Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/799

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


prezipize
764


pizio Ⓓ Abgrund ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) y i dá n’atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecios fosc, ciamó ciariá de nëi i dà ‘ng atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecceŏs fosc’, ciamò ciarià d’nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

prezipize (gad., Badia) ↦ prezipize.

prezipizie (fas.) ↦ prezipize.

prezipizio (bra., fod.) ↦ prezipize.

prezis Ⓔ it. preciso 6 1873 preziso (Anonim, Monumento1873:1)
fas. prezis moe. preziso fod. prezijo, precijo amp. preziso
avv.
in modo dettagliato, con abbondanza di particolari (fas. DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002) Ⓘ esattamente, precisamente Ⓓ genau ◇ a) Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea proà. Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☝ avisa.

prezis (fas.) ↦ prezis.

preziso (moe., amp.) ↦ prezis.

prezius (gad., mar., Badia) ↦ prezious.

priada (Badia) ↦ prieda.

prié Ⓔ PRECĀRĪ (EWD 5, 384) 6 1763 priè ‘supplico, exoro, oro, precor, rogo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. perié mar. perié Badia prié grd. prië fas. preèr caz. preèr bra. prear moe. prear fod. perié col. preè amp. preà LD prié MdR preié
v.tr. Ⓜ preia
1 rivolgersi a dio, alla divinità, con le parole o il pensiero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ beten ◇ a) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) So pere donca và fora e l preia. So pére donca va fora e ‘l preja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) sc’ël prëia Domenedie vigne dé, ch’ël l’aiüte, ël, ch’à impermetü de dè a vignun che le prëia, süa grazia ŝ’ ël prëya Domenedie vigne dé, ch’ël l’ajüte, ël, ch’ha impermettü de dè a vignuǹ ché le prëÿa, süa grazia DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); d) Craion: Viva el nosc pioan! / Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! / Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Al periâ por ël, por nos, / I orun bun ch’al é tan pros. Al përià por Al, por nòs, / I’ orung bung ch’Al ë tang pròs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); f) A i odëi tremorâ Genofefa, y col pice en brac se mëtera söi jenëdli a perié. A i udei tromorā Genofefa, e col picce in bracc’ sè mettela su i jonedli a priè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); g) cui edli al cil y les mans tignides sö, prëiera en chësta manira cui oudli al ceìl e les mangs tignides sou, preiela in chesta maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); h) Medemamënter tignî sö les mans Genofefa y en posiziun devota periâra verso Cil Medemmamentr tignō sou les mangs Genofefa e in posiziung d’vota priāla verso Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
2 scongiurare, chiedere qualcosa come una grazia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ bitten ◇ a) ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Ma ël se à dessenà y ne ulova jì ite. Si pere eder ie unì ora, y à scumencià a l prié. Ma el se ha desená y ne ulóva schi ite. Si pére èdr joe uni ora, y ha scomenzá a ‘l prié. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Iö te prëie, ne fà nia sënza le consëi de le dotur, acioche ne te te dezipes inćiamò de plü. Jeu te prëÿe, ne fà nìa sënza le consëi de le Dottur, acćioche ne te te decipes inçhiamò de plü. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); d) finché ‘l é vegnù fora so pare e ‘l à scomenzà a ‘l preà finché le vegnù fora so pare e l’ha scomenzà al preà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Chi él? Na pera pìciola che ve prea de lasciarla daìte. chi öl. Nô pöra pitschola chö vö pröa dö lassarla da ite. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.); f) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); g) I crescea el salario / E i lo preaa che ‘l staghe. I cresceva el salario / E i lo preava ch’el staghe. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); h) I te prëii, che te m’ejaudësces, ch’iö ne n’ó porté al’eternité le minim rancur ite preie, che t’ m’esaudesses, ch’iou nen ò portè all’ eternitè ‘l minimo rancore DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); i) Genofefa ne zed ciamó, mo sighita a perié y sconjuré Genofefa ne’ zed’ ciamò, mo seghita a priè e scongiuré DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
3 rivolgersi a qualcuno chiedendo qualcosa con umiltà e sottomissione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ bitten ◇ a) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No mé la vedla Lula / Per ve prië de pan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No me la vedla Lula / Per ve prië de pan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) L plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Ma l se à embasteà, e no volea jir ite. So père é vegnù fora, e l’à scomenzà a preèrlo. Ma ‘l se à inbasteá, e no voléa shir ite. So père è vegnú fora, e l’á scomenzá a preérlo. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) Scé, scé, prëia pö demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide jö Sotrù, ch’ël te dëida pa bëin ël Ŝé, ŝé, prëÿa peu demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide ĝeu Sottrù, ch’ël te dëida pa bëiǹ ël DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); e) N’outa l’era n om, che l’aea doi fenc, e l più jon de chisc, stuf de stèr a cèsa coi sie, l’à preà so père, che l ge dajesse la sia pèrt, che ge tochèa Una òuta l’era ung ong, che l’aèa doi fencc, e ‘l plu jong de chisc, stuf de stèr a cièsa coi sìe, l’ha preà so père, che ‘l ghiè dasèzza la sia pèrt, che ghiè tocchèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); f) Sön chësc se dessënel y ne n’ó plü jí en ciasa, a tan che á spo messü gní fora so pere a le perié Seù in cast se desan’l e ne n’ò pleù gì in ciàsa, a tang che ha despò msè gnì fòra so père al priè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); g) ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); h) L’aea ciapà na forza per sie omegn. L’à preà l maester che el lo la-