Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/732

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Pedraces
697


vel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); c) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

pec (fas., LD) ↦ pec.

pëc (Badia, grd., fod.) ↦ pec.

pecà (col., amp.) ↦ picé1.

pecador (amp.) ↦ piciadour.

pecator (fod., amp.) ↦ pecatour.

pecatore (Badia) ↦ pecatour.

pecatour Ⓔ it. peccatore 6 1873 peccatore pl. (Anonim, Monumento1873:1)
gad. pecatur Badia pecatore fod. pecator amp. pecator
s.m.f. Ⓜ pecatours, pecatrize, pecatrizes
chi commette o ha commesso peccati, chi pecca abitualmente (gad., fod. A 1879; DLS 2002, amp.) Ⓘ peccatore Ⓓ Sünder ◇ a) Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco pecatore / De chi verso nosoutre. Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) scebëgn ch’i sun pecatrize, möri inozënta dales acüses de Golo sebengn’ ch’i sung peccatrize, mouri innozenta dalles accuses de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); c) porvede de fá a öna cun Idî, a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs purvede d’fa a una cung Iddì, a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
piciadour.

pecatur (gad.) ↦ pecatour.

Pecedac 6 1866 Pečedač (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. Pecedac caz. Pecedac
topon.
ampia costa boschiva sulla destra orografica del ruf de antermont, nel comune di canazei (fas.) Ⓘ Pecedac Ⓓ Pecedac ◇ a) l’é restà dut gram e sperdù e zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà l e restà dut gram e sperdu e ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač deske un čan bagna BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

Pecedac (fas., caz.) ↦ Pecedac.

pecel (fas., caz., bra.) ↦ peciuel.

pecèr (fas., caz.) ↦ picé2.

pech Ⓔ dtir. pẹk (EWD 5, 225) 6 1763 poeck ‘pistor’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pech mar. pech Badia pech grd. pech fas. pech fod. pech LD pech
s.m. Ⓜ pec
chi fa o vende pane (gad. B 1763; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ panettiere, fornaio Ⓓ Bäcker ◇ a) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

pech (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ pech.

pech (fas., caz., bra.) ↦ puech.

peché Ⓔ dtir. pecken (Lardschneider 1933:268) 6 1864 pëccòva 3 imperf. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
mar. peché grd. peché LD peché
v.tr. Ⓜ peca
prendere col becco (mar. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ beccare Ⓓ picken ◇ a) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.).

peché (mar., grd., LD) ↦ peché.

pecià (fas., caz.) ↦ picé1.

peciador (fas., bra.) ↦ piciadour.

peciar (bra.) ↦ picé2.

peció (gad.) ↦ peciuel.

peciol (fod.) ↦ peciuol.

peciöl (moe.) ↦ peciuel.

peciuel Ⓔ *PICEOLUS (EWD 5, 225) 6 1858 pečél (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
gad. peció mar. poció Badia poció grd. piciuel fas. pecel caz. pecel bra. pecel moe. peciöl fod. peciuol, peciol col. pezuol amp. pezuó
s.m. Ⓜ peciuei
picea excelsa, albero delle pinacee (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, fas.) Ⓘ abete, peccio, abete rosso Ⓓ Tanne, Fichte ◇ a) l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter, che l polver sutèa entorn. l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter, ke el polver sutea entorn. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); b) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde, incercené ite da pecios alc y fosc Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede, incercenè ite da pecceŏs altg’ e fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) Confinada iló s’âra lascé jö sot n gran peció Confinada illò s’āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

peciuol (fod.) ↦ peciuel.

pedaröla (moe.) ↦ podarel.

pede (amp.) ↦ apede.

Pederaces (fod.) ↦ Pedraces.

Pederoa (mar., grd., fod., amp.) ↦ Pidrô.

Pederova (MdR) ↦ Pidrô.

pedia Ⓔ *PEDICA (EWD 5, 226) 6 1878 pedia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. pedia mar. pedia Badia pedia grd. piedia fas. pedia fod. pedia LD pedia
s.f. Ⓜ pedies
l’impronta che il piede dell’uomo o la zampa d’un animale lascia sul terreno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1950; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ impronta, orma Ⓓ Spur ◇ a) s’alza y vá ciancantan do les pedies de chi por n tru sot tera s’ alza e va ceangcantang daò les pedies de chi pur ‘ng trŭ sott terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullacch’ el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

pedia (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ pedia.

Pedraces 6 1858 Pedraces (PescostaC, BonesEghes18581994:229)