Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/730

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pazientamënter
695


v.intr. Ⓜ paussa
cessare, smettere momentaneamente un’attività, e quindi sostare, prendere tregua per sollievo e ristoro fisico e psichico (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ riposare, riposarsi Ⓓ ruhen, rasten, sich ausruhen ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor, / Oh! paussa contra de mi rabia, y mi furor. Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor, / O! pausa contra dë mi rabia, i mi furor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava n püch con so corp sant davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava ‘ǹ püc coǹ so corp sant DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) I me dajea ben, ben da magnar / E duta la not podee pussar. I me dažea beng, beng da magnár / E duta la not podee pusar. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); e) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Po… camina, no t’ impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); g) doi dis i à pussà del dut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora doi dis i à pusà de l dut, ma Čanbolfin inveze el fajea menes de ʒ̉ir de fora BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); h) Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); i) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns, y les massëdles toces; coch’ al palsa zënza fistidi te mi brac. Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l frunt cutang nett, lede da passiungs, e les maselles tŏccies; cocch’ el palsa zenza fastidi t’ mi bracc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); j) Rovada a mesa la röa dla munt, olach’ ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé y se solevé cun n pü’ de lat R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè e sè sollevè cunung pude latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

paussé (grd., fod., LD) ↦ paussé.

pausseda Ⓔ deriv. di paussé (EWD 5, 151) 6 1878 palsada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. palsada Badia palsada fas. pussèda fod. paussada
s.f. Ⓜ paussedes
azione, modo e risultato del riposare o del riposarsi (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ riposo Ⓓ Rast ◇ a) plü bëgn ne pói mai finí mi ofize co cun chësta incombënza d’onur; fata ch’ara sará, me dái cun ligrëza en pesc, y deach’ i sun le plü vedl, dorará chësta palsada, cina al de dl iudize plou ben n’poi mai finì mi offizze che cung chesta incombenza d’onor; fatta ch’ella sarà, m’dai cung ligrezza in pesc’, e dea ch’i sung ‘l plou ved’l, durarà chesta palsada, cina al dè d’l giudize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

paveon (amp.) ↦ pavion.

pavilon (LD) ↦ pavion.

pavion Ⓔ apadan. paveón ‹ PĀPILIŌNE (GsellMM) 6 1873 padeón (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32)
gad. paiun mar. paiun fas. pavion fod. pavion amp. paveon, padeon LD pavilon
s.m. Ⓜ pavions
locale o spiazzo destinato un tempo alle assemblee (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ padiglione Ⓓ Versammlungssaal ◇ a) ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’ on ciapada / Sote un sas in padeon. Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.).

pavion (fas., fod.) ↦ pavion.

pavisc (grd.) ↦ paisc.

pazeda (col., amp.) ↦ pazeida.

pazëda (gad., fod.) ↦ pazeida.

pazeida Ⓔ prerom. *PAZĪTA, PAZĒTA (Gsell 199a:145) 6 1866 pazeides pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:10)
gad. pazëda grd. pazëida fas. pazeida caz. pazeida fod. pazëda col. pazeda amp. pazeda
s.f. Ⓜ pazeides
recipiente in legno per portare liquidi, specialmente acqua o latte (gad. G 1923; Ma 1950, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. G 1923; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ tinozza Ⓓ Schaff ◇ a) Un l disc: "Gé no cree nia, mo meton pegn a dotrei pazeides de vin!" Un l diš: "Ǧé no kree nia, mo meton pen a do-trei pazeides de vin!" BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

pazeida (fas., caz.) ↦ pazeida.

pazëida (grd.) ↦ pazeida.

pazi Ⓔ da dtir. patzen ‘ohrfeigen’ 6 1813 pazi (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
grd. pazi
s.m. pl.
schiaffi dati con forza e all’improvviso (grd.) Ⓘ sberle Ⓓ Ohrfeigen ◇ a) Dai pu mé de bon gran pazi / A chi pestes de ragazi. Dai pu me de bon gran pazi / A ki pestes de ragazi. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

pazi (grd.) ↦ pazi.

pazientamenter Ⓔ it. pazientemente 6 1875 pazientemente (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
grd. pazientamënter fas. pazientementer bra. pazientementer moe. pazientemente
avv.
con pazienza (grd., fas.) Ⓘ pazientemente Ⓓ geduldig ◇ a) che tu me ensegne come tu fas a soportar chele che come sente te vegn fat a ti, perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti, perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) che tu m’ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te, perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te, perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, Decame- ronIXBRA1875:649 (bra.); c) te prëie, che te me nsënies, coche tu sofres chëles che ie aude, che te vën fates a ti, acioche cun l mparé da te ie posse cumpurté pazientamënter la mia tę pręie, che te m’ensęgnięs, co̱ che tu so̬ffres chęllęs ch’ie aude, chę tę vęn fattes a ti, åcco̱chę cull’ imparè då te ię po̱sse cumpurtè påzięntåmęntęr lå mia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) cie mat che son stat, ch’é bruntlà sul rie tëmp y che ie ne l é tëut su pazientamënter per mandà de Die txę mat kę soŋ štat, k’ ę bruntlá su l ríe ta̤mp i k’ íe nę l ę tóut su pa̤tsienta̤má̤ntę̆r pę̆r ma̤ndá dę díe RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

pazientamënter (grd.) ↦ pazientamenter.