Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/736

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pena
701


2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pellegrino Ⓓ Pilger ◇ a) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies. ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Sö n chëst se pensava nost pelegrin: Scé, và mo damana l’ostì da La Ila, cotan "santo" che iö sun. Seu ‘ǹ quëst se pensava nost pelegriǹ: Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Dala pert dërta le grof a ciaval, dal’atra le vecio Guelfo; spo gnôl i dui pelegrins, y do chi la cerva, mestega sciöche n cian Dalla pēr derta ‘l grof a ciavall, dall’ atra ‘l veccio Guelfo; spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche ‘ng ciang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
jì da pelegrin (gad., MdR) Ⓘ pellegrinare, andare in pellegrinaggio Ⓓ pilgern ◇ a) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma, e per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant. Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma, e per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) na nobla signura de Guascogna é jüda teco na pelegrina al Sant Sepolcher na no̲bil signura dẹ Guascogna è žüda tęco̮ na pẹllẹgrina al Santo̮ Sẹpo̮lcro̮ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

pelegrin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ pelegrin.

pelegrinagio (caz., fod.) ↦ pelegrinaje.

pelegrinaje Ⓔ it. pellegrinaggio 6 1878 pellegrinaggio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103)
gad. pelegrinaje Badia pelegrinaje grd. pelegrinaje fas. pelegrinaje caz. pelegrinagio fod. pelegrinagio amp. pelegrinajo LD pelegrinaje
s.m. Ⓜ pelegrinaji
viaggio di penitenza e devozione ai luoghi santi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pellegrinaggio Ⓓ Wallfahrt ◇ a) Spo cuntâi, ch’ai â fat n pelegrinaje te chël paisc, y atira do chël fat, porcí ch’ai ne s’odô sigüsc dla vita dal maester de ciasa; y ch’ai ê retorná dan püc dis da chësc iade Spo cuntai, ch’ei ā fatt ‘ng pellegrinaggio te chel paisc’, e attira dō chel fatt, pur cic ch’ei nè s’udō sigusc’ d’la vita dal maestr de ciaſa; e ch’ei ē r’tornà dang pucc’ dis da chesc’ iade DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

pelegrinaje (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ pelegrinaje.

pelegrinajo (amp.) ↦ pelegrinaje.

pelegriné Ⓔ it. pellegrinare 6 1850 pellegrinè p.p. m.sg. (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. pelegriné Badia pelegriné
v.intr. Ⓜ pelegrineia
andare in pellegrinaggio (gad.) Ⓘ pellegrinare Ⓓ pilgern ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú - é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin. Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù - è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullac ch’el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

pelegriné (gad., Badia) ↦ pelegriné.

pelèr (fas.) ↦ pelé.

pelëus (grd.) ↦ pelous.

pelicia Ⓔ PELLĪCEUS (EWD 5, 283) 6 1878 pilicia (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. pelicia mar. pelicia Badia pilicia grd. pulicia fas. pelicia fod. pelicia col. peliza amp. peliza LD pelicia
s.f. Ⓜ pelices
pelle d’animale conciata con il pelo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pelliccia Ⓓ Pelz, Pelzmantel ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); b) Ara é fata de mani sëc d’erba, daite sotrac cun na pelicia morjela, scöra. Ella è fatta d’mànesc’ secc’ d’erba, daite sottrattg’ cuna piliccea morjella, scūra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

pelicia (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ pelicia.

peliza (col., amp.) ↦ pelicia.

pelo (amp.) ↦ peil.

pelos (moe., col., amp.) ↦ pelous.

pelous Ⓔ PILŌSUS (EWD 5, 236) 6 1763 parous ‘hirsutus’; porous ‘pilosus’; porus ‘villosus’ (Bartolomei1763-1976:91, 93)
gad. porus mar. porus grd. pelëus fas. pelous moe. pelos fod. pelous col. pelos amp. pelos LD pelous
agg. Ⓜ pelousc, pelousa, pelouses
ricoperto di peli, che ha molto pelo (gad. Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ peloso, irsuto Ⓓ behaart, haarig ◇ a) Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

pelous (fas., fod., LD) ↦ pelous.

pen (caz.) ↦ pegn.

pën (grd.) ↦ pegn.

pena (fas., amp.) ↦ peina.

pena Ⓔ PINNA (EWD 5, 236) 6 1763 pànna ‘penna’; penna ‘calamus, penna’ (Bartolomei1763-1976:91)
gad. pëna mar. pëna Badia pena grd. pëna fas. pena caz. pena fod. pëna col. pena amp. pena LD pena MdR pëna
s.f. Ⓜ penes
strumento per scrivere (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ penna Ⓓ Feder, Schreibfeder ◇ a) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. / Chilò n’él na pëna sora. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. / Quilò n’él ‘na pënna sora. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) e l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch te na man, e na pena te l’autra e le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch tena man, e una pena tell’ autra IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) "Bona möta", jëmera, "ah! de grazia, pórteme papier, pëna, tinta y löm". "Bona muta", jemla, "ah! de grazia,