Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/753

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


perseghitadour
718


mencé dal’ ingiüria fata a chësta signura, ch’al á vendiché rigorosamënter, a deventé n rigorosiscim porseghitadú de vignun L’Rę, […] ha scǫmenćé dåll’ ingiuria fatta a casta signura, ch’all’ ha vendichè rẹgǫrǫsamåintr, å devẹntè un rẹgǫrǫsissimo pẹrsẹghitadù de vignun PescostaC, DecameronIXCor1875:654 (Badia)
persecutour.

perseghitar (bra.) ↦ perseghité.

perseghité Ⓔ it. perseguitare (da PERSEQUĪ) (EWD 5, 249) 6 1870 perseguitava 3 imperf. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. porseghité mar. porseghité Badia persighité grd. perseghité fas. perseghitèr bra. perseghitar fod. perseguité col. perseguità LD perseghité
v.tr. Ⓜ perseghiteia
1 fare oggetto di persecuzione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ perseguitare Ⓓ verfolgen ◇ a) I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava l Papa e la chiesa, e ogni religion. I vedeva pur, che la revoluzion perseguitava ‘l Papa e la chiesa, e ogni religion. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna y i ne gnará cun lamentanzes cuntra chël, che me porseghitëia A pora nia toli sou chestes penes da sua mang paterna e i nè gnarà cung lamentanzes cuntra chel, che mè perseghita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
2 rincorrere qualcuno cercando di raggiungerlo (gad.) Ⓘ inseguire Ⓓ verfolgen ◇ a) al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ perseghités, perseghiteda, perseghitedes
vittima di una persecuzione (gad.) Ⓘ perseguitato Ⓓ verfolgt ◇ a) söl büsc da jí tl ander comparëscel na cerva. Mai da jënt porseghitada chëra püra bestia ne se temô soul būsc’ da ji t’l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa. Mai da jent perseghitada chella pura bestia nè sè t’mō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

perseghité (grd., LD) ↦ perseghité.

perseghitèr (fas.) ↦ perseghité.

perseghitëur (grd.) ↦ perseghitadour.

perseguità (col.) ↦ perseghité.

perseguité (fod.) ↦ perseghité.

Persenon 6 1631 Bressenon (Proclama1631-1991:156)
gad. Porsenú Badia Pursenú grd. Persenon fas. Persenon fod. Persenon amp. Parsenon LD Persenon
topon.
città alla confluenza di isarco e rienza, sede storica di diocesi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ Bressanone Ⓓ Brixen ◇ a) te farè mené a Persenon coi autri a studié / te vigniras a dì mëssa e a perdiché te farè menè a persenon / coi autri a studie / te vigniras a dir massa e a perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

Persenon (grd., fas., fod., LD) ↦ Persenon.

persëura (grd.) ↦ persoura.

persighité (Badia) ↦ perseghité.

persona Ⓔ it. persona ‹ PERSŌNA (EWD 5, 250) 6 1632 persones pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. porsona mar. porsona Badia persona grd. persona fas. persona bra. persona fod. persona amp. parsona LD persona MdR porsona
s.f. Ⓜ persones
1 essere umano in quanto tale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ persona Ⓓ Person, Mensch ◇ a) Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Mo no, l’era cinch persone / Con sie bale e balone. Mo no, l era čink persone / Kon le sie balle e balone. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); d) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 il corpo, spec. in quanto comprende le peculiarità somatiche individuali (gad., grd.) Ⓘ persona Ⓓ Aussehen, Person ◇ a) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’ espa pœdù inamurè t’ una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
3 in frasi negative: neanche uno (gad.) Ⓘ nessuno Ⓓ niemand ◇ a) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

persona (Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ persona.

persora (bra., col., LD) ↦ persoura.

persoura Ⓔ comp. di per + soura (EWD 6, 498) 6 1763 schir pur soura ‘redundo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. porsura mar. porsora Badia pursura grd. persëura fas. per sora bra. persora fod. persoura col. persora amp. parsora LD persora
avv.
oltre a ciò, per di più (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ inoltre Ⓓ überdies, außerdem ◇ a) Porsura te rengraziëii dl gran amur, che te m’as porté i dis de maiú fortüna Pur sura t’ringrazi d’l grang amur, ch’t’ m’as portè i dìs de maiù fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
prep.
1 introduce un complemento di argomento (gad.) Ⓘ a proposito di Ⓓ über ◇ a) zënza intardié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena, ch’ara i é infedela zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena, ch’ella i è infedele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames intang cun-