Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/772

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


plié
737


frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); c) Sci, ma ne ie sta vacia plëina d’ega? / Plëina no, che na pert ie jita tres, ch’é udù. Ŝi, ma non jè sta vàtgia plëina d’èga? / Plëina no, che na pèrt jè s̄ita très, ch’hè udù. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
2 che contiene grande quantità di qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pieno Ⓓ voll ◇ a) Ći tëmp él pa? Ël é rie tëmp, e les strades é plënes de pantan. Çhi tëmp él pa? Ël é ri[e] tëmp, e les strades é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) Oh! ce roste de vedel / pies de spezies, de vontura Òh! ce roste de vedèl / piés de spèz̄ies, de vontura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) ‘ndoman l tobià l’era dut pien de man taade via e te cheste man l’era dut pien de anìe de òr N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ö tö chöstö maŋ lerô dut piöŋ dö aniö dö or ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); d) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); e) De palegrès un burò pien / I é là folade come el fen De palegrès un burò pien / Ié là folade come el fen Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido, döt en crëp, che spuntâ, plëgn de vedli pëc fosc el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido, dutt in crepp, che spuntā, plengn’ de vedli pecc’ fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); g) chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
3 fig. che si caratterizza per l’abbondanza di una determinata qualità o che manifesta con pienezza un determinato stato d’animo e simili (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ pieno fig.Ⓓ voll fig. ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) V’adore pra chësta sesta Stazion, redentor plën d’amor suià ju dala bona Veronica. V’adore pra chasta sesta Stazion, redentor plein d’amor sujà shu dalla bona Veronica RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Spo s’odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); d) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) Y düc fô dër coriusc / Sc’ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); g) grignan e pien de marevea l’à dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? grignan e pien de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); h) Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); i) l ne foss nce per nëus no bon, sce nes assan blot dis sarëini y plëns de legrëza. l nę fos’ ntxę pę̆r nóus no boŋ, šę nęs a̤sán blot dis sa̤rá̤iny i pla̤ŋs d’a̤lęgrá̤tsa̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
4 detto di chi si trova in condizioni di intossicazione alcolica acuta (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ ubriaco Ⓓ betrunken
5 di cosa che è completa, intera, senza mancanze o limitazioni (fas., fod., amp.) Ⓘ pieno Ⓓ vollkommen ◇ a) ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) Avè piena rejon. Avè piena reson. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) See vea, see festa, / ’Es và a piena testa See vea, see festa, / Es va a piena testa Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
en plen (amp.) Ⓘ con tutto l’impegno Ⓓ mit vollem Einsatz ◇ a) Śà sarà chesto gatato / Calche femena i vó ben / Ce voreo? ‘L à un gusto mato / Zerta femenes in pien. Za sarà chesto gattato / Calche femmena i vo ben / Ce òrèo? La un gusto matto / Zerta femmenes in pien. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

plen (fod., LD) ↦ plen.

plën (mar., grd., MdR) ↦ plen.

pleván (fod.) ↦ plovan.

pli † (gad.) ↦ plief.

plié Ⓔ PLICĀRE (EWD 5, 319) 6 1763 pliè ‘plico’; se pliè ‘flecto, inclino’ (Bartolomei1763-1976:92, 98)
gad. plié mar. plié Badia plié † grd. plië fas. pièr bra. piar fod. plié † LD plié
v.tr. Ⓜ plieia
1 rendere curvo, arcuato, non rettilineo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ piegare, ripiegare Ⓓ beugen, falten, neigen
2 fig. rendere qualcuno ubbidiente, avere ragione del suo carattere ribelle (grd.) Ⓘ domare fig.Ⓓ bändigen fig. ◇ a) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ pliés, plieda, pliedes
piegato, rivolto verso il basso (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ chino, piegato, chinato Ⓓ gebeugt ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat, por le trá a vita, mo inutil. Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt, pur ‘l tra a vita, mo inutile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) "Püra infelize, ch’i sun", sospirâra, ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje "Pura infelize, ch’i sung", sospirāla. ch’i nè po avei ‘l confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
se plié (grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ piegarsi Ⓓ sich beugen ◇ a) Ma Gejù s’à plià al bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ ha pliá a[l] bass, y scrivóva col déit su la tierra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); b) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec. kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.) ◆ se plié ju (fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ chinarsi, abbassarsi Ⓓ sich beugen, sich bücken ◇ a) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma