Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/727

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


paternoster
692


Perô sentö dir al Paternoster ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

paternoster (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ paternoster.

patí (gad., mar., Badia, LD) ↦ patì.

patì Ⓔ it. patire ‹ PATĪ (EWD 5, 206) 6 1841 pative’l 3 imperf. invers. (SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251)
gad. patí mar. patí Badia patí grd. patì fas. padir fod. patì amp. padì LD patí
v.intr. Ⓜ patesc
1 provare dolore fisico o morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patire, soffrire Ⓓ leiden ◇ a) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Os jutarëis ite consolaziun a chëst’anima desfortunada, che patësc, y sospirëia a Os Os jotareis’ ite consolaziung a chest’anima desfortunada, ch’patesc’, e sospira a Os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); c) aste tö forsc patí manco co iö? aste tou forsi patì manco co iou? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 subire danni, deteriorarsi (fod.) Ⓘ patire Ⓓ leiden ◇ a) Ma a Lienz la racolta l’eva pì avanzada. Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
v.tr. Ⓜ patesc
provare, sentire qualcosa di spiacevole, molesto, doloroso e simile (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ patire Ⓓ erleiden ◇ a) Ara pënsa bëgn, ch’al i restará ’ci iló tröp da patí Ella pengsa ben, ch’el i resterà ci illò troupp da patì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida, vëgnel le vedl vicel y destënn porsura les ares, por curí i pici acioch’ëi ne patësces frëit. Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida, vegnel ‘l ved’l viccell e destenn pursura les ares, pur curì i piccei acceocch’ ei ne patesce freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
s.m. sg.
condizione tormentosa provocata dall’assiduità del dolore (gad. P/P 1966) Ⓘ sofferenza, dolore Ⓓ Leid, Leiden ◇ a) Porcí che le patí ará zacan na fin Purcicche ‘l patì arà zaccang na fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

patì (grd., fod., col.) ↦ patì.

patiment Ⓔ deriv. di patì (EWD 5, 206) 6 1813 patimeintg pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. patimënt mar. patimont Badia patimënt grd. patimënt fas. padiment fod. patiment LD patiment
s.m. Ⓜ patimenc
stato di sofferenza fisica o morale (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ patimento, pena Ⓓ Leiden, Qual ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi, che ie la sëul’ gauja de vosc patimënc je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej, che je la soul gausa de vosch patimeintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) i me la godi d’osc amur, che s’interessëis de mi patimënc y de mies ligrëzes i m’la gode d’osc’ amur, ch’s’ interessais d’mi patimentg’ e d’mies ligrezzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

patiment (fod., LD) ↦ patiment.

patimënt (gad., Badia, grd.) ↦ patiment.

patimont (mar.) ↦ patiment.

patinous Ⓔ deriv. da nordit. pata (EWD 5, 213) 6 1878 pattinŭs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. patinus Badia patinus
agg. Ⓜ patinousc, patinousa, patinouses
rivestito da una maggiore o minore quantità di peli, spec. in quanto elemento caratteristico o costitutivo dell’aspetto (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ peloso Ⓓ langfellig, haarig ◇ a) Danfora l’om col chentl, l’ater do cun n gran cian patinus. Dangfora l’om col chentl, l’at’r dō cunung grang ciang pattinŭs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

patinus (gad., Badia) ↦ patinous.

pato (fod., amp.) ↦ pat.

patolon Ⓔ  ? 6 1860 pattolong (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
fas. patolon bra. patolon
s.m.f. Ⓜ patolons, patolona, patolones
chi trova da ridire su tutti e su tutto (fas.) Ⓘ criticone Ⓓ Nörgler ◇ a) Dò l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

patolon (fas., bra.) ↦ patolon.

patria Ⓔ it. patria ‹ PATRIA (EWD 5, 208) 6 1833 patria (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. patria mar. patria Badia patria grd. patria fas. patria fod. patria amp. patria LD patria MdR patria
s.f. Ⓜ patries
ambito territoriale, tradizionale e culturale, cui si riferiscono le esperienze affettive, morali, politiche dell’individuo, in quanto appartenente a un popolo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ patria Ⓓ Heimat, Vaterland ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudic e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Spo fornësc di giubilati / De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. Spo forneisc’ di Giubilati / D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Nosta picera patria rica / Fô dagnora de bugn proi: / Nos savun sëgn cun ci trica, / ch’ëi pulî nüsc spiric groi Nosta picc’ra patria ricca / Fo’ dagnara de bongn’ Proi: / Nos savung sengn’ cung ci tricca, / ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); e) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ pic-