Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/706

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ouzel
671


òuta l’eva ‘n père, che l’ava doi tozacc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Na uta l’era un om e na fémena e i aea doi pìciole Nôutô lerô un ôm ö nô fömönô ö i aöô doi pitscholö ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); e) Na uta i ge à tout l stroset e la legna e i ge à sequestrà dut. ’Na uta i je ha tout l stroz̄ét e la legna e i je ha sequestra dut. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.) 3 (gad., MdR) Ⓘ prima o poi, un giorno Ⓓ früher oder später, eines Tages ◇ a) De te’ jënt ne sciamperà na ota a le castighe le plü rigorus. De tä ĝënt ne sciamperà ‘na óta a le castighe le plü rigurùs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Ne se recordëise che sura les stëres él n Dî, a so tribunal se messarëise na ota presenté? Nè sè recordeiſe, che sura les ſterres elle ‘ng Dī, a sō tribunal sè messareiſe naota p’rjentè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia) ◆ plu outes (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ più volte Ⓓ mehrmals ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é." L’à proà più outes, ma no l’era bon de se embater apede fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é." L a proà più outes, ma no l era bong de se ’mbater apede. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.) ◆ te na outa (gad.) Ⓘ improvvisamente, in una volta Ⓓ plötzlich, auf einmal ◇ a) Mo te na ota él resté spordü: porcí che la pelicia nöia n’i lascia reconësce la uma Mo tena ŏta elle restè spordù: purcicche la piliccea nouia n’i lascea reconesce la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia) ◆ un a la outa (gad.) Ⓘ uno alla volta Ⓓ einzeln ◇ a) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’tot e la tota PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ una na outa (gad. DLS 2002, MdR) Ⓘ una volta (sola) Ⓓ ein einziges Mal ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes […] ch’i confessa almanco üna ota al ann De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes […] ch’i confessa almanco üna óta a l’an DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR) ◆ valch

outa (gad. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ talora, qualche volta Ⓓ manchmal ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr. te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.) ◆

vigni outa (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni volta Ⓓ jedes Mal ◇ a) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Starei senpre ben atento / A ra portes, che i farà / Ogni ota un monumento / Su ra costes, i arà! Starei sempre ben attento / Ara pόrtes, chei farà / Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

outa (fas., caz., fod., LD) ↦ outa.

outé Ⓔ *VOLVITĀRE (EWD 5, 94) 6 1807 autang gerund. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. olté † mar. olté Badia oltè grd. auté fas. utèr caz. utèr bra. utar moe. oitar fod. outé col. otà amp. oltà, voltà LD outé
v.tr. Ⓜ outa
1 mettere all’inverso, girare qualcosa in modo che presenti il lato contrario (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ girare, volgere, voltare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. / Ma de cuer ie ve bincësse / che la beles ve cherpëssa!!! Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. / Ma de cuer je vè Wünsches, / che la bölles ve crepes!!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca / L nef Piovan. Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca / El nef Piovan. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); c) Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira; jì vala bona, sce la se ëuta. S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira; s̄i vàla bòna, ŝe la së outa. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
2 volgere il corpo o parte di esso in una determinata direzione (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ voltare, volgere, girare Ⓓ drehen, wenden ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là; / śà l eśordio l é fenì, / s’aé voia, tabacà! Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la; / za l’ezòrdio l’e fenì, / s’avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Cara jënt! N’i jide daimpró, / ló che le tofëis, oltesse inaó! Cara jëint! N’i jide damprò, / lò ch’l’tofês, oltésse inaò! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
3 fig. correggere, rimettere nel giusto (fas.) Ⓘ raddrizzare fig.Ⓓ zurechtbiegen fig. ◇ a) No ge contà / De chela bega en sènt’Ulgiana; / Se no, fosc fosc par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana; / Se no, fos fos par dì de Diana / Chest sarà chel che ve outarà. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
v.intr. Ⓜ outa
presentare un moto circolare o rotatorio (grd.) Ⓘ girare Ⓓ drehen ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ outés, outeda, outedes
volto in una determinata direzione (fas., amp.) Ⓘ girato, volto Ⓓ gedreht, gewendet ◇ a) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); b) e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede. e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

outé (fod., LD) ↦ outé.

outigoi (amp.) ↦ artiguei.

outo (amp.) ↦ aut.

outon (amp.) ↦ auton.

outramente (amp.) ↦ autramenter.

outro (amp.) ↦ auter.

ouzel (amp.) ↦ ucel.