Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/794

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


premura
759


t’ sua anima n’se presentale d’[g]ung at’r presentiment, che d’m’ssei presc’ morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

prejenté (grd., fod., LD) ↦ prejenté.

prejentè (Badia) ↦ prejenté.

prejentèr (fas.) ↦ prejenté.

prejentimënt (grd.) ↦ pressentiment.

prejenza Ⓔ nordit. preśenza (EWD 5, 377) 6 1875 presenza (SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639)
gad. presënza Badia prejënza grd. prejënza fas. prejenza caz. prejenza bra. prejenza moe. prejenza fod. prejenza amp. presenza LD prejenza
s.f. Ⓜ prejenzes
lo stare, il trovarsi, l’essere presente in un luogo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presenza Ⓓ Anwesenheit, Gegenwart ◇ a) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió me spete vendeta de la enjuria mio Signo̬r, io̬ vęgnę nęlla to̱a prešenza no̬ perché iò̬ m’aspette vęndętta dell’ injuria RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) Mi Signur, iö ne vëgni te tüa presënza por aspeté vendëta dla ingiüria Mi Signur, jö nẹ vagne tẹ tüa presåinza per aspettè vendatta d’la ingiüria PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) mi Seniëur, ie ne vënie te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria i Sęgnęur, ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
en prejenza de (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in presenza di Ⓓ in Gegenwart von, in Anwesenheit von ◇ a) En süa divina presënza söl ur dl’ eternité t’ assigurëii ’ci te: i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia. In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’ assigurei ci tè: i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

prejenza (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ prejenza.

prejënza (Badia, grd.) ↦ prejenza.

prejon (bra., moe., col., amp.) ↦ perjon.

prejonier (fas., amp.) ↦ perjonier.

prelat (Badia) ↦ prolot.

preme Ⓔ it. premere 6 1845 preméa 3 imperf. (BrunelG, MusciatSalin1845:8)
fas. premer bra. premer amp. preme LD preme
v.intr. Ⓜ prem
fig. importare, stare a cuore (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ premere fig.Ⓓ am Herzen liegen ◇ a) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. / Chest l’era l più bel, / A ogneun ge premea so pel. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. / Kest l era l plu bel, / A ognùn je preméa so pel. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

preme (amp., LD) ↦ preme.

premer (fas., bra.) ↦ preme.

premià (col., amp.) ↦ premié.

premiar (bra.) ↦ premié.

premie (fas.) ↦ premio.

premié Ⓔ it. premiare (EWD 5, 378) 6 1878 pr’miè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
gad. premié mar. premié Badia premié grd. premië fas. premièr bra. premiar fod. premié col. premià amp. premià LD premié MdR premié
v.tr. Ⓜ premieia
ricompensare o onorare con un premio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ premiare Ⓓ belohnen, prämieren ◇ a) Domenedie aiüta, ël che é dagnora aparećé a dè aiüt a tüć i prosc e da bëin, e ch’ël premierà inće n dè, sco, da l’atra pert, ël castierà con rigor i frać e i ostinà. Domenedie ajüta, ël che é dagnóra apparecçhié a dè ajüt a tütg i proŝ e da bëiǹ, e ch’ël premierà inçhié ‘ǹ dè, sco, da l’atra pärt, ël castierà coǹ rigòr i fratg e i ostinà. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); b) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada, por süa unica fedelté La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada, pur sua unica fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); c) O Berta! Sce te proes sëgn de consolé y premié l’inozënza, ci i tocarál mai en Cil? O Berta! s’ t’ proves ſengn’ d’consolè e pr’miè l’innozenza, ci i toccarale mai in Ceìl? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

premié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ premié.

premië (grd.) ↦ premié.

premièr (fas.) ↦ premié.

premio Ⓔ it. premio ‹ PRAEMIUM (EWD 5, 377) 6 1857 premio (DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8)
gad. premio Badia premio grd. premio fas. premie bra. premio moe. premio fod. premio amp. premio
s.m. Ⓜ premi
1 ricompensa attribuita per valore o merito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ premio, ricompensa Ⓓ Preis, Belohnung ◇ a) Sëgn coltivëia la tüa anima fina, / fáte dé spo i napoliuns, / incö premio a prosc mituns. Sëgn coltiva la tüa anima fina, / fate dè spo i napoliuns, / incö premio a prosc mituns. DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia); b) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
2 scherz. punizione inflitta a scopo correttivo (gad.) Ⓘ castigo Ⓓ Bestrafung ◇ a) T’as rajun, al ne pó sintí n pü’ de ligrëza, al ne n’é abl a n pü’ de destraziun; al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia, ’ci iö n’oress ester imped’ ël, y pié do so premio, che l’aspeta en l’ater monn. T’ as rejung, el nè po sintì ‘ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung; el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia, ci iou n’oress’ est’r imped’ el, è piè dō so premio, ch’l’aspetta ing l’atr mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

premio (gad., Badia, grd., bra., moe., fod., amp.) ↦ pre-

mio.

premura Ⓔ it. premura 6 1833 premüra (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. premura Badia premura fas. premura fod. premura MdR premüra
s.f. Ⓜ premures
sollecitudine motivata da interessi sentiti intensa-