Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/698

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


orghen
663


öre (gad.) ↦ uele.

oredla Ⓔ ORICLA ‹ AURICULA (EWD 5, 112) 6 1763 oradles pl. ‘aures’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. orëdla mar. orëdla Badia orëdla grd. urëdla fas. ureia caz. oregia, oreia bra. oreia moe. urelgia fod. orogla col. regia amp. rea LD oredla
s.f. Ⓜ oredles
organo di senso recettore dei suoni (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orecchio Ⓓ Ohr ◇ a) Pona à Gejù metù pro: Chi à urëdles per audì, aude! Pòna hà Ges̄ù mëttù prò: Chi hà urëdles per àudi, àude! VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Che don rejoné puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’ amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mi edli n’odará plü le lominus de sorëdl, tüa usc n’aldiará plü mia orëdla, y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit mi oudli né udarà plou ‘l luminus d’sored’l, tua usc’ n’aldirà plou mia oredla, e chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
dé oredla (gad.) Ⓘ dare ascolto Ⓓ Gehör schenken ◇ a) Ara ne m’á dé orëdla, y iö sun deventé furius, i á juré vendëta y al medem tëmp chirí n meso por salvé mia vita Ella nè m’à dè oredla, e iou sung d’ventè furioso, i à jurè vendetta e al medemmo temp chirì ‘ng mezzo pur salvè mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

oredla (LD) ↦ oredla.

orëdla (gad., mar., Badia) ↦ oredla.

oregia (caz.) ↦ oredla.

orëi (gad., mar., Badia, MdR) ↦ volei.

oreia (caz.) ↦ oregia.

orela Ⓔ deriv. di ora calcato su ahd./mhd. wîl(e) ‘Weile’ (GsellMM) 6 1833 orella (DeRüM, CiTëmp1833-1995:249)
gad. aurela mar. aorela Badia orela grd. urela, aurela LD orela MdR orela
s.f. sg. Ⓜ oreles
spazio di tempo, momento, periodo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lasso di tempo Ⓓ Weile ◇ a) Vos ne m’incomedëis nët nia vos. Stede ćiamò n’orela pro me. Vos ne m’incomedëis nëtt nia vos. Stéde çhiamò ‘n’ orella prò mè. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR)
da la orela curta (gad.) Ⓘ divertente, spassoso Ⓓ kurzweilig ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant por mi fi y por me. O! s’ i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

orela (Badia, LD, MdR) ↦ orela.

orendamenter Ⓔ it. orrendamente 6 1878 orrendament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. orendamënter Badia orendamënter
avv.
in modo orrendo (gad.) Ⓘ orrendamente Ⓓ grauenhaft ◇ a) Mi otim sposo, i te compatësci, che t’es gnü orendamënter ingiané: sc’ al ne foss chësc, ne lasciasste mai morí tüa fomena y to fi Mi ottimo sposo, i tè compatesc, che tes gnu orrendament’r ingianè: s’ el nè foss’ chesc’, nè lasceass’ te mai morì tua fomena e to fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

orendamënter (gad., Badia) ↦ orendamenter.

orendo Ⓔ it. orrendo 6 1878 orrendo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. orendo Badia orendo fas. orendo fod. orendo
agg. Ⓜ orendi, orenda, orendes
che costituisce motivo di repulsione, recriminazione, terrore (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ orrendo Ⓓ grauenhaft ◇ a) Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) te chëstes boscades orendes, plënes de lus te chestes boscades orrendes, plenes d’lūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

orendo (gad., Badia, fas., fod.) ↦ orendo.

orenté (gad., mar.) ↦ volonté.

orentè (Badia) ↦ volonté.

orer (fod.) ↦ aurer.

orèr (fas., amp.) ↦ aurer.

orfano (gad., Badia) ↦ orfen.

orfen Ⓔ it. orfano ‹ ORPHANUS (EWD 5, 114) 6 1878 orfani pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. orfano Badia orfano grd. orfenn fas. òrfen fod. orfen amp. orfin LD orfen
s.m. Ⓜ orfegn, orfena, orfenes
bambino o ragazzo privo di uno o di entrambi i genitori (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ orfano Ⓓ Waise ◇ a) Y Os, pröm Pere dles vëdues y di orfani, smorjelede le cör a chisc omi E Os, prum Pere d’les vedoes e di orfani, smorjellede ‘l cour a chisc’ ŏmi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

orfen (fod., LD) ↦ orfen.

òrfen (fas.) ↦ orfen.

orfenn (grd.) ↦ orfen.

orfin (amp.) ↦ orfen.

orghe (gad., Badia) ↦ orghen.

orghé (Badia) ↦ olghé.

orghen Ⓔ nordit. orghen(o) ‹ ORGANUM (EWD 5, 115) 6 1843 orghen (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. orghe mar. orgo Badia orghe grd. orgun fas. òrghen caz. orghin bra. òrghen moe. òrghen fod. orghen col. orghen amp. orghin LD orghen
s.m. Ⓜ orghegn
1 strumento costituito da una serie di canne in cui viene immessa aria da un mantice (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ organo Ⓓ Orgel ◇ a) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
2 strumento musicale formato da un mantice a soffietto con ai lati due tastiere (fas. DLS 2002) Ⓘ fisarmonica Ⓓ Ziehharmonika ◇ a) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. / Perché senó dovente mat / E mi pere orghen strach. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör