Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/768

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pizaruel
733


ress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

pitour (LD) ↦ pitour.

pitura Ⓔ it. pittura ‹ PICTŪRA (EWD 5, 302) 6 1864 pittura (VianUA, JëntCunvënt1864:195)
gad. pitöra mar. pitöra Badia pitüra grd. pitura fas. pitura fod. pitura amp. pitura LD pitura
s.f. Ⓜ pitures
singola opera pittorica; dipinto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dipinto, quadro, pittura Ⓓ Gemälde, Bild ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) n’abitaziun por n romita cun na capela a man dërta dla caverna, […] iló odôn sön na bela pitöra rapresentada la storia de Genofefa n’abitaziung pur ‘ng romita cuna cappella a mang derta d’la caverna, […] illò udōng souna bella pittura rappresentada la storia d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); c) y le romita i mostrâ y spligâ vigni cossa: la picia crusc, les pitöres, la grota, la pera, olache Genofefa fajô oraziun e ‘l romita i mostrā e spiegā vigne cosa: la piccea crusc’, les pittures, la grotta, la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

pitura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ pitura.

piturà (col., amp.) ↦ pituré.

pitüra (Badia) ↦ pitura.

pituré Ⓔ it. pitturare (EWD 5, 302) 6 1763 pittorè ‘pingo’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pitoré fod. pituré col. piturà amp. piturà
v.tr. Ⓜ pitureia
rappresentare qualcosa per mezzo della pittura (gad. B 1763, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ dipingere Ⓓ malen ◇ a) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); b) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.).

pituré (fod.) ↦ pituré.

più (fas., caz., bra., moe.) ↦ plu.

piuma (fas., col., amp.) ↦ pluma.

piumac (fas.) ↦ plumac.

piumaz (col.) ↦ plumac.

piumazo (amp.) ↦ plumac.

piun (gad., mar., Badia) ↦ pion.

piutost (fas.) ↦ plutost.

piva Ⓔ *PĪPA (Gsell 1993b:173) 6 1821 pives pl. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. pia grd. piva fas. piva amp. pia
s.f. Ⓜ pives
1 tubo che contiene la colonna d’aria negli strumenti a fiato e negli organi (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ canna dell’organo Ⓓ Orgelpfeife ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
2 arnese per fumare, costituito da un piccolo recipiente tondeggiante nel quale brucia il tabacco, e di un cannello per aspirare (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ pipa Ⓓ Pfeife ◇ a) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

piva (grd., fas.) ↦ piva.

piz Ⓔ *PĪTS- (EWD 5, 303) 6 1858 piz (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. piz mar. piz Badia piz grd. piz fas. piz caz. piz bra. piz fod. piz amp. piz LD piz
s.m. Ⓜ pic
la zona o lo spazio angolare delimitato dall’incontro delle pareti interne di una stanza, di un ambiente (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ angolo Ⓓ Ecke ◇ a) Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. Al quarto dì ö restà il faurö al sö a mettù tö un pitz col so baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); b) ne n’esste odü l’Orco y ne fossel n bastert, / la fia no te piz che stess de pert ne n’esste odü l’Orco y ne fóssel n bastert, / la fia no te piz che stessa de pert PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) l’é jit vin banch che l’era te n piz de cèsa da fech, e l’é vegnù de retorn, con n calamèr e n toch de papier bianch le sit vin banch che lera te un piz de cesa da fech, e le vegnu de retorn, con un calamér e un toch de papier bianch IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

piz (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ piz.

piza Ⓔ mozione di piz (EWD 5, 303) 6 1871 pizza (Anonim, LunaFlurësc1871:209)
gad. piza mar. piza Badia piza grd. piza fas. piza LD piza
s.f. Ⓜ pizes
vetta, rilievo montano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, LD DLS 2002) Ⓘ vetta della montagna, cima Ⓓ Bergspitze, Gipfel ◇ a) La luna flurësc / do piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. La luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng / ha ‘l venter turond. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); b) Y le nio sëgn sciampa, y sorëdl a füch / Indorëia les pizes de nosc bel pice lüch E l’nío seng sampa, e sorádl a füc / Indorája les pizzes de nos bell pitse lüc PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

piza (gad., mar., Badia, grd., fas., LD) ↦ piza.

pizàgol (bra.) ↦ pizaruel.

pizaruel Ⓔ da collegare con nordit. pizegar ‘pizzicare’ ? (GsellMM) 6 1812 pitzagoi pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
grd. pizaruel fas. pizègol bra. pizàgol
s.m. Ⓜ pizaruei
rotolo di pasta casalinga, fritta nel burro (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ pasta da brodo a base di farina Ⓓ Schupfnudel ◇ a) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch