Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/734

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pel
699


1 munal1873-1973:34 (amp.)
sauté al peil (fod. Pz 1989) Ⓘ saltare alla gola, aggredire Ⓓ an die Gurgel springen, überfallen ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pel propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

peil (fas., fod., LD) ↦ peil.

pëil (grd.) ↦ peil.

peina Ⓔ POENA (EWD 5, 237) 6 1631 pena (Proclama1631-1991:156)
gad. pëna mar. pëna Badia pëna grd. pëina fas. pena fod. pëna amp. pena LD peina
s.f. Ⓜ peines
disagio spirituale, spesso concomitante o paragonabile alla sofferenza fisica (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pena Ⓓ Qual ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Intan sintî Genofefa sües pënes ciamó deplü Intang sintī Genofefa suus penes ciamò de plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) anzi ch’al fantinâ por la gran pëna anzi ch’el fantinā pur la grang pena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

peina (LD) ↦ peina.

pëina (grd.) ↦ peina.

peir Ⓔ PIRUM (EWD 5, 241; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pIr-u2) 6 1763 paer ‘pirus’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. për mar. pier Badia për grd. pëir fas. peir moe. per fod. peier col. per amp. pero LD peir
s.m. Ⓜ peirs
frutto del pero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pera Ⓓ Birne ◇ a) Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné sö por l’invern poms y përs salvari Tra chesc’ temp ēla affaccendada ad abbinè sou pur l’ingvēr pom e per selvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
legn da peirs (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ pero Ⓓ Birnbaum ◇ a) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da poms, l’ater da përs salvari. Soung somm la val s’ alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

peir (fas., LD) ↦ peir.

pëir (grd.) ↦ peir.

peis Ⓔ PĒNSUM (EWD 5, 232; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pesu) 6 1763 un peis ‘onus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pëis mar. pëis Badia pëis grd. pëis fas. peis moe. pes fod. peis amp. pes LD peis MdR pëis
s.m. Ⓜ peisc
1 forza di attrazione della terra sui corpi posti in prossimità della sua superficie (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peso Ⓓ Gewicht ◇ a) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis, ëla é massa lisiera. Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis, ëlla é massa lisi[e]ra. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); c) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rompî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 ciò che si carica addosso a una persona o a un animale, o sopra un mezzo di trasporto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carico Ⓓ Last ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
s.m. sg.
fig. peso o responsabilità gravosa (gad. B 1763; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ onere Ⓓ Belastung ◇ a) porcí che la vita m’é n pëis, n slisiramënt la mort purcicche la vita m’è ‘ng peis, ‘ng sliſirament la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia); b) Pënsa, cotan de pëis, ch’al te fô le ritorno dai Mori Pengsa, cutang d’peis, ch’el t’ fō ‘l ritorno dai Mōri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

peis (fas., fod., LD) ↦ peis.

pëis (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ peis.

peje † (fod.) ↦ pesc2.

pel (col.) ↦ peil.

pel1 Ⓔ PELLIS (EWD 5, 233) 6 1763 poel ‘pellis’; poel d’agnel ‘vellus’; poel ‘villus’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. pel mar. pel Badia pel grd. pel fas. pel bra. pel fod. pel amp. pel LD pel MdR pel
s.f. Ⓜ pels
1 rivestimento esterno del corpo umano e di alcuni animali; cute (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pelle Ⓓ Haut, Fell ◇ a) Oh, chëstes vedles à pa na pel stranciosa ëles; ëles ne mör pa insciö prëst. O, questes vedles ha pa ‘na pél stranćiosa ëlles; ëlles ne meur pa insce[u] prëst. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); b) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. / Chest l’era l più bel, / A ogneun ge premea so pel. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. / Kest l era l plu bel, / A ognùn je preméa so pel. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); c) O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); d) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento / de m’aé portà fora ra pel sana Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento / de m’avé portà fora ra pel sana DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
2 pelle di animale lavorata e conciata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A