Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/O

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
O

[ 647 ]

o


o Ⓔ AUT (EWD 5, 77) 6 1631 (trovassa) ò (savassa) (Proclama1631-1991:157)
gad. o mar. o Badia o grd. o fas. o caz. o bra. o moe. o fod. o col. o amp. o LD o MdR o
congiunz.
con valore disgiuntivo, coordina due o più elementi di una proposizione (gad. B 1763; G 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ o, oppure Ⓓ oder ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’esser ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) La mare ve fasc ben papacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shiesses. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Iö bëi le tê, o na taza d’ega. Jeu bëi le tèe, o ‘na tazza d’ägua. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); e) Dan dui o trëi o cater dis Dang dui o tröi o cater diss AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); g) ai s’abina y se sënta, / se la cunta o s’ la cianta ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); h) Canche tu ès pa sie o set pitles / Vegnirà pa ben duc i mitles / Vegnirà pa ben da vaèr, Cara mère, gé voi magnèr. Kan ke tu as po sie o set pikles / Vegnirà po ben duč i Mikles / Vegnira po ben da vaer, / Kara mere, ge voi magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); i) In Italia vedé un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☟ oder, opura
o… o (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fod., amp., MdR) Ⓘ o Ⓓ entweder… oder ◇ a) ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Iö l’oresse o tüt blanch o tüt ros, in soma d’un corù. Jeu l’oresse o tüt blanc o tüt ross, iǹ somma d’uǹ corù. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitas / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs / el no disc ra so pugnón / ma ʼl gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); d) Por chësc ói iö porvé d’ester n bun lëgn, y fá de bones operes, tantes mai ch’i pó; por ne n’ester a per di spinac, che o ne n’á früt, o n á de stlec. Pur chesc’ oi iou purvè d’estr’ ‘ng bung lengn’, e fa bones operes, tantes mai ch’i pō; pur nen est’r a per, d’i spinac’, che o nen à frutt, o n’à de stlettg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

o (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ o1.

o2 Ⓔ Ō 6 1807 o (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. o mar. o Badia o grd. o fas. o fod. o amp. o MdR o
interiez.
rafforza il vocativo sia in invocazioni sia in esclamazioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) o [ 648 ] Ⓘ o Ⓓ o ◇ a) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) O segnor scì. L’é de burc lesc. O Segnor sì. L è de burtg lesch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) V’adore pra chësta otava Stazion o caro Gejù, che cunsulëis la bona dones che bredla V’adore pra chasta ottava Stazion o caro Giesu, che cunseleis la bonna donnes che bredla RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); d) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); e) O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, sce mia fomena n’orova un che bevess con les alćes, sce dòvela tó n alcun. O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che bevess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ. DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); f) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.).

o (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., MdR) ↦ o2.

öa (mar.) ↦ ua.

obedí (gad., Badia) ↦ obedì.

obedì Ⓔ it. ubbidire ‹  OBOEDĪRE (EWD 7, 208) 6 1763 obedì ‘obedio’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. obedí grd. ubedì fas. obedir caz. ubidir bra. obedir moe. obedir fod. obedì, ubidì amp. obedì LD obedì MdR obedì
v.intr. Ⓜ obedesc
fare ciò che viene ordinato o richiesto sottomettendosi all’altrui volontà (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ubbidire Ⓓ gehorchen, folgen ◇ a) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ordonëia. Despò jirà tüt bëin. Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ordonnëja. Despò ĝirà tüt bëiǹ. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Recordonse che sion fede; / L’é l paster soul chel che comana, / Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. Recordonsse che siong fede; / L’è ‘l paster soul chel che comana, / Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprieja, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) te mësses i rengrazié, porcí ch’ai â le comando, de t’acopé, mo ai á orü obedí plütosc a Idî, ch’ai uomini t’ messes i ringraziè, purcicch ei ā ‘l comando, d’t’accopè, mo ei à urù obbedi plouttosc’ a Iddì, ch’ali uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

obedì (fod., amp., LD, MdR) ↦ obedì.

obedient Ⓔ it. ubbidiente (EWD 7, 208) 6 1763 obediaent ‘obediens’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. obediënt Badia obediënt grd. ubedient fas. obedient fod. obedient col. obediente amp. ubidiente LD obedient
agg. Ⓜ obedienc, obedienta, obedientes
che obbedisce, che esegue gli ordini impartiti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ubbidiente Ⓓ gehorsam ◇ a) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) E ch’el ‘l é come un pare, e vedaré / Ce pize ubidientes che aré… E ch’el l’è come un pare, e vedarè / Ciè pize ubbidientes ch’avaré… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) N pez parôl obediënt a sü comandi, porvâ anzi d’ascogne cun gran premura sü defec ai edli de Genofefa ’Ng pezz parōle obbedient a su comandi, purvā anzi d’ascogne cung grang premura su defettg’ ai oudli de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

obedient (fas., fod., LD) ↦ obedient.

obediënt (gad., Badia) ↦ obedient.

obediente (col.) ↦ obedient.

obedir (fas., bra., moe.) ↦ obedì.

oblich (LD) ↦ obligh.

òblich (bra.) ↦ obligh.

oblié (gad., mar., Badia) ↦ oblighé.

obligà (amp.) ↦ oblighé.

obligh Ⓔ it. obbligo (EWD 5, 78) 6 1811 obligo; obligô (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. obligo mar. obligo Badia obligo grd. obligo fas. òbligh caz. òbligo bra. òblich moe. òbligo fod. obligo amp. obligo LD oblich MdR obligo
s.m. Ⓜ obligs
vincolo giuridicamente o moralmente previsto e imposto, in corrispondenza delle norme vigenti all’interno di una collettività o di un ambiente (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere, obbligo Ⓓ Pflicht, Verpflichtung ◇ a) de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec., de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec., de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Ma se ‘l é da stà in rejon, / ‘L obligo ‘l ea de lore, / De ra Deputazion. Ma se l’é da stá in resón, / L’obbligo l’ea de lore, / Dera Deputazion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Ah! i sperâ de podëi deventé uma a tüa jënt, y i fá dl bëgn, mo tö te le fajaras sëgn impede me, dopl pere, aste l’obligo, d’i ester. Ah! i sperā d’pudei deventè uma a tua jent, e i fa d’l bengn’, mo tou t’ l farās sengn’ impede mè, dop’l pere, aste l’obligo, d’i est’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

òbligh (fas.) ↦ obligh.

oblighé Ⓔ it. obbligare ‹ OBLIGĀRE (EWD 5, 78) 6 1740 (sia) oblie p.p. m.sg. (Proclama1740*-2019:6)
gad. oblié mar. oblié Badia oblié, oblighé grd. ublighé fas. oblighèr fod. oblighé amp. obligà LD oblighé MdR oblighè
v.tr. Ⓜ obligheia
1 vincolare con un obbligo giuridico o morale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ obbligare Ⓓ verpflichten
2 fare in modo con atti di cortesia che qualcuno si

o2 [ 649 ] senta legato da obblighi di gratitudine (MdR) Ⓘ obbligare Ⓓ zu Dank verpflichten ◇ a) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. / Vos m’oblighëis infinitamënter. Areveder! Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. / Vos m’obblighëis infinitamëntr. A revédr! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Iö sun por fà tüt, chël che vorëis. / Iö ves sun grandamënter oblighé. / Iö ne feje che mi dovér. Jeu suǹ por fà tüt, quël che vorëis. / Jeu ves suǹ grandamëntr obblighé. / Jeu ne feŝe che mi dovèr. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Sce t’oresses avëi la bontè de me le menè, m’obligasseste infinitamënter. Ŝe t’ oresses avëi la bontè de me le menè, m’obbligasseste infinitamëntr. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR)
ester oblighé (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere in dovere, essere obbligato Ⓓ gezwungen sein, verpflichtet sein ◇ a) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por joramënt. Chilò oi restè, dea ch’i sung obbliada pur jurament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

oblighé (Badia) ↦ oblié1.

oblighè (MdR) ↦ oblighé.

oblighèr (fas.) ↦ oblighé.

obligo (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦

obligh.

òbligo (caz., moe.) ↦ obligh.

ocajion Ⓔ it. occasione ‹ OCCĀSIŌ (EWD 5, 79) 6 1813 occaschions pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. ocajiun mar. ocajiun Badia ocajiun grd. ucajion fas. ocajion fod. ocajion amp. ocajion LD ocajion MdR ocajiun
s.f. Ⓜ ocajions
1 caso favorevole od opportuno, momento o situazione particolarmente adatta a qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ occasione Ⓓ Gelegenheit ◇ a) me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià me tolle fermamenter dant, collla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna e olach’ en se desmëntia afat d’Idie. Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna e olà ch’eǹ se desmëntia affat d’Iddie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) Sce calëis de trëi zechins, sce le salvi, sce nò ves le mëni cola prüma ocajiun. Ŝe callëis de trëi zecchiǹs, ŝe le salvi, ŝe nò ves le mëni colla prüma occaŝiuǹ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); d) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 circostanza, evenienza, congiuntura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ occasione Ⓓ Gelegenheit ◇ a) Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó, / Lasciaira a Lencio che ‘l é mestier so; / Lencio te sos ben gran in sta ocajion! / Brao! Benon!… Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò, / Lasciaira a Lencio che l’è mestier sò; / Lencio te sos ben gran in sta occasion! / Bravo! Benon!… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ocajion (fas., fod., amp., LD) ↦ ocajion.

ocajiun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ocajion.

ocio (amp.) ↦ uedl.

ocore Ⓔ it. occorrere 6 1844 ocore (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. ocorer fod. ocore amp. ocore
v.intr. Ⓜ ocor, ocoron, ocorù
essere necessario, servire, abbisognare (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ essere necessario Ⓓ nötig sein ◇ a) No ve ocore tanto ston / Par intende chesta ca / ch’el ra intende ‘l pì coion, / che no sepe el beabà. No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca / ch’el ra intènde ʼl pi coión, / che no sèpe el beabà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma non é gnanche decoro. Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma no n’é gnanche decoro. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

ocore (fod., amp.) ↦ ocore.

ocorer (fas.) ↦ ocore.

ocupà (amp.) ↦ ocupé.

ocupé Ⓔ it. occupare 6 1873 occupá (Anonim, Monumento1873:1)
gad. ocupé grd. ocupé fas. ocupèr fod. ocupé amp. ocupà LD ocupé
v.tr. Ⓜ ocupeia
tenere impegnato qualcuno (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ occupare Ⓓ beschäftigen
se ocupé (amp.) Ⓘ occuparsi Ⓓ sich beschäftigen ◇ a) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà; / ‘L é de sta Rapresentanza / Che me voi na fre ocupà. Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá; / L’é de sta Rappresentanza / Che me voi naffré occupá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

ocupé (gad., grd., fod., LD) ↦ ocupé.

ocupèr (fas.) ↦ ocupé.

odëi (gad., mar., MdR) ↦ vedei.

oder Ⓔ dt. oder (Lardschneider 1933:252) 6 1828 oder (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. oder
congiunz.
con valore disgiuntivo, coordina due o più elementi di una proposizione (grd.) Ⓘ o, oppure Ⓓ oder ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Vënies ora oder no! sveela dessenëusa. Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.) ☝ o1.

oder (grd.) ↦ oder.

odià (amp.) ↦ odié.

odiar (bra.) ↦ odié.

odie (fas.) ↦ odio.

odié Ⓔ it. odiare (EWD 5, 81) 6 1865 odia 3 (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. odié mar. odié Badia odié grd. udië fas. odièr bra. odiar fod. odié amp. odià LD odié
v.tr. Ⓜ odieia
1 provare ostilità verso qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879;

odié [ 650 ] R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ odiare Ⓓ hassen ◇ a) Y chi che di fai no t’amunësc, t’odia y ie da temëi. Y chi chë dei fai no t’ amunës̄, t’ odia y jè da tëmëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 provare profonda avversione e ripugnanza per qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ odiare Ⓓ hassen ◇ a) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

odié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ odié.

odièr (fas.) ↦ odié.

odio Ⓔ it. odio ‹ ODIUM (EWD 5, 80) 6 1878 odio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. odio mar. odio Badia odio grd. odio fas. odie bra. òdio fod. odio amp. odio
s.m. Ⓜ odi
risoluta ostilità, che implica di solito un atteggiamento istintivo di condanna associato a rifiuto, ripugnanza verso qualcosa, oppure un costante desiderio di nuocere a qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ odio Ⓓ Hass ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio, se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio, se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

odio (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ odio.

òdio (bra.) ↦ odio.

ödl (MdR) ↦ uedl.

odla Ⓔ ACUCULA (EWD 1, 119) 6 1763 odla ‘acus’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. aodla mar. aodla Badia aodla, odla grd. odla fas. voia caz. vogia bra. voia Soraga volgia moe. olgia fod. ogla LD odla
s.f. Ⓜ odles
1 sottile asticciola d’acciaio, appuntita a un’estremità, e con un foro all’altra, nel quale s’introduce il filo per cucire (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ago Ⓓ Nadel ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant por mi fi y por me. O! s’i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

2 oggetto di gioielleria o bigiotteria fornito di spillo per essere appuntato sugli indumenti come ornamento o come fermaglio (fas.) Ⓘ spilla Ⓓ Brosche ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJent- Bona1856-2008:254 (bra.).

odla (Badia) ↦ aodla.

odlada (gad., Badia) ↦ vidleda.

odleda (LD) ↦ vidleda.

odor (fas., fod., amp.) ↦ odour.

odorous Ⓔ it. odoroso 6 1833 odoróses f. pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
fas. odorous MdR odorus
agg.
che ha odore per lo più gradevole (fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ odoroso Ⓓ wohlriechend, duftend ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

odorous (fas.) ↦ odorous.

odorus (MdR) ↦ odorous.

odour Ⓔ it. odore 6 1844 odór (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. odur mar. odur Badia odur fas. odor fod. odor amp. odor
s.m. Ⓜ odours
sensazione, trasmessa dall’olfatto quando viene a contatto con sostanze che disperdono molecole nell’aria (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ odore Ⓓ Geruch ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

Odum (grd.) ↦ Adam.

odur (gad., mar., Badia) ↦ odour.

öf (moe.) ↦ uef.

ofeja Ⓔ (nord)it. offesa (EWD 5, 85) 6 1813 ufeja (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. ofeja mar. ofesa Badia ofeja grd. ufeja fas. ofeja bra. ofeja moe. ofeja fod. ofeja amp. ofeja
s.f. Ⓜ ofejes
atto o comportamento lesivo della dignità, integrità o autorità altrui (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ offesa Ⓓ Beleidigung ◇ a) ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. Amen. je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss [ 651 ] 2 PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà ne soportáva no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri, må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

ofeja (gad., Badia, fas., bra., moe., fod., amp.) ↦ ofeja.

ofende (fod., amp.) ↦ ofene.

ofender (caz., moe.) ↦ ofene.

ofene Ⓔ it. offendere ‹ OFFENDERE (Gsell 1994b:336) 6 1813 uffendu p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. ofëne mar. ofëne Badia ofëne grd. ufënder fas. ofener caz. ofender bra. ofener moe. ofender fod. ofende amp. ofende LD ofene
v.tr. Ⓜ ofen, ofenon, ofenù
1 arrecare un danno morale a qualcuno pronunciando parole o compiendo atti che ledono la sua dignità o autorità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ offendere Ⓓ verletzen, beleidigen ◇ a) O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi, davia che ie v’é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur O mi bon Diè! je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey, davia che je ve uffendu vò, o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Pietà, mi bon Gejù, che n’ue v’ufënder plu. Pietà, mi bon Giesu, che nuè v’offènder plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) e ge diré: mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo e ghié diré: mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) y le fi dij: I á ofenü Idî y ince os e ‘l fi disc: I ha offendù i Dii e incc òsc FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) y si fi i dijova: Pere, é ufendù Idie y nce vo i si fi i disòa: Père, hè uffendù Iddiè i ‘nciè vo’ SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) e śirei da el e direi: Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos e zirei da el e direi: Pare, iò hei offendù Dio e anche vos ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) e dirè a mio pere: Mio bon pere! Mi è ofendù Idio, e è ofendù ence vos e dirè a mio père: Mio bom père! Mi è offendù Iddio, e è offendù ‘ncie vos DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); h) Pitosc che śì a spende / Inze na comiscion, / Ca no se pó mia ofende, / A i dì ignorante in chistion. Pittosc che zí a spende / Inze na Commission, / Cá no se pó mia offende, / Ai dí ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); i) Angel dl Cil, anima santa, ah, ci mai ái iö fat, canch’i á albü l’ardimënt de t’ofëne? Angelo d’l Ceìl, anima santa, ah, ci mai ai iou fatt, cang, ch’i à aibŭ l’ardiment de t’offende? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 essere in aperto contrasto con qualcosa (amp.) Ⓘ offendere Ⓓ beleidigen ◇ a) Par un che non à pratega / E che non à gnanche studià, / ‘L é un ofende ra gramatica; / E cie dirai po chi che sà? Par un che no n’á pratega / E che no n’á gnanche studiá, / L’è un offende ra grammatica; / E cié dirai po chi che sá? Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
3 recare danno (gad.) Ⓘ offendere Ⓓ misshandeln ◇ a) N’ofenede les besties, y Idî se premiará ’ci por chësta picera opera, mo bona. N’offendede les besties, e Iddì sè premierà ci pur chesta piccera opera, mo bona. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

ofene (LD) ↦ ofene.

ofëne (gad., mar., Badia) ↦ ofene.

ofener (fas., bra.) ↦ ofene.

ofertore Ⓔ it. offertorio 6 1879 offertorio (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. ofertorio Badia ofertorio fas. ofertorie, ofertorio
s.m. Ⓜ ofertori
parte della liturgia della messa durante la quale il sacerdote compie l’offerta del pane e del vino a dio (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ offertorio Ⓓ Offertorium ◇ a) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da noza All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da nozza PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

ofertorie (fas.) ↦ ofertore.

ofertorio (gad., Badia, fas.) ↦ ofertore.

ofesa (mar.) ↦ ofeja.

ofize1 Ⓔ nordit. ofitçio ‹ OFFICIUM (EWD 7, 213) 6 1811 ôffice; Office (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157, 158)
gad. ofize mar. ofize Badia ufize grd. ufize fas. ofize, ufize fod. ofize, ufize col. ufizio, ufize amp. ufizio LD ofize
s.m. Ⓜ ofizi
mansione particolare che una persona è tenuta a svolgere in relazione al posto che occupa o all’incarico che le è stato affidato (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod.) Ⓘ ufficio Ⓓ Aufgabe, Amt ◇ a) Pazienza ancora. Lori fa l suo ufizio. E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Leva sö (dij cun usc groia chël che tignî la spada y fajô l’ofize da boia) leva sö Leva sou (disc’ cung usc’ grŏia chel che tignī la spada e fasceō l’uffize da bōia) leva sou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); c) Chël ne sunsi (dijel); y Idî le sá, ci tormënt, ch’al me fej chësc ofize; mo la rabia de Golo, sce… Chel nè sungſi (dīsc’ l); e Iddì ‘l sa, ci torment, ch’el mě fesc’ chesc’ offize; mo la rabbia de Golo, se… DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

ofize (gad., mar., fas., fod., LD) ↦ ofize1.

ofize2 Ⓔ it. ufficio (GsellMM) 6 1878 offizzi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. ofize Badia ufizi (pl.) grd. ufize fas. ofize, ufize moe. ofize fod. ofize
s.m. Ⓜ ofizi
funzione religiosa, liturgia (grd. L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989) Ⓘ ufficio Ⓓ Amt
s.m. pl.
funzione religiosa, liturgia (gad. A 1879; P/P 1966) Ⓘ ufficio Ⓓ Gottesdienst ◇ a) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Duncue á le grof fat tigní tla dlijia, che tacâ pro le ciastel, solens ofizi da mort por Genofefa, y al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic cui ciavaliers sü amisc Dunque à ‘l grof fatt tignì t’la dlisia, che taccā pro ‘l ciastell, solenni offizzi da mort pur Genofefa, e el s’è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
ofize divin (gad.) Ⓘ ufficio divino Ⓓ Gottesdienst ◇ a) süa proca ne n’ê mai öta al tëmp di divins ofizi, anzi, [ 652 ] ch’ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun sua procca nen ē mai outa al temp di divini uffizi, anzi, ch’ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

ofize (gad., fas., moe., fod.) ↦ ofize2.

ofrí (gad., mar., Badia) ↦ ofrì.

ofrì Ⓔ it. offrire ‹ *OFFERĪRE (invece di OFFERRE) (EWD 5, 85) 6 1632 offeriemo 4 (Proclama1632-1991:160)
gad. ofrí mar. ofrí Badia ofrí grd. dunfrì fas. ofrir caz. ofrir moe. ofrir fod. ofrì amp. ofrì LD ofrì
v.tr. Ⓜ ofresc
dare in sacrificio; dedicare qualcosa a qualcuno (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ offrire Ⓓ opfern ◇ a) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl Cil le pan, / N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang, / En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da noza All’ Offertorio, all’ offrì l’pang e boánda / I porta la uma al primiziant la gherlanda / Da nozza PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

ofrì (fod., amp., LD) ↦ ofrì.

ofrir (fas., caz., moe.) ↦ ofrì.

ogà (amp.) ↦ oghé.

öga (gad., mar., Badia) ↦ uega.

oghé Ⓔ ahd./mhd. vuogen (GsellMM) 6 1878 oghè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101)
gad. oghé mar. öghé Badia oghé grd. ughé bra. egar fod. oghé amp. ogà LD oghé
v.intr. Ⓜ uega, ogon
essere adatto, appropriato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ andare bene, essere idoneo Ⓓ passen, taugen, nützen ◇ a) Cotan bëgn, ch’ël nes ess oghé d’invern. Cutang bengn’, ch’el nes ess’ oghè d’ingvēr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

oghé (gad., Badia, fod., LD) ↦ oghé.

öghé (mar.) ↦ oghé.

ogla (fod.) ↦ odla.

oglada (fod.) ↦ vidleda.

ogle (fod.) ↦ uedl.

ogne (fas.) ↦ vigni.

ogneun (bra., moe.) ↦ vigniun.

ogni (caz.) ↦ ogne.

ogniun (caz., fod., col., amp.) ↦ vigniun.

oh Ⓔ onomat. 6 1805 o (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. oh mar. oh Badia oh grd. oh fas. oh caz. oh bra. oh fod. oh amp. oh MdR oh
interiez.
esprime meraviglia, stupore, piacere, oppure contrarietà, fastidio, insofferenza (gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod., amp., MdR) Ⓘ oh Ⓓ oh ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté / de le vegle le confescion. O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute / delle Vegle le confession: PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor, / Oh! paussa contra de mi rabia, y mi furor. Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor, / O! pausa contra dë mi rabia, i mi furor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); c) Dì diral: Oh lascia sté, / Va pa pu a cheghé. / - Ulësse mefun me maridé. / Oh, diral, śën n ei assé. Di diral: O lasha ste, / Va pa pu a keghè. / - Ulësse mefe me maridè. / O, diral, ʃën n’ei assè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Oh, bun dé berba Tone! O, buǹ dé bärba Tonne! DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); f) Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); g) oh! gé tolaré sù e me n jiré da el, e ge diré: mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo oh! ge tollarè su e m’in girè da el, e ghié diré: mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); h) Oh! i ó tó ca, y jí da d’ël y dí: I á picé dant a Idî y dant a os. Oh! i ò tò cà, e gì dàl e di: I ha picciè dant ai Dii e dant a os; FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); i) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’ i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); j) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); k) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.).

oh (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., MdR) ↦ oh.

oho Ⓔ dtir. ohô (EWD 5, 87) 6 1856 oho (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. oho Badia oho grd. oho fas. oho bra. oho
interiez.
esprime meraviglia, stupore, piacere, oppure contrarietà, fastidio, insofferenza (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas.) Ⓘ oh Ⓓ oh ◇ a) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.).

oho (gad., Badia, grd., fas., bra.) ↦ oho.

Oies 6 1875 Oies (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. Oies Badia Oies
topon.
località del comune di badia, sopra san leonardo (gad.) Ⓘ Oies Ⓓ Oies ◇ a) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies, / Mo dla Chiesa militanta Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

Oies (gad., Badia) ↦ Oies.

oita (moe.) ↦ outa.

oitar (moe.) ↦ outé.

oje (gad., mar., Badia) ↦ ouje.

ojeré (mar.) ↦ vejolé.

ojoré (gad.) ↦ vejolé.

ojorè (Badia) ↦ vejolé.

olá (gad., mar., Badia) ↦ olà.

olà Ⓔ UBI ILLĀC (EWD 5, 91) 6 1763 da ola ‘unde’; olà ‘ubi’; in fin a olà ‘usque’; olà vas tei ‘quorsum’ (Bartolomei1763-1976:76, 83, 89)
gad. olá mar. olá Badia olá grd. ulà fas. olà caz. olà bra. olà fod. ulà LD olà MdR olà
avv.
in quale luogo (in frasi interrogative ed esclama- [ 653 ] tive) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dove Ⓓ wo, wohin ◇ a) Olà i aede pa touc? Olà i aede pa toutg? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Po l ai damandà: / - Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: / - Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Olá é pa chi, che t’á acusé? Olà é pa chi, che t’ ha accusé? HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Ulà ie pa chëi, che te acusova? Ulá ie pa chéi, che te accusóva? HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) olà éi pa, chi che te à acusà? ollá ei pó, chi che te a accusá? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) ulà éli, chi che te cusáva? úla ési, chi che te cusava? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); g) Olà é vostes signures sorus? Olà é vostes Signures sorùs? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR)
da olà (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985) Ⓘ da dove Ⓓ woher ◇ a) ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede. ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) L pitl à damandà: "Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? l pitl a da̤ma̤ndá: "pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

olà (fas., caz., bra., LD, MdR) ↦ olà.

olà che (MdR) ↦ olache.

olache Ⓔ comp. di olà + che 6 1631 uolà che (Proclama1631-1991:156)
gad. olache Badia olache grd. ulache fas. olache caz. olache bra. olache fod. ulache LD olache MdR olà che
congiunz.
1 nel luogo in cui (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dove Ⓓ wo, wohin ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù, y l giapa mo te liet kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù, y l’giappa mo tœ liet PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova, olà ch’ël ê na osteria. Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova, olà ch’ël ê ‘na osteria. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) chësc l’l’á metü söl so mesc a vardé i porcí, olach’ al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì. Olà cal orò se parè la fang con cal, che mangià i porcì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) e l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mezdì e sun Pèla de Micel, olache la feides jìa sot l’erba. e l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì e sun Pela de Mičél, olà ke la feides ʒ̉ia sot l erba. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.)
2 nel tempo, nel momento in cui (fas.) Ⓘ quando Ⓓ als ◇ a) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

olache (gad., Badia, fas., caz., bra., LD) ↦ olache.

öle (Badia) ↦ uele.

ölge (moe.) ↦ uedl.

olghé Ⓔ mhd. volgen (EWD 5, 116) 6 1813 ulghè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. olghé mar. olghé Badia orghé grd. ulghé LD olghé
v.intr. Ⓜ olga
fare ciò che viene ordinato o richiesto sottomettendosi all’altrui volontà (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ubbidire Ⓓ gehorchen, folgen ◇ a) Ne te fé pu no ferdrus, / Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. Ne te fe pu no ferdrus, / Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin, / Ie mues ulghè al mi divin. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Restede dagnora nüsc amisc, / S’olgarun con döta vëia. Röstödi dagnora nusch amizi / Solgarung con dōtta vöja. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprijea, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

olghé (gad., mar., LD) ↦ olghé.

olgia (moe.) ↦ odla.

olp (gad., mar., Badia, fod.) ↦ volp.

olpe (amp.) ↦ volpe.

oltà (amp.) ↦ outé.

olté (mar.) ↦ outé.

oltè (Badia) ↦ outé.

olté † (gad.) ↦ outé.

om Ⓔ HOMO (EWD 5, 95); pl. omegn (bra., fod.) ‹ nordit. (u)omini 6 1763 un om ‘vir’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. om mar. om Badia om grd. uem fas. om caz. om bra. om fod. om amp. on LD om MdR om
s.m. Ⓜ omi
1 individuo di sesso maschile, appartenente alla specie umana (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ uomo Ⓓ Mann ◇ a) N uem, ciarià de debic, che fova sterch amalà Ung vuem, tgiarià dœ debitg, kœ fova sterk ammalà PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Ie ne sé da dé ai uemes, / che blestëmes, sëurainuemes! Je ne se, da de ai Uemes, / che blestemes seurainuemes! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); d) N zerto om â dui fis ’N tsert om háa dui fis HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); e) N om aea doi fies. Un om avéa doi fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); f) N om ava doi fioi. Engn hom ava doi fioi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); g) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); h) Una ota ‘l ea un on, e chesto ‘l aea doi fioi. Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) N pitor se à tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava [ 654 ] litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); j) N om ciarié de debic, che fô (ê) sterch amaré Uŋ om çharié de debitŝ, che fè (ê) stàrc amaré PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); k) N uem ie jit ora te si campania a sené. Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); l) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); m) rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerati ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); n) ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); o) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines, porater n om zënza religiun y cosciënza Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines, pur at’r ‘ng om zenza religiung e coscienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 il coniuge di sesso maschile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ marito Ⓓ Ehemann ◇ a) Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? Co t’espa pœdù inamurè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. A la fin dîjela tüt con les bones: Vè, mi om! Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. A la fin diŝla tüt con les bonnes: Vè, mi óm! Teu ne t’eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Na uta l’era un om e na fémena e i aea doi pìciole Nôutô lerô un ôm ö nô fömönô ö i aöô doi pitscholö ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); d) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé, ariceulmënter. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè, ariĉoulmënter. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); e) ogniuna aessa volù esser la più bela, e che so om l’aessa avent l pegn. ogniuna aesa volù esser la più bela, e ke so om l aesa avent l pen. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); f) Braa femenes… ai ome Na lezion i aé śà dà / Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà / Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); g) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter, de sentimënc nobli êra cun so om n’anima y n cör In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r, de sentimentg’ nobili ē la cung so om ‘ng n’anima e ‘ng cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
om de stat (amp.) Ⓘ uomo di stato, statista Ⓓ Staatsmann ◇ a) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
uomo.

om (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦

om.

oma Ⓔ *MOMA ‹ onomatop. m-m del linguaggio infantile (EWD 7, 215) 6 1813 oma (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. uma mar. oma Badia uma grd. oma fas. oma LD oma MdR uma
s.f. Ⓜ omes ~ omans
donna che ha generato dei figli (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mamma, madre Ⓓ Mutter ◇ a) V’adore pra chësta cuarta Stazion, mi bën amà pra vosta oma adulereda, che vo ancuntëis sula streda tl Calvare V’adore pra chasta quarta Stazion, mi beng ama pra vost’oma adulereda, che vo incunteis sulla streda nel calvari RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. / Mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Il Pere në t’oresa laschë schì a Porsenú. / Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); d) Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) Süa uma spo dijô: / Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! S’ ioma spo dijô: / Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) anzi dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina (inlaota nominân insciö ince les prinzipësses) por spidl de devoziun de modestia anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) pur spidl de devoziung de modestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); g) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

oma (mar., grd., fas., LD) ↦ oma.

ombrar (moe.) ↦ dombré.

ombrela Ⓔ nordit. ombrela (GsellMM) 6 1833 ombrella (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. ambrela Badia ambrela grd. ombrela fas. ombrela moe. onbrela fod. ombrela amp. ombrela LD ombrela MdR ombrela
s.f. Ⓜ ombreles
riparo portatile contro la pioggia, o anche contro il sole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ombrello Ⓓ Regenschirm, Schirm ◇ a) Aspetede mo, iö crëie, ch’ël plöie. / Scé, ël plöi n püch. / Iö ves ó dè na ombrela. Aspettéde mò, jeu crëÿe, ch’ël pleuje. / Ŝé, ël pleuj ‘ǹ püc. / Jeu ves ó dè ‘na ombrella. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR).

ombrela (grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ ombrela.

ombria Ⓔ UMBRA + -Ī(V)A (EWD 1, 90) 6 1763 ambria ‘umbra’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. ambria mar. ombria Badia ambria grd. dumbria fas. ombrìa caz. ombrìa fod. ombrìa, ambrìa amp. ombria LD ombria
s.f. Ⓜ ombries
zona di minore luminosità prodotta da un corpo opaco posto tra la sorgente di luce e il soggetto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz [ 655 ] 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ombra Ⓓ Schatten ◇ a) per pissèr a la sia posizion l se aea sentà te l’ombrìa de n èlber per pizzèr alla sia posiziong el s’ aèa sentà te l’ombria d’un èlber SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

ombria (mar., amp., LD) ↦ ombria.

ombrìa (fas., caz., fod.) ↦ ombria.

omenon Ⓔ trent. omenon 6 1856 omenogn pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
fas. omenon bra. omenon
s.m. Ⓜ omenons
uomo rozzo e sgradevole per natura o per mancanza di educazione (fas.) Ⓘ uomo grossolano Ⓓ plumper Mann ◇ a) De Fascia l’é vera n aon abù tropes omenogn / Ma nesciun tant mat che Sepon / Che se fasc veder da duc per un asenon De Fassa le vera na hon bu tropes omenogn / Ma nessun tant mat che Sepong / Che se fass veder da dutc per un assenong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.).

omenon (fas., bra.) ↦ omenon.

omicida (Badia, fod., amp.) ↦ omizid.

omicidio (Badia) ↦ omizide.

omizid Ⓔ it. omicida ‹ HOMICĪDA (EWD 5, 97) 6 1878 omicida (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27)
gad. omizid Badia omicida fas. omizida fod. omicida amp. omicida LD omizid
s.m.f. Ⓜ omizids, omizida, omizides
chi ha commesso un omicidio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ omicida Ⓓ Mörder ◇ a) Sides ci ch’al ois, ne spanede sanch inozënt: le sanch inozënt scraia al cil por vendëta, y n’i lascia mai pesc al omizid. Sī cicch’ el oie, nè spanede sanc innozent: ‘l sanc innozent scraia al ceìl pur vendetta, e n’i lascea mai pesc’ all’ omicida." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

omizid (gad., LD) ↦ omizid.

omizid (gad.) ↦ omizide.

omizida (fas.) ↦ omizid.

omizide Ⓔ it. omicidio (EWD 5, 97) 6 1878 omizidi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. omizid Badia omicidio fas. omizidie fod. omizidio LD omizide
s.m. Ⓜ omizidi
illecito penale di chi provoca la morte di una o più persone (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ omicidio Ⓓ Mord ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

omizide (LD) ↦ omizide.

omizidie (fas.) ↦ omizide.

omizidio (fod.) ↦ omizide.

oml Ⓔ dtir. hoamla ‘zutraulich’ (Gsell 1999b:242); nel signficato ‘non orgoglioso di sé e dei propri meriti, privo di superbia’ x it. umil(e) 6 1813 om’l (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. oml mar. oml grd. oml
agg. Ⓜ omli, omla, omles
1 che si piega facilmente alla volontà altrui (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ docile Ⓓ zahm, zutraulich
2 non orgoglioso di sé e dei propri meriti, privo di superbia (gad. V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ umile Ⓓ demütig ◇ a) V’adore pra chësta undejima Stazion, mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc V’adore pra chasta undecima Stazion, mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
umil.

oml (gad., mar., grd.) ↦ oml.

on (amp.) ↦ om.

ona Ⓔ UNDA (EWD 5, 97) 6 1870 onda (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. ona mar. ona Badia ona grd. onda fas. ona fod. ona col. ona amp. onda LD ona
s.f. Ⓜ ones
oscillazione dell’acqua di mari, laghi e simili, prodotta da forza esterna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ onda Ⓓ Welle ◇ a) L mal s’avanza come un’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

ona (gad., mar., Badia, fas., fod., col., LD) ↦ ona.

öna (gad.) ↦ una.

onbrela (moe.) ↦ ombrela.

onda (grd., amp.) ↦ ona.

önesc (gad., mar.) ↦ unesc.

onest Ⓔ it. onesto ‹ HONESTUS (EWD 5, 98) 6 1632 aùnesta f. sg. (Proclama1632-1991:160)
gad. onest mar. onest Badia onesto grd. unest fas. onest fod. onest amp. onesto LD onest MdR onest
agg. Ⓜ onesć, onesta, onestes
moralmente integro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ onesto Ⓓ rechtschaffen, ehrbar ◇ a) Idie e la religiun avràl dagnora dant i ödli, e a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi Iddie e la religiuǹ avral dagnóra dant i eudli, e a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma non é gnanche decoro. Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma no n’é gnanche decoro. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

onest (gad., mar., fas., fod., LD, MdR) ↦ onest.

onestà (fas., amp.) ↦ onesté.

onesté Ⓔ it. onestà ‹ HONESTĀS (EWD 5, 98) 6 1878 onestè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. onesté mar. onesté Badia onesté grd. unestà fas. onestà fod. onesté amp. onestà LD onesté
s.f. sg.
integrità morale in quanto si traduce o si manifesta in un comportamento improntato costantemente a caratteri compresi in un ambito che va dalla correttezza alla virtù (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ onestà Ⓓ Rechtschaffenheit, Ehrbarkeit ◇ a) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité, amur a [ 656 ] Idî y al proscim In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè, amur a Iddì e al prossimo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

onesté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ onesté.

onesto (Badia, amp.) ↦ onest.

onipotent Ⓔ it. onnipotente 6 1763 omnipotent ‘omnipotens’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. onipotënt Badia onipotënt
agg. Ⓜ onipotenc, onipotenta, onipotentes
che ha potenza assoluta e illimitata, specialmente come attributo essenziale della divinità (gad. DLS 2002) Ⓘ onnipotente Ⓓ allmächtig ◇ a) Mi fi, degöna fadia i ál costé a Idî döt chësc, y al i basta n momënt su por fá döt cant, ch’Ël é onipotënt. Mi fì, d’guna fadìa i àle costè a Iddì dutt chesc’, e el i basta ‘ng moment su pur fa dutt cant, ch’El è onnipotente. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); b) La s. oraziun dá forza por fá le bëgn y por soporté le mal y röia cina al tron d’Idî onipotënt La s. oraziung dà forza pur fa ‘l bengn’ e pur sopportè ‘l mal e ruva cina al trono d’Iddì onnipotente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

onipotënt (gad., Badia) ↦ onipotent.

onipotenza Ⓔ it. onnipotenza 6 1878 onnipotenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. onipotënza Badia onipotënza
s.f. sg.
potenza assoluta e illimitata, specialmente in quanto attributo essenziale della divinità (gad.) Ⓘ onnipotenza Ⓓ Allmacht ◇ a) O Genofefa, ci miraco dla divina onipotënza mai t’á mantigní te na boscaia tan spaventosa O Genofefa, ci miraco d’la divina onnipotenza mai t’ à mantignì te na boscaia tang spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

onipotënza (gad., Badia) ↦ onipotenza.

onje Ⓔ UNGERE ‹  UNGUERE (EWD 7, 228; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Ung-e-) 6 1763 unsche ‘linio, ungo’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. unje mar. unje Badia unje grd. onjer fas. onjer bra. onjer fod. onje col. onse amp. vonśe LD onje
v.tr. Ⓜ onj, onjon, ont
1 cospargere o spalmare qualcosa d’olio o di altra materia grassa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ungere Ⓓ einfetten, schmieren
2 applicare un unguento (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ ungere Ⓓ salben ◇ a) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi, y unjova i piesc de Gejù cun n unguent che custova na soma. Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi, y uns̄òva i pièŝ di Ges̄ù con un’ unguënt chë custòva na somma. VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
3 compiere un atto di consacrazione, segnando qualcuno o qualcosa con olio sacro (gad. A 1879; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ ungere Ⓓ salben ◇ a) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" / Y unjess cun öre la pera d’alté. Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" / E ongsessa cong ölle la pöra d’altè. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
se onje (gad. A 1879, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ ungersi Ⓓ sich einschmieren ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); b) no m’es nepur dat ega, a me lavé la mans, ne uele, a m’onjer l cë; y chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unguent no m’hès nepur datt èga, a më lavè la màŋs, ne uele, a m’ons̄er ‘l tgè; y chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

onje (fod., LD) ↦ onje.

onjer (grd., fas., bra.) ↦ onje.

önn (mar.) ↦ un.

onor (fas., bra., moe., amp., MdR) ↦ onour.

onorà (col.) ↦ onoré.

onorando Ⓔ it. onorando 6 1865 onorandi m. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. onorando Badia onorando
agg. Ⓜ onorandi, onoranda, onorandes
che merita o esige onore (gad.) Ⓘ onorando Ⓓ ehrwürdig ◇ a) Comparide venerandi / - Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Comparide Venerandi / - Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

onorando (gad., Badia) ↦ onorando.

onorar Ⓔ it. onorario x (in gad., grd., fod.) dt. Honorar (GsellMM) 6 1873 onorario (Anonim, Monumento1873:2)
gad. onorar grd. onorar fas. onorarie fod. onorar amp. onorario LD onorar
s.m. Ⓜ onorars
corrispettivo spettante a un professionista per l’attività esplicata (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ onorario Ⓓ Honorar ◇ a) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

onorar (gad., grd., fod., LD) ↦ onorar.

onorar (bra.) ↦ onoré.

onorarie (fas.) ↦ onorar.

onorario (amp.) ↦ onorar.

onoré Ⓔ it. onorare ‹ HONŌRĀRE (EWD 5, 99) 6 1763 onorè ‘veneror’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. onoré mar. onoré Badia onorè grd. uneré, unuré fas. onorèr bra. onorar fod. onoré col. onorà LD onoré
v.tr. Ⓜ onoreia
1 trattare con onore, celebrare od ossequiare con atti e comportamenti che dimostrino ammirazione, stima e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ onorare Ⓓ ehren ◇ a) Dantaldut recordete d’uneré Die, y l pere y l oma, / Y po ënghe chëi, che mpede ëi la natura te dona Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die, y ‘l père y l’oma, / Y pò aŋchë chëi, chë ’mpö d’ëi la natura te dona PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 fare oggetto di culto, adorare, venerare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. [ 657 ] A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ onorare Ⓓ ehren ◇ a) Ël ê potënt y da onoré nia manco co le Padre: plü jonn che tö, viôl cun süa uma, santiscima, te na ütia ch’ê sciöche la nosta El ē potente e da onorè nia manco ch’l Padre: plou jŏn ch’tou, viōle cung sua uma, santissima, tena ūtia, ch’ē sceoucche la nosta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia); b) Le popul la tignî y onorâ por santa, y oramai cënt agn do êl omi venerabli dai ciavëis blanc, che se la godô a cunté, ch’ai l’â conesciüda ‘L popol la tignī e onorā pur santa, e oramai ceant angn’ dō ēle ommi venerabili dai ciaveis blanc’, ch’s’ la godō a cuntè, ch’ei l’ā conesceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 valutare positivamente, stimare (gad.) Ⓘ apprezzare, onorare Ⓓ honorieren, würdigen ◇ a) söla tera l’inozënza ne vëgn dagnora onorada, y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö soulla terra l’innozenza nè vengn’ dagnara onorada, e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ onorés, onoreda, onoredes
1 reputato degno e fatto oggetto di onore, rispetto e stima per eminenti qualità (grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ onorato Ⓓ geehrt ◇ a) Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset, che ades (d’istà) no l durade mia più. Onorada rapresentanza vegne a me tor kel stroz̄ét, ke adès (d’ istà) no l durade mia più. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.)
2 che ritiene per sé un onore (gad.) Ⓘ onorato Ⓓ geehrt ◇ a) L’onoré Guelfo ê ligher y contënt de podëi acompagné le vësco deboriada cun sü compagns. L’onorato Guelfo ē ligher e content d’pudei accompagnè l vesco d’buriada cung su compangn’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

onoré (gad., mar., fod., LD) ↦ onoré.

onorè (Badia) ↦ onoré.

onorèr (fas.) ↦ onoré.

onorevol Ⓔ it. onorevole 6 1878 onorevole (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. onorevole Badia onorevole fas. onorévol fod. onorevol
agg. Ⓜ onorevoi, onorevola, onorevoles
tale da procurare o salvaguardare il prestigio (gad.) Ⓘ onorevole Ⓓ ehrenhaft ◇ a) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevole. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia); b) Do le iade tla vera m’ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch’i ne me lasciará mai jí de man Daō ‘l iade t’ la verra m’àle El provvedū d’chesta onorevole e amabil incombenza, ch’i nè m’lascearà mai ji d’mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

onorevol (fod.) ↦ onorevol.

onorévol (fas.) ↦ onorevol.

onorevole (gad., Badia) ↦ onorevol.

onour Ⓔ nordit. onor 6 1763 onor ‘honor’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. onur Badia onur grd. unëur fas. onor bra. onor moe. onor fod. onour amp. onor LD onour MdR onur, onor
s.m. Ⓜ onours
1 buona reputazione, rispettabilità di cui gode chi si comporta con onestà e rettitudine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ onore Ⓓ Ehre ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie / ma dagnëra con onour. Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie / ma dagnara con onor. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè, e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor e a la salüt de nosta anima. Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè, e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor e a la salüt de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, / Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia. ‘L savëi vëlch jè bòna còssa, donca ’mpèra con uöja, / Y tu giaterés ròba, stima y unour a maruöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) l’era n Re scì debol e fiach e g’ emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l’onor de la corona cometessa valch da chel’outa en là. è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun, chö contro l’ono̬r della co̬ro̬na commettęssa valc da chöll o̬uta in là. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); g) é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun che cometess val’ cossa cuntra l’onur dla corona da chësta inant. è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun chẹ co̮mmẹttassa val co̮sa cuntra l’o̮nur d’la co̮ro̮na da casta innant. PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia)
2 dimostrazione di deferenza; omaggio; manifestazione di stima (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ onore Ⓓ Ehrerbietung, Ehre ◇ a) Salute! bon seniëur! / Cul got n tla man / Buvons a Vosc unëur, / Vivëde giut y sann! Salute! bon seniëur! / Kul got n tela man / Buonse a Vost unëur, / Vivëde giut i sann! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Dè che sëis impò chilò, fajéme l’onur, e sëise mi amisc. Dè che sëis inpò chilò, faŝéme l’onùr, e sëise mi amiŝ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na medaia / Che ‘l à bù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); e) Ara stô sentada cun modesta umilté, tignî i edli basc desturbada por tagn d’onurs Ella stē sentada cung modesta umiltè, tignŏ i oudli bāsc’ desturbada pur tangn’ d’onori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
3 motivo di vanto; merito che procura stima (gad., grd., fod., amp., MdR) Ⓘ onore Ⓓ Ehre, Auszeichnung ◇ a) Ntánt Tomesc fè impedì ne se lasciáva / ma fra se stës se pensáva / o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour. intant Thomes fe impedi ń se lasava / ma fra se stes se pensava / o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ja, per [ 658 ] me ne n’iel plu vela! / me faré tost santarela, / chësc sarà per me unëur, / plu che fé cun vo l amor. Gia per me, ne n’iel plu vella! / me faré tost santarella, / chest sarà per me Uneur, / plu che fé cun vo l’amor. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs ch’à fat n gran bel onor a süa patria. Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs ch’ha fat ‘ǹ gran bel onòr a süa patria. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); d) Cun ti lëures ne dësses mei crì stima o gran unëur, / Mpo cëla de vester tel da cumparì daniëura l miëur. Con ti loures no dësses mëi crì stima o graŋ unour, / ’Mpò tgëla de vöster tèl da cumparì d’ugnëura ‘l miour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Braa femenes… ai ome / Na lezion i aé śà dà / Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà / Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); f) Sëgn se godi le paiamënt / A so onur, a nosc contënt. Sengn’ sè godi ‘l paiament / A so unur, a nosc’ cutent. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
d’onour (gad.) Ⓘ onorevole Ⓓ ehrbar ◇ a) mo tan a tan chersciôl l’ardimënt y süa svergognatëza cina a i fá domandes les plü infames, che pó ester por na fomena fedela, o jona d’onur mo tang a tang c’rsceōle l’ardiment e sua svergognatezza cina a i fa dimandes les plou infames, che pò est’r pur na fomena fedele, o jŏna, d’unur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ se fé onour (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ farsi onore Ⓓ sich selbst übertreffen ◇ a) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! / Ne sparaniede nula / Al di de nosc pastëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! / Ne sparaniëda nula / Al di de nosh pastëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.).

onour (fod., LD) ↦ onour.

onse (col.) ↦ onje.

ont Ⓔ UNCTUM (EWD 7, 229; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Unk-tu) 6 1811 al si ste unt p.p. m.sg. (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. unt mar. unt Badia unt grd. ont fas. ont bra. ont fod. ont amp. onto LD ont
s.m. Ⓜ onc
1 sostanza simile per aspetto o proprietà ai grassi (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ unto, strutto, grasso Ⓓ Schmiere, Fett ◇ a) sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza / y col unt - che fej jí rodunt sciöch’ bones ês, mo in cosciënza - sambëgn sënza y col unt - ch’fej jì rodunt DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia)
2 preparazione farmaceutica o cosmetica di consistenza molle (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pomata Ⓓ Salbe ◇ a) E ades l vae sù e l se onje con chest ont. Ö ades al vaö su öl se onschö cun chöst ont. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.).

ont (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ ont.

ont (mar.) ↦ vent.

onter (mar.) ↦ venter.

onto (amp.) ↦ ont.

ontura Ⓔ UNCTŪRA (Q/K/F 1988:388) 6 1844 vontura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. untöra mar. untöra Badia untüra fod. ontura col. ontura amp. vontura
s.f. Ⓜ ontures
sugo oleoso che si ricava da carni grasse messe a cuocere (fod. Pe 1973; Ms 2005, amp.) Ⓘ unto Ⓓ Fett ◇ a) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura, / chʼ a i toi fora de fornel, / s’à da bete cuatradura. Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura, / c’ a i toi fòra de fornèl, / s’a da bete quatradura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

ontura (fod., col.) ↦ ontura.

onur (gad., Badia, MdR) ↦ onour.

opera (gad., grd., fod., amp., LD) ↦ ovra.

òpera (fas.) ↦ ovra.

opignon (amp.) ↦ opinion.

opinion Ⓔ it. opinione ‹ OPĪNIŌ (EWD, 101) 6 1844 pugnón (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. opiniun Badia opiniun grd. penion fas. opinion fod. opinion col. punion amp. opignon, pugnon LD opinion
s.f. Ⓜ opinions
idea, giudizio o convincimento soggettivo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ opinione Ⓓ Meinung, Ansicht ◇ a) el no disc ra so pugnon ma ‘l gramora in santa pasc el no disc ra so pugnón ma ‘l gramora in santa pasc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Una ota in sescion / ‘L ea stà doi a propone, / E a dì ra so opignon / Su una roba che inpone Una ótta in Session / L’ea stá doi a propone, / E a dí ra só opignon / Su una roba che impone Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

opinion (fas., fod., LD) ↦ opinion.

opiniun (gad., Badia) ↦ opinion.

opio Ⓔ it. opio 6 1844 opio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. opio
s.m. sg.
succo condensato ottenuto per incisione delle capsule immature di alcuni papaveri e in particolare del papavero da oppio (amp.) Ⓘ oppio Ⓓ Opium ◇ a) el i incanta, el i dà ‘l opio, / el i torze d’ogni ves. el i incanta, el i da l’òpio, / el i tòrz̄e d’ògni vès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

opio (amp.) ↦ opio.

opra (Badia, grd.) ↦ ovra.

opur (fod.) ↦ opura.

opura Ⓔ nordit. opura (GsellMM) 6 1844 opúr (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. opura fod. opura, opur amp. opur
congiunz.
con valore disgiuntivo, coordina due o più elementi di una proposizione (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ oppure Ⓓ oder ◇ a) se delves no i r’ éi ciantada, / no fajede un "chi va li" / opur calche furlanada. se delvès no i r’ ei ciantada, / no fagede un "chi va li" / opúr calche furlanada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ☝ o1.

opura (fas., fod.) ↦ opura.

or Ⓔ AURUM x it. oro (Gsell 1990a:135) 6 1763 d’oro ‘aureus’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. or mar. or Badia or grd. or fas. òr, aur † bra. òr fod. or col. or amp. oro LD or
s.m. sg. [ 659 ] 1
elemento chimico, metallo nobile giallo, duttile e malleabile, impiegato nella produzione di gioielli, monete, oggetti artigianali di particolare valore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oro Ⓓ Gold ◇ a) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider, / Porcí che plom ne n’é or. O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider, / Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); c) No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi, / Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. No de s̄aghé l’òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi, / Chë la virtù pòrta òr, no chëst o chëlla, prëst pòsses udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); e) Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) sciöch’ al foss döt or por incërch sceoucch’ el foss’ dutt or pur ingcearc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); g) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
d’or 1 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aureo, d’oro Ⓓ aus Gold, golden ◇ a) Vëigheste chësc anel d’or, ch’i porti tl dëit? Veigheste chesc’ anell d’or, ch’i porte t’l deit? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) 2 (gad.) Ⓘ aureo, dorato Ⓓ goldfarben ◇ a) Spo i ál ciamó dé la benedisciun, y é jü sö al Cil, y na niora d’or i l’á sotrat ai edli. Spo i àle ciamò dè la benedisiung, ed è jou sou al Ceìl, e na neura d’or i l’à souttratt’ ai oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

or (gad., mar., Badia, grd., fod., col., LD) ↦ or.

or (fas., col.) ↦ our.

òr (fas., bra.) ↦ or.

ora (grd.) ↦ fora.

ora1 Ⓔ HŌRA (EWD 5, 103) 6 1763 ora ‘hora’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. ora mar. ora Badia ora grd. ëura fas. ora caz. ora bra. ora fod. ora amp. ora LD ora MdR ora
s.f. Ⓜ ores
1 ventiquattresima parte del giorno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ora Ⓓ Stunde ◇ a) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör un bôn toc. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); b) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes, y n à giatà d’autri, che stajova iló a fé nia. Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes, y n’hà giatà d’àutri, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) Apó duta res ores / Che à fato el cassier, / ’Es no sarae gnanche cheres, / Se i fajea lore delver. Appó duta re zóres / Che á fatto el Cassier, / Es no sarae gnanche cheres, / Se i fascea lore del vér. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) d’invern, canch’ara ne podô fora, le fajôra val’ ora dan la picera crusc dingver, cang ch’ella nè pudò fora, ‘l fajōla val ora dang la piccera crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia)
2 strumento di misurazione del tempo, con l’indicazione delle ore (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ orologio Ⓓ Uhr ◇ a) A mia ora n’él ćiamò les sies. / Tüa ora à dagnora valch de pesonder ëla. A mia óra n’él çhiamò les sies. / Tüa ora ha dagnóra valq de pesondr ëlla. DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR) ☟ orloio
3 tempo, momento (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ ora Ⓓ Stunde ◇ a) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) El Re, che fin a chel’ora era stat coscì poltron e peigher Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher RifesserJB, Decame- ronIXBRA1875:650 (bra.); c) Le Re, che fina chë ora é sté tan da marmota y frat Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); d) Le Re, ch’infina chë ora fô sté tan pëigher y frat L’Rę, ch’infin å call’ ǫra fǫa stę tan påigr e frat PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); e) L Re, che fin a chël’ora eva sté tán poltron e peigher El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
s.f. sg.
fig. il momento della morte (gad.) Ⓘ ora fig.Ⓓ Stunde fig. ◇ a) i crëii sëgn che mia ora sides daimpró. i creie ſengn’ ch’mia ora sii daimprò. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
a ora y temp (gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ tempestivamente Ⓓ rechtzeitig ◇ a) na bela soma de grosc i ál impormetü pro, sce al rovâ a ora y tëmp al ciastel y gnô cun na resposta sufiziënta na bella somma d’grosc’ i āle impormettù pro, s’ el r’vā a ora e temp al ciastell e gnē cuna resposta suffiziente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia) ◆ al é ora (gad. V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ è ora, è tempo Ⓓ es ist Zeit ◇ a) Duncue ades ormai saé, / Intanto ió scomenzarei: / "Sarae ben ora", dijaré, / "Te m’as fato spetà assei!" Dunque adés ormai savé, / Intanto jó scomenzarei: / "Sarae ben ora", digiaré, / "Te m’as fatto spettá assei!" Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch, y le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes. Al é ora che le mi degores sön plaza d’iustizia ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e ‘l ru d’miis legrimes nen è bastang d’les lavè nettes. El è ora ch’ ‘l mi d’gorre soung plazza d’giustizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia); c) Oh al é ora sëgn de jí a scomencé, - / Le cör nes mët man a nos düc a tremé. Oh all’ è ora sagn de si a scomentsè, - / L’cör nes mátt mang a nos dütg a tremè. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ cie ora él pa? (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ che [ 660 ]

1 ore sono? Ⓓ wie spät ist es? ◇ a) Ći ora éle? / Iö mine, ch’ël sie les cinch. Çhi óra éle? / Jeu mine, ch’ël sie les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR) ◆ dé l’ora (gad.) Ⓘ suonare (orologio del campanile) Ⓓ schlagen (Kirchturmuhr) ◇ a) al â bele dé l’ora por les sacres funziuns destinada, y an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco el ā belle dè l’ora pur les sacres funziungs destinada, e ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia) ◆ vigni ora (gad., grd. G 1923) Ⓘ sempre, ogni momento Ⓓ jederzeit ◇ a) Vo savëis uni ëura la vosta! Vo savëis ugn’ ëura la vòsta! VianUA, JanTone1864:198 (grd.); b) Cëla, no vester dessenà, che tu ies uni ëura stat pra me, y oves dut chël, che ie ove Tgèla, no vöster dössanà, che tu jes ugn’ ëura stàt pra më, y òves dutt chëll, chë jö òve VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); c) Al Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’ Incarnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

ora (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ ora1.

ora2 Ⓔ nordit. ora 6 1833 óra (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
fas. ora bra. ora amp. ora MdR ora
avv.
adesso, in questo momento (amp.) Ⓘ adesso, ora Ⓓ jetzt ◇ a) E una proa, r’aé, sasto ora / Che ‘l ajei, ‘l on propio bon / Un’outra ota, presto ancora / De fei meo se proaron! E una prὸa, raè, sa sto ora / Che l’agei, l’on propio bὸn / Un’ outra òta, presto ancora / de fei meo, se proarŏn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.)
ora… ora (fas., MdR) Ⓘ una volta … una volta …, ora… ora Ⓓ einmal … einmal … ◇ a) Arivé ch’ël ê a ćiasa con chëst corp sant, le pietel ora a chësta comunité, ora a n’atra; mo degügn n’â gran vöia de le comprè Arrivé ch’ël ê a çhiasa coǹ quest corp sant, le pietl óra a questa comunité, óra a ‘ǹ atra; mó degügn n’â graǹ veuja de le comprè DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); c) con so mantel l’era ora chiò ora ló kon so mantel l era ora kiò ora lo BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); d) la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz a ge portèr a Dona Chenina ora chest ora chel. l veit, ke la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ a ğe porter a Dona Kenina ora kest ora kel. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

ora (fas., bra., amp., MdR) ↦ ora2.

ora (moe., amp.) ↦ oura.

orá (gad., mar., Badia) ↦ oré.

ôra (gad., Badia) ↦ oura.

oramai Ⓔ nordit. oramai 6 1878 oramai (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. oramai mar. oramai Badia oramai grd. oramai fas. oramai fod. oramei amp. oramai LD oramai
avv.
quasi, più o meno (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ pressoché, quasi Ⓓ fast ◇ a) Chësta val chiló ê döta curida de blanch, y sëgn éra intënta a vërt, chi pecios pé oramai fosc Chesta val chilò ē dutta curida d’blanc, e ſengn’ ella intenta a vert, chi p’cceōs pè uramai fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) I sorvidus dl düca, les signures dla duchëssa, salta adalerch plëgns de morvëia, ligri y oramai fora de se. I servidūs d’l duca, les signures d’la duchessa, salta adarlerc plengn’s d’morvouia, ligri e oramai fora d’sè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

oramai (gad., mar., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ ora-

mai.

oramei (fod.) ↦ oramai.

orangotan (amp.) ↦ rangotan.

orar Ⓔ it. orario (EWD 5, 105) 6 1873 orario (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. orar Badia orario grd. orar fas. orarie fod. orar amp. orario LD orar
s.m. Ⓜ orars
tabella che indica i tempi di svolgimento di determinate attività (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orario Ⓓ Stundenplan, Fahrplan ◇ a) Par Gotardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei…. Par Gottardo Menegutto / Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei…. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

orar (gad., grd., fod., LD) ↦ orar.

orarie (fas.) ↦ orar.

orario (Badia, amp.) ↦ orar.

orazion Ⓔ it. orazione ‹ ŌRĀTIŌ (EWD 5, 106) 6 1813 urazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. oraziun mar. oraziun Badia oraziun grd. urazion fas. orazion fod. orazion amp. orazion LD orazion
s.f. Ⓜ orazions
testo, parola o pensiero rivolto a dio, alla vergine o ai santi nell’ambito di una pratica devota (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orazione, preghiera Ⓓ Gebet ◇ a) Urazion. / V’adore pra chësta prima Stazion, redentor dut d’amor! Urazion. / V’adore pra chasta prima Stazion, redentor dut d’amor! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia) ☟ prieda, preghiera
fé orazion (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ pregare Ⓓ beten ◇ a) Ël ne n’ê prësc lëgn y prezipize, olach’ ara ne ne s’ess lascé jö a fá oraziun El nen ē presc’ lengn’ e prezipizio, ullac ch’ella nene s’ess’ lascè jou a fa oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

orazion (fas., fod., amp., LD) ↦ orazion.

oraziun (gad., mar., Badia) ↦ orazion.

orbo Ⓔ it. orbo 6 1858 orbes (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2)
gad. orbo grd. orp fas. orbo caz. orbo bra. orp moe. orbo fod. orbo col. orbo amp. orbo LD orbo
agg. Ⓜ orbi, orba, orbes
privo della vista (grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cieco Ⓓ blind ◇ a) Ma la Madona à fat che i se à falà la strada e canche i é rué a chest capitel i é doventé orbes. Mo la madona a fat chö i sö a falla la strada ö chanchö i ö ruö a chöst capitel i ö doventö orbes. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
s.m.f. Ⓜ orbi, orba, orbes [ 661 ]
persona priva della vista (fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989, amp. C 1986) Ⓘ cieco Ⓓ Blinder ◇ a) N orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

orbo (gad., fas., caz., moe., fod., col., amp., LD) ↦ orbo.

orc Ⓔ trent. orc (EWD 5, 108) 6 1858 ôrtsch (ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164)
fas. orc
s.m. sg.
graminacea annua a foglie ruvide e spiga (fas. G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ orzo Ⓓ Gerste ◇ a) Ió volesse orc e gnoches / Senó l’orghen va en toches. Io volössö ôrtsch e gniôches / Senò l’ôrgen va in tôches. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

orc (fas.) ↦ orc.

orćé (mar.) ↦ vertié.

orch (grd.) ↦ orco.

orco Ⓔ nordit. orco ‹ ORCUS (EWD 5, 107) 6 1858 orco (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231)
gad. orco mar. orco Badia orco grd. orco, orch fas. orco fod. orco amp. orco
s.m. sg.
personaggio delle leggende ladine, con aspetto di uomo gigantesco, mostruoso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ orco Ⓓ Orco, Schwarzer Mann ◇ a) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) Ne vëigheste che l’Orco é gran sciöche na munt! / Sciampa te stüa y téte l’ega santa! Ne vêgheste ch’l’Orco é gran sciöch’ na munt! / Sciampa te stüa y tèt’ l’ega santa! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

orco (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ orco.

orcon (fod.) ↦ arcon.

orden Ⓔ it. ordine ‹ ORDŌ (EWD 5, 111) 6 1811 urdén (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. ordin Badia ordine grd. orden fas. órden caz. órden, órdin fod. ordine, ourden col. orden, ordine amp. ordin LD orden MdR ordine
s.m. Ⓜ ordens
1 comando orale o scritto, direttiva (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ordine Ⓓ Befehl ◇ a) Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. Tu eder, cie dijes’a? In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. Tu edr, Chié dispa? HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); b) Chësta medema nöt sëise os destinada ala mort, y por ordin dl grof, che se crëi en colpa do les acüses de Golo. Chesta medema noutt seiſe os destinada alla mort, e pur ordine d’l grof, che sè crei ing colpa dō les accuses de Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); c) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch’i pordess ion n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordini nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
2 assetto, disposizione o sistemazione razionale e armonica di qualcosa nello spazio o nel tempo secondo esigenze pratiche o ideali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ordine Ⓓ Ordnung ◇ a) Iö stënte bëin a crëie che to signur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); b) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca / Un seralio come chesto / Coscì in ordin conpletà. Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà / Un serraglio come chesto / Coscì in’ ordin complettà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); c) Dal’atra pert dla grota él gnü fat na picera ciasota por le romita, cun n urt en bun ordin Dall’ atra pērt d’la grotta elle gnu fatt na piccera ciaſotta pur ‘l romita, cunung urt ing bung ordine DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia); d) Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità, che l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de alegrëza. ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá, k’ l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
dé l orden (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ordinare Ⓓ anordnen ◇ a) dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel, e l’à dat orden de stèr algegres. dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel, e l’ha dat ordeng de ster agliègres. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

orden (grd., col., LD) ↦ orden.

órden (fas., caz.) ↦ orden.

ordenà (col., amp.) ↦ ordiné.

ordenar (bra.) ↦ ordiné.

ordenario (amp.) ↦ ordinar.

ordenè (Badia) ↦ ordiné.

ordenèr (fas.) ↦ ordinar.

ordenèr (fas.) ↦ ordiné.

ordì Ⓔ it. ordito (GsellMM) 6 1870 ordì p.p. m.sg. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. ordì
agg. Ⓜ ordis, ordida, ordides
organizzato di nascosto, spesso illecito e malvagio (fod.) Ⓘ ordito fig.Ⓓ angezettelt fig. ◇ a) l é stà n ingan ordì dai siori, che prometteva (impermeteva) un paradiso in terra l’è stà un inganno ordì dai Siori, che prometteva (impermetteva) un paradiso in terra AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

ordì (fod.) ↦ ordì.

ordin (gad., amp.) ↦ orden.

órdin (caz.) ↦ órden.

ordinà (col.) ↦ ordenà.

ordinar Ⓔ it. ordinario (EWD 5, 111) 6 1873 ordenaries f. pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. ordinar Badia ordinario grd. ordinar, urdinar fas. ordenèr, ordinèrech fod. ordinario amp. ordenario LD ordinar [ 662 ]
agg. Ⓜ ordinars, ordinara, ordinares
1 che rientra nell’ambito della norma, della consuetudine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ordinario Ⓓ üblich, gewöhnlich ◇ a) Chësta é la storia ordinara de nos düc: por tribolaziuns en paziënza ala santité, por meso dla crusc ala gloria. Chesta è la storia ordinaria de nos duttg’: pur tribulaziungs in pazienza alla santitè, purmezzo d’la crusc’ alla gloria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
2 dozzinale, di poco pregio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ordinario Ⓓ gewöhnlich ◇ a) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes, sciöche na porpora, sann y gaiert, cun spëisa daldöt ordinara y aria sana. Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes, sceoucche na porpora, san e gaiert, cung speiſa d’l dutt ordinaria e aria sana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

ordinar (gad., grd., LD) ↦ ordinar.

ordinariamenter Ⓔ it. ordinariamente 6 1833 ordinariamëntr (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
MdR ordinariamënter
avv.
abitualmente, di solito (MdR) Ⓘ ordinariamente Ⓓ gewöhnlich ◇ a) Ël suzed bëin, ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô, e per chëst possedi les nezesciaries capazitês e cualitês. Ël succed bëiǹ, ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò, e per quëst possed[i] les necesŝaries capacités e qúalités. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

ordinariamënter (MdR) ↦ ordinariamenter.

ordinario (Badia, fod.) ↦ ordinar.

ordine (Badia, fod., col., MdR) ↦ orden.

ordiné Ⓔ it. ordinare 6 1631 (cazzador) ordenato p.p. m.sg. (Proclama1631-1991:157)
gad. ordiné Badia ordenè grd. ordiné fas. ordenèr bra. ordenar fod. ordiné col. ordenà, ordinà amp. ordenà LD ordiné MdR ordoné
v.tr. Ⓜ ordineia
1 richiedere di fornire una merce o di eseguire un lavoro (gad. P/P 1966, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ordinare Ⓓ bestellen ◇ a) y á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora, ordinëia n bun past a sü soldas stanc e à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora, ordineia ‘ng bung past a su soldās stanc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
2 mettere in ordine, in regola, in assetto e simili (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ordinare Ⓓ anordnen, ordnen, regeln ◇ a) Sce, desse pesc, Idî ordinëia döt, ince les piceres cosses cun gran sapiënza. Sē, desse pesc’, Iddì ordineia dutt, inciè les picceres coſes cung grang sapienza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
3 imporre in virtù di un’autorità o di un superiore grado gerarchico, comandare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD, MdR) Ⓘ ordinare Ⓓ anordnen, befehlen ◇ a) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ordonëia. Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ ordonnëja. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà, / Che sta robes no passa… E i á allollo ordiná: / Che li torne ara Cassa, / Che enne a Session annullá, / Che sta robes no passa… Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) Sigfrid ne desprijâ nët nia la compagnia di ciavaliers; anzi söl consëi de Guelfo ál istës ordiné na gran ciacia Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri; anzi soul consei d’Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
ordiné via (gad. P/P 1966) Ⓘ ordinare Ⓓ anordnen, ordnen, regeln ◇ a) Ne n’á Idî ordiné ia döt bëgn demorvëia. Nen à Iddì ordinè ia dutt bengn’ d’morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ◆ se ordiné (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ comunicarsi, ricevere la comunione Ⓓ die Kommunion empfangen ◇ a) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

ordiné (gad., grd., fod., LD) ↦ ordiné.

ordinèrech (fas.) ↦ ordenèr.

ordoné (MdR) ↦ ordiné.

ordöra (gad., mar.) ↦ verdura.

ordüra (Badia) ↦ verdura.

oré Ⓔ OPERĀRIUS (EWD 5, 106) 6 1832 aureies pl. (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. orá mar. orá Badia orá grd. auré fas. uré caz. uré moe. urè LD oré
s.m. Ⓜ orés
lavoratore agricolo non specializzato, solitamente a giornata o stagionale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ lavoratore a cottimo, bracciante Ⓓ Tagelöhner ◇ a) Ma śën iel jit n se, y dij: tan d’aureies te cësa de mi pere, che à pan plu che assé; y ie more tlo da fam. Ma deseng joél schit in se, y disch: tang d’auréjes in te tschiésa de mi pére, che han pang peu che assé; y je more tló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) Y ciamó nia contënt, mëtel man, […] a i scurté le paiamënt bëgn davagné ai oras, y proibí, de i dé ai püri finamai n to’ de pan. E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, […] a i scurtè ‘l paiament bengn’ vadagnè ai orās, e proibì, di dè ai puri fingmai ‘ng to de pang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

oré (LD) ↦ oré. [ 663 ] öre (gad.) ↦ uele.

oredla Ⓔ ORICLA ‹ AURICULA (EWD 5, 112) 6 1763 oradles pl. ‘aures’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. orëdla mar. orëdla Badia orëdla grd. urëdla fas. ureia caz. oregia, oreia bra. oreia moe. urelgia fod. orogla col. regia amp. rea LD oredla
s.f. Ⓜ oredles
organo di senso recettore dei suoni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orecchio Ⓓ Ohr ◇ a) Pona à Gejù metù pro: Chi à urëdles per audì, aude! Pòna hà Ges̄ù mëttù prò: Chi hà urëdles per àudi, àude! VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Che don rejoné puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’ amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mi edli n’odará plü le lominus de sorëdl, tüa usc n’aldiará plü mia orëdla, y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit mi oudli né udarà plou ‘l luminus d’sored’l, tua usc’ n’aldirà plou mia oredla, e chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
dé oredla (gad.) Ⓘ dare ascolto Ⓓ Gehör schenken ◇ a) Ara ne m’á dé orëdla, y iö sun deventé furius, i á juré vendëta y al medem tëmp chirí n meso por salvé mia vita Ella nè m’à dè oredla, e iou sung d’ventè furioso, i à jurè vendetta e al medemmo temp chirì ‘ng mezzo pur salvè mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

oredla (LD) ↦ oredla.

orëdla (gad., mar., Badia) ↦ oredla.

oregia (caz.) ↦ oredla.

orëi (gad., mar., Badia, MdR) ↦ volei.

oreia (caz.) ↦ oregia.

orela Ⓔ deriv. di ora calcato su ahd./mhd. wîl(e) ‘Weile’ (GsellMM) 6 1833 orella (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
gad. aurela mar. aorela Badia orela grd. urela, aurela LD orela MdR orela
s.f. sg. Ⓜ oreles
spazio di tempo, momento, periodo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lasso di tempo Ⓓ Weile ◇ a) Vos ne m’incomedëis nët nia vos. Stede ćiamò n’orela pro me. Vos ne m’incomedëis nëtt nia vos. Stéde çhiamò ‘n’ orella prò mè. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR)
da la orela curta (gad.) Ⓘ divertente, spassoso Ⓓ kurzweilig ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant por mi fi y por me. O! s’ i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

orela (Badia, LD, MdR) ↦ orela.

orendamenter Ⓔ it. orrendamente 6 1878 orrendament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. orendamënter Badia orendamënter
avv.
in modo orrendo (gad.) Ⓘ orrendamente Ⓓ grauenhaft ◇ a) Mi otim sposo, i te compatësci, che t’es gnü orendamënter ingiané: sc’ al ne foss chësc, ne lasciasste mai morí tüa fomena y to fi Mi ottimo sposo, i tè compatesc, che tes gnu orrendament’r ingianè: s’ el nè foss’ chesc’, nè lasceass’ te mai morì tua fomena e to fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

orendamënter (gad., Badia) ↦ orendamenter.

orendo Ⓔ it. orrendo 6 1878 orrendo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. orendo Badia orendo fas. orendo fod. orendo
agg. Ⓜ orendi, orenda, orendes
che costituisce motivo di repulsione, recriminazione, terrore (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ orrendo Ⓓ grauenhaft ◇ a) Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) te chëstes boscades orendes, plënes de lus te chestes boscades orrendes, plenes d’lūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

orendo (gad., Badia, fas., fod.) ↦ orendo.

orenté (gad., mar.) ↦ volonté.

orentè (Badia) ↦ volonté.

orer (fod.) ↦ aurer.

orèr (fas., amp.) ↦ aurer.

orfano (gad., Badia) ↦ orfen.

orfen Ⓔ it. orfano ‹ ORPHANUS (EWD 5, 114) 6 1878 orfani pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. orfano Badia orfano grd. orfenn fas. òrfen fod. orfen amp. orfin LD orfen
s.m. Ⓜ orfegn, orfena, orfenes
bambino o ragazzo privo di uno o di entrambi i genitori (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orfano Ⓓ Waise ◇ a) Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ‘l cour a chisc’ ŏmi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

orfen (fod., LD) ↦ orfen.

òrfen (fas.) ↦ orfen.

orfenn (grd.) ↦ orfen.

orfin (amp.) ↦ orfen.

orghe (gad., Badia) ↦ orghen.

orghé (Badia) ↦ olghé.

orghen Ⓔ nordit. orghen(o) ‹ ORGANUM (EWD 5, 115) 6 1843 orghen (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. orghe mar. orgo Badia orghe grd. orgun fas. òrghen caz. orghin bra. òrghen moe. òrghen fod. orghen col. orghen amp. orghin LD orghen
s.m. Ⓜ orghegn
1 strumento costituito da una serie di canne in cui viene immessa aria da un mantice (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ organo Ⓓ Orgel ◇ a) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
2 strumento musicale formato da un mantice a soffietto con ai lati due tastiere (fas. DLS 2002) Ⓘ fisarmonica Ⓓ Ziehharmonika ◇ a) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. / Perché senó dovente mat / E mi pere orghen strach. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör [ 664 ] un bôn toc. / Perchö sönò diventö mat / Ö mi pörö ôrgen strac. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.).

orghen (fod., col., LD) ↦ orghen.

òrghen (fas., bra., moe.) ↦ orghen.

orghenist Ⓔ dtir. Orgenist (EWD 5, 116) 6 1813 orghenist (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. orghenist fas. orghenist bra. orghenist LD orghenist
s.m.f. Ⓜ orghenisć, orghenista, orghenistes
suonatore di organo (grd., fas. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ organista Ⓓ Organist ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Voi orghenist sonà su ben! Voi orghenist sonà su beng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

orghenist (grd., fas., bra., LD) ↦ orghenist.

orghin (caz., amp.) ↦ orghen.

orgo (mar.) ↦ orghen.

orgun (grd.) ↦ orghen.

orido Ⓔ it. orrido 6 1878 orrida f. sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. orido Badia orido
agg. Ⓜ oridi, orida, orides
che provoca un senso di orrore, di repulsione o di angosciosa paura (gad.) Ⓘ orrido Ⓓ grauenhaft ◇ a) ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica raggio de sored’l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) te chësc lüch orido este destiné de gní al monn te chesc’ luc orrido ēste destinè de gnì al mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
avv.
in modo orrido (gad.) Ⓘ orridamente Ⓓ grauenhaft ◇ a) Mo la de vëgn cun angosces nöies: al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido, döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc, de roi y trognores de jenier. Mo la dè vengn’ cung angoscies nouies: el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido, dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’, d’rōs e trŏgnores de snìure. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

orido (gad., Badia) ↦ orido.

orir (fas., caz.) ↦ daurì.

orir † (moe.) ↦ daurì.

orloi (fas.) ↦ orloio.

orloio Ⓔ trent. orloi (Elwert 1943:236) 6 1873 arlòe pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fas. orloi caz. orloio moe. relòeo amp. arloio
s.m. Ⓜ orloi
strumento di misurazione del tempo, con l’indicazione delle ore (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ orologio Ⓓ Uhr ☝ ora1oroloi pianta erbacea delle violacee (viola arven- sis m.) (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ viola campestre Ⓓ Acker- Stiefmütterchen ◇ a) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el…. Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

orloio (caz.) ↦ orloio.

ormai Ⓔ it. ormai 6 1873 ormai (Anonim, Monumento1873:1)
grd. urmei amp. ormai
avv.
1 a questo o a quel punto, per esprimere il compimento di un processo (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, amp.) Ⓘ ormai Ⓓ bereits ◇ a) Duncue ades ormai saé, / Intanto ió scomenzarei: / "Sarae ben ora", dijaré, / "Te m’as fato spetà assei!" Dunque adés ormai savé, / Intanto jó scomenzarei: / "Sarae ben ora", digiaré, / "Te m’as fatto spettá assei!" Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Se conosce dute ormai / De sto uzel ra proprietà / Che de dì el non é mai / E di note, el và in ca e in là. Se conosce, dute ormai / De sto uzel ra proprietà / Che de dì el no ne mai / E di note, el và in cà e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
2 esprime rassegnazione (grd. L 1933; F 2002, amp.) Ⓘ ormai Ⓓ nunmehr ◇ a) Da i dì cuaji canaes; - / Ma r’é ormai suzeduda!… Dai dí quagi canaes; - / Ma r’ é ormai succeduda!… Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

ormai (amp.) ↦ ormai.

ormon (Calfosch) ↦ vermon.

orna (fas., amp.) ↦ ourna.

ornament Ⓔ it. ornamento ‹ ORNĀMENTU (EWD 5, 119) 6 1856 ornament (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. ornamënt mar. ornamont Badia ornamënt grd. urnamënt fas. ornament bra. ornament fod. ornament amp. ornamento LD ornament
s.m. Ⓜ ornamenc
abbellimento ottenuto con elementi decorativi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ decorazione, ornamento Ⓓ Verzierung, Ornament ◇ a) En lejia o en procescion / Ogne bel confalon / L’é n bel ornament. In lesia o in Processiong / Ogni bel confalong / Le un bel ornament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

ornament (fas., bra., fod., LD) ↦ ornament.

ornamënt (gad., Badia) ↦ ornament.

ornamento (amp.) ↦ ornament.

ornamont (mar.) ↦ ornament.

oro (amp.) ↦ or.

orogla (fod.) ↦ oredla.

oror (fas., fod.) ↦ orour.

orour Ⓔ it. orrore 6 1878 orror (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. orur Badia orur fas. oror fod. oror
s.m. Ⓜ orours
1 forte sensazione di ribrezzo, moto di repulsione; reazione di spavento, di paura (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ orrore Ⓓ Grauen ◇ a) Coche les rames se moscëda cun sënn; döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt, insciö se fajarára dagnora spavënt! cocche les rames sè mosceda cung senn; dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente, ingsceou sè faralla dagnara spavent! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
2 cosa che desta spavento, raccapricciante (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ orrore Ⓓ Grauen ◇ a) Os ëis condüt mi om sann dala vera, ëis fat gní a löm mia inozënza, m’ëis delibré dai orurs dla porjun y dala mort Os ais condutt mi om san dalla verra, ais fatt gnì a lum mia innozenza, m’ais deliberè d’ai orrori d’la p’rjung e dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

orp (grd., bra.) ↦ orbo.

ort (fas., bra.) ↦ ourt.

ortié (gad., Badia, LD) ↦ vertié.

Ortijei (fas., caz., fod.) ↦ Urtijëi.

Ortisei (amp.) ↦ Urtijëi. [ 665 ] orto (amp.) ↦ ourt.

orur (gad., Badia) ↦ orour.

orzun † (mar.) ↦ verzon.

os Ⓔ OSSUM (EWD 5, 121) 6 1763 os ‘os’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. os mar. os Badia os grd. os fas. os bra. os fod. os amp. os LD os MdR os
s.m. Ⓜ osc
organo costitutivo dello scheletro dell’uomo e degli altri vertebrati (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ osso Ⓓ Knochen ◇ a) Ie ulësse na santa viva. / No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. Ie ulës na santa viva. / No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc, in soma i sun stanch de stè inte chëst let. E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i oŝ, iǹ somma i suǹ stanc de stè inte quest lett. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); c) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena / E i me à trat tel comedon / N os, che amò l me remena. E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon / E una bella gran cöna / E i mi a trat tel comedom / Un os, chö amô il me römöna. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5 (bra.).

os (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ os.

os (gad., mar., Badia) ↦ vos.

osanza † (gad.) ↦ usanza.

osc (amp.) ↦ ousc.

osc (agg.) (gad.) ↦ ost (pron.).

ospá (Badia) ↦ vespé.

öspa (gad., Badia) ↦ vespa.

öspá (gad.) ↦ vespé.

ospedal Ⓔ it. ospedale ‹ HOSPITĀLE (EWD 6, 375) 6 1833 ospedès pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. ospedal Badia ospedal grd. spedel, uspedel fas. ospedèl bra. ospedal, spedal fod. ospedel amp. ospedal LD ospedal MdR ospedal
s.m. Ⓜ ospedai
1 struttura attrezzata per il ricovero e la cura degli ammalati e dei feriti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ospedale Ⓓ Krankenhaus ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, […] e che, sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês, i consola, i instruësc, i conforta De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, […] e che, ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès, i consola, i instruësc, i conforta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) ‘L é da scrie inze ra rimes / No te lascio presto là / Te fenisces, co ra rimes / Come un outro al ospedal. Le da scrie, inze ra rimes / Nò te lascio presto là / Te fenisces, cora rimes / Come un’ outro allˈ Ospedàl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
2 ospizio per forestieri; asilo, ricovero (MdR) Ⓘ ospedale, ospizio Ⓓ Hospiz ◇ a) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies. ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

ospedal (gad., Badia, bra., amp., LD, MdR) ↦ ospedal.

ospedel (fod.) ↦ ospedal.

ospedèl (fas.) ↦ ospedal.

osservà (col.) ↦ osservé.

osservar (bra., moe.) ↦ osservé.

osservazion Ⓔ it. osservazione 6 1878 osservaziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. osservaziun Badia osservaziun grd. usservazion fas. osservazion fod. ossiervazion amp. osservazion LD osservazion
s.f. Ⓜ osservazions
considerazione motivata da un atteggiamento o da un preciso intento critico, d’intonazione dal polemico al conviviale al didascalico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ osservazione Ⓓ Bemerkung ◇ a) Cun chëstes osservaziuns liarëise prësc saurí döt le liber. Cung chestes osservaziungs liereise presc’ saurì dutt ‘l liber. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); b) Guelfo spezialmënter se la godô ad aldí les domandes y osservaziuns scicades dl möt frësch Guelfo spezialment’r s’ la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d’l mūtt fresc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

osservazion (fas., amp., LD) ↦ osservazion.

osservaziun (gad., Badia) ↦ osservazion.

osservé Ⓔ it. osservare ‹ OBSERVĀRE (EWD 5, 124) 6 1819 osservë p.p.m.sg. (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. osservé Badia osservè grd. usservé fas. osservèr caz. osservèr bra. osservar moe. osservar fod. osservé, ossiervé col. osservà LD osservé MdR osservè
v.tr. Ⓜ osserveia
1 guardare o esaminare con attenzione, considerare con cura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ osservare Ⓓ beachten, beobachten ◇ a) Mo al musciat i no à pensà, / Che chest dut l’osservarà, / Che che i à fat e che che i à dit, / E che vegnarà dut scrit. Mo a l mušat i no ha pensà, / Ke kest dut l oserverà, / Ke ke i ha fat e ke ki i ha dit, / E ke vegnerà dut skrit. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) Dejidres, sinziermënter, de vester fertunà y cuntënt, / Usserva bën chël puech che te é dit, y t’ares l paiamënt. Des̄idres, sinziermënter de vöst’r fortunà y cuntënt, / Ussërva bëŋ chëll puech che t’ hè dit, y t’arès ‘l pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia)
2 notare, rilevare (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ osservare Ⓓ bemerken ◇ a) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, [ 666 ] MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà, üna che le priesc me pê massa alt, l’atra che te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà, üna che le pri[e]ŝ me pè massa alt, l’atra che te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR)
3 rispettare una norma, una regola, un impegno (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ osservare Ⓓ beachten, befolgen ◇ a) No, le soldà mëss propi ester n bun cristian, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü comandamënć. Nò, le soldà mëss propi estr ‘ǹ bun cristiaǹ, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü commandamëntg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Finalmënter chëla, che toma sula bona tiera ie chëi, che la scota su cun bon cuer, la usserva, y porta fruc n pazienza. Finalmënter chëlla, chë toma sulla bòna tièrra jèl chëi, chë la scota su con boŋ cuer, la osserva, y porta frutg in pazienza. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe, perché la jent la é bona e valenta, coscita cogne ence gé osservèr de mia feides. kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie, perkè la ʒent la é bona e valenta, košita cogne enče ğe osserver de mia feides. BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); d) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordini düc, ch’an dess osservé tan dî, ch’al é demez. Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè tang dī, ch’al è demezz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
tegnì osservé (fas.) Ⓘ fare caso Ⓓ beachten ◇ a) El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

osservé (gad., fod., LD) ↦ osservé.

osservè (Badia, MdR) ↦ osservé.

osservèr (fas., caz.) ↦ osservé.

ossiervazion (fod.) ↦ osservazion.

ossiervé (fod.) ↦ osservé.

ost Ⓔ nordit. oste ‹ afrz. oste ‹ HOSPĒS (EWD 5, 126) 6 1763 ost ‘caupo’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. ost Badia ost grd. ost fas. ost caz. ost bra. ost fod. ost amp. osto LD ost
s.m.f. Ⓜ osć, osta, ostes
gestore di un’osteria (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oste Ⓓ Wirt ◇ a) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà / Che n pe no sie nesciugn gost, / Ne chélera, ne famei ne ost. Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà / Ke n pè no sie nešùng gost, / Ne kelera, ne faméi ne ost. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); c) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest (Renzo di nome) te se arvejinèr al desch. Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto (Renzo di nome) te se avesiner al desch. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) N ost ie n di unì ala mans cun si fëna. Un’ òst jè uŋ di uni alla màŋs con si fënna. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); e) Che te gran festes tignuns’ nos da Corvara / Sö dan calonia, y chiló dal ost Rottonara. Che te grang festes tignungs nos da Corvara / Sö dang calonia, e chilò dall’ ost Rottonara. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

ost (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ ost.

ost (mar., Badia) ↦ vost.

ost (pron.) (gad.) ↦ vost.

ostaria Ⓔ venez. ostaria (EWD 5, 126) 6 1833 osteria (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243)
gad. ostaria mar. ostaria Badia ostaria grd. ustaria fas. ostarìa bra. ostarìa fod. ostarìa amp. ostaria LD ostaria MdR osteria
s.f. Ⓜ ostaries
locale pubblico dove si servono vino e altre bevande (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ osteria Ⓓ Gasthaus, Wirtshaus ◇ a) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Ere da le nef da sera via Pera te un’ostarìa. Erö dalle növ da söra via Pero tö un ostaria. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); c) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

ostaria (gad., mar., Badia, amp., LD) ↦ ostaria.

ostarìa (fas., bra., fod.) ↦ ostaria.

osteria (MdR) ↦ ostaria.

ostí (gad., Badia) ↦ ostier.

ostì (MdR) ↦ ostier.

ostier Ⓔ nordit. ostier(e) (EWD 5, 126) 6 1833 ostì (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. ostí mar. ustí Badia ostí grd. ustí fod. ostier MdR ostì
s.m.f. Ⓜ ostier, ostiera, ostieres
gestore di un’osteria (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ oste Ⓓ Wirt ◇ a) Scé, và mo damana l’ostì da La Ila, cotan "santo" che iö sun. Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) In chëst cunt lascéme pa fà a me vos, perćì ch’iö conësce bëin la ostira Iǹ quest cunt lascéme pa fà a me vos, perçhi ch’jeu connësce bëiǹ la ostira DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR).

ostier (fod.) ↦ ostier.

ostinà (col.) ↦ ostiné.

ostinazion Ⓔ it. ostinazione 6 1813 ustinazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. ostinaziun grd. ustinazion fas. ostinazion fod. ostinazion LD ostinazion
s.f. sg.
caparbietà, testardaggine (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ostinatezza Ⓓ Starrköpfigkeit ◇ a) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

ostinazion (fas., fod., LD) ↦ ostinazion.

ostinaziun (gad.) ↦ ostinazion. [ 667 ] Ostindia 6 1833 Ostindia (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
MdR Ostindia
topon.
nome usato in passato per indicare la zona sudorientale dell’asia comprendente india, indocina, indonesia e filippine (MdR) Ⓘ Indie orientali Ⓓ Ostindien ◇ a) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

Ostindia (MdR) ↦ Ostindia.

ostiné Ⓔ it. ostinarsi / ostinato (cfr. EWD 5, 126) 6 1833 ostinà p.p. m.pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270)
gad. ostiné mar. ostiné Badia ostiné grd. ustiné fas. ostinèr fod. ostiné col. ostinà LD ostiné MdR ostiné
v.rifl. Ⓜ se ostineia
dolersi, rammaricarsi con qualche risentimento, dimostrare, a voce o per iscritto, malcontento o disapprovazione
p.p. come agg. Ⓜ ostinés, ostineda, ostinedes
che persiste caparbiamente in un’opinione, in un proposito o in un atteggiamento, in modo spesso irragionevole o inopportuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ ostinato Ⓓ starrköpfig ◇ a) ël che é dagnora aparećé a dè aiüt a tüć i prosc e da bëin, e ch’ël premierà inće n dè, sco, da l’atra pert, ël castierà con rigor i frać e i ostinà ël che é dagnóra apparecçhié a dè ajüt a tütg i proŝ e da bëiǹ, e ch’ël premierà inçhié ‘ǹ dè, sco, da l’atra pärt, ël castierà coǹ rigòr i fratg e i ostinà DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); b) "Bun pro" dijel, sc’ orëis resté ostinada t’osta matité "Bung prō" disc’ l, s’ureis restè ostinada t’osta mattitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
se ostiné (grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ostinarsi Ⓓ sich versteifen auf.

ostiné (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ ostiné.

ostinèr (fas.) ↦ ostiné.

osto (amp.) ↦ ost.

ot (bra., fod.) ↦ hot.

ot Ⓔ OCTŌ (EWD 5, 128) 6 1763 ot ‘octo’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. ot mar. ot Badia ot grd. ot fas. ot bra. ot fod. vot col. ot amp. oto LD ot MdR ot
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al sette (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ otto Ⓓ acht ◇ a) Él bele die, che vos imparëis la lingua taliana? / Sce, mi care, ël é desëin ot mëisc. / Demà ot mëisc, e vos rajonëis insciö bëin? Él bel[e] die, che vos imparëis la lingúa taliana? / Ŝé, mi care, ël é desëiǹ òtt mëiŝ. / Demà òtt mëiŝ, e vos raĝionëis inscieu bëiǹ? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) cinch, e trei ot, scrive ot e n porte nia tschinch, ö trei ôt, scrivö ôt ö n portö nia ZacchiaGB, Scola1858*:2 (bra.); c) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna, / Che cincant’agn ot proi ê pro alté? N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina, / Ch’ceincant’ angn’ ott Proi è pro Altè? DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
s.f. pl.
le ore otto del mattino, le ore venti (MdR) Ⓘ le otto Ⓓ acht Uhr ◇ a) A ći ora él pa? / A ći ora minëise? / Iö mine, che ël ne sie ćiamò les ot. / Co? Les ot? Ël à dè les diesc! A çhi óra ël pa? / A çhi óra minëise? / Jeu mine, ch’ël ne sie çhiamò les òtt. / Cò? Les òtt? Ël ha dè les dieŝ! DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR)
ai ot (MdR) Ⓘ l’otto Ⓓ am Achten ◇ a) Ai cotanć de le mëis sunse incö? / Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? / Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR).

ot (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., LD, MdR) ↦ ot.

ót (Badia) ↦ out.

ôt (gad., mar.) ↦ out.

öt (gad., mar., Badia) ↦ vuet.

ota (gad., mar., Badia, col., amp., MdR) ↦ outa.

otà (col.) ↦ outé.

otaf Ⓔ it. ottavo 6 1813 ottava f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. otavo grd. otaf, otavo, utaf fas. otaf fod. otavo amp. otao LD otaf
num. Ⓜ otafs, otava, otaves
corrispondente al numero otto in una successione o in una classificazione (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ottavo Ⓓ achter ◇ a) V’adore pra chësta otava Stazion o caro Gejù, che cunsulëis la bona dones che bredla V’adore pra chasta ottava Stazion o caro Giesu, che cunseleis la bonna donnes che bredla RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

otaf (grd., fas., LD) ↦ otaf.

otanta Ⓔ OCTĀGINTĀ (invece di OCTŌGINTĀ) (EWD 5, 132) 6 1763 ottanta ‘octuaginta’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. otanta mar. otanta Badia otanta grd. otanta, utanta fas. otanta fod. votánta amp. otanta LD otanta
num.
numero composto da otto decine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ottanta Ⓓ achtzig ◇ a) "Signur", dijel, "t’otant’ agn me recordi d’ester retorné gonot vinzitor sön chësc ciastel, mo n de de ligrëza compagna a chëra da incö ne n’ái mai porvé." "Signur", disc’l, "t’ ottant’ angn’ m’r’cordi d’est’r rtornè gonot vinzitor soung chesc’ ciastell, mo ‘ng dè d’ligrezza compagna a chella daingcou nen ai mai porvè." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

otanta (gad., mar., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ otan-

ta.

otao (amp.) ↦ otaf.

otavo (gad., grd., fod.) ↦ otaf.

otedé (gad., mar., MdR) ↦ otedì.

otedì Ⓔ comp. di ot(o) + di (Craffonara 1993:51) 6 1833 ott[e]dé (DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273)
gad. otedé mar. otedé grd. otodì fod. votodì MdR otedé
s.m. sg.
periodo di sette giorni, a prescindere dal giorno di inizio (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod. Ms 2005, [ 668 ] MdR) Ⓘ settimana, sette giorni Ⓓ Woche, sieben Tage ◇ a) Sö n chëst và le mercadant e en compra indô un ch’i mör inte otedé. Seu ‘ǹ quëst va le mërcadant e eǹ compra indò uǹ ch’i meur int’ ott[e]dé. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR).

otene Ⓔ deriv. di tene ‘tendere’ con semantica di it. ottenere (GsellMM) 6 1833 ottenü p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. otëne Badia otëne MdR otëne
v.tr. Ⓜ oten, otenon, otenù
riuscire ad avere ciò che si desidera, a raggiungere un certo risultato (gad., MdR) Ⓘ ottenere Ⓓ erhalten ◇ a) Mo n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian e à imparè ad amè Idie, la religiun e la virtù, n’é plü insciö fazile da dezipé. Mó ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ e ha imparè ad amè Iddie, la religiuǹ e la virtù, n’é plü insceu facile da decipé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) mo le vecio Guelfo â otenü l’incombënza, de i porté ai geniturs dla contëssa la noela de chësc ch’ê deventé mo ‘l veccio Guelfo ā ottenù l’incombenza, di portè ai genitori d’la contessa la novella d’chesc’ ch’ē deventè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

otëne (gad., Badia, MdR) ↦ otene.

otim Ⓔ it. ottimo 6 1856 ottimo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. otim Badia otim fas. otimo bra. otimo fod. otimo
agg. Ⓜ otims, otima, otimes
superlativo di buono, nel senso morale, sociale, tecnico, economico (gad., fas., fod. Pz 1989) Ⓘ ottimo Ⓓ bester ◇ a) Bel e bon pensier / Otimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) Mi otim sposo, i te compatësci, che t’es gnü orendamënter ingiané Mi ottimo sposo, i tè compatesc, che tes gnu orrendament’r ingianè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

otim (gad., Badia) ↦ otim.

otimo (fas., bra., fod.) ↦ otim.

oto (amp.) ↦ ot.

otodì (grd.) ↦ otedì.

ou Ⓔ onomatop. 6 1856 ohu (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
fas. ou bra. ou
interiez.
serve ad attirare l’attenzione di qualcuno in tono di energico richiamo (fas.) Ⓘ ehi Ⓓ hallo ◇ a) Ou! mena ca per chel gramial / Bianch Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

ou (fas., bra.) ↦ ou.

ouje Ⓔ *VOLGERE (EWD 5, 88) 6 1763 osche ‘converto’; oschè in pantagn ‘volutabrum’; oschè in tschcerch ‘volvo’; oscheta da chaesta part ‘verte te in hanc partem’; osè sot e soura ‘everto’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. oje mar. oje Badia oje fas. oujer fod. ouje † LD ouje
v.tr. Ⓜ ouj, ojon, out
1 mettere all’inverso, girare qualcosa in modo che presenti il lato contrario (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ voltare, volgere, girare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) Canche le sorvidú i â dé n taí sferié liciorënt sciöche n spidl, y lominus sciöche arjënt, y al s’odô le müs laite, s’ál sprigoré, y tremorâ; y oj le taí cun pora söl rodus, por ne toché le möt, ch’al minâ, che foss laite. Canch’ ‘l servidù i ā dè ‘ng taì sfriè licceorant sceoucchè ‘ng spid’l, e luminùs sceoucche arjent, e el s’ udō ‘l mus laite, s’ àle sp[r]igorè, e tromorā; e ŏc’ ‘l taì cung pora soull’ r’dùs, pur nè tocchè ‘l mutt, ch’el minā, ch’foss’ laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 volgere il corpo o parte di esso in una determinata direzione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ voltare, girare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada, por süa unica fedelté, intan che düc m’ojô le spiné La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada, pur sua unica fedeltè, intang che duttg’ m’ojō ‘l spinè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ out, ouc, outa, outes
voltato in una determinata direzione (gad.) Ⓘ girato, volto Ⓓ gedreht, gewendet ◇ a) cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Düc i edli ôc ad ëra, vigni bocia scraiâ dala ligrëza che le sonn dles ciampanes comparî dalunc y debl. Duttg’ i oudli ŏtg’ ad ella, vigne boccia scraiā dalla ligrezza ch’ ‘l son dles ciampanes comparī dalunc’ e deb’l. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
se ouje (gad., fod.) Ⓘ voltarsi, girare Ⓓ sich wenden, drehen ◇ a) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); b) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de no morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’ oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); c) Spo s’oji al pice möt, y scraia deboriada: Duncue tö t’es nosc nipote. Spo s’ oji al picce mūtt, e scraia d’buriada: Dunque tou t’ es nosc’ nipōte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia) ◆ se ouje a (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ chiedere sostegno, rivolgersi a Ⓓ sich an jemanden wenden ◇ a) Y en verité zënza d’Os, ne me podessi oje a degügn, zënza d’Os fossi dadî andata te chësc ander zënza val’ confort. e in veritè zenza d’Os, nè mè podessi oje a d’gungn’, zeinza d’Os fossi da dī andata te chesc’ and’r zenza val confort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

ouje (LD) ↦ ouje.

ouje † (fod.) ↦ ouje.

oujer (fas.) ↦ ouje.

oujorà (amp.) ↦ jolé.

our Ⓔ ŌRUM (EWD 7, 236) 6 1878 urt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. ur, urt mar. ur Badia urt grd. ëur fas. or fod. our col. or amp. voro LD our
s.m. Ⓜ ours
la zona marginale, spesso ridotta a designare il limite, il contorno (gad. A 1879; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1895; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orlo Ⓓ Rand, Saum ◇ a) En süa divina presënza söl ur dl’eternité t’assigurëii ’ci te In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’assigurei ci tè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); b) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les [ 669 ] fëies ê sëces, y les züces ca y là por tera meses frades soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis, les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

our (fod., LD) ↦ our.

oura Ⓔ OPERA (EWD 5, 105) 6 1832 oure pl. (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151)
gad. ôra Badia ôra grd. oura fas. oura moe. ora fod. oura amp. ora
s.f. Ⓜ oures
lavoratore agricolo non specializzato, solitamente a giornata o stagionale (fas. DA 1973; Mz 1976, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ lavoratore a cottimo, bracciante Ⓓ Tagelöhner ◇ a) Ma l s’à ravedù, e à dit: o cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! Ma ‘l s’ ha ravedú, e ha dit: o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) E el capocomun, / Che ‘l no parea intressà, / ‘L à bù anch’ el el barlume / D’un grun de ores portà. E el Capo Comune, / Ch’el no parea intressá, / L’abú anch’ el el barlume / D’un grun de ores portá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
jì a oura (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ lavorare a giornata Ⓓ als Tagelöhner arbeiten ◇ a) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i nevode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) E con chesto fenirei; / Se no no vado ad ora; / ‘L é un azidente di pì grei, / Se i non é ancora fora! E con chesto finirei; / Se nó no vado ad ora; / L ’ é un accidente di pi grei, / Se i no n’é ancora fora! Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

oura (grd., fas., fod.) ↦ oura.

ourden (fod.) ↦ ordine.

ourna Ⓔ venez. urna ‹  URNA (EWD 7, 234) 6 1833 urnes pl. (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287)
gad. urna mar. urna grd. ëurna fas. orna fod. ourna amp. orna MdR urna
s.f. Ⓜ ournes
recipiente della misura tra 78 e 100 litri usato per contenere e trasportare sostanze liquide (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ orna Ⓓ Eimer, Ueren ◇ a) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

ourna (fod.) ↦ ourna.

ourt Ⓔ HORTUS (EWD 7, 236) 6 1763 ort ‘hortus’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. urt mar. urt Badia urt grd. ëurt fas. ort bra. ort fod. ourt amp. orto LD ourt MdR urt
s.m. Ⓜ ourc
appezzamento di terreno dove si coltivano gli ortaggi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ orto Ⓓ Garten ◇ a) Ël vëgn dunca inte chël bel urt, ćiara incërch e n’i vëiga nia, sco les atres otes ch’ëi scrićiâ ad incuntra. Ël vëgn dunca inte quël bel urt, çhiara inćërc e n’i vëiga nia, sco les atres ótes ch’ëi scriçhiâ ad incuntra. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Te mez l’ort era n poz Tö mez lort era un poz ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.); c) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan, / Parché el nosc orto no pó dà de pì, / E compatì E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan, / Parchè el nosc orto no po dà de pì, / E compatì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) olach’ al ê denant döt fosch da bosc, ch’an n’odô na fin, se destenôl fora sëgn bi urc y campagnes coltivades ullac ch’el ē denant dutt fosc da bosc’, ch’ang n’udō na fing, sè destennōle fora ſengn’ bi urtg’ e campagnes coltivades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

ourt (fod., LD) ↦ ourt.

ousà (amp.) ↦ daussei.

ousc Ⓔ VŌX (EWD 7, 240) 6 1763 vus ‘vox’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. usc mar. usc Badia usc grd. usc fas. ousc bra. ousc fod. ousc amp. osc, vosc LD ousc MdR vusc
s.f. Ⓜ oujes
1 suono prodotto dalla laringe e articolato per mezzo delle corde vocali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ voce Ⓓ Stimme ◇ a) Ades ge parea na ousc de sentir che dijea: "Scì ma l’é not." Adess gö paröô no ousch dö sentir chö dischöô: Si mô lö not. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Sëgn düc sö, fajei na viva / A siur Iaco da La Ila, / Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigne ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Seingn duttg’ sou, fascei na viva / A Sior Jaco da Lailla, / Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes’a?" ma̤ la̤ už a dit mǫ ŋ iá̤dę: "frants, frants! ŋę m’áudęs-a̤?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 con riferimento alle particolari qualità della voce umana, in musica (gad., MdR) Ⓘ voce Ⓓ Stimme ◇ a) I imparasse dërt gën inće a ćiantè, mo mi maester de müjica dij, che iö n’à nia dërt na bona vusc. / Oh sigü, sigü, por imparè a ćiantè mëssen prümadetüt avëi na bona vusc, scenò ne somëiel nia. J’imparasse dërt gian inçhié a çhiantè, mó mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ. / O sigü, sigü, por imparè a çhiantè mëss’ǹ prüma de tüt avëi ‘na bonna vuŝ, ŝenò ne somëjel nia. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); b) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl Cil le pan, / N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang, / En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia)
ousc interna (gad.) Ⓘ voce interiore Ⓓ innere Stimme ◇ a) Do chëres parores se sintîra l’anima döt confortada, y al parô che na usc interna i dijess: Bun coraje, Genofefa Dō chelles parores sè sintìla l’anima dutt confortada, e el parò che na usc’ intěrna i discess’: "Bung coraggio, Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

ousc (fas., bra., fod., LD) ↦ ousc.

ousciuda (amp.) ↦ aisciuda. [ 670 ]

out Ⓔ *VOLTUM (out VOLVERE) (EWD 5, 129) 6 1763 vot ‘fornix’ (B 1763-1976:106)
gad. ôt mar. ôt Badia ót
s.m. Ⓜ ouc
arco; archivolto (gad. B 1763; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Gewölbe ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida; da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Inlaota i ciarera plü avisa y conësc les perles, y se recorda l’ôt teribl dla porjun. Illaota i ciar’la plou avviſa, e cunesc’ les perles, e s’ recorda l’ŏt terribile dla p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ☟ ghebelm.

outa Ⓔ *VOLTA (da VOLVERE) (EWD 5, 130) 6 1763 ciamò na ota ‘rursus’; do chesta vota ‘postquam’; dus ottes pl. ‘bis’; ot ottes pl. ‘octies’; otta ‘vicis’; na otta sora ‘semel’; na otta ugn vign ugn ‘unusquisque’; tropes ottes pl. ‘saepe’ (Bartolomei1763-1976:73, 78, 79, 90, 104)
gad. ota mar. ota Badia ota grd. ëuta fas. outa caz. outa bra. uta moe. oita fod. outa col. ota amp. ota, vota † LD outa MdR ota
s.f. Ⓜ outes
circostanza o momento in cui un fatto si verifica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Mal ◇ a) Dievelpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n dajon pa amò. Dio vel paje Segnor: canche vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes, e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès, e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - sán bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl / - san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); d) seben che no me mencia nia fosse empò curious de jir na uta a cèsa a veder che che fèsc mia jent. sebén ke no me menca nia, fsse impò korious de ʒ̉ir na uta a čes̅a a vedér, ke ke feš mia ʒ̉ent". BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); e) Sì, un fregol a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Ma procura de fei meo / De fei algo manco mal / N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Ma procura de fei meo / De fei algo, manco mal / Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); g) é deventé un severiscim persecutor de ognun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chëla outa in là. è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); h) Y por la pröma ota aldî le pice y ê bun de desfarenzié mile cianties acordades di pici vicí E pur la pruma ŏta aldī ‘l picce ed ē bung de desferenziè mille cianties accordades di piccei vicceì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
a les outes (gad.) Ⓘ a volte Ⓓ manchmal ◇ a) Sciöch’al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce Sceouc ch’el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia) ◆ chesta outa (fas. DLS 2002, amp., MdR) Ⓘ stavolta Ⓓ diesmal ◇ a) "Oh, chësta ota ne vài pa a me confessè iö da Pasca", dijô n pice müt a so pere. "Oh, questa óta ne vai pa a me confessè jeu da Pasca", diŝô ‘ǹ picće mütt a sò père. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’éi ciantada, / no fajede un "chi va lì" / opur calche furlanada. Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada, / no fagede un "chi va li" / opúr calche furlanada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) E dapò per sta outa ge pardonon. E dapo per stouta gie pardonon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.) ◆ da chela outa enlà (fas., fod.) Ⓘ da quella volta in poi Ⓓ von jenem Zeitpunkt an ◇ a) é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l’onor de la corona cometessa valch da chel’outa en là. è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun, chö contro l’ono̬r della co̬ro̬na commettęssa valc da chöll o̬uta in là. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); b) é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’outa nlà è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ◆ dé outa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tornare indietro Ⓓ umkehren ◇ a) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn / A i far dar outa, a sciampar / E te brae a se chegar. Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn / A i far dar óuta, a šampár / E te brae a se kegár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) y tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan e in tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) tl dé ota da iló, rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada tẹl dè o̮tta da illò, ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia) ☟ fé outa fé outa Ⓘ tornare Ⓓ umkehren ◇ a) te chël, ch’al gnô scür ára fat ota verso ciasa a) te chël, ch’al gnô scür ára fat ota verso ciasa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (ladin dolomitan) ☝

outa na outa 1 (gad., fas., amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ una volta (sola) Ⓓ einmal ◇ a) "Ći ch’i à dit na ota, diji pö inćiamò", continuava le perdicadù "Çhi ch’j’ha dit ‘na óta, diŝi peu inçhiamò", continuava le Perdicadù DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); b) aló ge é vegnù tanta fam, che più de na outa l dejidrèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Amò na uta l’é jit de fora a veder che sera che l’era Amô nô utô lö schitt dö fôrô a vödör chö sörô chö lerô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); d) i sun zerto, che dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes i sung zerto, che dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia) 2 (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ una volta Ⓓ einst, einmal ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) N’outa l’era n om, che l’aea doi fenc Una òuta l’era ung ong, che l’aèa doi fencc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Na outa l eva n pere, che l ava doi tosac Na [ 671 ] òuta l’eva ‘n père, che l’ava doi tozacc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Na uta l’era un om e na fémena e i aea doi pìciole Nôutô lerô un ôm ö nô fömönô ö i aöô doi pitscholö ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); e) Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.) 3 (gad., MdR) Ⓘ prima o poi, un giorno Ⓓ früher oder später, eines Tages ◇ a) De te’ jënt ne sciamperà na ota a le castighe le plü rigorus. De tä ĝënt ne sciamperà ‘na óta a le castighe le plü rigurùs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Ne se recordëise che sura les stëres él n Dî, a so tribunal se messarëise na ota presenté? Nè sè recordeiſe, che sura les ſterres elle ‘ng Dī, a sō tribunal sè messareiſe naota p’rjentè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia) ◆ plu outes (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ più volte Ⓓ mehrmals ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é." L’à proà più outes, ma no l’era bon de se embater apede fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é." L a proà più outes, ma no l era bong de se ’mbater apede. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.) ◆ te na outa (gad.) Ⓘ improvvisamente, in una volta Ⓓ plötzlich, auf einmal ◇ a) Mo te na ota él resté spordü: porcí che la pelicia nöia n’i lascia reconësce la uma Mo tena ŏta elle restè spordù: purcicche la piliccea nouia n’i lascea reconesce la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia) ◆ un a la outa (gad.) Ⓘ uno alla volta Ⓓ einzeln ◇ a) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’tot e la tota PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ una na outa (gad. DLS 2002, MdR) Ⓘ una volta (sola) Ⓓ ein einziges Mal ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes […] ch’i confessa almanco üna ota al ann De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes […] ch’i confessa almanco üna óta a l’an DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR) ◆ valch

outa (gad. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ talora, qualche volta Ⓓ manchmal ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr. te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.) ◆

vigni outa (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni volta Ⓓ jedes Mal ◇ a) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Starei senpre ben atento / A ra portes, che i farà / Ogni ota un monumento / Su ra costes, i arà! Starei sempre ben attento / Ara pόrtes, chei farà / Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

outa (fas., caz., fod., LD) ↦ outa.

outé Ⓔ *VOLVITĀRE (EWD 5, 94) 6 1807 autang gerund. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. olté † mar. olté Badia oltè grd. auté fas. utèr caz. utèr bra. utar moe. oitar fod. outé col. otà amp. oltà, voltà LD outé
v.tr. Ⓜ outa
1 mettere all’inverso, girare qualcosa in modo che presenti il lato contrario (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ girare, volgere, voltare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. / Ma de cuer ie ve bincësse / che la beles ve cherpëssa!!! Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. / Ma de cuer je vè Wünsches, / che la bölles ve crepes!!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca / L nef Piovan. Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca / El nef Piovan. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); c) Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira; jì vala bona, sce la se ëuta. S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira; s̄i vàla bòna, ŝe la së outa. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
2 volgere il corpo o parte di esso in una determinata direzione (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ voltare, volgere, girare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là; / śà l eśordio l é fenì, / s’aé voia, tabacà! Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la; / za l’ezòrdio l’e fenì, / s’avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Cara jënt! N’i jide daimpró, / ló che le tofëis, oltesse inaó! Cara jëint! N’i jide damprò, / lò ch’l’tofês, oltésse inaò! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
3 fig. correggere, rimettere nel giusto (fas.) Ⓘ raddrizzare fig.Ⓓ zurechtbiegen fig. ◇ a) No ge contà / De chela bega en sènt’Ulgiana; / Se no, fosc fosc par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana; / Se no, fos fos par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
v.intr. Ⓜ outa
presentare un moto circolare o rotatorio (grd.) Ⓘ girare Ⓓ drehen ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ outés, outeda, outedes
volto in una determinata direzione (fas., amp.) Ⓘ girato, volto Ⓓ gedreht, gewendet ◇ a) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); b) e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede. e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

outé (fod., LD) ↦ outé.

outigoi (amp.) ↦ artiguei.

outo (amp.) ↦ aut.

outon (amp.) ↦ auton.

outramente (amp.) ↦ autramenter.

outro (amp.) ↦ auter.

ouzel (amp.) ↦ ucel. [ 672 ]

ouzelato (amp.) ↦ ucelat.

ovra Ⓔ it. opera ‹ OPERA (EWD 5, 102) 6 1865 opres pl. (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. opera Badia opra grd. opera, opra fas. òpera fod. opera amp. opera LD opera
s.f. Ⓜ ovres
1 prodotto, frutto del lavoro, specialmente artistico o intellettuale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ opera Ⓓ Werk ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) Sce te fajaras vign’ota, che t’i ciares a chësta crusc, chi proponimënc, y tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se t’ faràs vign’ota, ch’t’ i ciares a chesta crusc’, chi proponimentg’, e tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
2 azione umana, specialmente in riferimento alla sua rilevanza morale (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ opera, azione Ⓓ Tat ◇ a) Ascolta fi; canche te saras inanter i uomini, odaraste de ries operes, mo ne te lascé pa trá fora de strada dla bunté Ascolta fì; cang che t’ saràs inant’r li uomini, udaraste d’ries operes, mo n’t’ lascè pa tra fora de strada d’la buntè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) N’ofenede les besties, y Idî se premiará ’ci por chësta picera opera, mo bona. N’offendede les besties, e Iddì sè premierà ci pur chesta piccera opera, mo bona. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
na bona ovra (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ una buona azione Ⓓ eine gute Tat ◇ a) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) mo salvé na vita inozënta é na bona opera y a fá dl bëgn ne desson avëi pora mo salvè na vita innozente è na bon opera e a fa d’l bengn’ nè dessung avei pŏra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

ozie (fas.) ↦ ozio.

ozio Ⓔ it. ozio ‹ ŌTIUM (EWD 5, 134) 6 1878 ōzio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. ozio mar. ozio Badia ozio grd. ozio, ozium fas. ozio, ozie fod. ozio
s.m. Ⓜ ozi
abituale e viziosa inerzia, per lo più dovuta a neghittosità, infingardaggine, scarso senso del dovere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ozio Ⓓ Müßiggang ◇ a) respet al ozio é vigni gran fadia n benefize respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

ozio (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ ozio.

ozium (grd.) ↦ ozio.