Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/705

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


out
670


out Ⓔ *VOLTUM (out VOLVERE) (EWD 5, 129) 6 1763 vot ‘fornix’ (B 1763-1976:106)
gad. ôt mar. ôt Badia ót
s.m. Ⓜ ouc
arco; archivolto (gad. B 1763; G 1923; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Gewölbe ◇ a) Te chësta spelunca sgriciorosa ne n’él por te n piz, che ne sides pera frëida; da chësc ôt töme y fosch gotel tres jö ega Te chesta spelunca sgricceoroſa nen elle pur tè ‘ng pizz, che nè sīi pera freida; da chesc’ ōt tume e fosc gott’l tres jou ega DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Inlaota i ciarera plü avisa y conësc les perles, y se recorda l’ôt teribl dla porjun. Illaota i ciar’la plou avviſa, e cunesc’ les perles, e s’ recorda l’ŏt terribile dla p’rjung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia) ☟ ghebelm.

outa Ⓔ *VOLTA (da VOLVERE) (EWD 5, 130) 6 1763 ciamò na ota ‘rursus’; do chesta vota ‘postquam’; dus ottes pl. ‘bis’; ot ottes pl. ‘octies’; otta ‘vicis’; na otta sora ‘semel’; na otta ugn vign ugn ‘unusquisque’; tropes ottes pl. ‘saepe’ (Bartolomei1763-1976:73, 78, 79, 90, 104)
gad. ota mar. ota Badia ota grd. ëuta fas. outa caz. outa bra. uta moe. oita fod. outa col. ota amp. ota, vota † LD outa MdR ota
s.f. Ⓜ outes
circostanza o momento in cui un fatto si verifica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ volta Ⓓ Mal ◇ a) Dievelpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n dajon pa amò. Dio vel paje Segnor: canche vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes, e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès, e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Y le pere verc che fô Iocl dl Vedl / - sán bele - na te ota ne stlujô pa n edl. Y l’pere verc che foa Iocl dl Vedl / - san bele - na te’ ôta ne stlojoa pa n ödl. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); d) seben che no me mencia nia fosse empò curious de jir na uta a cèsa a veder che che fèsc mia jent. sebén ke no me menca nia, fsse impò korious de ʒ̉ir na uta a čes̅a a vedér, ke ke feš mia ʒ̉ent". BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); e) Sì, un fregol a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Ma procura de fei meo / De fei algo manco mal / N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Ma procura de fei meo / De fei algo, manco mal / Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); g) é deventé un severiscim persecutor de ognun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chëla outa in là. è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); h) Y por la pröma ota aldî le pice y ê bun de desfarenzié mile cianties acordades di pici vicí E pur la pruma ŏta aldī ‘l picce ed ē bung de desferenziè mille cianties accordades di piccei vicceì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
a les outes (gad.) Ⓘ a volte Ⓓ manchmal ◇ a) Sciöch’al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce Sceouc ch’el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia) ◆ chesta outa (fas. DLS 2002, amp., MdR) Ⓘ stavolta Ⓓ diesmal ◇ a) "Oh, chësta ota ne vài pa a me confessè iö da Pasca", dijô n pice müt a so pere. "Oh, questa óta ne vai pa a me confessè jeu da Pasca", diŝô ‘ǹ picće mütt a sò père. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’éi ciantada, / no fajede un "chi va lì" / opur calche furlanada. Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada, / no fagede un "chi va li" / opúr calche furlanada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) E dapò per sta outa ge pardonon. E dapo per stouta gie pardonon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.) ◆ da chela outa enlà (fas., fod.) Ⓘ da quella volta in poi Ⓓ von jenem Zeitpunkt an ◇ a) é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l’onor de la corona cometessa valch da chel’outa en là. è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun, chö contro l’ono̬r della co̬ro̬na commettęssa valc da chöll o̬uta in là. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); b) é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’outa nlà è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ◆ dé outa (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tornare indietro Ⓓ umkehren ◇ a) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn / A i far dar outa, a sciampar / E te brae a se chegar. Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn / A i far dar óuta, a šampár / E te brae a se kegár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) y tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan e in tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) tl dé ota da iló, rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada tẹl dè o̮tta da illò, ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia) ☟ fé outa fé outa Ⓘ tornare Ⓓ umkehren ◇ a) te chël, ch’al gnô scür ára fat ota verso ciasa a) te chël, ch’al gnô scür ára fat ota verso ciasa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (ladin dolomitan) ☝

outa na outa 1 (gad., fas., amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ una volta (sola) Ⓓ einmal ◇ a) "Ći ch’i à dit na ota, diji pö inćiamò", continuava le perdicadù "Çhi ch’j’ha dit ‘na óta, diŝi peu inçhiamò", continuava le Perdicadù DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); b) aló ge é vegnù tanta fam, che più de na outa l dejidrèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Amò na uta l’é jit de fora a veder che sera che l’era Amô nô utô lö schitt dö fôrô a vödör chö sörô chö lerô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); d) i sun zerto, che dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes i sung zerto, che dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia) 2 (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ una volta Ⓓ einst, einmal ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); b) N’outa l’era n om, che l’aea doi fenc Una òuta l’era ung ong, che l’aèa doi fencc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Na outa l eva n pere, che l ava doi tosac Na