Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/745

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


percie
710


se sente ca, che ‘l é un gran pezo / zerte afare da fei proprio ribrezo? ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… / parcé se sente ca, che l’é un gran pežo / žerte afare da fei proprio ribrežo? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); h) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); i) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☟ perché.

percie (grd., LD) ↦ percie.

percié (fod.) ↦ percie.

percie che (grd.) ↦ percieche.

percieche Ⓔ comp. di percie + che 6 1807 pertgiœkœ (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. porcí che mar. porcí che Badia purcí che grd. percie che fod. percieche amp. parceche, parcé che LD percieche MdR perćì che, porćì che
congiunz.
1 con valore causale equivale a ‘perché’, ma vuole mettere in rilievo più una conseguenza che una causa vera e propria (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ poiché Ⓓ da, weil ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, percie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); c) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. / Percie che l ie uem drët bon y rich, / L al dat debant a San Durich. El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. / Percie kl ie uem drët bon i rik, / L al dat debant a San Durik. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); f) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); g) O chëst feji dërt gën iö; porćì che con chëst m’ejerzitëi pö inće instës a rajonè. O quëst féŝi dërt giaǹ jeu; porçhi che coǹ quëst m’eŝercitëi peu inçhié instëss a raĝionè. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); h) B. Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. B. Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); i) Perciò t’assegure, che i vën perdunà truep, percie che l’à amà ënghe truep. Perciò t’ assegure, che jë vëŋ perdunà truep, pertgë chè l’hà amà ànche truep. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); j) e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); k) mëneme impara te tüa fossa, porcí che la vita m’é n pëis, n slisiramënt la mort mèneme impara te tua fossa, purcicche la vita m’è ‘ng peis, ‘ng sliſirament la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ☟ percheche
2 al fine di, con lo scopo che, perché (gad. LS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perché, affinché Ⓓ damit, auf dass ◇ a) E ce tirà sora ch’ ’es farà / Parcé che i tosc vade là. E ce tirà sora ches farà / Parcé che i tos vade là. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

percieche (fod., LD) ↦ percieche.

percó Ⓔ adattamento di it. percome 6 1856 percò (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
grd. percò fas. percó bra. parcó
congiunz.
per quale ragione, per quale motivo (grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ percome Ⓓ wie
perché y percó (fas.) Ⓘ nei minimi dettagli Ⓓ in allen Details ◇ a) L’é l paster soul chel che comana, / Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. L’è ‘l paster soul chel che comana, / Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

percó (fas.) ↦ percó.

percò (grd.) ↦ percó.

percurà (col.) ↦ percuré.

percuré Ⓔ deriv. di alad. curâr (Gsell 1990a:155) 6 1878 percura 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. porcoré mar. porcheré Badia purcuré fod. percuré col. percurà
v.tr. Ⓜ percura
liberare dallo sporco (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ pulire Ⓓ säubern ◇ a) por trá jö la pel dal corp dla biscia, la porcöra t’ega dal sanch y dala tera, l’á metüda ad assuié te sorëdl pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea, la percura t’ ega dal sanc e dalla terra, l’à m’tuda ad assuiè te sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

percuré (fod.) ↦ percuré.

perde Ⓔ PERDERE (EWD 5, 243) 6 1763 pordù ‘perdo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. perde mar. perde Badia perde grd. pierder fas. perder caz. perder bra. perder moe. perder fod. pierde col. parde amp. perde LD perde MdR perde
v.tr. Ⓜ pierd, perdon, perdù
1 cessare di possedere qualche cosa, restarne privo per averla smarrita, per colpa d’altri, o per qualsiasi altro motivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sceche ie, ne l’ëssel perduda sche kœl, k’ a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Magari perde ence l post da Dona Chenina de jir ogni an n’outa a scoè Magari perde enče l post da Dona Kenina de ʒ̉ir ogni an na uta a scoer BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); c) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia)
2 con riferimento a facoltà, a forze vitali, a disposizione d’animo, a qualità che vengono meno (gad. A