Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/810

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pruma
775


ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) Scé, ëla s’é bëin levada n püch. / Permò incö la prüma ota? / Scé, chësta doman. Ŝé, ëlla s’ é bëiǹ levada ‘ǹ püc. / Permò incoeu la prüma óta? / Ŝé, questa domaǹ. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); e) Oh, chëst é pa le prüm miraco, che chëst sant à fat ël. O, quëst é pa le prüm miraco, che quest sant [h] a fat ël. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); f) jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Un di primes fova si cumpere. s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. Uŋ dei primes fòa si cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); g) n’autra cambra delaìte che la era amò n toch più bela che la pruma. un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); h) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); i) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me canzon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); j) al temp del prim Re de Cipro al temp del prim Re de Cipro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); k) ai tempes del prum Re de Cipri ai tempes del prum Re di Cipri RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); l) al tomp dal pröm Re de Cipro al tomp dal pröm Rè de Cipro PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:650 (mar.); m) ai temp del prum Re de Cipri åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); n) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
2 il concetto di ‘superiorità’, ‘priorità’ o ‘precedenza’ implicito oggettivamente nel termine può, sul piano dei significati, tradursi in quello di ‘massima validità’ o ‘importanza’ o di ‘vertice di una gerarchia’ (gad.) Ⓘ primo Ⓓ erster ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ‘l cour a chisc’ ŏmi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
3 più buono, riferito a capacità, qualità o valore (fas.) Ⓘ migliore Ⓓ bester ◇ a) Ma so pare à dit a sie famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc. Ma so pare a dit a sie famées: portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.)
4 appartenente a una fase originaria (gad., MdR) Ⓘ primo Ⓓ erster ◇ a) n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); c) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
s.m.f. Ⓜ prums, pruma, prumes
chi è primo in una successione, in una classificazione, in una serie (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ primo Ⓓ Erster ◇ a) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela chi che de vo é senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella HallerJTh, MadalenaBRA1832:157 (bra.); b) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le vësco orü, / Mo te dlijia él ël le pröm, / An se god ch’al á n te slöm. Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü, / Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); d) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) Sun iö sté le pröm ch’á albü la fortüna Sung iö stè l’prüm ch’ha abü la fortüna PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); f) Por Idî, l’Imparadú y la patria, mituns, / Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms Per Iddio, l’Imparadù e la patria, mittungs, / Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
prum de dut (amp.) Ⓘ prima di tutto, innanzitutto Ⓓ vor allem ◇ a) De fazorete no n é da portà / Prin de duto ’es pensa là De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝

pruma de dut

sul prum (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ all’ inizio Ⓓ am Anfang ◇ a) ciamó plü s’la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia) ◆ tl prum (gad. P/P 1966, grd.) Ⓘ all’ inizio Ⓓ am Anfang ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

prum (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ prum.

prüm (Badia, MdR) ↦ prum.

pruma Ⓔ mozione di prum (EWD 5, 408) 6 1631 prima (Anonim, Proclama1631-1991:156)
gad. pröma Badia pröma grd. prima fas. pruma moe. prima fod. pruma col. prima amp. prima MdR prüma
avv.
1 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ prima Ⓓ zuerst ◇ a) Beśen prima che ve dighe / Sun ce che voi tratà Besen prima che ve dighe / Sun cié che voi trattà Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà / Vosc, dan’ no ve lamentà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.)
2 seguito da "che" o da "di", ha valore di congiunzione temporale (MdR) Ⓘ prima di, prima che Ⓓ bevor ◇ a) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi cometess le pićé ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi comettess le piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR)
3 come indicazione di importanza: in primo luogo