Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/731

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pazientemente
696


pazientemente (moe.) ↦ pazientamenter.

pazientementer (fas., bra.) ↦ pazientamenter.

pazienza Ⓔ it. pazienza ‹ PATIENTIA (EWD 5, 220) 6 1813 pazienza (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. paziënza mar. pazionza Badia paziënza grd. pazienza fas. pazienza fod. pazienza col. pazienza amp. pasienza LD pazienza MdR paziënza
s.f. sg.
virtù di chi sopporta, anche a lungo, i mali, le avversità, le noie con serenità, rassegnazione, comprensione, tolleranza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pazienza Ⓓ Geduld ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Po sc’ ël te dô le vënter, mëste mefo avëi paziënza e doré, che iö ne sà ći fà iö. Pó ŝ’ ël te dó le vëntr, mësste meffo avëi paziënza e doré, ch’jeu ne sa çhi fà jeu. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); d) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pasienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); f) che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te, acioche col emparé da te, iu poi comporté con pazionza le mio (tort) cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te, aććochè cǫlle imparè da te, jù posse conporte con paziǫnza le mi (tǫrt) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) che te m’insëgnes coche tö soportes chëres che i aldi che te vëgn fates acioche imparan da te, iö pois soporté la mia cun paziënza chẹ tẹ m’insågnẹs, co̮che tö so̮ppo̮rtẹs callẹs ch’i aldẹ, chẹ tẹ vågn fattẹs aććochẹ imparàn da tę, jö po̮ssẹ so̮ppo̮rtè la mia co̮n paziånza PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); h) che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti, perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia che ti te me insegne co me ti te soffre calle, che sente se feš a te, perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
interiez.
spesso in espressioni di moderata insistenza o scusa, per lo più riconducibili a formule di cortesia (grd., fod., MdR) Ⓘ pazienza Ⓓ Geduld ◇ a) Paziënza, mi care! Orun pa sperè, che te varësces tost. Paziënza, mi care! Oruǹ pa sperè, che te guarësces tost. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Pazienza encora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

pazienza (grd., fas., fod., col., LD) ↦ pazienza.

paziënza (gad., Badia, MdR) ↦ pazienza.

pazionza (mar.) ↦ pazienza.

pe Ⓔ PĒS (EWD 5, 222) 6 1763 na ondla d’un pè ‘ungula’; pè ‘pes’ (Bartolomei1763-1976:90, 91)
gad. pe mar. pè Badia pe grd. pe fas. pe caz. pe bra. pe fod. pe col. pe amp. pe, pié LD pe MdR pe
s.m. Ⓜ piesc
segmento distale dell’arto inferiore del corpo umano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piede Ⓓ Fuß ◇ a) tlo dant a vosc piesc svergunià ve prëii plu che posse clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) déi l’anel tla man, y i cialzá tl pe dé-i l’annell in tla mang, e i tgialzà t’ el pé HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); f) betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel da sie; / L’era Tonele de Grava l’ost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); h) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); j) I scarpe s’ i vede na fre / I é tirade sun chel pe. I scarpe si vede ‘na fré / Ié tirade sun chel pé. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); k) les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins, i brac y i pîsc desnüs les sceables curides dai ciaveis lunc’ blancojings, i bracc’ ei i pisc’ desnūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); l) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
a pe (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. Mz 1976, fod.) Ⓘ a piedi Ⓓ zu Fuß ◇ a) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ a pe de (gad.) Ⓘ ai piedi di Ⓓ zu Füßen von ◇ a) Insciö mëssel ester sté Maria a pe dla crusc. ingsceou mess’l estr’r ste Maria a pě d’la crusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

pe (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ pe.

pe (gad., mar., Badia) ↦ pel2.

(fas., caz., bra.) ↦ per1.

(mar.) ↦ pe.

peà (amp.) ↦ pié.

pear (bra.) ↦ pié.

pec Ⓔ PICEA (EWD 5, 224) 6 1763 patsch ‘picea arbor’ (Bartolomei1763-1976:91)
Badia pëc grd. pëc fas. pec fod. pëc col. pez LD pec
s.m. Ⓜ pec
picea excelsa, albero delle pinacee (Badia B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ abete, peccio, abete rosso Ⓓ Tanne, Fichte ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kuncio-