Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/735

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pel
700


1 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelle Ⓓ Fell, Pelz ◇ a) Ciara mo le pice möt, cola pel de rehl indos y la picia crusc en man Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
tré ju la pel (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ scorticare, spellare Ⓓ die Haut abziehen, abhäuten ◇ a) s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

pel (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ pel1.

pel2 Ⓔ PĀLUS (EWD 5, 223; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’pal-u) 6 1763 un pè ‘palus’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pe mar. pe Badia pe grd. pel fas. pèl caz. pèl bra. pal moe. pal fod. pel col. pal amp. palo LD pel
s.m. Ⓜ pei
lungo legno a sezione tondeggiante, appuntito a un’estremità, che si conficca nel suolo per recingere, sostenere e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palo Ⓓ Pfahl ◇ a) Par che ‘l ebe un palo in culo, / che ‘l lo feje stà in doer Par che ʼl èbe un palo in culo, / che ʼl lo fège sta in dovér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Ogneun aea te so man, / Un n legn, l’auter n ram, / Un n pal, l’auter n sas Ognun áea te so man, / Un ‘n legn, l auter n ram, / Un ‘n pal, l auter n sas BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Canche l’à vedù che no l’à più parenc ne amisc, e che l se troa soul desche un pèl te n pra, l se à pissà: Per me l’è miec che me n vae Kan ke l a vedù, ke no l à più parenč ne amiš, e ke l se troa soul deske un pel te n prà, el se à pisà, per me l e mieč, ke min vae BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.).

pel (grd., fod., LD) ↦ pel2.

pél (moe.) ↦ peil.

pèl (fas., caz.) ↦ pel2.

pela (grd.) ↦ pala.

pelà (col., amp.) ↦ pelé.

pèla (fas.) ↦ pala.

Pèla de Mesdì 6 1866 Pela de Meʒdì (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. Pèla de Mezdì
topon.
cima nel gruppo del catinaccio (fas.) Ⓘ Pala di Mesdì Ⓓ Pala di Mesdì ◇ a) te sot i Cougoi l se stajea bel e bon e l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mesdì te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben e l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì BrunelG, Cianbolpin1866:2 (fas.).

Pèla de Mez 6 1866 Pela de Meʒ (BrunelG, Cianbolpin1866:5)
fas. Pèla de Mez caz. Pèla de Mez
topon.
ripida pendenza prativa sulla destra orografica del ruf de antermont, tra pèla de micel e pèla grana (fas.) Ⓘ Pèla de Mez Ⓓ Pèla de Mez ◇ a) "Gé stajesse ben bolintiera" l disc, ma alincontro cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf "Gé staʒ̉ese ben bolentiera - l diš - ma alinkontro cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke in caʒ̉o, kan ke les vegn ʒ̉u de Pela de Meʒ a beiver, no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

Pèla de Mez (fas., caz.) ↦ Pèla de Mez.

Pèla de Mezdì (fas.) ↦ Pèla de Mesdì.

Pèla de Micel 6 1866 Pela de Mičél (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
fas. Pèla de Micel caz. Pèla de Micel
topon.
ripida pendenza prativa sulla destra orografica dl ruf de antermont nel comune di cianacei/canazei (fas.) Ⓘ Pèla de Micel Ⓓ Pèla de Micel ◇ a) l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mesdì e sun Pèla de Micel l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì e sun Pela de Mičél BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

Pèla de Micel (fas., caz.) ↦ Pèla de Micel.

pelacrisć Ⓔ comp. di pelé + crist 6 1856 pelachristg pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. pelacrisć bra. pelacrisć
s.m. pl. Ⓜ pelacrisć
scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di mazzin (fas. R 1914/99) Ⓘ pelacristi scherz.Ⓓ Christus -Häuter scherz. ◇ a) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

pelacrisć (fas., bra.) ↦ pelacrisć.

pelam Ⓔ PILUM + -AMEN (Gsell 1994b:339) 6 1878 pulang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. polan mar. polan Badia polan fas. pelam fod. pelam LD pelam
s.m. Ⓜ pelams
formazione cornea filiforme di origine epidermica (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pelo Ⓓ Haar
s.m. sg.
con valore collettivo, il pelame degli animali (gad.) Ⓘ pelo, pelame Ⓓ Pelz, Fellhaare ◇ a) porcí che la cerva pordô le polan purcicche la cerfa p’rdō ‘l pulang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

pelam (fas., fod., LD) ↦ pelam.

pelar (bra., moe.) ↦ pelé.

pelé Ⓔ PILĀRE (Gsell 1994b:339) 6 1845 pelà (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. pelèr bra. pelar moe. pelar fod. pelé col. pelà amp. pelà LD pelé
p.p. come agg. Ⓜ pelés, peleda, peledes
privo di capelli (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelato, calvo Ⓓ kahl, kahlköpfig ◇ a) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.) ☟ calvo.

pelé (fod., LD) ↦ pelé.

pelegrin Ⓔ it. pellegrino ‹ PEREGRĪNUS (EWD 5, 235) 6 1833 pelegrin (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. pelegrin mar. pelegrin Badia pelegrin grd. pelegrin fas. pelegrin fod. pelegrin amp. pelegrin LD pelegrin MdR pelegrin
s.m.f. Ⓜ pelegrins, pelegrina, pelegrines
chi viaggia per visitare luoghi santi (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F