Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/689

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


om
654


litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); j) N om ciarié de debic, che fô (ê) sterch amaré Uŋ om çharié de debitŝ, che fè (ê) stàrc amaré PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); k) N uem ie jit ora te si campania a sené. Un’ uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); l) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); m) rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerati ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); n) ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); o) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines, porater n om zënza religiun y cosciënza Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines, pur at’r ‘ng om zenza religiung e coscienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 il coniuge di sesso maschile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ marito Ⓓ Ehemann ◇ a) Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? Co t’espa pœdù inamurè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. A la fin dîjela tüt con les bones: Vè, mi om! Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. A la fin diŝla tüt con les bonnes: Vè, mi óm! Teu ne t’eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Na uta l’era un om e na fémena e i aea doi pìciole Nôutô lerô un ôm ö nô fömönô ö i aöô doi pitscholö ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); d) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé, ariceulmënter. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè, ariĉoulmënter. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); e) ogniuna aessa volù esser la più bela, e che so om l’aessa avent l pegn. ogniuna aesa volù esser la più bela, e ke so om l aesa avent l pen. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); f) Braa femenes… ai ome Na lezion i aé śà dà / Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà / Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); g) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter, de sentimënc nobli êra cun so om n’anima y n cör In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r, de sentimentg’ nobili ē la cung so om ‘ng n’anima e ‘ng cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
om de stat (amp.) Ⓘ uomo di stato, statista Ⓓ Staatsmann ◇ a) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
uomo.

om (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦

om.

oma Ⓔ *MOMA ‹ onomatop. m-m del linguaggio infantile (EWD 7, 215) 6 1813 oma (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. uma mar. oma Badia uma grd. oma fas. oma LD oma MdR uma
s.f. Ⓜ omes ~ omans
donna che ha generato dei figli (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mamma, madre Ⓓ Mutter ◇ a) V’adore pra chësta cuarta Stazion, mi bën amà pra vosta oma adulereda, che vo ancuntëis sula streda tl Calvare V’adore pra chasta quarta Stazion, mi beng ama pra vost’oma adulereda, che vo incunteis sulla streda nel calvari RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. / Mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Il Pere në t’oresa laschë schì a Porsenú. / Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra vegne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); d) Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); e) Süa uma spo dijô: / Taca sö la camejöla / y les cialzes da ciampanela! S’ ioma spo dijô: / Taca sö la camijela / y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) anzi dötes les bones umes i mostrâ cui dëic a süa filiolanza la signorina (inlaota nominân insciö ince les prinzipësses) por spidl de devoziun de modestia anzi duttes les bones umes i mostrā cui deitg’ a sua filiolanza la Signorina (illaota nominang ingsceou incie les principesses) pur spidl de devoziung de modestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); g) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

oma (mar., grd., fas., LD) ↦ oma.

ombrar (moe.) ↦ dombré.

ombrela Ⓔ nordit. ombrela (GsellMM) 6 1833 ombrella (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. ambrela Badia ambrela grd. ombrela fas. ombrela moe. onbrela fod. ombrela amp. ombrela LD ombrela MdR ombrela
s.f. Ⓜ ombreles
riparo portatile contro la pioggia, o anche contro il sole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ombrello Ⓓ Regenschirm, Schirm ◇ a) Aspetede mo, iö crëie, ch’ël plöie. / Scé, ël plöi n püch. / Iö ves ó dè na ombrela. Aspettéde mò, jeu crëÿe, ch’ël pleuje. / Ŝé, ël pleuj ‘ǹ püc. / Jeu ves ó dè ‘na ombrella. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR).

ombrela (grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ ombrela.

ombria Ⓔ UMBRA + -Ī(V)A (EWD 1, 90) 6 1763 ambria ‘umbra’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. ambria mar. ombria Badia ambria grd. dumbria fas. ombrìa caz. ombrìa fod. ombrìa, ambrìa amp. ombria LD ombria
s.f. Ⓜ ombries
zona di minore luminosità prodotta da un corpo opaco posto tra la sorgente di luce e il soggetto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz