Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/712

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


palma
677


gad. paladin amp. paladin
s.m.f. Ⓜ paladins, paladina, paladines
sostenitore o difensore valoroso, leale, disinteressato (amp.) Ⓘ paladino Ⓓ Paladin ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

paladin (gad., amp.) ↦ paladin.

palajé (gad., Badia) ↦ palejé.

palancil (fas.) ↦ palancin.

palancin Ⓔ deriv. di palancia ‹ *PALANCA (EWD 5, 169) 6 1858 parincinch (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. parincinch mar. paroncinch Badia parincinch grd. palancin fas. palancin, palancil fod. palancin col. palanzin amp. piancin LD palancin
s.m. Ⓜ palancins
balcone che gira attorno al fienile nelle vallate dolomitiche (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ballatoio Ⓓ Trockensöller ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

palancin (grd., fas., fod., LD) ↦ palancin.

palanzin (col.) ↦ palancin.

palaz Ⓔ it. palazzo ‹  PALĀTIUM (EWD 5, 147) 6 1858 palatsch (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8)
gad. palaz Badia palaz grd. palaz fas. palaz caz. palaz bra. palaz fod. palaz col. palaz amp. palazo LD palaz
s.m. Ⓜ palac
abitazione, generalmente assai vasta, di particolare pregio artistico (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palazzo Ⓓ Palast ◇ a) L’era trei gregn palac, un de vierech, l’auter de arjent e l terzo de òr. Lerô trei grein palatsch un dö viöreg, lauter dö arschent ö öl terzo dö or. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) Cianbolfin e Dona Chenina vivea tranquili te so palaz. Čanbolfin e Donna Kenina vivea trankuili te so palaʒ. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); c) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) i â pö ’ci chiló mies ligrëzes: y ti palac mancel forsc crusc? i ā pou ci chilò mies ligrezzes: e t’ i palac’ manciel forsi crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); e) Intan ch’al ê chiló döt en festa y ligrëza, ê le palaz dl düca en Brabant ciamó sopolí sot a gran afliziun Intang ch’el ē chilò dutt in festa e ligrezza, ē ‘l palazz d’l ducca in Brabant ciamò sopollì soutt a grang affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

palaz (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦

palaz.

palazo (amp.) ↦ palaz.

palch Ⓔ it. palco 6 1879 palco (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. palch Badia palch grd. palch fas. palch bra. palco fod. palch, palco amp. palco LD palch
s.m. Ⓜ palcs
ripiano costituito da una serie di assi e travi fra loro connesse (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palco Ⓓ Bühne ◇ a) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santiscimo, por cianté le Tantum ergo; / N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo; / Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i santg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

palch (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ palch.

palco (bra., fod., amp.) ↦ palch.

palegren Ⓔ comp. di paré ‹  PARĀRE, 6229 + gren ‹  GREMIUM, 3861 (Q/K/F 1983:224) 6 1860 palegren (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. palegren
s.m. Ⓜ palegrens
elemento accessorio che s’indossa sopra il vestito femminile o maschile, formato da un pezzo di stoffa, che, legato intorno ai fianchi, scende a coprire la parte anteriore del corpo (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ grembiule Ⓓ Schurz ◇ a) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

palegren (amp.) ↦ palegren.

palejé Ⓔ it. palesare, per il significato gad. ‘nascondere’ x (a)pajé (Gsell 1994b:328) 6 1821 palesè (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. palajé mar. pajé Badia palajé grd. palejé fas. palesèr fod. palesé col. palesà
v.tr. Ⓜ palejeia
rendere palese, far conoscere, quindi in genere manifestare, rivelare, o svelare (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ palesare Ⓓ offenbaren ◇ a) Po n es mo una da passé, / Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! / Chësc te farà pa mo sué! / Te muesses mefun la vaghé, / Y bel la cosses palejé. Po n’es mo una da passè, / Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! / Këst te farà pa mo suè! / Te muesses mefe la vaghè, / I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Cie uei ie tan pensé, / Muesse mefun palejé, / Muesse mefun la vaghé, / L ie śën piec che se pisté. Cie vuei ie tan pensè, / Muesse mefe palesè, / Muesse mefe la vaghè, / L’ie ʃën piec ke se pistè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.)
palejé via (gad. P/P 1966) Ⓘ nascondere Ⓓ verheimlichen ◇ a) Al é meso de palajé ia döt El è mezzo d’palejè ia dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

palejé (grd.) ↦ palejé.

palesà (col.) ↦ palejé.

palesé (fod.) ↦ palejé.

palesèr (fas.) ↦ palejé.

palma Ⓔ it. palma 6 1865 palma (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. palma Badia palma grd. palma fas. palma bra. palma fod. palma amp. palma LD palma