Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/742

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pera
707


1
8 complemento di origine o di provenienza (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ da Ⓓ aus ◇ a) Ma l’era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa Ma l’era stat dit per valgun, chö la perdössa la fadia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) I sun n soldá vedl, y i ne n’á mai salpü ci ch’al ó dí pora, ater co por bocia di atri I sung ‘ng soldà ved’l, e i nen à mai saipù cicch’ el ō dì pora, at’r che pur boccia di atri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
9 indica un ruolo o una mansione (gad. A 1895; Ma 1950, grd., fas., fod.) Ⓘ per Ⓓ als ◇ a) Toléme come per una de voste oure. Toléme come per una de voste oure. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) gé no merite più de vegnir chiamà vosc fi, ma ve pree de me tor per un de vesc famees ge no mèrite plu de vegnir clamà vos fi, ma ve prèe de me tor per ung de vos famèes SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Finalmënter ie ël jit da n paur, y l à petlà, che l ulëssa tò su per fant. Finalmenter jè ël s̄it dàŋ paur, y l’hà pëtlà, chël ulèss tò su per fànt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
10 complemento di tempo continuato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) chël che i prevesc fesc per ades ti lascia n pesc chal che i preves fes per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); c) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör un bôn toc. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); d) D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité. D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); f) ara ê sforzada a scuté y palsé por n bun pez ella ē sforzada a scutè e palsè pur ‘ng bung pězz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
11 predicativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort mi fì è inciamò vì e in tung, che nos tignong por mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) J. Śën cunësci, che m’ëis per vosc mat. Jide me, y lascëde unì l tudësch, che à mo cumprà vaces. S̄. Źëŋ conosci, che m’ëis per voŝ màtt. S̄ide më, y laŝsëde uni ‘l Tudèsch, chë hà mò cumprà vàtges. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) al nes tëgn por morc el nes tengn’ pur mortg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); d) porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada purcicch’ i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uomini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
12 in qualità di (grd., fod., MdR) Ⓘ come Ⓓ als ◇ a) Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran scuac da fëur! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! / La vedles per unëur / L gran skuac da fëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); c) L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! [L’ minaciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); d) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Mo ći n dijesses pa, sc’ ël ves damanass por fomena? Mo çhi ‘ǹ diŝesses pa, ŝ’ël ves damanass por fomena? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); f) Franz, l mut dla zità, a po cuntà, coche l ova tenù si usc per na usc dl ciel. frants, l mut d’la̤ tsitá, a pǫ kuntá, kǫ k’ l ǫ́a̤ tęnú si uš pę̆r na̤ už d’l tšíel. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
13 per indicare la persona cui qualche cosa è destinata o diretta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Por Mariana Camploj da Pastrogn / chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Iö per me preferësce les tragedies a vigne atra raprejentaziun. Jeu per mè preferësce les tragédies a vign’atra repreŝentaziuǹ. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); e) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR)
14 per parlare di prezzo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Iö n’ó dì nia por zacotanć de rainesc plü o manco, pö ch’iö sape che t’i impieghes bëin. Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco, peu ch’jeu sappe che t’i impieghes bëiǹ. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR).

per (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

per3.

pèr (grd.) ↦ per1.

pèr (grd., fas.) ↦ per2.

pêr (MdR) ↦ per1.

për (gad., Badia) ↦ peir.

per ater (MdR) ↦ perauter.

per chel (fas., bra.) ↦ perchel.

per sora (fas.) ↦ persoura.

per via (fas.) ↦ pervia.

pera1 Ⓔ PETRA (EWD 5, 242) 6 1763 na gran pera ‘moles’; na picciera pera ‘lapillus’ (Bartolomei1763-1976:82, 92)
gad. pera mar. pera Badia pera grd. piera fas. pera fod. piera amp. pera, piera LD pera
s.f. Ⓜ peres
1 denominazione generica di rocce compatte, spec. in quanto usate come materiale da costruzione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pietra Ⓓ Stein ◇ a) so corp zënza anima fô gnü metü te na spelunca de pera so corp zenz’ anima fò gnu mettū te na spelunca d’pera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
2 frammento roccioso di grandezza variabile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ pietra Ⓓ