Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/684

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


649
649


senta legato da obblighi di gratitudine (MdR) Ⓘ obbligare Ⓓ zu Dank verpflichten ◇ a) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. / Vos m’oblighëis infinitamënter. Areveder! Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. / Vos m’obblighëis infinitamëntr. A revédr! DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Iö sun por fà tüt, chël che vorëis. / Iö ves sun grandamënter oblighé. / Iö ne feje che mi dovér. Jeu suǹ por fà tüt, quël che vorëis. / Jeu ves suǹ grandamëntr obblighé. / Jeu ne feŝe che mi dovèr. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Sce t’oresses avëi la bontè de me le menè, m’obligasseste infinitamënter. Ŝe t’ oresses avëi la bontè de me le menè, m’obbligasseste infinitamëntr. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR)
ester oblighé (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere in dovere, essere obbligato Ⓓ gezwungen sein, verpflichtet sein ◇ a) Chiló ói resté, deach’ i sun obliada por joramënt. Chilò oi restè, dea ch’i sung obbliada pur jurament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

oblighé (Badia) ↦ oblié1.

oblighè (MdR) ↦ oblighé.

oblighèr (fas.) ↦ oblighé.

obligo (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦

obligh.

òbligo (caz., moe.) ↦ obligh.

ocajion Ⓔ it. occasione ‹ OCCĀSIŌ (EWD 5, 79) 6 1813 occaschions pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. ocajiun mar. ocajiun Badia ocajiun grd. ucajion fas. ocajion fod. ocajion amp. ocajion LD ocajion MdR ocajiun
s.f. Ⓜ ocajions
1 caso favorevole od opportuno, momento o situazione particolarmente adatta a qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ occasione Ⓓ Gelegenheit ◇ a) me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià me tolle fermamenter dant, collla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna e olach’ en se desmëntia afat d’Idie. Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna e olà ch’eǹ se desmëntia affat d’Iddie. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) Sce calëis de trëi zechins, sce le salvi, sce nò ves le mëni cola prüma ocajiun. Ŝe callëis de trëi zecchiǹs, ŝe le salvi, ŝe nò ves le mëni colla prüma occaŝiuǹ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); d) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 circostanza, evenienza, congiuntura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ occasione Ⓓ Gelegenheit ◇ a) Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó, / Lasciaira a Lencio che ‘l é mestier so; / Lencio te sos ben gran in sta ocajion! / Brao! Benon!… Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò, / Lasciaira a Lencio che l’è mestier sò; / Lencio te sos ben gran in sta occasion! / Bravo! Benon!… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ocajion (fas., fod., amp., LD) ↦ ocajion.

ocajiun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ocajion.

ocio (amp.) ↦ uedl.

ocore Ⓔ it. occorrere 6 1844 ocore (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. ocorer fod. ocore amp. ocore
v.intr. Ⓜ ocor, ocoron, ocorù
essere necessario, servire, abbisognare (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ essere necessario Ⓓ nötig sein ◇ a) No ve ocore tanto ston / Par intende chesta ca / ch’el ra intende ‘l pì coion, / che no sepe el beabà. No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca / ch’el ra intènde ʼl pi coión, / che no sèpe el beabà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma non é gnanche decoro. Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma no n’é gnanche decoro. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

ocore (fod., amp.) ↦ ocore.

ocorer (fas.) ↦ ocore.

ocupà (amp.) ↦ ocupé.

ocupé Ⓔ it. occupare 6 1873 occupá (Anonim, Monumento1873:1)
gad. ocupé grd. ocupé fas. ocupèr fod. ocupé amp. ocupà LD ocupé
v.tr. Ⓜ ocupeia
tenere impegnato qualcuno (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ occupare Ⓓ beschäftigen
se ocupé (amp.) Ⓘ occuparsi Ⓓ sich beschäftigen ◇ a) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà; / ‘L é de sta Rapresentanza / Che me voi na fre ocupà. Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá; / L’é de sta Rappresentanza / Che me voi naffré occupá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

ocupé (gad., grd., fod., LD) ↦ ocupé.

ocupèr (fas.) ↦ ocupé.

odëi (gad., mar., MdR) ↦ vedei.

oder Ⓔ dt. oder (Lardschneider 1933:252) 6 1828 oder (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. oder
congiunz.
con valore disgiuntivo, coordina due o più elementi di una proposizione (grd.) Ⓘ o, oppure Ⓓ oder ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, / ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, / ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Vënies ora oder no! sveela dessenëusa. Vëgnes òra oder no! svèa la dössanousa. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.) ☝ o1.

oder (grd.) ↦ oder.

odià (amp.) ↦ odié.

odiar (bra.) ↦ odié.

odie (fas.) ↦ odio.

odié Ⓔ it. odiare (EWD 5, 81) 6 1865 odia 3 (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. odié mar. odié Badia odié grd. udië fas. odièr bra. odiar fod. odié amp. odià LD odié
v.tr. Ⓜ odieia
1 provare ostilità verso qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879;

odié