Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/748

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


perdut
713


(gad. B 1763; A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdono Ⓓ Verzeihung, Vergebung ◇ a) "N per, pardija! tan prezius / É na vera rarité; / Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de" / Tal me pél - mo pordonn! / Che ciantëis, Veci, en chël monn. " ’Ng per, pardisa! tang prezioso / È na vera raritè; / Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè" / Tal me pele - mo perdon! / Che cianteis, Vecci, in chel mon. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
2 in senso religioso, remissione dei peccati concessa da dio (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdono Ⓓ Absolution, Vergebung ◇ a) Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares pordonn Ti fai confessa sinziermënter, y prèst arès perdon PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) almanco ne me comparí dant en na figöra tan spaventosa, mo plütosc en forma angelica, y assigurëieme dl pordonn almanco nè mè comparì dant inna figura tang spaventoſa, mo plouttosc’ in forma angelica, e assigureieme d’l perdon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
damané perdon (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiedere perdono Ⓓ um Verzeihung bitten ◇ a) Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi, ve damande umilmënter perdonn Per chast je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej, ve domande umilmënter perdon RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) capita chësta ëila te cësa de Scimon pentida de si picëi cun la ntenzion, de damandé da Gejù perdonn capita chëst ëila te tgèsa de Ŝimoŋ pëntida de si pitgëi colla intenzioŋ, de dumàndè da Ges̄ù perdoŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.) ◆ prié perdon (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiedere perdono Ⓓ um Vergebung bitten ◇ a) Impó i prëii pordonn por tüa prezipitanza Impò i prei perdon pur tua precipitanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); b) spezialmënter Conrad i periâ pordonn, de l’avëi arbandonada ala meseria te chi bosć spezialmentr Conrad i pr’iā perdon, d’l’ avei arbbandonada alla m’ſeria te chi bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

perdon (fas., fod., LD) ↦ perdon.

perdonà (col.) ↦ perdoné.

perdonanza Ⓔ it. perdonanza 6 1858 perdonanza (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
gad. pordenanza mar. pordenanza Badia pordenanza grd. purdenanza fas. perdonanza bra. perdonanza fod. perdonánza amp. perdonanza LD perdonanza
s.f. sg.
l’atto di perdonare, il fatto di esser perdonato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdono Ⓓ Vergebung, Verzeihung
prié perdonanza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas.) Ⓘ chiedere perdono Ⓓ um Verzeihung bitten ◇ a) I à scomenzà a tacar bega ma al faure seben che l’era pìcol ge dajea tante legnade intorn le badl, che é sutà jabas. L’à preà perdonanza e se n [i é] sin jic insema. I a scomönzà a taccar begô mô al faurö sebbön chö l erô picol gö daschöa tantö lögniadö intorn lö badl, chö ö sutà schabàs. La pröà perdonanza ö sö ön [i ö] sinschitz insömô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

perdonanza (fas., bra., amp., LD) ↦ perdonanza.

perdonánza (fod.) ↦ perdonanza.

perdonar (moe.) ↦ perdoné.

perdoné Ⓔ *PERDŌNĀRE (EWD 5, 352) 6 1811 pôrdené p.p. m.sg. (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. pordené mar. pordené Badia pordenè grd. purdené, perduné fas. perdonèr bra. pardonar moe. perdonar fod. perdoné col. perdonà amp. pardonà LD perdoné MdR perdonè
v.tr. Ⓜ perdona
1 assolvere qualcuno dalla colpa commessa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perdonare Ⓓ vergeben, verzeihen, entschuldigen ◇ a) ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie zënza numer ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); c) Digo anch’ io, che ‘l à da sbate / ( Pardonamera Signor!) Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardonamera Signor!) ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) E dapò per sta outa ge pardonon. E dapo per stouta gie pardonon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); e) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi Perciò t’ assegure, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi VianUA, Madalena1864:194 (grd.); f) Se v’in aé a mal / Ve preo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Se vi n’aè a mal / Ve préo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) Sciöche iö pordoni a te, pordona ’ci tö ad ël Sceoucche iou perdone a tè, perdona ci tou ad el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
2 con sign. attenuato, lo stesso che scusare, in espressioni di cortesia (gad., grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ perdonare, scusare Ⓓ entschuldigen ◇ a) Perdonede, iö me stà dërt bëin, sie ringrazié Idie! Iö sun jü inier tant tert a dormì, che iö n’à podü levè a bonora incö. Perdonéde, jeu me sta dërt bëiǹ, sie ringrazié Iddie! Jeu suǹ ĝiü inier tant tärd a dormì, ch’jeu n’ha podü levè a bonn’ óra incoeu. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) Pordenede sce i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; / Pordenede sc’i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; / Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

perdoné (fod., LD) ↦ perdoné.

perdonè (MdR) ↦ perdoné.

perdonèr (fas.) ↦ perdoné.

perdonn (grd.) ↦ perdon.

perdret (LD) ↦ perdert.

perdrët (grd.) ↦ perdert.

perduné (grd.) ↦ purdené.

perdut Ⓔ it. (dap)pertutto 6 1873 parduto (Anonim, Manageria-