Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/739

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pensé
704


GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Desëin, se pënsel, vói pa odëi, ći che chësta crusc pò, e mët man a se tó i grosc. Desëiǹ, se pënsel, voi pa odëi, çhì che questa cruŝ pò, e mëtt maǹ a se tó i groŝ. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) L sciusciur l’é vegnù più da vejin, / M’é pissà, chisc vel demò vin L šušùr l e vegnù plu da vežìn, / M’he pisà, kis vël demò ving BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se maridé / Ala cëures, ala "feides" / Nëus ne ulon pa se pensé. z) Can che sumpa ‘n te Gardeina / Neus volumpa se maridè / A le ciaores a le feides / Neus ne ulumpa se pensè. ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); g) Ió me pensae: parbìo, chesta l’é śente / che sci che se pó esse ben contente! Iò me pensae: parbio, chesta l’é zente / che sci che se po eše ben contente! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); h) L auter, che se pensova: po diauc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! y mët pën a na marënda. L’àuter, chè së pënsòva: pò diàoĉ fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! y mëtt pëŋ a na mërenda. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); i) i (les) se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries i les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); j) Me pensave: Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) 2 (gad., fod.) Ⓘ escogitare, ideare Ⓓ erdenken, sich ausdenken ◇ a) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) almanco por se consolé de söa mëia, s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (mar.) 3 (fas.) Ⓘ decidere Ⓓ entscheiden ◇ a) l se troa soul desche un pèl te n pra, l se à pissà: Per me l’è miec che me n vae indò apede Dona Chenina l se troa soul deske un pel te n prà, el se à pisà, per me l e mieč, ke min vae indò apede Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.) 4 (gad. V/P 1998, fas.) Ⓘ riflettere Ⓓ überlegen ◇ a) "Ben! la disc, dime che che te ès inom." Zenza se pissèr trop (l’aea n picol cian, che l’era coscita pagina:6 bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin) l disc: "Gé é inom Cianbolfin. "Ben! la diš, dime ke ke t’es inom". Zenʒa se pissèr trop (l aea un picol čan, ke l era košita pagina:6 bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin) el diš: "Ǧé he inom Čanbolfin BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

pensé (grd., fod., LD) ↦ pensé.

pensè (MdR) ↦ pensé.

pensier Ⓔ it. pensiero (EWD 5, 426) 6 1833 pensier (DeRüM, EhJan1833-1995:249)
gad. pinsier mar. ponsier Badia pinsier grd. pensier fas. pensier bra. pensier fod. pensier amp. pensier LD pensier MdR pensier
s.m. Ⓜ pensiers
oggetto, contenuto del pensare, del riflettere, dell’immaginare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pensiero Ⓓ Gedanke ◇ a) N’aste pensier de levè tö incö? N’haste pensier de levè teu incoeu? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); b) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); d) for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); e) n vero spidl de n’anima bela, inozënta, amabla, nudrida de pinsiers zelesć ‘ng vero spidl deng n’anima bella, innozenta, amabile nudrida de pingsirz zelesti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); f) Mo al pinsier, te ci prigo, ch’ara ê, s’ára fat ardimënt Mo al pingsir, te ci prigo, ch’ella ē, s’ ala fatt ardiment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

pensier (grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ pen-

sier.

pent (fas.) ↦ pont1.

pentelcul (fod.) ↦ petlcul.

pentí (gad., Badia) ↦ pentì.

pentì Ⓔ it. pentirsi ‹ POENITĒRE (EWD 5, 240) 6 1763 i ma paento ‘peniter’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. pentí Badia pentí grd. pentì fas. pentir fod. pentì amp. pentì LD pentì
v.rifl. Ⓜ se pent
p.p. come agg. Ⓜ pentis, pentida, pentides
che prova rimorso, rammarico o rincrescimento per qualcosa (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ pentito Ⓓ reuevoll, reuig, reumütig ◇ a) per chësc ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Ntant che Gejù fova pra mëisa, capita chësta ëila te cësa de Scimon pentida de si picë Intàŋchè Ges̄ù fòa pra mëiźa, capita chëst ëila te tgèsa de Ŝimoŋ pëntida de si pitgëi VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
se pentì 1 provare rimorso e dolore per aver commesso una colpa in cui ci si propone di non ricadere; mortificarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ pentirsi Ⓓ bereuen ◇ a) Pentëscete śën, la gauja ie ti picià. Pentàschete deseng, la gauscha jë ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.) 2 rimpiangere, provare dispiacere di aver fatto o di non aver fatto qualcosa (gad., grd., fas., fod., amp., LD) Ⓘ pentirsi Ⓓ bereuen ◇ a) O gornede na ota osc sënn infelize prezipitus, ne n’ëise bele albü plü gonot gauja da se pentí por chël? O gornede na ota osc’ senn infelize prezipitŭs, nen aiſe bell’ aibù plou gonot gausa da sè pentì pur chel? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit, y t’aras da te pentí T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t’ arràs da te pentì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

pentì (grd., fod., amp., LD) ↦ pentì.

pentiment Ⓔ it. pentimento (EWD 5, 240) 6 1878 pentiment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124)
gad. pentimënt Badia pentimënt grd. pentimënt fas. pentiment fod. pentiment LD pentiment
s.m. Ⓜ pentimenc
dolore o rimorso che si prova per aver fatto cosa che si vorrebbe non aver fatto, o per avere omesso di fare qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002,