Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/685

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


odié
650


R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ odiare Ⓓ hassen ◇ a) Y chi che di fai no t’amunësc, t’odia y ie da temëi. Y chi chë dei fai no t’ amunës̄, t’ odia y jè da tëmëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 provare profonda avversione e ripugnanza per qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ odiare Ⓓ hassen ◇ a) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira, / Odia y schiva uni cossa, ch’al bur mel te tira. No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ ira, / Odia y schiva ugni còssa, ch’a el bur mèl të tira. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

odié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ odié.

odièr (fas.) ↦ odié.

odio Ⓔ it. odio ‹ ODIUM (EWD 5, 80) 6 1878 odio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. odio mar. odio Badia odio grd. odio fas. odie bra. òdio fod. odio amp. odio
s.m. Ⓜ odi
risoluta ostilità, che implica di solito un atteggiamento istintivo di condanna associato a rifiuto, ripugnanza verso qualcosa, oppure un costante desiderio di nuocere a qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ odio Ⓓ Hass ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio, se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio, se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

odio (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ odio.

òdio (bra.) ↦ odio.

ödl (MdR) ↦ uedl.

odla Ⓔ ACUCULA (EWD 1, 119) 6 1763 odla ‘acus’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. aodla mar. aodla Badia aodla, odla grd. odla fas. voia caz. vogia bra. voia Soraga volgia moe. olgia fod. ogla LD odla
s.f. Ⓜ odles
1 sottile asticciola d’acciaio, appuntita a un’estremità, e con un foro all’altra, nel quale s’introduce il filo per cucire (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ago Ⓓ Nadel ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant por mi fi y por me. O! s’i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

2 oggetto di gioielleria o bigiotteria fornito di spillo per essere appuntato sugli indumenti come ornamento o come fermaglio (fas.) Ⓘ spilla Ⓓ Brosche ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJent- Bona1856-2008:254 (bra.).

odla (Badia) ↦ aodla.

odlada (gad., Badia) ↦ vidleda.

odleda (LD) ↦ vidleda.

odor (fas., fod., amp.) ↦ odour.

odorous Ⓔ it. odoroso 6 1833 odoróses f. pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
fas. odorous MdR odorus
agg.
che ha odore per lo più gradevole (fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ odoroso Ⓓ wohlriechend, duftend ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

odorous (fas.) ↦ odorous.

odorus (MdR) ↦ odorous.

odour Ⓔ it. odore 6 1844 odór (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. odur mar. odur Badia odur fas. odor fod. odor amp. odor
s.m. Ⓜ odours
sensazione, trasmessa dall’olfatto quando viene a contatto con sostanze che disperdono molecole nell’aria (gad., fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ odore Ⓓ Geruch ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza, / ch’a sentì noma ‘l odor / se s’inbalsama ra panza! Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a, / c’ a sentì nòma l’odór / se s’ inbàlsama ra panz̄a! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

Odum (grd.) ↦ Adam.

odur (gad., mar., Badia) ↦ odour.

öf (moe.) ↦ uef.

ofeja Ⓔ (nord)it. offesa (EWD 5, 85) 6 1813 ufeja (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. ofeja mar. ofesa Badia ofeja grd. ufeja fas. ofeja bra. ofeja moe. ofeja fod. ofeja amp. ofeja
s.f. Ⓜ ofejes
atto o comportamento lesivo della dignità, integrità o autorità altrui (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ offesa Ⓓ Beleidigung ◇ a) ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo. Amen. je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m’aspete de l’ofeja che m’é stat fat Signor mio, giö non vegne alla toa presenza per vendicazion che giö me aspette dell’ offesa che m’è stat fat SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss