / Ö ti äs po soulâ a vadagnär / Ö siö o set chö völ magniär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:166 (caz.); k) ëi m’ova pa dit dant, che zeche iel pa dlonch, ma tlo n iede no iel pa nët nia! ëi m’òva pa ditt dànt, che zöchë jèl pa dlonch, mà tlò ‘n jèdë non jèl pa nètnia! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

pa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., MdR) ↦ pa.

pa (Rina, fod.) ↦ pere.

pa (mar.) ↦ pro2.

paament (fas.) ↦ paiament.

paan (fas.) ↦ paian. p [ 674 ] paar (bra.) ↦ paié.

pacasc (fas.) ↦ pocaja.

padeon (amp.) ↦ paveon.

padì (amp.) ↦ patì.

padiment (fas.) ↦ patiment.

padir (fas.) ↦ patì.

padre Ⓔ it. padre 6 1868 padre (DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358)
gad. padre Badia padre fod. padre col. padre amp. padre
s.m. Ⓜ padri
1 titolo reverenziale che si premette al nome di monaci e frati che siano sacerdoti o ad altra loro qualifica (amp.) Ⓘ padre Ⓓ Pater ◇ a) Padre Basilio, ancuoi scusà ve preo, / se un pormai d’anpezan algo el vó dì Padre Basilio, anquoi šcusà ve preo, / se un pormai d’ampezan algo el vo dì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.) ☝ pere
2 dio padre (gad.) Ⓘ Padre Eterno Ⓓ Gott Vater ◇ a) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede en Os, Padre etern, en osc divin Filiuolo, y tl Spirit Sant Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ☝

pere
Santo Padre (fod.) Ⓘ Santo Padre Ⓓ Heiliger Vater ◇ a) N orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

padre (gad., Badia, fod., col., amp.) ↦ padre.

padrenostro (amp.) ↦ paternoster.

Padresante 6 1844 Padresante (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. Padresante
antrop.
soprannome (estinto) a cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ Padresante Ⓓ Padresante ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà proà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

Padresante (amp.) ↦ Padresante.

padrin Ⓔ *PATRĪNUS (invece di *PATRIGNUS) (EWD 5, 137) x it. padrino 6 1763 padrign ‘vitricus’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. padrin Badia padrin grd. padrin fas. paerign caz. paerin bra. paerin moe. pairign fod. padrin, parin amp. padrin
s.m. Ⓜ padrins
il nuovo marito della madre rispetto ai figli nati in un matrimonio precedente (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ patrigno Ⓓ Stiefvater ◇ a) Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. Tu, Uſhep, ies mi padrin, / Ie mues ulghè al mi divin. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

padrin (gad., Badia, grd., fod., amp.) ↦ padrin.

paeament (moe.) ↦ paiament.

paear (moe.) ↦ paié.

pael (fas., bra.) ↦ paruel.

paèr (fas.) ↦ paié.

paerign (fas.) ↦ padrin.

paerin (caz., bra.) ↦ padrin.

paes (amp.) ↦ paisc.

paesc (grd.) ↦ paisc.

paga Ⓔ it. paga (EWD 5, 143) 6 1878 paga (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. paga Badia paga grd. paga fas. paga fod. paga amp. paga LD paga
s.f. Ⓜ paghes
il corrispettivo in denaro di una prestazione continuata (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ paga Ⓓ Lohn ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi […] s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi […] s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

paga (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ paga.

pagà (col., amp.) ↦ paghé.

pagamento (amp.) ↦ paiament.

paghé Ⓔ ven. pagar 6 1844 se paghe 6 cong. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
col. pagà amp. pagà
v.tr. Ⓜ paga
remunerare o retribuire qualcuno dandogli il denaro che gli spetta (col. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pagare, stipendiare Ⓓ zahlen ◇ a) Ma co ‘l dijea: "Pagame!" / ‘L ea un’ autra chistion. Ma co’ l discea: "Pagame!" / L’ea un autra quistion. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
paghé ju (amp. DLS 2002) Ⓘ pagare a rate, saldare Ⓓ abzahlen ◇ a) ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagà śo ra debites ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagá só ra debites PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.) ◆ se paié (amp.) Ⓘ risparmiarsi Ⓓ sich ersparen ◇ a) Ci ch’intia a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.)
paié.

paiadour Ⓔ deriv. di paié 6 1875 pajadù (PescostaC, DecameronIXMAR1875:651)
gad. paiadú mar. paiadú
s.m.f. Ⓜ paiadours, paiadoura, paiadoures
autore o istigatore di una vendetta (gad.) Ⓘ vendicatore Ⓓ Rächer, Heimzahler ◇ a) Le re […] á motü man […], a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch da chël ennant. Le Rè […] ha mẹtö man […] a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc da chel inant. PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.).

paiadú (gad., mar.) ↦ paiadour.

paiament Ⓔ deriv. di paié x it. pagamento (EWD 5, 143) 6 1631 pagament (Proclama1631-1991:156)
gad. paiamënt mar. paiamont Badia paiamënt grd. paiamënt fas. paament moe. paeament fod. paiament amp. pagamento LD paiament
s.m. Ⓜ paiamenc
1 somma che si paga o che si deve pagare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ pagamento Ⓓ Lohn ◇ a) I primes a tò l paiamënt fova chëi, ch’ova laurà mé n’ëura I primes a tò ‘l pajàmënt fòa chëi,

paar [ 675 ] ch’òva laurà më un’ ëura VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
2 ricompensa, contraccambio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compenso, pagamento fig.Ⓓ Belohnung, Lohn ◇ a) Tu foves dat al juech? Prëst se n jolel n tel devertimënt, / Sëul de chël che t’es mparà, ares for bel paiamënt. Tu fòes dàt al s̄uëch? Prèst s’ ëŋ s̄ólal ‘n tèl divertimënt, / Soul de chëll chë t’ hès imparà, arès fort böll pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) E agnó el pretende, / I disc, anche doa otes, / El pagamento, s’intende, / Par zerta so fotes. E agnó el pretende, / I disc, anche doa óttes, / El pagamento, s’ intende, / Par certa só fottes. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) Sëgn se godi le paiamënt / A so onur, a nosc contënt. Sengn’ sè godi ʼl paiament / A so unur, a nosc’ cutent. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); d) Töi chëstes perles, möta amabla, en paiamënt de tüa compasciun por me Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

paiament (fod., LD) ↦ paiament.

paiamënt (gad., Badia, grd.) ↦ paiament.

paiamont (mar.) ↦ paiament.

paian Ⓔ PĀGĀNUS (EWD 5, 141) 6 1813 pajan (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. paian mar. paian Badia paian grd. paian fas. paan
s.m. Ⓜ paians
ascia larga per squadrare (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ scure da carpentiere Ⓓ Zimmermannsbeil ◇ a) De Sant Ujep si gran paian / Messëssen for avëi tla man. De Sant’ Uſhep si gran pajan / Messëssun fort avëi tla man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

paian (gad., mar., Badia, grd.) ↦ paian.

paié Ⓔ PĀCĀRE (EWD 5, 142) 6 1763 paiè ‘solvo’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. paié mar. paié Badia paié grd. paië fas. paèr bra. paar moe. paear fod. paié col. paié † amp. pagà LD paié MdR paié
v.tr. Ⓜ paia
1 remunerare o retribuire qualcuno dandogli il denaro che gli spetta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pagare, stipendiare Ⓓ zahlen ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Ći costa pa le brac de chësta sotrata? / Iö l’à paiada dui taleri le brac. Çhi cósta pa le braćh de questa sottràta? / Jeu l’ha paÿada dui taleri le braćh. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); c) la sora grazia, ch’al ess de damané a Dî, foss de i slungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic la sora grazia, ch’ël ess (avess) de damané a Dio, foss d’i slungié la vita fin a tant, ch’ël podess payé i debitŝ PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); d) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) A. Scouta, scouta, sasto coche fajon, tu me n das trentadoi e mez e dapò tu pae na mesa. A. Scôutâ, Scôutâ, sastu cò chö faschòn, tu min das trentadoi ö mez ö dapô tu paö n’mescha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:4 (bra.); f) Duta la cumpania se la rij, y dezid, che l seniëur muessa paië la mesa. Dutta la campagnia sëla riŝ, y dëzid, che ‘l Signour muessa pajë la mëźa. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); g) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la crachesa. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. compensare, dare in contraccambio; ripagare (gad., grd. G 1923; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ pagare fig.Ⓓ belohnen ◇ a) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) y savëis paié i uomini magnificamënter, cun agn intiers de felizité e saveis paiè li uomini magnificament’r, cung angn’ intirz d’felizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
3 fig. scontare la pena, espiare (gad., grd. G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ pagare fig.Ⓓ büßen, bezahlen fig. ◇ a) Gran marueia no te fé dla fortuna dla canaia, / Recordete! chisc tert o abenëura segur i la paia. Graŋ maruöja no të fè dla fortuna dla canaja, / Reccordetë! chis̄ térd o a bonëura segùr i la paja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) sce rovasson te n mal, tert o abonora la messunse impó paié se r’vaſsung teng mal, tert o a bon ora la messungſe impò paiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
Die ves l paie (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ grazie Ⓓ vergelt’s Gott ◇ a) Bera Cristl, Die ve l paie, / Śën ulons pa cighé / Y bel prësc se maridé Bera Kristl, Die vel paje, / Sën ulonse pa cighè / I bel prësh se maridè PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.) ◆ paié fora (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ liquidare, risarcire, saldare Ⓓ auszahlen ◇ a) B. Tu tu la pae. A. Emben (dò che l’à paà fora) olà jone po a beiver sta mesa? B. Tu tu la paö. A. N, beng (dô chö la paà vora) olà schônö pô a beiver stô mescha ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) Le re […] á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus Le Rè […] ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); c) en regola Idî paia fora le paiamënt dles tribolaziuns soportades por Ël impormó al’ora de vëies, en l’ater monn in regola Iddì paia fora ‘l paiament d’les tribulaziungs sopportades pur El imp’rmò all’ ora d’vouies, in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ◆ paié ju (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms

paié [ 676 ] 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pagare a rate, saldare Ⓓ abzahlen ◇ a) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.)
paghé.

paié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ paié.

paië (grd.) ↦ paié.

paié † (col.) ↦ paié.

pairign (moe.) ↦ padrin.

pais (col.) ↦ paisc.

paisc Ⓔ PĀGĒNSIS (EWD 5, 143) 6 1632 Payss (Proclama1632-1991:160)
gad. paîsc mar. paisc Badia paîsc grd. paisc, pavisc, paesc fas. paìsc caz. paìsc bra. paìsc fod. paisc col. pais amp. paes LD paisc MdR paîsc
s.m. Ⓜ paisc
1 territorio per lo più coltivato e abitato, individuato da propri caratteri di geografia fisica e antropica (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ paese Ⓓ Land ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Ch’ël sie tüt ćer inte chi paîsc crëii bëin, mo cies insciö che te fejes impò ne. Ch’ël sie tüt çhiär inte chi paÿŝ crëÿi bëiǹ, mó ćies insceu che te feŝes impò ne. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); f) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) y por grazia ch’i pröms convertis al Vangele ê amanc dl laur, chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun e pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur, chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
2 centro abitato di limitate proporzioni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ paese, villaggio Ⓓ Dorf, Ortschaft ◇ a) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nost paisc, / Te gliejia da La Plié! Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss, / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); c) Siur curat ch’é vedl y grisc / É ciamó le miú te nosc paisc / A l’odëi tan sann y intun / Se goduns’ ch’al é tan bun. Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais / Al odai tang san ë intung / Së godons ch’Al ë tang bung. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

paisc (gad., grd., fod., LD) ↦ paisc.

paìsc (fas., caz., bra.) ↦ paisc.

paîsc (mar., Badia, MdR) ↦ paisc.

paissà (amp.) ↦ paissé.

paissar (bra.) ↦ paissé.

paissé Ⓔ langob. *paizan (cfr. EWD 5, 145) 6 1873 paisà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. apaissé mar. paissé, apaissé fas. paissèr bra. paissar amp. paissà
v.intr. Ⓜ paissa
mettersi a far la posta, nascondersi per spiare, per un agguato (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ stare in agguato, appostarsi Ⓓ auf der Lauer liegen, auflauern ◇ a) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là, / Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a paissà. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. / Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

paissé (mar.) ↦ paissé.

paissèr (fas.) ↦ paissé.

paiuel (grd.) ↦ paruel.

paiun (gad., mar.) ↦ pavion.

pajé (mar.) ↦ palejé.

paje † (col.) ↦ pas2.

pal (bra., moe., col.) ↦ pel2.

pala Ⓔ PĀLA (EWD 5, 165) 6 1845 pala (BrunelG, MusciatSalin1845:10)
gad. para mar. para Badia para grd. pela fas. pèla bra. pala moe. pala fod. pala amp. pala LD pala
s.f. Ⓜ pales
1 attrezzo simile a una pala, tutto in legno, usato dai fornai per infornare o sfornare il pane (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ pala Ⓓ Brotschaufel, Ofenschaufel ◇ a) L musciat, che dut l’à vedù e sentì. / L disc: "Nia no mi emporta a mi!" / Mo se l pech aessa sentù, co la pala / L ge paraa ben fora la bala. L mušat, ke dut l ha vedù e sentì. / L diš: "Nia no mi ‘nporta a mi! " / Mo se l Pek aésa sentu, ko la pala / L je paráa ben fora la bala. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.)
2 forte declivio roccioso o erboso (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ pendio Ⓓ Steilhang ◇ a) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para, cina ch’i frignuns i l’á tut de vista. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para, cina ch’i frignungs i l’à tutt d’vista. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

pala (bra., moe., fod., amp., LD) ↦ pala.

paladin Ⓔ it. paladino 6 1844 paladìn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115) [ 677 ]
gad. paladin amp. paladin
s.m.f. Ⓜ paladins, paladina, paladines
sostenitore o difensore valoroso, leale, disinteressato (amp.) Ⓘ paladino Ⓓ Paladin ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

paladin (gad., amp.) ↦ paladin.

palajé (gad., Badia) ↦ palejé.

palancil (fas.) ↦ palancin.

palancin Ⓔ deriv. di palancia ‹ *PALANCA (EWD 5, 169) 6 1858 parincinch (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. parincinch mar. paroncinch Badia parincinch grd. palancin fas. palancin, palancil fod. palancin col. palanzin amp. piancin LD palancin
s.m. Ⓜ palancins
balcone che gira attorno al fienile nelle vallate dolomitiche (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ballatoio Ⓓ Trockensöller ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

palancin (grd., fas., fod., LD) ↦ palancin.

palanzin (col.) ↦ palancin.

palaz Ⓔ it. palazzo ‹  PALĀTIUM (EWD 5, 147) 6 1858 palatsch (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8)
gad. palaz Badia palaz grd. palaz fas. palaz caz. palaz bra. palaz fod. palaz col. palaz amp. palazo LD palaz
s.m. Ⓜ palac
abitazione, generalmente assai vasta, di particolare pregio artistico (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palazzo Ⓓ Palast ◇ a) L’era trei gregn palac, un de vierech, l’auter de arjent e l terzo de òr. Lerô trei grein palatsch un dö viöreg, lauter dö arschent ö öl terzo dö or. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) Cianbolfin e Dona Chenina vivea tranquili te so palaz. Čanbolfin e Donna Kenina vivea trankuili te so palaʒ. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); c) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) i â pö ’ci chiló mies ligrëzes: y ti palac mancel forsc crusc? i ā pou ci chilò mies ligrezzes: e t’ i palac’ manciel forsi crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); e) Intan ch’al ê chiló döt en festa y ligrëza, ê le palaz dl düca en Brabant ciamó sopolí sot a gran afliziun Intang ch’el ē chilò dutt in festa e ligrezza, ē ‘l palazz d’l ducca in Brabant ciamò sopollì soutt a grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

palaz (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦

palaz.

palazo (amp.) ↦ palaz.

palch Ⓔ it. palco 6 1879 palco (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. palch Badia palch grd. palch fas. palch bra. palco fod. palch, palco amp. palco LD palch
s.m. Ⓜ palcs
ripiano costituito da una serie di assi e travi fra loro connesse (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palco Ⓓ Bühne ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santiscimo, por cianté le Tantum ergo; / N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo; / Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i santg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

palch (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ palch.

palco (bra., fod., amp.) ↦ palch.

palegren Ⓔ comp. di paré ‹  PARĀRE, 6229 + gren ‹  GREMIUM, 3861 (Q/K/F 1983:224) 6 1860 palegren (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. palegren
s.m. Ⓜ palegrens
elemento accessorio che s’indossa sopra il vestito femminile o maschile, formato da un pezzo di stoffa, che, legato intorno ai fianchi, scende a coprire la parte anteriore del corpo (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ grembiule Ⓓ Schurz ◇ a) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

palegren (amp.) ↦ palegren.

palejé Ⓔ it. palesare, per il significato gad. ‘nascondere’ x (a)pajé (Gsell 1994b:328) 6 1821 palesè (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. palajé mar. pajé Badia palajé grd. palejé fas. palesèr fod. palesé col. palesà
v.tr. Ⓜ palejeia
rendere palese, far conoscere, quindi in genere manifestare, rivelare, o svelare (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ palesare Ⓓ offenbaren ◇ a) Po n es mo una da passé, / Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! / Chësc te farà pa mo sué! / Te muesses mefun la vaghé, / Y bel la cosses palejé. Po n’es mo una da passè, / Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! / Këst te farà pa mo suè! / Te muesses mefe la vaghè, / I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Cie uei ie tan pensé, / Muesse mefun palejé, / Muesse mefun la vaghé, / L ie śën piec che se pisté. Cie vuei ie tan pensè, / Muesse mefe palesè, / Muesse mefe la vaghè, / L’ie ʃën piec ke se pistè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
palejé via (gad. P/P 1966) Ⓘ nascondere Ⓓ verheimlichen ◇ a) Al é meso de palajé ia döt El è mezzo d’palejè ia dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

palejé (grd.) ↦ palejé.

palesà (col.) ↦ palejé.

palesé (fod.) ↦ palejé.

palesèr (fas.) ↦ palejé.

palma Ⓔ it. palma 6 1865 palma (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. palma Badia palma grd. palma fas. palma bra. palma fod. palma amp. palma LD palma [ 678 ]
s.f. Ⓜ palmes
vittoria, premio, ricompensa onorevole (gad.) Ⓘ palma Ⓓ Siegespalme ◇ a) Düc compagns aldedaincö, / Spo contënt tla palma piede / Che s’aspeta en Cil lassö. Duttg’ compag’ns al dè da incoù, / Spo cunteint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

palma (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦

palma.

palo (amp.) ↦ pel2.

palonbora (amp.) ↦ paromola.

palpà (col., amp.) ↦ palpé.

palpar (bra., moe.) ↦ palpé.

palpé Ⓔ PALPĀRE (EWD 5, 149) 6 1763 palpè ‘palpo’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. palpé mar. palpé Badia palpè grd. palpé fas. palpèr bra. palpar moe. palpar fod. palpé col. palpà amp. palpà LD palpé
v.tr. Ⓜ palpa
toccare insistentemente con la mano aperta, esercitando una leggera pressione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palpare Ⓓ betasten ◇ a) ma danz che no é auter, che sta vacia. Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

palpé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ palpé.

palpè (Badia) ↦ palpé.

palpèr (fas.) ↦ palpé.

palsada (gad., Badia) ↦ pausseda.

palsé (gad., mar.) ↦ paussé.

palsè (Badia, MdR) ↦ paussé.

palù Ⓔ PALŪS (EWD 5, 185) 6 1763 na parù ‘palus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. parü mar. parü Badia parü grd. paluch fas. paluf moe. palù fod. palù col. paluf amp. parù LD palù
s.m. Ⓜ palus
tratto di terreno depresso di solito ricoperto di acqua stagnante e poco profonda (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palude Ⓓ Sumpf ◇ a) Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

palù (moe., fod., LD) ↦ palù.

paluch (grd.) ↦ palù.

paluf (fas., col.) ↦ palù.

pan Ⓔ PĀNIS (EWD 5, 153; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pan-e) 6 1763 pagn ‘panis’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. pan mar. pan Badia pan grd. pan fas. pan caz. pan fod. pán amp. pan LD pan MdR pan
s.m. Ⓜ pans
alimento che si ottiene cuocendo al forno un impasto di farina (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pane Ⓓ Brot ◇ a) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? / Canch’i vën svaian, bradlan: / Tata! Mama! - ie ue pan!? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’ es, 5. 6. 7. pittli? / Càn’ chi ven’ g svajan’g, bradlan’g: / Tatta! Mama! - jê voi pan’g!? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza, e mi son chilò che muore da fam. Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza, e mi son chilò che muore da fam. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
s.m. sg.
1 nutrimento, mezzo di sostentamento, in quanto il pane è l’alimento principale e più comune, considerato indispensabile e insostituibile (grd., fas. R 1914/99) Ⓘ pane, sostentamento Ⓓ Brot, Lebensunterhalt ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.)
2 una delle due specie eucaristiche (gad.) Ⓘ pane Ⓓ Brot ◇ a) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl Cil le pan, / N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang, / En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
pan de forment (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pane bianco Ⓓ Weißbrot ◇ a) Stüf de chëst, dij le pere n dé: "Dìme mo, porćì voste pa jì a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé pan de formënt", fô la resposta! Stüff de quëst, diŝ le père ‘ǹ dé: "Dime mó, porçhi voste pa ĝî a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé paǹ de formënt", fô la resposta! DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR) ◆ pan fosch (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pane nero Ⓓ Schwarzbrot ◇ a) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega, y n pü’ de pan fosch ê süa spëisa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga, e ‘ng pude pang fosc’ ē sua speiſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (gad.).

pan (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., amp., LD, MdR) ↦ pan.

pán (fod.) ↦ pan.

pancia (gad.) ↦ panza.

páncia (fod., col.) ↦ panza. [ 679 ] panejel Ⓔ *PĀNICELLUS ‘Weberfaden’ (Gsell 1994b:328) 6 1878 panjell (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49)
gad. panjel mar. panojel S. Martin panojel Badia panjel grd. panejel fas. panejel fod. penejel col. panejel amp. panejel
s.m. Ⓜ panejiei
la quantità di lino, canapa o altra fibra, che si avvolge alla rocca, da cui si fila mediante il fuso (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ batuffolo di lana, roccata, pennecchio Ⓓ Wollbausch, Wolle auf dem Rocken ◇ a) Mo gnide mo cun me a conscidré i popi de pomacian, ëi contëgn flus cöcenes che ne n’é dá fora daldöt, le corú cöce ciara, fat ite tl panjel, fora dl vërt. mo gnidemo commè a considerè i pōpi d’pomaciang, ei contengn’ flŭs couccenes che nen è dà fora d’l dutt, ‘l curù coucce ciara, fatt ite t’ l panjell, fora d’l vert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

panejel (grd., fas., col., amp.) ↦ panejel.

panjel (gad., Badia) ↦ panejel.

pano Ⓔ it. panno ‹ PANNUS (EWD 5, 157) 6 1763 pano ‘pannus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pano fod. pano amp. pano MdR pano
s.m. Ⓜ pani
tessuto destinato alla confezione di abiti o di oggetti di arredamento (gad. B 1763, amp. C 1986, MdR) Ⓘ panno Ⓓ Stoff ◇ a) I avesse gën n bel e bun pano por na viesta. / Avede la bontè de gnì ite. Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. J’avesse giaǹ ‘ǹ bel e buǹ pano por ‘na viesta. / Avéde la bontè de gnì ite. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); b) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel; / Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel; / Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

pano (gad., fod., amp., MdR) ↦ pano.

panojel (mar., S. Martin) ↦ panejel.

pantalon Ⓔ it. Pantalone (maschera veneziana) 6 1856 pantalogn pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
fas. pantalon bra. pantalon fod. pantalon amp. pantalon
s.m. Ⓜ pantalons
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ tonto, sciocco Ⓓ Dummkopf, Tölpel ◇ a) No monc da strie no, pantalogn! / Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. No montg da strie no, pantalogn! / Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me canzon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.).

pantalon (fas., bra., fod., amp.) ↦ pantalon.

pantam (bra.) ↦ pantan.

pantan Ⓔ PANTĀNU (deriv. di palta) (EWD 5, 151) 6 1763 oschè in pantagn ‘volutabrum’; pantagn ‘lutum’ (Bartolomei1763-1976:90, 91)
gad. pantan Badia pantan grd. pantan fas. pantan bra. pantam fod. pantán col. pantan amp. pantan LD pantan MdR pantan
s.m. Ⓜ paltans
terra trasformata dall’acqua in poltiglia più o meno consistente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fango Ⓓ Schlamm ◇ a) Ći tëmp él pa? Ël é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Çhi tëmp él pa? Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR).

pantan (gad., Badia, grd., fas., col., amp., LD, MdR) ↦

pantan.

pantán (fod.) ↦ pantan.

pantuncé (Badia) ↦ patucè.

panza Ⓔ it. pancia ‹ PANTEX (EWD 5, 432) 6 1821 panza (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. panza, pancia mar. punza Badia panza grd. panza, pancia moe. pancia fod. páncia col. páncia amp. panza, pancia
s.f. Ⓜ panzes
cavità addominale del corpo dell’uomo o di animali (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923, moe. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pancia Ⓓ Bauch ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza L’ie na kossa d’importanza, Ke me fesh drë mel la panza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) L ie cossa de mpurtanza, / Bincion de vera panza, / De vere cuer, sci, sci! / Fertuna for vosc di! L ie kossa d’importanza, / Bincion de vera panza, / De vere kuer, shi, shi! / Fertuna for vosh di! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’ inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

panza (gad., Badia, grd., amp.) ↦ panza.

Paol (Badia) ↦ Paul.

paora (col.) ↦ poura.

papa Ⓔ it. papa ‹ PAPA ‹ πάπας (EWD 5, 163) 6 1848 papa (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. papa mar. papa Badia papa grd. papa fas. papa fod. papa col. papa amp. papa LD papa
s.m. Ⓜ papesc
capo e sommo sacerdote della chiesa cattolica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ papa Ⓓ Papst ◇ a) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt, / finamai dal Giubileo / do la mort dl papa Leo. La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt, / finamai dal Giubelèo / dô la mort del papa Lèo. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

papa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ papa.

papacei (fas.) ↦ popacei.

papaciö (gad., mar., Badia) ↦ papaciuei.

papaciuei Ⓔ deriv. di PAPPA (EWD 5, 163), + - ac ‹ -ACEU + - uol /- uoi ‹ -EOLUS (GsellMM) 6 1812 papatsche (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. papaciö mar. papaciö Badia papaciö grd. papaciuei fas. popacei, papacei bra. popacei fod. papaciuoi col. papazuoi [ 680 ]
s.m. pl.
specie di zuppa al latte (pietanza contadina locale) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ zuppa al latte con gnocchetti di farina Ⓓ Frigelsuppe ◇ a) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

papaciuei (grd.) ↦ papaciuei.

papaciuoi (fod.) ↦ papaciuei.

papazuoi (col.) ↦ papaciuei.

papier Ⓔ dt. Papier ‹ frz. papier ‹ anordit. papé(r), papìr ‹ PAPῩRUS ‹ πάπυϱος (EWD 5, 165) 6 1763 papire ‘charta, papyrus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. papier mar. papier Badia papir grd. papier fas. papier caz. papier fod. papier LD papier MdR papier
s.m. sg. Ⓜ papiers
prodotto industriale fabbricato con sostanze fibrose diverse, da cui si ricavano fogli sottili e flessibili, per vari usi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ carta Ⓓ Papier ◇ a) Iö ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n pü’ de tinta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra. le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’ autra. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) "Bona möta", jëmera, "ah! de grazia, pórteme papier, pëna, tinta y löm". "Bona muta", jemla, "ah! de grazia, porteme papire, penna, tinta e lum". DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
papier da posta (MdR) Ⓘ carta da lettera Ⓓ Briefpapier ◇ a) Chëst papire lascia tres. Chilò ëise papire de posta. Quest papire lascia très. Quilò ëise papire de posta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

papier (gad., mar., grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ pa-

pier.

papir (Badia) ↦ papier.

par (moe., col.) ↦ per1.

par (bra.) ↦ per3.

par dì (bra.) ↦ pardiosc.

para (gad., mar., Badia) ↦ pala.

parà (col., amp.) ↦ paré.

parabola Ⓔ it. parabola ‹ PARABOLA ‹ παϱαβολή 6 1864 paràbola (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. parabola mar. parabola grd. parabula fas. paràbola fod. parabola LD parabola
s.f. Ⓜ paraboles
discorso di gesù in forma di racconto per stabilire paralleli ed esempi a fine morale (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD EDLS 2011) Ⓘ parabola Ⓓ Gleichnis ◇ a) N di, che fova truepa jënt un pra l auter, ch’ie unida dala zità a scuté su Gejù, i à ël racuntà chësta parabula. Uŋ di, che fòa truepa s̄ënt uŋ pra l’àuter, chë unida dalla zittà a scutè su Ges̄ù, j’hà ël raccuntà chësta paràbola. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

parabola (gad., mar., fod., LD) ↦ parabola.

paràbola (fas.) ↦ parabola.

parabula (grd.) ↦ parabola.

paradis (fas., col., amp., LD) ↦ paravis.

paradisc (fod.) ↦ paravis.

paradiśo (amp.) ↦ paradis.

paraisc (gad.) ↦ paravis.

paraîsc (mar., Badia, MdR) ↦ paravis.

paramenta Ⓔ trent. paramenta ‹ PARAMENTUM (EWD 5, 168) 6 1879 paramainta (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. paramënta mar. paramonta Badia paramënta grd. paramënta fas. paramenta fod. paramenta col. paramenti amp. paramenta LD paramenta
s.f. Ⓜ paramentes
indumento, veste, ornamento usati dal sacerdote nelle funzioni sacre (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ paramento Ⓓ Messgewand ◇ a) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! / Y en paramënta le Signur Primiziant Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! / E ing paramainta l’Signor Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

paramenta (fas., fod., amp., LD) ↦ paramenta.

paramënta (gad., Badia, grd.) ↦ paramenta.

paramenti (col.) ↦ paramenta.

paramonta (mar.) ↦ paramenta.

parar (bra., moe.) ↦ paré.

paravis Ⓔ anordit. paradis(o) ‹ PARADĪSUS (EWD 4, 167) 6 1813 Paravis (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. paraisc mar. paraîsc Badia paraîsc grd. paravis fas. paradis fod. paradisc col. paradis amp. paradis, paradiśo LD paradis MdR paraîsc
s.m. Ⓜ paravisc
in molte religioni, luogo o stato di felicità che compete a chi é chiamato da dio a gioie eterne (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ paradiso Ⓓ Paradies ◇ a) che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià, che sëis la belëza dl paravis che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià, che seis la bèllèza del Paravis RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Acioche vivonse bën y drët, / Y canche on finà nosc dis, / Ruvons su a paravis! Acioke vivonse bën i drët, / I kanke on finà nosh dis, / Ruonse su a Paravis! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Degügn ne dess ciafè le paraîsc in chëst mond, acioch’ ëi ne se desmëntie le vero in chël mond. Degügn ne dess ćiaffè le paraÿs iǹ quëst Mond, acćiò ch’ëi ne se desmëntie le vero iǹ quël Mond. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); d) Ince a düc chi co é encö atló / Aodi iu benedisciun, / Spo s’ odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Intgiö a dütg chi co e ‘ng cō atló / Aodi ju benödischiung. / Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); e) Ades sci l é l paradisc / Chilò tel nost paisc, / Te gliejia da La Plié! Dess ṡi l’è l’paradiss / Chilò tel nos paìss, / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); f) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); g) Scilafé! ve ‘l digo, fioi, / Śisson dute in paradis. Sì la fè! vel dìgo, fioi, / Zisson dute in Paradis. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); h) Por nes trá sö a paraisc / Veghel le ce, les mans, i pîsc / Y al Cil vál a süa jënt / Ël pröm dagnora dant. Por n’es tra sö a Parais / Veghël el [ 681 ] tgë, lës mans, i pis / E al Tsil vall’ a süa sant / El Prüm dagnara dant. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); i) Por i beac en paraisc, / Ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Pur i Beati in Paraisc’, / Ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

paravis (grd.) ↦ paravis.

parbìo Ⓔ venez. par Dio ! 6 1844 parbìo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. parbìo
interiez.
esclamazione imprecativa che esprime disappunto, risentimento, insofferenza o sorpresa, oppure serve a rafforzare un’asserzione, una negazione, una minaccia (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ perdìo, perbacco Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) De dì poco; che mangare / me podesse sbramośà! / ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. De di poco; che mangare / me podese sbramozà! / ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.).

parbìo (amp.) ↦ parbìo.

parbuda (fas.) ↦ paruda.

parcé (col., amp.) ↦ percie.

parcé che (amp.) ↦ parceche.

parceche (amp.) ↦ percieche.

parché (bra., amp.) ↦ perché.

parché po (moe.) ↦ perché.

parcheche (caz.) ↦ percheche.

parchel (amp.) ↦ perchel.

parcó (bra.) ↦ percó.

parcrista Ⓔ it. per Cristo! 6 1852 par Crista! (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. parcrista
interiez.
esclamazione eufemistica che manifesta in genere stupore, ammirazione, o disappunto (amp.) Ⓘ perdinci, perdiana Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) Sci, parcrista! che deboto, / Co se trata del pioan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Sì, par Crista! che deboto, / Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

parcrista (amp.) ↦ parcrista.

parde (col.) ↦ perde.

pardia (amp.) ↦ pardiana.

pardiana Ⓔ it. per Diana ! 6 1852 par Dia! (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. pardiana, perdiana Badia pardiana grd. perdiana fas. pardiana bra. perdiana, perdina col. perdiana amp. pardiana, pardia
interiez.
esclamazione eufemistica che manifesta in genere stupore, ammirazione, o disappunto (gad. A 1879; P/P 1966, grd. L 1933, bra. R 1914/99, col. Pz 1989, amp.) Ⓘ perdinci, perdiana Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’è ‘n piovang nef, e l’è sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); c) Ma, a ve vede, no pardiana / Taje senpre no se pó… Ma, a ve vede, no par diana / Tage sempre no se pò… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

pardiana (gad., Badia, fas., amp.) ↦ pardiana.

pardicia (bra.) ↦ perdica.

pardiciar (bra.) ↦ perdiché.

pardieja Ⓔ venez. par Dio x gliejia ( EWD 3, 97) 6 1813 per Dieſha (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. pardija Badia pardija grd. perdieja
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ perdinci, perdìo Ⓓ Herrgott, bei Gott ◇ a) N sëul iede iel ël mucià / N chël iede bën, perdieja, / S’al scundù trëi dis te dlieja N seul jëde iel ël mucià / In kël jëde bën, per Dieſha, / S’ al skendù trëi dis te dlieſha PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité ʼNg per, pardisa! tang prezioso / È na vera raritè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

pardija (gad., Badia) ↦ pardieja.

pardios (amp.) ↦ pardiosc.

pardiosc Ⓔ venez. par Dio ! 6 1844 pardiós (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
fas. perdìe bra. par dì fod. pardiosc, perdiosc col. pardiose, perdiose amp. pardios, pardis
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ perdinci, perdìo Ⓓ Herrgott, bei Gott ◇ a) a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios, / a mandà dute in malora, / ra comun, i loudaduos. a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós, / a mandà dute in malora, / ra comune, i laodaduós. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Se te sos rapresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute cuante / Sci! Pardis, de te indorà. Se te sὸs Rappresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute quante / Sci! Pardis, de tè indoră. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
pardiosc de Diana (fas.) Ⓘ perdiana Ⓓ Donnerwetter ◇ a) No ge contà / De chela bega en sènt’ Ulgiana; / Se no, fosc fosc par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana; / Se no, fos fos par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.) ◆ pardiosc

de legn (fas.) Ⓘ perdiana Ⓓ Donnerwetter ◇ a) Voi orghenist sonà su ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc / Sofiage ite, par dì de legn! Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg / Sioffiae it, par dì de leng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

pardiosc (fod.) ↦ pardiosc.

pardiose (col.) ↦ pardiosc.

pardis (amp.) ↦ pardios.

pardon (bra., amp.) ↦ perdon.

pardonà (amp.) ↦ perdoné.

pardonar (bra.) ↦ perdoné.

parduto (amp.) ↦ perdut.

pare (bra., moe., col., amp.) ↦ pere.

paré Ⓔ PARĀRE (EWD 5, 170) 6 1821 parè (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. paré mar. paré Badia parè grd. paré fas. parèr bra. parar moe. parar fod. paré col. parà amp. parà LD paré MdR paré
v.tr. Ⓜ para
1 riuscire a fronteggiare, contrastare (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parare Ⓓ abwehren ◇ a) Chësta [ 682 ] malatia, cuntinua l cumpere, ve parëis bën, che no sëis mo tan vedl. Chësta màlattia, continua ‘l cumpère, vë parëis bëŋ, che no sëis mò tàŋ vödl. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
2 esercitare pressione su qualcuno o qualcosa affinché si muova, si sposti in una certa direzione (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ spingere, cacciare, menare Ⓓ jagen, treiben ◇ a) I ve pararà dal vosc tampin / L mat, l rost, e l vin, / I ve n darà cater o sie / Segur da ciaf a pie. I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin, / I vë n darà kater o sìe / Segur da čaf a pie. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) no t’ès brea de te cruzièr per la feides, che gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei no t’es brea de te cruzier per la feides, ke ğe mane fora mia mašera e kela les pera dutes ʒ̉a Čanačei BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
v.intr. Ⓜ para
cercare di impedire (grd.) Ⓘ contrastare Ⓓ behindern ◇ a) Ulësse mefun me maridé. / Oh, diral, śën n’ei assé. / - Ulëis’a forsci gor paré? / Ie ne sé, diral, co fé. Ulësse mefe me maridè. / O, diral, ʃën n’ei assè. / - Ulëisa forshi gor parè? / Ie ne se, diral, ko fe. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
paré fora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cacciare fuori, espellere, fare uscire Ⓓ hinausjagen, hinaustreiben ◇ a) Mo se l Pech aessa sentù, co la pala / L ge paraa ben fora la bala. Mo se l Pek aésa sentu, ko la pala / L je paráa ben fora la bala. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) Parai fora che i s’ in vade, / Nos badiote no in voron… Parài fora che i s’ in vade, / Nos badiote no in voron… DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.) ◆ se la paré via (gad., grd.) Ⓘ sfogare Ⓓ austoben, freien Lauf lassen ◇ a) vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); c) uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.) ◆ se paré 1 (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ difendersi Ⓓ sich wehren ◇ a) Perete ! Dì: Sce t’es piesc y mans / Scenó ne jì plu a mutans. Perete! di: Sh’ t’ es piesh i mans. / She no ne ʃhi plu a mutans. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo e resolutëza por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) I à bëin dagnora dit: pàrete crusc, pàrete crusc!, mo la crusc ne s’ à mefo parè ëla, dunca m’i ài tut iö. J’ha bëiǹ dagnóra dit: pàrete cruŝ, pàrete cruŝ!, mó la cruŝ ne s’ ha meffo parè ëlla, dunca m’i hai tut jeu. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia) 2 (MdR) Ⓘ rinunciare Ⓓ verzichten ◇ a) infinamai chisc proi ne pò se parè de mëte sö ćize cosses nöies infinamai quiŝ prói ne pò se parè de mëtte seu çhiz[e] cosses neujes DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR) ◆ se paré via l temp (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ far trascorrere il tempo Ⓓ sich die Zeit vertreiben ◇ a) Inlaota me podessi paré ia le tëmp de gusto y cun istruziun Illaota mè pudessi parè ia ‘l temp d’gusto e cung istruziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

paré (gad., mar., S. Martin, grd., fod., LD, MdR) ↦ paré.

paré (bra., moe., amp.) ↦ parei1.

paré (col., amp.) ↦ parei2.

parè (Badia) ↦ paré.

parecé Ⓔ nordit. pareciàr ‹ *APPARICULĀRE (EWD 5, 172) 6 1763 paraciè ‘paro’; paraschè ‘aquiro’ (Bartolomei1763-1976:)
gad. parecé Badia parecé fod. paricé col. parecé amp. parecià, paricià MdR parecé
v.tr. Ⓜ parecia
predisporre qualcosa in modo che sia pronto all’uso (gad. B 1763; P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ apparecchiare, predisporre, preparare Ⓓ erstellen, vorbereiten ◇ a) Daspò che l é sté paricé la marëna, i à metù mán a mangé, e i se l à dé bona. Daspò che l’è ste pareciè la maranna, i à metù man a mangiè, e i se l’ha dè bona. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.) ☝

enjigné
ester parecé (fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ essere pronto, essere preparato Ⓓ bereit sein ◇ a) Tüt é parećé, sentunse pro mësa. Tüt é pareçhié, sentunse prò mësa. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR).

parecé (gad., Badia, col., MdR) ↦ parecé.

parecià (amp.) ↦ parecé.

parei1 Ⓔ PARIĒS (EWD 5, 174) 6 1763 parèi ‘paries’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. parëi mar. parëi Badia parëi grd. parëi fas. parei bra. paré moe. paré fod. parei amp. paré LD parei MdR parëi
s.m. Ⓜ pareis
1 elemento verticale spec. di un edificio, con prevalente funzione di separare i diversi ambienti sia tra di loro sia verso l’esterno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ parete Ⓓ Wand ◇ a) N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl? N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl? DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); c) Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 fianco roccioso e ripido, quasi verticale, di un monte (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. [ 683 ] T 1934; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parete Ⓓ Felswand ◇ a) Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes, / Romanisc y gotisc y sön dötes les modes Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes, / Romanisch e gothisch e song düttes les modes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

parei (fas., fod., LD) ↦ parei1.

parei2 Ⓔ PARĒRE (EWD 5, 174) 6 1763 parù ‘scaturio’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. parëi mar. parëi Badia parëi grd. parëi fas. parer caz. parer bra. parer fod. parei col. paré amp. paré LD parei MdR parëi
v.intr. Ⓜ per, parù
1 dare l’impressione (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sembrare, parere Ⓓ scheinen, Eindruck machen ◇ a) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi dedô ne me plej, anzi le ciamp me pê stropié. I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ, anzi le ćiamp me pè stroppié. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); f) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); g) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po dans - vedla mutans Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); h) e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); i) Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); j) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën, / Ma canche te ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. ’Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ, / Ma caŋchë t’ jës uŋ jèdë usà, ‘l farès drèt saurì y gëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); k) A Cianbolfin ge parea ben che fossa un gran pez che l’era ló A Čanbolfin ge parea ben ke fosa un gran peʒ, ke l era lò BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); l) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Nüsc bugn Vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ‘l ciè DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); n) s’â atira fat coraje, y metü man a la inzertié; y chësc parôl ch’i savess bun ala cerva s’ ā attira fatt coraggio, e mettù mang alla inzertiè; e chesc’ parōle ch’i savess’ bung alla cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); o) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. Parova prëst de suzeder chël che dejidrova. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. pa̤rǫ́a̤ pra̤št dę sutsédę̆r ka̤l kę dęžidę̆rǫ́a̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.); p) chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’ l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.); q) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 apparire opportuno, giusto, conveniente (grd.) Ⓘ sembrare Ⓓ scheinen ◇ a) sce uei dé a chisc tan che a vo, son patron de fé coche me plej y per s̄e voi dè a chiŝ tàŋchè a vo, soŋ patron de fè cochè më plès y pèr VianUA, LaurancVinia1864:195 (grd.).

parei (fod., LD) ↦ parei2.

parëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ parei1.

parëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ parei2.

parëmola (fod.) ↦ paromola.

parent Ⓔ PARĒNS (EWD 5, 176) 6 1763 parenc (c rom.) ‘affinis’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. parënt Badia parënt grd. parënt fas. parent caz. parent fod. parent amp. parente LD parent
s.m.f. Ⓜ parenc, parenta, parentes
chi è unito ad altra persona da vincoli di parentela (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parente Ⓓ Angehöriger, Verwandter ◇ a) l’à vedù che no l’à più parenc ne amisc l a vedù, ke no l à più parenč ne amiš BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); b) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); c) Y berbesc y mëdes n tanc de parënc, / Ai pita y trëma mo impó dër contënc E berbess e mádes n tagn de paráintg, / Ai pitta e tráma ma impò der containtg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

parent (fas., caz., fod., LD) ↦ parent.

parënt (gad., Badia, grd.) ↦ parent.

parente (amp.) ↦ parent.

parentela Ⓔ it. parentela (EWD 5, 176) 6 1866 parentela (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
gad. parentela mar. parontela Badia parentela grd. parentela fas. parentela caz. parentela fod. parentela amp. parentèla LD parentela
s.f. Ⓜ parenteles
vincolo di sangue che unisce persone discendenti l’una dall’altra o da un ascendente comune (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parentela Ⓓ Verwandtschaft ◇ a) Zacan l’à troà sul Cianton de Bertol doi veies, che i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l’é jit n pèster perdù, mo che de chela jent e parentela i é jà morc fora duc. Zacan l a troà sul Čanton de Bertol doi vejes, ke i se recordea zeke, ke ki egn i kontea ke l è ʒ̉it un pester perdù, mo ke de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

parentela (gad., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ pa-

rentela.

parentèla (amp.) ↦ parentela.

parer (fas., caz., bra.) ↦ parei2.

parèr (fas., caz.) ↦ paré. [ 684 ]

paresse Ⓔ trasformazione eufemstica di ven. par Dio (GsellMM) 6 1860 paresse (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. paresse
interiez.
esclamazione eufemistica che manifesta in genere stupore, ammirazione, o disappunto (amp. C 1986) Ⓘ perdinci, perdiana Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) Paroutro! ’es disc sta femenes, paresse! / Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. Parautro! es disc sta femenes, paresse! / Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

paresse (amp.) ↦ paresse.

parfeto (amp.) ↦ perfet.

paricé (fod.) ↦ parecé.

paricià (amp.) ↦ parecià.

paricol (amp.) ↦ pericol.

parimenter Ⓔ it. parimenti 6 1833 Parimëntr (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
MdR parimënter
avv.
ugualmente, nello stesso modo (MdR) Ⓘ parimenti Ⓓ gleichfalls, ebenso ◇ a) Iö à l’onur de ves reverì. / Parimënter, mia cara amica! Bëin vegnüda! Jeu ha l’onur de ves reverì. / Parimëntr, mia cara amica! Bëiǹ vegnüda! DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

parimënter (MdR) ↦ parimenter.

parin (fod.) ↦ padrin.

parincinch (gad., Badia) ↦ palancin.

parlà (col., amp.) ↦ parlé.

parlada (bra., moe., amp.) ↦ parleda.

parlar (bra., moe.) ↦ parlé.

parlé Ⓔ it. parlare 6 1844 parlà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. parlèr caz. parlèr bra. parlar moe. parlar fod. parlé col. parlà amp. parlà
v.intr. Ⓜ perla
1 comunicare per mezzo delle parole, manifestare con le parole pensieri, sentimenti e simili (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod., amp. C 1986) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen, reden ◇ a) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas, / voi parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas, / voi parlà fòra di dènte, / ch’i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); c) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. ‘L é vero, responde st’outro, ma parlo coscì, perché vos m’intendede. Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. L’é vero, responde st’autro, ma parlo coŝi, perché vos m’intendede. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); d) dapò sentissade coche l’é da grignar sentir parlar i fascegn dapò sentissadö cho chö lö da grignar söntir parlar i Fassöin ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.); e) Sul pi bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); f) ela no à parlà nia, e la é jita via apede Cianbolfin ela no à parlà nia, e la é ʒ̉ita via apede Čanbolfin BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); g) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ rejoné
2 con la preposizione de: trattare, discutere, oppure esporre, narrare, raccontare, rievocare e simili (fas., fod., amp.) Ⓘ parlare, discutere Ⓓ diskutieren, sprechen ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte outre / Nuia da manco pecatore / De chi verso nosoutre. E parlando de costore / Vieno a dí de certe autre / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☝ rejoné
3 discorrere, conversare (fas., fod., amp.) Ⓘ parlare Ⓓ reden, sich unterhalten ◇ a) l’era tropa jent ló, omegn e fenc e touses. Chi parlèa de na sort e chi de l’autra, chi del temp e chi del lurier. l era tropa ʒ̉ent lò, omegn e fenč e tous̄es. Ki parlea de na sort e ki de l autra, ki de l temp e ki de l lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
se parlé (fas.) Ⓘ parlarsi Ⓓ miteinander reden ◇ a) i se à vardà e po i scomenza a se parlèr i se à vardà e pò i skomenʒa a se parlér BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.).

parlé (fod.) ↦ parlé.

parleda Ⓔ it. parlata 6 1862 parlata (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
fas. parlèda bra. parlada moe. parlada amp. parlada
s.f. Ⓜ parledes
successione di parole con cui si comunica il proprio pensiero ad altri (fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ discorso, conversazione Ⓓ Gespräch, Unterhaltung ◇ a) E intanto el i dà drio ra so parlada / con un sussuro che ‘l parea un morin… E intanto el i da drio ra so parlata / con un sušuro ch’el parea un morin… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

parlèda (fas.) ↦ parleda.

parlèr (fas., caz.) ↦ parlé.

parmal (amp.) ↦ permel.

parmesso (amp.) ↦ permesso.

parmete (amp.) ↦ permete.

parochia Ⓔ it. parrocchia ‹ PAROCHIA (da πάροχος) (EWD 5, 178) 6 1858 parochia (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2)
Badia parochia grd. parochia fas. parochia bra. parochia fod. parochia amp. parochia LD parochia
s.f. Ⓜ parochies
nell’ordinamento ecclesiastico, la più piccola circoscrizione territoriale autonoma compresa in una diocesi (Badia P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parrocchia Ⓓ Pfarrei ◇ a) Se se va mesora dò la strada se rua sa Sèn Jan che é la parochia de Fascia con cater ciase. Sö sö va mez oro do la strada sö ruo sa Sen Schan chö ö la parochia dö Fassa con catter tschiaschö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.).

parochia (Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ pa-

rochia.

parol (fod.) ↦ paruel.

parola Ⓔ PARABOLA ‹ παϱαβολή (Gsell 1994b:327) 6 1631 paroles pl. (Proclama 1631-1991:156)
gad. parora mar. parora Badia parora grd. parola fas. parola caz. parola bra. parola fod. parola amp. parola LD parola MdR parola
s.f. Ⓜ paroles
1 insieme organico di suoni o di segni grafici dotato di un significato autonomo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parola Ⓓ [ 685 ] Wort ◇ a) Ma el no rejonaa na parola (l’aea rejon, se l rejonaa na parola l’era mort). Mô öl no reschonaa n’parola (laöô röschon, sö’l’ röschonaa n’parola lera môrt). ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.); b) Se te disc una parola / de me voré nʼ fre de ben, / el me cuor el se consola Se te disc una parola / de me voré ʼnʼ fre de ben, / el me cuor el se consola DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’impiza ra lun, el và inze lieto Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’ impiza ra lun, el va inže lieto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) A chisc salta alerch döta la jënt dl ciastel, vëiga Genofefa döt smarida zënza parora dal spavënt A chisc’ salta allerc dutta la jent d’l ciastell, veiga Genofefa dutt smarida zeinza parora dal spavent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 vocabolo, in quanto parte di un discorso e mezzo attraverso il quale si esprime e si comunica qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parola Ⓓ Wort ◇ a) Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei, / Sce Stina vën de mei. Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles, / Ne sparanië stivei, / She Stina vën de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) So pere cánche l à sentù ste parole, l é jù fora dël stës So père cang che l’ha sentì ste parole, l’è jù fora al stass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); c) Ues amisc? te i giateres cun fé amabl ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) i dijô a vignun parores umiles zerties plënes d’amur i dijō a vignung parores umiles zerties plenes d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
3 spesso al singolare con valore collettivo, talvolta al plurale, nel senso di ‘messaggio, discorso’ (gad. P/P 1966) Ⓘ parola Ⓓ Wort ◇ a) Te düc i cörs che devoc ascotëia / La parora de Dî, che i cörs smorjelëia. Te dütg i cörs che devotg ascotája / La parola de Díe, che i cörs smorselaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
fé parola (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ testimoniare Ⓓ bezeugen ◇ a) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit / Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt / Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia) ◆ mantegnì la parola (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ mantenere la parola Ⓓ sein Wort halten ◇ a) Chël é bel dërt ël, mo a vos sartus ne pòn pa dagnora crëie tüt; perćì che impermetëis, mo ne mantignëis vign’ota la parola Quël é bel dërt ël, mó a vos sartùs ne pò’ǹ pa dagnóra crëÿe tüt; perçhì ch’impermettëis, mó ne mëntignëis vign’ota la parola. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR) ◆ partì parola (gad.) Ⓘ parlare, rivolgere la parola Ⓓ reden, ansprechen ◇ a) al stô iló tla scurité de sües crusc zënza partí parora el stē illò t’la scuritè d’sūs crusc’ zenza partì parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); b) Zënza i partí parora le grof i ciara dî fit tl müs cun na sodëza y fermëza tara, che Golo ê deventé blanch sciöche na peza Zenza i partì parora ‘l grof i ciara dī fitt t’l mūs cuna sodezza e fermezza tal, che Golo ē dventè blanc sceoucche na pezza’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

parola (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ pa-

rola.

parombula (grd.) ↦ paromola.

paromola Ⓔ da PALUMBUS (Gsell 1989b:284), evt. x con brom(ol)a (Gsell 1990a:142) 6 1878 paromores pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. paromora Badia paromora grd. parombula, barambula bra. parómola fod. parëmola amp. palonbora
s.f. Ⓜ paromoles
1 frutto composto del rovo, formato da piccole drupe (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ mora Ⓓ Brombeere ◇ a) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes, y plü tert ia paromores y müies. Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
2 arbusto della famiglia delle rosacee (prunus spinosa l.) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; Pi 1967) Ⓘ prugno selvatico, prugnolo Ⓓ Schlehdorn ◇ a) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
3 frutto del prugno selvatico (gad.) Ⓘ prugno selvatico, prugnola Ⓓ Schlehdorn ◇ a) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari, fajöi, nojeles, paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari, fasceoui, nuscelles, paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

parómola (bra.) ↦ paromola.

paromora (gad., Badia) ↦ paromola.

paron Ⓔ nordit. parón ‹ PATRŌNUS (EWD 5, 210) 6 1844 paroi pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. paron amp. paron
s.m.f. Ⓜ parons, parona, parones
1 chi ha alla propria dipendenza lavoratori retribuiti (fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ padrone, datore di lavoro Ⓓ Arbeitgeber, Dienstherr ◇ a) e s’i crida, el no s’ inpaza, / ch’el no serve a pì paroi e s’ i crida, el no s’ inpaz̄a, / ch’el no sèrve a pi paroi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
2 chi esercita il proprio dominio su qualcuno o qualcosa; signore, capo (anche in senso metaforico) (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ padrone Ⓓ Herr, Herrscher ◇ a) Varda là, ce na medaia / Che ‘l abù dal nosc Paron! Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.)
patron.

paron (fod., amp.) ↦ paron.

paroncinch (mar.) ↦ palancin.

parontela (mar.) ↦ parentela.

paror † (Badia) ↦ paruel.

parora (gad., mar., Badia) ↦ parola.

paroutro (amp.) ↦ perauter.

parpedevia (amp.) ↦ perpedevia.

Parsenon (amp.) ↦ Persenon.

parsona (amp.) ↦ persona.

parsora (amp.) ↦ persoura. [ 686 ]

part (bra., moe., col.) ↦ pert1.

part (bra., moe., col.) ↦ pert2.

parte (amp.) ↦ pert1.

partener (bra.) ↦ pretene.

partí (gad., mar., Badia) ↦ partì1.

partí (gad.) ↦ partì2.

partí (gad., mar., Badia) ↦ partit.

partì1 Ⓔ PARTĪRE (EWD 5, 181) 6 1832 parti p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. partí mar. partí Badia partí grd. partì fas. partir caz. partir fod. partì amp. partì LD partì
v.tr. Ⓜ partesc
partire in due o più parti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pz 1989, amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spartire, dividere Ⓓ teilen ◇ a) Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca. Y ël à partì i bëns anter ëi. Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca. Y el ha parti i bein anter ei (öi). HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca; e el à partì la sia facoltà fra ic. Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca; e el a partí la sia facoltá fra idg. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) le plü jonn de chisc dij a so pere: déme la pert de facolté che me toca, y ël i á partí süa facolté ‘l pleù jon de chisc diss a so père: dèmme la pert de facoltè, che ’m tòcca, e al i ha partì sua facoltè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) L pere partësc la roba, y dà al fi chël, che ie tucova. ‘L père partèŝ la roba, y dà al fi chëll, chë jë tuccova. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); e) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
partì fora (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ distribuire Ⓓ austeilen ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, […] impormetô de partí fora scialdi bla ai püri s’él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, […] impormettō de partì fora scealdi blaa ai puri s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ◆ se partì (fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ spartirsi Ⓓ sich teilen ◇ a) Na ota mese a chi tre, / E a chi chinesc direi: / Che i s’ i parte lore da se… Na ótta mezze a chi tre, / E a chí chinesc direi: / Che i si parte lore da sé… Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

partì (grd., fod., amp., LD) ↦ partì1.

partì2 Ⓔ it. partire 6 1833 partis p.p. m.pl. (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. partí fas. partir caz. partir bra. partir fod. partì amp. partì LD partì MdR partì
v.intr. Ⓜ pert
allontanarsi, per un tempo più o meno lungo, da un luogo per recarsi in un altro (gad. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ partire Ⓓ weggehen, abreisen ◇ a) A ći ora sunse partis da ćiasa? Iö mine da la mesa da les cinch. A çhi óra sunse partis da çhiasa? Jeu mine da la mezza da les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); c) Cuanta lagrimes e piante / In chel di, che l é partì Quanta lagrimes e piante / In chel dì, che le parti Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.) ☝ pié via
se partì (fas.) Ⓘ partire Ⓓ abreisen, weggehen ◇ a) Canche l’é stat indoman bonora i se à partì e via. Kan ke l e stat indoman bonora i se a parti e via. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

partì (fod., amp., LD, MdR) ↦ partì2.

partir (fas., caz.) ↦ partì1.

partir (fas., caz., bra.) ↦ partì2.

partit Ⓔ it. partito 6 1811 a cas parti (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. partí mar. partí Badia partí grd. partit fas. partit fod. partito amp. partito LD partit
s.m. Ⓜ partic
organizzazione politica (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ partito Ⓓ Partei ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

partit (grd., fas., LD) ↦ partit.

partito (fod., amp.) ↦ partit.

partorí (gad., mar.) ↦ partorì.

partorì Ⓔ it. partorire ‹ PARTURĪRE (EWD 5, 184) 6 1763 partorì ‘pario’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. partorí mar. partorí Badia parturí grd. parturì fas. partorir fod. partorì amp. partorì LD partorì
v.tr. Ⓜ partoresc
dare alla luce, far nascere, attraverso il processo fisiologico del parto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002;, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002;, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ partorire Ⓓ gebären ◇ a) Y ara ne s’á falé, porcí ch’ara á partorí n bambin. E ella nè s’à fallè, purcicch’ella ā partorì ‘ng bambing. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

partorì (fod., amp., LD) ↦ partorì.

partorir (fas.) ↦ partorì.

parturí (Badia) ↦ partorì.

parturì (grd.) ↦ partorì.

parù (amp.) ↦ palù.

parü (gad., mar., Badia) ↦ palù.

paruda Ⓔ deriv. di parei ‘dare l’impressione’ (EWD 5, 175) 6 1879 parüda (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. parüda mar. parüda Badia parüda grd. paruda fas. parbuda bra. paruda moe. paruda fod. paruda LD paruda
s.f. sg.
aspetto, contegno o comportamento esteriore (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ apparenza Ⓓ Anschein ◇ a) Y chi trëi proi che le serv sön alté, / Ala parüda oressi cuaji indoviné, / Ai é pa parënc de Siur Primiziant E chi tráj proi che l’serf song altè, / Alla parüda oressi quas’ indeviné, / Ai è pa parántg de Sior Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

paruda (grd., bra., moe., fod., LD) ↦ paruda.

parüda (gad., mar., Badia) ↦ paruda.

paruel Ⓔ *PARIOLUM (EWD 5, 186); (Elwert 1943:48) 6 1763 paror ‘cacabus’ (Bartolomei1763-1976:91)
Badia paror † grd. paiuel fas. pael bra. pael fod. parol
s.m. Ⓜ paruei
recipiente di rame, largo e fondo, con manico di ferro mobile e ad arco che permette di appenderlo (Badia B 1763, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976, fod. [ 687 ] Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ paiolo Ⓓ Kessel ◇ a) La ge à cerì cà un pael da la polenta. Ma duc i era massa pìcui. La gö a tschörì kà un paöl dalla polönta. Ma dutsch i erô masa picui. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

parzialità (grd., fas., col., amp.) ↦ parzialité.

parzialité Ⓔ it. parzialità 6 1873 parzialitá (Anonim, Monumento1873:3)
grd. parzialità fas. parzialità fod. parzialité col. parzialità amp. parzialità
s.f. Ⓜ parzialités
il fatto di essere parziale nel giudicare e nell’agire, cioè non equo e obiettivo e anche la disposizione d’animo parziale, per abitudine o in singoli casi (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ parzialità, favoritismo Ⓓ Parteilichkeit ◇ a) Su ra parzialità / Proprio ex professo, / No voi gnanche parlà, / Che dute el sà ben istesso. Sura parzialitá / Proprio ex professo, / No voi gnanche parlá, / Che dute el sá ben istesso. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

parzialité (fod.) ↦ parzialité.

pas Ⓔ PASSUS (EWD 5, 187) 6 1763 pas ‘passus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pas grd. pas fas. pas fod. pas amp. pas LD pas
s.m. Ⓜ pasc
ciascuno dei movimenti ritmici e alternati compiuti dagli arti inferiori per camminare (gad. B 1763; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passo Ⓓ Schritt ◇ a) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

pas (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ pas.

pas (moe., col.) ↦ pesc2.

pasc (bra., amp.) ↦ pesc2.

Pasca Ⓔ *PASCUA ‹ PASCHA ‹ πάσχα (EWD 5, 188) 6 1833 Pasca (DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279)
gad. Pasca mar. Pasca Badia Pasca grd. Pasca fas. Pèsca bra. Pasca moe. Pasca fod. Pasca amp. Pasca LD Pasca MdR Pasca
s.f. sg.
solennità della ressurezione di cristo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Pasqua Ⓓ Ostern ◇ a) chësta ota ne vai pa a me confessè iö da Pasca, dijô n pice müt a so pere. questa óta ne vai pa a me confessè jeu da Pasca, diŝô ‘ǹ picće mütt a sò père. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Sior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de vegnir da Pasca Siòr Professòr no volösö niô auter chö assadö la bontà dö venir do Pasco ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.)
Pasca de mei (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Pentecoste Ⓓ Pfingsten ◇ a) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica: "Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć!" ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica: "Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh!" DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR).

Pasca (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ Pasca.

pascion Ⓔ it. passione ‹ PASSIŌ (EWD 5, 190) 6 1813 paschion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. pasciun mar. pasciun Badia pasciun grd. pascion fas. pascion moe. pascion fod. pascion amp. pascion LD pascion MdR pasciun
s.f. Ⓜ pascions
1 stato di tristezza, di prostrazione, di pena (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ tristezza, afflizione, dolore, sofferenza, passione Ⓓ Traurigkeit, Betrübnis, Leid ◇ a) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! / Al gnará en aiüt a se daidé. Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs / Al gnarà ‘ng najüt a sö daidö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ares ne podô gní atramënter dal fantinamënt de na uma aflitiscima Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissima DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
2 ardore, forte interesse (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passione Ⓓ Passion, Leidenschaft ◇ a) Inte la gran pasciun / Ne fà mai n’aziun; / Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Int’ la graǹ pasŝiuǹ / Ne fà mai ‘n’ aziun; / Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); b) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) O cotan ch’an s’ingiana a se lascé trasporté da na ria pasciun O cutang ch’ang s’ ingiana a sè lascè trasportè dana ria passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); d) Da chël momënt incá él tomé te na tristëza tale, ch’an gnô grams por süa vita, che na gran pasciun pó passé a matité furiosa. Da chel moment incà èle tomè t’ na tristezza tale, ch’ang gnē gramz pur sua vita, chè na grang passiung po passè a matitè furiosa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
3 dolce e delicata tristezza, vaga e intima mestizia (amp. DLS 2002) Ⓘ malinconia Ⓓ Schwermut, Melancholie ◇ a) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
4 racconto o rappresentazione degli ultimi giorni di vita di gesù (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ passione Ⓓ Passion, Leidensgeschichte ◇ a) V’adore te chësta ultima Stazion, Gejù plën de misericordia! mort te fossa, y cun la grazia de cunscidré suvënz cun frut vosta mort y pascion dulerëusa V’adore in chasta ultima Stazion, Giesu plein de misericordià! mort te fossa, j culla grazia de conschidre suvenz cun frut vosta mort i paschion dulorousa RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

pascion (grd., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ pascion.

pascionà (fas.) ↦ apascioné.

pasciun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ pascion.

pasienza (amp.) ↦ pazienza. [ 688 ]

passa Ⓔ it. passa (EWD 5, 194) 6 1833 passa (DeRüM, OmVedl1833-1995:277)
gad. passa mar. passa Badia passa grd. passa fas. passa fod. passa amp. passa LD passa MdR passa
avv.
oltre (davanti a numerali) (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ più di Ⓓ mehr als, über ◇ a) N om vedl de passa nonant’ agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR).

passa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ passa.

passà (col., amp.) ↦ passé.

passar (bra., moe.) ↦ passé.

passé Ⓔ *PASSĀRE (EWD 5, 193) 6 1821 passè (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. passé mar. passé Badia passè grd. passé fas. passèr caz. passèr bra. passar moe. passar fod. passé col. passà amp. passà LD passé MdR passé
v.intr. Ⓜ passa
1 transitare, specialmente senza fermarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passare Ⓓ vorbeigehen ◇ a) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); b) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) N studënt passova dlongia n ciamp via Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); d) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 muoversi superando un certo ostacolo o limite, andare avanti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passare Ⓓ durchgehen ◇ a) nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts, perché no i podea passèr nió. nešugn no se fidea più ʒ̉ir fora per kela monʒ, perkè no i podea pasér niò. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); b) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) en modo che la figöra de chël’orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
3 trascorrere, detto del tempo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; DA 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passare Ⓓ vergehen ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); d) en chisc rajonamënc de devoziun i passâ les ores snel sciöche momënc! in chisc’ rajonamentg’ de devoziung i passā les ores snell sceoucche momentg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
4 di cosa che avviene e dura nel tempo, allontanarsi, cessare, aver fine, non esserci più (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ passare Ⓓ enden, vorübergehen ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) söla tera é döt incostant, y passa, l’amur d’Idî é imutabl etern soulla terra è dutt inconstante, e passa, l’amur d’Iddì è immutabile eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
5 cambiare improvvisamente, mutare repentinamente (gad.) Ⓘ mutare Ⓓ umschlagen ◇ a) na gran pasciun pó passé a matité furiosa na grang passiung po passè a matitè furiosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
6 fig. essere considerato buono o discreto, essere ritenuto accettabile, o comunque essere tollerato (amp.) Ⓘ passare fig.Ⓓ ertragen werden ◇ a) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà, / Che sta robes no passa… E i á allollo ordiná: Che li torne ara Cassa, Che enne a Session annullá, / Che sta robes no passa… Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
v.tr. Ⓜ passa
1 trascorrere il proprio tempo in qualche modo o luogo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passare Ⓓ verbringen ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Chi valgügn mëisc che Genofefa â passé tl spavënt dla porjun Chi valgungn’ meisc’ che Genofefa ā passè t’ l spavent d’la p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
2 passare attraverso, passare oltre (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD A 1879) Ⓘ attraversare Ⓓ überschreiten ◇ a) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dia[ 689 ] logo1870*-2013:432 (col.); c) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
3 riferito a un luogo, lasciare indietro, superare (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ passare Ⓓ vorbeigehen an ◇ a) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jön funz de Marou o a Longega! Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
4 passare da parte a parte, specialmente con un’arma da punta (gad.) Ⓘ trafiggere Ⓓ durchbohren ◇ a) spo i ái passé cun ciodi, che somëia les spines, che te conësces, mo plü stersc, les mans sacres y i pîsc y l’á imbruncé cui brac aspaná söla crusc spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch’t’ conesces, mo plou stersc’, les mangs sacres e i pisc’ e l’à imbrunciè cui bracc’ a spanà soulla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
5 fig. superare una prova, un test (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ passare fig.Ⓓ bestehen ◇ a) Po n es mo una da passé, / Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! Po n’es mo una da passè, / Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ passés, passeda, passedes
che è trascorso nel tempo, anteriore rispetto al momento attuale, al presente (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ passato, scorso Ⓓ vorbei, vergangen ◇ a) Desëin plöiel e ne fej plü tant frëit; mo chësta nöt passada àl dlacè e nevü. Desëiǹ pleujl e ne feŝ plü tant frëid; mó questa neut passada hal dlaćiè e nevü. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR)
s.m. sg.
azione del passare per un luogo, attraversandolo o sostandovi (gad.) Ⓘ passaggio Ⓓ Vorbeigehen ◇ a) Al passé chëra schira compagnativa pormez la fola n êl che scraiâ Al passè chella schira compagnativa pur mezz la folla n’ēle ch’scraiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
ala i é passeda (gad.) Ⓘ gli è passata Ⓓ es ist ihm vergangen ◇ a) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia) ◆ lascé pas-

sé ite (gad.) Ⓘ lasciare penetrare Ⓓ hindurchlassen, hereinlassen ◇ a) Les rames de peció curî la porta desco na cutra vërda, lasciâ ma passé ite n pü’ de lominus Les rames d’p’cceò curì la porta desco na cutra verda, lasceā ma passè ite ‘ng pu de luminùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia) ◆ passé via 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oltrepassare, superare, sorpassare, attraversare Ⓓ vorübergehen, vorbeigehen, überholen ◇ a) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tublà via, ulache l fova truep y gran lavac. Càŋch’ ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); b) La tor destinada por i malfaturs y por chësc nominada "Tor di condaná", ê spaventosa a odëi, y Genofefa ne la passâ mai ia zënza sgric La torr destinada pur i malfattori, e purchesc’ nominada Torr di condannà, ē spaventoſa a udei, e Genofefa nela passā mai ìa zenza sgricc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) 2 (gad.) Ⓘ trascorrere Ⓓ verbringen ◇ a) en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé, o dlungia füch a passé ia le tëmp in chestes ores d’la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè, o d’lungia fuc a passè ia ‘l temp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

passé (gad., mar., grd., fod., LD, MdR) ↦ passé.

passè (Badia) ↦ passé.

passèr (fas., caz.) ↦ passé.

past Ⓔ PASTUS (EWD 5, 196) 6 1832 past (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143)
gad. past mar. past Badia past grd. past, bast fas. bèst caz. bèst bra. bast moe. bast fod. past amp. pasto LD past MdR past
s.m. Ⓜ pasć
1 ciascuna delle consumazioni di alimenti che si succedono a intervalli più o meno regolari in corrispondenza di esigenze fisiologiche o dietetiche (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pasto Ⓓ Mahlzeit ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt; intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment; intang che la contessa dutt spurduda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
2 lauto pranzo con molti convitati, di solito per festeggiare un avvenimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ banchetto Ⓓ Festessen ◇ a) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand, y tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc. Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand, y tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); c) N ater pice müt ê jü na ota a na noza. Apëna ch’an s’ â sentè pro le past, mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col ‘Ǹ atr picće mütt ê ĝiü ‘na óta a ‘na nozza. Apëna ch’aǹ s’ â sentè prò le past, mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) jì a tor n vedel engrassà e mazal, che anché volon fèr n bèst, perché se à troà chest fi amò vif e san gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl, che inché volòng fèr ung best, perché se ha troà chest fì amò vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) condujede ca n bel videl gras, sbocarile, che orun fá n past, porcí [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun condusède cà ‘n bel vidèl gras, sboccarìlle, ch’orùng fà ung past, porchci casc (chest) mi fì è inciamò vì e in tung FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); f) jide a tò n vadel gras, y mazële, jache ulon fé ncuei n bast, y sté de bona ueia gide a tò ‘n vadèl gras, i mazzele, jacché ulong fè ancuèi ‘n bast, i sté de bona ueje [ 690 ] SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) menà ca un vedel ingrassà, e mazàlo, che voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Söles stëres en caroza / Junde al past, che l’Agnel nes dá: / A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. Soulles sterres in carozza / Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà: / A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
chi da past (gad.) Ⓘ commensali Ⓓ Tischgäste ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ◆

jì (a) past (fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ condurre gli armenti al pascolo Ⓓ das Vieh auf die Weide treiben ◇ a) Ló era un muge de manc che jìa a past Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.).

past (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ past.

pasta Ⓔ PASTA (EWD 5, 196) 6 1763 fà la pasta ‘farinam subigere’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. pasta mar. pasta Badia pasta grd. pasta fas. pèsta, pasta fod. pasta col. pasta amp. pasta LD pasta
s.f. Ⓜ pastes
impasto lavorato di farina e acqua (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pasta Ⓓ Teig
s.f. sg.
fig. natura dell’uomo, indole, carattere (grd. F 2002, fod.) Ⓘ pasta fig.Ⓓ Charakter ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

pasta (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ pasta.

paster Ⓔ PASTOR (EWD 5, 199) 6 1832 pester (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. paster Badia paster grd. paster fas. pèster caz. pèster bra. pàster fod. paster amp. pastro LD paster
s.m.f. Ⓜ pastri, pastra, pastres
chi custodisce e pastura greggi o mandrie (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pastore Ⓓ Hirte ◇ a) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.)
s.m. Ⓜ pastri
guida spirituale (fas.) Ⓘ pastore Ⓓ Hirte ◇ a) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

paster (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ paster.

pàster (bra.) ↦ paster.

pasteta Ⓔ dt. Pastete 6 1833 pastetes pl. (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
MdR pasteta
s.f. Ⓜ pastetes
preparazione di carne o di pesce variamente trattati e mescolati con una farcia avvolta in una crosta di pasta (MdR) Ⓘ pâté Ⓓ Pastete ◇ a) Ël é tëmp de, té m’, i la tachè a les pastetes. Chëst é n mangé, che me plej le plü ël. Ël é tëmp de te me la tacchè a les pastetes. Quëst é ‘ǹ mangé, che me pläŝ le plü ël. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

pasteta (MdR) ↦ pasteta.

pastëur (grd.) ↦ pastour.

pasto (amp.) ↦ past.

pastolà (fas., col.) ↦ pastolé.

pastolé Ⓔ forse deriv. di PISTĀRE x PASTUM/PASCERE (Gsell 1990a:143); evt. PISTĀRE+ PASTA (GsellMM) 6 1832 pastulà (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
grd. pastulà fas. pastolà fod. pastolé col. pastolà
s.m. Ⓜ pastolés
residuo della macinazione del grano, costituito da scagliette larghe e ben distinte (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ crusca, cruschello, tritello Ⓓ Kleie, Schrot ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

pastolé (fod.) ↦ pastolé.

pastor (grd.) ↦ pastëur.

pastöra (gad., mar.) ↦ pastura.

pastorec Ⓔ PASTŌRICIUS (EWD 5, 202) 6 1878 pastorecc’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. pastorëc mar. pastorëc Badia pasturëc grd. pastrëc fas. pastrec moe. pastorez fod. pastorëc col. pastorez LD pastorec
s.m. Ⓜ pastorec
branco numeroso di bestiame (in particolare pecore) (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ gregge, mandria Ⓓ Herde, Schafherde, Viehherde ◇ a) Püra biscia (baiâra tra de se) forsc nasciüda te mi proprio paisc […]. Forsc, che t’aldîs ai gragn pastorëc de mi sposo. Pura bīscea (baiāla tra d’sè) forsi nasceuda t’ mi proprio paìsc’ […]. Forsi, ch’t’ aldīs ai grangn’ pastorecc’ d’mi sposo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

pastorec (LD) ↦ pastorec.

pastorëc (gad., mar., fod.) ↦ pastorec.

pastorez (moe., col.) ↦ pastorec.

pastour Ⓔ PASTŌRE (EWD 5, 200) x it. pastore 6 1828 pastëur (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
grd. pastëur, pastor moe. pastor amp. pastor MdR pastor
s.m. Ⓜ pastours
guida spirituale (grd. L 1933; F 2002, amp., MdR) Ⓘ pastore Ⓓ Hirte ◇ a) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! / Ne sparaniede nula / Al di de nosc pastëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! / Ne sparaniëda nula / Al di de nosh pastëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i [ 691 ] dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); d) ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

pastrec (fas.) ↦ pastorec.

pastrëc (grd.) ↦ pastorec.

pastro (amp.) ↦ paster.

Pastrogn 6 1819 Pastrong (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. Pastrogn Badia Pastrogn
topon.
località nel comune di la valle, nelle vicinanze di pederoa (gad.) Ⓘ Pastrogn Ⓓ Pastrogn ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / Chësc invern messâste gní sö por n gran rogn / Mo al á jové / Porcí che t’as imparé. Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong / Ma all’ ha schuë / Portgie che t’ has imparè. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

Pastrogn (gad., Badia) ↦ Pastrogn.

pastulà (grd.) ↦ pastolé.

pastura Ⓔ PASTŪRA (EWD 5, 201) 6 1813 pastura (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. pastöra mar. pastöra Badia pastüra grd. pastura fas. pastura fod. pastura amp. pastura LD pastura
s.f. Ⓜ pastures
distesa erbosa su cui pasturano gli animali (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ pascolo Ⓓ Weide ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
jì a pastura (gad.) Ⓘ pascolare Ⓓ weiden, grasen ◇ a) Demez incö coles alces y vaces, / Ales vais dalunc a pastöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia); b) y intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac ca y lá e intang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ ca e là DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

pastura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ pastura.

pastüra (Badia) ↦ pastura.

pasturëc (Badia) ↦ pastorec.

pat Ⓔ it. patto 6 1864 pàtt (VianUA, LaurancVinia1864:194)
gad. pat Badia pat grd. pat fas. pat fod. pato amp. pato LD pat
s.m. Ⓜ pac
1 accordo o convenzione stabilita tra due o più parti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patto Ⓓ Pakt, Abmachung ◇ a) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia cul pat, ch’ëi giaterà na munëida. Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna col pàtt, ch’ëi giaterà na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) I sasc ea ormai fate / Par chera ciasa là śo; / Un autro dan co sti pate / De no sé cuante par fó. I sasc eva ormai fatte / Par chera ciasa lá zó; / Un autro dann có sti patte / De nosiquante par fó. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
2 ciascuno dei punti fissati da un accordo o da una convenzione (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ patto, condizione Ⓓ Bedingung ◇ a) l’unica porsona, ch’ara ciafâ da odëi, êl Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles, y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté l’unica persona, ch’ella ceaffà da udei, ele Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles, e solamentr a chisc’ patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

pat (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ pat.

patan Ⓔ nordit. patan ‹ sp. patán ‘zotico, cafone’, REW 6301 6 1873 patàn (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25)
amp. patan
s.m.f. Ⓜ patans, patana, patanes
persona spregevole e priva di scrupoli che compie azioni disoneste (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ villano, mascalzone Ⓓ Grobian, Gauner ◇ a) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato / Un por fouro, o un patan. Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto / Un por fauro, o un patàn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

patan (amp.) ↦ patan.

patern Ⓔ it. paterno 6 1833 paterna f. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. patern Badia patern grd. patern fas. patern MdR patern
agg. Ⓜ paterns, paterna, paternes
pertinente o associato alla persona o all’ufficio del padre (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ paterno Ⓓ väterlich ◇ a) A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna y i ne gnará cun lamentanzes cuntra chël, che me porseghitëia. A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna e i nè gnarà cung lamentanzes cuntra chel, che mè perseghita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); b) finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

patern (gad., Badia, grd., fas., MdR) ↦ patern.

paternoster Ⓔ PATER NOSTER (EWD 5, 205) 6 1813 Pader nostr (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. paternoster mar. paternoster Badia paternoster grd. paternoster fas. paternoster bra. paternoster fod. paternoster amp. padrenostro LD paternoster MdR paternoster
s.m. Ⓜ paternostri
orazione fondamentale dei cristiani, insegnata dallo stesso gesù cristo (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ padrenostro Ⓓ Vaterunser ◇ a) V’adore pra chësta setima Stazion, mi seniëur adulerà, che tumëis sui doi iedesc a tiera, ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. Amen. Paternoster. V’adore pra chasta settima Stazion, mi sögnieur adulerà, che tumèis sui doi jàdesch a tiara, je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. Amen. Pader nostr. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Pere! Ne fajesses pa mì de dì valch paternoster e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl? Père! Ne faŝesses pa mì de dí valq pater nostr e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl? DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) N’ó pa plü diau o mostri, tlo pa dí bel paternostri! N’ô pa plö diàu o mostri, tlo pa dì bel paternostri! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); d) canche son a mesa strada anter Pozza e Pera sente dir l Paternoster chan chö son a meza strada anter Pozza e [ 692 ] Perô sentö dir al Paternoster ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

paternoster (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ paternoster.

patí (gad., mar., Badia, LD) ↦ patì.

patì Ⓔ it. patire ‹ PATĪ (EWD 5, 206) 6 1841 pative’l 3 imperf. invers. (SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251)
gad. patí mar. patí Badia patí grd. patì fas. padir fod. patì amp. padì LD patí
v.intr. Ⓜ patesc
1 provare dolore fisico o morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patire, soffrire Ⓓ leiden ◇ a) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Os jutarëis ite consolaziun a chëst’anima desfortunada, che patësc, y sospirëia a Os Os jotareis’ ite consolaziung a chest’anima desfortunada, ch’patesc’, e sospira a Os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); c) aste tö forsc patí manco co iö? aste tou forsi patì manco co iou? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 subire danni, deteriorarsi (fod.) Ⓘ patire Ⓓ leiden ◇ a) Ma a Lienz la racolta l’eva pì avanzada. Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
v.tr. Ⓜ patesc
provare, sentire qualcosa di spiacevole, molesto, doloroso e simile (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ patire Ⓓ erleiden ◇ a) Ara pënsa bëgn, ch’al i restará ’ci iló tröp da patí Ella pengsa ben, ch’el i resterà ci illò troupp da patì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida, vëgnel le vedl vicel y destënn porsura les ares, por curí i pici acioch’ëi ne patësces frëit. Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida, vegnel ‘l ved’l viccell e destenn pursura les ares, pur curì i piccei acceocch’ ei ne patesce freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
s.m. sg.
condizione tormentosa provocata dall’assiduità del dolore (gad. P/P 1966) Ⓘ sofferenza, dolore Ⓓ Leid, Leiden ◇ a) Porcí che le patí ará zacan na fin Purcicche ‘l patì arà zaccang na fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

patì (grd., fod., col.) ↦ patì.

patiment Ⓔ deriv. di patì (EWD 5, 206) 6 1813 patimeintg pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. patimënt mar. patimont Badia patimënt grd. patimënt fas. padiment fod. patiment LD patiment
s.m. Ⓜ patimenc
stato di sofferenza fisica o morale (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ patimento, pena Ⓓ Leiden, Qual ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi, che ie la sëul’ gauja de vosc patimënc je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej, che je la soul gausa de vosch patimeintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) i me la godi d’osc amur, che s’interessëis de mi patimënc y de mies ligrëzes i m’la gode d’osc’ amur, ch’s’ interessais d’mi patimentg’ e d’mies ligrezzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

patiment (fod., LD) ↦ patiment.

patimënt (gad., Badia, grd.) ↦ patiment.

patimont (mar.) ↦ patiment.

patinous Ⓔ deriv. da nordit. pata (EWD 5, 213) 6 1878 pattinŭs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. patinus Badia patinus
agg. Ⓜ patinousc, patinousa, patinouses
rivestito da una maggiore o minore quantità di peli, spec. in quanto elemento caratteristico o costitutivo dell’aspetto (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ peloso Ⓓ langfellig, haarig ◇ a) Danfora l’om col chentl, l’ater do cun n gran cian patinus. Dangfora l’om col chentl, l’at’r dō cunung grang ciang pattinŭs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

patinus (gad., Badia) ↦ patinous.

pato (fod., amp.) ↦ pat.

patolon Ⓔ  ? 6 1860 pattolong (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
fas. patolon bra. patolon
s.m.f. Ⓜ patolons, patolona, patolones
chi trova da ridire su tutti e su tutto (fas.) Ⓘ criticone Ⓓ Nörgler ◇ a) Dò l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

patolon (fas., bra.) ↦ patolon.

patria Ⓔ it. patria ‹ PATRIA (EWD 5, 208) 6 1833 patria (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. patria mar. patria Badia patria grd. patria fas. patria fod. patria amp. patria LD patria MdR patria
s.f. Ⓜ patries
ambito territoriale, tradizionale e culturale, cui si riferiscono le esperienze affettive, morali, politiche dell’individuo, in quanto appartenente a un popolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ patria Ⓓ Heimat, Vaterland ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudic e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Spo fornësc di giubilati / De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. Spo forneisc’ di Giubilati / D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Nosta picera patria rica / Fô dagnora de bugn proi: / Nos savun sëgn cun ci trica, / ch’ëi pulî nüsc spiric groi Nosta picc’ra patria ricca / Fo’ dagnara de bongn’ Proi: / Nos savung sengn’ cung ci tricca, / ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); e) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ pic- [ 693 ] ce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

patria (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ patria.

patriarca (Badia) ↦ patriarch.

patriarch Ⓔ it. patriarca / dt. Patriarch ‹ PATRIARCHA ‹ πατριάρχης (EWD 5, 209) 6 1879 Patriarca (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. patriarch Badia patriarca fas. patriarch
s.m. Ⓜ patriarcs
denominazione dei più antichi progenitori del popolo ebraico (gad. A 1879; Ma 1950) Ⓘ patriarca Ⓓ Patriarch ◇ a) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" / Y unjess cun öre la pera d’alté. Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" / E ongsessa cong ölle la pöra d’altè. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); b) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santiscimo, por cianté le Tantum ergo; / N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo; / Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i santg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

patriarch (gad., fas.) ↦ patriarch.

patriot Ⓔ it. patriota / dt. Patriot  (EWD 5, 208) 6 1856 patriotc pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. patriot Badia patriot grd. patriot fas. patriot bra. patriot fod. patriot amp. patrioto LD patriot
s.m.f. Ⓜ patrioc, patriota, patriotes
1 chi ama la patria (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patriota Ⓓ Patriot ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.)
2 concittadino (gad., fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ compatriota, conterraneo Ⓓ Mitbürger, Landsmann ◇ a) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

patriot (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ patriot.

patriotism Ⓔ it. patriottismo (EWD 5, 208) 6 1856 patriottismo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
grd. patriotism fas. patriotism bra. patriotismo
s.m. Ⓜ patriotisms
fervido sentimento di devozione alla patria (grd. G 1923, fas. DILF 2013) Ⓘ patriottismo Ⓓ Vaterlandsliebe, Patriotismus ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

patriotism (grd., fas.) ↦ patriotism.

patriotismo (bra.) ↦ patriotism.

patrioto (amp.) ↦ patriot.

patron Ⓔ nordit. patrón ‹ PATRŌNUS (EWD 5, 210) 6 1631 patron (nostro graciosissimo) (Proclama1631-1991:156)
gad. patrun mar. patrun Badia patrun grd. patron fas. patron fod. patron † LD patron MdR patrun
s.m.f. Ⓜ patrons, patrona, patrones
1 chi è proprietario di qualcosa, specialmente di un maso (f.: sua moglie) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ padrone, proprietario Ⓓ Besitzer, Gutsbesitzer ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / Sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Dël và, e se mët pro n patron de chël paisc. El va, e se matt pro ‘ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Ëi dij, ch’ël abe tochè a jì soldà a le fi de le gran patrun da C. S. Ëi diŝ, ch’ël abbe tocchè a ĝì soldà a le fi de le graǹ patruǹ da C. S. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); d) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); e) s’à metù a servì pra n patron, che l à mandà te na si campania a vardé i purciei i s’ ha mettù a servì pra ‘n patron, ch’l’ha mandà te na si campagna a vardè i purcièi SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.)
2 chi ha alla propria dipendenza lavoratori retribuiti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ padrone, datore di lavoro Ⓓ Arbeitgeber, Dienstherr ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sc’ an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs, filiolanza, servitú, patruns, ric y püri, en ligrëza y afliziun Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs, pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs, ricc’ e puri, in ligrezza e affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia)
3 chi esercita il proprio dominio su qualcuno o qualcosa; signore, capo (anche in senso metaforico) (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ padrone Ⓓ Herr, Herrscher ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! S’ tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Os savëis mia inozënza, y al gnará chël de, che se pentiarëis dessigü, d’avëi desprijé les leghermes d’osta patrona inozënta. os saveis mia innozenza, e el gnarà chel dè, che sè pentireis desigù, d’avei desprijè les legrimes d’osta patrona innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); c) Le dormí deventará mi patrun, y i ne me descedará plü ‘L dormì d’venterà mi patrung, e i n’m’descedarà plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); d) […] minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes […] minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’ l rumù d’les ligrezzes DeclaraJM, [ 694 ] SantaGenofefa1878:83 (Badia); e) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
ester a patron (gad., fas. DA 1973) Ⓘ essere a servizio Ⓓ im Dienst sein ◇ a) A patrun este pro Idî: / dagnora stá, scenó dí! A patrun est’prò Idî: / dagnëra sta, sce no dî! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia) ◆ fé l patron (gad., fas. DLS 2002) Ⓘ padroneggiare Ⓓ den Herrn spielen, sich herrisch benehmen ◇ a) Sigfrid s’un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ patron de cia-

sa (fas.) Ⓘ padrone di casa Ⓓ Hausherr ◇ a) Dona Chenina ge à dat endò l’anel da nef e la l’à lascià che l fae l patron de cèsa aut e bas. Dona Kenina ğe à dat indò l anel da nef e la l a lašà ke el fae el patron de čes̄a aut e bas. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.)
paron.

patron (grd., fas., caz., LD) ↦ patron.

patron † (fod.) ↦ patron.

patrun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ patron.

patucé Ⓔ deriv. di patuc (EWD 5, 212) 6 1875 patoććàda p.p. f.sg. (PescostaC, DecameronIXLMV1875:651)
gad. patucé, spatucé mar. patücé Badia patucè, pantuncé grd. patucé fas. patucèr moe. patuciar fod. spatucé amp. patuzà LD patucé
v.tr. Ⓜ patuceia
percuotere; bistrattare, maltrattare, strapazzare (gad.) Ⓘ pestare, malmenare Ⓓ misshandeln, verprügeln ◇ a) Iu (ves) dijará sën, ch’al tomp dal pröm Re de Cipro, […] él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher y tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan. Jù (ve) dirà sęgn ch’al tomp dal pröm Rè de Cipro, […] erre sozzedù che na nobil signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr e in tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon. PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) I [ves] dirá duncue ch’al tëmp dl pröm Re de Cipro, […] él sozedü che na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa, y tl dé ota da iló éra rovada a Cipro y stada patociada burt da stleta jënt. I [ve] dirà dunque ch’al tåmp d’l prüm Rę dẹ Cipro, […] ẹrrẹ so̮zzẹdü chẹ na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa, e tel dę o̮ta da ilò ẹra ro̮àda a Cipro̮ e stada spato̮ććada burt da stlötta žånt. PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin).

patucé (gad., grd., LD) ↦ patucé.

patucè (Badia) ↦ patucé.

patücé (mar.) ↦ patucé.

patucèr (fas.) ↦ patucé.

patuciar (moe.) ↦ patucé.

patuzà (amp.) ↦ patucé.

Paul 6 1828 Paul (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. Paul Badia Paol grd. Paul fas. Paul fod. Paul MdR Paul
antrop.
(gad., grd., fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ Paolo Ⓓ Paul ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Ne savëise pa che sant Paul dij ch’an dess vire con timore e tremore!" – "Eh", respogn le vedl, "sant Paul sà pa bëin inće ël da mentì." Ne savëise pa che sant Paul diŝ ch’an dess vire coǹ timore e tremore!" – "Eh", respogn le vedl, "sant Paul sa pa bëiǹ inçh’ ël da mentì." DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) Jundi cina sö al’ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

Paul (gad., grd., fas., fod., MdR) ↦ Paul.

paur Ⓔ dtir. paur (EWD 5, 213) 6 1813 paures pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. paur mar. paur Badia paur grd. paur fas. paur fod. paur LD paur
s.m. Ⓜ paurs
lavoratore della terra (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ contadino Ⓓ Landwirt, Bauer ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Per i paures de bona ercies, Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
jent da paur (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contadino Ⓓ Bau ers leu te ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies Dlunc ā la jent da paur lascè vouies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

paur (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ paur.

paura Ⓔ it. paura 6 1844 paura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
Badia paüra caz. paura bra. paura moe. paura amp. paura
s.f. Ⓜ paures
stato emotivo consistente in un senso di insicurezza, di smarrimento e di ansia di fronte a un pericolo reale o immaginario (Badia, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, moe. DA 1973, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ paura, fifa, timore Ⓓ Angst, Furcht ◇ a) Ades zenza paura podon jir, / Che ogneun sarà a dormir. Adés zenza paura podóng zir, / Ke ognùn sarà a dormìr. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); b) Y os jënt, ch’ëis odü chësta storia, ponsede a os instësc y ne n’ede paüra! Śëgn stede bëgn y bi prosc indertüra, y spo dal Orco ne n’aéde paüra! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia)
avei paura (caz. Mz 1976, bra., moe. DA 1973, amp. DLS 2002) Ⓘ avere paura, temere Ⓓ Angst haben, fürchten ◇ a) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); c) Oh, per chel no é po nia paura, anzi Oh! per kel no e pò nia paura, anʒi BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.) ◆ fé paura (caz. Mz 1976, amp. DLS 2002) Ⓘ fare paura, intimorire Ⓓ Angst machen, erschrecken ◇ a) Ra tien i oce senpre basc / Canche ra i alza i fesc paura / Senpre incueta e senza pasc. Ra tien i òcie, sempre básc / Canche ra jalza i fesc paura / Sempre inqueta e senza pasc. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
poura.

paura (caz., bra., moe., amp.) ↦ paura.

paüra (Badia) ↦ paura.

paussà (col.) ↦ paussé.

paussada (fod.) ↦ pausseda.

paussar (moe.) ↦ paussé.

paussé Ⓔ PAUSĀRE (EWD 5, 150) 6 1763 palsè ‘quiesco’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. palsé mar. palsé Badia palsè grd. paussé fas. pussèr caz. pussèr bra. pussar moe. paussar fod. paussé col. paussà amp. poussà LD paussé MdR palsè [ 695 ]
v.intr. Ⓜ paussa
cessare, smettere momentaneamente un’attività, e quindi sostare, prendere tregua per sollievo e ristoro fisico e psichico (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ riposare, riposarsi Ⓓ ruhen, rasten, sich ausruhen ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor, / Oh! paussa contra de mi rabia, y mi furor. Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor, / O! pausa contra dë mi rabia, i mi furor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava n püch con so corp sant davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava ‘ǹ püc coǹ so corp sant DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) I me dajea ben, ben da magnar / E duta la not podee pussar. I me dažea beng, beng da magnár / E duta la not podee pusar. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); e) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Po… camina, no t’ impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); g) doi dis i à pussà del dut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora doi dis i à pusà de l dut, ma Čanbolfin inveze el fajea menes de ʒ̉ir de fora BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); h) Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); i) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns, y les massëdles toces; coch’ al palsa zënza fistidi te mi brac. Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l frunt cutang nett, lede da passiungs, e les maselles tŏccies; cocch’ el palsa zenza fastidi t’ mi bracc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); j) Rovada a mesa la röa dla munt, olach’ ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé y se solevé cun n pü’ de lat R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè e sè sollevè cunung pude latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

paussé (grd., fod., LD) ↦ paussé.

pausseda Ⓔ deriv. di paussé (EWD 5, 151) 6 1878 palsada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. palsada Badia palsada fas. pussèda fod. paussada
s.f. Ⓜ paussedes
azione, modo e risultato del riposare o del riposarsi (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ riposo Ⓓ Rast ◇ a) plü bëgn ne pói mai finí mi ofize co cun chësta incombënza d’onur; fata ch’ara sará, me dái cun ligrëza en pesc, y deach’ i sun le plü vedl, dorará chësta palsada, cina al de dl iudize plou ben n’poi mai finì mi offizze che cung chesta incombenza d’onor; fatta ch’ella sarà, m’dai cung ligrezza in pesc’, e dea ch’i sung ‘l plou ved’l, durarà chesta palsada, cina al dè d’l giudize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

paveon (amp.) ↦ pavion.

pavilon (LD) ↦ pavion.

pavion Ⓔ apadan. paveón ‹ PĀPILIŌNE (GsellMM) 6 1873 padeón (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. paiun mar. paiun fas. pavion fod. pavion amp. paveon, padeon LD pavilon
s.m. Ⓜ pavions
locale o spiazzo destinato un tempo alle assemblee (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ padiglione Ⓓ Versammlungssaal ◇ a) ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’ on ciapada / Sote un sas in padeon. Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

pavion (fas., fod.) ↦ pavion.

pavisc (grd.) ↦ paisc.

pazeda (col., amp.) ↦ pazeida.

pazëda (gad., fod.) ↦ pazeida.

pazeida Ⓔ prerom. *PAZĪTA, PAZĒTA (Gsell 199a:145) 6 1866 pazeides pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:10)
gad. pazëda grd. pazëida fas. pazeida caz. pazeida fod. pazëda col. pazeda amp. pazeda
s.f. Ⓜ pazeides
recipiente in legno per portare liquidi, specialmente acqua o latte (gad. G 1923; Ma 1950, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. G 1923; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ tinozza Ⓓ Schaff ◇ a) Un l disc: "Gé no cree nia, mo meton pegn a dotrei pazeides de vin!" Un l diš: "Ǧé no kree nia, mo meton pen a do-trei pazeides de vin!" BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

pazeida (fas., caz.) ↦ pazeida.

pazëida (grd.) ↦ pazeida.

pazi Ⓔ da dtir. patzen ‘ohrfeigen’ 6 1813 pazi (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. pazi
s.m. pl.
schiaffi dati con forza e all’improvviso (grd.) Ⓘ sberle Ⓓ Ohrfeigen ◇ a) Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

pazi (grd.) ↦ pazi.

pazientamenter Ⓔ it. pazientemente 6 1875 pazientemente (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
grd. pazientamënter fas. pazientementer bra. pazientementer moe. pazientemente
avv.
con pazienza (grd., fas.) Ⓘ pazientemente Ⓓ geduldig ◇ a) che tu me ensegne come tu fas a soportar chele che come sente te vegn fat a ti, perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti, perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) che tu m’ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te, perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te, perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, Decame- ronIXBRA1875:649 (bra.); c) te prëie, che te me nsënies, coche tu sofres chëles che ie aude, che te vën fates a ti, acioche cun l mparé da te ie posse cumpurté pazientamënter la mia tę pręie, che te m’ensęgnięs, co̱ che tu so̬ffres chęllęs ch’ie aude, chę tę vęn fattes a ti, åcco̱chę cull’ imparè då te ię po̱sse cumpurtè påzięntåmęntęr lå mia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) cie mat che son stat, ch’é bruntlà sul rie tëmp y che ie ne l é tëut su pazientamënter per mandà de Die txę mat kę soŋ štat, k’ ę bruntlá su l ríe ta̤mp i k’ íe nę l ę tóut su pa̤tsienta̤má̤ntę̆r pę̆r ma̤ndá dę díe RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

pazientamënter (grd.) ↦ pazientamenter. [ 696 ]

pazientemente (moe.) ↦ pazientamenter.

pazientementer (fas., bra.) ↦ pazientamenter.

pazienza Ⓔ it. pazienza ‹ PATIENTIA (EWD 5, 220) 6 1813 pazienza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. paziënza mar. pazionza Badia paziënza grd. pazienza fas. pazienza fod. pazienza col. pazienza amp. pasienza LD pazienza MdR paziënza
s.f. sg.
virtù di chi sopporta, anche a lungo, i mali, le avversità, le noie con serenità, rassegnazione, comprensione, tolleranza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pazienza Ⓓ Geduld ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Po sc’ ël te dô le vënter, mëste mefo avëi paziënza e doré, che iö ne sà ći fà iö. Pó ŝ’ ël te dó le vëntr, mësste meffo avëi paziënza e doré, ch’jeu ne sa çhi fà jeu. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); d) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pasienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); f) che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te, acioche col emparé da te, iu poi comporté con pazionza le mio (tort) cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te, aććochè cǫlle imparè da te, jù posse conporte con paziǫnza le mi (tǫrt) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) che te m’insëgnes coche tö soportes chëres che i aldi che te vëgn fates acioche imparan da te, iö pois soporté la mia cun paziënza chẹ tẹ m’insågnẹs, co̮che tö so̮ppo̮rtẹs callẹs ch’i aldẹ, chẹ tẹ vågn fattẹs aććochẹ imparàn da tę, jö po̮ssẹ so̮ppo̮rtè la mia co̮n paziånza PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); h) che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti, perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te, perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
interiez.
spesso in espressioni di moderata insistenza o scusa, per lo più riconducibili a formule di cortesia (grd., fod., MdR) Ⓘ pazienza Ⓓ Geduld ◇ a) Paziënza, mi care! Orun pa sperè, che te varësces tost. Paziënza, mi care! Oruǹ pa sperè, che te guarësces tost. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Pazienza encora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

pazienza (grd., fas., fod., col., LD) ↦ pazienza.

paziënza (gad., Badia, MdR) ↦ pazienza.

pazionza (mar.) ↦ pazienza.

pe Ⓔ PĒS (EWD 5, 222) 6 1763 na ondla d’un pè ‘ungula’; pè ‘pes’ (Bartolomei1763-1976:90, 91)
gad. pe mar. pè Badia pe grd. pe fas. pe caz. pe bra. pe fod. pe col. pe amp. pe, pié LD pe MdR pe
s.m. Ⓜ piesc
segmento distale dell’arto inferiore del corpo umano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piede Ⓓ Fuß ◇ a) tlo dant a vosc piesc svergunià ve prëii plu che posse clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) déi l’anel tla man, y i cialzá tl pe dé-i l’annell in tla mang, e i tgialzà t’ el pé HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); f) betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel da sie; / L’era Tonele de Grava l’ost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); h) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); j) I scarpe s’ i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); k) les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins, i brac y i pîsc desnüs les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings, i bracc’ ei i pisc’ desnūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); l) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
a pe (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. Mz 1976, fod.) Ⓘ a piedi Ⓓ zu Fuß ◇ a) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ a pe de (gad.) Ⓘ ai piedi di Ⓓ zu Füßen von ◇ a) Insciö mëssel ester sté Maria a pe dla crusc. ingsceou mess’l estr’r ste Maria a pě d’la crusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

pe (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ pe.

pe (gad., mar., Badia) ↦ pel2.

(fas., caz., bra.) ↦ per1.

(mar.) ↦ pe.

peà (amp.) ↦ pié.

pear (bra.) ↦ pié.

pec Ⓔ PICEA (EWD 5, 224) 6 1763 patsch ‘picea arbor’ (Bartolomei1763-1976:91)
Badia pëc grd. pëc fas. pec fod. pëc col. pez LD pec
s.m. Ⓜ pec
picea excelsa, albero delle pinacee (Badia B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ abete, peccio, abete rosso Ⓓ Tanne, Fichte ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kuncio- [ 697 ] vel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); c) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

pec (fas., LD) ↦ pec.

pëc (Badia, grd., fod.) ↦ pec.

pecà (col., amp.) ↦ picé1.

pecador (amp.) ↦ piciadour.

pecator (fod., amp.) ↦ pecatour.

pecatore (Badia) ↦ pecatour.

pecatour Ⓔ it. peccatore 6 1873 peccatore pl. (Anonim, Monumento1873:1)
gad. pecatur Badia pecatore fod. pecator amp. pecator
s.m.f. Ⓜ pecatours, pecatrize, pecatrizes
chi commette o ha commesso peccati, chi pecca abitualmente (gad., fod. A 1879; DLS 2002, amp.) Ⓘ peccatore Ⓓ Sünder ◇ a) Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco pecatore / De chi verso nosoutre. Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) scebëgn ch’i sun pecatrize, möri inozënta dales acüses de Golo sebengn’ ch’i sung peccatrize, mouri innozenta dalles accuses de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); c) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
piciadour.

pecatur (gad.) ↦ pecatour.

Pecedac 6 1866 Pečedač (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. Pecedac caz. Pecedac
topon.
ampia costa boschiva sulla destra orografica del ruf de antermont, nel comune di canazei (fas.) Ⓘ Pecedac Ⓓ Pecedac ◇ a) l’é restà dut gram e sperdù e zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà l e restà dut gram e sperdu e ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač deske un čan bagna BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

Pecedac (fas., caz.) ↦ Pecedac.

pecel (fas., caz., bra.) ↦ peciuel.

pecèr (fas., caz.) ↦ picé2.

pech Ⓔ dtir. pẹk (EWD 5, 225) 6 1763 poeck ‘pistor’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pech mar. pech Badia pech grd. pech fas. pech fod. pech LD pech
s.m. Ⓜ pec
chi fa o vende pane (gad. B 1763; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ panettiere, fornaio Ⓓ Bäcker ◇ a) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

pech (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ pech.

pech (fas., caz., bra.) ↦ puech.

peché Ⓔ dtir. pecken (Lardschneider 1933:268) 6 1864 pëccòva 3 imperf. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
mar. peché grd. peché LD peché
v.tr. Ⓜ peca
prendere col becco (mar. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beccare Ⓓ picken ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

peché (mar., grd., LD) ↦ peché.

pecià (fas., caz.) ↦ picé1.

peciador (fas., bra.) ↦ piciadour.

peciar (bra.) ↦ picé2.

peció (gad.) ↦ peciuel.

peciol (fod.) ↦ peciuol.

peciöl (moe.) ↦ peciuel.

peciuel Ⓔ *PICEOLUS (EWD 5, 225) 6 1858 pečél (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
gad. peció mar. poció Badia poció grd. piciuel fas. pecel caz. pecel bra. pecel moe. peciöl fod. peciuol, peciol col. pezuol amp. pezuó
s.m. Ⓜ peciuei
picea excelsa, albero delle pinacee (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, fas.) Ⓘ abete, peccio, abete rosso Ⓓ Tanne, Fichte ◇ a) l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter, che l polver sutèa entorn. l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter, ke el polver sutea entorn. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); b) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde, incercené ite da pecios alc y fosc Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede, incercenè ite da pecceŏs altg’ e fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) Confinada iló s’âra lascé jö sot n gran peció Confinada illò s’āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

peciuol (fod.) ↦ peciuel.

pedaröla (moe.) ↦ podarel.

pede (amp.) ↦ apede.

Pederaces (fod.) ↦ Pedraces.

Pederoa (mar., grd., fod., amp.) ↦ Pidrô.

Pederova (MdR) ↦ Pidrô.

pedia Ⓔ *PEDICA (EWD 5, 226) 6 1878 pedia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. pedia mar. pedia Badia pedia grd. piedia fas. pedia fod. pedia LD pedia
s.f. Ⓜ pedies
l’impronta che il piede dell’uomo o la zampa d’un animale lascia sul terreno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1950; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ impronta, orma Ⓓ Spur ◇ a) s’alza y vá ciancantan do les pedies de chi por n tru sot tera s’ alza e va ceangcantang daò les pedies de chi pur ‘ng trŭ sott terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullacch’ el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

pedia (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ pedia.

Pedraces 6 1858 Pedraces (PescostaC, BonesEghes18581994:229) [ 698 ]
gad. Pedraces Badia Pedraces grd. Pedraces fod. Pederaces amp. Pedraces LD Pedraces
topon.
frazione del comune di badia, in alta val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pedraces Ⓓ Pedratsches ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes18581994:229 (Badia).

Pedraces (gad., Badia, grd., amp., LD) ↦ Pedraces.

pèe (col.) ↦ pié.

peèr (fas., caz.) ↦ pié.

peger (col.) ↦ peigher.

pégher (moe.) ↦ peigher.

pëgher (mar.) ↦ peigher.

pegn Ⓔ PIGNUS (EWD 5, 231) 6 1763 pegn ‘pignus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pënch mar. pënch Badia pënch grd. pën fas. pegn caz. pegn, pen bra. pen moe. pegn fod. pen col. pegn amp. pegno, pegn, peign LD pegn
s.m. Ⓜ pegns
1 garanzia che si mette per una scommessa (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986, LD) Ⓘ pegno Ⓓ Wetteinsatz, Pfand
2 patto fra due o più persone (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scommessa Ⓓ Wette ◇ a) ogniuna aessa volù esser la più bela, e che so om l’aessa avent l pegn ogniuna aesa volù esser la più bela, e ke so om l aesa avent l pen BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.)
mete pegn (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scommettere Ⓓ wetten ◇ a) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel da sie; / L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); b) Ues mëter pën dij un al auter, che chisc rejona de maië? Ues mëtter pëŋ diŝ uŋ all’ àuter, che chiŝ rës̄ona de majë? VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); c) meton pegn a dotrei pazeides de vin! meton pen a do-trei pazeides de vin!" BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.); d) a Golo i portunse i edli de to cian: metun pënch, che le rimorso n’i dá le bastalam d’i conscidré tan avisa a Golo i purtungſe i oudli de tō ciang: mettùng peinc, che ‘l rimorso n’i dà ‘l bastalam d’i considerè tang avviſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); e) Ai é pa parënc de Siur Primiziant, I oress mëte pënch, / ma fajuns’ sëgn inant! Ai è pa parántg de Sior Primiziant, I oress matte páinc, / ma fasungs’ sagn innant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ sco-

mete.

pegn (fas., caz., moe., col., amp., LD) ↦ pegn.

pegna Ⓔ PĪNEA + ? (etimo incerto) (GsellMM; cfr. Gsell 1990a:147) 6 1840 pegna (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
gad. pëgna mar. pëgna Badia pëgna grd. pënia fas. pegna bra. pegna fod. pegna amp. pegna LD pegna
s.f. Ⓜ pegnes
macchina per la fabbricazione del burro (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ zangola Ⓓ Butterfass ◇ lat de pegna (lat) (bra.).

pegna (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ pegna.

pëgna (gad., mar., Badia) ↦ pegna.

pegno (amp.) ↦ pegn.

pegro (amp.) ↦ peigher.

pei (amp.) ↦ per1.

pëi (gad., mar., Badia) ↦ peil.

peier (fod.) ↦ peir.

peigher Ⓔ PIGER (EWD 5, 230) 6 1763 paegher ‘piger’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. pëigher mar. pëgher Badia pëigher grd. pëigher fas. peigher caz. peigher bra. peigher moe. pégher fod. peigher col. peger amp. pegro LD peigher
agg. Ⓜ peigri, peigra, peigres
che si muove adagio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tardo, lento Ⓓ langsam ◇ a) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech, / stanch y pëigher sciöche n gran sgnech! Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech, / stanch y pëigher sciöco n gran sgnech! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); c) El Re, che fin a chel’ora era stat coscì poltron e peigher Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); d) Le Re, ch’infina chë ora fô sté tan pëigher y frat L’Rę, ch’infin å call’ ǫra fǫa stę tan påigr e frat PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); e) l Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret l Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) L Re, che fin a chël’ ora eva sté tán poltron e peigher El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

peigher (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ peigher.

pëigher (gad., Badia, grd.) ↦ peigher.

peign (amp.) ↦ pegno.

peil Ⓔ PILUS (EWD 5, 229) 6 1864 pëil (VianUA, JanTone1864:198)
gad. pëi mar. pëi Badia pëi grd. pëil fas. peil moe. pél fod. peil col. pel amp. pelo LD peil
s.m. Ⓜ peii
formazione cornea filiforme di origine epidermica (gad. A 1895; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelo Ⓓ Haar ◇ a) Dijëde medrë ulà, che n pëil ie tost trat ora. Dis̄ëde mëdrè ulà, che uŋ pëil jè tòst tràt òra. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
s.m. sg.
l’insieme dei peli, il pelame, soprattutto di animali (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelo ◇ a) Ma me sà, che sta vacia ebe n bur pëil? Ma më sa, che sta vàtgia èbbe uŋ burt pëil? VianUA, JanTone1864:198 (grd.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza Anonim, ManageriaCo[ 699 ] 1 munal1873-1973:34 (amp.)
sauté al peil (fod. Pz 1989) Ⓘ saltare alla gola, aggredire Ⓓ an die Gurgel springen, überfallen ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pel propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

peil (fas., fod., LD) ↦ peil.

pëil (grd.) ↦ peil.

peina Ⓔ POENA (EWD 5, 237) 6 1631 pena (Proclama1631-1991:156)
gad. pëna mar. pëna Badia pëna grd. pëina fas. pena fod. pëna amp. pena LD peina
s.f. Ⓜ peines
disagio spirituale, spesso concomitante o paragonabile alla sofferenza fisica (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pena Ⓓ Qual ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Intan sintî Genofefa sües pënes ciamó deplü Intang sintī Genofefa suus penes ciamò de plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) anzi ch’al fantinâ por la gran pëna anzi ch’el fantinā pur la grang pena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

peina (LD) ↦ peina.

pëina (grd.) ↦ peina.

peir Ⓔ PIRUM (EWD 5, 241; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pIr-u2) 6 1763 paer ‘pirus’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. për mar. pier Badia për grd. pëir fas. peir moe. per fod. peier col. per amp. pero LD peir
s.m. Ⓜ peirs
frutto del pero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pera Ⓓ Birne ◇ a) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
legn da peirs (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ pero Ⓓ Birnbaum ◇ a) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da poms, l’ater da përs salvari. Soung somm la val s’ alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

peir (fas., LD) ↦ peir.

pëir (grd.) ↦ peir.

peis Ⓔ PĒNSUM (EWD 5, 232; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pesu) 6 1763 un peis ‘onus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pëis mar. pëis Badia pëis grd. pëis fas. peis moe. pes fod. peis amp. pes LD peis MdR pëis
s.m. Ⓜ peisc
1 forza di attrazione della terra sui corpi posti in prossimità della sua superficie (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peso Ⓓ Gewicht ◇ a) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis, ëla é massa lisiera. Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis, ëlla é massa lisi[e]ra. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); c) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rompî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 ciò che si carica addosso a una persona o a un animale, o sopra un mezzo di trasporto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carico Ⓓ Last ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
s.m. sg.
fig. peso o responsabilità gravosa (gad. B 1763; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ onere Ⓓ Belastung ◇ a) porcí che la vita m’é n pëis, n slisiramënt la mort purcicche la vita m’è ‘ng peis, ‘ng sliſirament la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) Pënsa, cotan de pëis, ch’al te fô le ritorno dai Mori Pengsa, cutang d’peis, ch’el t’ fō ‘l ritorno dai Mōri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

peis (fas., fod., LD) ↦ peis.

pëis (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ peis.

peje † (fod.) ↦ pesc2.

pel (col.) ↦ peil.

pel1 Ⓔ PELLIS (EWD 5, 233) 6 1763 poel ‘pellis’; poel d’agnel ‘vellus’; poel ‘villus’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. pel mar. pel Badia pel grd. pel fas. pel bra. pel fod. pel amp. pel LD pel MdR pel
s.f. Ⓜ pels
1 rivestimento esterno del corpo umano e di alcuni animali; cute (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pelle Ⓓ Haut, Fell ◇ a) Oh, chëstes vedles à pa na pel stranciosa ëles; ëles ne mör pa insciö prëst. O, questes vedles ha pa ‘na pél stranćiosa ëlles; ëlles ne meur pa insce[u] prëst. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); b) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. / Chest l’era l più bel, / A ogneun ge premea so pel. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. / Kest l era l plu bel, / A ognùn je preméa so pel. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); c) O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento / de m’aé portà fora ra pel sana Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento / de m’avé portà fora ra pel sana DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
2 pelle di animale lavorata e conciata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A [ 700 ]

1 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelle Ⓓ Fell, Pelz ◇ a) Ciara mo le pice möt, cola pel de rehl indos y la picia crusc en man Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
tré ju la pel (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ scorticare, spellare Ⓓ die Haut abziehen, abhäuten ◇ a) s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

pel (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ pel1.

pel2 Ⓔ PĀLUS (EWD 5, 223; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pal-u) 6 1763 un pè ‘palus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pe mar. pe Badia pe grd. pel fas. pèl caz. pèl bra. pal moe. pal fod. pel col. pal amp. palo LD pel
s.m. Ⓜ pei
lungo legno a sezione tondeggiante, appuntito a un’estremità, che si conficca nel suolo per recingere, sostenere e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palo Ⓓ Pfahl ◇ a) Par che ‘l ebe un palo in culo, / che ‘l lo feje stà in doer Par che ʼl èbe un palo in culo, / che ʼl lo fège sta in dovér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Canche l’à vedù che no l’à più parenc ne amisc, e che l se troa soul desche un pèl te n pra, l se à pissà: Per me l’è miec che me n vae Kan ke l a vedù, ke no l à più parenč ne amiš, e ke l se troa soul deske un pel te n prà, el se à pisà, per me l e mieč, ke min vae BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.).

pel (grd., fod., LD) ↦ pel2.

pél (moe.) ↦ peil.

pèl (fas., caz.) ↦ pel2.

pela (grd.) ↦ pala.

pelà (col., amp.) ↦ pelé.

pèla (fas.) ↦ pala.

Pèla de Mesdì 6 1866 Pela de Meʒdì (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. Pèla de Mezdì
topon.
cima nel gruppo del catinaccio (fas.) Ⓘ Pala di Mesdì Ⓓ Pala di Mesdì ◇ a) te sot i Cougoi l se stajea bel e bon e l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mesdì te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben e l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì BrunelG, Cianbolpin1866:2 (fas.).

Pèla de Mez 6 1866 Pela de Meʒ (BrunelG, Cianbolpin1866:5)
fas. Pèla de Mez caz. Pèla de Mez
topon.
ripida pendenza prativa sulla destra orografica del ruf de antermont, tra pèla de micel e pèla grana (fas.) Ⓘ Pèla de Mez Ⓓ Pèla de Mez ◇ a) "Gé stajesse ben bolintiera" l disc, ma alincontro cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf "Gé staʒ̉ese ben bolentiera - l diš - ma alinkontro cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke in caʒ̉o, kan ke les vegn ʒ̉u de Pela de Meʒ a beiver, no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

Pèla de Mez (fas., caz.) ↦ Pèla de Mez.

Pèla de Mezdì (fas.) ↦ Pèla de Mesdì.

Pèla de Micel 6 1866 Pela de Mičél (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. Pèla de Micel caz. Pèla de Micel
topon.
ripida pendenza prativa sulla destra orografica dl ruf de antermont nel comune di cianacei/canazei (fas.) Ⓘ Pèla de Micel Ⓓ Pèla de Micel ◇ a) l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mesdì e sun Pèla de Micel l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì e sun Pela de Mičél BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

Pèla de Micel (fas., caz.) ↦ Pèla de Micel.

pelacrisć Ⓔ comp. di pelé + crist 6 1856 pelachristg pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. pelacrisć bra. pelacrisć
s.m. pl. Ⓜ pelacrisć
scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di mazzin (fas. R 1914/99) Ⓘ pelacristi scherz.Ⓓ Christus -Häuter scherz. ◇ a) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

pelacrisć (fas., bra.) ↦ pelacrisć.

pelam Ⓔ PILUM + -AMEN (Gsell 1994b:339) 6 1878 pulang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. polan mar. polan Badia polan fas. pelam fod. pelam LD pelam
s.m. Ⓜ pelams
formazione cornea filiforme di origine epidermica (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pelo Ⓓ Haar
s.m. sg.
con valore collettivo, il pelame degli animali (gad.) Ⓘ pelo, pelame Ⓓ Pelz, Fellhaare ◇ a) porcí che la cerva pordô le polan purcicche la cerfa p’rdō ‘l pulang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

pelam (fas., fod., LD) ↦ pelam.

pelar (bra., moe.) ↦ pelé.

pelé Ⓔ PILĀRE (Gsell 1994b:339) 6 1845 pelà (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. pelèr bra. pelar moe. pelar fod. pelé col. pelà amp. pelà LD pelé
p.p. come agg. Ⓜ pelés, peleda, peledes
privo di capelli (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelato, calvo Ⓓ kahl, kahlköpfig ◇ a) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.) ☟ calvo.

pelé (fod., LD) ↦ pelé.

pelegrin Ⓔ it. pellegrino ‹ PEREGRĪNUS (EWD 5, 235) 6 1833 pelegrin (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. pelegrin mar. pelegrin Badia pelegrin grd. pelegrin fas. pelegrin fod. pelegrin amp. pelegrin LD pelegrin MdR pelegrin
s.m.f. Ⓜ pelegrins, pelegrina, pelegrines
chi viaggia per visitare luoghi santi (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F [ 701 ] 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pellegrino Ⓓ Pilger ◇ a) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies. ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Sö n chëst se pensava nost pelegrin: Scé, và mo damana l’ostì da La Ila, cotan "santo" che iö sun. Seu ‘ǹ quëst se pensava nost pelegriǹ: Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Dala pert dërta le grof a ciaval, dal’atra le vecio Guelfo; spo gnôl i dui pelegrins, y do chi la cerva, mestega sciöche n cian Dalla pēr derta ‘l grof a ciavall, dall’ atra ‘l veccio Guelfo; spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche ‘ng ciang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
jì da pelegrin (gad., MdR) Ⓘ pellegrinare, andare in pellegrinaggio Ⓓ pilgern ◇ a) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma, e per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant. Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma, e per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

pelegrin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ pelegrin.

pelegrinagio (caz., fod.) ↦ pelegrinaje.

pelegrinaje Ⓔ it. pellegrinaggio 6 1878 pellegrinaggio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103)
gad. pelegrinaje Badia pelegrinaje grd. pelegrinaje fas. pelegrinaje caz. pelegrinagio fod. pelegrinagio amp. pelegrinajo LD pelegrinaje
s.m. Ⓜ pelegrinaji
viaggio di penitenza e devozione ai luoghi santi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pellegrinaggio Ⓓ Wallfahrt ◇ a) Spo cuntâi, ch’ai â fat n pelegrinaje te chël paisc, y atira do chël fat, porcí ch’ai ne s’odô sigüsc dla vita dal maester de ciasa; y ch’ai ê retorná dan püc dis da chësc iade Spo cuntai, ch’ei ā fatt ‘ng pellegrinaggio te chel paisc’, e attira dō chel fatt, pur cic ch’ei nè s’udō sigusc’ d’la vita dal maestr de ciaſa; e ch’ei ē r’tornà dang pucc’ dis da chesc’ iade DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

pelegrinaje (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ pelegrinaje.

pelegrinajo (amp.) ↦ pelegrinaje.

pelegriné Ⓔ it. pellegrinare 6 1850 pellegrinè p.p. m.sg. (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. pelegriné Badia pelegriné
v.intr. Ⓜ pelegrineia
andare in pellegrinaggio (gad.) Ⓘ pellegrinare Ⓓ pilgern ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú - é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin. Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù - è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullac ch’el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

pelegriné (gad., Badia) ↦ pelegriné.

pelèr (fas.) ↦ pelé.

pelëus (grd.) ↦ pelous.

pelicia Ⓔ PELLĪCEUS (EWD 5, 283) 6 1878 pilicia (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. pelicia mar. pelicia Badia pilicia grd. pulicia fas. pelicia fod. pelicia col. peliza amp. peliza LD pelicia
s.f. Ⓜ pelices
pelle d’animale conciata con il pelo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelliccia Ⓓ Pelz, Pelzmantel ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); b) Ara é fata de mani sëc d’erba, daite sotrac cun na pelicia morjela, scöra. Ella è fatta d’mànesc’ secc’ d’erba, daite sottrattg’ cuna piliccea morjella, scūra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

pelicia (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ pelicia.

peliza (col., amp.) ↦ pelicia.

pelo (amp.) ↦ peil.

pelos (moe., col., amp.) ↦ pelous.

pelous Ⓔ PILŌSUS (EWD 5, 236) 6 1763 parous ‘hirsutus’; porous ‘pilosus’; porus ‘villosus’ (Bartolomei1763-1976:91, 93)
gad. porus mar. porus grd. pelëus fas. pelous moe. pelos fod. pelous col. pelos amp. pelos LD pelous
agg. Ⓜ pelousc, pelousa, pelouses
ricoperto di peli, che ha molto pelo (gad. Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ peloso, irsuto Ⓓ behaart, haarig ◇ a) Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

pelous (fas., fod., LD) ↦ pelous.

pen (caz.) ↦ pegn.

pën (grd.) ↦ pegn.

pena (fas., amp.) ↦ peina.

pena Ⓔ PINNA (EWD 5, 236) 6 1763 pànna ‘penna’; penna ‘calamus, penna’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pëna mar. pëna Badia pena grd. pëna fas. pena caz. pena fod. pëna col. pena amp. pena LD pena MdR pëna
s.f. Ⓜ penes
strumento per scrivere (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ penna Ⓓ Feder, Schreibfeder ◇ a) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. / Chilò n’él na pëna sora. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. / Quilò n’él ‘na pënna sora. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) e l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra e le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’ autra IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) "Bona möta", jëmera, "ah! de grazia, pórteme papier, pëna, tinta y löm". "Bona muta", jemla, "ah! de grazia, [ 702 ] porteme papire, penna, tinta e lum". DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
ro da penes (MdR) Ⓘ portapenne Ⓓ Federbüchse ◇ a) Chilò inte le ro da pënes en él zacotantes. / Ëles n’é bones. Quilò inte le ró da pënnes eǹ él zacotantes. / Ëlles n’é bonnes. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

pena (Badia, fas., caz., col., amp., LD) ↦ pena.

pëna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ peina.

pëna (gad., mar., grd., fod., MdR) ↦ pena.

pënch (gad., mar., Badia) ↦ pegn.

pendolà (fod.) ↦ pendolé.

pendolar (bra.) ↦ pendolé.

pendolé Ⓔ PENDULĀRE (Gsell 1990a:14) 6 1873 pendòra 6 (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fas. pindolèr bra. pendolar fod. pendolé, pendolà col. pendolà amp. pendorà, pendorlà
v.intr. Ⓜ pendola
stare sospeso, pendere, specialmente oscillando (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ penzolare Ⓓ herabhängen ◇ a) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

pendolé (fod.) ↦ pendolé.

pendolon Ⓔ it. pendolone 6 1873 a pendoron (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fas. pindolon fod. pendolon amp. pendoron
avv.
a pendolon (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ a penzoloni Ⓓ schwingend, schwankend ◇ a) Ma veramente ‘l é ben algo / Tanto piombo a pendoron. Ma veramente l’è ben algo / Tanto piombo a pendoron. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

pendolon (fod.) ↦ pendolon.

pendorà (amp.) ↦ pendolé.

pendorlà (amp.) ↦ pendorà.

pendoron (amp.) ↦ pendolon.

penejel (fod.) ↦ panejel.

penetënza (grd.) ↦ penitenza.

Penia (gad., Badia, amp., LD) ↦ Penìa.

Penìa 6 1845 Penia (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
gad. Penia Badia Penia fas. Penìa bra. Penìa amp. Penia LD Penia
topon.
frazione del comune di canazei, sulle pendici del passo fedaia (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Penia Ⓓ Penia ◇ a) No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

Penìa (fas., bra.) ↦ Penìa.

pënia (grd.) ↦ pegna.

penion (grd.) ↦ opinion.

penitenza Ⓔ it. penitenza ‹ POENITENTIA (EWD 5, 238) 6 1833 penetënza (DeRüM, Tantarela1833-1995:277)
gad. penitënza mar. penitonza Badia penitënza grd. penetënza fas. penitenza fod. penitenza amp. penitenza LD penitenza MdR penitenza
s.f. Ⓜ penitenzes
il pentimento ricondotto a pratica religiosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ penitenza Ⓓ Buße ◇ a) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quanch’ ël ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR)
fé penitenza (gad. V/P 1998) Ⓘ fare penitenza Ⓓ Buße tun ◇ a) Chël ch’é fat é sëgn fat. Fajede penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Chël ch’é fat é śëgn fat. Fajed’ penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs por fá Ël la penitënza de nüsc piciá purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori, pur fa El la penitenza de nousc’ piccià DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

penitenza (fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ penitenza.

penitënza (gad., Badia) ↦ penitenza.

penitonza (mar.) ↦ penitenza.

pensà (col., amp.) ↦ pensé.

pensar (moe.) ↦ pensé.

pensé Ⓔ PĒNSĀRE (EWD 5, 425) 6 1632 penseis 5 (Proclama1632-1991:160)
gad. ponsé mar. ponsé Badia punsè grd. pensé fas. pissèr caz. pissèr bra. pissar moe. pensar fod. pensé col. pensà amp. pensà LD pensé MdR pensè
v.intr. Ⓜ pensa
1 avere un’opinione, un concetto, un giudizio a proposito di qualcuno o di qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pensare Ⓓ denken ◇ a) co po[s] pensé qo po pēsar WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc, scenò ne somëiel nia. / Chël pënsi bëin inće iö, dè de chël ne vói inće nia scomencè. por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ, ŝenò ne somëjel nia. / Quël pënsi bëiǹ inçh’ jeu dèdequël ne voi inçhié nia scomenćè. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); c) Mo al musciat i no à pensà, / Che chest dut l’osservarà, / Che che i à fat e che che i à dit, / E che vegnarà dut scrit. Mo a l mušat i no ha pensà, / Ke kest dut l oserverà, / Ke ke i ha fat e ke ki i ha dit, / E ke vegnerà dut skrit. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); d) (Le Vijo:) Os ponsede / y dijede / ci ch’orëis, por me! (L’ Vijo:) Os punsede / y dijede / ći ch’orëis, pur me! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); e) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); f) A śì inze me, pensae ma cara toses / se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta cosses (…) A zi, inže me, pensae: ma cara toses / se voš dutes coscí fegé ra voia / s’ avé intenžion de continuà sta coses (…) DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) Viva l’Italia una! Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa, lauda l’Austria, benedeti i todesch, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa, lauda l’Austria, benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); h) Datrai se dejidrâra n bun liber da lí, y ponsâ: Inlaota me podessi paré ia le tëmp de gusto Datrai sè dejiderāla ‘ng bung liber da lì, e pungsā: Illaota mè pudessi parè ia ‘l temp d’gusto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); i) Mintí é dí na cossa desfarënta, [ 703 ] da chël ch’an pënsa y sá, por ingiané valgügn. Mintì è dì na cosa differente, da chel ch’ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
2 accudire, badare (gad., amp.) Ⓘ pensare Ⓓ sorgen ◇ a) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou: / par se i pensa e par ra śente / i à ‘l cuor fiedo come un rou. Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu: / par sé i pensa e para zènte / i a ‘l cuór fiedo come un ròu. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Co na ota ra śente / I à abù fenì de cordà, / Ocoreva naturalmente, / Anche ai besteame pensà. Co na ótta ra zente / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / Anche ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) Cie porame, par costore / El Signor ‘l à da pensà. Cie poerame, par castore / El Signor là da pensà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); d) Do ch’ara á en chësta fosa rencuré la creatöra, pënsera finalmënter a se istëssa. Dopo ch’ella à in chesta foſa ringcurè la creatura, pengsela finalment’r a sè istessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
3 fissare la mente su qualcuno, su qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pensare Ⓓ denken ◇ a) Ma dirëis’ a bën de sci? / Cie uei ie tan pensé, / Muesse mefun palejé, / Muesse mefun la vaghé Ma dirëisa bën de shi? / Cie vuei ie tan pensè, / Muesse mefe palesè, /Muesse mefe la vaghè PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) "Pere! Ne fajesses pa mì de dì valch paternoster e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl?" - "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Père! Ne faŝesses pa mì de dí valq pater nostr e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl"- "Pensè a la mort?", respogn le vedl. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Canche i ge fajea polit mal, l pissaa a la tousa. Chan chö i gö faschöô polit mal, al pisaa alla touschô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); e) me tiro na fre de estro inz’un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); f) De fazorete no n’é da portà / Prin de duto ’es pensa là, / Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là, / Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) Le conte, él gnü dala vera? Pënsel ciamó a süa Genofefa? ‘L conte, elle gnu dalla verra? Pengs’l ciamò a sua Genofefa? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
4 prendere in considerazione l’opportunità di fare qualcosa, progettare (fas., fod., amp., MdR) Ⓘ pensare Ⓓ planen ◇ a) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, che ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); c) l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) de che la se n à abù a mal zenza consolazion, e à pissà de jir a se lamentar dal Re de chö la sen ha avù a mal zenza co̬nso̬lazio̬n, e ha pissà dę žir a se lamentar dal Re RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) de chëst la se n à bù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion, che pẹnsa de ži a se lamẹntè dal Re PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
5 rappresentarsi mentalmente, immaginare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, MdR) Ⓘ immaginare, pensare Ⓓ denken, sich vorstellen ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) A san Iob, - dij la Scritura / Iela jita ënghe dura; / N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. A san Job, - dis la Scritùra / Jêlla schìta ênche durra; / En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); c) Mo vignun pò e dess pensè, ch’ël é dessigü ćiamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’anima é nezesciaries. Mo vignuǹ pò e dess pensè, ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); d) El pensaa, che ra śente / no vedesse ‘l so pensier. El pensava, che ra zènte / no vedese ‘l so pensiér. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); e) recordete po d’avëi pazienza, y no pensé de giaté dut l bel l bon eccordetë pò d’àvëi pazienza, y no pënsè de giatè dutt’ l böll ‘l boŋ VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); f) A pensà de scrie algo, / Apò de fei anche stanpà, / ‘L é stà un pensier da temerario A pensá de scrive algo, / Appó de fei anche stampá, / L’é stá un pensié da temerario Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) En chël momënt, ch’al te tocará caji strambi, pënsa a mies parores In chel moment, ch’el tè toccarà casi strambi, pengsa a mies parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); h) Nobli ciavaliers, servi fedei ponsede, (dijel) chësta dona é mia sposa Genofefa Nobili cavalieri, servi fedeli pungsede, (disc’l) chesta donna è mia sposa Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
pensé do (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riflettere, meditare Ⓓ überlegen, nachdenken ◇ a) Śën ie ël jit te se nstës, y à scumencià a pensé do, che che l à fat. Zëŋ jè ël s̄it in së ’ŋstëŝ, y hà scumënĉa a pënsè dò, tgë chë l’ha fàtt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); b) I á ponsé codî do por strada, y ne sun bun de ciafé fora n meso conveniënt, de n gní sura, coch’ i messess dí I à pungsè co di daō pur strada, e n’sung bung d’ceaffè fora ‘ng mezzo conveniente, de ‘ng gnì sura, cocch’ i m’essass’ dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia) ◆ se pensé 1 (gad. A 1879; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ immaginarsi, supporre Ⓓ sich denken ◇ a) Ntánt Tomesc fè mpedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, [ 704 ] GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Desëin, se pënsel, vói pa odëi, ći che chësta crusc pò, e mët man a se tó i grosc. Desëiǹ, se pënsel, voi pa odëi, çhì che questa cruŝ pò, e mëtt maǹ a se tó i groŝ. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) L sciusciur l’é vegnù più da vejin, / M’é pissà, chisc vel demò vin L šušùr l e vegnù plu da vežìn, / M’he pisà, kis vël demò ving BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se maridé / Ala cëures, ala "feides" / Nëus ne ulon pa se pensé. z) Can che sumpa ‘n te Gardeina / Neus volumpa se maridè / A le ciaores a le feides / Neus ne ulumpa se pensè. ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); g) Ió me pensae: parbìo, chesta l’é śente / che sci che se pó esse ben contente! Iò me pensae: parbio, chesta l’é zente / che sci che se po eše ben contente! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); h) L auter, che se pensova: po diauc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! y mët pën a na marënda. L’àuter, chè së pënsòva: pò diàoĉ fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! y mëtt pëŋ a na mërenda. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); i) i (les) se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries i les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); j) Me pensave: Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) 2 (gad., fod.) Ⓘ escogitare, ideare Ⓓ erdenken, sich ausdenken ◇ a) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) almanco por se consolé de söa mëia, s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (mar.) 3 (fas.) Ⓘ decidere Ⓓ entscheiden ◇ a) l se troa soul desche un pèl te n pra, l se à pissà: Per me l’è miec che me n vae indò apede Dona Chenina l se troa soul deske un pel te n prà, el se à pisà, per me l e mieč, ke min vae indò apede Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.) 4 (gad. V/P 1998, fas.) Ⓘ riflettere Ⓓ überlegen ◇ a) "Ben! la disc, dime che che te ès inom." Zenza se pissèr trop (l’aea n picol cian, che l’era coscita pagina:6 bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin) l disc: "Gé é inom Cianbolfin. "Ben! la diš, dime ke ke t’es inom". Zenʒa se pissèr trop (l aea un picol čan, ke l era košita pagina:6 bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin) el diš: "Ǧé he inom Čanbolfin BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

pensé (grd., fod., LD) ↦ pensé.

pensè (MdR) ↦ pensé.

pensier Ⓔ it. pensiero (EWD 5, 426) 6 1833 pensier (DeRüM, EhJan1833-1995:249)
gad. pinsier mar. ponsier Badia pinsier grd. pensier fas. pensier bra. pensier fod. pensier amp. pensier LD pensier MdR pensier
s.m. Ⓜ pensiers
oggetto, contenuto del pensare, del riflettere, dell’immaginare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pensiero Ⓓ Gedanke ◇ a) N’aste pensier de levè tö incö? N’haste pensier de levè teu incoeu? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); b) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); d) for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); e) n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); f) Mo al pinsier, te ci prigo, ch’ara ê, s’ára fat ardimënt Mo al pingsir, te ci prigo, ch’ella ē, s’ ala fatt ardiment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

pensier (grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ pen-

sier.

pent (fas.) ↦ pont1.

pentelcul (fod.) ↦ petlcul.

pentí (gad., Badia) ↦ pentì.

pentì Ⓔ it. pentirsi ‹ POENITĒRE (EWD 5, 240) 6 1763 i ma paento ‘peniter’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. pentí Badia pentí grd. pentì fas. pentir fod. pentì amp. pentì LD pentì
v.rifl. Ⓜ se pent
p.p. come agg. Ⓜ pentis, pentida, pentides
che prova rimorso, rammarico o rincrescimento per qualcosa (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ pentito Ⓓ reuevoll, reuig, reumütig ◇ a) per chësc ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Ntant che Gejù fova pra mëisa, capita chësta ëila te cësa de Scimon pentida de si picë Intàŋchè Ges̄ù fòa pra mëiźa, capita chëst ëila te tgèsa de Ŝimoŋ pëntida de si pitgëi VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
se pentì 1 provare rimorso e dolore per aver commesso una colpa in cui ci si propone di non ricadere; mortificarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ pentirsi Ⓓ bereuen ◇ a) Pentëscete śën, la gauja ie ti picià. Pentàschete deseng, la gauscha jë ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.) 2 rimpiangere, provare dispiacere di aver fatto o di non aver fatto qualcosa (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ pentirsi Ⓓ bereuen ◇ a) O gornede na ota osc sënn infelize prezipitus, ne n’ëise bele albü plü gonot gauja da se pentí por chël? O gornede na ota osc’ senn infelize prezipitŭs, nen aiſe bell’ aibù plou gonot gausa da sè pentì pur chel? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit, y t’aras da te pentí T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t’ arràs da te pentì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

pentì (grd., fod., amp., LD) ↦ pentì.

pentiment Ⓔ it. pentimento (EWD 5, 240) 6 1878 pentiment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. pentimënt Badia pentimënt grd. pentimënt fas. pentiment fod. pentiment LD pentiment
s.m. Ⓜ pentimenc
dolore o rimorso che si prova per aver fatto cosa che si vorrebbe non aver fatto, o per avere omesso di fare qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, [ 705 ] 3 fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pentimento Ⓓ Reue ◇ a) Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria El sintirà ‘ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

pentiment (fas., fod., LD) ↦ pentiment.

pentimënt (gad., Badia, grd.) ↦ pentiment.

pentir (fas.) ↦ pentì.

per (moe., col.) ↦ peir.

per1 Ⓔ PĀR (EWD 5, 240) 6 1828 per (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. per mar. per Badia per grd. pèr fas. pé caz. pé bra. pé moe. par fod. per col. par amp. pei LD per MdR pêr
s.m. Ⓜ pers
coppia di cose, persone o animali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ paio, coppia Ⓓ Paar ◇ a) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); b) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Debota purtëde l plu bel guant, che on da i tré sëura, n bon pèr de ciauzei, y na varëta da i mëter tl dëit De botta purtede el plù bel guant, ch’ong da i trà seura, en bon pèr de ciauzei, i na värätta da i metter tel deit SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) Porteie debot l plu bel guánt che nos on, n bon per de ciauzei Porteie debòt el plu bel goant che nos òng, ‘n bom pèr de ciauzei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres e mete pegn che n cogne dar cincanta sun sta vacia. Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ö metö peng chö n’cognö dar tschincanta sun stô vatscha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); f) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ ustaria Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ ustaria VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); g) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. / N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. / ’Ng per, pardisa! tang prezioso / È na vera raritè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
a per (grd.) Ⓘ in coppia Ⓓ paarweise ◇ a) Cun bela pruzescion / A pèr, a man a man, / Po deberieda jon Kun bela prozeshion / A per, a man a man, Po de briëda ſhon PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ a per a per (gad. V/P 1998) Ⓘ in coppia Ⓓ paarweise ◇ a) Ci dijessel mai lonfer, / Sc’ al podess ël rajoné? / Sën vëgnai a per a per, / Oressel dí, a se scialdé. Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö / Söng vögnai a per a per / Oresöl di a sö Schaldö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.).

per (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ per1.

per2 Ⓔ PAR 6 1878 per (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. per Badia per grd. pèr fas. pèr
avv.
in modo pari (fas. DILF 2013) Ⓘ pari Ⓓ unentschieden
a per (gad.) Ⓘ alla pari Ⓓ genauso ◇ a) por ne n’ester a per di spinac, che o ne n’á früt, o n á de stlec pur nen est’r a per, d’i spinac’, che o nen à frutt, o n’à de stlettg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) I sá bëgn, che sëis colpevoi, ch’ostes mans a per dles mies é spurciades de sanch I sa bengn’, ch’seis colpevoli, ch’ostes mangs a pēr d’les mīs è spurciades d’sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

per (gad., Badia) ↦ per2.

per3 Ⓔ PER (EWD 5, 433) 6 1631 per (Proclama1631-1991:156)
gad. por mar. por Badia pur grd. per fas. per caz. per bra. par, per fod. per col. per amp. per LD per MdR per, por
prep.
1 proposizione finale con il verbo all’infinito (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ per Ⓓ um, um zu ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); c) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No mé la vedla Lula / Per ve prië de pan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No me la vedla Lula / Per ve prië de pan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Ma chest i dijea per tentèrlo, acioché i lo podessa acusèr. Ma chest i diséa per tentèrlo, accioché illó podessa accusèr. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) Ma i’ dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i disava cast demé per ‘l tenté, él podéi cusè. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, che ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); g) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); i) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 complemento di moto attraverso luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ per, attraverso Ⓓ durch ◇ a) Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Ma so fi più veie era per chela campagnes. Ma so fí pglu végle éra per chella champagnes. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a [ 706 ]

3 sauc ju per la scèla, l ge cor encontra So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); g) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); h) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Bele vëgn jö por i coi y ca por i plans, / Cola gherlanda les prosses mitans Belle vagn ŝö pr’ i cói e ca per i plangs, / Colla gherlanda les prosses mittangs PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 complemento di causa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD, MdR) Ⓘ per Ⓓ wegen, aufgrund, für ◇ a) o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Per n uem ne me uei piché / vedla muta uei resté. Per un vuem ne muei picche / vödla Muta uei restè. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); d) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); e) Fertunà sarà chël jëunn, che tla virtù crësc cui ani, / Per si bën fé, un plu dl auter l lauda cun rejon Fortunà sarà chëll s̄oun, chë t’ la virtù crës̄ coi agni, / Per si bëŋ fè un plu de l’auter ël lòda con rës̄oŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che söa fadia foss por nia, por gauja, che al ea de n natural tan da frat y da gnoch Ma pǫr gaoža, ch’al i è stö dit da zaccà, che söa fadia fǫssa pǫr nia, pǫr gaoža, ch’el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia, per gauja, che ël fova de naturel tan fiach Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia, pęr gauža, ch’ęl fo̱a dę nåturel tan fiac RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); i) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
4 complemento di mezzo (gad. A 1895; Ma 1950, grd., fod.) Ⓘ per Ⓓ als ◇ a) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); c) la picera crusc, ch’ê ërta sö tla grota te na pera, che sporjô infora, ch’en pert i sorvî ince por plomac la piccera crusc’, ch’ē verta sou t’ la grotta tena pěra, ch’sporjō ing fora, ch’in pērt i servì incie pur plomac’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); d) cie mat che son stat, ch’é bruntlà sul rie tëmp y che ie ne l é tëut su pazientamënter per mandà de Die txę mat kę soŋ štat, k’ ę bruntlá su l ríe ta̤mp i k’ íe nę l ę tóut su pa̤tsienta̤má̤ntę̆r pę̆r ma̤ndá dę díe RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
5 per complementi di modo o di maniera (gad. P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ in Ⓓ auf ◇ a) Po dirala bën bel plan / Per tudësch o per talian: / Ja, ja, fürwahr! Po dirala bën bel plan / Per tudësk o per talian: / Ja, ja, fürwahr! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Dapò me kogne kontentar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) intan ch’ara cuntâ ca por menü, coch’ara ê rovada a s’injigné chël guant de pel intang ch’ella cuntā ca pur menù, cocch’ ella ē r’vada a s’ injignè chel guant d’pell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
6 complemento di stato in luogo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd., fas.) Ⓘ per Ⓓ auf ◇ a) e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); c) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis, les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); d) Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ súvier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
7 complemento di scopo o fine (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita, per sudesfazion de mi picëi je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita, per sodisfazion de mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Nia n’é per la sanité plü ütile, che le jì a spazier. Nia n’é per la sanité plü ütile, che le ĝi a spazier. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Ći avesses gën, bun Signur? I avesse gën n bel e bun pano por na viesta. Çhi avesses giaǹ, buǹ Signur? J’avesse giaǹ ‘ǹ bel e buǹ pano por ‘na viesta. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); d) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) [ 707 ] 1
8 complemento di origine o di provenienza (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ da Ⓓ aus ◇ a) Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) I sun n soldá vedl, y i ne n’á mai salpü ci ch’al ó dí pora, ater co por bocia di atri I sung ‘ng soldà ved’l, e i nen à mai saipù cicch’ el ō dì pora, at’r che pur boccia di atri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
9 indica un ruolo o una mansione (gad. A 1895; Ma 1950, grd., fas., fod.) Ⓘ per Ⓓ als ◇ a) Toléme come per una de voste oure. Toléme come per una de voste oure. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Finalmënter ie ël jit da n paur, y l à petlà, che l ulëssa tò su per fant. Finalmenter jè ël s̄it dàŋ paur, y l’hà pëtlà, chël ulèss tò su per fànt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
10 complemento di tempo continuato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) chël che i prevesc fesc per ades ti lascia n pesc chal che i preves fes per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); c) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör un bôn toc. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); d) D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité. D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); f) ara ê sforzada a scuté y palsé por n bun pez ella ē sforzada a scutè e palsè pur ‘ng bung pězz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
11 predicativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort mi fì è inciamò vì e in tung, che nos tignong por mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) J. Śën cunësci, che m’ëis per vosc mat. Jide me, y lascëde unì l tudësch, che à mo cumprà vaces. S̄. Źëŋ conosci, che m’ëis per voŝ màtt. S̄ide më, y laŝsëde uni ‘l Tudèsch, chë hà mò cumprà vàtges. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) al nes tëgn por morc el nes tengn’ pur mortg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); d) porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada purcicch’ i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uomini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
12 in qualità di (grd., fod., MdR) Ⓘ come Ⓓ als ◇ a) Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran scuac da fëur! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran skuac da fëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); c) L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! [L’ minaciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); d) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Mo ći n dijesses pa, sc’ ël ves damanass por fomena? Mo çhi ‘ǹ diŝesses pa, ŝ’ël ves damanass por fomena? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); f) Franz, l mut dla zità, a po cuntà, coche l ova tenù si usc per na usc dl ciel. frants, l mut d’la̤ tsitá, a pǫ kuntá, kǫ k’ l ǫ́a̤ tęnú si uš pę̆r na̤ už d’l tšíel. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
13 per indicare la persona cui qualche cosa è destinata o diretta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Por Mariana Camploj da Pastrogn / chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Iö per me preferësce les tragedies a vigne atra raprejentaziun. Jeu per mè preferësce les tragédies a vign’atra repreŝentaziuǹ. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); e) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR)
14 per parlare di prezzo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che t’i impieghes bëin. Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR).

per (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

per3.

pèr (grd.) ↦ per1.

pèr (grd., fas.) ↦ per2.

pêr (MdR) ↦ per1.

për (gad., Badia) ↦ peir.

per ater (MdR) ↦ perauter.

per chel (fas., bra.) ↦ perchel.

per sora (fas.) ↦ persoura.

per via (fas.) ↦ pervia.

pera1 Ⓔ PETRA (EWD 5, 242) 6 1763 na gran pera ‘moles’; na picciera pera ‘lapillus’ (Bartolomei1763-1976:82, 92)
gad. pera mar. pera Badia pera grd. piera fas. pera fod. piera amp. pera, piera LD pera
s.f. Ⓜ peres
1 denominazione generica di rocce compatte, spec. in quanto usate come materiale da costruzione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pietra Ⓓ Stein ◇ a) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera so corp zenz’ anima fò gnu mettū te na spelunca d’pera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 frammento roccioso di grandezza variabile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pietra Ⓓ [ 708 ]

1 Stein ◇ a) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Mosé á comané a nos tai comandamonc, che na tara mësson copé con peres. Mosé ha commané a nos in te i commandamantg, che na tala méssung copé cun pères. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); c) osservâ i parëis groi, la picera crusc de lëgn y la pera sferiada dai jenëdli de Genofefa osservā i pareis groi, la piccera crusc’ d’lengn’ e la pera sf’riada dai jonedli d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); d) le romita i mostrâ y spligâ vigni cossa: la picia crusc, les pitöres, la grota, la pera, olache Genofefa fajô oraziun ‘l romita i mostrā e spiegā vigne cosa: la piccea crusc’, les pittures, la grotta, la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 blocco roccioso staccato dal terreno, macigno (gad.) Ⓘ masso Ⓓ Felsblock ◇ a) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn, che se destenô fora, y por chël büsc podôn te na caverna Illò s’ arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’, che sè destennō fora, e pur chel busc’ pudōng t’ na caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
4 manufatto di pietra, squadrata o variamente sagomata, impiegato per usi decorativi o commemorativi (gad.) Ⓘ lapide Ⓓ Gedenkstein ◇ a) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri, y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
pera da ciajuel (gad.) Ⓘ pietra ollare Ⓓ Speckstein ◇ a) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

pera (gad., mar., Badia, fas., amp., LD) ↦ pera1.

Pera2 6 1835 Perra (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. Pera fas. Pera bra. Pera amp. Pera LD Pera
topon.
paese nel comune di pozza, nella val di fassa centrale (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pera di Fassa Ⓓ Pera di Fassa ◇ a) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.).

Pera (gad., fas., bra., amp., LD) ↦ Pera2.

perauter Ⓔ comp. di per + auter (EWD 1, 171) 6 1833 por atr (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. porater mar. porater Badia purater grd. perauter fas. perauter bra. perauter fod. perauter amp. paroutro LD perauter MdR per ater, por ater
avv.
del resto, però, tuttavia, d’altra parte (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peraltro Ⓓ übrigens ◇ a) Por ater, mi maester é ćiamò dagnora stè contënt de me. Por atr, mi Maéstr é çhiamò dagnóra stè contënt de mè. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján; / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Perauter el Plevaŋ / E de Menaccol Ǵéan; / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); d) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); e) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. / Paroutro un ‘l à una rouca busarona Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. / Par autro un l’ha una rauca busarona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Porater este dagnora stada na bona fia, t’ês nosta felizité söla tera, ne te nes as mai fat n desplajëi Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra, nè tenes as mai fatt ‘ng desplajei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
interiez.
esclamazione eufemistica che manifesta in genere stupore, ammirazione, o disappunto (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ perdiana, perdinci Ⓓ Herrgott, Donnerwetter ◇ a) Paroutro! ’es disc sta femenes, paresse! Parautro! es disc sta femenes, paresse! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

perauter (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ perauter.

perché Ⓔ it. perché 6 1812 perche (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
Badia perché fas. perché caz. perché bra. parché, perché moe. parché po fod. perché amp. perché, parché
avv.
in proposizioni interrogative, richiede una risposta in fatto di causa o di fine (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ perché Ⓓ warum, weshalb ◇ a) No se ciapa nia da magnar. / Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa; La mare ve fasc ben popacei No se chiappa nia da magnar. / Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.) ☝ percie
congiunz.
può essere causale oppure finale (fas. R 1914/99, fod., amp.) Ⓘ poiché, perché Ⓓ denn, weil ◇ a) nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers, perché chest mi fi era mort, e l’é ressuscità nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers; Perché chest mi fí èra mort, e l’è risuscitá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto. voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. De kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); d) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); e) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zer- [ 709 ] cà / parché el "Saio" sti galiote / no i l vorea Piovan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); g) chest saroe perder la fadìa per nia, perché l’era n Re scì debol e fiach e g’ emportava scì pöch de l’onor chest zaroe perder la fadìa per nìa, perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); h) ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti, perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia ma per soddisfazion de calla te preje, che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te, perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ percie.

perché (Badia, fas., caz., bra., fod., amp.) ↦ perché.

percheche Ⓔ comp. di perché + che 6 1832 perché che (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
fas. percheche caz. parcheche
congiunz.
con valore causale equivale a ‘perché’, ma vuole mettere in rilievo più una conseguenza che una causa vera e propria (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ poiché, perché Ⓓ da, weil ◇ a) E chest ge à dit, l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn. E chest j’a dit, l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a tgjapá san de retorn. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.) ☝ percieche.

percheche (fas.) ↦ percheche.

perchel Ⓔ comp. di per + chel 6 1832 porch’ al (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. porchël mar. porchël Badia purchël grd. perchël fas. per chel bra. per chel fod. perchël col. perchel amp. parchel LD perchel MdR perchël, porchël
avv.
1 per questo fatto, per questo o per tale motivo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perciò Ⓓ deswegen, darum, deshalb ◇ a) perchël déssen bëin impò pensè a la mort. Ne savëise pa che sant Paul dij ch’an dess vire con timore e tremore! per quël dessǹ bëiǹ impò pensè a la mort. Ne savëise pa che sant Paul diŝ ch’an dess vire coǹ timore e tremore! DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) Ma zachèi ge l’à dit e per chel l’aea tanta furia contro chel che aea scomenzà. Ma zachei gö la dit, ö per chöl l’aöa tanta furia contro chöl chö aöa scomenzà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.)
2 quanto a ciò (MdR) Ⓘ se è per questo Ⓓ was das betrifft ◇ a) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); b) Iö à porchël bëin inće iö da fà, e da festedié assà, mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö J’ha porquël bëiǹ inçh’ jeu da fà, e da festedié assà, mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
perchel che (gad.) Ⓘ perché, poiché Ⓓ weil, da ◇ a) To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé intun. To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras, porch’ al ch’al l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia).

perchel (col., LD) ↦ perchel.

perchël (grd., fod., MdR) ↦ perchel.

perćì (MdR) ↦ percie.

percì † (fod.) ↦ percié.

perćì che (MdR) ↦ percieche.

percie Ⓔ PER QUID? (EWD 5, 434) 6 1763 pourcì ‘cur’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. porcí mar. porcí Badia purcí grd. percie fod. percié, percì † col. parcé amp. parcé LD percie MdR perćì, porćì
avv.
in proposizioni interrogative, richiede una risposta in fatto di causa o di fine (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perché Ⓓ warum, weshalb ◇ a) Sce mei la dij per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? She mei la dish per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Mia so à scomencè a imparè do da me e rajona mì che iö. Chëst é pa vëi; mo savëise vos inće porćì? Mia só ha scomenćè a imparè dò da mè e raĝiona mì che jeu. Quëst é pa vëi; mó savëis[e] vos inçhié porçhì? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Mo perćì pa no? Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. Mó perçhì pa nò? DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); d) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) Percie stajëis tlo a fé nia? dij l patron a chisc. Pertgë stas̄ëis̄ tlò a fè nia? diŝ ‘l patroŋ a chiŝ. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.) ☟ per-

ché
congiunz.
può essere causale oppure finale (gad., grd., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ perché, poiché Ⓓ denn, weil ◇ a) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Cun te bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. / So bist du doch erst eminënta / Porcí tö ês recht diligënta. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. / So bist du doch erst eminente / Portgì tö ees recht diligente. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); c) Porćì a chësta fosa ne feji ater che promovè la fortüna de sü mütuns Porçhi a quësta fòsa ne feŝi atr che promovè la fortüna de sü müttuǹs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); d) e spo jì a tò n vedel, che siebe gras, mazelo, percié nos volon fè ncuoi n gran past; percié nos on ciapé chëst tosat liegher e sann e spo ji a to ‘n vedel, che siebe grass, mazzello, perciè nos volong fè ‘ncuoi ‘n grang past; perciè nos òng ciapè cast tosat liegher e san DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Chël orghen ci n rumour! / Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Cal orghen çh’ en remou! / Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); f) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le vësco orü Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); g) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… / parcé [ 710 ] se sente ca, che ‘l é un gran pezo / zerte afare da fei proprio ribrezo? ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… / parcé se sente ca, che l’é un gran pežo / žerte afare da fei proprio ribrežo? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); h) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); i) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ perché.

percie (grd., LD) ↦ percie.

percié (fod.) ↦ percie.

percie che (grd.) ↦ percieche.

percieche Ⓔ comp. di percie + che 6 1807 pertgiœkœ (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. porcí che mar. porcí che Badia purcí che grd. percie che fod. percieche amp. parceche, parcé che LD percieche MdR perćì che, porćì che
congiunz.
1 con valore causale equivale a ‘perché’, ma vuole mettere in rilievo più una conseguenza che una causa vera e propria (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ poiché Ⓓ da, weil ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); c) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. / Percie che l ie uem drët bon y rich, / L al dat debant a San Durich. El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. / Percie kl ie uem drët bon i rik, / L al dat debant a San Durik. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); f) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); g) O chëst feji dërt gën iö; porćì che con chëst m’ejerzitëi pö inće instës a rajonè. O quëst féŝi dërt giaǹ jeu; porçhi che coǹ quëst m’eŝercitëi peu inçhié instëss a raĝionè. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); h) B. Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. B. Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); i) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Perciò t’ assegure, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); j) e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); k) mëneme impara te tüa fossa, porcí che la vita m’é n pëis, n slisiramënt la mort mèneme impara te tua fossa, purcicche la vita m’è ‘ng peis, ‘ng sliſirament la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ☟ percheche
2 al fine di, con lo scopo che, perché (gad. LS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perché, affinché Ⓓ damit, auf dass ◇ a) E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tosc vade là. E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

percieche (fod., LD) ↦ percieche.

percó Ⓔ adattamento di it. percome 6 1856 percò (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
grd. percò fas. percó bra. parcó
congiunz.
per quale ragione, per quale motivo (grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ percome Ⓓ wie
perché y percó (fas.) Ⓘ nei minimi dettagli Ⓓ in allen Details ◇ a) L’é l paster soul chel che comana, / Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. L’è ‘l paster soul chel che comana, / Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

percó (fas.) ↦ percó.

percò (grd.) ↦ percó.

percurà (col.) ↦ percuré.

percuré Ⓔ deriv. di alad. curâr (Gsell 1990a:155) 6 1878 percura 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. porcoré mar. porcheré Badia purcuré fod. percuré col. percurà
v.tr. Ⓜ percura
liberare dallo sporco (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ pulire Ⓓ säubern ◇ a) por trá jö la pel dal corp dla biscia, la porcöra t’ega dal sanch y dala tera, l’á metüda ad assuié te sorëdl pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea, la percura t’ ega dal sanc e dalla terra, l’à m’tuda ad assuiè te sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

percuré (fod.) ↦ percuré.

perde Ⓔ PERDERE (EWD 5, 243) 6 1763 pordù ‘perdo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. perde mar. perde Badia perde grd. pierder fas. perder caz. perder bra. perder moe. perder fod. pierde col. parde amp. perde LD perde MdR perde
v.tr. Ⓜ pierd, perdon, perdù
1 cessare di possedere qualche cosa, restarne privo per averla smarrita, per colpa d’altri, o per qualsiasi altro motivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sceche ie, ne l’ëssel perduda sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Magari perde ence l post da Dona Chenina de jir ogni an n’outa a scoè Magari perde enče l post da Dona Kenina de ʒ̉ir ogni an na uta a scoer BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); c) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia)
2 con riferimento a facoltà, a forze vitali, a disposizione d’animo, a qualità che vengono meno (gad. A [ 711 ] 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El giudizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) vigni flu messess perde le frësch y le corú, y deventé ghela y smarida vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ, e deventè ghela e smarida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 avere la peggio, riuscire inferiore rispetto all’avversario, in un combattimento, una competizione, un contrasto e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Se ra và par chera, ‘l Dorigo / ‘l é ‘l pì stranbo de chi ciae; / éi pugnon, ch’anch’ el marigo / con chel là ‘l ra pardarae. S’ a va par chera, ‘l Dorigo / l’e ‘l pi stranbo de chi ciave; / ei pugnón, c’ anch’ el marigo / con chel la ‘l ra pardarave. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi, l’un che l’â pordüda, y l’ater, che l’â vënta. Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi, l’uŋ ch’l’â perdùda, e l’àter, ch’l’â vënta. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); d) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi, önn che l’â pordüda, y l’ater, co la davagnâ. ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei, ’ŋ che l’â perdùda, y l’ater, che la vadagnava. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); e) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes, un ch’aea pardù, ‘l outro, ch’aea vadagnà ra lite. Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes, un ch’avea përdú, l’autro, ch’avea vadagná ra lite. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); f) canche l’é ruà l’à scomenzà a begar cul faure un’ora, ma ampò in ùltima l’à perdù e l’é restà mort jabas chan chö lö ruà la schkomentschà a bögar cul faurö un orô, mô ampô in ultimô la perdù ö lö restà mort schabas ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); g) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omegn), che ava litighé deberiada; un l l’à perduda, l auter l’à venta. Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada; un el l’ha perduda, l’auter l’ha venta. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.)
4 non avere più la presenza, la compagnia, e simile, di una persona o di un oggetto, in seguito a cause varie (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) Prëii ch’Idî nes le conserves / Y de le perde al nes straverdes Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch’i pordess ion n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordini nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) O ci desfortüna! messëi perde nosta unica fia, tan cara, por man dl boia. O ci desfortuna! m’ssei perde nosta unica fia, tang cara, pur mang d’l bōia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ perdù, perdus, perduda, perdudes
perduto, smarrito (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perso Ⓓ verloren ◇ a) Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) perché se à troà chest fi amò vif e san, che se l cherdea perdù e mort perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) jache ulon fé ncuei n bast, y sté de bona ueia; percie ch’on giapà chësc fi vif y sann, che minan che foss piers y mort jacché ulong fè ancuèi ‘n bast, i sté de bona ueje; perciè ch’ong giappà ches fì vif i san, che minang che fos piers i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) dime non éelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fradel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’el credeva perdù e morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
jì perdù (gad. P/P 1966, grd., fas., fod. Ms 2005) Ⓘ andare perso Ⓓ verloren gehen ◇ a) percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif, l eva jù perdù, e mpo giaté pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv, ‘l eva schu perdu, e ’mpo tgiatté HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); b) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n ne mina, / Ntant che dl pitl avëi ne ie l pericul de jì perdù Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l’é jit n pèster perdù i se recordea zeke, ke ki egn i kontea ke l è ʒ̉it un pester perdù BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ se perde (gad.) Ⓘ perdere, perdersi Ⓓ verlieren ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia) ◆ se perde fora (gad.) Ⓘ svanire Ⓓ schwinden ◇ a) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

perde (gad., mar., Badia, amp., LD, MdR) ↦ perde.

perder (fas., caz., bra., moe.) ↦ perde. [ 712 ]

perdert Ⓔ comp. di per + dert (EWD 3, 59) 6 1850 pur dert (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. pordërt mar. pordërt Badia purdërt grd. perdrët fod. perdërt LD perdret
avv.
in realtà (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in realtà Ⓓ eigentlich ◇ a) pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’Berba Jangdomene Tina d’Armantarora DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

perdërt (fod.) ↦ perdert.

perdiana (gad.) ↦ pardiana.

perdica Ⓔ it. predica (EWD 5, 245) 6 1833 perdica (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. pordica mar. pordica Badia perdica grd. perdica fas. perdicia bra. pardicia fod. perdica col. predica amp. predica LD perdica MdR perdica
s.f. Ⓜ perdiches
discorso che il sacerdote tiene in chiesa ai fedeli, parlando dal pulpito, dall’altare o dal presbiterio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ predica, omelia Ⓓ Predigt ◇ a) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); b) les pënes y les parores de Genofefa á porté plü früt, co mies pordiches les penes e les parores d’Genofefa à portè plou frutt, che miis p’rdicches DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia); c) "Komm heiliger Geist" - oh sëgn él la pordica; / Incö ne crëii che valgügn ciates na strica "Komm heiliger Geist" - oh ŝagn el la perdica; / Incö necráji che valgügn tgiatte na stricca PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

perdica (Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ perdica.

perdicadëur (grd.) ↦ perdicadour.

perdicadour Ⓔ it. predicatore ‹ PRAEDICĀTOR (EWD 5, 244) 6 1833 perdicadù (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. pordicadú mar. pordicadú Badia perdicadú grd. perdicadëur fas. perdiciador LD perdicadour MdR perdicadù
s.m. Ⓜ perdicadours
ecclesiastico deputato a predicare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ predicatore Ⓓ Prediger ◇ a) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) i pordicadus dla fede vëgn cola crusc t’öna man y col liber tl’atra i predicatori d’la fede vengn’ colla crusc’ t’una mang e col liber t’l atra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

perdicadour (LD) ↦ perdicadour.

perdicadú (Badia) ↦ perdicadour.

perdicadù (MdR) ↦ perdicadour.

perdicèr (fas.) ↦ perdiché.

perdiché Ⓔ it. predicare ‹ PRAEDICĀRE (EWD 5, 244) 6 1805 perdiche (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. pordiché mar. pordiché Badia perdiché grd. perdiché fas. perdicèr bra. pardiciar, perdiciar fod. perdiché col. predicà amp. predicà LD perdiché
v.tr. Ⓜ perdica
1 tenere, fare una predica, di religioso che parla dal pulpito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ predicare Ⓓ predigen ◇ a) te vigniras a dì mëssa e a perdiché / e podei scouté le confescion te vigniras a dir massa e a perdiche / e podei scoute le confession PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ál insigné! Nos Canonic ch’ha perdichè / Tang tro̊p s’ al insignè! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) na pitura sul mur de chël, che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc na pittura sul mur de chëll, chë rappresëntòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); d) Y chël che pordica, ah ci bela stola! / Por anunzié cun garbo la divina parora E cal che perdica, ah tgi bella stola! / Per annonciè cong garbo la divina parola PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 fig. esortare, ammonire, fare discorsi per rimproverare, consigliare e simile (fas.) Ⓘ predicare fig.Ⓓ predigen fig. ◇ a) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

perdiché (Badia, grd., fod., LD) ↦ perdiché.

perdicia (fas.) ↦ perdica.

perdiciador (fas.) ↦ perdicadour.

perdiciar (bra.) ↦ pardiciar.

perdìe (fas.) ↦ pardiosc.

perdieja (grd.) ↦ pardieja.

perdina (bra.) ↦ perdiana.

perdiosc (fod.) ↦ pardiosc.

perdiose (col.) ↦ pardiose.

perdita Ⓔ it. perdita (EWD 5, 243) 6 1833 perdita (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. perdita mar. perdita Badia perdita grd. pierdita fas. perdita fod. pierdita amp. perdita MdR perdita
s.f. Ⓜ perdites
il fatto di perdere qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ perdita Ⓓ Verlust ◇ a) che le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita che le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa perdita DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR).

perdita (gad., mar., Badia, fas., amp., MdR) ↦ perdita.

perdizion Ⓔ it. perdizione (EWD 5, 244) 6 1886 perdizioŋ (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. perdiziun Badia perdiziun grd. perdizion fod. perdizion
s.f. Ⓜ perdizions
rovina morale, dannazione dell’anima (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ perdizione Ⓓ Verdammnis ◇ a) Segur al mel t’usa l viz, y a perdizion te strascina. Segùr al mèl t’ usa ‘l viz, y a perdizioŋ të stras̄ìna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

perdizion (grd., fod.) ↦ perdizion.

perdiziun (gad., Badia) ↦ perdizion.

perdon Ⓔ it. perdono (EWD 5, 352) oppure deriv. di perdoné (GsellMM) 6 1763 perdoni ‘venia’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pordonn mar. pordonn Badia pordonn grd. perdonn fas. perdon bra. pardon fod. perdon amp. pardon LD perdon
s.m. sg.
1 l’atto di perdonare, il fatto di esser perdonato [ 713 ] (gad. B 1763; A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdono Ⓓ Verzeihung, Vergebung ◇ a) "N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité; / Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de" / Tal me pél - mo pordonn! / Che ciantëis, Veci, en chël monn. " ’Ng per, pardisa! tang prezioso / È na vera raritè; / Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè" / Tal me pele - mo perdon! / Che cianteis, Vecci, in chel mon. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
2 in senso religioso, remissione dei peccati concessa da dio (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdono Ⓓ Absolution, Vergebung ◇ a) Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares pordonn Ti fai confessa sinziermënter, y prèst arès perdon PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) almanco ne me comparí dant en na figöra tan spaventosa, mo plütosc en forma angelica, y assigurëieme dl pordonn almanco nè mè comparì dant inna figura tang spaventoſa, mo plouttosc’ in forma angelica, e assigureieme d’l perdon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
damané perdon (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiedere perdono Ⓓ um Verzeihung bitten ◇ a) Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi, ve damande umilmënter perdonn Per chast je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej, ve domande umilmënter perdon RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) capita chësta ëila te cësa de Scimon pentida de si picëi cun la ntenzion, de damandé da Gejù perdonn capita chëst ëila te tgèsa de Ŝimoŋ pëntida de si pitgëi colla intenzioŋ, de dumàndè da Ges̄ù perdoŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.) ◆ prié perdon (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiedere perdono Ⓓ um Vergebung bitten ◇ a) Impó i prëii pordonn por tüa prezipitanza Impò i prei perdon pur tua precipitanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); b) spezialmënter Conrad i periâ pordonn, de l’avëi arbandonada ala meseria te chi bosć spezialmentr Conrad i pr’iā perdon, d’l’ avei arbbandonada alla m’ſeria te chi bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

perdon (fas., fod., LD) ↦ perdon.

perdonà (col.) ↦ perdoné.

perdonanza Ⓔ it. perdonanza 6 1858 perdonanza (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
gad. pordenanza mar. pordenanza Badia pordenanza grd. purdenanza fas. perdonanza bra. perdonanza fod. perdonánza amp. perdonanza LD perdonanza
s.f. sg.
l’atto di perdonare, il fatto di esser perdonato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdono Ⓓ Vergebung, Verzeihung
prié perdonanza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas.) Ⓘ chiedere perdono Ⓓ um Verzeihung bitten ◇ a) I à scomenzà a tacar bega ma al faure seben che l’era pìcol ge dajea tante legnade intorn le badl, che é sutà jabas. L’à preà perdonanza e se n [i é] sin jic insema. I a scomönzà a taccar begô mô al faurö sebbön chö l erô picol gö daschöa tantö lögniadö intorn lö badl, chö ö sutà schabàs. La pröà perdonanza ö sö ön [i ö] sinschitz insömô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

perdonanza (fas., bra., amp., LD) ↦ perdonanza.

perdonánza (fod.) ↦ perdonanza.

perdonar (moe.) ↦ perdoné.

perdoné Ⓔ *PERDŌNĀRE (EWD 5, 352) 6 1811 pôrdené p.p. m.sg. (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. pordené mar. pordené Badia pordenè grd. purdené, perduné fas. perdonèr bra. pardonar moe. perdonar fod. perdoné col. perdonà amp. pardonà LD perdoné MdR perdonè
v.tr. Ⓜ perdona
1 assolvere qualcuno dalla colpa commessa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perdonare Ⓓ vergeben, verzeihen, entschuldigen ◇ a) ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie zënza numer ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); c) Digo anch’ io, che ‘l à da sbate / ( Pardonamera Signor!) Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardonamera Signor!) ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) E dapò per sta outa ge pardonon. E dapo per stouta gie pardonon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); e) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi Perciò t’ assegure, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi VianUA, Madalena1864:194 (grd.); f) Se v’in aé a mal / Ve preo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Se vi n’aè a mal / Ve préo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) Sciöche iö pordoni a te, pordona ’ci tö ad ël Sceoucche iou perdone a tè, perdona ci tou ad el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 con sign. attenuato, lo stesso che scusare, in espressioni di cortesia (gad., grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ perdonare, scusare Ⓓ entschuldigen ◇ a) Perdonede, iö me stà dërt bëin, sie ringrazié Idie! Iö sun jü inier tant tert a dormì, che iö n’à podü levè a bonora incö. Perdonéde, jeu me sta dërt bëiǹ, sie ringrazié Iddie! Jeu suǹ ĝiü inier tant tärd a dormì, ch’jeu n’ha podü levè a bonn’ óra incoeu. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) Pordenede sce i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; / Pordenede sc’i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; / Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

perdoné (fod., LD) ↦ perdoné.

perdonè (MdR) ↦ perdoné.

perdonèr (fas.) ↦ perdoné.

perdonn (grd.) ↦ perdon.

perdret (LD) ↦ perdert.

perdrët (grd.) ↦ perdert.

perduné (grd.) ↦ purdené.

perdut Ⓔ it. (dap)pertutto 6 1873 parduto (Anonim, Manageria[ 714 ] Comunal1873-1973:30)
amp. parduto
avv.
in ogni luogo, dovunque, ovunque (amp.) Ⓘ ovunque, dappertutto Ⓓ überall ◇ a) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca / Un seralio come chesto / Coscì in ordin conpletà. Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà / Un serraglio come chesto / Coscì in’ ordin complettà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.)
daperdut.

pere Ⓔ PATER (EWD 5, 245) 6 1763 pere ‘pater’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pere mar. pere Rina pa Badia pere grd. pere fas. père caz. père bra. pare moe. pare fod. pere, pa col. pare amp. pare LD pere MdR pere
s.m. Ⓜ peri
1 uomo che ha generato uno o più figli, considerato rispetto ai figli stessi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ padre Ⓓ Vater ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei: ël la porta a si pere un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi: œl la porta a si pere PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) se volede n pe’ de formai de feida l pare ve n dasc ben se volede un pede formai de Ffeida el Pere ven dasch beng GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) davia che ie v’é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur davia che je ve uffendu vò, o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); e) Y le plü jonn de chi dij al pere: Pere dáme la pert dla facolté, che me toca E ‘l plö schòn de chi disch al père: Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); g) L plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); h) Vii ćiamò sü genitori? Süa uma vî inćiamò ëla, mo so pere é bele mort ch’ël é n pez. Vii çhiamò sü genitori? Süa uma vì inçhiamò ëlla, mó sò père é bel[e] mort ch’ël é ‘ǹ péz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); i) El pì śoen de lore disc a so pare: Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. el pi zoven de lore dis a so pare: Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); k) Ai peri spo y ales umes i racomanâra d’i dé na bona educaziun a sü fis Ai peresc’ spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
2 divinità creatrice del mondo e in particolare dell’essere umano (gad., grd. G 1879; G 1923; F 2002) Ⓘ Dio padre Ⓓ Gott Vater ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) O bun Pere en Cil! da Os vëgni iö, chiló sopolida, da düc arbandonada, ater co da Os su no O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou, chilò soppolida, da duttg’ arbandonada, at’r, che da Os sŭ no DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia) ☟ padre.

pere (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ pere.

pere (fas., caz., bra., moe.) ↦ puere.

père (fas., caz.) ↦ pere.

perferir (bra.) ↦ preferì.

perfet Ⓔ it. perfetto ‹ PERFECTUS (EWD 5, 246) 6 1833 perfetta f. (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. perfet Badia perfet, perfeto grd. perfet fas. perfet fod. perfet amp. parfeto LD perfet MdR perfet
agg. Ⓜ perfec, perfeta, perfetes
immune da difetti, errori, lacune, mancanze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perfetto Ⓓ perfekt, vollkommen ◇ a) An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Fajede sciöch’ i s’á dit, y rovarëis pro me, m’odarëis y osta ligrëza sará perfeta, y degügn ne s’la podará lové ia. Fajede sceoucch’ i s’à ditt, e r’vareis pro mè, m’udareis, e osta ligrezza sarà perfetta, e degnungn’ nè s’la podarà l’vè ia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

perfet (gad., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ perfet.

perfetamenter Ⓔ it. perfettamente 6 1833 perfettamëntr (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. perfetamënter Badia perfetamënter grd. perfetamënter MdR perfetamënter
avv.
assolutamente, del tutto; benissimo, con accentuata approvazione (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ perfettamente Ⓓ ausgezeichnet, vollkommen ◇ a) col tëmp vegnirëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Porcí, saste, mi caro, t’es n bun fi, y mia consolaziun, mo perfetamënter bun ne n’este ciamó Purci, saste, mi caro, t’es ‘ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament’r bung nen este ciamò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia).

perfetamënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ perfeta-

menter.

perfeto (Badia) ↦ perfet.

perfin Ⓔ it. perfino (EWD 3, 245) 6 1878 pur fing (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. porfin Badia porfin grd. perfin fas. perfin fod. perfin
avv.
finanche, addirittura (gad., fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ perfino, persino Ⓓ sogar ◇ a) Os sëis por me sorëdl, che ilominëis mia anima, […], y me fajëis amables porfin les leghermes. Os seis pur mè soredl, che illumineis mia anima, […], e mè fasceis amabiles pur fing les legrimes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); b) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil, a fosa, ch’al ne n’â plü so corú amabl, y somiâ n mort: porfin i edli â pordü le vi ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil, a foſa, ch’el nen’ ā plou so curù amabile, e somià ‘ng mort: Purfing i oudli ā purdù ‘l vì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

perfin (grd., fas., fod.) ↦ perfin. [ 715 ] perfinamai Ⓔ it. perfino x finamai 6 1866 perfinamai (BrunelG, Cianbolpin1866:21)
fas. perfinamai caz. perfinamai
avv.
introduce ciò che si considera prossimo al limite estremo a cui si può giungere (fas.) Ⓘ perfino Ⓓ sogar ◇ a) Cianbolfin se à fat ite polito te so mantel che nesciugn no l’aesse podù cognoscer e scialdi endò, e olache jìa l Vent va ence el dò. Perfinamai che l’é ruà te l’ùltima sala, che la era dut a luscio e Dona Chenina te let. Čanbolfin se à fat ite polito te so mantel, ke nesugn no l aese podù cognošer e saldi indò e ola ke va el Vent ʒ̉ia enče el do. Perfinamai ke l e rua te l ultima sala, ke la era dut a lušo e Dona Kenina te let. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.)
finamai.

perfinamai (fas., caz.) ↦ perfinamai.

pergo (gad., Badia) ↦ pergol.

pergol Ⓔ mozione di PERGULA (EWD 5, 246) 6 1879 perrgo (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. pergo Badia pergo fas. pérgol fod. piergol LD pergol
s.m. Ⓜ pergoi
nelle chiese cristiane, costruzione più o meno elevata dal suolo su cui sale il sacerdote per fare la predica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pulpito Ⓓ Kanzel ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santiscimo, por cianté le Tantum ergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); b) Te Deum laudamus y le Tantum ergo, / Y la benedisciun sura düc jö dal pergo Te Deum laudamus e l’Tantumergo, / E la Benedessiung sura dütg sö dal pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

pergol (LD) ↦ pergol.

pérgol (fas.) ↦ pergol.

periada (gad., mar., fod.) ↦ prieda.

pericol (fod., amp., MdR) ↦ pericul.

perìcol (fas., bra.) ↦ pericul.

pericul Ⓔ it. pericolo (EWD 5, 385) 6 1812 pericol (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
Badia pericul grd. pericul fas. perìcol bra. perìcol fod. pericol amp. pericol, paricol LD pericul MdR pericol
s.m. Ⓜ pericui
circostanza, situazione o complesso di circostanze che possono provocare un grave danno (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pericolo Ⓓ Gefahr ◇ a) L’é de burc lesc. Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. L è de burtg lesch. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi, mascima, sc’ ël prëia a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi, masŝima, ŝ’ ël prëya DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) ie son tlo tl pericul de messëi murì da fam! jö soŋ tlò tel pericul de mëssëi muri da fàm! VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); f) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
prigo.

pericul (Badia, grd., LD) ↦ pericul.

perié (gad., mar., fod.) ↦ prié.

perjon Ⓔ nordit. preśón ‹ PREHĒNSIŌ (EWD 5, 439) 6 1763 presòn ‘carcer’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. porjun mar. porjun Badia purjun grd. perjon fas. perjon bra. prejon moe. prejon fod. perjon col. perjon, prejon amp. prejon LD perjon
s.f. Ⓜ perjons
costruzione adibita alla reclusione dei detenuti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carcere, prigione Ⓓ Gefängnis, Zuchthaus ◇ a) a chi sciore ancuoi i ra cazo, / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) Iö sun Berta, fia dl capo dles porjuns Jou sung Berta, fìa d’l capo dles p’rjungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ☟ carzer
mete te perjon (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mettere in prigione Ⓓ ins Gefängnis bringen ◇ a) Ma duto no dijon / Che se una o r’outra / Restasse brandol / ’Es me fajarae bete in prejon. Ma dutto no’ digion / Che se una o r’ outra / Restasse brandol / E[s] me fasarae bette en preson. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ perjon perpe-

tua (gad.) Ⓘ carcere a vita, ergastolo Ⓓ lebenslängliche Freiheitsstrafe ◇ a) le conte i â scinché la vita, y mudé jö le castighe en porjun perpetua ‘l conte i ā scinchè la vita, e mudè jou ‘l castigo in p’rjung perpetua DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

perjon (grd., fas., fod., col., LD) ↦ perjon.

perjonier Ⓔ nordit. preśonier (EWD 5, 439) 6 1878 p’rjonera f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. prijonier mar. prijonier Badia prijonier grd. perjunier fas. prejonier fod. prijonier amp. prejonier LD perjonier
s.m.f. Ⓜ perjoniers, perjoniera, perjonieres
soggetto a detenzione o a reclusione o più spesso a prigionia bellica (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prigioniero Ⓓ Gefangener ◇ a) La spordüda y le spavënt tignî la prijoniera n pez tan frëm, ch’ara ne podô gní cun na parora La sporduda e ‘l spavent tignò la p’rjonera ‘ng pezz tang frem, ch’ella nè podō gni cuna parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

perjonier (LD) ↦ perjonier.

perjunier (grd.) ↦ perjonier.

perla Ⓔ it. perla (di origine ignota) (GsellMM) 6 1865 perles pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. perla mar. perla Badia perla grd. pierla fas. perla fod. perla, pierla amp. perla LD perla
s.f. Ⓜ perles
1 concrezione madreperlacea di forma sferica più o meno regolare e di colore vario, dal bianco al rosa al grigio, che i molluschi bivalvi creano attorno a un corpo estraneo penetrato all’interno del loro mantello (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) [ 716 ] Ⓘ perla Ⓓ Perle ◇ a) cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza, y les perles intreciades cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza, e les perles int’rceades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
2 persona di grandi virtù e meriti, oppure luogo incantevole e suggestivo (gad.) Ⓘ perla Ⓓ Perle ◇ a) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

perla (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ perla.

permal (bra., moe., MdR) ↦ permel.

permel Ⓔ comp. di per + mel (EWD 4, 367) 6 1833 per mal (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. pormal mar. pormal Badia purmal fas. permèl bra. permal moe. permal fod. permel amp. parmal LD permel MdR permal
s.m. Ⓜ permei
caratteristica di chi è suscettibile (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ suscettibilità, permalosità Ⓓ Empfindlichkeit, Übelnehmen
nia permel (fas., MdR) Ⓘ senza offesa Ⓓ nichts für ungut ◇ a) Desëin sunsi mez ćioch. / Areveder! Nia permal. Desëiǹ sunsi mez çhiòc. / A revedr! Nìa per mal. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit Signor Sepong nia per mal / De chel che ve scrit PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.) ◆ s’en

avei permel (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ offendersi, prendersela Ⓓ beleidigt sein, etwas übel nehmen ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Che éi risposto al "Monumento" / S’in on à bù tanto parmal Che ei risposto al Monumento / Sin’on abù, tanto par mal Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) De cösc s’an ára albü pormal zonza degüna consolaziun De cöst sen àra abü pǫr mal zǫnza degöna consolaziun PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) De chësc s’un ára albü pormal zënza degöna consolaziun De cast sẹn hala albü pẹr mal žåinza degüna consolaziun PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); e) de chëst la se n à abù permel zenza consolazion de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

permel (fod., LD) ↦ permel.

permèl (fas.) ↦ permel.

permes Ⓔ it. permesso (EWD 5, 441) 6 1833 permesŝo (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. permescio Badia permescio fas. permess caz. permescio bra. permescio moe. permescio fod. permescio col. permesso amp. permesso, parmesso MdR permescio
s.m. Ⓜ permesc
facoltà concessa a un impiegato di allontanarsi dall’ufficio per un dato periodo di tempo, o al militare di assentarsi dal proprio reparto (amp., MdR) Ⓘ permesso Ⓓ Urlaub ◇ a) B. Scé, sc’ ël n’é vera, derest ne lasci mia jì in permescio, no. / S. N’i lasci gnì in permescio, sce n’él le tëmp d’ot agn mia n’eternità. B. Ŝé, ŝ’ël n’é verra, derest ne lasci mia ĝi iǹ permesŝo, nò. / S. N’i lasci gnì iǹ permesŝo, ŝé n’él le tëmp d’òtt agn mia ‘n’eternità. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

permescio (gad., Badia, caz., bra., moe., fod., MdR) ↦

permes.

permess (fas.) ↦ permes.

permesso (col., amp.) ↦ permes.

permete Ⓔ it. permettere (vs. EWD 5, 441) 6 1844 parmete 6 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. pormëte Badia purmëte grd. permëter fas. permeter caz. permeter bra. permeter moe. permeter fod. permëte col. permete amp. parmete LD permete
v.tr. Ⓜ permet, permeton, permetù
dare il permesso, concedere qualche cosa facendo uso della propria autorità (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ permettere, concedere Ⓓ erlauben, gewähren ◇ a) Ci ch’intiv’ a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei, / Parmeteme donca śente / Ch’i lo feje meo che sei… Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei, / Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.).

permete (col., LD) ↦ permete.

permëte (fod.) ↦ permete.

permeter (fas., caz., bra., moe.) ↦ permete.

permëter (grd.) ↦ permete.

permez Ⓔ comp. di per + mez (EWD 4, 412) 6 1856 per mez (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270)
gad. pormez mar. pormez Badia purmez grd. permez fas. permez bra. permez moe. permez fod. permez LD permez
avv.
non lontano, accanto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accanto, vicino, presso Ⓓ daneben, neben
prep.
da parte a parte, da una parte all’altra, in mezzo a, dentro (gad., fas.) Ⓘ attraverso Ⓓ mitten durch, mitten hindurch ◇ a) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); b) Al passé chëra schira compagnativa pormez la fola n êl che scraiâ: Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura Al passè chella schira compagnativa pur mezz la folla n’ēle ch’scraiā: Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

permez (grd., fas., bra., moe., fod., LD) ↦ permez.

permò Ⓔ PER MODO (Gsell 1989a:157) 6 1833 permò (DeRüM, SignuraUma1833-1995:235)
gad. pormó mar. pormó Badia permò grd. permò fas. primò fod. permò LD permò MdR permò
avv.
1 con valore limitativo, soltanto, ancora (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ appena Ⓓ erst ◇ a) Scé, ëla s’é bëin levada n [ 717 ] püch. / Permò incö la prüma ota? / Scé, chësta doman. Ŝé, ëlla s’ é bëiǹ levada ‘ǹ püc. / Permò incoeu la prüma óta? / Ŝé, questa domaǹ. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) Odé, i à incö n jonn pro me ch’é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Odé, j’ha incoeu ‘ǹ ĵon prò mè ch’é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); c) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da s. Martin mazen l’auces! Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); d) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’ a?" y śën al permò udù na fëna che svaiova. ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" i za̤ŋ a-l pę̆rmǫ́ udú na̤ fá̤ŋa̤ kę žva̤iǫ́a̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 in un passato recente (gad., grd. G 1923; L 1933; F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ appena Ⓓ eben, soeben ◇ a) Tolede, uma, (dijôl) al é bun, i l’á mut pormó chësc momënt bel nët cun döta la diligënza dala cerva. Tollede, uma, (dijōle) el è bung, i l’à mŭt permò chesc’ moment bell nett cung dutta la diligenza dalla cerfa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
empermò.

permò (Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ permò.

pernanche Ⓔ comp. di per + inant + che (Gsell 1990a:155) 6 1841 pernanche (SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253)
gad. pornanche mar. pornanche Badia purnanche grd. pernanche fod. pernánche col. pernanche LD pernanche
congiunz.
subito dopo che (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ appena Ⓓ sobald ◇ a) pernanche ie ruà chësc vosc fi, ch’à batù n toc dut l fatissie cun la putanes, i ëise mazà n vadel gras pernanche iè ruà chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes, i eise mazzà ‘n vadel gras SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); b) pernánche l é rué chëst vost fi, che l s’ à mangé via dut l fatossuo co le putane, i’ mazei n vedel gras pernan’ che l’è ruè cast vost fì, che ‘l s’ ha mangiè via dut el fatto sò colle putane, gli mazzeì en vedel grass DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); c) Pernanche l à audì chësc, s’ à ël dessenà y ulova mucé Pernàŋchè l’hà audi chëst, s’hà ël dössanà y ulòva mucè VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.).

pernanche (grd., col., LD) ↦ pernanche.

pernánche (fod.) ↦ pernanche.

pernanche (grd., col., LD) ↦ pernanche.

pero (amp.) ↦ peir.

però Ⓔ it. però 6 1845 però (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
fas. però bra. però fod. però amp. però LD però
congiunz.
congiunzione avversativa sia all’interno della frase, sia tra proposizioni coordinate (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ però Ⓓ gleichwohl, aber ◇ a) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ☝ ma.

però (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ però.

perpedevia Ⓔ PERPES (Gsell 1992b:225) + via 6 1860 par pede via (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. parpedevia
avv.
in maniera discreta (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ abbastanza bene Ⓓ ziemlich gut ◇ a) Ra musica sentì, sentì i cantore, / ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. Ra musica sentì, sentì i cantore, / ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

perpetuo Ⓔ it. perpetuo 6 1878 perpetua f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. perpetuo Badia perpetuo
agg. Ⓜ perpetui, perpetua, perpetues
che ha la facoltà di prolungarsi o di permanere indefinitamente nel tempo (gad.) Ⓘ perpetuo Ⓓ ewig ◇ perjon perpetua (perjon) (Badia).

perpetuo (gad., Badia) ↦ perpetuo.

persecutor (grd., fas., bra., moe., fod.) ↦ persecu-

tour.

persecutour Ⓔ it. persecutore 6 1875 persecutor (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640)
gad. persecutur grd. persecutor fas. persecutor bra. persecutor moe. persecutor fod. persecutor
s.m.f. Ⓜ persecutours, persecutoura, persecutoures
che perseguita; chi perseguita, chi mette in atto una persecuzione (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ persecutore Ⓓ Verfolger ◇ a) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); b) é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l’onor de la corona cometessa valch da chel’ outa en là è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun, chö contro l’ono̬r della co̬ro̬na commettęssa valc da chöll o̬uta in là RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); c) Le Re, […] é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun che cometess val’ cossa cuntra l’onur dla corona da chësta inant. L’Re, […] è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun chẹ co̮mmẹttassa val co̮sa cuntra l’o̮nur d’la co̮ro̮na da casta innant. PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); d) ie deventà rigorëusiscim persecutor d’uniun che contra l’unëur dla curona cumetëssa velch da mo nlà ię dęvęntà rigo̬ro̬sissimo pęrsęcuto̬r d’ugnun chę co̬ntra l’unęur dlå curo̬na cummęttęssa velc då mo̱ in là RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) L Re […] é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’ outa nlà. El Re […] è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
perseghitadour.

persecutur (gad.) ↦ persecutour.

perseghitadour Ⓔ deriv. di perseghité 6 1875 pẹrsẹghitadù (PescostaC, DecameronIXLMV1875:652)
gad. porseghitadú S. Martin porseghitadú Badia porseghitadú grd. perseghitëur
s.m.f. Ⓜ perseghitadours, perseghitadoura, perseghitadoures
chi perseguita, chi mette in atto una persecuzione (gad., grd.) Ⓘ persecutore Ⓓ Verfolger ◇ a) Le Re, […] á metü man dala ingiüria fata a chësta signura, che ël á paié fora rigorosamënter, a deventé dër rigorus porseghitadú de düc L’Rę, […] ha mẹtü man dalla ingiüria fatta a casta signura, cho val ha pajè fo̲ra rẹgo̮ro̮samantr, a dẹventè dart rego̮rús pẹrsẹghitadù de dütģ PescostaC, DecameronIXLMV1875:652 (S. Martin); b) Le Re, […] á sco- [ 718 ] mencé dal’ ingiüria fata a chësta signura, ch’al á vendiché rigorosamënter, a deventé n rigorosiscim porseghitadú de vignun L’Rę, […] ha scǫmenćé dåll’ ingiuria fatta a casta signura, ch’all’ ha vendichè rẹgǫrǫsamåintr, å devẹntè un rẹgǫrǫsissimo pẹrsẹghitadù de vignun PescostaC, DecameronIXCor1875:654 (Badia)
persecutour.

perseghitar (bra.) ↦ perseghité.

perseghité Ⓔ it. perseguitare (da PERSEQUĪ) (EWD 5, 249) 6 1870 perseguitava 3 imperf. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. porseghité mar. porseghité Badia persighité grd. perseghité fas. perseghitèr bra. perseghitar fod. perseguité col. perseguità LD perseghité
v.tr. Ⓜ perseghiteia
1 fare oggetto di persecuzione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ perseguitare Ⓓ verfolgen ◇ a) I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna y i ne gnará cun lamentanzes cuntra chël, che me porseghitëia A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna e i nè gnarà cung lamentanzes cuntra chel, che mè perseghita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
2 rincorrere qualcuno cercando di raggiungerlo (gad.) Ⓘ inseguire Ⓓ verfolgen ◇ a) al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ perseghités, perseghiteda, perseghitedes
vittima di una persecuzione (gad.) Ⓘ perseguitato Ⓓ verfolgt ◇ a) söl büsc da jí tl ander comparëscel na cerva. Mai da jënt porseghitada chëra püra bestia ne se temô soul būsc’ da ji t’l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa. Mai da jent perseghitada chella pura bestia nè sè t’mō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

perseghité (grd., LD) ↦ perseghité.

perseghitèr (fas.) ↦ perseghité.

perseghitëur (grd.) ↦ perseghitadour.

perseguità (col.) ↦ perseghité.

perseguité (fod.) ↦ perseghité.

Persenon 6 1631 Bressenon (Proclama1631-1991:156)
gad. Porsenú Badia Pursenú grd. Persenon fas. Persenon fod. Persenon amp. Parsenon LD Persenon
topon.
città alla confluenza di isarco e rienza, sede storica di diocesi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ Bressanone Ⓓ Brixen ◇ a) te farè mené a Persenon coi autri a studié / te vigniras a dì mëssa e a perdiché te farè menè a persenon / coi autri a studie / te vigniras a dir massa e a perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

Persenon (grd., fas., fod., LD) ↦ Persenon.

persëura (grd.) ↦ persoura.

persighité (Badia) ↦ perseghité.

persona Ⓔ it. persona ‹ PERSŌNA (EWD 5, 250) 6 1632 persones pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. porsona mar. porsona Badia persona grd. persona fas. persona bra. persona fod. persona amp. parsona LD persona MdR porsona
s.f. Ⓜ persones
1 essere umano in quanto tale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ persona Ⓓ Person, Mensch ◇ a) Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Mo no, l’era cinch persone / Con sie bale e balone. Mo no, l era čink persone / Kon le sie balle e balone. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); d) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 il corpo, spec. in quanto comprende le peculiarità somatiche individuali (gad., grd.) Ⓘ persona Ⓓ Aussehen, Person ◇ a) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’ espa pœdù inamurè t’ una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
3 in frasi negative: neanche uno (gad.) Ⓘ nessuno Ⓓ niemand ◇ a) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

persona (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ persona.

persora (bra., col., LD) ↦ persoura.

persoura Ⓔ comp. di per + soura (EWD 6, 498) 6 1763 schir pur soura ‘redundo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. porsura mar. porsora Badia pursura grd. persëura fas. per sora bra. persora fod. persoura col. persora amp. parsora LD persora
avv.
oltre a ciò, per di più (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ inoltre Ⓓ überdies, außerdem ◇ a) Porsura te rengraziëii dl gran amur, che te m’as porté i dis de maiú fortüna Pur sura t’ringrazi d’l grang amur, ch’t’ m’as portè i dìs de maiù fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
prep.
1 introduce un complemento di argomento (gad.) Ⓘ a proposito di Ⓓ über ◇ a) zënza intardié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena, ch’ara i é infedela zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena, ch’ella i è infedele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames intang cun- [ 719 ] 1 ta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); c) rebatô ala memoria les parores de Gejú, y i soministrâ materia da medité porsura i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 introduce un complemento di luogo (gad.) Ⓘ sopra Ⓓ über ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Mi Pere zelest fej lominé sorëdl porsura i bugn y i ri. Mì Pere zeleste fesc’ luminè sored’l pur sura i bongn’ e i rì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

persoura (fod.) ↦ persoura.

pert1 Ⓔ PARS (EWD 5, 252; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’part-e) 6 1631 (da) pert (de) (Proclama1631-1991:156)
gad. pert mar. pert Badia pert grd. pert fas. pèrt caz. pèrt bra. part moe. part fod. pert col. part amp. parte LD pert MdR pert
s.f. Ⓜ perts
1 elemento, frazione, porzione di un insieme, di un tutto, considerata in modo distinto e autonomo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ parte Ⓓ Teil ◇ a) mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc, ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebele mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch, je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Mo ći vól pa fà chilò? Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade Mó çhì vol pa fà quilò? ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); d) I se l’à meritada, ma zerti e forsa la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Y canch’ara n mastiâ por se ti n dêra na pert ala picia creatöra E cang ch’ella ‘ng mastiā pur sè ing dēla na pērt alla piccea creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); f) cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos quindi i toccāle d’gnì scarzè in cat’r pērts da cat’r bos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 porzione; quota che spetta a ognuno dei partecipanti a una spartizione (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parte Ⓓ Anteil, Teil ◇ a) Y le plü jonn de chi dij al pere: Pere dáme la pert dla facolté, che me toca E ‘l plö schòn de chi disch al père: Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y l plu jëunn d’ëi à dit al pere: Pere! Dame mi pert de bëns, che me toca. Y el plu schoun de öi ha dit al pére: Pére! Dáme mi pert de béins, che me tocca. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E l i’à fat le pert ad ogniun. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. E ‘l ja fatt le pert ad ogni ung. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
3 lato, verso, direzione (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parte Ⓓ Seite ◇ a) A chësc sonn salta da mile perts i ciavaliers alerch A chesc’ son salta da mille perts i cavalieri arlerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia); b) da cënt perts aldîn vigni sort de domandes da ceant pert’s aldìng vigne sort d’dimandes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
4 parte laterale, fianco (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lato Ⓓ Seite ◇ a) l’é Soraga. Chest l’é da dute doi le part da la Veisc lö Soraga. Chöst lö da duttö doi lö part dalla Veisch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); b) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins […] che dales perts dla letaia s’â lascé jö dan i pîsc de Genofefa. Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings […] che dalles perts d’la lettaia s’ ā lascè jou dang i pisc’ d’Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia); c) Dala pert dërta le grof a ciaval, dal’atra le vecio Guelfo Dalla pēr derta ‘l grof a ciavall, dall’ atra ‘l veccio Guelfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
avei pert (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ avere parte Ⓓ teilhaben ◇ a) dôra ince ester la pröma ad avëi pert al triunf y ai onurs dov’la incie est’r la pruma ad avei pērt al trionfo e ai onori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ◆ da na pert (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ a fianco, lateralmente, a lato Ⓓ seitlich ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ◆

da na pert via (grd.) Ⓘ in disparte Ⓓ beiseite, seitlich abgewandt ◇ a) Tone brontla da na pert via: Ah true massa cëra! Tone brontla da na pèrt via: Ah true màssa tgèra! VianUA, JanTone1864:199 (grd.) ◆ da pert (gad.) Ⓘ da parte Ⓓ beiseite ◇ a) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia) Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Sëgn matades da pert, y gran devoziun! Ŝágn mattádes da pert, e grang devoziung! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ da vigni pert (gad.) Ⓘ da ogni parte Ⓓ von überall her ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ◆ de pert (amp.) Ⓘ completamente Ⓓ völlig, ganz ◇ a) ‘L à pensà d’in fei un nudo de parte, e ‘l outro in ciameśa. ‘L a pensá d’in fei un nudo de parte, e l’autro in çhamésa. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.) ◆ en pert (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in parte Ⓓ zum Teil ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) le laut söl liber da cianties devotes, en pert fates da d’ëra, che sospirâ la lontananza dl sposo [ 720 ]

1 ‘l laut soul lib’r da cianties d’votes, impert fattes da d’ella, che sospirā la lontananza d’l’ sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ◆ gran pert (fod.) Ⓘ gran parte Ⓓ Großteil ◇ a) lauda l’Austria, benedeti i todeschi, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. lauda l’Austria, benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

pert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ pert1.

pert2 Ⓔ PARTUS (EWD 5, 253) 6 1858 pert (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. pert mar. pert Badia pert grd. pert fas. pèrt bra. part moe. part fod. pert col. part LD pert
s.m. Ⓜ perc
espulsione spontanea o provocata del feto al termine della gravidanza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ parto Ⓓ Geburt, Entbindung
sté da pert (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ partorire Ⓓ entbinden ◇ a) Sce t’esses gorné n pü’ miec chëra möta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco y ne fossel n bastert, / la fia no te piz che stess de pert. Sce t’esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco y ne fóssel n bastert, / la fia no te piz che stessa de pert. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

pert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ pert2.

pèrt (fas., caz.) ↦ pert1.

pèrt (fas.) ↦ pert2.

pertende (fod.) ↦ pretene.

pertender (caz.) ↦ pretene.

pertënder (grd.) ↦ pretene.

pertene (LD) ↦ pretene.

pertener (fas.) ↦ pretene.

pervia Ⓔ nordit. pervia 6 1833 per via (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. porvia mar. porvia Badia purvia grd. pervia fas. per via fod. pervia amp. pervia LD pervia MdR pervia
prep.
pervia de (gad. P/P 1966, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ per, a causa di Ⓓ wegen ◇ a) Nët nia, e iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis. Nëtt nìa, e jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR) ◆

pervia de chel (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ pertanto Ⓓ deswegen ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël aveva in min de ćé da strité, pervia de chël ch’ël restava debit Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté, per via de quël ch’ël restava debit DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

pervia (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ pervia.

pes (moe., amp.) ↦ peis.

pes (col.) ↦ pesc1.

pesà (col., amp.) ↦ pesé.

pesar (bra., moe.) ↦ pesé.

pesc1 Ⓔ PISCIS (EWD 5, 255) 6 1763 paes ‘piscis’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. pësc mar. pësc Badia pësc grd. pësc fas. pesc caz. pesc fod. pësc col. pes amp. pesc LD pesc
s.m. Ⓜ pesc
ogni animale vertebrato acquatico appartenente alla classe degli osteitti o dei condroitti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pesce Ⓓ Fisch ◇ a) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) cunscidrova na pitura sul mur de chël, che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll, chë rappresëntòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); c) l’era n bel tous, […] san desche n pesc l era n bel tous, […] san deske n peš BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.).

pesc (fas., caz., amp., LD) ↦ pesc1.

pesc2 Ⓔ PAX (EWD 5, 255) 6 1763 fà pesch ‘pacifico’; pesch ‘pax’ (Bartolomei1763-1976:80, 92)
gad. pesc mar. pesc Badia pesc grd. pesc fas. pèsc caz. pèsc bra. pasc moe. pas fod. pesc, peje † col. pas, paje † amp. pasc LD pesc MdR pêsc
s.f. sg.
1 assenza di lotte e conflitti armati tra popoli e nazioni, periodo di buon accordo internazionale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pace Ⓓ Friede ◇ a) pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
2 buon accordo, armonia, concordia di intenti tra due o più persone, nei rapporti privati o anche nella vita sociale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pace Ⓓ Friede ◇ a) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora, / Viarunse desco denant nos düc, / Ince en pesc cola bona nora. Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora / Viarungsö desco dönang nos dütg / Ingiö ‘ng pösch colla bona norra. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); b) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); c) Sigfrid y Genofefa viô contënc en bela pesc Sigfrid e Genofefa viō cuntentg’ in bella pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
3 tranquillità e serenità interiore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. [ 721 ] A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pace Ⓓ Friede ◇ a) Sce te ues blëita, finché te ies jëunn no schivé la fadia, / Segur l lëur te purterà bela pesc, no l no fé nia. Ŝë t’ uès blëita, fiŋchë t’ jës s̄oun no schivè la fadìa, / Segùr ‘l lour të purterà bölla pes̄, no ‘l no fè nìa. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ra tien i oce senpre basc / Canche ra i alza i fesc paura / Senpre incueta e senza pasc. Ra tien i òcie, sempre básc / Canche ra jalza i fesc paura / Sempre inqueta e senza pasc. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); c) ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) le sanch inozënt scraia al cil por vendëta, y n’i lascia mai pesc al omizid ‘l sanc innozent scraia al ceìl pur vendetta, e n’i lascea mai pesc’ all’ omicida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
4 condizione di tranquillità materiale, di riposo, di quiete (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ tranquillità, pace Ⓓ Ruhe ◇ a) torna al lüch de pesc y prëia por me miserabl torna al luc d’pesc’ e preia pur mè miserabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
da lásceme en pesc (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ indifferente, apatico, pigro Ⓓ teilnahmslos, apathisch, faul ◇ a) por gauja, ch’ël fô tan feter da baldi y da lásceme en pesc, che ël ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai zënza fin de chëres fates a ël instës por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr da baldi e da lasseme in pęš, che val nẹ ćastiava co̮n jo̮stizia les o̮ffẹžes fattẹs ad attri, ma so̲ffrìa finmaj zanza fin de cárrẹs fattẹs a vál instass PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin) ◆

en santa pesc (amp.) Ⓘ in santa pace Ⓓ in Frieden ◇ a) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ʼl gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.) ◆ lascé en pesc (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp., MdR) Ⓘ lasciare in pace Ⓓ in Ruhe lassen ◇ a) mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Lascéme in pêsc con chisc licamënć. Lascem’ in päŝ coǹ quiŝ licamëntg. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) no in coscienza se no te es / no te lascio mai pì in pasc! no in coscienza se no te es / no te lascio mai pì in pasc! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); d) Se no le ve piasc - lasciale en pasc Se no le ve pias - lassale ‘n pas BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); e) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.) ◆

se dé pesc (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ darsi pace Ⓓ resignieren ◇ a) Dáte pesc, Sigfrid, y tëgn döt fat dal orëi d’Idî. Dàte pesc’, Sigfrid, e tengn’ dutt fatt dall’ orei d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); b) Sce, desse pesc, Idî ordinëia döt, ince les piceres cosses cun gran sapiënza. Sē, desse pesc’, Iddì ordineia dutt, inciè les picceres coſes cung grang sapienza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆ se mete en pesc (gad.) Ⓘ pacificarsi Ⓓ sich beruhigen ◇ a) mëtete en pesc, che tö te m’as dagnora amé, y tö ne t’as colpa de mia mort mettete in pesc’, chè tou t’ m’às dognara amè, e tou nè t’às colpa de mia mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ◆ se

mete l cuer en pesc (amp.) Ⓘ mettersi il cuore in pace Ⓓ sich zufrieden geben ◇ a) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

pesc (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ pesc2.

pèsc (fas., caz.) ↦ pesc2.

pêsc (MdR) ↦ pesc2.

pësc (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ pesc1.

Pèsca (fas.) ↦ Pasca.

pescim Ⓔ it. pessimo 6 1873 pessima f. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. pescim mar. pescimo Badia pescim fod. pescimo amp. pescimo
agg. Ⓜ pescimi, pescima, pescimes
superlativo di cattivo, di tutto ciò che, per una qualsiasi ragione, non soddisfa affatto (gad. V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ pessimo, molto cattivo Ⓓ sehr schlecht, sehr böse ◇ a) ‘L é de pescima natura / Come i gate, in general Le de pessima natura / Come i gatte, in generàl Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Golo, alincuntra é pescim, plëgn de marizia Golo, all’ ingcuntra è pessimo, plengn’ d’marizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); c) Pescimes conseguënzes de n ri sënn. Pessimes conseguenzes deng rì senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

pescim (gad., Badia) ↦ pescim.

pescimo (mar., fod., amp.) ↦ pescim.

Pescosta 6 1879 Pescosta (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. Pescosta Badia Pescosta
topon.
località del comune di corvara, tra corvara e colfosco (gad.) Ⓘ Pescosta Ⓓ Pescosta ◇ a) Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí, - / Stlopetede, sonede! al é ora mia jënt! Da Pescosta chi da noza vëgn bele inant. Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì, - / Stloppetede, sonede! allʼ é ora mia saint! / Da Pescosta chi da nozza vagn belle innant. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

Pescosta (gad., Badia) ↦ Pescosta.

Pescü (gad., Badia) ↦ Pescul.

Pescul 6 1848 Pescù (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Pescü Badia Pescü fod. Pescul
topon.
frazione del comune di selva di cadore (gad., fod.) Ⓘ Pescul Ⓓ Pescul ◇ a) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Al é chël bur lombert d’Agort / […] / de Sëlva o de Pescü, / Jide mo y déi n petalcü All ö kal bur Lombert d’Agord / […] dö Salva ö dö Peskü, / Schidemo ö dei n’Pö tl kü PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

Pescul (fod.) ↦ Pescul.

pesé Ⓔ PĒ(N)SĀRE (EWD 5, 256) 6 1763 pesè ‘pondero’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pesé mar. pesé Badia pesè grd. pesé fas. pesèr bra. pesar moe. pesar fod. pesé col. pesà amp. pesà LD pesé
v.intr. Ⓜ peisa
costituire una molestia, un fastidio, in senso fisico o morale (gad., grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ pesare Ⓓ bedrücken ◇ a) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! / O tan de plu che chësc i pëisa ti picià. Vè clò ti Re- [ 722 ] dentor col peis della Crousch ciaria! / O tan de plù che chèst i peisa ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Doi o tre, de sto seralio / Cuanto i pesa saé śà, / N’outra ota se non sbalio / De i sentì a sacramentà. Doi o tre, de sto serraglio / Quanto i pèsa savè zà, / Nautra ὸta se non sbàglio / Dei sentì a sacramentà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

pesé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ pesé.

pesè (Badia) ↦ pesé.

pesèr (fas.) ↦ pesé.

peso Ⓔ nordit. peso (EWD 5, 275) 6 1862 pezo (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. peso Badia peso fas. peso fod. peso col. peso amp. peso LD peso
agg.
comparativo di cattivo, equivale a peggiore (gad. A 1895; P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ peggiore, peggio Ⓓ schlimmer, schlechter, böser ◇ a) ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. Se no fosse valch de peso E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. Se non fosse valg de peso AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’ à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) Ah! duncue iö n’oress pa plü jí inanter chëra jënt, deach’ai é da peso co le lu Ah! dunque iou n’uress’ pa plou ji inant’r chella jent, dea ch’ei è da peſo ch’ ‘l lù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
avv.
comparativo dell’avverbio male, che quindi significa più male (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ peggio Ⓓ schlimmer, schlechter ◇ a) Mo intan Genofefa jô de mal en peso: te süa anima ne se presentál degun ater presentimënt, co de messëi prësc morí Mo intang Genofefa jè d’mal in peſo: t’ sua anima n’se presentale d’[g]ung at’r presentiment, che d’m’ssei presc’ morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
piec.

peso (gad., Badia, fas., fod., col., amp., LD) ↦ peso.

pesoch Ⓔ deriv. di pesé (EWD 5, 257), suffissazione da chiarire 6 1878 p’sōc (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. pesoch mar. posoch Badia pesoch grd. pesoch fas. pesoch fod. pesoch amp. pesoco LD pesoch
agg. Ⓜ pesoc, pesocia, pesoces
1 che ha un peso notevole o superiore alla media (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pesante Ⓓ schwer ◇ a) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 fig. di tessuto, capo d’abbigliamento, ecc.: spesso e caldo (gad.) Ⓘ pesante fig.Ⓓ dick ◇ a) Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 fig. difficile da sostenere o sopportare; gravoso, preoccupante (gad.) Ⓘ pesante fig.Ⓓ schwer fig. ◇ a) En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s’ascognel gran grazies y fortünes In veritè, sott a affliziungs granes e psoccies s’ascognel grang grazies e fortunes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
avv.
in maniera difficoltosa (gad.) Ⓘ faticosamente, con fatica Ⓓ schwer ◇ a) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

pesoch (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ pesoch.

pesoco (amp.) ↦ pesoch.

pesonder Ⓔ dtir. psunder (Lardschneider 1933:292) 6 1833 pesondr (DeRüM, EhJan1833-1995:249)
grd. psunder MdR pesonder
avv.
inatteso, inconsueto, fuori del normale, sì da suscitare stupore, curiosità, apprensione (MdR) Ⓘ insolito, straordinario Ⓓ besonders ◇ a) A mia ora n’él ćiamò les sies. / Tüa ora à dagnora valch de pesonder ëla. Fà sö le füch atira! A mia óra n’él çhiamò les sies. / Tüa ora ha dagnóra valq de pesondr ëlla. Fa seu le füc attira! DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR).

pesonder (MdR) ↦ pesonder.

pest Ⓔ it. peste / dt. Pest ‹ PESTIS 6 1833 peste (RüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259)
gad. pest Badia pest grd. pest fas. pest moe. peste fod. peste amp. peste LD pest MdR peste
s.f. sg.
malattia infettiva contagiosa dovuta al batterio Yersinia pestis (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peste Ⓓ Pest ◇ a) prëia dagnora, che le Signur Idie nes traverde da la peste, da la fan, e da la vera prëÿa dagnòra, che le Signur Iddie nes travèrde da la peste, da la faǹ, e da la vèrra DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR).

pest (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ pest.

pesta Ⓔ nordit. pesta ‹ it. peste (GsellMM) 6 1813 pestes pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. pesta mar. pesta Badia pesta grd. pesta fas. pesta fod. pesta
s.m.f. Ⓜ pestes
1 persona, specialmente bambino, molto vivace e turbolento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879) Ⓘ peste Ⓓ Spitzbub ◇ a) Lasci ju suvënz la breies / A chi pestes de sculeies. Lashi ſhu suënz la brejes A ki pestes de skulejes. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
2 persona malvagia, spregevole (grd.) Ⓘ canaglia Ⓓ Lump ◇ a) Ie lascësse inant la testa, / Che me tò na tel’ rie pesta, / Che me dà n tel guviern, / Sciche n fossa tl infiern. Jê lassês in’and la testa, / Chê me tò, n’a tel’ riè pèsta, / Chê me da un’g tel guvièrn, / Schi’c’ un fossa tê l’infiêrn. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

pesta (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ pesta.

pestà (amp.) ↦ pesté.

pèsta (fas.) ↦ pasta. [ 723 ] pestar (bra.) ↦ pesté.

peste (moe., fod., amp., MdR) ↦ pest.

pesté Ⓔ PISTĀRE (EWD 5, 258) 6 1763 pstè ‘tero, tundo’; pstè in adum ‘contero’; pstè schù ‘protero’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. pesté mar. pesté Badia pestè grd. pesté fas. pestèr bra. pestar fod. pesté amp. pestà LD pesté
v.tr. Ⓜ pesta
premere con il piede (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pestare, calpestare Ⓓ zertreten ◇ a) Al trëma la tera ch’al pësta cui fers, / y dala bocia - oh! - ci n bur vers! Al trëma la tera ch’al pësta coi fers, / y dala boćia - oh! - ći n bur vêrs! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); c) descuz, i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta descuz, i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

pesté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ pesté.

pestè (Badia) ↦ pesté.

pestèr (fas.) ↦ pesté.

pèster (fas., caz.) ↦ paster.

pestujum Ⓔ deriv. di paster (Gsell 1994b:338) 6 1866 pestus̄um (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. pestujum caz. pestujum
s.m. sg.
bestiame piccolo: ovini, caprini e suini (fas. Mz 1976) Ⓘ bestiame minuto Ⓓ Kleinvieh ◇ a) Descheche l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. Deske ke l era la usanza i etres egn, ke de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties, coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

pestujum (fas., caz.) ↦ pestujum.

petà (col., amp.) ↦ peté.

petalcü (gad., Badia) ↦ petlcul.

petar (bra., moe.) ↦ peté.

peté Ⓔ nordit. petar (Gsell 1994b:331) 6 1833 pettaǹ gerund. (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. peté mar. peté Badia petè grd. peté fas. petèr bra. petar moe. petar fod. peté col. petà amp. petà LD peté MdR petè
v.tr. Ⓜ peta
1 effettuare una serie di colpi su qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ picchiare, battere Ⓓ anstoßen, schlagen ◇ a) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla:"Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Al n mangia, y se pëta cola man söl piet: "O cotan bones! pói ciamó n cöie?" El ‘ng mangia, e s’ petta colla mang soul piěte: "O cutang bones! poi ciamò ‘ng couie?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); c) La ria cosciënza le tormentâ en na manira, ch’al gnô fora de se, spo petâl dl ce te chi mürs La ria coscienza ‘l tormentā in na maniera, ch’el gnē fora d’sè, spo p’tāle d’l ciè t’chi murz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 scagliare, tirare con forza qualcosa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lanciare, gettare Ⓓ werfen, schleudern ◇ a) I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); b) Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.)
i la peté (fod.) Ⓘ superare, fargliela vedere Ⓓ es jemandem zeigen ◇ a) Maladëta! / Degugn plu ne la pëta! / Ci n dijeiso cie? Maladâta! Degugń plu ne la pâta! Çhi n’diṡeiso çhie? PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

peté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ peté.

petè (Badia, MdR) ↦ peté.

petèr (fas.) ↦ peté.

petit (fas.) ↦ apetit.

petiza Ⓔ ven. petiza ‹ slavo merid. petica ’moneta da cinque’ 6 1833 petizza (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
MdR petiza
s.f. Ⓜ petizes
nome dato a venezia (18. sec.) a monete dell’impero asburgico del valore di 15 carantani e a una moneta da 15 soldi emessa dalla serenissima (MdR) Ⓘ petizza Ⓓ Petizza ◇ a) E sö n chëst i dàl na petiza, dè ch’ël minava ch’ël petlass. E seu ‘ǹ quëst i dal ‘na petizza, dè ch’ël minava ch’ël pettlass. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

petiza (MdR) ↦ petiza.

petlà (col.) ↦ petlé.

petlcul Ⓔ comp. di + tl + cul 6 1848 pè tl cu (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. petalcü Badia petalcü fod. pentelcul
s.m. Ⓜ petlcui
percossa inferta col piede al deretano (gad., fod.) Ⓘ calcio, calcio in culo Ⓓ Fußtritt, Arschtritt, Tritt ◇ a) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) de Sëlva o de Pescü, / Jide mo y déi n petalcü / n petalcü n petalcü / Jide mo y déi n petalcü dö Salva ö dö Peskü, / Schidemo ö dei n’Pö tl kü / n’Pö tl kü n’Pö tl kü / Schidemo ö dei n’Pö tl kü PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

petlé Ⓔ mhd. pëtelen (EWD 5, 264) 6 1833 pëttla 3 (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. petlé mar. petlé Badia petlè grd. petlé caz. petlèr fod. petlé col. petlà LD petlé MdR petlè
v.intr. Ⓜ petla
chiedere l’elemosina (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz., fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mendicare Ⓓ betteln ◇ a) E sö n chëst i dàl na petiza, dè ch’ël minava ch’ël petlass. E seu ‘ǹ quëst i dal ‘na petizza, dè ch’ël minava ch’ël pettlass. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) Canche son pa na pera stenta, che no é po più polenta / Son po soula a me l vadagnèr, gé mosse ma jir a me l petlèr. Kanke son po na pera stenta, ke no é po più polenta / Son po soula a mel vadagné i mos ma si a mel pittlé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) gardenismo
v.tr. Ⓜ petla
chiedere o cercare con insistenza e in modo poco dignitoso o umiliante (grd. F 2002, MdR) Ⓘ mendica[ 724 ] re Ⓓ betteln ◇ a) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, che ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Finalmënter ie ël jit da n paur, y l à petlà, che l ulëssa tò su per fant. Finalmenter jè ël s̄it dàŋ paur, y l’hà pëtlà, chël ulèss tò su per fànt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.).

petlé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ petlé.

petlè (Badia, MdR) ↦ petlé.

petlèr (caz.) ↦ petlé.

peto (amp.) ↦ piet.

pëura (grd.) ↦ poura.

pez (col.) ↦ pec.

pez Ⓔ mozione di peza (EWD 5, 265) 6 1833 péz (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:234)
gad. pez mar. pez Badia pez grd. pez fas. pez caz. pez bra. pez fod. pez col. pez amp. pezo LD pez MdR pez
s.m. Ⓜ pec
spazio di tempo, momento, periodo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ lasso di tempo Ⓓ Weile, Zeitraum ◇ a) Tanta alegria no ‘l é pì stà in Anpezo / Che ‘l é un gran pezo. Tanta allegria no l’è pì stà in Ampezzo / Che l’è un gran pezzo. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) l’era notà ite che chest tous l’é jit perdù da un gran pez encà. l era nota ite, ke kest tous l e ʒ̉it perdù da un gran peʒ inkà. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); c) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso; / De no restà un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezo. Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso; / De no restá un dì o doi, / Ma fermasse anche un pezzo. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) N pez parôl obediënt a sü comandi ’Ng pezz parōle obbedient a su comandi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); e) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
al é n pez che… (grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973, fod., MdR) Ⓘ è un po’ di tempo che… Ⓓ es ist eine Weile her, dass… ◇ a) Chëst vestimënt ves stà dërt bëin. Él nü? / Perdonede, ël é bele n pez, che iö l’à. Quest vestimënt ves sta dërt bëiǹ. Él nü? / Perdonéde, ël é bel[e] ‘n péz, ch’jeu l’ha. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:234 (MdR); b) A Cianbolfin ge parea ben che fossa un gran pez che l’era ló A Čanbolfin ge parea ben ke fosa un gran peʒ, ke l era lò BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); c) Bona sera e benvenuto compare! L é n pez che no ve vede. Bona sera e ben venuto compare! L’è un pez che no ve vede. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ da n pez (grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976, amp.) Ⓘ da lungo tempo Ⓓ seit geraumer Zeit ◇ a) A voler vegnir a far vera / Ai fenc da duta Pera / Canche i é da n pez a dormir, / Mo de dì no i se fidaa vegnir. A volér vegnir a far vera / A i fenč da duta Perra / Kanke i e da ‘n pez a dormìr, / Mo de dì no i se fidaa vegnìr. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.) ◆

n pez (fas., amp.) Ⓘ per un certo periodo Ⓓ eine Zeit lang, zeitweilig ◇ a) Sta pere fémena no se fidaa un pez dir nia, in ùltima l’à dit: Se tu me empromete de no ge far nia te l die Sta pöro fömöna no sö fidaa un pez dir nia, in ultima la dit: Sö tu men promettö dö no gö far niô tal diö ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.); b) Ra miseria ca in Anpezo / R’é fenida par ades / Ce cucagna par un pezo / Ce richeza inze el paes. Ra misèria cà in Ampezzo / Re fenida par ades / Ce cucagna par un pezzo / Ce ricchezza inzèl paes. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

pez (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ pez.

peza Ⓔ *PETTIA (EWD 5, 265) 6 1848 peza (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. peza mar. peza Badia peza grd. peza fas. peza bra. peza fod. peza amp. peza LD peza
s.f. Ⓜ pezes
pezzo di tessuto, in genere (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ straccio, pezza Ⓓ Lappen, Tuch ◇ a) Ai s’la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) Golo ê deventé blanch sciöche na peza y tremorâ Golo ē dventè blanc sceoucche na pezza’ e tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
peza da sen (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pettorina Ⓓ Brustlatz ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

peza (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ peza.

pezo (amp.) ↦ pez.

pezorant (MdR) ↦ puzolent.

pezuó (amp.) ↦ peciuel.

pezuol (col.) ↦ peciuel.

(col., amp.) ↦ plu.

pia (gad., amp.) ↦ piva.

piaa (fas.) ↦ plaia.

piaga (col., amp.) ↦ plaia.

piaje (col., amp.) ↦ pleje.

piajer (fas., amp.) ↦ plajei.

piàjer (bra., moe.) ↦ pleje.

pian (fas., caz., bra., moe., col., amp.) ↦ plan1.

pian (fas., amp.) ↦ plan2.

pián (fod.) ↦ plán1.

piana (bra.) ↦ piona.

piancin (amp.) ↦ palancin.

pianje Ⓔ it. piangere 6 1875 piansand gerund. (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
fas. pianjer caz. pianjer bra. pianjer moe. pianjer amp. pianśe
v.intr. Ⓜ pianj, pianjon, piant
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) La é se n jita dunque davant da el, pianjan, e l’à dit: Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion La è zensita dunque davant da el, piansand, e l’ha dit: Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) E ela é jita pianjan dant al Re e l’à dit: Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria E ölla è žita pianšan davant al Re e ha dit: Mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.) ☝ pité1.

pianjer (fas., caz., bra., moe.) ↦ pianje.

pianśe (amp.) ↦ pianje. [ 725 ] piant Ⓔ it. pianto 6 1873 piante pl. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
amp. pianto
s.m. Ⓜ pianc
atto del piangere, come espressione di dolore o di altre emozioni (amp.) Ⓘ pianto Ⓓ Weinen ◇ a) Cuanta lagrimes e piante / In chel dì, che ‘l é partì Quanta lagrimes e piante / In chel dì, che le parti Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

pianta (fas., col., amp.) ↦ planta.

piantà (amp.) ↦ planté.

piantar (bra., moe.) ↦ planté.

piantè (MdR) ↦ planté.

piantèr (fas.) ↦ planté.

pianto (amp.) ↦ piant.

pianura (fas., bra., col.) ↦ planura.

piar (bra.) ↦ plié.

piat Ⓔ it. piatto 6 1866 piat (BrunelG, Cianbolpin1866:22)
fas. piat caz. piat fod. piat
s.m. Ⓜ piac
recipiente quasi piano, solitamente tondo, nel quale si mangiano e si servono i cibi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ piatto Ⓓ Teller ◇ a) E candenó vegn la mascèra con n gran piat de bela fortaes e la ge les porta a Dona Chenina. E kandenò ven la mašera kon un gran piat de bela fortaes e la ğe les porta a Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.) ☝ taier.

piat (fas., caz., fod.) ↦ piat.

piaz (fas.) ↦ plaz.

piaza (fas., col., amp.) ↦ plaza.

picà (col., amp.) ↦ piché1.

picà (col.) ↦ piché2.

pice Ⓔ zu pič - ‹ *PĪKK- (Gsell 1994b:331) 6 1763 piccie ‘parvus’; un picciè bosch ‘lucus’; piccieleg ‘lacuna’; na picciera pera ‘lapillus’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pice mar. picio Badia pice grd. pice fas. pìciol caz. pìciol bra. pìciol amp. pizo LD pice MdR pice
agg. Ⓜ pici, picera, piceres
1 che è inferiore alla misura ordinaria per dimensioni, numero o intensità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piccolo Ⓓ klein ◇ a) ‘L é un gatato, maladeto / Pizo, negro e forestier Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); b) E parché co ra zifres / El s’aea tegnù su, / ‘L à fato da ra pizores / Co ’es scrive, a śì in su E parché cora zifres / El s’ avea tegnú sú, / L’á fatto dara pizores / Có ’s scrive, a zí in sú Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) le e y l’i dan n vocal col c dant, n’aldon gonot püch y nia., p.e. picei, cier l’e. e l’i dang ‘ng vocal col c dant, nen aldung gonot puc e nia., p.e. piccei, ciĕr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) ciara mo ci bel corú ghel daite, ci beles pices fëies delicates blances ciaramo ci bell curù ghēl daite, ci belles picces fouies delicates blancies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
2 di modesta entità, grandezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piccolo Ⓓ klein ◇ a) e i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité e i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. "Al é i üs", dij la uma El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’amezz alla cō. "El è i ūs", disc’ la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); e) Dal’atra pert dla grota él gnü fat na picera ciasota por le romita, cun n urt en bun ordin, bagné da n pice rü Dall’ atra pērt d’la grotta elle gnu fatt na piccera ciaſotta pur ‘l romita, cunung urt ing bung ordine, bagnè dang picce ru DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 giovane d’età, bambino (gad., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ piccolo Ⓓ klein ◇ a) ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) N ater pice müt ê jü na ota a na noza. ‘Ǹ atr picće mütt ê ĝiü ‘na óta a ‘na nozza. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); c) Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia); d) amica di püri y di amará da picera insö, i êra sëgn uma amica di puri e di amarà da piccera ing sou, i ēla sengn’ uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
4 grazioso, piacevole, gentile (MdR) Ⓘ carino Ⓓ niedlich ◇ a) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
s.m.f. Ⓜ pici, picera, piceres
1 bambino in tenera età (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; Comitato 1997, MdR) Ⓘ piccolo Ⓓ Kleinkind ◇ a) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Voron tuoiselo par specio / Dute cuante, e pize e grei. Voron tuoiselo par spec’io / Dute quante, e pize e grei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Do chëstes parores […] alzera i edli al Cil, y le pice apëna nasciü Dō chestes parores […] alzela i oudli al Ceìl, e ‘l picce appena nasceù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
2 piccolo di animale (gad. V/P 1998) Ⓘ cucciolo Ⓓ Junges ◇ a) os, che m’amëis plü che le vicel sü pici, y zënza d’os essi messü ester ia iö os, ch’m’ameis ploucche ‘l viccell su piccei, e zenza d’os essi m’ssè est’r ia iou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
da pice ensù (gad.) Ⓘ sin da piccolo, dall’infanzia Ⓓ von klein auf, seit der Kindheit ◇ a) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé por man dl M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan, la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè pur mang d’l M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang, la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); b) al amâ chësc devertimënt da pice insö el amā [ 726 ] chesc’ d’vertiment da picce ingsou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ n pice puech (gad.) Ⓘ un po’ Ⓓ ein klein wenig, ein bisschen ◇ a) Ciari, Iocl, ciari ciamó n pice püch! Ćiari, Iocl, ćiari ćiamò n pice püch! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

pice (gad., Badia, grd., LD, MdR) ↦ pice.

picé1 Ⓔ PECCĀTUM (EWD 5, 270; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ pek’k-at-u) 6 1813 picià (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. picé mar. pićé Badia pićé grd. picià fas. pecià caz. pecià fod. picé col. pecà amp. pecà LD picé MdR pićé
s.m. Ⓜ picés
trasgressione di una norma alla quale si attribuisce un’origine divina o comunque non dipendente dagli uomini (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peccato Ⓓ Sünde ◇ a) Pentëscete śën, la gauja ie ti picià. Pentàschete deseng, la gauscha jë ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. / Y dëss ngrat cun ti picëi fé da nuef la mort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. / J dös’ ingrat cun ti piziej fa da nuef la mort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Tö t’orôs confessé pro la Crescënza / porcí che t’as ma dodesc piciá. Tö t’ orōs confessé pro la Cresenza / Portgicché t’ aas ma dodesch pitgià. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) el se à drezà sù, e l’à dit a ic: chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela el se á drezá su, e l’a dit a idg: chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); e) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) ne pòi jì, porćì ch’ëla me fej dagnora blastemè, e le blastemè é pićé ël ne poi ĝì, porçhì ch’ëlla me feŝ dagnóra blastemè, e le blastemè é piçhié ël DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); g) Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); h) à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi VianUA, Madalena1864:194 (grd.); i) Gejú Crist sides cun te, so spirit sides to condutier y maester, acioche te vëgnes n om da bëgn, te schives dagnora le picé Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest’r, acceocche t’ vegnes ‘ng om da bengn’, t’ schives dagnara ‘l picciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
fé picé 1 (grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ peccare Ⓓ sündigen ◇ a) Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Pere! Ie é fat picià dant al ciel, y dant a te. Pére! Je è fat pitgiá dant al tschiel, y dant a te. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Y Gejú dijô ad ëra: Ince iö ne te condanëii pa. Vátun y da sëgn inlá ne fá plü piciá. E Jeshú dischóa ad alla: Intgie iō ne te condanné pa. Vateng e da saign in lá ne fá plö pitgiá. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); e) Y Gejù i à dit: Ënghe ie ne te cundane: va! Y ne fé plu picià! Y Jesú li ha dit: Enche je ne te condáne: va! Y ne fé plu pitgiá! HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); f) Ma Gejù à dit: Ence mi no te condanarè. Vatene, e no volei fè plu picei. Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. Vatene, e no voléi fe plu pitgéi. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.) 2 (grd., fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ far pena Ⓓ Mitleid erregen ◇ a) L pere che steva n di sul viere, l l à vedù a vignì dalonc, e l i’ à fat picé ‘L père che steva ‘n di sul vière, el l’ha vedù a vignì da loncc, el gli ha fat picciè HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Y canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc, l i fej picià, i cor ncontra, l abracia, y l bossa I cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià, i corr’ ncontra, l’abbraccia, i el bòzza SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.) ◆ picé mortal (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ peccato mortale Ⓓ Todsünde ◇ a) cun dut l cuer suplichëie dla grazia, de ne tumé mei plu dut l tëmp de mi vita n picià murtel cun dut el’ cuör suplicheje d’la grazia, dö në tume mei plu dut ‘l temp dö mi vita in pichia murtel RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Mo desëin, despò ch’ël é vegnü sö chisc pićià mortai, pêl insciö ch’an n’alse plü fà nia. Mó desëiǹ, despò ch’ël é vegnü seu quiŝ piçhià mortai, pèl insceu ch’aǹ n’alse plü fà nia. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR) ◆ se mené picé de (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ impietosirsi di Ⓓ sich erbarmen ◇ a) Y canche l fova mo dalonc, l à udù si pere, se n à menà picià, ie cors ncontra, l à abracià I chan ch’l fo mo dalontsc, l’ha udù si pere s’ n ha menà piccià, ie cors ‘ncontra, l’ha abbraccià Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); b) L seniëur se menan picià d’ëi, i à ël dunà dut. ‘L Signour së mënàŋ pitgia d’ëi, j’ha ël dunà dutt. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); c) Te mësses savëi, che le bun Pere en Cil s’un menâ picé dla jënt T’ messes savei, ch’ ‘l bung Pere in Ceìl s’ung m’nā picciè d’la jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia) ◆ tré al picé (grd.) Ⓘ indurre al peccato Ⓓ zur Sünde verleiten ◇ a) y me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé […] da duta la ucajions, che me po tré al picià i me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive […] da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.).

picé (gad., fod., LD) ↦ picé1.

picé2 Ⓔ PECCĀRE (EWD 5, 270; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’pEkk-a-) 6 1832 peggiá p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. picé Badia picé fas. pecèr caz. pecèr bra. peciar
v.intr. Ⓜ picia
trasgredire i precetti religiosi, commettere peccato (gad. B 1763, fas. R 1914/99) Ⓘ peccare Ⓓ sündigen ◇ a) Gé levaré sù, e jiré da mi père, e diré: Père! gé é pecià en ciel e contra de te. Jé levaré su, e shiré da mi pére, e diré: Pére! j’é peggiá in tschiel e contra de te. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) Ma Gejù à dit: nience gé no te condane, va, e ades a vegnir no peciar più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condane, va, e adess l’a vegnir no peggjar pglú. HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); c) I á picé dant a Idî y dant a os. I ha picciè dant ai Dii e dant a os FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia). [ 727 ] picé (gad., Badia) ↦ picé2.

picé3 Ⓔ *PĪCCĀRE (Gsell 1990a:148; 149) 6 1861 piča 6 (BrunelG, TomasKuz1861:2)
grd. picë fas. picèr caz. picèr bra. piciar moe. piciar
v.tr. Ⓜ picia
uccidere qualcuno appendendolo con un laccio intorno al collo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ impiccare Ⓓ erhängen ◇ a) Lustriscem m’é pissà, che ampò i me picia; dapò tant che die po valch o no. Lustríšem m’he pisà, ke mpò i me piča; dapo tant ke die po valk o no BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.)
piché1.

picë (grd.) ↦ picé3.

pićé (mar., Badia, MdR) ↦ picé1.

picenin Ⓔ deriv. di pice 6 1878 piccening (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. picenin Badia picenin col. picinin
s.m.f. Ⓜ picenins, picenina, picenines
bambino più piccolo degli altri (gad.) Ⓘ piccino Ⓓ kleines Kind ◇ a) Ah ritela pö ma, picenin, che cina che te ries, ne degor les leghermes de tüa uma. A riit’ la pouma, piccening, chè cina, che te riis, ne degŏrr les legrimes d’tua uma. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) "O bi picenins, vis y bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo ne möri mine da frëit y fan?" "O bi picceinings, vīs e bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo nè mouri mine da freit e fang?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

picenin (gad., Badia) ↦ picenin.

picèr (fas., caz.) ↦ picé3.

piché1 Ⓔ it. piccare ‹ PĪCCĀRE (EWD 5, 271) 6 1763 picca schù ‘pendeo’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. piché Badia piché grd. piché fas. pichèr fod. piché col. picà amp. picà LD piché
v.tr. Ⓜ pica
uccidere qualcuno appendendolo con un laccio intorno al collo (gad. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impiccare Ⓓ erhängen
se piché (grd., fod. Pz 1989) Ⓘ impiccarsi Ⓓ sich erhängen ◇ a) Per n uem ne me uei piché / vedla muta uei resté. Per un vuem ne muei picche / vödla Muta uei restè. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.)
picé3.

piché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ piché1.

piché2 Ⓔ dtir. pikken 6 1870 piccà (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
col. picà
v.intr. Ⓜ pica
essere o rimanere a stretto contatto, combaciare (col.) Ⓘ aderire Ⓓ kleben
se piché (col.) Ⓘ appiccicarsi Ⓓ kleben bleiben ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pel propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

pichèr (fas.) ↦ piché1.

picià (grd.) ↦ picé1.

piciadëur (grd.) ↦ piciadour.

piciadour Ⓔ PECCĀTOR (EWD 5, 272) 6 1763 pecciador ‘peccator’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. piciadú Badia pićiadú grd. piciadëur fas. peciador bra. peciador amp. pecador LD piciadour
s.m.f. Ⓜ piciadours, piciadoura, piciadoures
chi commette o ha commesso peccati, chi pecca abitualmente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ peccatore Ⓓ Sünder ◇ a) E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); b) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:236 (Badia); c) y se n fajova marueia, che Gejù se lascia tuché da na publica piciadëura y sën fas̄òva maruoja, che Ges̄ù së làŝa tucchè da na publica pitgiàdoura VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
pecatour.

piciadour (LD) ↦ piciadour.

piciadú (gad.) ↦ piciadour.

pićiadú (Badia) ↦ piciadour.

piciar (bra., moe.) ↦ picé3.

picinin (col.) ↦ picenin.

picio (mar.) ↦ pice.

pìciol (fas., caz., bra.) ↦ pice.

piciuel (grd.) ↦ peciuel.

pico (fod., col.) ↦ pitl.

picol (fod.) ↦ pico.

pìcol (fas., caz., bra.) ↦ pitl.

Pidrò (LD) ↦ Pidrô.

Pidrô 6 1833 Ped[e]rova (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. Pidrô mar. Pederoa grd. Pederoa fod. Pederoa amp. Pederoa LD Pidrò MdR Pederova
topon.
frazione del comune di la valle in val badia, lungo il torrente gadera (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Pederoa Ⓓ Pederoa ◇ a) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova, olach’ ël ê na osteria. Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova, olà ch’ël ê ‘na osteria. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

Pidrô (gad.) ↦ Pidrô.

pie Ⓔ it. pio 6 1878 pio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. pio Badia pio
agg. Ⓜ pii, pia, pies
devoto: un atteggiamento pio; credente convinto e praticante (gad.) Ⓘ pio Ⓓ fromm ◇ a) Chëstes parores dl vecio religius y pio descedâ sö ti cörs de chi che ê iló le presentimënt de n "tocca straordinario" Chestes parores d’l veccio religioso e pio descedā sou ti courz de chicche ē illò ‘l presentiment deng "tocca straordinario" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura, zënza, ch’ara se pois desplaidé el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura, zenza, ch’ella sè posse despleidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

pié (amp.) ↦ pe.

pié Ⓔ *PĪLIĀRE (EWD 5, 273) 6 1763 pio ‘abhorreo’; pioe ‘capio’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pié mar. pié Badia pié grd. pië fas. peèr caz. peèr bra. pear fod. pié col. pèe amp. peà LD pié
v.tr. Ⓜ peia
1 afferrare cosa che sfugge (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prendere, pigliare Ⓓ ergreifen ◇ a) Cincant’agn ciamó viede / Düc compagns aldedaincö, / Spo contënt tla pal- [ 728 ] ma piede / Che s’aspeta en Cil lassö. Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù, / Spo cunteint t’ la palma piede / Che s’ aspetta in Ceil lassoù. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) A chëstes parores pëiel la creatöra por i pici brac A chestes parores peiel la creatura pur i piccei bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 prendere qualcuno che fugge (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ agguantare, acciuffare Ⓓ fangen ◇ a) S’al scundù trëi dis te dlieja / Do trëi dis l ai pa pià / Y te l à bën scurià. S’ al skendù trëi dis te dlieſha / Do trëi dis l’ai pa pià / I te l a bën skurià. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
3 ricevere come retribuzione per una prestazione (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ prendere Ⓓ bekommen ◇ a) Chi da Cianacei e Gries no n’èa pèster de la feides e nesciugn no volea jir, perché no n’era beches e i peèa massa pech. Ki da Čanačei e Gries no n’ea pèster de la feides e nešugn no volea ʒir, perkè no n’era bëkes e i peea masa pëk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
pié do (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricevere Ⓓ empfangen, erhalten ◇ a) al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia, ’ci iö n’oress ester imped’ ël, y pié do so premio, che l’aspeta en l’ater monn el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia, ci iou n’oress’ est’r imped’ el, è piè dō so premio, ch’l’aspetta ing l’atr mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ pié ite (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ toccare, afferrare Ⓓ anfassen, angreifen ◇ a) Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote, mo ne s’infidâ a l’aziché, spo l’âl pié ite bel bel y dijô cun morvëia! Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte, mo n’s’ ingfidā all’ azzicchè, spo l’āle piè ite bell bell’ e dijō cung morvouia! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) ◆ pié su (gad., grd. G 1923; F 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ auffangen ◇ a) la pera, olache Genofefa fajô oraziun, la fontana, olach’ara piâ sö l’ega, i cuntâ la storia la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung, la fontana, ullacch’ella piā sou l’ega, i contā la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia) ◆ pié via (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ partire, incamminarsi Ⓓ sich auf den Weg machen, losfahren ◇ a) Piarè via, e jirè da mio pere, e dirè a dël: Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Piaré via, e schiré da mio pére, e diré ad al: Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Dël peia via e và da so pere. El peja via e va da só pére. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Ai sona la ciampanela de sacrestia, / Y i servi de Dî pëia sëgn ia. Ai sona la tgiampanella de sacr’stia, / E i servi de Dio pája sagn ía. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟

partì2.

pié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ pié.

pië (grd.) ↦ pié.

pièa (caz., moe.) ↦ plaia.

piec Ⓔ aven. piedzo ? (GsellMM) 6 1763 pièc ‘peior’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. piec mar. piec grd. piec fas. piec LD piec MdR piec
agg.
comparativo di cattivo, equivale a peggiore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, MdR) Ⓘ peggiore, peggio Ⓓ schlimmer, schlechter, böser ◇ a) Per l’amur de Die, de bun sce! Valch de piec ne seràl pa mia. Per l’amur de Die, de buǹ sé! Valq de piéĝ ne seràl pa mìa. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); b) B. Canta ch’ëi demà foss ri, le piec él ch’ëi dezipa inć’ i atri, i bugn sco i à bele dit denant. B. Quanta ch’ëi demà foss ri, le piećh él ch’ëi decipa inçh’ i atri, i bugn sco j’ha bel[e] dit denant. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR)
avv.
comparativo dell’avverbio male, che quindi significa più male (gad. B 1763; A 1879; A 1895; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peggio Ⓓ schlimmer, schlechter ◇ a) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
peso.

piec (gad., mar., grd., fas., LD, MdR) ↦ piec.

piedia (grd.) ↦ pedia.

pief (bra., moe.) ↦ plief.

Pief da Fedom (bra.) ↦ La Plié de Fodom.

pieif (fas.) ↦ plief.

pièjer (fas.) ↦ pleje.

pien (col.) ↦ plan1.

pien (fas., caz., bra., col., amp.) ↦ plen.

pièna (fas.) ↦ plana.

pier (mar.) ↦ peir.

pièr (fas.) ↦ plié.

piera (grd., fod., amp.) ↦ pera1.

pierde (fod.) ↦ perde.

pierder (grd.) ↦ perde.

pierdita (grd., fod.) ↦ perdita.

Piere 6 1828 Pier’ (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. Pire mar. Pire Badia Pire grd. Piere fas. Piere bra. Piere fod. Piere MdR Piere
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ Pietro Ⓓ Peter ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) la Dlijia de San Piere la Dliŝia de Sant Piere DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); d) Soraga. Chest l’é da dute doi le part da la Veisc, contarà cincanta ciase e na bela lejia de Sèn Piere. Soraga. Chöst lö da duttö doi lö part dalla Veisch, contarà tschinchanta tschiasö ö nô bellô leschia dö Sen Pierö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); e) Dl sessantetrëi spo n’atra plü bela, / De Siur Pire Mersa la Mëssa novela Del sessante trái despò un attra plö bella, / De Sior Pire Mersa la Mássa novella PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Piere (grd., fas., bra., fod., MdR) ↦ Piere.

piergol (fod.) ↦ pergol.

pieria Ⓔ ahd. peri (EWD 5, 277) 6 1878 pěries pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. pieria Badia pieria fod. pieria LD pieria
s.f. Ⓜ pieries
il frutto della pianta della fragola (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fragola Ⓓ Erdbeere ◇ a) Y ma bel, ch’al â ciafé iló beles gran pieries madüdes en bel corú cöce. E ma bell, ch’el ā ceaffè illò belles grang pěries ma- [ 729 ] dures in bell curù coucce. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

pieria (gad., Badia, fod., LD) ↦ pieria.

pierla (grd., fod.) ↦ perla.

piet Ⓔ PECTUS (EWD 5, 278) 6 1763 piete ‘thorax, pectus’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. piet mar. piet Badia piet grd. piet fas. piet bra. piet fod. piet amp. peto LD piet
s.m. Ⓜ piec
parte anteriore del torace umano, compresa fra il collo e l’addome (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ petto Ⓓ Brust ◇ a) Ou! mena cà per chel gramial Bianch; / sora l ciaf! e sora l piet Ohu! mena cà per chel gramial Bianc; / sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); b) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’ à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Ara injopa spo le pice tl gormel, s’ le drüca al piet Ella injoppa spo ‘l picce t’ l gormèl, s’ l drucca al piete DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); d) Al n mangia, y se pëta cola man söl piet El ‘ng mangia, e s’ petta colla mang soul piěte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia) ☟ sen3.

piet (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ piet.

pietà (grd., fas., fod., amp.) ↦ pieté.

pietcöce (gad., Badia) ↦ pietcuecen.

pietcuecen Ⓔ comp. di piet + cuecen (EWD 5, 279) 6 1878 pietecoucce (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. pietcöce Badia pietcöce grd. pietcueciun LD pietcuecen
s.m. Ⓜ pietcuecegn
uccello dell’ordine dei passeriformi (gad. P/P 1966, grd. F 2002, LD) Ⓘ pettirosso Ⓓ Rotkehlchen ◇ a) i vicí, che s’é prësc abiná en gran cuantité dal amabl pietcöce ala vërda zaisele i viccei, chè s’ è presc’ abinà in grang quantè d’all’ amabile pietecoucce alla verda zeiſele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); b) y fora dan porta gnôl le pietcöce e fora dang porta gnēle ‘l pietecoucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

pietcuecen (LD) ↦ pietcuecen.

pietcueciun (grd.) ↦ pietcuecen.

pieté Ⓔ it. pieta ‹ PIETĀS (EWD 5, 280) 6 1813 pietà (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. pieté mar. pieté Badia pieté grd. pietà fas. pietà fod. pieté, pietà amp. pietà LD pieté
s.f. sg.
1 sentimento di compassione, di pena per l’altrui sofferenza (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pietà Ⓓ Mitleid, Erbarmen, Barmherzigkeit ◇ a) Cruzefis Gejù! Pietà, ie son chël che dut fala! Crucefis Giesu! Pietà, je son chal che dut falla! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) ede almanco pieté d’osc fi ede almanco pietè d’osc’ fi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
2 devozione a dio, profondo sentimento religioso (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod., amp., LD) Ⓘ pietà Ⓓ Frömmigkeit ◇ a) Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. / M’anconte chësc si Fi, cun gran pietà n di. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. / Minconte chest si Fi, cun gran pietà un di. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) La pieté, les desgrazies, la rassegnaziun tl’orenté d’Idî, les amoniziuns y l’ejëmpl de Genofefa deventâ duncue gauja de benedisciun por döt chël paisc. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t’ l orentè d’Iddì, les ammoniziungs e l’esempio d’Genofefa deventā dunque gausa d’benedisiung pur dutt chel paìsc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

pieté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ pieté.

pietos (grd., moe., col.) ↦ pietous.

pietous Ⓔ it. pietoso 6 1813 pietosa f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. pietus grd. pietos fas. pietous moe. pietos fod. pietous col. pietos
agg. Ⓜ pietousc, pietousa, pietouses
che sente pietà, compassione (grd., fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ pietoso Ⓓ mitleidig, barmherzig ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

pietous (fas., fod.) ↦ pietous.

pietus (gad.) ↦ pietous.

pieve (amp.) ↦ plief.

Pieve de Fodom (amp.) ↦ La Plié de Fodom.

Pieve di Marebe (amp.) ↦ La Pli de Mareo.

piever (fas., bra.) ↦ plueve.

pievia (fas., caz.) ↦ pluevia.

pilaster Ⓔ it. pilastro (EWD 5, 292) 6 1879 pilastri pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. pilaster mar. pilaster Badia pilaster grd. pilaster fas. pilèster bra. pilàster moe. pilàster fod. pilaster col. pilastro amp. pilastro LD pilaster
s.m. Ⓜ pilastri
elemento costruttivo destinato a sostenere archi, architravi, travi e sim. (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pilastro Ⓓ Pfeiler ◇ a) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz, / Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz, / Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

pilaster (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ pilaster.

pilàster (bra., moe.) ↦ pilaster.

pilastro (col., amp.) ↦ pilaster.

Pilato 6 1813 Pilato (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. Pilato
antrop.
quinto prefetto della prefettura romana della giudea, nota figura neotestamentaria (grd.) Ⓘ Ponzio Pilato Ⓓ Ponzius Pilatus ◇ a) Gejù vën cundanà ala mort. / Cunscidrazion. / Pilato ala mort cundana a tort, / Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. Giesu vang cundanà alla mort. / Cunschideration. / Pilato alla mort condanà à tort, / Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

Pilato (grd.) ↦ Pilato.

pilèster (fas.) ↦ pilaster.

pilicia (Badia) ↦ pelicia.

pindol Ⓔ PENDULUS (Gsell 1990a:149) 6 1856 pindoi pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. pìndol bra. pìndol fod. pindol
s.m. Ⓜ pindoi
monile che si porta alle orecchie (fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ pendente, orecchino Ⓓ Ohrring ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai A bai i spen l’or e [ 730 ] l’arxent / Per volge, pindoi e corai BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.)
pindoi catenina d’argento a più giri, usata col costume tipico (fas. R 1914/99) Ⓘ catenina Ⓓ Kettchen ◇ a) Ma l piovan veie me à dit / L’é miec veder gramiai e pìndoi / Che bujes e sbrìndoi / Le feste de sèn Jan e Vit. Ma el Piovan vegie me ha dit / Le mietc veder gramiai e pindoi / Che buses e sbrindoi / Le feste de sen San e Vit. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

pindol (fod.) ↦ pindol.

pìndol (fas., bra.) ↦ pindol.

pindolèr (fas.) ↦ pendolé.

pindolon (fas.) ↦ pendolon.

pingolé Ⓔ ven. pingolar(e) ‹ *PENDICULĀRE (EWD 5, 288) 6 1878 pingolā 6 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. pingolé mar. pingolé Badia pingulé
v.intr. Ⓜ pingoleia
stare sospeso, pendere, specialmente oscillando (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ penzolare Ⓓ herabhängen ◇ a) i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores i ceuff smarīs o d’l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); b) dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs sceocche dal vid’r d’lacciè dena finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

pingolé (gad., mar.) ↦ pingolé.

pingulé (Badia) ↦ pingolé.

pinic Ⓔ ? 6 1878 pinic’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71)
gad. pinic Badia pinic
s.m. Ⓜ pinic
letto improvvisato con mezzi di fortuna (Badia) Ⓘ giaciglio Ⓓ Lager ◇ a) Y coiô söles crëpes y dai lëgns müstl süt, por i arjigné n pinic plü comodo al’amarada. E coiō soulles creppes e dai lengn’s must’l sūtt, pur i arjignè ‘ng pinic’ plou comodo all’ amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

pinic (gad., Badia) ↦ pinic.

pinsier (gad., Badia) ↦ pensier.

pinter Ⓔ dtir. pintεr (EWD 5, 288) 6 1844 pinter (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. pinter mar. pinter Badia pinter grd. pinter fas. pinter fod. pinter amp. pinter LD pinter
s.m.f. Ⓜ pintri, pintra, pintres
artigiano che fabbrica o ripara botti e barili (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bottaio Ⓓ Böttcher, Faßbinder ◇ a) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. Ma ʼl disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

pinter (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

pinter.

pio (gad., Badia) ↦ pie.

pioa (amp.) ↦ pluevia.

pioan (amp.) ↦ plovan.

pioe (amp.) ↦ plueve.

Piof (col.) ↦ La Piof.

piomb (bra.) ↦ plom.

piombo (col., amp.) ↦ plom.

pion Ⓔ deriv. di piva (Gsell 1994b:332) 6 1878 piung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. piun mar. piun Badia piun grd. pion fas. pion fod. pion LD pion
s.m. Ⓜ pions
limitata quantità di acqua che prorompa con getto improvviso e violento (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ getto d’acqua, fiotto Ⓓ Wasserstrahl ◇ a) Cun romú degorôl jö n piun d’ega bela sarëna sciöche n spidl, che nasciô fora dla crëpa Cung rumŭ d’gorōle jou ‘ng piung d’ega bella sarena sceoucche ‘ng spid’l, che nasceò fora d’la creppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

pion (grd., fas., fod., LD) ↦ pion.

pion (fas.) ↦ plom.

piona (bra., moe.) ↦ plana.

pionp (moe.) ↦ plom.

piova (col.) ↦ pluevia.

piovan (fas., bra., col.) ↦ plovan.

piove (col.) ↦ plueve.

piöver (moe.) ↦ plueve.

piövia (moe.) ↦ pluevia.

pipa Ⓔ it. pipa ‹  *PĪPA (EWD 5, 291) 6 1864 pipa (VianUA, FuméTabach1864:197)
gad. pipa mar. pipa Badia pipa grd. pipa fod. pipa amp. pipa LD pipa
s.f. Ⓜ pipes
arnese per fumare, costituito da un piccolo recipiente tondeggiante nel quale brucia il tabacco, e di un cannello per aspirare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pipa Ⓓ Pfeife ◇ a) Sce ulëis tlo fumé tabach, messëis tò la pipa ora de bocia! Ŝe ulëis tlò fumè tabàch, muessëis tò la pipa òra de botgia! VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.).

pipa (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ pipa.

pipà (col., amp.) ↦ pipé.

pipar (moe.) ↦ pipé.

pipé Ⓔ deriv. di pipa (EWD 5, 291) 6 1873 pipà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. pipé grd. pipé fas. pipèr moe. pipar fod. pipé col. pipà amp. pipà
v.intr. Ⓜ pipa
fumare la pipa (gad. P/P 1966, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ pipare, fumare la pipa Ⓓ die Pfeife rauchen ◇ a) ‘L à un istinto assai curios / Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. La un istinto assai curioso / Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

pipé (gad., grd., fod.) ↦ pipé.

pipèr (fas.) ↦ pipé.

Pire (gad., mar., Badia) ↦ Piere.

pis Ⓔ dtir. piss (EWD 5, 294) 6 1878 piss (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. pis mar. pis Badia pis grd. pis fas. pis fod. pis
s.m. sg.
tipo di morso per i cavalli costituito da due aste articolate nel mezzo con due anelli terminali ai quali sono fissate le briglie (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ filetto del morso Ⓓ Trense ◇ a) i é jü umil incuntra, y tëgn le pis [ 731 ] al ciaval, che portâ ciamó le patrun i è jū umil ingcuntra, e tengn’ ‘l piss al ciaval, che portā ciamò ‘l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

pis (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ pis.

pisaruel Ⓔ deriv. da nordit. pisar ‘calcare’ (GsellMM) 6 1813 piſaruel (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. pisaruel
s.m. Ⓜ pisaruei
sostegno montato su rotelle nel quale si mette il bambino che sta imparando a camminare (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ girello Ⓓ Laufstuhl, Gehschule ◇ a) Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel, / Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel, / Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

pisaruel (grd.) ↦ pisaruel.

piscé Ⓔ *PĪSSIĀRE (EWD 5, 294) 6 1845 pišár (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
gad. piscé mar. piscé Badia piscé grd. piscé fas. piscèr bra. pisciar moe. pisciar fod. piscé col. pissé amp. piscià LD piscé
v.intr. Ⓜ piscia
emettere attraverso l’apparato urinario l’urina (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orinare, pisciare Ⓓ urinieren, pissen ◇ a) Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

piscé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ piscé.

piscèr (fas.) ↦ piscé.

piscià (amp.) ↦ piscé.

pisciar (bra., moe.) ↦ piscé.

pissar (bra.) ↦ pensé.

pissé (col.) ↦ piscé.

pissèr (fas., caz.) ↦ pensé.

pissié Ⓔ deriv. di pissia (Gsell 1990b:369) 6 1821 pisté (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. pissié mar. pissié grd. pisté fod. pisté LD pisté
v.tr. Ⓜ pissia
dichiarare apertamente azioni, comportamenti e sim. considerati moralmente negativi (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ confessare Ⓓ beichten
se pissié (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ confessarsi Ⓓ beichten ◇ a) Muesse mefun la vaghé, / L ie śën piec che se pisté. Muesse mefe la vaghè, / L’ie ʃën piec ke se pistè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

pissié (gad., mar.) ↦ pissié.

pisté (grd., fod., LD) ↦ pissié.

pitament Ⓔ deriv. di pité (EWD, 5, 300) 6 1878 pittament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. pitamënt Badia pitamënt
s.m. Ⓜ pitamenc
pianto insistente e uggioso (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ piagnisteo Ⓓ Gejammer ◇ a) y i dá n’atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecios fosc, ciamó ciariá de nëi, spo rumpel fora te n pitamënt y dij: O Genofefa e i dà ‘ng atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecceŏs fosc’, ciamò ciarià d’nei, spo rump’l fora teng pittament e disc’: O Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

pitamënt (gad., Badia) ↦ pitament.

pité1 Ⓔ deriv. di pit (Gsell 1990a:151; 1994b:332) 6 1763 pitè ‘lugeo, ululo’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pité Badia pité grd. pité fas. pitèr LD pité MdR pité
v.intr. Ⓜ pita
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) Canche la fomena gnê, e ne ciafava plü sü grosc, pitàvela e le slomenava. Quanche la fomena gnê, e ne ćiaffava plü sü groŝ, pittavela e le slomenava. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); c) y rovada dant ad ël pitan ára dit: Mi Signur, iö ne vëgni te tüa presënza por aspeté vendëta e roada dant ad ål pitan halla dit: Mi Signur, jö nẹ vagne tẹ tüa presåinza per aspettè vendatta PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) No pitede, uma, stede plütosc de bona vëia No pitede, uma, stede plouttosc’ de bona vouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); e) Tö te pites, fi, pites’? Pordona, sce mies parores te fej me Tou t’ pittes, fì, t’ pittes? Perdona, s’ mies parores t’ fesc’ mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); f) An mëss incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☟ pianje
s.m. sg.
atto del piangere, come espressione di dolore o di altre emozioni (gad.) Ⓘ pianto Ⓓ Weinen ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past, y le lunch pité dl pere y dla uma á baraté ciará cun vera ligrëza Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past, e ‘l lunc pittè d’l pere e d’la uma à barattè cearà cung vera ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
se pité fora (gad.) Ⓘ sfogarsi piangendo Ⓓ sich ausweinen ◇ a) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

pité (gad., Badia, grd., LD, MdR) ↦ pité1.

pité2 Ⓔ mhd. pieten (EWD 5, 299) 6 1833 pietl 3 invers. (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. pité mar. pité Badia pité grd. pité LD pité MdR pité
v.tr. Ⓜ pieta
dare a qualcuno una cosa, materiale o no, ritenuta gradita affinché la prenda o l’accetti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ offrire Ⓓ anbieten, bieten ◇ a) Arivé ch’ël ê a ćiasa con chëst corp sant, le pietel ora a chësta comunité, ora a n’atra; mo degügn n’â gran vöia de le comprè Arrivé ch’ël ê a çhiasa coǹ quest corp sant, le pietl óra a questa comunité, óra a ‘ǹ atra; mó degügn n’â graǹ veuja de le comprè DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca en propria ciasa, y chësc i â ciafé sö n amur desch’ a n so fi, y i pîta süa fia por sposa dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca in propria ciaſa, e chesc’ i ā ceaffè sou ‘ng amur desch’ ang so fì, e i pīta sua fìa pur sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

pité (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ pité2.

pitèr (fas.) ↦ pité1.

pitl Ⓔ zu pik - ‹ *PĪKK- (Gsell 1994b:331) 6 1805 picco (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192) [ 732 ]
grd. pitl fas. pìcol fod. pico, picol col. pico, picol
agg.
1 che è inferiore alla misura ordinaria per dimensioni, numero o intensità (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ piccolo Ⓓ klein ◇ a) Viva l segnor capocomun / Viva amò l brao massé / Con so pìcol suté Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); c) La picola zità é bela e monda La piccola zittà è bella e monda AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 di modesta entità, grandezza (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ piccolo Ⓓ klein ◇ a) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) Chësta ie per me na pitla cunsulazion, dij Jan Chësta jè per më na pitla consulazioŋ, diŝ S̄aŋ VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); c) Ogni tant na picola piova, che bagna n momento la crosta. Ogni tant una piccola piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 giovane d’età, bambino (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ piccolo Ⓓ klein ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut, Die Gejù. Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut, Die Geſhù. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Era un pìcol cest che nodaa su l’aga. Al l’à tirà fora a veder che che l’é. Era un pìcol bez che sbraiava. Era un picol tschöscht chö nodaa sul aga. Al la tirà fôra a vödör kö kö lö. Erô un picol bötz chö sbraiava. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); d) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
s.m.f.
bambino in tenera età (grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ piccolo Ⓓ Kleinkind ◇ a) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’es, 5. 6. 7. pittli? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) Perché àl fat Sepon / A duc i fascegn / Ai pìcoi e gregn / Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon / A dutc i Fassegn / Ai picoi e gregn / Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); d) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.) gardenismo; e) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola, i picoi davant e le picole darè Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola, i piccoi davant e le piccole darè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

pitl (grd.) ↦ pitl.

pitoch Ⓔ venez. pitoco ‹ πτωχός (EWD 5, 207) 6 1833 pitocchi pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. pitoco mar. pitoco Badia pitoco grd. pitoch fas. pitoch fod. pitoch amp. pitoco LD pitoch MdR pitoco
s.m.f. Ⓜ pitocs, pitoca, pitoches
chi va mendicando o vive mendicando (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mendicante, pitocco Ⓓ Bettler ◇ a) O crëieste tö che le fà le soldà mëss demà ester n mistier por i püri pitochi? O crëÿeste teu che le fà le soldà mëss demà estr ‘ǹ mistier por i püri pitocchi? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

pitoch (grd., fas., fod., LD) ↦ pitoch.

pitoco (gad., mar., Badia, amp., MdR) ↦ pitoch.

pitogné Ⓔ deriv. di pité (EWD 5, 300) 6 1878 pito̮gnan gerund. (PescostaC, DecameronIXLMV1875:651)
gad. pitogné mar. pitogné S. Martin pitogné Badia pitogné fod. pitogné
v.intr. Ⓜ pitogneia
piangere somessamente a lungo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ piagnucolare Ⓓ wimmern ◇ a) almanco por se consolé da süa möia, fej cunt d’orëi coiené la meseria dl Re, y jüda dant a ël pitognan, ára dit: Mi Signur almanco̮ po̮r sẹ conso̮lè da süa mo̮ja, fẹss cunt d’o̮rei co̮jo̮nè la meseria d’l Rę, e žüda dant a vál pito̮gnan, harra dit: Mi Signur PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); b) almanco por se consolé de süa möia, se tolera dant d’orëi rebeché la meseria dl Re; y jüda pitognan dant ad ël ára dit: Mi Signur almanco̮ po̮r sẹ co̮nso̮lé dẹ süa mo̮ja, sẹ to̮llẹla dant d’o̮rai rẹbẹcchè la mẹseria d’l Re; ẹ žüda pito̮gnan dant ad al halla dit: Mi Signur PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

pitogné (gad., mar., S. Martin, Badia, fod.) ↦ pitogné.

pitor (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ pitour.

pitöra (gad., mar.) ↦ pitura.

pitoré (gad.) ↦ pituré.

pitosc (amp.) ↦ plutost.

pitost (col.) ↦ plutost.

pitour Ⓔ it. pittore ‹ PICTUR (EWD 5, 301) 6 1763 pittor ‘pictor’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pitor Badia pitor grd. pitor fas. pitor bra. pitor fod. pitor amp. pitor LD pitour
s.m. Ⓜ pitours
chi esercita l’arte del dipingere (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pittore Ⓓ Maler ◇ a) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); b) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omegn) Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni) PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); c) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitas / Come mate dute core / Par fei grupo, e par copià. I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre / Par fei gruppo, e par copià. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.)
pitours scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di campitello di fassa (fas.) Ⓘ pittori scherz.Ⓓ Maler scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signo- [ 733 ] ress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

pitour (LD) ↦ pitour.

pitura Ⓔ it. pittura ‹ PICTŪRA (EWD 5, 302) 6 1864 pittura (VianUA, JëntCunvënt1864:195)
gad. pitöra mar. pitöra Badia pitüra grd. pitura fas. pitura fod. pitura amp. pitura LD pitura
s.f. Ⓜ pitures
singola opera pittorica; dipinto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dipinto, quadro, pittura Ⓓ Gemälde, Bild ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) n’abitaziun por n romita cun na capela a man dërta dla caverna, […] iló odôn sön na bela pitöra rapresentada la storia de Genofefa n’abitaziung pur ‘ng romita cuna cappella a mang derta d’la caverna, […] illò udōng souna bella pittura rappresentada la storia d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); c) y le romita i mostrâ y spligâ vigni cossa: la picia crusc, les pitöres, la grota, la pera, olache Genofefa fajô oraziun e ‘l romita i mostrā e spiegā vigne cosa: la piccea crusc’, les pittures, la grotta, la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

pitura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ pitura.

piturà (col., amp.) ↦ pituré.

pitüra (Badia) ↦ pitura.

pituré Ⓔ it. pitturare (EWD 5, 302) 6 1763 pittorè ‘pingo’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pitoré fod. pituré col. piturà amp. piturà
v.tr. Ⓜ pitureia
rappresentare qualcosa per mezzo della pittura (gad. B 1763, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ dipingere Ⓓ malen ◇ a) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); b) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.).

pituré (fod.) ↦ pituré.

più (fas., caz., bra., moe.) ↦ plu.

piuma (fas., col., amp.) ↦ pluma.

piumac (fas.) ↦ plumac.

piumaz (col.) ↦ plumac.

piumazo (amp.) ↦ plumac.

piun (gad., mar., Badia) ↦ pion.

piutost (fas.) ↦ plutost.

piva Ⓔ *PĪPA (Gsell 1993b:173) 6 1821 pives pl. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. pia grd. piva fas. piva amp. pia
s.f. Ⓜ pives
1 tubo che contiene la colonna d’aria negli strumenti a fiato e negli organi (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ canna dell’organo Ⓓ Orgelpfeife ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
2 arnese per fumare, costituito da un piccolo recipiente tondeggiante nel quale brucia il tabacco, e di un cannello per aspirare (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ pipa Ⓓ Pfeife ◇ a) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

piva (grd., fas.) ↦ piva.

piz Ⓔ *PĪTS- (EWD 5, 303) 6 1858 piz (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. piz mar. piz Badia piz grd. piz fas. piz caz. piz bra. piz fod. piz amp. piz LD piz
s.m. Ⓜ pic
la zona o lo spazio angolare delimitato dall’incontro delle pareti interne di una stanza, di un ambiente (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ angolo Ⓓ Ecke ◇ a) Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. Al quarto dì ö restà il faurö al sö a mettù tö un pitz col so baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); b) ne n’esste odü l’Orco y ne fossel n bastert, / la fia no te piz che stess de pert ne n’esste odü l’Orco y ne fóssel n bastert, / la fia no te piz che stessa de pert PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) l’é jit vin banch che l’era te n piz de cèsa da fech, e l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch le sit vin banch che lera te un piz de cesa da fech, e le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

piz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ piz.

piza Ⓔ mozione di piz (EWD 5, 303) 6 1871 pizza (Anonim, LunaFlurësc1871:209)
gad. piza mar. piza Badia piza grd. piza fas. piza LD piza
s.f. Ⓜ pizes
vetta, rilievo montano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, LD DLS 2002) Ⓘ vetta della montagna, cima Ⓓ Bergspitze, Gipfel ◇ a) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); b) Y le nio sëgn sciampa, y sorëdl a füch / Indorëia les pizes de nosc bel pice lüch E l’nío seng sampa, e sorádl a füc / Indorája les pizzes de nos bell pitse lüc PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

piza (gad., mar., Badia, grd., fas., LD) ↦ piza.

pizàgol (bra.) ↦ pizaruel.

pizaruel Ⓔ da collegare con nordit. pizegar ‘pizzicare’ ? (GsellMM) 6 1812 pitzagoi pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
grd. pizaruel fas. pizègol bra. pizàgol
s.m. Ⓜ pizaruei
rotolo di pasta casalinga, fritta nel burro (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ pasta da brodo a base di farina Ⓓ Schupfnudel ◇ a) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch [ 734 ] beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

pizaruel (grd.) ↦ pizaruel.

pizègol (fas.) ↦ pizaruel.

pizo (amp.) ↦ pice.

placé Ⓔ dtir. plåtschen x dt. platsch, -en (GsellMM) 6 1875 placcea 3 (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. placé Badia placé
v.intr. Ⓜ placia
rumoreggiare scorrendo per uno stretto passaggio, o urtando contro sassi o ghiaia (gad.) Ⓘ gorgogliare Ⓓ plätschern ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

placé (gad., Badia) ↦ placé.

plaia Ⓔ PLĀGA (EWD 5, 307) 6 1763 plaja ‘vulnus’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plaia mar. plaia Badia plaia grd. plea fas. piaa caz. pièa moe. pièa fod. plaia col. piaga amp. piaga LD plaia
s.f. Ⓜ plaies
lesione del tessuto o della cute (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piaga Ⓓ Wunde ◇ a) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) Y sun stá tan bravi, che zënza na plaia / Unse bele plü gonot mirité la medaia. E sung stà tang bravi, che zanza na plaja / Ungse bell plö gonnot meritè la medaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

plaia (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ plaia.

plajei Ⓔ PLACĒRE (EWD 5, 308; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’plak-e-) 6 1763 ples ‘placeo, libet’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plajëi mar. plajëi Badia plajëi grd. plajëi fas. piajer fod. plajei col. piaje amp. piajer LD plajei MdR plajëi
v.intr. Ⓜ plej, plajon, plajù
andare a genio, risultare gradito sul piano sensoriale o intellettuale, aggradare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piacere Ⓓ gefallen ◇ a) E le vin, ves plêjel? Propi dërt bun. E le viǹ, ves pläŝl? Propi dërt buǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Ah, plajéssel a Idie! An ne sà ći bëin che la sanité é che canch’an é amarà. Ah, plaŝessl a Iddie! Aǹ ne sa çhì bëiǹ che la sanité é che quaǹch’ an é amarà. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) An à da savëi, che chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. Aǹ ha da savëi, che quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); d) son patron de fé coche me plej y per. soŋ patron de fè cochè më plès y pèr. VianUA, LaurancVinia1864:195 (grd.); e) Sides lode a Idî; mo coche sëis mudada? y chësc me plej Sii lode a Iddì; mo cocche seis mudada? e chesc’ me plesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
s.m. Ⓜ plajeis
1 godimento fisico e spirituale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piacere Ⓓ Freude, Vergnügen ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera e ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Po damandel: Cara bela / Ues’a l tò y ues l avëi? / Po dirala: Ess plajëi Po damandel: Kara bela / Vues tel to i vues l avëi? / Po dirala: Es plaʃhëi PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Ne dijéde pö demà nia d’incomoditês; tüt ći che iö ves pò fà, me dà plajëi. Ne diŝéde peu demà nìa d’incomodités; tüt çhi ch’jeu ves pò fà, me dà plaŝëi. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR); d) po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies, y dala cura per la cosses de chësc mond pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies, y dalla cura per la còsses de chëst mond VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); e) Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) S’la rajoni sëgn tra d’ëi, / Cun morvëia y gran plajëi Sʼ la rajoni sengnʼ tra d’ei, / Cung morvouia e grang plajei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia)
2 servizio, atto di cortesia fatto per compiacere qualcuno (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piacere Ⓓ Gefallen ◇ a) Scé, ël plöi n püch. Iö ves ó dè na ombrela. / Me farëis n plajëi. Ŝé, ël pleuj ‘ǹ püc. Jeu ves ó dè ‘na ombrella. / Me farëis ‘n plaŝëi. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
3 sentimento particolarmente intenso e violento nei confronti di qualcuno o qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passione, desiderio Ⓓ Lust, Lustgefühl ◇ a) Guai a chi che vá do i plajëis proibis! Guai a chicche va do i plajeis proibīs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
sc’ ël ves plej (MdR) Ⓘ prego Ⓓ bitte ◇ a) Sënza ceremonies! Iö sà, che bevëis gën le cafè. […] Le comanëise col lat? / Scé, col lat, sc’ ël ves plej. Sënza ceremonies! Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. […] Le comanëise col lat? / Ŝé, col lat, ŝ’ ël ves pläŝ. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR)
pleje.

plajei (fod., LD) ↦ plajei.

plajëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ plajei.

plan1 Ⓔ PLĀNUS (EWD 5, 309) 6 1763 plagn ‘pedetentim; planities’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plan mar. plan Badia plan grd. plan fas. pian caz. pian bra. pian moe. pian fod. plán, pián col. pien, pian amp. pian LD plan MdR plan
s.m. Ⓜ plans
tratto, striscia di terreno pianeggiante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piano Ⓓ ebener Platz, ebene Stelle, Ebene ◇ a) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales [ 735 ] munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia); b) Bele vëgn jö por i coi y ca por i plans, / Cola gherlanda les prosses mitans Belle vagn ŝö pr’ i cói e ca per i plangs, / Colla gherlanda les prosses mittangs PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
avv.
1 con lentezza, senza fretta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piano, adagio Ⓓ langsam ◇ a) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); b) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. / Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. / Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.) ☟ adajio
2 a voce bassa (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sottovoce Ⓓ leise ◇ a) Po dirala bën bel plan / Per tudësch o per talian Po dirala bën bel plan / Per tudësk o per talian PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) i à incö n jonn pro me ch’é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Sce iö fosse su, ne m’aldiss sigü ne degügn j’ha incoeu ‘ǹ ĵon prò mè ch’é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. Ŝ’jeu fosse sù, ne m’aldiss sigü ne degügn DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR)
3 in modo silenzioso, senza far rumore, senza emettere suoni o voci, senza parlare (fas.) Ⓘ silenziosamente Ⓓ leise ◇ a) Entant ge saea a Cianbolfin sot letiera l temp lonch e l se pissèa coche l podessa dormir. L s’à fat ite bel pian tel mantel e l disc: "Ui me endromenzèr" Intant ğe saea a Čanbolfin sot letiera l temp lenk e l se pissea ko ke el podessa dormir. El s’a fat ite bel pian tel mantel e l diš: "Ui me ‘ndromenzér" BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.)
plan plan (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ pian piano, gradualmente Ⓓ schön langsam, allmählich, nach und nach ◇ a) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Fesc, te preo, che ‘l scarafagio / El no m’ebe da inpestà / Che pian, pian, adagio, adagio / No ‘l me pode roinà. Fésc, te preo chel scarafaggio / El no m’èbe da impestà / Che pian, pian, adagio, adagio / Nòl me pόde roinà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); d) deach’ al ne se recorda plü, ch’al rajonâ ’ci ël zacan insciö, y é ince rové plan plan a conësce les cosses dea ch’el nè s’ recorda plou, ch’el rajonā ci el zaccang ingsceou, e è incie r’vè plang plang a conesce les coses DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

plan (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ plan1.

plan2 Ⓔ it. piano / dt. Plan 6 1844 piàn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. plann Badia plann grd. plann fas. pian fod. plán amp. pian LD plan
s.m. Ⓜ plans
progetto o programma rispondente a una elaborazione o attuazione prevalentemente tecnica (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ piano, progetto Ⓓ Plan, Projekt ◇ a) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Intan la finëza de Golo á spié chësc plann Intang la finezza de Golo ha spiè chesc’ plān DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

plan (LD) ↦ plan2.

plán (fod.) ↦ plan1.

plán (fod.) ↦ plan2.

plana Ⓔ PLĀNA (EWD 5, 310) 6 1813 plana (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. plana mar. plana Badia plana grd. plana fas. pièna bra. piona, piana moe. piona fod. plana col. piana amp. piana LD plana
s.f. Ⓜ planes
utensile per la lavorazione a mano del legno (detto anche piallone), usato per lisciare e spianare (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pialla Ⓓ Hobel ◇ a) Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

plana (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ plana.

Planfistì 6 1879 Plangfistì (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Planfistì Badia Planfistì
topon.
alpe del comune di corvara (gad.) Ⓘ Planfistì Ⓓ Planfistì ◇ a) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Planfistì (gad., Badia) ↦ Planfistì.

plann (gad., Badia, grd.) ↦ plan2.

planöra (gad.) ↦ planura.

planta Ⓔ it. pianta (EWD 5, 312) 6 1763 pianta ‘arbustum’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. planta Badia planta grd. planta fas. pianta fod. plánta col. pianta amp. pianta LD planta
s.f. Ⓜ plantes
nome generico di ogni organismo vegetale (gad. B 1763; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pianta Ⓓ Pflanze ◇ a) Co mai sará bona de resiste chiló na planta delicata compagna a chësta. Co mai sarà bona de resister chilò na pianta delicata compagna a chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Sc’ os plantes da spines esses de bugn früc, fossel bëgn bun por me S’ os piantes da spines esses d’bongn frutti, foss’l bengn’ bung pur mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
planta da tuesse (gad.) Ⓘ pianta velenosa Ⓓ Giftpflanze ◇ a) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt, ch’al se straverdes dales plantes da tosser E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt, ch’el sè straverde dalles piantes da tŏsser DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia). [ 736 ]

planta (gad., Badia, grd., LD) ↦ planta.

plánta (fod.) ↦ planta.

planté Ⓔ it. piantare ‹ PLANTĀRE (EWD 5, 313) 6 1833 piantè p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. planté Badia plantè grd. planté fas. piantèr bra. piantar moe. piantar fod. planté amp. piantà LD planté MdR piantè
v.tr. Ⓜ planta
1 mettere nel terreno semi, germogli e altri organi vegetali atti a svilupparsi in pianta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piantare Ⓓ pflanzen
2 fig. collocare in un luogo (fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ piazzare Ⓓ platzieren ◇ a) olà che le Signur Idie à piantè na gran fortüna e benedisciun, ilò mënel inće crusc e tribolaziuns. olà che le Signur Iddie ha piantè ‘na graǹ fortüna e benediŝiun, illò mënel inçhié cruŝ e tribolaziuǹs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

planté (gad., grd., fod., LD) ↦ planté.

plantè (Badia) ↦ planté.

planüda (mar.) ↦ planura.

planura Ⓔ *PLĀNŪRA (GsellMM) 6 1858 pianura (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5)
gad. planöra mar. planüda Badia planüra fas. pianura bra. pianura fod. planura col. pianura LD planura
s.f. Ⓜ planures
ampia estensione di terreno pianeggiante (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pianura Ⓓ Ebene ◇ a) In ùltima i é rué su na gran pianura. Ló era un muge de manc che jìa a past Inultimô i ö ruö su no grang pianura. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.); b) t’aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini t’arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

planura (fod., LD) ↦ planura.

planüra (Badia) ↦ planura.

plaz Ⓔ mozione di plaza (EWD 5, 316) 6 1878 plāz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. plaz Badia plaz † fas. piaz fod. plaz
s.m. Ⓜ plac
1 spazio aperto di dimensioni variabili, circondato da edifici (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ piazza Ⓓ Platz
2 tratto di terreno erboso situato in mezzo a un bosco (gad., fas. DA 1973) Ⓘ radura, spiazzo Ⓓ Lichtung ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
plaz de gliejia (gad.) Ⓘ sagrato Ⓓ Kirchplatz ◇ a) Che plaz de dlijia sides incö zënza maces Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

plaz (gad., fod.) ↦ plaz.

plaz † (Badia) ↦ plaz.

plaza Ⓔ PLATEA ‹ πλατεία (EWD 5, 316) 6 1763 platza ‘platea, forum’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plaza mar. plaza Badia plaza grd. plaza fas. piaza fod. plaza col. piaza amp. piaza LD plaza MdR plaza
s.f. Ⓜ plazes
spazio aperto di dimensioni variabili, circondato da edifici (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piazza Ⓓ Platz ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes, y n à giatà d’autri, che stajova iló a fé nia. Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes, y n’hà giatà d’àutri, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Ra śoentù d’Anpezo / Stà senpre sa ra piazes Ra zoentù d’Ampezzo / Stà sempre sa ra piazzes Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

plaza (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ plaza.

plea (grd.) ↦ plaia.

plëgn (gad., Badia) ↦ plen.

pleje Ⓔ PLACĒRE (EWD 5, 308) con cambio di coniugazione sull’esempio di ven. piàser, cfr. frl. plàsi vs. plasê 6 1856 piaxarà 3 fut. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
mar. pleje fas. pièjer bra. piàjer moe. piàjer fod. pleje col. piaje amp. piaje
v.intr. Ⓜ plej
andare a genio, risultare gradito sul piano sensoriale o intellettuale, aggradare (fas. R 1914/99; DA 1973, amp.) Ⓘ piacere Ⓓ gefallen ◇ a) Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al Piovan ge piajarà Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Se no le ve piasc - lasciale en pasc Se no le ve pias - lassale ‘n pas BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); c) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
plajei.

pleje (mar., fod.) ↦ pleje.

plen Ⓔ PLĒNUS (EWD 5, 317) 6 1763 pleign ‘plenus’; plen da saci [=d’asaei] ‘acciditas’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plëgn mar. plën Badia plëgn grd. plën fas. pien caz. pien bra. pien fod. plen col. pien amp. pien LD plen MdR plën
agg. Ⓜ plens, plena, plenes
1 che è riempito fino al limite massimo della sua capacità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pieno Ⓓ voll ◇ e) da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); a) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces [ 737 ] frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); c) Sci, ma ne ie sta vacia plëina d’ega? / Plëina no, che na pert ie jita tres, ch’é udù. Ŝi, ma non jè sta vàtgia plëina d’èga? / Plëina no, che na pèrt jè s̄ita très, ch’hè udù. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
2 che contiene grande quantità di qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pieno Ⓓ voll ◇ a) Ći tëmp él pa? Ël é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Çhi tëmp él pa? Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) ‘ndoman l tobià l’era dut pien de man taade via e te cheste man l’era dut pien de anìe de òr N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ö tö chöstö maŋ lerô dut piöŋ dö aniö dö or ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); d) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); e) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido, döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido, dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); g) chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
3 fig. che si caratterizza per l’abbondanza di una determinata qualità o che manifesta con pienezza un determinato stato d’animo e simili (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ pieno fig.Ⓓ voll fig. ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) V’adore pra chësta sesta Stazion, redentor plën d’amor suià ju dala bona Veronica. V’adore pra chasta sesta Stazion, redentor plein d’amor sujà shu dalla bona Veronica RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Spo s’odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); d) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) Y düc fô dër coriusc / Sc’ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); g) grignan e pien de marevea l’à dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? grignan e pien de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); h) Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); i) l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de legrëza. l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
4 detto di chi si trova in condizioni di intossicazione alcolica acuta (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ ubriaco Ⓓ betrunken
5 di cosa che è completa, intera, senza mancanze o limitazioni (fas., fod., amp.) Ⓘ pieno Ⓓ vollkommen ◇ a) ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) Avè piena rejon. Avè piena reson. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) See vea, see festa, / ’Es và a piena testa See vea, see festa, / Es va a piena testa Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
en plen (amp.) Ⓘ con tutto l’impegno Ⓓ mit vollem Einsatz ◇ a) Śà sarà chesto gatato / Calche femena i vó ben / Ce voreo? ‘L à un gusto mato / Zerta femenes in pien. Za sarà chesto gattato / Calche femmena i vo ben / Ce òrèo? La un gusto matto / Zerta femmenes in pien. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

plen (fod., LD) ↦ plen.

plën (mar., grd., MdR) ↦ plen.

pleván (fod.) ↦ plovan.

pli † (gad.) ↦ plief.

plié Ⓔ PLICĀRE (EWD 5, 319) 6 1763 pliè ‘plico’; se pliè ‘flecto, inclino’ (Bartolomei1763-1976:92, 98)
gad. plié mar. plié Badia plié † grd. plië fas. pièr bra. piar fod. plié † LD plié
v.tr. Ⓜ plieia
1 rendere curvo, arcuato, non rettilineo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ piegare, ripiegare Ⓓ beugen, falten, neigen
2 fig. rendere qualcuno ubbidiente, avere ragione del suo carattere ribelle (grd.) Ⓘ domare fig.Ⓓ bändigen fig. ◇ a) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ pliés, plieda, pliedes
piegato, rivolto verso il basso (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ chino, piegato, chinato Ⓓ gebeugt ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat, por le trá a vita, mo inutil. Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt, pur ‘l tra a vita, mo inutile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) "Püra infelize, ch’i sun", sospirâra, ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje "Pura infelize, ch’i sung", sospirāla. ch’i nè po avei ‘l confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
se plié (grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ piegarsi Ⓓ sich beugen ◇ a) Ma Gejù s’à plià al bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ ha pliá a[l] bass, y scrivóva col déit su la tierra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); b) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec. kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.) ◆ se plié ju (fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ chinarsi, abbassarsi Ⓓ sich beugen, sich bücken ◇ a) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma [ 738 ] Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

plié (gad., mar., LD) ↦ plié.

plié (fod.) ↦ plief.

plië (grd.) ↦ plié.

plié † (Badia, fod.) ↦ plié.

plief Ⓔ PLĒBS (EWD 5, 318) 6 1856 pieif (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
gad. pli † grd. plief † fas. pieif bra. pief moe. pief fod. plié amp. pieve LD plief
s.f. Ⓜ plieves
chiesa parrocchiale dalla quale dipendevano altre chiese e filiali (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pieve, parrocchia Ⓓ Pfarrkirche ◇ a) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit, / fossade bogn; e jì a la pieif. Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit, / Fossade bogn; e xi alla pief. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

plief (LD) ↦ plief.

plief † (grd.) ↦ plief.

plö (Badia) ↦ plu.

ploan (gad., mar.) ↦ plovan.

plöëi (mar.) ↦ plovei.

ploia (fod.) ↦ pluevia.

plöia (gad., mar., Badia, MdR) ↦ pluevia.

plom Ⓔ PLUMBUM (EWD 5, 323) 6 1819 plom (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. plom mar. plom Badia plom grd. plom fas. pion bra. piomb moe. pionp fod. plom col. piombo amp. piombo LD plom
s.m. sg.
elemento chimico (simbolo pb) dal colore bluastro lucente, che posto a contatto con l’aria si ossida e assume un colore grigio, divenendo resistente a qualunque altro agente atmosferico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piombo Ⓓ Blei ◇ a) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider, / Porcí che plom ne n’é or. O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider, / Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente ‘l é ben algo / Tanto piombo a pendoron. De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron / Ma veramente l’è ben algo / Tanto piombo a pendoron. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

plom (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ plom.

plöma (gad., mar.) ↦ pluma.

plomac (gad., mar.) ↦ plumac.

plötosc (Badia) ↦ plutost.

plovan Ⓔ PLĒBĀNUS (EWD 5, 318) 6 1828 pluan (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. ploan mar. ploan Badia plovan grd. pluan fas. piovan bra. piovan fod. pleván col. piovan amp. pioan LD plovan
s.m. Ⓜ plovans
sacerdote che regge una pieve (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pievano, parroco Ⓓ Pfarrer ◇ a) Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zacan / Mpo giut assé pluan. Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zakan / Mpo giut assè pluan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Perauter el Plevaŋ / E de Menaccol Ǵéan / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) Co se trata del pioan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); e) Se i no śia co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

plovan (Badia, LD) ↦ plovan.

plovei Ⓔ PLŎVĒRE (invece di PLŬĔRE) (EWD 5, 325) 6 1763 ploei ‘pluo’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plovëi mar. plöëi Badia plovëi grd. pluëi, pluvëi fod. plovei LD plovei MdR plovëi
v.intr. Ⓜ pluev, plovù
cadere, venire giù, detto della pioggia (gad. B 1763; A 1879; G 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piovere Ⓓ regnen ◇ a) Aspetede mo, iö crëie, ch’ël plöie. / Scé, ël plöi n püch. / Iö ves ó dè na ombrela. Aspettéde mò, jeu crëÿe, ch’ël pleuje. / Ŝé, ël pleuj ‘ǹ püc. / Jeu ves ó dè ‘na ombrella. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta, ala fin ál ciamó metü man a plovëi y novëi dër dassënn. El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta, alla fing āle ciamò m’tù mang a plouei e nevei der da senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); c) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl, y la defënn dal mol, canch’al plöi. Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l, e la defenn dal mōl, cang ch’el ploui. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); d) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.); e) Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. kaŋ k RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
plueve.

plovei (fod., LD) ↦ plovei.

plovëi (gad., Badia, MdR) ↦ plovei.

plu Ⓔ PLŪS (EWD 5, 321) 6 1631 plù (Proclama1631-1991:157)
gad. plü mar. plü Badia plö, plü grd. plu fas. più caz. più bra. più moe. più fod. plu col. pì amp. pì LD plu MdR plü
avv.
1 comparativo dell’avv. molto, significa ‘in maggior quantità, in maggior misura’, contrapponendosi direttamente a meno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ più Ⓓ mehr ◇ a) Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enji- [ 739 ] gnon pa endana de più bie. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! / O tan de plu che chësc i pëisa ti picià. Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! / O tan de plù che chèst i peisa ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); d) Si plu vedl fi eder fova te ciamp Sí plu vödl fí èdr fóa inte tschiamp HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); e) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); g) Ći tëmp él pa? Le tëmp ne podess pa ester plü bel ël. N’él mia massa ćialt? Çhì tëmp él pa? Le tëmp ne podess pa estr plü bel ël. N’él mia massa çhiald? DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); h) Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); i) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù. L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); k) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); l) Ma a Lienz la racolta l’eva pì avanzada. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) N plü bel post ne ciaton pa ignó Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 in frasi negative serve a indicare la cessazione definitiva di qualche cosa a cominciare da un certo limite (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ più Ⓓ mehr ◇ a) Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) No son plu degno da ester nominé vost fi No song plu degno da ester nominé vost fí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Sce t’os dunca savëi valch, canche t’es vedl, mësseste mëte man a imparè infina che t’es jonn. Vè, che da vedli n’imparen nia plü, vè. Ŝe t’ ós dunca savëi valq, quaǹche t’es vedl, mësseste mëtte maǹ a imparè infinaché t’es ĵon. Vé, che da vedl[i] n’impareǹ nia plü, vè. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); g) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Degugn plu ne la pëta! Degugń plu ne la pâta! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); i) Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciou. Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); j) Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); l) L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum? l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
agg.
per indicare un numero più o meno grande (gad., amp.) Ⓘ più Ⓓ mehrere ◇ a) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porziei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
plu che mai (gad.) Ⓘ più che mai Ⓓ mehr denn je ◇ a) Sëgn ch’ara ê ponüda, se sintîra bëgn y renforzada plü co mai Sengn’ ch’ella ē punuda, sè sintīla bengn’ e rinforzada ploucche mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

plu (grd., fod., LD) ↦ plu.

plü (gad., mar., Badia, MdR) ↦ plu.

plü tost (MdR) ↦ plutost.

pluan (grd.) ↦ plovan.

pluëi (grd.) ↦ plovei.

plueia (grd.) ↦ pluevia.

plueve Ⓔ PLÓVERE (invece di PLŬĔRE) (EWD 5, 325) 6 1858 piövö 3 (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5)
fas. piever bra. piever moe. piöver fod. pluove col. piove amp. pioe
v.intr. Ⓜ pluev, plovon, plovù
cadere, venire giù, detto della pioggia (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ piovere Ⓓ regnen ◇ a) se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. söl völ chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
plovei.

pluevia Ⓔ *PLŎVIA ‹ PLŬVIA (EWD 5, 322) 6 1763 pleuja ‘pluvia’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plöia mar. plöia Badia plöia grd. plueia fas. pievia caz. pievia moe. piövia fod. ploia col. piova amp. pioa LD pluevia MdR plöia
s.f. Ⓜ pluevies
precipitazione atmosferica che raggiunge il suolo sotto forma di gocce liquide (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pioggia Ⓓ Regen ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü [ 740 ] chëst isté, crëii Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè per via de les graǹ pleujes ch’avuǹ avü quest isté, crëÿi DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); c) l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr. El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); d) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunoria, ch’â invigoré les plantes L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); f) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
da pluevia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piovoso Ⓓ regnerisch ◇ a) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.).

pluevia (LD) ↦ pluevia.

pluma Ⓔ PLŪMA (EWD 5, 326) 6 1763 senza plume ‘implumis’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. plöma mar. plöma Badia plüma grd. pluma fas. piuma fod. pluma col. piuma amp. piuma LD pluma
s.f. Ⓜ plumes
tra le penne degli uccelli, quelle molli e non resistenti, quasi sempre prive di rachide e di vessillo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piumaggio, piuma Ⓓ Daune, Feder, Gefieder ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ All’alba stē i cavalieri t’l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ, ch’i pici vicí chersciô, ciafâ plömes Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā, ch’i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

pluma (grd., fod., LD) ↦ pluma.

plüma (Badia) ↦ pluma.

plumac Ⓔ PLŪMĀCIUM (EWD 5, 327) 6 1763 plomatsch ‘cervical’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plomac mar. plomac Badia plumac grd. plumac fas. piumac fod. plumac col. piumaz amp. piumazo LD plumac
s.m. Ⓜ plumac
involucro di tessuto, riempito di lana, cotone, crine, gommapiuma o altro, per appoggiarvi il capo dormendo, oppure la schiena stando sdraiati, o per sedere più comodamente (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guanciale, cuscino Ⓓ Kissen, Kopfkissen ◇ a) n bun plomac morjel é na bona cosciënza te vigni tribolaziun! ‘ng bung plomac’ morjell è na bona coscienza te vigne t[r]ibulaziung! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia); b) y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

plumac (Badia, grd., fod., LD) ↦ plumac.

plunfé Ⓔ deriv. di plunf (EWD 5, 328) 6 1878 plunf’l 3 invers. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. plunfé mar. plunfé Badia plunfè grd. plunfé fod. plunfé
v.intr. Ⓜ plunfa
spostarsi dall’alto verso il basso per effetto della forza di gravità e della spinta del proprio peso, quando venga a mancare il sostegno o l’equilibrio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879, fod. A 1879) Ⓘ cadere Ⓓ fallen, plumpsen ◇ a) do i vëgnel le pentimënt y la meseria, al pësta sön flus, mo spo plunfel tl frignun sot ales medemes flus ascognü dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria, el pesta soung flŭs, mo spo plunf’l t’ l frignung soutt alles m’demmes flŭs ascognù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

plunfé (gad., mar., grd., fod.) ↦ plunfé.

plunfè (Badia) ↦ plunfé.

pluove (fod.) ↦ plueve.

plura Ⓔ deriv. di pluré (EWD 5, 329) 6 1878 plura (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. plüra mar. plüra Badia plüra grd. plura LD plura
s.f. Ⓜ plures
1 il dolore per la scomparsa di persone care, e le sue manifestazioni individuali o collettive (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lutto Ⓓ Trauer ◇ a) Chi á plüra, ascolta vignun, y sideste spezialmënter pronto a i fá dl bëgn ai püri. Chi ha plura, ascolta vignung, e sīste spezialment’r pronto ai fa d’l bengn’ ai puri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
2 voce, parola di dolore, spesso mista al pianto (gad.) Ⓘ lamento Ⓓ Klage ◇ a) porcí che edl uman ne vëiga mia desfortüna y a orëdla d’uomo ne röia mies plüres, mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes purcicche oud’l umano nè veiga mia desfortuna e a uredla d’uomo nè ruva mies plures, mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (gad.).

plura (grd., LD) ↦ plura.

plüra (gad., mar., Badia) ↦ plura.

pluré Ⓔ PLŌRĀRE (EWD 5, 328) 6 1848 pluré (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. pluré mar. plüré Badia pluré grd. pluré LD pluré
v.intr. Ⓜ plura
esternare la propria sofferenza fisica con gemiti e lamenti (gad.) Ⓘ lamentarsi Ⓓ jammern ◇ a) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. / I ó pa le fá pluré la süa, / l’ó pa spo mené te stüa. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. / I ô pa l’fà pluré la süa, / l’ô pa spo menè te stüa. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

pluré (gad., Badia, grd., LD) ↦ pluré.

plüré (mar.) ↦ pluré.

plutosc (grd.) ↦ plutost.

plütosc (gad., mar.) ↦ plutost.

plutost Ⓔ comp. di plu + tost (EWD 5, 322) 6 1763 plutost ‘potius’ (Bartolomei1763-1976:92) [ 741 ]
gad. plütosc mar. plütosc Badia plötosc grd. plutosc fas. piutost fod. plutost col. pitost amp. pitosc LD plutost MdR plü tost, plütost
avv.
1 più facilmente, più spesso, più volentieri (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piuttosto Ⓓ eher, lieber ◇ a) Pitosc che śì a spende / Inze na comiscion, / Ca no se pó mia ofende, / A i dì ignorante in chistion. Pittosc che zí a spende / Inze na Commission, / Cá no se pó mia offende, / Ai dí ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) O cotan miú ch’al foss por me ester na contadina plütosc co signura O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 alquanto, abbastanza (gad., grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ piuttosto Ⓓ ziemlich ◇ a) degügn n’â gran vöia de le comprè, perćì ch’ël damanava plü tost tröp degügn n’â graǹ veuja de le comprè, perçhi ch’ël damanava plü tost treup DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) i trac dl müs venerabl, plütosc smort, desmostrâ tres na dignité zelesta i trattg’ d’l mūs venerabile, plouttosc’ smort, desmostrā tres na dignitè zeleste DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
3 invece, all’opposto, al contrario (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ anzi Ⓓ vielmehr ◇ a) No pitede, uma, stede plütosc de bona vëia: os sëis püra, mo rich é Idî No pitede, uma, stede plouttosc’ de bona vouia: os seis pura, mo ricc è Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) chël che se lalda dant y do, y a üsc edli fej comparí döt bun y dërt, chël é osc nemich, […]. Plütosc é osc amich chël che se dij la verité, ince canch’ara ne s’é comoda chel che sè lalda dant e dò, e a ousc’ oudli fesc’ comparì dutt bung e dert, chel è osc’ nemico, […]. Ploutosc’ è osc’ amico chel che sè disc’ la veritè, incie cang ch’ella nè sè comoda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

plutost (fod., LD) ↦ plutost.

plütost (MdR) ↦ plü tost.

pluvëi (grd.) ↦ pluëi.

po (bra.) ↦ pa.

po (fas., fod., amp.) ↦ pu.

po (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., MdR) ↦ spo.

(gad., mar., Badia, MdR) ↦ pu.

poc Ⓔ dal dtir. påtschn ‘klatschend schlagen’ (GsellMM) 6 1819 potsch (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. poc Badia poc
s.m. pl.
colpi violenti dati a mano aperta sul viso (gad.) Ⓘ sberle Ⓓ Ohrfeigen ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

poc (gad., Badia) ↦ poc.

pocaja Ⓔ deriv. di poch x frz. bagage (EWD 5, 331) 6 1878 poccasc’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. pocaja mar. pocaja Badia pocaja grd. pucajia fas. pacasc fod. pocasc col. pocas LD pocaje
s.f. Ⓜ pocajes
tutto quanto si porta con sé in viaggio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bagaglio Ⓓ Gepäck ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

pocaja (gad., mar., Badia) ↦ pocaja.

pocaje (LD) ↦ pocaja.

pocas (col.) ↦ pocaja.

pocasc (fod.) ↦ pocaja.

pöch (moe.) ↦ puech.

poció (mar., Badia) ↦ peciuel.

poco (amp.) ↦ puech.

podar (amp.) ↦ poder.

podarel Ⓔ deriv. da nordit. podar ‘potare’ ‹ PUTĀRE (GsellMM) 6 1856 podaroi (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. podarel caz. podarel bra. podarel moe. pedaröla
s.m. Ⓜ podarei
attrezzo con lama ricurva, con breve manico da impugnare, o talvolta fermata in cima a un’asta di legno (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ roncola Ⓓ Hippe ◇ a) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

podarel (fas., caz., bra.) ↦ podarel.

podé (amp.) ↦ podei.

podè (col.) ↦ podei.

podei Ⓔ *POTĒRE (invece di POSSE) (EWD 5, 331) 6 1631 (se) posse (sij) 3 cong. (Proclama1631-1991:156)
gad. podëi mar. podëi Badia podëi grd. pudëi fas. poder caz. poder bra. poder moe. poder fod. podei col. podè amp. podé LD podei MdR podëi
verbo modale Ⓜ pò, podon, podù
1 avere la possibilità, la capacità morale o materiale, o anche gli strumenti per compiere una data azione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ potere Ⓓ können ◇ a) co po[s] pensé qo po pēsar WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) te vigniras a dì mëssa e a perdiché / e podei scouté le confescion te vigniras a dir massa e a perdiche / e podei scoute le confession PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); c) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? Co t’ espa pœdù inamurè t’ una tel persona? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); d) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); e) no te me ès mai dat n śol, che me l’aesse podù magnèr con mi amisc no teme és mai dat un zol, che mel aése podú magnér co mi amish HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); f) Ma i’ dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i disava cast demé per ‘l tenté, él podéi cusè. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) Poste bëin dormì la nöt? Inte dües nöts n’ài fermè l’ödl n momënt su. Pòste bëiǹ dormì la neut? Inte dü[e]s neuts n’hai fermè l’eudl ‘ǹ momënt sù… DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); h) Stüf de chëst, dij le pere n dé: [ 742 ] "Dìme mo, porćì voste pa jì a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé pan de formënt", fô la resposta! Stüff de quëst, diŝ le père ‘ǹ dé: "Dime mó, porçhi voste pa ĝî a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé paǹ de formënt", fô la resposta! DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); i) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); j) e meteie n anel ntel deit, che l podonbe vestì e meteie ‘n anel ‘ntel deit, che ‘l podombe vestì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); k) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man, / ma s’ el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman. Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man, / ma s’ el po fei n’azenada, / el no spèta mai domàn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); l) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin, / L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l’à vedù. L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting, / L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); m) (Dapò l’à responù Renzo) chest posse ben fèr, ma del rest m’é sperdù (Dapó la responu Renzo) chist pose ben fer, ma del rest m’e sperdu IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); n) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); o) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) Fesc, che un cuco ra me coa / El no me posse mai ciatà Fesc, che un cuco ra mè cόa / El no me pόsse, mai ciatà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.); q) per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); r) "O uma, mia bona uma! podessi iö patí por os, y morí impede os"! "O uma, mia bona uma! pudessi iou patì pur os, e morì impede os"! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); s) ince col püch pón mené na bona vita incie col puc pong m’nè na bona vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 avere il diritto, la facoltà o il motivo di, essere autorizzato a fare qualcosa (gad. A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ potere Ⓓ dürfen ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann, / che te pois gní en ater ann / a imparé franch le todësch Käsch döstë fa allöger, e där san, / Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridé. / Da per me mo chëst ann, / Mé dajonse bel la man. Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridè. / Da per me mo këst ann, / Me daʃhonse bel la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) mo chël tant vëighi, che do da chël pêl che an ne posse plü fà ći che an vó. Dant ia se la dêven bona, e mascima con chëstes ëles podôven fà ći ch’an orova. mó quël tant vëighi, che dò da quël pèl ch’an ne posse plü fa çhi ch’aǹ vó. Dantìa se la deveǹ bonna, e masŝima con questes ëlles podòveǹ fà çhi ch’an orova. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR); d) Aon el Primissario / Che podea tegnì scora / Col istesso onorario / Che ‘l à anche ora Aon el Primissario / Che podéa tegni scora / Coll’ istesso onorario / Che l’á anche ora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) Un l disc: "Se te ves, te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr." Un el diš: "Se te ves, te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); f) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) La sajun crödia i tignî sará te ciasa, mo impone tan a rigor, ch’ai ne podess val’ bel de la vaghé a jí fora por la val. La sajung crudia i tignō serrà te ciaſa, mo impōne tang a rigor, ch’ei nè pudess’ val bell dè la vaghè a ji fora pur la val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
3 aver ragione o motivo di fare qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986, LD, MdR) Ⓘ potere Ⓓ können ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) E podun crëie, ch’ël, tant con chëst che con chël, ne chir ater che nost bëin, le bëin prinzipalmënter de nosta anima. E poduǹ crëÿe, ch’ël, tant coǹ quëst che coǹ quël, ne chir atr che nost bëiǹ, le bëiǹ principalmëntr de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) "Tö, Tita": dijera naota, "ne podesseste pa bëre ega canche t’as sëi?" "Tou, Tita": dij’la naota, "nè pudess’te pa beire ega cang ch’t’as sei?" DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); e) cinch fenc che no aea scioldi e per chel i à robà un traf, per poder al vener a l’ost tschinc föntsch chö no aöa soldi ö per chöl i a roba un traf, per podör al vöner al ost ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); f) No s’el pó vede senza i voré ben / Propio dassen… No s’ el po véde senza i voré ben / Propio da sen… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); g) me podee ben pissèr che no la va coscita. me podee ben piser, ke no la va košita. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); h) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
4 con valore genericamente concessivo, in frasi con la 2a persona singolare o plurale (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ potere Ⓓ dürfen ◇ a) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i’ dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ‘l non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) "Chesta l’é demò la mascèra, ma cò vedede la femena dapò podede po parlèr de bel." "Kesta l e demò la mašera, mo ko vedede la femena, dapò podede po parlèr de bel". BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); c) i se pissèa fra de ic: "Chest magari podessane aer." i se pisea fra de ič: Kest magari podesane aer. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
5 in espressioni pleonastiche per manifestare avver- [ 743 ] sione o intolleranza nei confronti di qualcosa o qualcuno (MdR) Ⓘ potere Ⓓ können ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? De le tüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
a plu no pos (amp.) Ⓘ a più non posso Ⓓ was das Zeug hält ◇ a) E sci ch’a chesta caales / s’ i ra sona a pì no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i à fato soraos. E sci c’ a chesta cavales / s’ i ra sòna a pi no pos, / ma chi i tira su ra spales, / che i a fato sora òs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ◆ ne podei vedei (gad.) Ⓘ non sopportare Ⓓ nicht ertragen ◇ a) I uomini dij p.e. ch’ai s’ó bun, intan ne se pói odëi: chësta é na baujia. Li uomini disc’ p.e. ch’ei sŏ bung, intang nè sè poi udei: chesta è na baujìa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ◆ podei

ester (gad., amp., MdR) Ⓘ poter essere, poter darsi Ⓓ sein können ◇ a) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Ad avëi na gran famëia ne pòla ester atramënter. Ad avëi ‘na graǹ famëja ne pòla estr atramëntr. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); c) No pó esse, / ch’el descore ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, / ch’el descore nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.) ◆ podei fora (gad.) Ⓘ potere uscire Ⓓ hinausgehen dürfen ◇ a) Söl finí dla frëida sajun, s’êl amaré le pice, y n pez ne n’âl plü podü fora Soul finì d’la freida sajung, s ēle amarè ‘l picce, e ‘ng pezz nen āle plou podù fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia) ◆ s’en podei mel (grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ dispiacersi Ⓓ bereuen, bedauern ◇ a) Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi, davia che ie v’é ufendù vo, o mi bon Die je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey, davia che je ve uffendu vò, o mi bon Diè RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Iö m’en pò mal. Le tëmp é da zacotagn de dis incà tröp varius. Jeu m’eǹ pò mal. Le tëmp é da zacotagn de dis iǹ quà treup variùs. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); c) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

podei (fod., LD) ↦ podei.

podëi (gad., mar., Badia, MdR) ↦ podei.

poder (fas., caz., bra., moe.) ↦ podei.

poder Ⓔ dtir. pådεr (EWD 5, 332) 6 1858 poder (PescostaC, BonesEghes1858-1994:230)
gad. poder mar. poder Badia poder grd. poder fas. poder caz. boder fod. poder amp. podar
s.m. Ⓜ poderi
persona che anticamente fungeva da medico nelle zone rurali (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ medico, curatore Ⓓ Arzt, Heilpraktiker, Bader ◇ a) porcí [ch’] ai á dit nosc poder y nosc prou / che te bones eghes ne n’él ignó! porćî [ch’] ai á dit nosc poder y nosc prô / che te’ bone[s] eghes ne n’éle inió! PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

poder (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ poder.

podestá (gad.) ↦ podestà.

podestà Ⓔ it. podestà (EWD 5, 368) 6 1873 Podestá (Anonim, Monumento1873:2)
gad. podestá Badia potestá grd. podestà fas. podestà fod. podestà amp. podestà, potestà
s.m. Ⓜ podestas
il capo dell’amministrazione comunale, in particolare durante il regime fascista (gad. P/P 1966, grd., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ podestà Ⓓ Amtsbürgermeister ◇ a) Co ‘l à vedù el Podestà / Che cuaji cuaji vencea / El responde ben stizà: / "Chesto gnanche par idea!" Co l’á vedú el Podestá / Che quagi quagi vincea / El responde ben stizzá: / "Chesto gnanche par idea!" Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

podestà (grd., fas., fod., amp.) ↦ podestà.

podl Ⓔ PĒDUCULUS (EWD 5, 275) 6 1845 poie (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
grd. podl fas. poie caz. poge bra. polie moe. polge
s.m. Ⓜ podli
nome comune di insetti anopluri della famiglia pediculidi, parassiti esterni dell’uomo e delle scimmie (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ pidocchio Ⓓ Laus ◇ a) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) E canche te sarès pa famèda / E ence polit stracèda / E ju per la tia bassa schena / śiran i poies, che remena. Ö chan chö ti saräs pô famäda / Ö entschö polit stratschäda / Ö super la tô bazza scäna / Schiran i poies, chö römöna. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.).

podl (grd.) ↦ podl.

podlous Ⓔ deriv. di podl (EWD 5, 276) 6 1856 pojous (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
grd. pudlëus fas. poious bra. polious moe. polgios
agg. Ⓜ podlousc, podlousa, podlouses
pieno di pidocchi (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pidocchioso Ⓓ verlaust ◇ a) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

poejia Ⓔ it. poesia 6 1873 poesia (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38)
gad. poesia grd. poejia fas. poejìa fod. poejìa, poijia col. poesia amp. poesia LD poejia
s.f. Ⓜ poejies
1 la produzione letteraria in versi riferibile ai limiti di una classificazione storica o estetica o di una attribuzione individuale (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ poesia Ⓓ Gedicht ◇ a) Par ra me manegeria / Na risposta el me vó dà / Con un’outra poesia / Da fei propio strabalà. Par a me Manegeria / Na risposta el me vo dà / Con un’ outra poesia / Da fei propio straballà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.)
2 l’arte di produrre composizioni verbali in versi, cioè secondo determinate leggi metriche, o secondo altri tipi di restrizione (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ poesia Ⓓ Poe[ 744 ] sie, Dichtkunst ◇ a) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ‘L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un accesso de mania / Che p’ ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

poejia (grd., LD) ↦ poejia.

poejìa (fas., fod.) ↦ poejia.

poeret (amp.) ↦ pueret.

poertà (bra.) ↦ poverté.

poerté (fod.) ↦ poverté.

poesia (gad., col., amp.) ↦ poejia.

poet Ⓔ it. poeta / dt. Poet 6 1872 poeta (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11)
gad. poet grd. poet fas. poet bra. poeta fod. poet amp. poeta LD poet
s.m.f. Ⓜ poec, poeta, poetes
chi compone o ha composto poesie, autore di opere poetiche (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ poeta Ⓓ Dichter ◇ a) Spose, ancuoi coscì a ra bona / Cuatro verse sentirè / S’i no val na busarona / El poeta scusarè. Spose, anquoi cosi ara bona / Quattro verse sentirè / S’ i no val na busarona / El poeta scusarè. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); b) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

poet (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ poet.

poeta (bra., amp.) ↦ poet.

poge (caz.) ↦ podl.

poi Ⓔ it. poi 6 1870 poi (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
moe. poi col. poi amp. poi
avv.
1 in seguito, in un tempo o in un momento successivo (moe., col., amp.) Ⓘ poi Ⓓ dann, darauf ◇ a) De zertune ra sgrinfades / Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! De zertune ra sgrinfadès / Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.) ☝ despò
2 inoltre, in secondo luogo (moe., col., amp.) Ⓘ poi Ⓓ dann ◇ a) Chel canal poi fin a Leisach e rincresseol. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ despò.

poi (moe., col., amp.) ↦ poi.

poie (fas.) ↦ podl.

poijia (fod.) ↦ poejìa.

pöimpó (Badia) ↦ purempò.

poious (fas.) ↦ podlous.

pojar (bra., moe.) ↦ pojé.

pojé Ⓔ it. poggiare 6 1860 posá p.p. m.sg. (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. apojé fas. pojèr caz. pojèr bra. pojar moe. pojar
v.tr. Ⓜ poja
mettere giù, appoggiare (gad. A 1879, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ collocare, posare Ⓓ hinlegen, stellen, hinstellen ◇ a) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

pojèr (fas., caz.) ↦ pojé.

polam Ⓔ PULLĀMEN (EWD 5, 419) 6 1858 polam (PescostaC, BonesEghes1858-1994:227)
gad. polam Badia pulam grd. pulam fas. polam fod. polam amp. polame LD polam
s.m. sg.
insieme di animali pennuti da cortile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pollame Ⓓ Geflügel ◇ a) cun so aiüt é döt sann y intun: / i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam con so aiüt é düt sann y intun: / i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia).

polam (gad., fas., fod., LD) ↦ polam.

polame (amp.) ↦ polam.

polan (gad., mar., Badia) ↦ pelam.

polar (amp.) ↦ polver.

polber (gad., mar.) ↦ polver.

polenta Ⓔ it. polenta (Gsell 1994b:339) 6 1813 pulënta (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. polënta mar. polënta Badia pulëinta grd. pulënta fas. polenta bra. polenta fod. polenta amp. polenta LD polenta
s.f. Ⓜ polentes
cibo preparato con farina di granoturco cotta a lungo in acqua (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ polenta Ⓓ Polenta, Plente ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na jufa A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na ſhufa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

polenta (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ polenta.

polënta (gad., mar.) ↦ polenta.

polge (moe.) ↦ podl.

polgios (moe.) ↦ podlous.

polie (bra.) ↦ podl.

polious (bra.) ↦ podlous.

polit (grd., bra., MdR) ↦ polito.

politamenter Ⓔ deriv. di polito 6 1833 politamëntr (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
MdR politamënter
avv.
in modo soddisfacente, pienamente adeguato (MdR) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. In verité, vos rajonëis bele politamënter. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. Iǹ verité, vos raĝionëis bel[e] politamëntr. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

politamënter (MdR) ↦ politamenter.

politica Ⓔ it. politica ‹ POLĪTICA ‹ πολιτική (EWD 5, 336) 6 1844 polìtiga (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117) [ 745 ]
gad. politica Badia politiga grd. politica fas. politica fod. politica amp. politiga LD politica
s.f. sg.
1 l’attività svolta per il governo di uno stato, il modo di governare, l’insieme dei provvedimenti con cui si cerca di raggiungere determinati fini (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ politica Ⓓ Politik
2 il modo di agire e di comportarsi che viene considerato il più adeguato e conveniente per raggiungere un determinato fine o risultato (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ scaltrezza, tattica, accortezza Ⓓ Gerissenheit, Taktik, Schlauheit ◇ a) ‘L à politiga e ‘l é fin, / ‘l à chel Dio che dute sà / el no abada un bagatin / al comando de chi là. L’a polìtiga e l’e fin, / l’a chel Dio che dute sa / el no abada un bagatìn / al comando de chi la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

politica (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ politica.

politiga (Badia, amp.) ↦ politica.

polito Ⓔ nordit. polito ‹  PŌLĪTUS (EWD 5, 420) 6 1833 polit (DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239)
gad. pulito mar. polito Badia pulito grd. polit fas. polito caz. polito bra. polit fod. polito amp. polito LD polito MdR polit
agg. Ⓜ inv.
per bene, che si comporta educatamente, con garbo e educazione (MdR) Ⓘ ammodo Ⓓ anständig ◇ a) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ël ne me desplej porchël nia Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… Ël ne me despläŝ por quël nìa DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
avv.
1 in misura considerevole (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bene, perbene Ⓓ ordentlich, gut ◇ a) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) Cianbolfin se à fat ite polito te so mantel che nesciugn no l’aesse podù cognoscer Čanbolfin se à fat ite polito te so mantel, ke nesugn no l aese podù cognošer BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.)
2 realmente, veramente (fas.) Ⓘ ben bene, proprio Ⓓ wirklich ◇ a) Al l’à domanà polit sperdù olache la va e l’à dit che la va a restelar. Al la domanà, polit sperdu olà chö la va ö la dit, chö la va a röstelar. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.)
fé polito (fas. DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ comportarsi bene Ⓓ sich gut benehmen ◇ a) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) Brae anpezane vos fajé polito / ‘L on senpre dito. Brave Ampezzane vos fagè polito / L hon senpre dito. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

polito (mar., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ polito.

poltron Ⓔ it. poltrone (da *PULLITER) (EWD 5, 340) 6 1805 poltrong (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. poltrun Badia poltrun grd. pultron fas. poltron bra. poltron fod. poltron amp. poltron LD poltron
agg. Ⓜ poltrons, poltrona, poltrones
di persona indolente, che per natura è restia ad agire, a muoversi, a impegnarsi e simile (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pigro Ⓓ faul ◇ a) Ciala pur da ca inaò / d’ester bon de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo / d’ester bon d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) El Re, che fin a chel’ ora era stat coscì poltron e peigher Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); c) L Re, che fin a chël’ ora eva sté tán poltron e peigher El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
s.m.f. Ⓜ poltrons, poltrona, poltrones
persona pigra, che predilige l’ozio e la vita comoda (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ poltrone Ⓓ Faulenzer, Faulpelz ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.)
da poltron (grd. F 2002) Ⓘ sfaticatamente Ⓓ faul ◇ a) y à iló batù n pec duta si roba cul viver da pultron i ha ilò battù ‘n petse dutta si roba cul viver da pultrong Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.).

poltron (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ poltron.

poltrun (gad., Badia) ↦ poltron.

polver Ⓔ PULVIS, PULVERIS (EWD 5, 341) 6 1763 polver ‘pulvis’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. polber mar. polber Badia polver grd. polver fas. polver caz. polver fod. polver amp. polar LD polver
s.m. Ⓜ polvri
1 terra arida, in minutissime particelle incoerenti, che si forma al suolo e, sollevata e trasportata dal vento, si posa sugli oggetti (gad. B 1763, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ polvere Ⓓ Staub ◇ a) l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l’autra, e daperdut olache l’era passà no restèa più mìngol de polver. l Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra, e da per dut olà ke l era pasà, no restea piu mingol de polver. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.)
2 materiale esplosivo utilizzato come propellente per cartucce e munizioni delle armi da fuoco (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ polvere da sparo Ⓓ Schießpulver ◇ a) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polver y na flascia / D’ega de vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop a scrucà. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. l fósa̤ šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

polver (Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ polver.

pom Ⓔ PŌMUM (EWD 5, 342) 6 1763 pom ‘pomum’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. pom mar. pom Badia pom grd. pom fas. pom caz. pom fod. pom amp. pomo LD pom MdR pom
s.m. Ⓜ poms [ 746 ]
frutto del melo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mela Ⓓ Apfel ◇ a) Vëi él, che - sco n pom frat inte püch tëmp en dezipa na cësta intiera - n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri. Vëi él, che - sco ‘ǹ pom frad inte püc tëmp eǹ decipa ‘na ćësta intiera - ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) D. Insciö! Aste forsce mangé de chi poms, che iö t’â proibì? D. Insceu! Haste forŝe mangé de chi poms, ch’jeu t’ [h]â proibì? DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) l’era n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc l era n bel tous, ros e biank deske un pom e san deske n peš BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); d) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
legn da poms (gad. V/P 1998) Ⓘ melo Ⓓ Apfelbaum ◇ a) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da poms, l’ater da përs salvari. Soung somm la val s’alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ pom vert (gad.) Ⓘ melarosa Ⓓ Rosenapfel ◇ a) la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

pom (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ pom.

pomacian Ⓔ comp. di pom + da + cian ‹ POMUM CANIS (Lardschneider 1933:285) 6 1878 pomaciang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. pomacian mar. pomaćian Badia pomaćian grd. pomacian fas. pomacian
s.m. Ⓜ pomacians
frutto della rosa canina (gad., fas. Mz 1976) Ⓘ coccola della rosa canina Ⓓ Hagebutte ◇ a) Mo gnide mo cun me a conscidré i popi de pomacian, ai contëgn flus cöcenes mo gnidemo commè a considerè i pōpi d’pomaciang, ei contengn’ flŭs couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); b) Dal’atra pert, cioé ala doman, él ince brüsces cun dër pices spines; a chëres i dijon flus de pomacian, iló vëigheste ince popi de flus sö lunc. Dall’ atra pērt, cioè alla dumang, elle incie brusces cung der picces spines; a chelles i dijung flus d’pomaciang, illō veigheste incie pōpi d’flus sou luntg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); c) tan dî, cina che les rötes da sleghes ê ciariades de bi früc fosc lominusc, chëres da röses de cognores cöcenes, o pomacian, y i vicí scomenciâ a s’ un joré de coa tan dī, cina che les routes da sleghes ē ciariades d’bi fruttg’ fosc’ luminusc’, chelles da rouſes d’cognores couccenes, o pomaciang, e i vicceì scomenceā a sung jorè d’cō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); d) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari, fajöi, nojeles, paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari, fasceoui, nuscelles, paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

pomacian (gad., grd., fas.) ↦ pomacian.

pomaćian (mar., Badia) ↦ pomacian.

pömassa (gad.) ↦ purmassa.

pomo (amp.) ↦ pom.

pompa Ⓔ it. pompa ‹ POMPA ‹ πομπή (EWD 5, 344) 6 1865 pompa (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. pumpa mar. pumpa Badia pumpa grd. pompa fas. pompa
s.f. sg.
esibizione di lusso e ricchezza, soprattutto nel vestire (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ pompa, sfarzo Ⓓ Pomp, Pracht, Prunk ◇ a) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

pompa (grd., fas.) ↦ pompa.

pona po ‹ POST + - na (allungo ‘vuoto’ della parola) (GsellMM) 6 1864 pòna (VianUA, JanAmalà1864:199)
grd. pona
avv.
in seguito, in un tempo o in un momento successivo (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ poi Ⓓ dann, danach ◇ a) messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat; ma pona messësses fé do muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt; ma pòna muesseses fè dò VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); b) Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

pona (grd.) ↦ pona.

ponde (amp.) ↦ pone.

ponder (grd.) ↦ pone.

ponder † (moe.) ↦ pone.

pone Ⓔ PŌNERE (EWD 5, 345; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pone-) 6 1763 sa poneschù ‘jaceo’; schepon schù ‘deijcio’; sepone ‘innitor’ (Bartolomei1763-1976:96, 98)
gad. pone mar. pone Badia pone grd. ponder fas. poner moe. ponder † fod. pone amp. ponde LD pone MdR pone
v.tr. Ⓜ pon, ponon, ponù
collocare, deporre con molto riguardo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ porre, adagiare Ⓓ setzen, stellen, legen ◇ a) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant, y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant, e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) La uma le ponn dan se ia por tera La uma ‘l pŏn’ dang sè ia pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); c) la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich, che s’á atira ponü ite la compagnia s’è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich, ch’s’à attira ponù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ponù, ponus, ponuda, ponudes
giacente in posizione distesa (gad., MdR) Ⓘ sdraiato, adagiato Ⓓ gelegt ◇ a) Stëise forsce püch bëin, dè de chël che sëis inćiamò ponü inte le let. Stëise forŝe püc bëiǹ, dè de quël che sëis inçhiamò ponü inte le lett. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) Sëgn ch’ara ê ponüda, [ 747 ] se sintîra bëgn y renforzada plü co mai Sengn’ ch’ella ē punuda, sè sintīla bengn’ e rinforzada ploucche mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
se pone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ coricarsi, sdraiarsi Ⓓ sich hinlegen, sich niederlegen ◇ a) mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ◆ sté ponù (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ rimanere coricato Ⓓ liegen bleiben ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR).

pone (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ pone.

ponent Ⓔ it. ponente 6 1873 ponente (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
amp. ponente
s.m. sg.
la parte dell’orizzonte dove tramonta il sole, sinonimo quindi di occidente e di ovest (amp.) Ⓘ ponente Ⓓ Westen ◇ a) Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grun / Ce ingleses, ce de śente / ‘L é rinforzo al nosc comun. Da levante, da ponente / Vignarà i foreste a grŭn / Ce ingleses, ce de zènte / Le rinforzo al nosc comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

ponente (amp.) ↦ ponent.

poner (fas.) ↦ pone.

ponje Ⓔ PUNGERE (EWD 5, 424) 6 1763 punschì ‘pungo’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. punje Badia punje † fas. ponjer fod. ponje col. ponse amp. ponse
v.intr. Ⓜ ponj, ponjon, pont
dare la sensazione di una puntura, pizzicando o irritando (gad. B 1763; P/P 1966, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pungere, dolere Ⓓ stechen, schmerzen ◇ a) Na te ega da bagn ne n’él nia dalunc / por vigni mal che brüj o che punj. Na te’ ega da bagn ne n’él nia dalunc / per vigne mal che brüja o che punc. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) Ciara coche la coa é fata, mo dá amënt che les spines ne te punjes. Ciara cocche la cō e fatta, mo dà a ment ch’les spines net’ punje. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); c) Al scomöi, al toca, al taia, al punj Al scommöi, al tocca, al taja, al punts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

ponje (fod.) ↦ ponje.

ponjer (fas.) ↦ ponje.

ponse (col., amp.) ↦ ponje.

ponsé (gad., mar.) ↦ pensé.

ponsier (mar.) ↦ pensier.

pont1 Ⓔ PŌNS, PONTIS (EWD 5, 427; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’pOnt-e) 6 1631 pontg pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. punt mar. punt Badia punt grd. puent fas. pent bra. pont moe. pont fod. pont amp. ponte LD pont
s.m. Ⓜ ponc
manufatto tramite il quale una via di comunicazione può superare un corso d’acqua, una vallata, una via preesistente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ponte Ⓓ Brücke ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); b) E intor chi pontes là fora / Che i à ormai tanto spendù! / Ce saralo po e alora / Co i sarà fate su! E intor chí pontes lá fora / Che i á ormai tanto spendú! / Cié sarallo po e allora / Co i sará fatte sú! Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
pont da balza (gad.) Ⓘ ponte levatoio Ⓓ Zugbrücke ◇ a) y raita asvelt a ce dla trupa, ch’i vá do cun n romú sciöche le tonn a passé le punt da balza e reita svelto a ciè d’la truppa, ch’i va do cunung rumù sceoucche ‘l ton a passè ‘l punt da balza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

pont (bra., moe., fod., LD) ↦ pont1.

pont2 Ⓔ PUNCTUM (EWD 5, 428) 6 1813 pont (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. punt mar. punt Badia punt grd. pont fas. pont caz. pont bra. pont moe. pont fod. pont amp. ponto LD pont MdR punt
s.m. Ⓜ ponc
1 segno grafico o di interpunzione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ punto Ⓓ Punkt ◇ a) Chesto ‘l ea un conto / Che i doea eśaminà; / No n’é virgola ne punto / Che no see esagerà. Chesto l’eva un conto / Che i dovea esaminá; / No n’é virgola né punto / Che no see esagerá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
2 passo di un discorso, di un testo, di una questione (fas., MdR) Ⓘ punto Ⓓ Punkt ◇ a) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) N chest pont te ès ben rejon, / N chest pont no t’ es mincion. ’N kest punt tu ad ben režon, / ’N kest punt ne t’ es menčon. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.)
en pont (MdR) Ⓘ in punto, esattamente Ⓓ exakt, genau ◇ a) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? / A mesanöt; in punt a les dodesc! Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? / A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ordonëia fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ ordonnëja DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR) ◆

en pont de mort (gad., grd.) Ⓘ in punto di morte, sul letto di morte Ⓓ auf dem Sterbebett ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) I lasci chësta vita cun n anim reconzilié plëgn d’amur, y ince en punt de mort sunsi la tüa fedela sposa Genofefa. I lasce’ chesta vita cunnung n’animo reconziliè plengn’ d’amur, e incie in punt d’mort sungſi la tua fedele sposa Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

pont (grd., fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ pont2.

ponta Ⓔ PUNCTA (mozione di PUNCTUM) (EWD 5, 428) 6 1763 punta ‘fulcrum’; na punta ‘cuspis, veru’ (Bartolo[ 748 ] mei1763-1976:94)
gad. punta mar. punta Badia punta grd. ponta, puenta fas. ponta caz. ponta fod. ponta col. ponta amp. ponta LD ponta
s.f. Ⓜ pontes
il punto o la parte estremi, il luogo dove una cosa ha termine (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ estremità, punta Ⓓ Ende, äußerster Punkt, Spitze ◇ a) Cianbolfin se à fat ite te so mantel e l’à dit: "Ui fin Pecedac!" E te n moment l’era ló. Demò che l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter Čanbolfin se a fat ite te so mantel e l a dit: "Ui fin Pečedač!" E te n moment l era lò. Demo ke l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); b) vé chiló margarites y ciüfs ghei; ciara mo ci bel corú ghel daite, ci beles pices fëies delicates blances, ci beles puntes cöcenes! ve chilò margarites e ceuff ghei; ciaramo ci bell curù ghēl daite, ci belles picces fouies delicates blancies, ci belles puntes couccenes! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
en ponta de pe (fod.) Ⓘ in punta di piedi Ⓓ auf Zehenspitzen ◇ a) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

ponta (grd., fas., caz., fod., col., amp., LD) ↦ ponta.

Pontac 6 1853 Pontać (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. Pontac Badia Pontac
topon.
area a nord di pedraces, attraversata dalla strada che supera in quel punto un notevole dislivello snodandosi in cinque grandi tornanti (gad.) Ⓘ Pontac Ⓓ Pontac ◇ a) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do / - ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontac vers Col Maladët. L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò / - ći lotrun ch’al foa y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontać vers Côl Maladët. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia)
antrop.
(gad.) Ⓘ Pontac Ⓓ Pontac ◇ b) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. / Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. / Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, / mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

Pontac (gad., Badia) ↦ Pontac.

ponte (amp.) ↦ pont1.

ponté Ⓔ it. puntare 6 1866 pontà p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. pontèr caz. pontèr
v.intr. Ⓜ ponta
avanzare verso un punto preciso (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ puntare, dirigersi Ⓓ zielen auf, zusteuern auf ◇ a) zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

pontèr (fas., caz.) ↦ ponté.

ponto (amp.) ↦ pont2.

popacei (fas., bra.) ↦ papaciuei.

popo (gad., mar., Badia) ↦ popul2.

popol (bra., fod.) ↦ popul1.

popol (fod.) ↦ popul2.

pòpol (caz.) ↦ popul1.

pòpol (fas.) ↦ popul2.

popolazion Ⓔ it. popolazione (cfr. EWD 5, 348) 6 1870 popolazion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. popolaziun mar. popolaziun Badia popolaziun grd. populazion fas. popolazion fod. popolazion col. popolazion amp. popolazion LD popolazion
s.f. Ⓜ popolazions
1 la quantità delle persone che vivono in un determinato territorio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ popolazione Ⓓ Bevölkerung ◇ a) Ma encia la popolazion bassa no n é tant perdonabile. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. Ma enĉia la popolazion bassa non è tant perdonabile. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa, lauda l’Austria, benedeti i todesch, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa, lauda l’Austria, benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) le popul s’â abiné a la receve zënza ch’al foss sté solezité da valgügn; la popolaziun ê zënza numer afolada, ch’aspetâ ert da podëi odëi gnon la contëssa ‘l popol s’ ā abbinè alla r’ceve zenza ch’el foss’ ste sollezitè da valgungn; la popolaziung ē zenza numero affolada, ch’aspettā ert da pudei udei gnang la contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
2 raggruppamento considerato importante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ popolazione Ⓓ Bevölkerung ◇ a) al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic cui ciavaliers sü amisc, y de chi les signures y na te popolaziun che la dlijia ne tignî ’ci la decima pert el s’è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi, e d’chi les signures e na te populaziung, che la dlisia nè tignō ci la dezima pert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

popolazion (fas., fod., col., amp., LD) ↦ popolazion.

popolaziun (gad., mar., Badia) ↦ popolazion.

popolé Ⓔ deriv. di popul (EWD 5, 348) + it. popolare, popolato 6 1878 populada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64)
gad. popolé Badia popolè grd. populé fas. popolèr fod. popolé LD popolé
v.tr. Ⓜ popoleia
rendere abitato un luogo (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ popolare Ⓓ bevölkern
p.p. come agg. Ⓜ popolés, popoleda, popoledes
che ha una certa densità di popolazione (gad. A 1879, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879, fod. A 1879) Ⓘ popolato Ⓓ bevölkert ◇ a) te dui o trëi dis, rovaraste fora de chësc bosch y t’aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini. te dui o trei dìs, r’varaste fora d’chesc’ bosc et t’arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (gad.).

popolé (gad., fod., LD) ↦ popolé.

popolè (Badia) ↦ popolé.

popolèr (fas.) ↦ popolé.

popolo (Badia, col., amp.) ↦ popul1. [ 749 ] popul1 Ⓔ it. popolo ‹ POPULUS (EWD 5, 348) 6 1832 popol (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. popul mar. popul Badia popol(o) grd. popul fas. pòpul caz. pòpol bra. popol fod. popol col. popolo amp. popolo LD popul
s.m. Ⓜ popui
1 collettività etnicamente omogenea, specialmente in quanto realizza o presuppone anche unità e autonomia di ordine civile e politico (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ popolo Ⓓ Volk ◇ a) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval, ch’i fajô la medema impresciun, che a chi popui salvari, che l’odô la pröma ota, y cherdô che l’om y le ciaval foss döt n toch La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl, ch’i fajō la m’demma impressiung, che a chi popoli salvari, che l’udō la pruma ŏta, e cr’dō che l’om e l’ciaval foss’ dutt ung toc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 collettivamente, i sudditi di uno stato (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD A 1879) Ⓘ popolo Ⓓ Volk ◇ a) Vardè mo i tirolesi; e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Vienna. Vardè mo i Tirolesi; e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi, i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
3 la classe sociale più numerosa e meno privilegiata (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ popolo Ⓓ Volk ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl, y döt le popul é gnü pro ël, y canch’al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí. E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel, e düt ‘l popol é gnü pro al, e chan ch’al s’é senté schö al scomentscháva da l’instruì. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Daduman abenëura iel unì inò tl Tëmpl, y dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ, y dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E da doman bonora l’é retornà te gejia, e ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. E da doman bonora l’é retorná in te glesia, e duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.).

popul (gad., mar., grd., LD) ↦ popul1.

popul2 Ⓔ PUPPULUS (GsellMM) 6 1878 pōpi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. popo mar. popo Badia popo grd. popul fas. pòpol fod. popol LD popul
s.m. Ⓜ popui
boccio, fiore non ancora schiuso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bocciolo Ⓓ Knospe ◇ a) al é sleghes, düc chi popi blanc y vërc contëgn daite la flu el è slěghes duttg’ chi pōpi blanc’ e vertg’ cuntengn’ daïte la flu DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); a) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

popul (grd., LD) ↦ popul2.

pòpul (fas.) ↦ popul1.

populazion (grd.) ↦ popolazion.

populé (grd.) ↦ popolé.

por (gad., mar., MdR) ↦ per3.

por (amp.) ↦ puere.

por ater (MdR) ↦ per ater.

pora (gad., mar., Badia) ↦ poura.

pôra (MdR) ↦ poura.

porame (amp.) ↦ pueranima.

porater (gad., mar.) ↦ perauter.

porcada (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ porche-

da.

porcaria Ⓔ it. porcheria (EWD 5, 351) 6 1833 porcheria (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. porcaria mar. porcaría Badia porcaría grd. purcaria fas. porcarìa fod. porcaria amp. porcaria LD porcaria MdR porcheria
s.f. Ⓜ porcaries
sudiciume, sozzura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ porcheria, sporcizia Ⓓ Dreck, Unrat ◇ a) e n’i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine e n’i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

porcaria (gad., fod., amp., LD) ↦ porcaria.

porcaría (mar., Badia) ↦ porcaria.

porcarìa (fas.) ↦ porcaria.

porcel Ⓔ PORCELLUS (EWD 5, 349) 6 1763 porciel(a) ‘porcus, porca’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. porcel mar. porcel Badia porcel grd. purcel fas. porcel caz. porcel fod. porcel col. porzel amp. porzel LD porcel
s.m. Ⓜ porciei
mammifero domestico della famiglia suidi (sus domesticus) (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maiale Ⓓ Schwein ◇ a) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch, y chësc l’á metü sö en süa vila a ciaré di porcí. E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc, e chast l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe E el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) e el ‘l à mandù inz’un so masc pede i porziei e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, [ 750 ] de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
porcel salvare (gad.) Ⓘ cinghiale Ⓓ Wildschwein ◇ a) Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus Gnūs soura d’chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari, d’cerf, laurz, e luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

porcel (gad., mar., Badia, fas., caz., fod., LD) ↦ porcel.

porcescion (caz.) ↦ prozescion.

porcheda Ⓔ it. porcata (EWD 5, 351) 6 1862 porcada (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. porcada mar. porcada Badia porcada grd. porcada fod. porcada amp. porcada
s.f. Ⓜ porchedes
espressione rabbiosamente offensiva o blasfema (amp.) Ⓘ improperio, imprecazione Ⓓ Fluch, Lästerung ◇ a) ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

porchël (gad., mar., MdR) ↦ perchel.

porcheré (mar.) ↦ percuré.

porcheria (MdR) ↦ porcaria.

porcí (gad., mar.) ↦ percie.

porćì (MdR) ↦ perćì.

porcí che (gad., mar.) ↦ percieche.

porćì che (MdR) ↦ perćì che.

porcoré (gad.) ↦ percuré.

pordenanza (gad., mar., Badia) ↦ perdonanza.

pordené (gad., mar.) ↦ perdoné.

pordenè (Badia) ↦ perdoné.

pordërt (gad., mar.) ↦ perdert.

pordica (gad., mar.) ↦ perdica.

pordicadú (gad., mar.) ↦ perdicadour.

pordiché (gad., mar.) ↦ perdiché.

Pordoi (fas., caz., bra., amp.) ↦ Pordou.

pordonn (gad., mar., Badia) ↦ perdon.

Pordou 6 1856 Pardoi (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. Pordú grd. Pordou fas. Pordoi caz. Pordoi bra. Pordoi fod. Pordou amp. Pordoi LD Pordou
topon.
valico alpino delle dolomiti (fas., fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ Pordoi Ⓓ Pordoi ◇ a) No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.)
Sas de Pordou (fas.) Ⓘ Sass Pordoi Ⓓ Sass Pordoi ◇ l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa o femena, ke metea semper fora roba a sier BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

Pordou (grd., fod., LD) ↦ Pordou.

Pordú (gad.) ↦ Pordou.

porfin (gad., Badia) ↦ perfin.

porimpó (gad.) ↦ purempò.

porjun (gad., mar.) ↦ perjon.

pormai Ⓔ comp. di amp. puoro (cfr. puere) + mal (cfr. mel) 6 1844 pormài (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
amp. pormai
s.m.f. Ⓜ pormais
persona sventurata, misera, che si trova in tristi o cattive condizioni (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ poveraccio, povero diavolo Ⓓ armer Hund, armer Teufel ◇ a) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se inpò degnà na ota, disc ra mare / de vegnì a saludà chestes pormai!… Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se impò degnà na ota, dish ra mare / de vegnì a saludà chestes por mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

pormai (amp.) ↦ pormai.

pormal (gad., mar.) ↦ permel.

pormëte (gad.) ↦ permete.

pormez (gad., mar.) ↦ permez.

pormó (gad., mar.) ↦ permò.

pornanche (gad., mar.) ↦ pernanche.

porom (amp.) ↦ puerom.

poron (amp.) ↦ porom.

porpora Ⓔ it. porpora ‹ PURPURA ‹ ποϱφύϱα (EWD 5, 354) 6 1878 porpora (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. porpora Badia porpora fas. pórpora fod. porpora amp. porpora
s.f. sg.
1 sostanza colorante rosso-violaceo ricavata anticamente da particolari molluschi gasteropodi e oggi prodotta industrialmente (gad. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ porpora Ⓓ Purpur ◇ a) y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat, col müs jintil devot en corú de porpora sot ai ragi d’ilibata inozënza ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat, col mus jintil devot in curù de porpora soutt ai raggi d’illibata innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern, cöce, sciöche porpora, y sotrat de pelicia börna à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr, coucce, sceoucche porpora, e sottratt d’piliccea būrna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 stoffa o indumento tinti di porpora, del colore della porpora (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ porpora Ⓓ Purpur ◇ a) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

porpora (gad., Badia, fod., amp.) ↦ porpora.

pórpora (fas.) ↦ porpora.

porseghitadú (gad., S. Martin, Badia) ↦ perseghita-

dour.

porseghité (gad., mar.) ↦ perseghité.

Porsenú (gad.) ↦ Persenon.

porsona (gad., mar., MdR) ↦ persona.

porsora (mar.) ↦ persoura.

porsura (gad.) ↦ persoura.

port (gad., grd., fod., LD, MdR) ↦ porto.

porta Ⓔ PORTA (EWD 5, 355) 6 1763 porta ‘janua’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. porta mar. porta Badia porta grd. porta fas. porta caz. porta bra. porta fod. porta amp. porta LD porta MdR porta
s.f. Ⓜ portes
apertura che mette in comunicazione due ambienti separati da un muro, da una parete, da una recinzione e sim. (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ porta Ⓓ Tür, Tor, Haustür ◇ [ 751 ] a) Canche i é vegnui a la porta, l père l chiama la sia jent, e l ge disc: portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon Canche i é vegnùi alla porta, el père el clama la sia jent, e ‘l ghiè dis: portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) E po i taca, ma da furbe, […] su ra porta un cartelon: "È vietato l’introdursi senza prima d’annunciarsi". Epò i taca, ma da furbe, […] sura pòrta un cartelón: "È vietato l’introdursi senza prima d’annunciarsi". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Anzi, che canzelaria / Su ra porta ‘l é Büro / Comunal manegeria / I pó scrie canche i vó. Anzi, che canzelleria / Sura porta le Büro / Comunal manegeria / I pò scrie, canche i vò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); d) intan che la cerva jô ala pastöra, spazirâ Genofefa col bambin söl brac ca y lá dan porta dl casun ntang che la cerfa jē alla pastura, spazzirā Genofefa col bambing soull bracc’ ca e là dang porta d’l caſung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); e) y á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora e à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
porta de tablé (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ portone del fienile Ⓓ Scheunentor ◇ a) Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer / Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. / Dapò me kogne kontentar de aèr Per skrivania na krigna de armèr / Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

porta (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ porta.

portà (col., amp.) ↦ porté.

portador (fas., bra., moe.) ↦ portadour.

portadou (fod.) ↦ portadour.

portadour Ⓔ PORTĀTOR 6 1875 portador (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. portadú mar. portadú grd. purtadëur fas. portador bra. portador moe. portador fod. portadou amp. portator
s.m.f. Ⓜ portadours, portadoura, portadoures
chi porta una cosa, sia concreta sia astratta (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ portatore Ⓓ Träger ◇ a) giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, jache tu es en scì bon portador giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, sacchè tu ez en si bon portador SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse, perché coscì bon portador tu te es Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse, perché co̬šì bon partador tu te es RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

portadú (gad., mar.) ↦ portadour.

portaermes Ⓔ comp. di porté + erma 6 1878 portaermes (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. portaermes Badia portaermes
s.m. Ⓜ portaermes
titolo dei giovani nobili che accompagnavano i cavalieri portando loro lo scudo, e prendendosi cura delle armi e dei cavalli (gad. P/P 1966) Ⓘ scudiero Ⓓ Knappe, Waffenträger ◇ a) "Ci él?" scraia le conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta en chësc momënt da üsc ite. "Ci elle?" scraia ’ l conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta in chesc’ moment da usc’ ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

portaermes (gad., Badia) ↦ portaermes.

portar (bra., moe.) ↦ porté.

portatil Ⓔ it. portatile 6 1878 portatile (Anonim, Monumento1873:3)
gad. portatil Badia portatil
agg. Ⓜ portatii, portatila, portatiles
di oggetto la cui funzionalità risulti definita o completata da un ingombro e da un peso limitato al punto da consentire un agevole trasporto a mano (gad.) Ⓘ portatile Ⓓ tragbar ◇ a) fá injigné na letaia (n let portatil) y ordiné ia döt por so ritorno fa injignè na lettaia (’ng lett portatile) e ordinè ia dutt pur so ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

portatil (gad., Badia) ↦ portatil.

portator (amp.) ↦ portadour.

porté Ⓔ PORTĀRE (EWD 5, 357) 6 1631 (lo) porte (et profiere) 3 cong. (Proclama1631-1991:156)
gad. porté mar. porté Badia portè grd. purté fas. portèr caz. portèr bra. portar moe. portar fod. porté col. portà amp. portà LD porté MdR portè
v.tr. Ⓜ porta
1 trasportare qualcuno o spostare un oggetto da un luogo a un altro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ portare Ⓓ tragen ◇ a) Avrëis bëin la bontè de dè lizënza, che vosta serva porte chësta lëtra a la posta? / N’avëis ch’a comanè. / Lisabeta! / Ći comanëise, signur? Porta chësta lëtra a la posta Avrëis bëiǹ la bontè de dè licënza, che vosta serva porte questa lëttra a la posta? / N’avëis ch’a commanè. / Lisabetta! / Çhi commanëise, Signur? Porta questa lëttra a la posta DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) degügn n’â gran vöia de le comprè, perćì ch’ël damanava plü tost tröp. Incandenò le compra la curazia [de] S. M. e se le fej portè. degügn n’â graǹ veuja de le comprè, perçhi ch’ël damanava plü tost treup. Inquandenò le compra la Curazia [de] S. M. e se le feŝ portè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) Veide vegnir cinch vestii de bianch. Al prum portaa na crousc e i autres na bara Veidö venir tschinch vestii dö bianc. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); d) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Ch’ai porta le tët dl gran tëmpl de Dî / Por la Mëssa novela che n prou jonn á da dí. Ch’ai porta l’tátt del grang tempio de Díe / Per la Mássa novella che ʼng próo son ha da dì. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 recare, consegnare, porgere, dare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002; Q/K/F 1985, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ portare Ⓓ bringen ◇ a) Chësc n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei: ël la porta a si pere Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y [ 752 ] giappa una bœursa emplida de truep dinèi: œl la porta a si pere PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Me portëise mia viesta, signur maester? Signur scé, iö l’à chilò. Me portëise mia viesta, Signur Maéstr? Signur ŝé, jeu l’ha quilò. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:250 (MdR); d) Porteie debot l plu bel guánt che nos on Porteie debòt el plu bel goant che nos òng DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); f) E canche gé n gran segnor / Vegniré con n servidor / A te portèr da magnèr / E dapò a se maridèr. Ö chan chö iö un gran sinior / Vönirö con un servidor / A tö portär da magniär / Ö dapô a sö maridär. ZacchiaGB, CianzonValDeSora1858*-1995:167 (caz.); g) De fazorete no n’é da portà / Prin de duto ’es pensa là De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
3 soffrire con fortezza d’animo, subire con coraggio e rassegnazione (gad., fod.) Ⓘ sopportare Ⓓ ertragen ◇ a) che Idî le sá, sc’ i podess, te donassi a te, che t’es tan brau da les porté che Idì l’sa, s’ i po̮dẹsse, te do̮nẹssi a tẹ che t’ ẹs tan brao̮ da lẹs po̮rtè PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia); b) che Idio le sá, sc’ i le podess fá, t’al donassi a te, che t’es tan brau da le porté cho Iddi le sa, s’ il podęsse fa, tal donessi a te, cho t’ es tan brao da le portè PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); c) se mi l podësse fè, gián te la donásse, perché te sei tán valent da le porté se mi el podesse fè, gian tela donasse, perché te sei tan valent dalle portè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Impó n él püc, che rengraziëia a Idî de tan de benefizi, atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio Impò n’elle puc’, che ringrazie a Iddì d’tangn’ d’benefizi, atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
4 provocare qualcosa, determinare un certo esito (gad. Ma 1950, grd. F 2002; Ma 1953, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ portare, causare Ⓓ verursachen ◇ a) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia / Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja / Sibbes tèl, chë dutg a t’ udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ma se sé forte, se portà vitoria / se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! Ma se se forte, se portà vitoria / se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); c) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá, porater cöci, bi, adurbi l’edl, mo porta lapró maratia y la mort Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià, pur at’r coucci, bi, addorbi l’oud’l, mo porta lapprò marattìa e la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia); d) Mal porta mal. Mal porta mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
5 calzare, vestire, avere indosso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973, amp. Q/K/F 1985, MdR) Ⓘ portare Ⓓ tragen ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) Vëigheste chësc anel d’or, ch’i porti tl dëit? Veigheste chesc’ anell d’or, ch’i porte t’l deit? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
6 fig. detto di parti del corpo, tenerle in una determinata posizione, in un determinato atteggiamento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973, amp. A 1879; Q/K/F 1985) Ⓘ portare Ⓓ tragen ◇ a) Chi che porta l cë tan drët, / ie n puere maladët. ki kę pǫ́rta̤ l txa̱ tan dra̤t, / íe m púerę ma̤la̤dá̤t. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
7 fig. con senso affine ad avere (gad. A 1879; Ma 1950, grd. Ma 1953, amp.) Ⓘ portare Ⓓ haben ◇ a) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ avei
8 rendere evidente con fatti o prove certe (gad., fas.) Ⓘ dimostrare, portare Ⓓ zeigen ◇ a) Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content / Mo soraldut portage respet; / E basta. Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content / Mo sora ‘l dut portae respet; / E basta. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); b) sce sëis ince arbandonada zënza aiüt, é pö Dî generus, os me portëis gran amur, mo maiú é l’amur ch’Idî se porta a nos intrami se seis ci arbandonada zenza aiut, è pou Dio generoso, os me porteis grang amur, mo maiŭ è l’amur ch’Iddì sè porta a nos intrami DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
9 comunicare, annunciare, trasmettere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. DILF 2013, amp. Q/K/F 1985, MdR) Ⓘ portare Ⓓ bringen, überbringen ◇ a) Co vàla? Eh! insciö, insciö. Ći portëise da nü? Da nü ne sài pa nia. Co vala? Eh! insceu, insceu. Çhi portëise da nü? Da nü ne sai pa nìa. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
10 in matematica, in un calcolo, eseguire il riporto di un numero (fas.) Ⓘ riportare Ⓓ übertragen ◇ a) Scolé: Nef e nula e nef e cinch e catordesc, scrive cater e n porte un; un e doi, trei e un cater e set undesc; n porte un Scholö: Növ ö nulla ö növ ö tschinch ö cattordes, scrivö catter ö n’pôrtö un; un ö doi, trei ö un catter ö set undesch; n portö·un ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.)
porté adalerch (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Ms 2005) Ⓘ portare Ⓓ bringen, herbringen ◇ a) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia) ◆ porté ca (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ portare qui, portare Ⓓ herbringen ◇ a) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); c) Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.) ◆ porté dant (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD [ 753 ] DLS 2002) Ⓘ dire, riferire, presentare Ⓓ vorbringen, berichten, vortragen ◇ a) spo canch’al i portâ dant les parores de Genofefa y dl conte ai geniturs, s’ ési chisc descedá fora spo cang ch’el i portā dant les parores d’Genofefa e d’l conte ai genitori, s’ eſi chisc’ descedà fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia); a) Cun na usc amabla i portâra dagnora dant a düc parores, ch’ai ne se desmentiâ lere Cuna usc’ amabile i portāla dagnara dant a duttg’ parores, ch ei nè s’ desmentiā lĕre DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia) ◆ porté fora (amp.) Ⓘ mantenere Ⓓ aufrechterhalten, bewahren ◇ a) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento / de m’aé portà fora ra pel sana Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento / de m’avé portà fora ra pel sana DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.) ◆

porté su (grd. F 2002, fas.) Ⓘ portare su Ⓓ hinauftragen ◇ a) Dapò l’à portà su un pael de la lesciva. Chest jìa ben. Dapô la portà su un paöl dellô löschivô. Chöst schiô böng. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.) ◆ porté via 1 (amp.) Ⓘ divorare Ⓓ verschlingen ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.) 2 (grd. F 2002, fas.) Ⓘ portare via, allontanare Ⓓ entfernen, forttragen ◇ a) La é jita apede un’aga. Candenó l’aga ge porta via l fus. Candöno l’aga gö pôrta via l’fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (caz.) ◆ se porté ite (amp.) Ⓘ coinvolgersi Ⓓ sich einbringen ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

porté (gad., mar., fod., LD) ↦ porté.

portè (Badia, MdR) ↦ porté.

portèr (fas., caz.) ↦ porté.

portin (gad., Badia) ↦ pueretin.

porto Ⓔ it. porto / dt. Porto 6 1833 porto (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. port Badia porto grd. port fas. porto fod. port amp. porto LD port MdR port
s.m. sg. Ⓜ porti
i francobolli e il loro costo, come tassa dovuta per il trasporto e il recapito della corrispondenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ affrancatura, porto Ⓓ Porto ◇ a) Porta chësta lëtra a la posta, e ne te desmentié de paié le porto. Porta questa lëttra a la posta, e ne te desmentié de paÿé le porto. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR).

porto (Badia, fas., amp.) ↦ porto.

porton Ⓔ deriv. di porta (EWD 5, 355) 6 1852 portungs pl. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. portun mar. portun Badia purtun grd. purton fas. porton fod. porton amp. porton LD porton
s.m. Ⓜ portons
1 grande porta di palazzo o casamento che dà sulla strada (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ portone Ⓓ Tor ◇ a) y iló stô de guardia söi portuns dl ciastel e illò stē de guardia su i purtungs d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia)
2 costruzione a forma di porta ornata con rami di conifere, nastri e iscrizioni, erette per avvenimenti festosi (gad.) Ⓘ porta trionfale Ⓓ Triumphpforte ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, / Y ci scric ch’ai á inventé. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha inventè. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) chësc carzer m’aspetâ duncue do le portun forní en flus chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ‘l portung fornì in flus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

porton (fas., fod., amp., LD) ↦ porton.

portun (gad., mar.) ↦ porton.

porus (gad., mar.) ↦ pelous.

porvé (gad.) ↦ prové.

porvè (Badia, MdR) ↦ prové.

porvia (gad., mar.) ↦ pervia.

porzel (col., amp.) ↦ porcel.

poscibel Ⓔ it. possibile ‹ POSSIBILIS (EWD 5, 362) 6 1833 posŝibl (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287)
gad. poscibl mar. poscibl Badia poscibile grd. puscibl fas. possìbol fod. poscibile col. possibile amp. poscibel LD poscibel MdR poscibl
agg. Ⓜ poscibli, poscibla, poscibles
che può essere fatto, che rientra nei limiti di una facoltà oggettiva o soggettiva (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ possibile Ⓓ möglich ◇ a) Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Iö spere pa che ël se comodëie n püch, derest ne fóssel poscibl de le bëire. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. Jeu spere pa ch’ël se comodëje ‘ǹ püc, derest ne fossl posŝibl de le bëire. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) por arjunje l’armada plü prësc ch’al é poscibl pur arjunje l’armada plou presc’ ch’el è possibile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
dut l poscibel (gad., MdR) Ⓘ del tutto, tutto il possibile Ⓓ alles Mögliche ◇ a) l’azetè con animo e resolutëza, e despò fà tüt le poscibl per fà onor a chëst stato ch’avun chirì l’accettè coǹ animo e resolutëzza, e despò fa tüt le posŝibl per fa onor a quest stato ch’avuǹ chirì DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

poscibel (amp., LD) ↦ poscibel.

poscibelmenter Ⓔ it. possibilmente 6 1878 possibilment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. poscibilmënter Badia poscibilmënter grd. pusciblmënter fod. poscibilmente LD poscibelmenter
avv.
se è possibile, potendo (gad. P/P 1966, grd. F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ possibilmente Ⓓ möglichst ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Mareo Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); b) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt, a na vita poscibilmënter descomoda, ne n’ê tan zite dal frëit ‘L mutt, dalla nascita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment, ana vita possibilment’r descomoda, nen ē tang zite dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

poscibelmenter (LD) ↦ poscibelmenter.

poscibile (Badia, fod.) ↦ poscibel. [ 754 ]

poscibilmente (fod.) ↦ poscibelmenter.

poscibilmënter (gad., Badia) ↦ poscibelmenter.

poscibl (gad., mar., MdR) ↦ poscibel.

posizion Ⓔ it. posizione ‹ POSITIŌ (EWD 5, 362) 6 1841 posiziong (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. posiziun Badia posiziun grd. posizion fas. posizion caz. posizion fod. posizion amp. posizion LD posizion
s.f. Ⓜ posizions
1 nel linguaggio militare, la zona occupata dalle truppe in corrispondenza della futura condotta di un’azione (gad.) Ⓘ posizione Ⓓ Stellung ◇ a) intan che Guelfo, (so portaermes y vedl compagn tles batalies) plü ores dalunc dal’armada tignî cun sü ciavaliers la serada te na strentöra de na val. Apëna lëde da chëra posiziun él retorné al’armada intang che Guelfo, (so portaermes, e ved’l compagn’ tles battalies) plou ores da lunc’ dall’ armada tignō cung su cavalieri la serrada tena strentura d’na val. Appena lade da chella posiziung elle r’tornè all’armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia)
2 stato fisico, morale o finanziario di qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ situazione, condizione Ⓓ Lage, Situation ◇ a) Coscì l’é vegnù n dì en se stes, che per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber Così l’é vegnù un dì en se stess, che per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba en chëra devota posiziun colles mangs tignides sou ōta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba en chëra devota posiziun DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

posizion (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ posizion.

posiziun (gad., Badia) ↦ posizion.

posoch (mar.) ↦ pesoch.

possedei Ⓔ it. possedere 6 1833 possed[i] 1 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
MdR possedëi
v.tr. Ⓜ possed, possedon, possedù
1 avere in proprietà, dominio, possesso (MdR) Ⓘ possedere Ⓓ besitzen ◇ a) Iö stënte bëin a crëie che to signur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR)
2 avere fra le proprie doti o caratteristiche (MdR) Ⓘ possedere Ⓓ besitzen ◇ a) dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô, e per chëst possedi les nezesciaries capazitês e cualitês dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò, e per quëst possed[i] les necesŝaries capacités e qúalités DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

possedëi (MdR) ↦ possedei.

posses Ⓔ it. possesso (EDW 5, 364) 6 1878 posess (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. posses Badia posses fas. possess fod. posses amp. possesso LD posses
s.m. sg.
il potere effettivo connesso alla ‘disponibilità’, ma non necessariamente alla ‘proprietà’ di un bene (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ possesso Ⓓ Besitz ◇ a) él poscibl, che n cör inozënt, pois ciafé so paraisc ’ci te n desert, y n’anima, che S’ama y S’á en posses, ciafes süa felizité t’amez ales desgrazies y meseries elle possibile, che ‘ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc’ ci teng deſert, e ‘ng n’anima, ch’S’ama e S’ à in posess, ceaffe sua felizitè t’amezz alles desgrazies e m’ſeries DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

posses (gad., Badia, fod., LD) ↦ posses.

possess (fas.) ↦ posses.

possesso (amp.) ↦ posses.

possibile (col.) ↦ poscibel.

possìbol (fas.) ↦ poscibel.

post Ⓔ POSITUS (cfr. frl. puest, GsellMM) 6 1866 post (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
gad. post mar. post Badia post grd. post fas. post caz. post fod. post, posto col. posto amp. posto LD post
s.m. Ⓜ posć
1 porzione di spazio idealmente o materialmente delimitata (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ luogo, posto Ⓓ Ort ◇ a) Cianbolfin à vardà olache l’é mìngol de post sconet, per se sentèr jù. Čanbolfin à vardà, olà ke l è mingol de post skonét, per se sentèr ʒ̉u. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); b) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 luogo destinato ad accogliere qualcuno, posizione assegnata (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ posto Ⓓ Platz ◇ a) lassö en ciasa de mi Pere él n post por os, y i vá a se le injigné pro lassou, in ciaſa d’mi Pere elle ‘ng post pur os, e i vade a s’ l’ingjignè pro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
3 occupazione, posto di lavoro (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impiego, posto Ⓓ Anstellung, Stelle ◇ a) Magari perde ence l post da Dona Chenina de jir ogni an n’outa a scoèr, e chest l’era mi mior post che aee. Magari perde enče l post da Dona Kenina de ʒ̉ir ogni an na uta a scoer, e kest l era mi miór post, ke aee. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.).

post (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ post.

posta Ⓔ it. posta (EWD 5, 365) 6 1833 posta (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. posta mar. posta Badia posta grd. posta fas. posta fod. posta amp. posta LD posta MdR posta
s.f. Ⓜ postes
locali dove il servizio postale viene espletato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ posta, ufficio postale Ⓓ Postamt, Post ◇ a) Avrëis bëin la bontè de dè lizënza, che vosta serva porte chësta lëtra a la posta? Avrëis bëiǹ la bontè de dè licënza, che vosta serva porte questa lëttra a la posta? DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR).

posta (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) [ 755 ]posta.

poster (grd.) ↦ postier.

postier Ⓔ it. postiere 6 1878 postier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. postier Badia postier grd. poster fod. postier amp. postier
s.m.f. Ⓜ postiers, postiera, postieres
addetto alla distribuzione a domicilio della corrispondenza (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ portalettere, postino Ⓓ Briefträger ◇ a) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius, y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs, e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

postier (gad., Badia, fod., amp.) ↦ postier.

posto (fod.) ↦ post.

potent Ⓔ it. potente (EWD 5, 368) 6 1856 potente (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. potënt Badia potënt grd. putënt fas. potent bra. potent fod. potente LD potent
agg. Ⓜ potenc, potenta, potentes
1 che ha un grande potere, una grande autorità o influenza (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ potente Ⓓ mächtig ◇ a) O caro bun Dî, tan potënt y zënza avarizia O caro bung Dì, tang potente e zenza avarizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); b) Ël ê potënt, sciöche le Padre. el ē potente, sceoucche ‘l Padre. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 di facoltà intellettuali o spirituali, straordinariamente sviluppato (fas.) Ⓘ potente Ⓓ stark ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

potent (fas., bra., LD) ↦ potent.

potënt (gad., Badia) ↦ potent.

potente (fod.) ↦ potent.

potestá (Badia) ↦ podestà.

potestà (amp.) ↦ podestà.

potestà (grd., fas., fod., amp.) ↦ potesté.

potesté Ⓔ it. potestà ‹ POTESTĀS (EWD 5, 368) 6 1878 potestè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. potesté Badia potesté grd. potestà fas. potestà fod. potestà amp. potestà LD potesté
s.f. Ⓜ potestés
potere, autorità inerente a una carica, o piuttosto il diritto, giuridicamente riconosciuto, all’esercizio di un potere e delle funzioni con questo connesse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ potestà Ⓓ Vollmacht ◇ a) "I Mori" - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté - i Mori gnüs a schires dala Spagna, á assalté la Francia "I Mori" - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè - i Mori gnūs a schires dalla Spagna, à assaltè la Francea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

potesté (gad., Badia, LD) ↦ potesté.

potztausend Ⓔ ted. poztausend! 6 1828 potztausend (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. potztausend
interiez.
espressione di sorpresa (grd.) Ⓘ perdinci, perbacco Ⓓ potztausend, Donnerwetter ◇ a) Ncuei de Vosta festa, / Sciaudonse drët la testa. / Stajon aliegramënter, / Potztausend sapramënt! Nkuei de Vosta festa, / Shaudonse drët la testa. / Staſhon aliegramënt, / Potztausend sapramënt! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

potztausend (grd.) ↦ potztausend.

poura Ⓔ PAVOR (EWD 5, 349) 6 1763 fè paora ‘absterreo’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. pora mar. pora Badia pora grd. pëura fas. poura caz. poura fod. poura col. paora LD poura MdR pôra
s.f. Ⓜ poures
1 stato emotivo consistente in un senso di insicurezza, di smarrimento e di ansia di fronte a un pericolo reale o immaginario (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ paura, fifa, timore Ⓓ Angst, Furcht ◇ a) Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Plëna de fistidi por pora dal invern ê Genofefa sentada söla porta dla caverna Plena d’fastidi pur pora dall’ invēr ē Genofefa sentada soulla porta d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); c) spezialmënter Conrad i periâ pordonn, de l’avëi arbandonada ala meseria te chi bosć, por pora da Golo spezialmentr Conrad i pr’iā perdon, d’l’ avei arbbandonada alla m’ſeria te chi bosc’, pur pora da Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
2 interessamento sollecito e costante per qualcuno o qualcosa; riguardo, attenzione (gad.) Ⓘ cura Ⓓ Fürsorge, Sorge ◇ a) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter, de sentimënc nobli êra cun so om n’anima y n cör, ince tl amur y tla pora grandiscima In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r, de sentimentg’ nobili ē la cung so om ‘ng n’anima e ‘ng cour, incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Y la picia möta se miritâ bëgn döta chëra pora, deach’ ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin E la piccea mutta se meritā ben dutta chella pŏra, dea ch’ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
a poura nia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ volentieri Ⓓ gern ◇ a) A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia) ◆ avei poura (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ temere, avere paura Ⓓ Angst haben, fürchten ◆ bela poura (gad.) Ⓘ cura affettuosa Ⓓ zärtliche Sorgfalt ◇ a) Intan s’â ’ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza tan inant, che les massëdles s’investî le corú cöce en sëgn ch’ara gnô indô pro sanité. Intang s’ ā ci Genofefa r’mettù in forza d’bella pora e bona assistenza tang inant, che les masselles s’ investī ‘l curù coucce in sengn’ ch’ella gnē indō pro sanitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ◆ fé poura (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fare paura, intimorire Ⓓ erschrecken, Angst machen ◇ b) i Mori ê afat desterminá, y ne fajô plü pora i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia) ◆ poura deguna (gad.) Ⓘ non preoccuparti Ⓓ keine Sorge ◇ a) Pora degöna, dopo ch’al é gnü la bona signura, me sënti iö de diesc agn plü jonn Pŏra d’guna, dopo ch’el è gnù la bona signura, m’senti iou d’disc’ angn’ plou jŏn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
paura. [ 756 ]

poura (fas., caz., fod., LD) ↦ poura.

pourët (fod.) ↦ pueret.

poussà (amp.) ↦ paussé.

povertà (fas., col., amp.) ↦ poverté.

poverté Ⓔ it. povertà ‹ PAUPERTĀS (EWD 5, 369) 6 1865 puvertà (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. poverté Badia poverté grd. puvertà fas. povertà bra. poertà, puertà fod. poverté, poerté col. povertà amp. povertà LD poverté
s.f. sg.
condizione di chi è privo di sufficienti mezzi di sussistenza o ne ha in maniera inadeguata (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ povertà Ⓓ Armut ◇ a) La puvertà y l pitl avëi a degun no i tré dant La puvertà y ‘l pitl avëi a deguŋ no jë trè dànt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) A Lienz no n é palazi ne gran signori, che se sà, ma gnanca gran povertà. A Lienz non è palázzi nè gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

poverté (gad., Badia, fod., LD) ↦ poverté.

poz Ⓔ PUTEUS (EWD 5, 369) 6 1763 potz ‘puteus’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. poz mar. poz Badia poz grd. poz fas. poz bra. poz fod. poz amp. pozo
s.m. Ⓜ poc
scavo verticale a sezione per lo più circolare, praticato nel terreno per consentire l’utilizzazione di strati acquiferi sottostanti (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Pellegrini 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ pozzo Ⓓ Brunnen ◇ a) Te mez l’ort era n poz e laìte l’à vedù un ciaf de na bela tousa Tö mez lort era un poz ö laitö la vedù un tschaf dönnô bellô touschô ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.).

poz (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod.) ↦ poz.

Poza 6 1845 Pozza (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
gad. Poza grd. Poza fas. Poza bra. Poza fod. Poza amp. Poza LD Poza
topon.
paese e comune (ora fuso con quello di vigo) nella val di fassa centrale (gad. DLS 2002, grd. P/M 1985; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pozza di Fassa Ⓓ Pozza di Fassa ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

Poza (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Poza.

pozo (amp.) ↦ poz.

pra (grd., fas., caz., bra., col., amp.) ↦ pre.

pra (grd.) ↦ pro2.

Pradac 6 1821 Pradac (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
grd. Pradac
topon.
località nel comune di ortisei (grd.) Ⓘ Pradac Ⓓ Pradac ◇ a) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

Pradac (grd.) ↦ Pradac.

pratà (col.) ↦ praté.

praté Ⓔ mhd. prâten (EWD 5, 372) 6 1833 appratades p.p. f.pl. (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. praté, apraté mar. praté Badia apratè grd. praté fas. pratèr fod. praté col. pratà amp. apratà LD praté MdR pratè, apratè
v.tr. Ⓜ prata
cuocere per azione diretta del calore, allo spiedo, sulla brace, alla graticola, al forno, in casseruola (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. G 1923, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrostire, cuocere al forno Ⓓ braten
p.p. come agg. Ⓜ pratés, prateda, pratedes
cotto per azione diretta del calore, allo spiedo, sulla brace, alla graticola, al forno, in casseruola (MdR) Ⓘ arrosto Ⓓ gebraten ◇ a) Chëstes liagnes apratades ves plajerà inće, speri. Questes liagnes [appratades] ves plaŝerà inçhie, spéri. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

praté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ praté.

pratè (MdR) ↦ praté.

pratega (fas.) ↦ pratica.

prategà (col.) ↦ pratiché.

prategar (moe.) ↦ pratiché.

prateghé (fod.) ↦ pratiché.

prateghèr (fas.) ↦ pratiché.

pratego (fod., amp.) ↦ pratich.

pratende (amp.) ↦ pretene.

pratèr (fas.) ↦ praté.

pratica Ⓔ it. pratica ‹ PRACTICA ‹ πρακτική (EWD 5, 372) 6 1844 pràtega (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. pratica mar. pratiga grd. pratica fas. pratica, pratega fod. pratica, pratega, pratiga col. pratega amp. pratega LD pratica
s.f. Ⓜ pratiches
la conoscenza, l’abilità, la prontezza dell’operare che si acquista con la consuetudine (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pratica Ⓓ Praxis, Erfahrung
avei pratica (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ essere pratico di qc. Ⓓ sich auskennen in, in etwas erfahren sein ◇ a) de ra spores de chel uro / ‘l à pì pratega de trope dera spòres de chel uro / l’a pi pràtega de tròpe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Par un che non à pratega / E che non à gnanche studià, / ‘L é un ofende ra gramatica Par un che no n’á pratega / E che no n’á gnanche studiá, / L’è un offende ra grammatica Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

pratica (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ pratica.

praticà (amp.) ↦ pratiché.

praticar (bra.) ↦ pratiché.

pratich Ⓔ it. pratico 6 1873 pratego (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. pratich grd. pratich fas. pratich fod. pratego, pratigo amp. pratego LD pratich
agg. Ⓜ pratics, pratica, pratiches
che ha esperienza e conoscenza di qualcosa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esperto, pratico Ⓓ geschickt, erfahren, in etwas erfahren sein ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo esenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.). [ 757 ] pratich (gad., grd., fas., LD) ↦ pratich.

pratiché Ⓔ it. praticare (EWD 5, 373) 6 1878 prattigà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. pratiché Badia pratighé grd. pratiché fas. prateghèr bra. praticar moe. prategar fod. pratiché, prateghé col. prategà amp. praticà LD pratiché
v.tr. Ⓜ praticheia
esercitarsi abitualmente, con continuità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ praticare Ⓓ ausüben
p.p. come agg. Ⓜ pratichés, praticheda, pratichedes
che ha esperienza e conoscenza di qualcosa (gad. P/P 1966, fas. DILF 2013) Ⓘ pratico Ⓓ geschickt, erfahren ◇ a) Sideste bun cun düc tü sudic, n’i agravé massa, dái iudizi iüsć, bugn sazerdoc, y medi praticá. Sīste bung cung duttg’ tu sudditi, n’i aggravè maſsa, dài giudizi giustg’, bongn’ Sazerdoti, e medi prattigà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); b) Chël bun vësco venerabl me dará bun consëi, porcí ch’al é pratiché assá da baié cun le spirit en pesc. Chel bung vesco venerabile m’darà bung consei, purcicch’ el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

pratiché (gad., grd., fod., LD) ↦ pratiché.

pratiga (mar., fod.) ↦ pratica.

pratighé (Badia) ↦ pratiché.

pratigo (fod.) ↦ pratego.

pre Ⓔ PRĀTUM (EWD 5, 373) 6 1763 prè ‘pratum’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. pre mar. pre Badia prè grd. pra fas. pra caz. pra bra. pra fod. pre col. pra amp. pra LD pre MdR pré
s.m. Ⓜ pres
estensione di terreno non coltivato e ricoperto d’erba (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prato Ⓓ Wiese ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) dalafora da Vich l’é le mont da Vich. Anter un muge de prees l’é le ciajae dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. Anter un muge dö pröes lö lö tschaschaö ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); d) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); e) l se troa soul desche un pèl te n pra l se troa soul deske un pel te n prà BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); f) Nos on l fen nte tablà / E i autri sul prà! Nos ongh el fengh en te tablà / E i autri sul prà! Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.); g) O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt y le bel vërt di pra en flu. O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament, e ‘l bell vert di prā in flu. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); h) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

pre (gad., mar., fod., LD) ↦ pre.

pré (MdR) ↦ pre.

prè (Badia) ↦ pre.

preà (amp.) ↦ prié.

preada (moe.) ↦ prieda.

prear (bra., moe.) ↦ prié.

precijo (fod.) ↦ prezijo.

predica (col., amp.) ↦ perdica.

predicà (col., amp.) ↦ perdiché.

pree (amp.) ↦ preve.

preè (col.) ↦ prié.

preèr (fas., caz.) ↦ prié.

preferí (gad., Badia) ↦ preferì.

preferì Ⓔ it. preferire ‹  PRAEFERRE (EWD 5, 375) 6 1833 preferësce 1 (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. preferí Badia preferí grd. preferì fas. preferir caz. preferir bra. perferir fod. preferì amp. preferì LD preferì MdR preferì
v.tr. Ⓜ preferesc
anteporre in una valutazione o in una scelta una persona o una cosa a un’altra o ad altre; prediligere (gad. B 1763; A 1879; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ preferire Ⓓ vorziehen ◇ a) Iö per me preferësce les tragedies a vigne atra raprejentaziun. / Vos pitëis dunca gën, e iö me gode a rì. Jeu per mè preferësce les tragédies a vign’atra repreŝentaziuǹ. / Vos pittëis dunca giaǹ, e jeu me gode a rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

preferì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ preferì.

preferir (fas., caz.) ↦ preferì.

preghiera Ⓔ it. preghiera 6 1807 preghiœra (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. preghiera Badia preghiera grd. preghiera amp. preghiera LD preghiera
s.f. Ⓜ preghieres
1 testo, parola o pensiero rivolto a dio, alla vergine o ai santi nell’ambito di una pratica devota (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ preghiera Ⓓ Gebet ◇ a) alzera i edli y les mans ingropades al cil y pronunziëia en gran devoziun chësta preghiera: O bun Pere en Cil! da Os vëgni iö alzela i oudli e les mangs ingroppades al ceìl, e pronunzia in grang devoziung chesta preghiera: O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) sides duncue laldé Osc sant inom, porcí che ëis ejaudí mies preghieres, ëis contenté düc i dejiders de mi cör sii dunque laldè Osc’ sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres, ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia) ☝ orazion
2 domanda, richiesta umile e pressante (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ richiesta, preghiera incessante Ⓓ Bitte, anhaltendes Gebet ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs, y respuend, che chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera. L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs, y respuend, kœ kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśoudisce ra so preghiera. El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, [ 758 ] che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera. PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); c) a süa morvëia âi aldí, coche la nobla contëssa te süa ultima lëtra i â racomané al sposo, y sön chësta generosa preghiera âl ël daidé da pere les fomenes y i fis a sua morvouia avi aldì, cocche la nobil contessa t’ sua ultima lettra i ā raccomanè allo sposo, e sung chesta generosa preghiera āle el deidè da pere les fomenes e i fiis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia) ☝ prie-

da.

preghiera (gad., Badia, grd., amp., LD) ↦ preghiera.

preié (MdR) ↦ prié.

preis Ⓔ *PRE(HE)NSUS (Kuen 1979:115-116) 6 1445 preß (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
grd. prëis †
agg. Ⓜ preisc, preisa, preises
afferrato, strinto (grd.) Ⓘ preso Ⓓ genommen ◇ a) sum prëis sum preß WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.).

prëis † (grd.) ↦ preis.

prejent Ⓔ nordit. preśente 6 1632 perseint (Proclama1632-1991:160)
gad. presënt Badia presënt grd. prejënt fas. prejent fod. prejent amp. preśente LD prejent
agg. Ⓜ prejenc, prejenta, prejentes
1 che è nel luogo di cui si parla o al quale ci si riferisce (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presente Ⓓ anwesend ◇ a) mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 che esiste o si svolge nel momento in cui si parla, nel tempo in cui si vive, o nel momento a cui ci si riferisce (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presente Ⓓ gegenwärtig ◇ a) Os su, o Signur, odôs danfora mia presënta consolaziun. Os sù, o Signur, udōs dangfora mia presente consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
s.m.f. Ⓜ prejenc, prejenta, prejentes
chi è presente (gad.) Ⓘ presente Ⓓ Anwesender ◇ a) No pité, nücia! T’á preparé le Signur na gran fortüna, bëgn che desfarënta assá da chëra, che i presënc chiló s’imaginëia No pitè, noviccea! T’ à preparè ‘l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’ imagina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
s.m. sg.
tempo, epoca, momento attuale (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presente Ⓓ Gegenwart ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia)
ester prejent (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ essere presente Ⓓ anwesend sein, dabei sein ◇ a) Ci ch’intia a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) deach’ Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja dea ch’Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ◆ tegnì prejent (gad.) Ⓘ tenere presente Ⓓ berücksichtigen, bedenken ◇ a) Tëgnetele tres presënt al pinsier y al cör, sciöche t’as imparé da nos Tegnet’l tres prejent al pingsìr e al cour, sceoucche t’has imparè da nos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

prejent (fas., fod., LD) ↦ prejent.

prejënt (grd.) ↦ prejent.

prejentà (amp.) ↦ prejenté.

prejentar (bra., moe.) ↦ prejenté.

prejenté Ⓔ it. presentare ‹ PRAESENTĀRE (EWD 5, 376) 6 1807 preschentà (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. presenté mar. presenté Badia prejentè grd. prejenté fas. prejentèr bra. prejentar moe. prejentar fod. prejenté col. presentà amp. prejentà LD prejenté
v.tr. Ⓜ prejenteia
1 far conoscere qualcuno ad altra persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presentare Ⓓ vorstellen ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.)
2 porgere offrendo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ presentare Ⓓ darreichen, überreichen, einreichen, vorlegen ◇ a) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta: / el pare, el bee, el no se fesc preà tanto l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta: / el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
se prejenté (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ apparire, presentarsi Ⓓ erscheinen, sich zeigen ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) L’é jit te cità e al se à prejentà al re. Lö schit tö tschittà ö al sö a prösentà al rö. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Che viene ca, ch’i se prejente, / I stanpioi che disc coscì Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); e) Ne se recordëise che sura les stëres él n Dî, a so tribunal se messarëise na ota presenté? Nè sè recordeiſe, che sura les ſterres elle ‘ng Dī, a sō tribunal sè messareiſe naota p’rjentè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); f) Mo intan Genofefa jô de mal en peso: te süa anima ne se presentâl degun ater presentimënt, co de messëi prësc morí Mo intang Genofefa jè d’mal in peſo: [ 759 ] t’ sua anima n’se presentale d’[g]ung at’r presentiment, che d’m’ssei presc’ morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

prejenté (grd., fod., LD) ↦ prejenté.

prejentè (Badia) ↦ prejenté.

prejentèr (fas.) ↦ prejenté.

prejentimënt (grd.) ↦ pressentiment.

prejenza Ⓔ nordit. preśenza (EWD 5, 377) 6 1875 presenza (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. presënza Badia prejënza grd. prejënza fas. prejenza caz. prejenza bra. prejenza moe. prejenza fod. prejenza amp. presenza LD prejenza
s.f. Ⓜ prejenzes
lo stare, il trovarsi, l’essere presente in un luogo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presenza Ⓓ Anwesenheit, Gegenwart ◇ a) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió me spete vendeta de la enjuria mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) Mi Signur, iö ne vëgni te tüa presënza por aspeté vendëta dla ingiüria Mi Signur, jö nẹ vagne tẹ tüa presåinza per aspettè vendatta d’la ingiüria PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) mi Seniëur, ie ne vënie te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria i Sęgnęur, ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
en prejenza de (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in presenza di Ⓓ in Gegenwart von, in Anwesenheit von ◇ a) En süa divina presënza söl ur dl’ eternité t’ assigurëii ’ci te: i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia. In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’ assigurei ci tè: i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

prejenza (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ prejenza.

prejënza (Badia, grd.) ↦ prejenza.

prejon (bra., moe., col., amp.) ↦ perjon.

prejonier (fas., amp.) ↦ perjonier.

prelat (Badia) ↦ prolot.

preme Ⓔ it. premere 6 1845 preméa 3 imperf. (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
fas. premer bra. premer amp. preme LD preme
v.intr. Ⓜ prem
fig. importare, stare a cuore (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ premere fig.Ⓓ am Herzen liegen ◇ a) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. / Chest l’era l più bel, / A ogneun ge premea so pel. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. / Kest l era l plu bel, / A ognùn je preméa so pel. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

preme (amp., LD) ↦ preme.

premer (fas., bra.) ↦ preme.

premià (col., amp.) ↦ premié.

premiar (bra.) ↦ premié.

premie (fas.) ↦ premio.

premié Ⓔ it. premiare (EWD 5, 378) 6 1878 pr’miè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
gad. premié mar. premié Badia premié grd. premië fas. premièr bra. premiar fod. premié col. premià amp. premià LD premié MdR premié
v.tr. Ⓜ premieia
ricompensare o onorare con un premio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ premiare Ⓓ belohnen, prämieren ◇ a) Domenedie aiüta, ël che é dagnora aparećé a dè aiüt a tüć i prosc e da bëin, e ch’ël premierà inće n dè, sco, da l’atra pert, ël castierà con rigor i frać e i ostinà. Domenedie ajüta, ël che é dagnóra apparecçhié a dè ajüt a tütg i proŝ e da bëiǹ, e ch’ël premierà inçhié ‘ǹ dè, sco, da l’atra pärt, ël castierà coǹ rigòr i fratg e i ostinà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); b) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada, por süa unica fedelté La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada, pur sua unica fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); c) O Berta! Sce te proes sëgn de consolé y premié l’inozënza, ci i tocarál mai en Cil? O Berta! s’ t’ proves ſengn’ d’consolè e pr’miè l’innozenza, ci i toccarale mai in Ceìl? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

premié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ premié.

premië (grd.) ↦ premié.

premièr (fas.) ↦ premié.

premio Ⓔ it. premio ‹ PRAEMIUM (EWD 5, 377) 6 1857 premio (DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8)
gad. premio Badia premio grd. premio fas. premie bra. premio moe. premio fod. premio amp. premio
s.m. Ⓜ premi
1 ricompensa attribuita per valore o merito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ premio, ricompensa Ⓓ Preis, Belohnung ◇ a) Sëgn coltivëia la tüa anima fina, / fáte dé spo i napoliuns, / incö premio a prosc mituns. Sëgn coltiva la tüa anima fina, / fate dè spo i napoliuns, / incö premio a prosc mituns. DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia); b) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
2 scherz. punizione inflitta a scopo correttivo (gad.) Ⓘ castigo Ⓓ Bestrafung ◇ a) T’as rajun, al ne pó sintí n pü’ de ligrëza, al ne n’é abl a n pü’ de destraziun; al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia, ’ci iö n’oress ester imped’ ël, y pié do so premio, che l’aspeta en l’ater monn. T’ as rejung, el nè po sintì ‘ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung; el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia, ci iou n’oress’ est’r imped’ el, è piè dō so premio, ch’l’aspetta ing l’atr mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

premio (gad., Badia, grd., bra., moe., fod., amp.) ↦ pre-

mio.

premura Ⓔ it. premura 6 1833 premüra (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. premura Badia premura fas. premura fod. premura MdR premüra
s.f. Ⓜ premures
sollecitudine motivata da interessi sentiti intensa- [ 760 ] mente (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ premura Ⓓ Sorgfalt ◇ a) Mo ël é inće tröp da inré che jënt de bassa condiziun, scemia ch’ëi ess gonot l’ocajiun, abe inće gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês Mó ël é inçhié treup da inré che ĝënt de bassa condiziuǹ, ŝemìa ch’ëi éss gonót l’occaŝiun, abbe inçhie graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) N pez parôl obediënt a sü comandi, porvâ anzi d’ascogne cun gran premura sü defec ai edli de Genofefa ’Ng pezz parōle obbedient a su comandi, purvā anzi d’ascogne cung grang premura su defettg’ ai oudli de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); c) n’anima tan devota, y trata sö cun na te premura ne devënta ria te n colp ‘ng n’anima tang d’vota, e tratta sou cuna te premura nè d’venta ria teng colp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

premura (gad., Badia, fas., fod.) ↦ premura.

premüra (MdR) ↦ premura.

premurous Ⓔ it. premuroso 6 1878 premurosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. premurus Badia premurus fas. premurous fod. premurous
agg. Ⓜ premurousc, premurousa, premurouses
di persona, pieno di premure e di attenzioni (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ premuroso, coscienzioso Ⓓ bemüht, zuvorkommend ◇ a) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt, ch’al se straverdes dales plantes da tosser, ch’al n ê pa ma iló incërch. E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt, ch’el sè straverde dalles piantes da tŏsser, ch’el n ē pa ma illò incearc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

premurous (fas., fod.) ↦ premurous.

premurus (gad., Badia) ↦ premurous.

preo (mar.) ↦ preve.

preparà (col.) ↦ preparé.

preparar (bra.) ↦ preparé.

preparazion Ⓔ it. preparazione (EWD 5, 378) 6 1878 preparaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. preparaziun Badia preparaziun grd. preparazion fas. preparazion fod. preparazion amp. preparazion LD preparazion
s.f. Ⓜ preparazions
attività, azione diretta a preparare qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ preparazione Ⓓ Vorbereitung ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Chisc é i sentimënc dl iüst en preparaziun ala mort: d’acort cun Dî, d’acort col proscim desson morí. Chisc’ è i sentimentg’ d’l giust in preparaziung alla mort: d’accordo cung Dī, d’accordo col prossimo dessung morì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

preparazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ prepara-

zion.

preparaziun (gad., Badia) ↦ preparazion.

preparé Ⓔ it. preparare ‹ PRAEPARĀRE (EWD 5, 378) 6 1832 preparà p.p. m.sg. (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. preparé mar. preparé Badia preparè grd. preparé fas. preparèr caz. preparèr bra. preparar fod. preparé col. preparà
v.tr. Ⓜ prepara
procurare, predisporre quanto è necessario per compiere una determinata azione o operazione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ preparare Ⓓ vorbereiten ◇ a) E canche l’é stat preparà la marena, i se à metù a magnèr e stèr algegres. E canche l’é stat preparà la marèna, i se ha mettù a magnèr e ster agliègres. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) No pité, nücia! T’á preparé le Signur na gran fortüna No pitè, noviccea! T’à preparè ‘l Signor na grang fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia) ☝ enjigné
ester preparé (gad.) Ⓘ essere preparato Ⓓ bereit sein ◇ a) Chësc á l’ordin scrit en man, y i boies é prepará por se taié ia le ce Chesc’ à l’ordine scritt in mang, e i boies è preparà pur sè taiē ìa ‘l ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia) ◆ se preparé (gad., fas.) Ⓘ prepararsi Ⓓ sich vorbereiten ◇ a) Canche l’é not l se prepara endò a ciapar le legnade. Chan chö lö nôt al sö prepara undò a tschappar lö löniadö. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); b) cuindi s’ára trat daimpró la crusc, ch’ara â metü sö tl ander, y se preparâ al fatal momënt quindi s’ àla tratt daimprò la crusc’, ch’ella ā m’tù sou t’l and’r, e sè praparā al fatal moment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

preparé (gad., mar., grd., fod.) ↦ preparé.

preparè (Badia) ↦ preparé.

preparèr (fas., caz.) ↦ preparé.

prepotent Ⓔ it. prepotente 6 1862 prepotente (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. prepotënt grd. preputënt fas. prepotent fod. prepotent amp. prepotente
agg. Ⓜ prepotenc, prepotenta, prepotentes
detto di chi tende a imporsi a ogni costo sugli altri, a far prevalere il proprio punto di vista, la propria volontà, il proprio interesse (grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ prepotente Ⓓ anmaßend ◇ a) e senza gnanche dì: ’ ’con grazia, śente’ ’ / sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente e senža gnanche di: "con gražia, zente" / sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
s.m. Ⓜ prepotenc, prepotenta, prepotentes
persona che tende a imporsi a ogni costo sugli altri, a far prevalere il proprio punto di vista, la propria volontà, il proprio interesse (amp.) Ⓘ prepotente Ⓓ anmaßender Mensch ◇ a) Da conbate aré col fariseo / col rico, el prepotente duto l dì / aré da struscià, ce mai cardeo? Da combate avarè col fariseo / col rico, el prepotente dut’ al dì / avarè da struscià, ce mai cardeo? DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

prepotënt (gad.) ↦ prepotent.

prepotent (fas., fod.) ↦ prepotent.

prepotente (amp.) ↦ prepotent.

preputënt (grd.) ↦ prepotent.

prësc (gad., mar., Badia, grd.) ↦ prest.

prescia Ⓔ *PRESSIA (EWD 5, 379) 6 1844 prèsca (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. prescia mar. prescia Badia prescia grd. prëscia fas. prescia bra. prescia fod. prescia col. pressa amp. prescia LD prescia
s.f. sg.
necessità o desiderio di fare presto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fretta, urgenza Ⓓ Hast, Eile ◇ a) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 [ 761 ] (amp.); b) A. Olà vasto po con tanta prescia? B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia, perché no aon più lat per chi peres pìciui. A. Olà vastu po cun tantô preschô B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô, pörchö no aong più lat per chi pöres pitschui. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.); c) Cun prescia ál duncue arbandoné l’armada Cung pressa àle dunque arbandonè l’armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); d) Y söla domanda, porcí ch’al â na te prescia, dijôl: I pënsi ala crusc de chi che desson jí a consolé. E soulla dimanda, purcicch’ el ā na te prescea, dijōle: I pengſe alla crusc’ d’chicche dessung jì a consolè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

prescia (gad., mar., Badia, fas., bra., fod., amp., LD) ↦

prescia.

prëscia (grd.) ↦ prescia.

presciapech (fas., caz., bra.) ↦ presciapuech.

presciapöch (moe.) ↦ presciapuech.

presciapüch (gad., mar.) ↦ presciapuech.

presciapuech Ⓔ nordit. pressapoco (EWD 5, 411) 6 1870 press’ a puoc (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. presciapüch mar. presciapüch grd. prësciapuech fas. presciapech caz. presciapech bra. presciapech moe. presciapöch fod. presciapuoch col. pressapuoch amp. prespoco LD presciapuech
avv.
all’incirca, più o meno, approssimativamente (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pressappoco Ⓓ ungefähr ◇ a) La jent se contenta. A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col. La jent se contenta. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

presciapuech (LD) ↦ presciapuech.

prësciapuech (grd.) ↦ presciapuech.

presciapuoch (fod.) ↦ presciapuech.

prescrí (gad., Badia) ↦ prescrive.

prescrì (grd., MdR) ↦ prescrive.

prescrie (amp.) ↦ prescrive.

prescrive Ⓔ it. prescrivere (EWD 6, 156) 6 1833 prescrì 3 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. prescrí Badia prescrí grd. prescrì fas. prescriver fod. prescrive amp. prescrie LD prescrive MdR prescrì
v.tr. Ⓜ prescriv, prescrivon, prescrit
ordinare, stabilire, spec. di norme che non devono essere trasgredite (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prescrivere Ⓓ vorschreiben ◇ a) i consola, i instruësc, i conforta, in soma che i fej tüt ći che prescrî nosta santa religiun i consola, i instruësc, i conforta, iǹ somma ch’i feŝ tüt çhi che prescrì nosta santa religiuǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

prescrive (fod., LD) ↦ prescrive.

prescriver (fas.) ↦ prescrive.

presënt (gad., Badia) ↦ prejent.

presentà (col.) ↦ prejenté.

presenté (gad., mar.) ↦ prejenté.

preśente (amp.) ↦ prejent.

presentiment (fas., fod.) ↦ pressentiment.

presentimënt (gad., Badia) ↦ pressentiment.

presenza (amp.) ↦ prejenza.

presënza (gad.) ↦ prejenza.

prespoco (amp.) ↦ presciapuech.

pressa (col.) ↦ prescia.

pressapuoch (col.) ↦ presciapuech.

pressentì Ⓔ it. presentire 6 1844 presentì (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
amp. pressentì
v.tr. Ⓜ pressent
prevedere confusamente, intuire in modo vago (amp.) Ⓘ presentire, presagire Ⓓ ahnen ◇ a) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

pressentì (amp.) ↦ pressentì.

pressentiment Ⓔ it. presentimento 6 1878 presentiment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. presentimënt Badia presentimënt grd. prejentimënt fas. presentiment fod. presentiment
s.m. Ⓜ pressentimenc
previsione vaga e confusa, di solito non lieta e associata a stati di apprensione, turbamento (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ presentimento Ⓓ Vorahnung ◇ a) te süa anima ne se presentâl degun ater presentimënt, che de messëi prësc morí t’sua anima n’se presentale d’[g] ung at’r presentiment, che d’m’ssei presc’ morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); b) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

prest Ⓔ PRAESTŌ (EWD 5, 379) 6 1763 all’i prest da schi ‘sollicitus’; preest ‘brevi’; schi praest ‘ire cito, celeriter’ (Bartolomei1763-1976:68, 93, 97)
gad. prësc mar. prësc Badia prësc grd. prësc, prëst fas. prest caz. prest bra. prest moe. prest fod. prëst col. prest amp. presto LD prest MdR prëst
avv.
1 poco meno che, per poco non (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, fas., fod., MdR) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) se aur da nef l’usc e vegn ite Dona Chenina. Enlouta prest ge restèa fora a duc l fià a veder la beleza de sta femena. se aur da nef l uš e ven ite Dona Kenina. In la uta prest ğe restea fora a duč l fià a veder la beleʒa de sta femena. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); d) Mia bona uma, cotan mudada, che sëis a se ciaré: i se conësci prësc apëna plü. Mia bona uma, cutang mudada, ch’seis a sè ciarè: i sè conesce presc’ appena plou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); e) Al n mör prësc vigni de un o l’ater El ‘ng mour presc’ vigne dè ung o l’at’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
2 immediatamente, prontamente, senza indugiare (gad., grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ subito Ⓓ sofort, gleich, alsbald ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. Præst kœ la segniœura l’a udù, s’ a la fatt maruöja PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Sce mei la dij per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? She mei la dish per finta: no! / Ne muesses [ 762 ] tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); d) l’à lascià jù al più picol mago. Chest l’é jit bon en ju ma prest l’à scomenzà a zigar che l’à freit e che se lo tirasse su. la lassà schu al più picol mago. Chöst lö schit bon un schu mô pröst la scomenza a zigàr, chö la freit ö chö se lo tirassö su. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); e) Chëla che toma sula streda ie chëi, che la scota su, ma prëst do vën l malan, y i la tol dal cuer Chëlla chë toma sulla strèda jè chëi, chë la scota su, ma prëst dò vëŋ ‘l malàŋ, y jë la tol dal cuer VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
3 fra poco, entro breve tempo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presto Ⓓ bald ◇ a) Po dirala: cëla vé / Chësc dij prëst de maridé. / Lasceme inant unì! / Posse pa bën mo te l dì. Po dirala: ciëla ve / Kësh dish prëst de maridè. / Lasheme inant unì! / Posse pa bën mo tel di. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ma se ra và coscì, me par che presto / calche spegazo in sto paes se sente… Ma se ra va coscí, me par che presto / calche spegažo in sto paeš se sente… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) Mo ci fejon pa cui üs? te l’odaras prësc; intan ciara do gonot cun atenziun, mo aziché n’i poste pa mai. Mo ci fejung pa cui ūs? Tl’ udaras presc’; intang ciara dō gonot cung attenziung, mo azzichè n’i poste pa mai. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
4 velocemente, rapidamente (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986, MdR) Ⓘ in fretta Ⓓ schnell ◇ a) Oh, chëstes vedles à pa na pel stranciosa ëles; ëles ne mör pa insciö prëst. O, questes vedles ha pa ‘na pél stranćiosa ëlles; ëlles ne meur pa insce[u] prëst. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); b) l é caminé prëst ju per la sciala, e i’ và ncontra l’è caminè prast giu per la sala, e gli va incontra DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); c) Primo d’an ‘l é presto ca Primo d’an l’e presto ca DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) l sgola n toch più prest che l’ègua. el sgola un tok più prest ke l egua. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); e) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafé No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); f) Cun chëstes osservaziuns liarëise prësc saurí döt le liber. Cung chestes osservaziungs liereise presc’ saurì dutt ‘l liber. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); g) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt, por arjunje l’armada plü prësc ch’al é poscibl. Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt, pur arjunje l’armada plou presc’ ch’el è possibile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
interiez.
incitamento a fare in fretta (fas., amp.) Ⓘ presto Ⓓ schnell ◇ a) Mo zirolave! Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’i grigne i joegn mac. Mo tzirolave! Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) Presto anpezane ch’el pioan ‘l é ca Presto Ampezzane ch’el Piovan l’é cà DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
bel prest (grd.) Ⓘ in fretta Ⓓ schnell ◇ a) Po diral: puere mut. / Dì bel prëst y ne fé tan giut! - / Sci, seniëur, l foss lier dì, / Ma dirëis’a bën de sci? Po diral: puere mut. / Di bel prëst i ne fe tan giut! - / Shi, seniëur, l foss liër di, / Ma dirëisa bën de shi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.).

prest (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ prest.

prëst (grd.) ↦ prësc.

presto (amp.) ↦ prest.

presume Ⓔ it. presumere 6 1873 presume 3 (Anonim, Monumento1873:2)
amp. presume
v.tr. Ⓜ presum, presumon, presumù
supporre, ritenere, credere in base a determinati elementi o indizi (amp.) Ⓘ presumere, supporre Ⓓ vermuten, meinen ◇ a) Ma ades ‘l é duto outro, - / ‘L é tornà capocomun; - / E se firma tropo un outro / Par el, che ‘l no presume. Ma adés l’é duto autro, / - L’é torná Capo Comune; / - E se firma troppo un autro / Par el, ch’el no presume. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

presume (amp.) ↦ presume.

pretënde (Badia, MdR) ↦ pretene.

pretende (fod.) ↦ pertende.

preténder (moe.) ↦ pretene.

pretene Ⓔ it. pretendere ‹ PRAETENDERE (EWD 5, 381) 6 1833 pretënd 6 (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
gad. pretëne mar. pretëne Badia pretënde grd. pertënder fas. pertener caz. pertender bra. partener moe. preténder fod. pertende, pretende amp. pratende LD pertene MdR pretënde
v.tr. Ⓜ preten, pretenon, pretenù
1 volere con decisione qualcosa di cui si ritiene di avere diritto (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pretendere Ⓓ beanspruchen, verlangen ◇ a) E agnó el pretende, / I disc, anche doa otes, / El pagamento, s’intende, / Par zerta so fotes. E agnó el pretende, / I disc, anche doa óttes, / El pagamento, s’ intende, / Par certa só fottes. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
2 sostenere, asserire qualcosa che contrasta con la realtà (MdR) Ⓘ pretendere Ⓓ behaupten ◇ a) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

pretëne (gad., mar.) ↦ pretene.

pretura Ⓔ it. pretura 6 1858 Pröturo (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
gad. pretura grd. pretura fas. pretura bra. pretura fod. pretura
s.f. Ⓜ pretures
organo giudiziario retto dal pretore; uffici e sede di tale magistratura (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005) Ⓘ pretura Ⓓ Amtsgericht ◇ a) se rua a Vich, al più bel scito de Fascia, l’à cent ciase e la pretura sö ruo a Vic, al più bel schito dö Fassa la tschent tschiasö ö la Pröturo ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

pretura (gad., grd., fas., bra., fod.) ↦ pretura.

preve Ⓔ PRAEBITER (invece di PRESBYTER) ‹ πϱεσβύτεϱος (EWD 5, 397) 6 1763 prou ‘sacerdos’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. prou mar. preo Badia prô grd. preve fas. preve caz. preve bra. preve moe. preve fod. preve col. preve amp. pree LD preve [ 763 ] MdR prô
s.m. Ⓜ previ
ministro del culto della chiesa cattolica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prete Ⓓ Priester ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) infinamai chisc proi ne pò se parè de mëte sö ćize cosses nöies infinamai quiŝ prói ne pò se parè de mëtte seu çhiz[e] cosses neujes DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR); d) Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); e) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); f) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); g) O jide magari t’ Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou O jide magari t’ Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fosses un prô PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); h) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i ‘l vorea pioan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); i) Almanco i preve ava da capì chel tant. Almanco i preve ava da capì chel tant. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); j) Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

preve (grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ pre-

ve.

preziëus (grd.) ↦ prezious.

prezijo (fod.) ↦ prezis.

prezio Ⓔ it. prezzo 6 1844 prèz̄o (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. prezio
s.m. Ⓜ prezi
l’equivalente in unità monetarie di un bene o di un oggetto, di un servizio o di una prestazione (amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ prezzo Ⓓ Preis
a prezio rot (amp.) Ⓘ a bassissimo prezzo Ⓓ zum Spottpreis ◇ a) El ‘l à ‘l grano a prezio roto / e ‘l lo vende a marza usura El l’a ‘l grano a prèz̄o roto / e ‘l lo vènde a marz̄a uzura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
priesc.

prezio (amp.) ↦ prezio.

prezios (amp.) ↦ prezious.

prezious Ⓔ it. prezioso (EWD 5, 388) 6 1878 prezioso (DeclaraJM, MaringSopplà1878:3)
gad. prezius mar. prezius Badia prezius grd. preziëus fas. prezious fod. prezious amp. prezios LD prezious
agg. Ⓜ preziousc, preziousa, preziouses
di cosa o persona cui si riconoscono pregi o valori notevoli, spesso sottolineati dalla rarità o anche accresciuti dalle scarse disponibilità del momento (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prezioso, pregiato Ⓓ kostbar ◇ a) N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité ’Ng per, pardisa! tang prezioso / È na vera raritè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); b) vigni preziosa virtú, che fornësc l’anima de na jona vigne preziosa virtù, che fornesc’ l’anima dena jona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) fornimënc i plü ric y preziusc che slomina sciöche les stëres fornimentg’ i plou ricc’ e prezioſi, che slumina sceoucche les sterres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

prezious (fas., fod., LD) ↦ prezious.

prezipità (amp.) ↦ prezipité.

prezipitanza Ⓔ it. precipitanza 6 1878 precipitanza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. prezipitanza Badia prezipitanza
s.f. sg.
fretta o sollecitudine eccessiva e sconsiderata (gad.) Ⓘ precipitanza Ⓓ übertriebener und gedankenloser Eifer ◇ a) Impó i prëii pordonn por tüa prezipitanza: da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada Impò i prei perdon pur tua precipitanza: da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

prezipitanza (gad., Badia) ↦ prezipitanza.

prezipitar (bra.) ↦ prezipité.

prezipité Ⓔ it. precipitare 6 1878 prezipità p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73)
gad. prezipité Badia prezipité fas. prezipitèr bra. prezipitar amp. prezipità
v.tr. Ⓜ prezipiteia
far cadere rovinosamente dall’alto, scaraventare (gad.) Ⓘ precipitare Ⓓ stürzen ◇ a) mo chi che ne l’ascolta y ne jará do ad Ël, n’odará mai le Cil, mo sará prezipitá te n frignun de tormënc mo chicche n’ ‘l ascolta e nè jarà dō ad El, n’udarà mai ‘l Ceìl, mo sarà prezipità teng frignung d’tormentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

prezipité (gad., Badia) ↦ prezipité.

prezipitèr (fas.) ↦ prezipité.

prezipitous Ⓔ it. precipitoso 6 1878 prezipitŭs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. prezipitus Badia prezipitus
agg. Ⓜ prezipitousc, prezipitousa, prezipitouses
che agisce d’impulso; che denota o riflette scarsa ponderazione; che si muove con moto rapido e impetuoso, per lo più dall’alto verso il basso (gad.) Ⓘ precipitoso Ⓓ voreilig ◇ a) O gornede na ota osc sënn infelize prezipitus, ne n’ëise bele albü plü gonot gauja da se pentí por chël? O gornede na ota osc’ senn infelize prezipitŭs, nen aiſe bell’ aibù plou gonot gausa da sè pentì pur chel? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

prezipitus (gad., Badia) ↦ prezipitous.

prezipize Ⓔ it. precipizio 6 1878 prezipizio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. prezipize Badia prezipize fas. prezipizie bra. prezipizio fod. prezipizio
s.m. Ⓜ prezipizi
luogo scosceso, ripido, dirupato, dal quale si può facilmente cadere, o nel quale si può precipitare (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ preci[ 764 ] pizio Ⓓ Abgrund ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) y i dá n’atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecios fosc, ciamó ciariá de nëi i dà ‘ng atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecceŏs fosc’, ciamò ciarià d’nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

prezipize (gad., Badia) ↦ prezipize.

prezipizie (fas.) ↦ prezipize.

prezipizio (bra., fod.) ↦ prezipize.

prezis Ⓔ it. preciso 6 1873 preziso (Anonim, Monumento1873:1)
fas. prezis moe. preziso fod. prezijo, precijo amp. preziso
avv.
in modo dettagliato, con abbondanza di particolari (fas. DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002) Ⓘ esattamente, precisamente Ⓓ genau ◇ a) Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea proà. Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☝ avisa.

prezis (fas.) ↦ prezis.

preziso (moe., amp.) ↦ prezis.

prezius (gad., mar., Badia) ↦ prezious.

priada (Badia) ↦ prieda.

prié Ⓔ PRECĀRĪ (EWD 5, 384) 6 1763 priè ‘supplico, exoro, oro, precor, rogo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. perié mar. perié Badia prié grd. prië fas. preèr caz. preèr bra. prear moe. prear fod. perié col. preè amp. preà LD prié MdR preié
v.tr. Ⓜ preia
1 rivolgersi a dio, alla divinità, con le parole o il pensiero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ beten ◇ a) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) So pere donca và fora e l preia. So pére donca va fora e ‘l preja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) sc’ël prëia Domenedie vigne dé, ch’ël l’aiüte, ël, ch’à impermetü de dè a vignun che le prëia, süa grazia ŝ’ ël prëya Domenedie vigne dé, ch’ël l’ajüte, ël, ch’ha impermettü de dè a vignuǹ ché le prëÿa, süa grazia DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); d) Craion: Viva el nosc pioan! / Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! / Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Al periâ por ël, por nos, / I orun bun ch’al é tan pros. Al përià por Al, por nòs, / I’ orung bung ch’Al ë tang pròs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); f) A i odëi tremorâ Genofefa, y col pice en brac se mëtera söi jenëdli a perié. A i udei tromorā Genofefa, e col picce in bracc’ sè mettela su i jonedli a priè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); g) cui edli al cil y les mans tignides sö, prëiera en chësta manira cui oudli al ceìl e les mangs tignides sou, preiela in chesta maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); h) Medemamënter tignî sö les mans Genofefa y en posiziun devota periâra verso Cil Medemmamentr tignō sou les mangs Genofefa e in posiziung d’vota priāla verso Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
2 scongiurare, chiedere qualcosa come una grazia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ bitten ◇ a) ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ma ël se à dessenà y ne ulova jì ite. Si pere eder ie unì ora, y à scumencià a l prié. Ma el se ha desená y ne ulóva schi ite. Si pére èdr joe uni ora, y ha scomenzá a ‘l prié. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Iö te prëie, ne fà nia sënza le consëi de le dotur, acioche ne te te dezipes inćiamò de plü. Jeu te prëÿe, ne fà nìa sënza le consëi de le Dottur, acćioche ne te te decipes inçhiamò de plü. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); d) finché ‘l é vegnù fora so pare e ‘l à scomenzà a ‘l preà finché le vegnù fora so pare e l’ha scomenzà al preà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Chi él? Na pera pìciola che ve prea de lasciarla daìte. chi öl. Nô pöra pitschola chö vö pröa dö lassarla da ite. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.); f) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); g) I crescea el salario / E i lo preaa che ‘l staghe. I cresceva el salario / E i lo preava ch’el staghe. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); h) I te prëii, che te m’ejaudësces, ch’iö ne n’ó porté al’eternité le minim rancur ite preie, che t’ m’esaudesses, ch’iou nen ò portè all’ eternitè ‘l minimo rancore DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); i) Genofefa ne zed ciamó, mo sighita a perié y sconjuré Genofefa ne’ zed’ ciamò, mo seghita a priè e scongiuré DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
3 rivolgersi a qualcuno chiedendo qualcosa con umiltà e sottomissione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ bitten ◇ a) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No mé la vedla Lula / Per ve prië de pan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No me la vedla Lula / Per ve prië de pan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) L plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Ma l se à embasteà, e no volea jir ite. So père é vegnù fora, e l’à scomenzà a preèrlo. Ma ‘l se à inbasteá, e no voléa shir ite. So père è vegnú fora, e l’á scomenzá a preérlo. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) Scé, scé, prëia pö demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide jö Sotrù, ch’ël te dëida pa bëin ël Ŝé, ŝé, prëÿa peu demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide ĝeu Sottrù, ch’ël te dëida pa bëiǹ ël DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); e) N’outa l’era n om, che l’aea doi fenc, e l più jon de chisc, stuf de stèr a cèsa coi sie, l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt, che ge tochèa Una òuta l’era ung ong, che l’aèa doi fencc, e ‘l plu jong de chisc, stuf de stèr a cièsa coi sìe, l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt, che ghiè tocchèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); f) Sön chësc se dessënel y ne n’ó plü jí en ciasa, a tan che á spo messü gní fora so pere a le perié Seù in cast se desan’l e ne n’ò pleù gì in ciàsa, a tang che ha despò msè gnì fòra so père al priè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); g) ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); h) L’aea ciapà na forza per sie omegn. L’à preà l maester che el lo la- [ 765 ] sciassa far n bachet de fer. Laöa tschappà no fôrzô per siö ômein. La pröà l’maöster chö öl lo laschössö far un baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); i) per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele che come sente te vegn fat a ti per soddisfazion de sta offesa te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); j) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me), mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me), ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); k) Idî ne se lascia perié debann, canche la nezescité é al somo é l’aiüt le plü daimpró. Iddì nè sè lascea p’riè d’ban, cangche la necessitè è al sommo è l’aiut ‘l plou da imprò. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
4 chiedere per cortesia, invitare cortesemente a fare qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ bitten ◇ a) Vign’ota, ch’iö avrà l’onur de rajonè con vos, vorunse pa dagnora baié talian. Iö ne m’infidâ pa a ves preié de chëst favur. Vign’óta, ch’jeu avrà l’onur de raĝionè coǹ vos, vorunse pa dagnóra bajé taliaǹ. Jeu ne m’infidâ pa a ves preÿé de quest favur. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ‘l non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo ", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) el pare, el bee, el no se fesc preà tanto, / ra tosa ra fesc finta, ma no stenta… el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto, / ra tosa ra fesh finta, ma no stenta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) I discepuli, che no ntendova sta parabula, à prià si Maester, ch’ël la ulëssa spieghé. I discepoli, chë no intendòva sta paràbola, hà prià si Maester, ch’ël la ulëss spieghè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
prié bel (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pregare con insistenza Ⓓ flehen, inständig bitten ◇ a) ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

prié (Badia, LD) ↦ prié.

prië (grd.) ↦ prié.

prieda Ⓔ deriv. di prié (EWD 5, 384) 6 1856 priada (PlonerM, Erzählung5BAD1856:26)
gad. periada mar. periada Badia priada moe. preada fod. periada
s.f. Ⓜ priedes
domanda, richiesta umile e pressante (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ preghiera incessante, richiesta Ⓓ anhaltendes Gebet, Bitte ◇ a) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs y respogn, che chësta foss na bona gauja por speré, ch’Idî ejaudiss süa periada. ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs e raspogn, che quësta foss ‘na bona gauŝa per (p’r) speré, ch’Iddie eŝaudiss sùa priada. PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); b) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs, y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada. Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs, y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.) ☟ preghiera.

priesc Ⓔ PRETIUM (EWD 5, 388; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’prEti-u) 6 1833 pri[e]ŝ (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246)
gad. prisc mar. prisc Badia prisc grd. priesc fas. priesc fod. priesc LD priesc MdR priesc
s.m. Ⓜ priesc
l’equivalente in unità monetarie di un bene o di un oggetto, di un servizio o di una prestazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prezzo Ⓓ Preis ◇ a) Diesc reinesc é le solito priesc. Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR)
a bon priesc (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ a buon prezzo Ⓓ billig, günstig ◇ a) Chëst n’é nia tröp ël, ëla é a bun priesc. Quëst n’é nia treup ël, ëlla é a buǹ pri[e] ŝ. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR) ◆ a pri-

esc (MdR) Ⓘ caro Ⓓ teuer ◇ a) B. Le lin serà pa bel ël chësta ota? / A. Bel, bel, mo ël é pa inće a priesc. B. Le liǹ serà pa bel ël questa óta? / A. Bel, bel, mó ël é pa inçhie a pri[e]ŝ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR)
prezio.

priesc (grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ priesc.

prigo Ⓔ PERĪCULUM (EWD 5, 385) 6 1878 prigo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. prigo mar. prigo Badia prigo
s.m. Ⓜ prighi
circostanza, situazione o complesso di circostanze che possono provocare un grave danno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ pericolo Ⓓ Gefahr ◇ d) n iade lunch, de fadia y plëgn de prighi; mo Idî te dará la man ‘ng iade lunc, d’fadìa e plengn’ d’prigoi; mo Iddì tè darà la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); e) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sc’al manacia ince val’ prigo a fa d’l bengn’ nè dessung avei pora, s’el manaccea incie val prigo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
pericul.

prigo (gad., mar., Badia) ↦ prigo.

prigolous Ⓔ deriv. di prigo (EWD 5, 385) 6 1878 prigurùs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. prigorus
agg. Ⓜ prigolousc, prigolousa, prigolouses
di quanto implica una minaccia costante per l’integrità e la sicurezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ pericoloso Ⓓ gefährlich ◇ a) i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo, y perié de la delibré da n uomo tan prigorus i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo, e priè d’la deliberè da ‘ng uomo tang prigurùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

prigorus (gad.) ↦ prigolous.

prijé (grd.) ↦ aprijé.

prijonier (gad., mar., Badia, fod.) ↦ perjonier.

prim (grd., moe., col.) ↦ prum.

prima (grd., moe., col., amp.) ↦ pruma.

primissar Ⓔ it. primissario 6 1873 Primissario (Anonim, Mo[ 766 ] numento1873:2)
amp. primissario
s.m. Ⓜ primissars
prete incaricato di dire la prima messa mattuttina e fare scuola (amp. C 1986) Ⓘ primissario Ⓓ Frühmesser ◇ a) Aon el Primissario / Che podea tegnì scora / Col istesso onorario / Che ‘l à anche ora Aon el Primissario / Che podéa tegni scora / Coll’ istesso onorario / Che l’á anche ora Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

primissario (amp.) ↦ primissar.

primiziant Ⓔ dt. Primiziánt (EWD 5, 408) 6 1875 Primiziante (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. primiziant Badia primiziant grd. primiziant fod. primiziánt col. primiziante LD primiziant
s.m. Ⓜ primizianc
sacerdote appena ordinato che celebra la sua prima messa (gad. Ma 1950, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sacerdote novello Ⓓ Primiziant ◇ a) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies, / Mo dla Chiesa militanta Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Sö Signurs Primizianc, / La Viva azetede incö Sou Signori Primizianti, / La Viva accettede ingcou DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia); c) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da noza; le significat intenunse saurí All’Offertorio, all’offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da nozza; l’significat intenungse saorì PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

primiziant (gad., Badia, grd., LD) ↦ primiziant.

primiziánt (fod.) ↦ primiziant.

primiziante (col.) ↦ primiziant.

primò (fas.) ↦ permò.

prin (amp.) ↦ prum.

principale (Badia) ↦ prinzipal.

prinzip Ⓔ deutsch Prinzip / nordit. prinçipio ‹ PRINCIPIUM (EWD 5, 386) 6 1763 proenzipi ‘initio’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. prinzipio Badia prinzipio fas. prinzip, prinzipio fod. prinzipio
s.m. Ⓜ prinzips
tempo, fase iniziale, prime mosse di qualcosa (gad. B 1763; Ma 1950, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ principio Ⓓ Beginn, Anfang ◇ a) Y canch’ara se confortâ söl prinzipio dl’aisciöda a odëi n ragio de sorëdl, che trapassâ chëra caverna, scraiâra plëna de ligrëza: O mi bun Signur! E cang ch’ella se confortā soul prinzipio d’la insceūda a udei ‘ng raggio d’sored’l, ch’trappassā chella caverna, scraiāla plena d’ligrezza: O mi bung Signur! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
sul prinzip (fod.) Ⓘ in principio, all’ inizio Ⓓ am Anfang ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

prinzip (fas.) ↦ prinzip.

prinzipal Ⓔ it. principale (EWD 5, 386) 6 1878 prinzipai pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. prinzipal Badia principale grd. prinzipel fas. prinzipèl fod. prinzipal LD prinzipal
agg. Ⓜ prinzipai, prinzipala, prinzipales
che ha il maggior rilievo o la maggior importanza (contrapposto a secondario o accessorio) (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ principale Ⓓ hauptsächlich ◇ a) Le grof cunta en cört i fac prinzipai dla storia ‘L grof cunta in curt i fattg’ prinzipai d’la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

prinzipal (gad., fod., LD) ↦ prinzipal.

prinzipalmenter Ⓔ it. principalmente (EWD 5, 386) 6 1833 principalmëntr (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. prinzipalmënter Badia prinzipalmënter fas. prinzipalmenter MdR prinzipalmënter
avv.
in primo luogo, soprattutto, specificamente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, fas. R 1914/99; Mz 1976, MdR) Ⓘ principalmente Ⓓ insbesondere, hauptsächlich ◇ a) E podun crëie, ch’ël, tant con chëst che con chël, ne chir ater che nost bëin, le bëin prinzipalmënter de nosta anima. E poduǹ crëÿe, ch’ël, tant coǹ quëst che coǹ quël, ne chir atr che nost bëiǹ, le bëiǹ principalmëntr de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR).

prinzipalmenter (fas.) ↦ prinzipalmenter.

prinzipalmënter (gad., Badia, MdR) ↦ prinzipalmen-

ter.

prinzipel (grd.) ↦ prinzipal.

prinzipèl (fas.) ↦ prinzipal.

prinzipessa Ⓔ nordit. prinçipessa 6 1858 prinzipessa (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3)
Badia prinzipëssa caz. prinzipessa bra. prinzipessa fod. prinzipessa amp. prinzipessa
s.f. Ⓜ prinzipesses
titolo spettante alla sovrana di un principato, alla moglie e alla figlia di un principe e alla figlia di un re (Badia, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, fod. Ms 2005) Ⓘ principessa Ⓓ Prinzessin ◇ a) Canche l’é stat varì l va jun ort e l veit la prinzipessa che va a spas. Chan chö lö stat varì al va schun ort öl veit la prinzipessa chö va a spas. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); b) anzi dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina (inlaota nominân insciö ince les prinzipësses) por spidl de devoziun anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) pur spidl de devoziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); c) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes, ne n’ê plü capaze de resiste tl cröde de chëra caverna mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes, nen’ ē plou capaze d’resistè t’ l crude d’chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

prinzipessa (caz., bra., fod., amp.) ↦ prinzipessa.

prinzipëssa (Badia) ↦ prinzipessa.

prinzipio (gad., Badia, fas., fod.) ↦ prinzip.

prisc (gad., mar., Badia) ↦ priesc.

pristl Ⓔ dtir. pristl ‘Brüstlein’ (Lardschneider 1933:122) 6 1821 pristl (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
grd. pristl
s.m. Ⓜ pristli
fazzoletto del costume femminile gardenese che si porta sul petto (grd. L 1933) Ⓘ foulard Ⓓ Brusttuch
juré pro l pristl (grd.) Ⓘ giurare solennemente Ⓓ feierlich schwören ◇ a) Ie te jure pra mi pristl, / Va damanda bera Cristl Ie te ʃhure pra mi pristl, / Va damanda bera Kristl PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

pristl (grd.) ↦ pristl.

pro1 Ⓔ nordit. prò ‹ PRŌDE (EWD 5, 389) 6 1833 prò (DeRüM, TütParecé1833-1995:254)
gad. pro mar. pro Badia pro grd. pro fas. pro fod. pro amp. prò MdR pro
s.m. sg.
desiderio di mangiare (gad., amp. C 1986) Ⓘ appetito Ⓓ Appetit
bon pro (gad., amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, MdR) [ 767 ] Ⓘ viva, cincin, salute Ⓓ Prosit, Prost, zum Wohl ◇ a) Eviva a vos! / Bun pro ves feje! Evviva a vos! / Buǹ prò ves feŝe! DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); b) "Bun pro" dijel, sc’orëis resté ostinada t’osta matité "Bung prō" disc’ l, s’ ureis restè ostinada t’ osta mattitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia).

pro (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., MdR) ↦ pro1.

pro2 Ⓔ PROPE (EWD 5, 390) 6 1763 pro mè ‘mihi, me, meum’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. pro mar. pa Badia pro grd. pro, pra fas. pro fod. pro LD pro MdR pro
prep.
1 vicino a, accanto a (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ presso Ⓓ nahe, bei ◇ a) a la ciera se podëssa pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense / che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Y ël ie jit a sté pra n abitant de chëst luech; y chësc l à metù sun si mesc a vardé i purciei. Y el joe schit a sté pra ung abitand de chest Lueg; y chest l’ha metu su si mésch a vardé i purtschèj. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Fi! ti t’es dagnëra pro mi Fí! ti t’ es dagnara pro mí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) Dël và, e se mët pro n patron de chël paisc. El va, e se matt pro’ ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); g) A patrun este pro Idî: / dagnora stá, scenó dí! A patrun est’prò Idî: / dagnëra sta, sce no dî! DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia)
2 per complementi di stato in luogo (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ a Ⓓ am ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) La jënt ch’ê pro chëla mësa, le damana ći ch’ël i manćia. La ĝënt ch’ê prò quëlla mësa, le damana çhi ch’ël i mançhia. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); c) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna, / Che cincant’agn ot proi ê pro alté? N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina, / Ch’ceincant’angn’ ott Proi è pro Altè? DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
3 complemento di mezzo o strumento (gad., grd. F 2002) Ⓘ con Ⓓ an ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
4 complemento di relazione (gad., grd. F 2002) Ⓘ con, presso di Ⓓ mit, bei ◇ a) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, / Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot. / Se t’oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) É purvà pra 100 perdieja: / y son corsa tant a dlieja: / Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! E’ prova pra 100 per diesa: / y son corsa tant A dliesa: / Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) Por chësc i ái orü sciampé dant, i l’á pro os caluniada, y… Chësta confesciun â solevé le conte Pur chesc’ i ai urù sceampè dant, i l’à pro os calunniada, e… Chesta confessiung ā sollevè ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

pro (gad., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ pro2.

prò (amp.) ↦ pro1.

prô (Badia, MdR) ↦ preve.

proa Ⓔ deriv. di PROBĀRE 6 1828 prova (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. proa mar. proa Badia proa grd. proa fas. proa fod. proa, prova amp. proa LD proa
s.f. Ⓜ proes
1 quanto consente un’opportuna verifica preliminare o di controllo (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prova Ⓓ Probe ◇ a) T’Urtijëi ei fat la prova; / ma degun ne me cialova!! T’ortisei, ei fat la prova; / ma de gung ne me tgialòva!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
2 azione diretta a conseguire un intento in relazione a un ambito limitato di possibilità (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Ms 2005) Ⓘ tentativo Ⓓ Versuch ◇ a) les proes de le consolé derzâ plan plan fora valch les proves d’l consolè derzā plang plang fora valc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
3 condizione o situazione cui una persona si sottopone volontariamente o è sottoposta dalle circostanze e che serve a dimostrare se possiede determinate qualità o attitudini (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ prova Ⓓ Prüfung ◇ a) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
4 argomento o documento atto a dimostrare la validità o la veridicità di un’affermazione o la realtà di un fatto (gad., grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ prova, dimostrazione Ⓓ Beweis ◇ a) E una proa, r’aé, sasto ora / Che ‘l ajei, ‘l on propio bon / Un’outra ota, presto ancora / De fei meo se proaron! E una prὸa, raè, sa sto ora / Che l’agei, l’on propio bὸn / Un’ outra òta, presto ancora / de fei meo, se proarŏn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) te sas pö, ch’i messun porté i edli por proa de süa mort t’ sas pou, ch’i messung portè i oudli pur prova de sua mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); c) al gnô cun les prömes proes de se istës el gnē colles prumes proves de sè istess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

proa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

proa.

proà (col., amp.) ↦ prové.

proar (bra., moe.) ↦ prové.

probabel Ⓔ it. probabile 6 1850 probabile (DeclaraJM, T Cazöla1850*-2013:266)
gad. probabl Badia probabile fas. probàbol caz. probabile fod. probabile LD probabel
avv.
con buona probabilità, in modo probabile (gad.) Ⓘ probabilmente Ⓓ wahrscheinlich ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù DeclaraJM, T Cazöla1850*-2013:266 (Badia).

probabel (LD) ↦ probabel. [ 768 ]

probabile (Badia, caz., fod.) ↦ probabel.

probabl (gad.) ↦ probabel.

probàbol (fas.) ↦ probabel.

proca Ⓔ ahd. prugga (EWD 5, 391) 6 1878 procca (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. proca mar. proca Badia proca fod. cropia col. crupa
s.f. Ⓜ proches
mobile con o senza schienale, a uno o più posti, che serve di sedile, utilizzato in chiesa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ banco di chiesa Ⓓ Kirchenbank ◇ a) y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

proca (gad., mar., Badia) ↦ proca.

procescion (fas.) ↦ prozescion.

procurà (col., amp.) ↦ procuré.

procurar (bra.) ↦ procuré.

procuré Ⓔ it. procurare ‹ PRŌCŪRĀRE (EWD 5, 391) 6 1833 procuré (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. procuré Badia procuré fas. procurèr bra. procurar fod. procuré col. procurà amp. procurà LD procuré MdR procuré
v.tr. Ⓜ procureia / procura
seguito da che o di, fare in modo, sforzarsi, ingegnarsi per conseguire uno scopo (amp., MdR) Ⓘ procurare Ⓓ sich bemühen ◇ a) Prümadetüt procureràl de se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć. Prüma de tüt procureràl de se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); c) Ma procura de fei meo / De fei algo manco mal Ma procura de fei meo / De fei algo, manco mal Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.)
se procuré (MdR) Ⓘ procurarsi Ⓓ sich verschaffen, sich beschaffen ◇ a) gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

procuré (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ procuré.

procurèr (fas.) ↦ procuré.

proé (mar., fod.) ↦ prové.

proebì (amp.) ↦ proibì.

proede (amp.) ↦ provede.

proeder (mar.) ↦ provede.

proèr (fas., caz.) ↦ prové.

profes Ⓔ it. professo 6 1873 professo (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23)
amp. professo
agg. Ⓜ profesc, professa, professes
definito da un’indiscussa evidenza (amp.) Ⓘ manifesto Ⓓ offensichtlich ◇ a) Un’outra sorte de prozesso / Se te vos te dago iό / Te vedaras che ‘l é professo / Te darei… ma come el sen. Unoutra sorte de processo / Se te vos te dago iò / Te vedaras che le professo / Te darei… ma come el sen. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

professëur (grd.) ↦ professour.

professo (amp.) ↦ profes.

professor (fas., bra., fod., amp.) ↦ professour.

professour Ⓔ it. professore ‹ PROFESSOR (EWD 5, 393) 6 1858 Professòr (ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1)
gad. professur Badia professur grd. professëur fas. professor bra. professor fod. professor amp. professor LD professour
s.m.f. Ⓜ professours, professoura, professoures
chi esercita l’insegnamento in istituti di istruzione secondaria e all’università (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ professore Ⓓ Professor ◇ a) Ades Sior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de vegnir da Pasca Ades Siòr Professòr no volösö niô auter chö assadö la bontà dö venir do Pasco ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.); b) bones porsones se confortâ, de ciafé por man dl M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan, la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. bones persones sè confortā, de ceaffè pur mang d’l M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang, la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

professour (LD) ↦ professour.

professur (gad., Badia) ↦ professour.

profetisé Ⓔ it. profetizzare 6 1878 profetizè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. profetisé Badia profetisé
v.tr. Ⓜ profetiseia
preannunciare per ispirazione divina (gad.) Ⓘ profetizzare Ⓓ weissagen, prophezeien ◇ a) Chësta é aduncue la fortüna, che m’ëis profetisé, chësc carzer m’aspetâ duncue do le portun forní en flus. Chesta è adunque la fortuna, che m’ais profetizè, chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ‘l portung fornì in flus. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

profetisé (gad., Badia) ↦ profetisé.

profità (col.) ↦ profité.

profitar (bra.) ↦ profité.

profité Ⓔ it. profittare (EWD 5, 394) 6 1833 profité (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. profité, aprofité Badia profité, aprofité grd. prufité fas. profitèr caz. profitèr bra. profitar fod. profité col. profità amp. aprofità LD aprofité MdR profité
v.intr. Ⓜ profiteia
valersi di una situazione o condizione per conseguire un vantaggio, giovarsi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pellegrini 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ approfittare Ⓓ ausnutzen, profitieren ◇ a) Dè de chël che ves orëis dè tant de bria, vói profité de vosta bontè. Dè de quël che ves orëis dè tant de bria, voi profité de vosta bontè. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

profité (gad., Badia, fod., MdR) ↦ profité.

profitèr (fas., caz.) ↦ profité.

proibí (gad., mar., Badia) ↦ proibì.

proibì Ⓔ it. proibire ‹  PROHIBĒRE (EWD 5, 395) 6 1763 proibi ‘prohibeo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. proibí mar. proibí Badia proibí grd. pruibì fas. proibir bra. proibir fod. proibì amp. proebì LD proibì MdR proibì
v.tr. Ⓜ proibesc
ordinare d’autorità che una cosa non si faccia (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, [ 769 ] fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vietare, proibire Ⓓ verbieten ◇ a) Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); c) scurté le paiamënt bëgn davagné ai oras, y proibí, da i dé ai püri finamai n to’ de pan scurtè ‘l paiament bengn’ vadagnè ai orās, e proibì, di dè ai puri fingmai ‘ng to de pang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ proibis, proibida, proibides
che non è concesso, che è vietato da una qualsiasi autorità (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ proibito, vietato Ⓓ verboten, untersagt ◇ a) Guai a chi che vá do i plajëis proibis! Guai a chicche va do i plajeis proibīs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

proibì (fod., LD, MdR) ↦ proibì.

proibir (fas., bra.) ↦ proibì.

prolot Ⓔ dtir. prelåt ‹ PRAELĀTUS (EWD 5, 395) 6 1852 Prolot (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3)
gad. prolot mar. prolot Badia prelat
s.m. Ⓜ proloc
titolo dei membri del clero secolare o regolare forniti di giurisdizione (come i cardinali, i vescovi, gli abati) (gad. Ma 1950; V/P 1998) Ⓘ prelato Ⓓ Prälat ◇ a) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch, / Y bun ch’al nes é gnü, / Che n prolot n’ân’ mai odü. Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc, / E bung ch’Al n’es ë gnü, / Ch’en Prolot n’ang mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

prolot (gad., mar.) ↦ prolot.

pröm (gad., mar.) ↦ prum.

pröma (gad., Badia) ↦ pruma.

promessa Ⓔ it. promessa 6 1763 promessa ‘promissum’ (Bartolomei1763-1976:93)
Badia promessa bra. promessa
s.f. Ⓜ promesses
impegno formale a fare qualcosa o a comportarsi in un determinato modo (Badia B 1763, bra. R 1914/99) Ⓘ promessa Ⓓ Versprechen ◇ a) y ince zënza le savëi ái fat, chël ch’i á fat, por chësc s’él verifiché la promessa dl Signur: - Chël ch’é misericordius ciafará misericordia e incie zenza ‘l savei ai fatt, chel i à fatt, purchesc’ s’ elle verifichè la promessa d’l Signur: - Chel ch’è misericordioso ceaffarà misericordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

promessa (Badia, bra.) ↦ promessa.

promöie (gad., Badia) ↦ promueve.

promovè (MdR) ↦ promueve.

promueve Ⓔ it. promuovere ‹ PRŌMOVĒRE (EWD 5, 396) 6 1763 pourmeure ‘promoveo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. promöie Badia promöie fod. promuove MdR promovè
v.tr. Ⓜ promuev, promovon, promovù
dare impulso a qualcosa, favorire, sostenere (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ promuovere Ⓓ befördern ◇ a) a chësta fosa ne feji ater che promovè la fortüna de sü mütuns, da via de chël che de te’ jogn ariva col tëmp a ciafè de bones intrades. a quësta fòsa ne feŝi atr che promovè la fortüna de sü müttuǹs, da via de quël che de tä ĵo[g]n arriva col tëmp a ćiaffè de bonnes intrades. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

promuove (fod.) ↦ promueve.

pront Ⓔ it. pronto ‹  PRŌMPTUS (EWD 5, 396) 6 1833 pront (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. pronto Badia pronto grd. pront fas. pront fod. pronto amp. pronto MdR pront
agg. Ⓜ pronti, pronta, prontes
di persona che è in condizione di fare o affrontare subito qualcosa (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ pronto Ⓓ entschlossen, bereit ◇ a) le Signur Idie é delunch pront a nes azetè le Signur Iddie é delung pront a nes accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Na muta, che ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y ch’ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); c) Mancia, un jato ancora / El seralio a conpletà / Ma ‘l é pronto, se i lo dora / El fesc presto a capità. Mancia, un giatto ancora / El serraglio a complettà / Ma le pronto, se i lo dόra / El fesc presto a capità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); d) por sü piaceri êl pronto a sacrifiché döt pur su piazeri ēle pronto a sacrifichè dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); e) Al Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’Incarnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

pront (grd., fas., MdR) ↦ pront.

pronto (gad., Badia, fod., amp.) ↦ pront.

pronunzia Ⓔ it. pronuncia (EWD 5, 397) 6 1833 pronunzia (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. pronunzia mar. pronunzia Badia pronunzia grd. pronunzia fas. pronunzia fod. pronunzia amp. pronunzia LD pronunzia MdR pronunzia
s.f. Ⓜ pronunzies
la realizzazione dei suoni di una lingua nel parlare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pronuncia Ⓓ Aussprache ◇ a) iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

pronunzia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ pronunzia.

pronunzià (amp.) ↦ pronunzié.

pronunzia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ pronunzia.

pronunziar (bra.) ↦ pronunzié.

pronunzié Ⓔ it. pronunziare ‹ PRŌNUNTIĀRE (EWD 5, 397) 6 1833 pronunzie 1 (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. pronunzié mar. pronunzié Badia pronunzié grd. pronunzië fas. pronunzièr bra. pronunziar fod. pronunzié amp. pronunzià LD pronunzié MdR pronunzié
v.tr. Ⓜ pronunzieia
1 emettere con la voce i suoni di una lingua, articolare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, [ 770 ] fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pronunciare Ⓓ aussprechen ◇ a) Perdonéme, iö feje inćiamò tröc fai, e pronunzie malamënter. Perdonéme, jeu feŝe inçhiamò treućh fai, e pronunzie malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR)
2 dire, esprimere qualcosa, specialmente con sfumatura di solennità o ufficialità (gad.) Ⓘ pronunciare Ⓓ sprechen ◇ a) ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Genofefa mët sües mans sön chël ce grët dl pice, y pronunziëia döta scomöta les parores: Idî te benedësces mi fi Genofefa mett suus mangs soung chel ciè gratt d’l picce, e pronunzia dutta scomoūta les parores: Iddì t’benedesse mi fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

pronunzié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ pro-

nunzié.

pronunzië (grd.) ↦ pronunzié.

pronunzièr (fas., caz.) ↦ pronunzié.

propi Ⓔ nordit. propi(o) ‹  PROPRIĒ (EWD 5, 399) 6 1821 propi (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:60)
gad. propi mar. propio Badia propi grd. propi fas. propio bra. propio fod. propio col. propio amp. propio LD propi MdR propie, propi
avv.
rafforza l’elemento seguente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ proprio Ⓓ wirklich ◇ a) Dëssi pa propi t’ la dé? / - Bën segur! Dëssi pa propi t’la de? / - Bën segur! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Y chël pitl ucel, / Che fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Cot. I kël pitl ucel, / Ke fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Kot. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Iö sënte propie apetit da mangé. Jeu sënte propie appetit da mangé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); d) Chësta jopa da rijo pê dërt bona. I à na fancela, che sà da cujiné propi bëin. Questa ĵoppa da riŝo pè dërt bonna. J’ha ‘na fanćella, che sa da cuŝiné pròpi bëiǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); e) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); f) Söla sëra / fosc dagnora / feji i Ladins / propi da vijins: / ai s’abina y se sënta, / se la cunta o s’la cianta Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins: / ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); g) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); h) Paroutro un ‘l à una rouca busarona, / E propio el stona. Par autro un l’ha una rauca busarona, / E propio el stona. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); j) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
proprio2.

propi (gad., Badia, grd., LD, MdR) ↦ propi.

propie (MdR) ↦ propi.

propietà (moe.) ↦ proprieté.

propio (mar., fas., bra., fod., col., amp.) ↦ propi.

propio (bra.) ↦ proprio1.

propone Ⓔ lad. pone x it. proporre (semantica) (GsellMM) 6 1873 propone (Anonim, Monumento1873:2)
gad. propone fas. proponer fod. propone amp. propone LD propone
v.tr. Ⓜ propon, proponon, proponù
indicare, o consigliare, suggerire come utile, come opportuno (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ proporre Ⓓ vorschlagen ◇ a) Una ota in sescion / ‘L ea stà doi a propone, / E a dì ra so opignon / Su una roba che inpone Una ótta in Session / L’ea stá doi a propone, / E a dí ra só opignon / Su una roba che impone Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

propone (gad., fod., amp., LD) ↦ propone.

proponer (fas.) ↦ propone.

proponiment Ⓔ it. proponimento 6 1841 proponiment (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
gad. proponimënt mar. proponimont Badia proponimënt grd. pruponimënt fas. proponiment fod. proponiment amp. proponimento
s.m. Ⓜ proponimenc
ciò che qualcuno si propone di fare o di non fare; proposito (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ proponimento Ⓓ Vorsatz, Absicht ◇ a) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Sce te fajaras vign’ota, che t’ i ciares a chësta crusc, chi proponimënc, y tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se t’ faràs vign’ota, ch’t’ i ciares a chesta crusc’, chi proponimentg’, e tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

proponiment (fas., fod.) ↦ proponiment.

proponimënt (gad., Badia) ↦ proponiment.

proponimento (amp.) ↦ proponiment.

proponimont (mar.) ↦ proponiment.

proporzion Ⓔ it. proporzione (EWD 5, 361) 6 1878 proporziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. proporziun Badia proporziun grd. pruporzion fas. proporzion fod. proporzion amp. proporzion LD proporzion
s.f. Ⓜ proporzions
corrispondenza di misura fra due o più cose che siano fra loro legate funzionalmente o comunque in stretta relazione (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ proporzione Ⓓ Verhältnis, Proportion
a proporzion (gad.) Ⓘ in proporzione Ⓓ im Verhältnis ◇ a) a proporziun dl amur, ch’Ël nes porta mënel les desgrazies, che é favori mal conesciüs a proporziung d’l amur, ch’El nes porta menel les desgrazies, che è favori mal conesceūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

proporzion (fas., fod., amp., LD) ↦ proporzion.

proporziun (gad., Badia) ↦ proporzion.

propri (grd.) ↦ proprio2.

proprietà (grd., fas., col., amp.) ↦ proprieté.

proprieté Ⓔ it. proprietà ‹  PROPRĪETĀS (EWD 5, 400) 6 1873 proprietà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. proprieté mar. proprieté Badia proprieté grd. proprietà fas. [ 771 ] proprietà moe. propietà fod. proprieté col. proprietà amp. proprietà LD proprieté
s.f. Ⓜ proprietés
qualità propria e peculiare (gad., grd., fas., fod. Ms 2005, amp., LD) Ⓘ caratteristica, proprietà Ⓓ Eigenschaft ◇ a) Se conosce dute ormai / De sto uzel ra proprietà / Che de dì el non é mai / E di note, el và in ca e in là. Se conosce, dute ormai / De sto uzel ra proprietà / Che de dì el no ne mai / E di note, el và in cà e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

proprieté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ proprieté.

proprio1 Ⓔ it. proprio (EWD 5, 399) 6 1833 proprio (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. proprio Badia proprio bra. propio MdR proprio
agg. Ⓜ propri, propria, propries
che appartiene a una data persona o cosa (gad. P/P 1966, bra. R 1914/99, MdR) Ⓘ proprio Ⓓ eigentümlich, eigen ◇ a) inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) chë möta ê n angel de consolaziun tles üties di püri y al let di amará canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man che mutta è ‘ng angel de consolaziung tles ūties di puri e al lett di amarà cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); c) y chësc é pömassa verité, che cun mies propries orëdles ái istëssa aldí i ordins, che Golo a dé por osta mort e chesc’ e pou massa veritè, chè cung mìes propries oredles ai istessa aldì i ordini, che Golo a dè pur osta mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); d) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta, á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta, à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

proprio (gad., Badia, MdR) ↦ proprio1.

proprio2 Ⓔ venez./it. proprio ‹ PROPRIĒ (EWD 5, 399) 6 1819 proprio (PezzeiJF, GTerza1819-2010:196)
gad. proprio grd. propri fas. proprio fod. proprio amp. proprio
avv.
rafforza l’elemento seguente (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ proprio Ⓓ wirklich ◇ a) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [ch’] t’as proprio n bun talënt Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); c) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da marì Te voi ben Maria t’ el zuro, / un ben proprio da marì DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Chest pèster l’era proprio valent, che la feides vegnìa da n dì a l’auter più beles. Kest pester l era proprio valent, ke la feides vegnia da ‘n di a l auter più belles. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
propi.

proprio (gad., fas., fod., amp.) ↦ proprio2.

pros Ⓔ protofrz./occit. proz, pros ‹ PRODIS (GsellMM) 6 1819 pros (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. pros mar. pros Badia pros MdR pros
agg. Ⓜ prosc, prossa, prosses
onesto, dabbene, di buon cuore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ bravo Ⓓ brav ◇ a) Tö t’es tan pros, y valënt / cun te me tlami dër contënt. Tö t’és tang pross, é valänt / Con té më tlami där contänt PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi, mascima, sc’ ël prëia Domenedie a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi, masŝima, ŝ’ël prëya Domenedie DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) ël i orova bun sco n pere a sü prosc mütuns ël i orova buǹ sco ‘ǹ père a sü proŝ müttuǹs DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); d) Al periâ por ël, por nos, / I orun bun ch’al é tan pros. Al përià por Al, por nòs, / I’ orung bung ch’Al ë tang pròs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); e) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); f) Sëgn vá, mantëgnete prossa y da bëgn Sengn’ va, mantegnete prossa e da bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); g) Cola gherlanda les prosses mitans, / Y i mituns da scizer cola bela bandira Colla gherlanda les prosses mittangs, / E i mittungs da Schitzer colla bella bandira PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

pros (gad., mar., Badia, MdR) ↦ pros.

proscim Ⓔ it. prossimo ‹ PROXIMUS (EWD 5, 401) 6 1878 prossimo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. proscim mar. proscimo Badia proscimo grd. proscim fas. proscim fod. proscimo LD proscim
s.m.f. Ⓜ proscims, proscima, proscimes
ogni persona rispetto a un’altra persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ prossimo Ⓓ Mitmensch, Nächster ◇ a) da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun, bela y lominosa onesté, y so amur atif verso le proscim da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung, bella e luminosa onestè, e so amur attivo verso ‘l prossimo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) Chisc é i sentimënc dl iüst en preparaziun ala mort: d’acort cun Dî, d’acort col proscim desson morí. Chisc’ è i sentimentg’ d’l giust in preparaziung alla mort: d’accordo cung Dī, d’accordo col prossimo dessung morì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

proscim (gad., grd., fas., LD) ↦ proscim.

proscimo (mar., Badia, fod.) ↦ proscim.

protege (gad., fod.) ↦ proteje.

proteger (caz., moe.) ↦ proteje.

proteje Ⓔ it. proteggere ‹ PRŌTEGERE (EWD 5, 401) 6 1878 protegge 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. protege Badia proteje † fas. protejer caz. proteger moe. proteger fod. protege amp. proteje
v.tr. Ⓜ protej, protejon, protet
difendere da attacchi e pericoli (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ proteggere Ⓓ schützen ◇ a) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun […] Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung […] Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

proteje (amp.) ↦ proteje.

proteje † (Badia) ↦ proteje.

protejer (fas.) ↦ proteje.

protesta Ⓔ it. protesta 6 1875 proteste pl. (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. protesta grd. prutesta fas. protesta moe. protesta fod. protesta amp. protesta LD protesta
s.f. Ⓜ protestes [ 772 ]
energica dimostrazione di disapprovazione o di opposizione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ protesta Ⓓ Protest ◇ a) l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

protesta (gad., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ protesta.

protezion Ⓔ it. protezione (EWD 5, 402) 6 1878 proteziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109)
gad. proteziun Badia proteziun grd. prutezion fas. protezion fod. protezion amp. protezion LD protezion MdR protezion
s.f. Ⓜ protezions
difesa, riparo da pericoli, danni e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ protezione Ⓓ Schutz ◇ a) ara rengraziëia ciamó Idî por la deliberaziun mirabla, á ciamó orü odëi la vëdua y i fis de Draco por i assiguré de süa proteziun ella ringrazia ciamò Iddì pur la deliberaziung mirabile, à ciamò urù udei la vedoa e i fiis d’Draco pur i assigurè d’sua proteziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

protezion (fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ protezion.

proteziun (gad., Badia) ↦ protezion.

protocol Ⓔ it. protocollo ‹ PRŌTOCOLLUM ‹ πρωτόκoλλoν (EWD 5, 403) 6 1865 protocoi pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. protocol Badia protocol grd. protocol fas. protocol fod. protocol amp. protocol LD protocol
s.m. Ⓜ protocoi
documento redatto da un segretario, persona di fiducia o pubblico ufficiale, allo scopo di attestare discorsi, dichiarazioni o fatti, con presunzione di veridicità (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002) Ⓘ verbale Ⓓ Protokoll ◇ a) Coronëis incö le bel cor / De reverendi veci proi, / De nosta Patria ch’é le decor / De süa fortüna é i protocoi. Coroneis incoù ‘l bel Coro / D’Reverendi vecci Proi, D’nosta Patria ch’è ‘l decoro / D’sua fortuna e i protocoi. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

protocol (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ pro-

tocol.

prou (gad.) ↦ preve.

prova (fod.) ↦ proa.

prové Ⓔ PROBĀRE (EWD 5, 359) 6 1813 purvé (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. porvé mar. proé Badia porvè grd. purvé fas. proèr caz. proèr bra. proar moe. proar fod. prové, proé col. proà amp. proà LD prové MdR porvè, provè
v.tr. Ⓜ prova
1 fare una prova, un tentativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ provare, tentare Ⓓ probieren, versuchen ◇ a) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) É purvà pra 100 perdieja: / y son corsa tant a dlieja: / Sant Antone n’à judà E’ prova pra 100 per diesa: / y son corsa tant A dliesa: / Sant Antone n’a schudà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); d) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà proà I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Ben, se no te crees te proarès canche l’é chisc dis che vegn. Ben, se no te crees te proares, kan ke le kiš dis, ke ven. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); f) Ma par i fei un sarvijo / E par i voré adulà; / Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea proà. Ma par i fei un sarviso / E par i vorré adulá; / Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) Debann porvâ la bona Genofefa de defëne le büsc dla spelunca dala nëi D’ban purvā la bona Genofefa de defenne ‘l busc’ d’la spelunca dalla nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); h) porvede de fá a öna cun Idî purvede d’fa a una cung Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
2 sottoporre qualcosa a una o più prove per saggiarne proprietà e caratteristiche; verificare (MdR) Ⓘ provare Ⓓ probieren ◇ a) Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inćiamò provè. Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
3 sondare il carattere, i sentimenti, le inclinazioni di qualcuno (gad.) Ⓘ provare Ⓓ versuchen ◇ a) Mo dijon chësc orôi le porvé, por le podëi acusé. Mo dishang cast oró’ i ‘l porvé, por ‘l podai accusé. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia)
4 sperimentare personalmente, conoscere per esperienza diretta (gad., fod., amp.) Ⓘ provare Ⓓ erleben ◇ a) Nlo l à prové tánta fam, che plu de n viade l assa mangé chël, che mangiáva i porciei En lò l’ha provè tanta fam, che plù d’en viade l’assa mangiè cal, che mangiava i porciei DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) L’á pa iö porvé! / Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! L’à pa iö purvè! / Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); c) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Proarè sti galantome / El seralio proarè Proarè sti galantóme / El séraglio proarè Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); e) de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia; che ara l’â pömassa porvada, ci che pó na lënga baujorona a desturbé i matrimoni de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia; che ella l’ā poumassa porvada, cicche po na leinga baojorona a desturbè i matrimoni DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
5 riferito a un cibo o una bevanda, prenderne un po’ per valutarne il sapore (MdR) Ⓘ provare Ⓓ kosten ◇ a) Provunde mo na ota chëst vin de Spagna. Provunde mo ‘na óta quest viǹ de Spagna. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
prové cialà (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ sperimentare, collaudare, provare Ⓓ erproben, ausprobieren ◇ a) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia) ◆ se prové (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ impegnarsi, sforzarsi Ⓓ sich bemühen, sich anstrengen ◇ a) [ 773 ] Un’ outra ota, presto ancora / De fei meo se proaron! Un’ outra òta, presto ancora / de fei meo, se proarŏn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

prové (fod., LD) ↦ prové.

provè (MdR) ↦ porvè.

provede Ⓔ it. provvedere ‹ PRŌVIDĒRE (EWD 5, 404) 6 1833 provedü p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. provede mar. proeder Badia provede grd. provede fas. provede fod. provede, provedei col. provede amp. proede MdR provede
v.tr. Ⓜ proveid, provedon, provedù
fornire, dotare di ciò che occorre (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ provvedere Ⓓ versorgen ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Zënzater sëise Os, che provedëis de spëisa i corfs ince d’invern sö por chisc crëps Zenz’ at’r seiſe Os, che provvedeis d’ſpeiſa i corv incie d’ingver sou pur chisc’ crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); d) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
v.intr. Ⓜ proveid, provedon, provedù
curarsi, occuparsi di qualcosa e badare che non gli manchi nulla (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ provvedere Ⓓ sorgen, vorsorgen ◇ a) Ne n’á Idî ordiné ia döt bëgn demorvëia. Ne provedel cun amur a dötes sües creatöres Nen à Iddì ordinè ia dutt bengn’ d’morvouia. Nè provved’l cung amur a duttes sūs creatures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia); b) "T’as rajun" dijera: i ó confidé en Dî, Ël provedará. "T’ as rejung" disc’la: i ŏ confidè in Dì, El provvederà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

provede (gad., Badia, grd., fas., fod., col., MdR) ↦ pro-

vede.

provedei (fod.) ↦ provede.

provegní (gad.) ↦ provegnì.

provegnì Ⓔ it. provenire 6 1873 provegnú p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. provegní fod. provegnì amp. provegnì
v.intr. Ⓜ provegn, provegnon, provegnù
derivare, avere origine o causa (amp.) Ⓘ provenire Ⓓ kommen
p.p. come agg. Ⓜ provegnù, provegnus, provegnuda, provegnudes
che si è aggiunto (amp.) Ⓘ provenuto Ⓓ hinzugefügt ◇ a) Chesto ‘l ea un debito / Che ‘l aea col comun, / Provegnù in seguito / Al so malcostume. Chesto l’ea un debito / Che ‘l avea col Comune, / Provegnú in seguito / Al só mal costume. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

provegnì (fod., amp.) ↦ provegnì.

proverb (gad., grd.) ↦ proverbe.

proverbe Ⓔ it. proverbio ‹ PRŌVERBIUM (EWD 5, 404) 6 1844 provèrbio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. proverb Badia proverbio grd. proverb fas. proverbech, proverbie amp. proverbio LD proverbe
s.m. Ⓜ proverbi
breve motto, di larga diffusione e antica tradizione, che esprime, in forma stringata e incisiva, un pensiero o una norma desunti dall’esperienza (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp., LD DLS 2002) Ⓘ proverbio Ⓓ Sprichwort ◇ a) El no n à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "grandeza / r’é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

proverbe (LD) ↦ proverbe.

proverbech (fas.) ↦ proverbe.

proverbie (fas.) ↦ proverbech.

proverbio (Badia, amp.) ↦ proverbe.

providenza Ⓔ it. provvdenza (EWD 5, 405) 6 1833 providënza (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. providënza mar. providënza Badia providënza grd. pruvidënza fas. providenza fod. providenza col. providenza amp. providenza LD providenza MdR providënza
s.f. sg.
sapienza con cui dio provvede alle cose del mondo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ provvidenza Ⓓ Vorsehung ◇ a) inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Ci voleo? La providenza à destinà così. Ĉi voleo? La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
divina providenza (gad.) Ⓘ divina provvidenza Ⓓ göttliche Vorsehung ◇ a) Tüa consolaziun, ch’al sará smorjelé dales leghermes de tüa uma, y fat abastan dala divina providënza. Tua consolaziung, ch’el sarà smorjelè dalles legrimes de tua uma, e fatt abbastang dalla divina provvidenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

providenza (fas., fod., col., amp., LD) ↦ providenza.

providënza (gad., mar., Badia, MdR) ↦ providenza.

provinzia Ⓔ nordit. provinçia ‹ PRŌVINCIA (EWD 5, 405) 6 1833 provinzies pl. (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. provinzia mar. provinzia Badia provinzia grd. provinzia fas. provinzia fod. provinzia amp. provinzia LD provinzia MdR provinzia
s.f. Ⓜ provinzies
circoscrizione amministrativa del territorio di molti stati (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ provincia Ⓓ Provinz ◇ a) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies. ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona, la custodia dl ciastel y le govern de mia provinzia al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona, la custodia d’l ciastell, e ‘l governo de mia provinzia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia). [ 774 ]

provinzia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ provinzia.

proza Ⓔ dtir. pråtze 6 1821 proza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
grd. proza
s.f. Ⓜ prozes
1 ciascuno degli arti degli animali (grd. L 1933) Ⓘ branca, zampa Ⓓ Pfote, Pranke, Tatze
2 scherz. grande mano (grd.) Ⓘ manona Ⓓ Pranke scherz. ◇ a) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’ a fé la noza? Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

proza (grd.) ↦ proza.

prozes Ⓔ dt. Prozess / nordit. proçes(so) ‹ PRŌCESSUS (EWD 5, 406) 6 1873 prozesso (Anonim, Monumento1873:1)
gad. prozes mar. prozes Badia prozes grd. pruzes fas. prozess fod. prozes amp. prozesso LD prozes
s.m. Ⓜ prozesc
il complesso delle attività e delle forme mediante le quali gli organi a ciò deputati esercitano il potere di giurisdizione in nome della legge (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ processo Ⓓ Prozess ◇ a) See apena arivà ca, / Che éi dito fra me stesso: / "Chera l’é un’Autorità, / I me fesc anche el prozesso." Sée appena arrivá cá, / Che ei dito fra me stesso: / "Chera l’é un Autoritá, / I me fecs anche el prozesso." Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Un’outra sorte de prozesso / Se te vos te dago iό / Te vedaras che ‘l é professo / Te darei… ma come el sen. Unoutra sorte de processo / Se te vos te dago iò / Te vedaras che le professo / Te darei… ma come el sen. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
fé gran prozes (grd.) Ⓘ fare cerimonie Ⓓ Umstände machen ◇ a) N’ulon fé gran pruzes, / Te toli ie mpo te. N’ulon fe gran prozes, / Te toli ie mpo te. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

prozes (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ prozes.

prozescion Ⓔ it. processione ‹  PRŌCESSIŌ (EWD 5, 434) + dt. Prozession 6 1828 prozeshion (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. prozesciun mar. prozesciun Badia prozesciun grd. pruzescion fas. procescion caz. porcescion bra. prozescion moe. pruciscion fod. prozescion LD prozescion
s.f. Ⓜ prozescions
1 cerimonia religiosa nella quale una schiera ordinata di sacerdoti e di fedeli procede in fila (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ processione Ⓓ Prozession ◇ a) Per l Santiscim Sacrament / En lejia o en procescion / Ogne bel confalon / L’é n bel ornament. Pel santissim Sacrament / In lesia o in Processiong / Ogni bel confalong / Le un bel ornament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); b) Sëgn matades da pert, y gran devoziun! / "Pange lingua", y spo na bela gran prozesciun Ŝágn mattádes da pert, e grang devoziung! / "Pange lingua", e spo na bella grang percessiung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 fila di gente che prende parte a pubbliche manifestazioni o dimostrazioni (grd. F 2002) Ⓘ corteo Ⓓ Umzug ◇ a) Cun bela pruzescion / A per, a man a man, / Po deberieda jon Kun bela prozeshion / A per, a man a man, / Po de briëda ſhon PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

prozescion (bra., fod., LD) ↦ prozescion.

prozesciun (gad., mar., Badia) ↦ prozescion.

prozess (fas.) ↦ prozes.

prozesso (amp.) ↦ prozes.

pruciscion (moe.) ↦ prozescion.

prudent Ⓔ it. prudente ‹ PRŪDENS (EWD 5, 406) 6 1865 prudënt (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. prudënt Badia prudënt grd. prudënt fas. prudent fod. prudente
agg. Ⓜ prudenc, prudenta, prudentes
che usa misura e ponderazione nel parlare o nell’agire (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ prudente Ⓓ vorsichtig, klug ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) y deach’al é tan sciché y prudënt, ói ch’al m’insëgnes la miú manira d’i porté dant ai düchesc mia incombënza e dea ch’el è tang sicchè e prudente, oi ch’el m’insegne la miù maniera d’i portè dant ai duchesc’ mia incombenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

prudent (fas.) ↦ prudent.

prudënt (gad., Badia, grd.) ↦ prudent.

prudente (fod.) ↦ prudent.

prudenza Ⓔ it. prudenza (EWD 5, 406) 6 1865 prudënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. prudënza Badia prudënza grd. prudënza fas. prudenza fod. prudenza LD prudenza
s.f. sg.
1 carattere di chi è saggio (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ saggezza Ⓓ Klugheit ◇ a) al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
2 atteggiamento contrassegnato da saggezza e previdenza, atto a fornire una garanzia contro l’eventualità di pericoli e di danni (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ prudenza Ⓓ Vorsicht ◇ b) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

prudenza (fas., fod., LD) ↦ prudenza.

prudënza (gad., Badia, grd.) ↦ prudenza.

prufité (grd.) ↦ profité.

pruibì (grd.) ↦ proibì.

prum Ⓔ PRĪMUS (EWD 5, 407) 6 1763 prum ‘primus’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. pröm mar. pröm Badia prüm grd. prim fas. prum caz. prum bra. prum moe. prim fod. prum col. prim amp. prin LD prum MdR prüm
num. Ⓜ prums, pruma, prumes
1 corrispondente al numero uno in una successione o in una classificazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ primo Ⓓ erster ◇ a) V’adore pra chësta prima Stazion, redentor dut d’amor! V’adore pra chasta prima Stazion, redentor dut d’amor! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados [ 775 ] ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) Scé, ëla s’é bëin levada n püch. / Permò incö la prüma ota? / Scé, chësta doman. Ŝé, ëlla s’ é bëiǹ levada ‘ǹ püc. / Permò incoeu la prüma óta? / Ŝé, questa domaǹ. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); e) Oh, chëst é pa le prüm miraco, che chëst sant à fat ël. O, quëst é pa le prüm miraco, che quest sant [h] a fat ël. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); f) jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Un di primes fova si cumpere. s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. Uŋ dei primes fòa si cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); g) n’autra cambra delaìte che la era amò n toch più bela che la pruma. un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); h) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); i) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me canzon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); j) al temp del prim Re de Cipro al temp del prim Re de Cipro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); k) ai tempes del prum Re de Cipri ai tempes del prum Re di Cipri RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); l) al tomp dal pröm Re de Cipro al tomp dal pröm Rè de Cipro PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:650 (mar.); m) ai temp del prum Re de Cipri åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); n) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
2 il concetto di ‘superiorità’, ‘priorità’ o ‘precedenza’ implicito oggettivamente nel termine può, sul piano dei significati, tradursi in quello di ‘massima validità’ o ‘importanza’ o di ‘vertice di una gerarchia’ (gad.) Ⓘ primo Ⓓ erster ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ‘l cour a chisc’ ŏmi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
3 più buono, riferito a capacità, qualità o valore (fas.) Ⓘ migliore Ⓓ bester ◇ a) Ma so pare à dit a sie famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc. Ma so pare a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.)
4 appartenente a una fase originaria (gad., MdR) Ⓘ primo Ⓓ erster ◇ a) n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
s.m.f. Ⓜ prums, pruma, prumes
chi è primo in una successione, in una classificazione, in una serie (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ primo Ⓓ Erster ◇ a) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela chi che de vo é senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); b) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le vësco orü, / Mo te dlijia él ël le pröm, / An se god ch’al á n te slöm. Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü, / Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); d) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Sun iö sté le pröm ch’á albü la fortüna Sung iö stè l’prüm ch’ha abü la fortüna PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); f) Por Idî, l’Imparadú y la patria, mituns, / Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms Per Iddio, l’Imparadù e la patria, mittungs, / Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
prum de dut (amp.) Ⓘ prima di tutto, innanzitutto Ⓓ vor allem ◇ a) De fazorete no n é da portà / Prin de duto ’es pensa là De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝

pruma de dut

sul prum (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ all’ inizio Ⓓ am Anfang ◇ a) ciamó plü s’la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia) ◆ tl prum (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ all’ inizio Ⓓ am Anfang ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

prum (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ prum.

prüm (Badia, MdR) ↦ prum.

pruma Ⓔ mozione di prum (EWD 5, 408) 6 1631 prima (Anonim, Proclama1631-1991:156)
gad. pröma Badia pröma grd. prima fas. pruma moe. prima fod. pruma col. prima amp. prima MdR prüma
avv.
1 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ prima Ⓓ zuerst ◇ a) Beśen prima che ve dighe / Sun ce che voi tratà Besen prima che ve dighe / Sun cié che voi trattà Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà / Vosc, dan’ no ve lamentà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
2 seguito da "che" o da "di", ha valore di congiunzione temporale (MdR) Ⓘ prima di, prima che Ⓓ bevor ◇ a) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi cometess le pićé ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi comettess le piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR)
3 come indicazione di importanza: in primo luogo [ 776 ] (gad., fod., MdR) Ⓘ prima Ⓓ in erster Linie ◇ a) Prüma ne me plej bele nia chëst corù blanch e ros. Prüma ne me pläŝ bel[e] nia quest corù blanc e ross. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) mia cara sposa, mët en pesc tüa afliziun, y stá zënza fistide por mi destin. Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona mia cara sposa, mett’ in pesc’ tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting. Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
a bela pruma (amp.) Ⓘ subito, immediatamente Ⓓ sofort, gleich ◇ a) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.) ◆ pruma… pru-

ma (amp.) Ⓘ prima… prima Ⓓ je früher… desto eher ◇ a) Prima i aumenta el so salario / Prima i cianta, ora pro me. Prima i aumenta, el sò salario / Prima i cianta, òra pro mè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.) ◆ pruma de dut (moe. DA 1973, MdR) Ⓘ innanzitutto, prima di tutto Ⓓ vor allem ◇ a) Oh sigü, sigü, por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc, scenò ne somëiel nia. O sigü, sigü, por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ, ŝenò ne somëjel nia. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR) ☟ prum

de dut.

pruma (fas., fod.) ↦ pruma.

prüma (MdR) ↦ pruma.

pruponimënt (grd.) ↦ proponiment.

pruporzion (grd.) ↦ proporzion.

pruté Ⓔ dtir. pruetn (GsellMM) 6 1828 prueta 6 (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. pruté
v.tr. Ⓜ prueta
stare sopra le uova per riscaldarle e permettere così lo sviluppo dell’embrione (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ covare Ⓓ ausbrüten ◇ a) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.) ☝ coé.

pruté (grd.) ↦ pruté.

prutesta (grd.) ↦ protesta.

prutezion (grd.) ↦ protezion.

pruvidënza (grd.) ↦ providenza.

pruzes (grd.) ↦ prozes.

pruzescion (grd.) ↦ prozescion.

psunder (grd.) ↦ pesonder.

pu Ⓔ alad. * pür ‹ PŪRE x pu ‹ POST (Gsell 1990a:153) 6 1813 pu (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. pö mar. pö Badia pö grd. pu fas. po fod. po amp. pu, po MdR pö
avv.
1 particella grammaticalizzata che esprime sollecitazione o conferma (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986, MdR) Ⓘ ma, poi Ⓓ ja, denn, doch ◇ a) Fei pu tré de biei gran sveies, / Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Fei pu tre de biei gran svejes, / Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) T’as pö dit, che iö desse comprè ćiavai da na bela vita cürta T’ has peu dit, ch’jeu desse comprè çhiavai da ‘na bella vita cürta DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Te vëighes pö da de a de / Ch’al te dëida ince to sant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Cal tö döida ingiö to sangt. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); d) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Gnanca sorëdl no, che lomina pö por düc. nianche sored’ l no, che lumina pou pur duttg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); f) Ah ritela pö ma, picenin, che cina che te ries, ne degor les leghermes de tüa uma. A riit’ la pouma, piccening, chè cina, che te riis, ne degŏrr les legrimes d’tua uma. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
2 particella grammaticalizzata come interiezione dell’impazienza (gad. P/P 1966, grd., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986, MdR) Ⓘ ma Ⓓ nun ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); d) Dunca lascéme pö demà atira levè, ch’i à ćiamò da scrì na lëtra danmisdé. Dunca lascéme peu demà attira levè, ch’j’ha çhiamò da scrì ‘na lëttra daǹmisdé. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); e) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu’ ra bocia Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); f) Ahimé (sospirâra te so cör), sc’i podess pö ma avëi na aodla y n stlop de fi! Ahimè, (sospirāla te so cour) s’i pudess’ pouma avei na odla e ‘ng stlōpp d’fì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia); g) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
pu che (MdR) Ⓘ purché Ⓓ wenn nur ◇ a) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch ’ iö sape che t’i impieghes bëin. Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’ i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR) ◆ pu demé (gad., grd., MdR) Ⓘ pure Ⓓ doch nur ◇ a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa Di pu me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Scé, scé, prëia pö demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide jö Sotrù Ŝé, ŝé, prëÿa peu demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide ĝeu Sottrù DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); c) "Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die." "Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die." DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); d) inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

pu (grd., amp.) ↦ pu.

publicamenter Ⓔ it. pubblicamente 6 1878 pubblicament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. publicamënter Badia publicamënter grd. publicamënter fas. publicamenter
avv.
in pubblico, di fronte a tutti (gad. P/P 1966, grd. F [ 777 ] 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pubblicamente Ⓓ öffentlich ◇ a) Recordete de splighé publicamënter y solenamënter süa inozënza. Recordete de spieghè pubblicament’r e solennement’r sua innozenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

publicamenter (fas.) ↦ publicamenter.

publicamënter (gad., Badia, grd.) ↦ publicamenter.

publich Ⓔ it. pubblico ‹ PUBLICUS (EWD 5, 409) 6 1864 publica f. (VianUA, Madalena1864:193)
gad. publich mar. publich Badia publico grd. publich fas. publich fod. publich, publico amp. publico LD publich
agg. Ⓜ publics, publica, publiches
noto a tutti (grd.) Ⓘ pubblico Ⓓ öffentlich ◇ a) Gejù se lascia tuché da na publica piciadëura. Ges̄ù së làŝa tucchè da na publica pitgiàdoura. VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

publich (gad., mar., grd., fas., fod., LD) ↦ publich.

publico (Badia, fod., amp.) ↦ publich.

pucajia (grd.) ↦ pocaja.

püch (gad., mar., Badia, MdR) ↦ puech.

pucia1 Ⓔ mhd. putsche ‹ *BUCCEA (EWD 5, 411) 6 1828 putcha (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. pücia mar. pücia Badia pücia grd. pucia fas. pucia fod. pucia
s.f. Ⓜ puces
pane di forma rotonda e di varia grandezza (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ pagnotta Ⓓ Brotlaib
porté la pucia (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ portare un regalo a un convalescente Ⓓ einem Genesenden ein Geschenk bringen ◇ a) Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

pucia (grd., fas., fod.) ↦ pucia1.

pucia2 Ⓔ dtir. pûtschn ‘Schwellung’ (Gsell 1994b:340) 6 1828 putcha (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
grd. pucia
s.f. Ⓜ puces
piccola protuberanza cranica (grd. L 1933) Ⓘ bozza, bernoccolo Ⓓ Beule
fé la pucia (grd. L 1933) Ⓘ imbrogliare, ingannare Ⓓ betrügen, täuschen ◇ a) Sce fin Salomon n’i mucia, / Ve farales a vo na pucia?? Se fin Salomon n’i mutscha, / Ve faral’s a vo na putcha?? PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.).

pucia (grd.) ↦ pucia2.

pücia (gad., mar., Badia) ↦ pucia1.

pudëi (grd.) ↦ podei.

pudlëus (grd.) ↦ podlous.

puech Ⓔ *PŎCUS ‹ PAUCUS (EWD 5, 410) 6 1632 puoch (Proclama1632-1991:160)
gad. püch mar. püch Badia püch grd. puech fas. pech caz. pech bra. pech moe. pöch fod. puoch col. puoch amp. poco LD puech MdR püch
agg. Ⓜ puec, puecia, pueces
indica in genere quantità o numero limitato, scarso, e si contrappone direttamente a molto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ poco Ⓓ gering, wenig ◇ a) Dajene che che volede. / El Segnor. En ben, ve daré sie trogn. / Le creature. L’é pech, mo via pura! Daschene che che volede. / El Segnor. En beng: ve dere [daré] sie trong. / Le creature. L è péck, mò via pur che! GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) An m’à dit, che inće vos fosses por ves maridé te püch tëmp con Signur N. Él vëi? Aǹ m’ha dit, ch’inçhié vos fosses por ves maridé iǹ püc tëmp coǹ Signur N. Él vëi? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); d) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) e n puoch temp l s’à mangé dut l fatossuo e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); h) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); i) Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù. Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); j) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); k) De bujeles e buscetes / Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); l) sce ne n’esson les besties, al foss püces campagnes coltivades, y inutili i bi pra se nen essung les besties, el foss’ pūcies campagnes coltivades, e inutili i bi prà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
pron. Ⓜ puec, puecia, pueces
indica in genere quantità o numero limitato, scarso, e si contrappone direttamente a molto (gad. V/P 1998, grd. F 2002, MdR) Ⓘ poco Ⓓ wenig ◇ a) Avrëis bëin rajun, e ël en serà de bugn, mo inće nia püć de ri, che dezipa despò i bugn. Avrëis bëiǹ raĝiuǹ, e ël eǹ serà de bugn, mó inçhié nia püçh de ri, che decipa despò i bugn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè, ne savôla mefo olà i ascogne ’Na óta, che questa fomena s’ â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè, ne savôla meffo olà i ascogne DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Impó n él püc, che rengraziëia a Idî de tan de benefizi Impò n’elle puc’, che ringrazie a Iddì d’tangn’ d’benefizi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
avv.
dopo un verbo: in esigua misura, scarsamente; per breve tempo o spazio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ poco Ⓓ wenig ◇ a) Stëise forsce püch bëin, dè de chël che sëis [ 778 ] inćiamò ponü inte le let. Stëise forŝe püc bëiǹ, dè de quël che sëis inçhiamò ponü inte le lett. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian, / De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn, / De di poco; che mangare / me podese sbramozà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, / Al fô tröp por n te lüch. / Mo impó döt massa püch E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’la vagà, / Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); d) E conpatì / S’on fato poco. E compatì / S’ hon fato poco. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) nesciugn no volea jir, perché no n’era beches e i peèa massa pech. nešugn no volea ʒir, perkè no n’era bëkes e i peea masa pëk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); g) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
da puech (fod., MdR) Ⓘ recentemente, poco fa Ⓓ vor kurzem ◇ a) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’ à menè da püch, dè che te scries che iö t’en mëne indô. J’oresse giaǹ savëi çhi che t’has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc, dè che te scri[e]s ch’jeu t’eǹ mëne indò. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Me dijeva da puoch un da nosta vila Me diseva da puoc un da nossa villa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ ester da

puech (fas., fod.) Ⓘ valere poco Ⓓ wenig wert sein ◇ a) el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ◆ fé puech (amp.) Ⓘ fare poco Ⓓ wenig machen ◇ a) E conpatì / S’ on fato poco. De un paes intiero / Azetà el cuor che ‘l é sćeto e sinziero… E compatì / S’ hon fato poco. D’un paes intiero / Accettà el cuor che l’è scietto e sinciero… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ n puech (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod., MdR) Ⓘ un po’ Ⓓ ein wenig ◇ a) Le creature. Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Le creature. Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); d) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdëni m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); f) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); g) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); h) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); i) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) T. Ëis n pue de superbia, ha? T. Ëis un pue de superbia, ha? VianUA, JanTone1864:198 (grd.); k) no l n’aea mai vedù na più bela. N pech i se à vardà no l ne aea mai vedù na più bela. Un pek i se à vardà BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); l) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Grazie a Dio la jent nosta à n bon criterio e n puo de sentimento cristiano Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ puech a puech (Badia V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ gradualmente, a poco a poco Ⓓ allmählich ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga, por chësc ne sái iö da porté dant na cossa püch a püch E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc’ nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆ puech y nia (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ poco e niente Ⓓ fast nichts ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia; / Po muesses tu i fé l acort. Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia; / Po muesses tu i fe l’akord. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Süa uma dij al om: / I á dormí bel püch y nia. S’ioma dîj al om: / I à dormì bel püch y nia. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

puech (grd., LD) ↦ puech.

puent (grd.) ↦ pont1.

puenta (grd.) ↦ ponta.

pueranima Ⓔ comp. di puera (cfr. puere) + anima (Lardschneider1933:296) 6 1873 poerame (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. püra anima grd. purana amp. porame
s.f. Ⓜ pueranimes
epiteto delle anime che si trovano in purgatorio (grd. L 1933, amp.) Ⓘ povera anima Ⓓ arme Seele ◇ a) On vedù che aé bon cuore / Tropa otes mal se và / Ce porame, par costore / El Signor ‘l à da pensà. On vedù che [ 779 ] aè, bon cuore / Troppa òtes mal se và / Cie poerame, par castore / El Signor là da pensà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

puere Ⓔ PAUPER (EWD 5, 436) 6 1763 pure ‘miser’ (Bartolomei1763-1976:94)
gad. püre mar. püre Badia püre grd. puere fas. pere caz. pere bra. pere moe. pere fod. puoro col. puore amp. por LD puere MdR püre
agg. Ⓜ pueri, puera, pueres
1 di chi, di ciò che desta pietà per le sue condizioni materiali, fisiche o spirituali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ misero, che desta compassione Ⓓ armselig, bedauernswert ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); e) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms che ël i â proibì, vëgnel Domenedie a ciafè Adamo Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì, vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); f) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); g) Giubileo, / Giubileo, / ne me trá pro i pîsc! / chël pür’ Vijo dij. Giubilèo, / Giubilèo, / ne me trà pro i pîsc! / chël pür’ Vijo dîj. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); h) Canche son pa na pera stenta, che no é po più polenta / Son po soula a me l vadagnèr, gé mosse ma jir a me l petlèr. Kanke son po na pera stenta, ke no é po più polenta / Son po soula a mel vadagné i mos ma si a mel pittlé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.); i) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cüzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); j) E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chele puore ciampane. E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chelle puore ĉiampane. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); l) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô, tl gröm de müstl te chël püre nicio D’ban purvāla d’s’ascogne col picce al mì, ch’ella pudō, t’ l grum d’must’l t’ chel pure niccio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 che non ha denaro, che dispone di scarsi beni di sussistenza, dello stretto necessario (gad. DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ povero, povero Ⓓ arm, bedürftig ◇ a) Ël ê na ota n rich mercadant, mo desëin él püre. Ël ê ‘na óta uǹ ric marcadant, mò dëseiǹ él püre. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) N let ala bona voi, bèsta che i lenzei sie de lesciva nec, perché son n pere tous, ma usà a la netijia. Un let alla bona voi, besta che i lenzei sia de lesciva netcs, perche son un pere tous, ma usá alla netísia. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Al pé che te m’os dí: No pitede, uma, stede plütosc de bona vëia: os sëis püra, mo rich é Idî, sce sëis ’ci arbandonada zënza aiüt, é pö Dî generus El pē, che t’ m’oies dì: No pitede, uma, stede plouttosc’ de bona vouia: os seis pura, mo ricc è Iddì, se seis ci arbandonada zenza aiut, è pou Dio generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
3 chi è colpito da una malattia (gad. DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ ammalato Ⓓ krank ◇ a) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin, ch’ara tignî en man y ara toma püra ti brac dl sposo mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling, ch ella tignìa in mang e ella toma pūra t’ i bracc’ d’l sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
s.m.f. Ⓜ pueri, puera, pueres
chi non ha denaro, chi dispone di scarsi beni di sussistenza, dello stretto necessario (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod., amp., LD, MdR) Ⓘ povero Ⓓ Armer ◇ a) Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sc’an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs […], ric y püri, en ligrëza y afliziun Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs, pur Genitori […], ricc’ e puri, in ligrezza e affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

puere (grd., LD) ↦ puere.

pueret Ⓔ it. poveretto (EWD 5, 436) 6 1858 buröto (ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1)
fas. puret bra. puret fod. pourët col. puoret amp. poeret
agg. Ⓜ puerec, puereta, pueretes
1 che rivela miseria, povertà, che è da esse caratterizzato (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ povero, indigente Ⓓ bedürftig, arm ◇ a) Sé poereto se umil voré stà in fondo / e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! Se poereto se umil vorè šta in fondo / e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
2 carente degli elementi essenziali o consueti, rispetto alla quantità normalmente presente (fas.) Ⓘ povero Ⓓ arm ◇ a) Le familie nobile de Fascia. La Val de Fascia é in chest cont bona pureta. In duta la val crese che n sie trei. Lö familiö nobilö dö Fassa. La val dö Fassa ö in cöst cont bonô buröto. In dutto la val cresö chö ‘n sie trei. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.)
3 diminutivo di povero, usato sempre per esprimere compianto affettuoso, commiserazione, partecipazione (fas. DA 1973; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ poverino Ⓓ arm ◇ a) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / [ 780 ] Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Ce sai lore poerete / D’interesse de comun / I stà ferme agnó ch’i bete / I no s’ intriga con negun. Ce sai lóre poerete / D’interesse de comun / I sta ferme agnò chi bette / I nò s’ intriga con negun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
s.m.f. Ⓜ puerec, puereta, pueretes
chi non ha denaro, chi dispone di scarsi beni di sussistenza, dello stretto necessario (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp. C 1986) Ⓘ povero Ⓓ Armer ◇ a) śoentù e vece, sobre e inbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi. zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

pueretin Ⓔ it. poverettino 6 1878 pŏrtina f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. portin Badia portin
agg. Ⓜ pueretins, pueretina, pueretines
di persona, situazione e simili, che è afflitto da sciagure spirituali e materiali tali da suscitare il compatimento altrui; disgraziato, infelice, miserabile (gad.) Ⓘ misero Ⓓ ärmlich, armselig ◇ a) "I sun amarada, mi fi, y möri zënzater", dijera portina. "I sung amarada, mi fì, e moure zenz’ at’r", disc’la pŏrtina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) düc saltâ fora de sües üties portines, cun gran lamentaziuns duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

puerom Ⓔ comp. di puere + om 6 1844 poeròn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. porom, poron
s.m. Ⓜ pueromi
chi non ha denaro, chi dispone di scarsi beni di sussistenza, dello stretto necessario (amp.) Ⓘ povero Ⓓ Armer ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

puertà (bra.) ↦ poertà.

pugn Ⓔ PUGNUS (EWD 5, 415) 6 1763 da degn pugn ‘pugnis excipere’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. pügn mar. pün Badia pügn grd. puni fas. pugn bra. pugn fod. pugn amp. puign, puin, pugn LD pugn
s.m. Ⓜ pugns
1 la mano chiusa con le dita piegate e fortemente strette sulla palma, generalmente per afferrare e stringere qualche cosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pugno Ⓓ Faust ◇ a) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. / Mustrëi vosc puni senià, / Udëis pa che les va! Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. / Mustrëi vosh puni senià, / Udëis pa ke les va! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Sce, achiló, olach’i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch’i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada Sé, a chilò, ullacch’ i sung sdraiè, soung chesc’ salajei, ch’i batte cui pungn’s, ē zaccang Genofefa sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); c) Se batunse cun le pügn trëi otes al cör Se battungse col pügn trei ottes al cör PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 la quantità di materiale o di piccoli oggetti che si può tenere in un pugno (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pugno, manciata Ⓓ Handvoll ◇ a) E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tosc vade là. / E canche i s’à sposades / I à un puin de bacalà. E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. / E canche i sa sposades / I’ ha un puin de baccalà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
3 colpo dato con violenza a qualcuno con il pugno (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ pugno, cazzotto Ⓓ Kinnhaken, Faustschlag ◇ a) Al mago va a tor al manz per i corgn, ge dasc n pugn sul nas e lo maza. Al mago va a tôr al manz per i chorn gö dasch un puin sul nas ö lo mazza. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
peté de pugns (amp.) Ⓘ tirare pugni Ⓓ Faustschläge geben ◇ a) ci de pugnes petaa, ci d’un len ci de pugnes petaa, ci d’un len DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

pugn (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ pugn.

pügn (gad., Badia) ↦ pugn.

pugnon (amp.) ↦ opignon.

puign (amp.) ↦ pugn.

puin (amp.) ↦ puign.

pulam (Badia, grd.) ↦ polam.

pulëinta (Badia) ↦ polenta.

pulënta (grd.) ↦ polenta.

pulí (gad., Badia) ↦ pulì.

pulì Ⓔ it. pulire 6 1878 pulì 6 imperf. (DeclaraJM, MaringSopplà1878:2)
gad. pulí Badia pulí
v.tr. Ⓜ pulesc
purificare, liberare dal peccato, da una colpa e sim. (gad.) Ⓘ nettare, mondare Ⓓ reinigen, läutern ◇ a) Nosta picera patria rica / Fô dagnora de bugn proi: / Nos savun sëgn cun ci trica, / Ch’ëi pulî nüsc spiric groi: / Por nes abiné düc canc / Glorioji en Cil tra i Sanc. Nosta picc’ra patria ricca / Fo’ dagnara de bongn’ Proi: / Nos savung sengn’ cung ci tricca, / Ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi: / Pur nes abbinè duttg cantg’ / Gloriosi in Ceil tra i Santg’. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

pulicia (grd.) ↦ pelicia.

pulito (gad., Badia) ↦ polito.

pultron (grd.) ↦ poltron.

pum Ⓔ onomat. 6 1856 pum (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. pum grd. pum fas. pum bra. pum fod. pum amp. pum
onomat.
voce che imita il rumore degli spari (fas. R 1914/99) Ⓘ bum Ⓓ bum ◇ a) Pum, pum, pum, pum - Sbarà pardiane! / L’é n piovan nef, e l’é sèn Jan. Pum, pum, pum, pum - Sbarà par Diane! / L’è ‘n piovang nef, e l’è sen Xang. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

pum (gad., grd., fas., bra., fod., amp.) ↦ pum.

pumpa (gad., mar., Badia) ↦ pompa.

pün (mar.) ↦ pugn.

puni (grd.) ↦ pugn.

puní (gad.) ↦ punì.

punì Ⓔ it. punire 6 1875 punì (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640)
gad. puní fas. punir fod. punì LD punì
v.tr. Ⓜ punesc
sottoporre a una pena, a un castigo (gad. DLS 2002, [ 781 ] fas., fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ punire Ⓓ strafen, bestrafen ◇ a) scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (fas.).

punì (fod., LD) ↦ punì.

punion (col.) ↦ opinion.

punir (fas.) ↦ punì.

punje (gad.) ↦ ponje.

punje † (Badia) ↦ ponje.

punsè (Badia) ↦ pensé.

punt (gad., mar., Badia) ↦ pont1.

punt (gad., mar., Badia, MdR) ↦ pont2.

punta (gad., mar., Badia) ↦ ponta.

puntualità (grd., fas., col., amp.) ↦ puntualité.

puntualité Ⓔ it. puntualità (EWD 5, 430) 6 1833 puntualité (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. puntualité Badia puntualité grd. puntualità fas. puntualità fod. puntualité col. puntualità amp. puntualità LD puntualité MdR puntualité
s.f. sg.
precisione associata a tempestività e opportunità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ puntualità Ⓓ Pünktlichkeit ◇ a) e despò fà tüt le poscibl per fà onor a chëst stato ch’avun chirì, o che nes é stè dè, con la fidelté e con la puntualité a fà i sü doveri. e despò fa tüt le posŝibl per fa onor a quest stato ch’avuǹ chirì, o che nes é stè dè, con la fidelté e coǹ la puntualité a fa i sü doveri. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

puntualité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ puntualité.

punza (mar.) ↦ panza.

puoch (fod., col.) ↦ puech.

puore (col.) ↦ puere.

puoret (col.) ↦ pueret.

puoro (fod.) ↦ puere.

pur (Badia) ↦ per3.

pur1 Ⓔ nordit. pur(o) (Gsell 1994b:332) 6 1873 pura f. (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. pur mar. pur Badia pur grd. pur fas. pur fod. pur amp. puro LD pur
agg. Ⓜ purs, pura, pures
1 di quanto, risultando esente da qualsiasi mescolanza con elementi estranei, presenta intatte le proprie caratteristiche, costituiscano esse o no motivo di pregio (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ puro Ⓓ pur, rein ◇ a) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); b) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); c) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 fig. integro moralmente, non viziato da colpa, senza macchia (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ puro fig.Ⓓ rein fig. ◇ a) Y vigni ota impormët d’ester plëgn de religiun y da bëgn, de vire pur y inozënt E vignota impormett d’estr plengn d’religiung e da bengn’, d’vire puro e innozent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

pur (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ pur1.

pur2 Ⓔ it. pure (Gsell 1990a:153) 6 1445 pur (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
grd. pur fas. pur fod. pur, puro amp. pur, pure, puro
avv.
1 con valore rafforzativo in espressioni di incoraggiamento o rimprovero e in proposizioni concessive (grd. L 1933; Ma 1950; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ pure Ⓓ doch, ruhig, nur ◇ a) Pur a ti Purä ty WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); c) Le creature. Aon pur dit. Dajene che che volede. Le creature. Aong pur dit. Daschene che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da s. Martin mazen l’auces! Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); f) Ma per amor de Dio che èste fat chiò! Lascia pur ve Ma per amor de Dio, ke este fat kio! Laša pur ve BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); g) E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chele puore ciampane. E festa del statuto, e festa de Vittorio e sona pur chelle puore ĉiampane. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 anche, con valore aggiuntivo (fod., amp. C 1986) Ⓘ pure Ⓓ auch ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté / de le vegle le confescion. O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute / delle Vegle le confession: PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas, / el no disc ra so pugnon E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
congiunz.
come congiunzione coordinativa con valore avversativo concessivo (grd. F 2002) Ⓘ pure, tuttavia Ⓓ trotzdem ◇ a) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova; / La fenans - pur l à giapà! / Ëiles l à mo ngianà. Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva; / La fenàns - pur l’ha giappà! / Èiles l’ha mo ingianà. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.).

pur (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp.) ↦ pur2.

pur mpo (fod.) ↦ purempò.

pura Ⓔ it. pure con -a avverbiale (Gsell 1990a:153) 6 1873 pura (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. pura grd. pura fas. pura fod. pura amp. pura LD pura
avv.
1 con valore rafforzativo in espressioni di incoraggiamento o rimprovero e in proposizioni concessive (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1985) Ⓘ pure Ⓓ doch, ruhig, nur ◇ a) E se no, ch’i crepe pura / Ce mai tanto zaareà E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); b) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
2 anche, con valore aggiuntivo (fod. Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ anche Ⓓ auch ◇ a) Ma sielo benedeto sto paes / e braa pura ra śoentù d’ades!… Ma síelo benedeto sto paeš / e brava pur ra zoventú d’adeš!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

pura (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ pura.

püra anima (gad.) ↦ pueranima.

purampò (fas., fod.) ↦ purempò. [ 782 ]

purana (grd.) ↦ pueranima.

purater (Badia) ↦ perauter.

purcaria (grd.) ↦ porcaria.

purcel (grd.) ↦ porcel.

purchël (Badia) ↦ perchel.

purcí (Badia) ↦ percie.

purcí che (Badia) ↦ percieche.

purcuré (Badia) ↦ percuré.

purdenanza (grd.) ↦ perdonanza.

purdené (grd.) ↦ perdoné.

purdërt (Badia) ↦ perdert.

pure (amp.) ↦ pur2.

püre (gad., mar., Badia, MdR) ↦ puere.

purempò Ⓔ comp. di pur + empò 6 1805 pur ampo (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. porimpó Badia pöimpó grd. purempò fas. purampò fod. pur mpo, purampò LD purempò
congiunz.
pure, nondimeno, con tutto ciò (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tuttavia, ciò nonostante Ⓓ trotzdem, dennoch ◇ a) l trëma e disc de no / ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti. al trema e dis de no / ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëgn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’ aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); c) Y pöimpó cun döt chësc mësseste jí, (dijô Genofefa) y i ne te fajará nia de mal. E pouimpò cung dutt chesc’ messte ji, (dijō Genofefa) ei nèt’ farrà nia d’mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

purempò (grd., LD) ↦ purempò.

puret (fas., bra.) ↦ pueret.

purificà (col.) ↦ purifiché.

purificar (bra.) ↦ purifiché.

purifiché Ⓔ it. purificare 6 1878 purificherà 3 fut. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120)
gad. purifiché Badia purifiché grd. purifiché fas. purifichèr bra. purificar fod. purifiché col. purificà
v.tr. Ⓜ purificheia
rendere moralmente, spiritualmente puro (gad., grd. F 2002) Ⓘ purificare Ⓓ reinigen ◇ a) mo sce reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará, y purificará ci ch’é macé mo se r’conesceung nousc’ d’fettg’ Iddì giust e fedele nes perdonerà, e purificherà cicch’ è macciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

purifiché (gad., Badia, grd., fod.) ↦ purifiché.

purifichèr (fas.) ↦ purifiché.

purità (grd.) ↦ purité.

purité Ⓔ it. purità ‹ PŪRITĀS (EWD 5, 439) 6 1878 puritè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. purité Badia purité grd. purità
s.f. sg.
carattere di chi, di ciò che è puro moralmente; onestà, integrità (gad. P/P 1966, grd. F 2002) Ⓘ purezza Ⓓ Reinheit ◇ a) Chësta confesciun â solevé le conte, y al ê por ël na gran consolaziun ad aldí da Golo istës la purité de Genofefa confermada. Chesta confessiung ā sollevè ‘l conte, e el ē pur el na grang consolaziung ad aldì da Golo istess la puritè de Genofefa confermada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

purité (gad., Badia) ↦ purité.

purjun (Badia) ↦ perjon.

purmal (Badia) ↦ permel.

purmassa Ⓔ comp. di pur + massa in analogia a it. purtroppo (Videsott/Tolloi 2017, 158) 6 1878 poumassa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. pömassa fod. purmassa
avv.
disgraziatamente, malauguratamente (gad., fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ purtroppo Ⓓ leider ◇ a) mo chësta felizité á pömassa doré ma valgünes edemes mo chesta felizitè ha poumassa durè ma valgunes edmes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Sc’ os plantes da spines esses de bugn früc, fossel bëgn bun por me, i ess gran ütl, mo ara é pömassa sciöche Gejú Crist dij. Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. S’ os piantes da spines esses d’bongn frutti, foss’l bengn’ bung pur mè, i ess’ grang ut’l, mo ella è poumaſsa sceoucche Gesù Cristo disc’. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

purmassa (fod.) ↦ purmassa.

purmëte (Badia) ↦ permete.

purmez (Badia) ↦ permez.

purnanche (Badia) ↦ pernanche.

puro (amp.) ↦ pur1.

puro (fod.) ↦ pur2.

Pursenú (Badia) ↦ Persenon.

pursura (Badia) ↦ persoura.

purtadëur (grd.) ↦ portadour.

purté (grd.) ↦ porté.

purton (grd.) ↦ porton.

purtun (Badia) ↦ porton.

purvé (grd.) ↦ prové.

purvia (Badia) ↦ pervia.

puscibl (grd.) ↦ poscibel.

pusciblmënter (grd.) ↦ poscibelmenter.

pussar (bra.) ↦ paussé.

pussèda (fas.) ↦ pausseda.

pussèr (fas., caz.) ↦ paussé.

puster Ⓔ dtir. pustɛr (EWD 5, 445) 6 1844 Puster (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. puster mar. puster Badia puster grd. puster fas. puster fod. puster amp. puster LD puster
s.m.f. Ⓜ pustri, pustra, pustres
abitante della val pusteria (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pusterese Ⓓ Pustertaler ◇ a) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

puster (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

puster.

Pustraria 6 1870 Pustraria (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
col. Pustraria
topon.
valle delle alpi orientali lunga circa 100 km, situata tra l’alto adige ed il tirolo orientale, nella direzione ovest-est tra bressanone e lienz (col.) Ⓘ Val Pusteria Ⓓ Pustertal ◇ a) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝

puster.

Pustraria (col.) ↦ Pustraria.

putana Ⓔ nordit. putana ‹ *PŪTTĀNA (EWD 5, 445) 6 1832 pottanes pl. (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. putana mar. putana Badia putana grd. putana fas. putèna [ 783 ] caz. putèna bra. putana moe. putana fod. putana amp. putana LD putana
s.f. Ⓜ putanes
donna che si prostituisce; meretrice (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ puttana, prostituta Ⓓ Hure, Prostituierte ◇ a) Mo despó che chësc to fi, che s’á mangé ia le fatissó cun les putanes, é gnü, i aste sbocarí n gras videl. Mo d’spó che chast to fì, che s’ ha mangié ia l’fate só colles pottanes, é gnü, i hás-te sbocarí un gras videl. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Ma dopo che chëst ti fi tlo che à desfat l fatissie (si arpejon) cun putanes (scroes), ie unì, i es mazà n vadel gras. Ma dopoché cest ti fí tlo che ha desfat el fati sie (si arpeschong) cung putanes (scróes), joe uni, li és mazzá ung vedöl grass. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma dapò che chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes, é vegnù de retorn te ès mazà a el n vedel engrassà. Ma dapó che chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes, è vegnú de retorn te és mazá a el un vedél ingrassá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) Ma spo che chëst vost fi, che s’à slové via dut cánt l so co le putane; cánche l é vignù, i’ei ben a dël mazé n vedel ngrassé. Ma spo che cast vost fí, che s’ há slové via dut cant ‘l só colle putane; canche l’e vignu, jéi beng ad al mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) ades apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà ades appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.).

putana (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ putana.

putatif Ⓔ it. putativo 6 1813 putatif (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. putatif
agg. Ⓜ putatifs, putativa, putatives
che non è veramente ciò che il sostantivo cui è unito indica, ma è tenuto per tale, è considerato come tale (grd.) Ⓘ putativo Ⓓ vermeintlich
pere putatif per antonomasia, san giuseppe (grd.) Ⓘ padre putativo Ⓓ putativer Vater ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

putatif (grd.) ↦ putatif.

putèna (fas., caz.) ↦ putana.

putënt (grd.) ↦ potent.

puvertà (grd.) ↦ poverté.

puza Ⓔ deriv. di puzé (GsellMM) 6 1844 puz̄es pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. püza Badia püza † fas. puza fod. puza amp. puza LD puza
s.f. Ⓜ puzes
1 cattivo odore, odore sgradevole, nauseabondo (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fetore, puzza Ⓓ Gestank
2 fig. chiacchiera, voce priva di fondamento, spesso maligna, ingiuriosa o calunniosa (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ pettegolezzo, diceria Ⓓ Gerede, Gerücht ◇ a) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

puza (fas., fod., amp., LD) ↦ puza.

puzà (amp.) ↦ puzé.

püza † (Badia) ↦ puza.

püza (gad.) ↦ puza.

puzar (bra., moe.) ↦ puzé.

puzé Ⓔ it. puzzare 6 1856 puzzae 1 imperf. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
grd. puzé fas. puzèr bra. puzar moe. puzar fod. puzé amp. puzà LD puzé
v.intr. Ⓜ puza
1 mandare, emanare puzzo (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ puzzare Ⓓ stinken ◇ a) Candenó vegn al Salvan e l disc: Chi él che puza da ciarn batejada, dime! Candönô vön al Salvan öl dis: chi öl chö puza da tscharn bateschada dimö! ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.) ☝ tofé
2 fig. dare l’impressione, sembrare, in base a indizi piuttosto eloquenti (fas.) Ⓘ puzzare fig.Ⓓ riechen fig. ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.) ☝ tofé.

puzé (grd., fod., LD) ↦ puzé.

puzèr (fas.) ↦ puzé.

puzolent Ⓔ it. puzzolente 6 1833 pezzorant (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287)
fas. puzolent MdR pezorant, puzorënt
agg. Ⓜ puzolenc, puzolenta, puzolentes
che ha o manda cattivo odore (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ puzzolente, maleodorante Ⓓ stinkig, übel rie chend ◇ a) Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

puzolent (fas.) ↦ puzolent.

puzorënt (MdR) ↦ pezorant.