Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/728

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


patron
693


ce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

patria (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ patria.

patriarca (Badia) ↦ patriarch.

patriarch Ⓔ it. patriarca / dt. Patriarch ‹ PATRIARCHA ‹ πατριάρχης (EWD 5, 209) 6 1879 Patriarca (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. patriarch Badia patriarca fas. patriarch
s.m. Ⓜ patriarcs
denominazione dei più antichi progenitori del popolo ebraico (gad. A 1879; Ma 1950) Ⓘ patriarca Ⓓ Patriarch ◇ a) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" / Y unjess cun öre la pera d’alté. Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" / E ongsessa cong ölle la pöra d’altè. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); b) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santiscimo, por cianté le Tantum ergo; / N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo; / Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i santg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

patriarch (gad., fas.) ↦ patriarch.

patriot Ⓔ it. patriota / dt. Patriot  (EWD 5, 208) 6 1856 patriotc pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. patriot Badia patriot grd. patriot fas. patriot bra. patriot fod. patriot amp. patrioto LD patriot
s.m.f. Ⓜ patrioc, patriota, patriotes
1 chi ama la patria (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patriota Ⓓ Patriot ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.)
2 concittadino (gad., fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ compatriota, conterraneo Ⓓ Mitbürger, Landsmann ◇ a) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

patriot (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ patriot.

patriotism Ⓔ it. patriottismo (EWD 5, 208) 6 1856 patriottismo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
grd. patriotism fas. patriotism bra. patriotismo
s.m. Ⓜ patriotisms
fervido sentimento di devozione alla patria (grd. G 1923, fas. DILF 2013) Ⓘ patriottismo Ⓓ Vaterlandsliebe, Patriotismus ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

patriotism (grd., fas.) ↦ patriotism.

patriotismo (bra.) ↦ patriotism.

patrioto (amp.) ↦ patriot.

patron Ⓔ nordit. patrón ‹ PATRŌNUS (EWD 5, 210) 6 1631 patron (nostro graciosissimo) (Proclama1631-1991:156)
gad. patrun mar. patrun Badia patrun grd. patron fas. patron fod. patron † LD patron MdR patrun
s.m.f. Ⓜ patrons, patrona, patrones
1 chi è proprietario di qualcosa, specialmente di un maso (f.: sua moglie) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ padrone, proprietario Ⓓ Besitzer, Gutsbesitzer ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / Sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Dël và, e se mët pro n patron de chël paisc. El va, e se matt pro ‘ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Ëi dij, ch’ël abe tochè a jì soldà a le fi de le gran patrun da C. S. Ëi diŝ, ch’ël abbe tocchè a ĝì soldà a le fi de le graǹ patruǹ da C. S. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); d) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); e) s’à metù a servì pra n patron, che l à mandà te na si campania a vardé i purciei i s’ ha mettù a servì pra ‘n patron, ch’l’ha mandà te na si campagna a vardè i purcièi SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.)
2 chi ha alla propria dipendenza lavoratori retribuiti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ padrone, datore di lavoro Ⓓ Arbeitgeber, Dienstherr ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sc’ an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns, por geniturs, filiolanza, servitú, patruns, ric y püri, en ligrëza y afliziun Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs, pur Genitori, figliolanza, servitū, Patrungs, ricc’ e puri, in ligrezza e affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia)
3 chi esercita il proprio dominio su qualcuno o qualcosa; signore, capo (anche in senso metaforico) (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ padrone Ⓓ Herr, Herrscher ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! S’ tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Os savëis mia inozënza, y al gnará chël de, che se pentiarëis dessigü, d’avëi desprijé les leghermes d’osta patrona inozënta. os saveis mia innozenza, e el gnarà chel dè, che sè pentireis desigù, d’avei desprijè les legrimes d’osta patrona innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); c) Le dormí deventará mi patrun, y i ne me descedará plü ‘L dormì d’venterà mi patrung, e i n’m’descedarà plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); d) […] minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes […] minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’ l rumù d’les ligrezzes DeclaraJM,