Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/746

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


perder
711


1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El giudizio aé pardù! Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) vigni flu messess perde le frësch y le corú, y deventé ghela y smarida vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ, e deventè ghela e smarida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 avere la peggio, riuscire inferiore rispetto all’avversario, in un combattimento, una competizione, un contrasto e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Se ra và par chera, ‘l Dorigo / ‘l é ‘l pì stranbo de chi ciae; / éi pugnon, ch’anch’ el marigo / con chel là ‘l ra pardarae. S’ a va par chera, ‘l Dorigo / l’e ‘l pi stranbo de chi ciave; / ei pugnón, c’ anch’ el marigo / con chel la ‘l ra pardarave. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi, l’un che l’â pordüda, y l’ater, che l’â vënta. Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi, l’uŋ ch’l’â perdùda, e l’àter, ch’l’â vënta. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); d) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi, önn che l’â pordüda, y l’ater, co la davagnâ. ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei, ’ŋ che l’â perdùda, y l’ater, che la vadagnava. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); e) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes, un ch’aea pardù, ‘l outro, ch’aea vadagnà ra lite. Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes, un ch’avea përdú, l’autro, ch’avea vadagná ra lite. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); f) canche l’é ruà l’à scomenzà a begar cul faure un’ora, ma ampò in ùltima l’à perdù e l’é restà mort jabas chan chö lö ruà la schkomentschà a bögar cul faurö un orô, mô ampô in ultimô la perdù ö lö restà mort schabas ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); g) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omegn), che ava litighé deberiada; un l l’à perduda, l auter l’à venta. Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada; un el l’ha perduda, l’auter l’ha venta. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.)
4 non avere più la presenza, la compagnia, e simile, di una persona o di un oggetto, in seguito a cause varie (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perdere Ⓓ verlieren ◇ a) Prëii ch’Idî nes le conserves / Y de le perde al nes straverdes Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Y la noela sëgn, ch’ara é sodesfata, m’é n te tormënt, ch’i pordess ion n dëit, sce mi ordins ne foss ademplis. e la novella ſengn’, ch’ella è soddesfatta, m’è ‘ng te torment, ch’i perdess’ giang ‘ng deit, se mi ordini nè foss’ adimplīs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) O ci desfortüna! messëi perde nosta unica fia, tan cara, por man dl boia. O ci desfortuna! m’ssei perde nosta unica fia, tang cara, pur mang d’l bōia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ perdù, perdus, perduda, perdudes
perduto, smarrito (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perso Ⓓ verloren ◇ a) Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif; l fova perdù, y l ie stat giapà Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv; el fóa perdú, y el joe stat tgiapá HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) porcí che chësc to fre fô mort, y é gnü indô vi; pordü, y indô ciaté portgí che cast to fré fóa mort, e gnü in indo vì; pordü, e indo tgiaté HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) perché se à troà chest fi amò vif e san, che se l cherdea perdù e mort perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) jache ulon fé ncuei n bast, y sté de bona ueia; percie ch’on giapà chësc fi vif y sann, che minan che foss piers y mort jacché ulong fè ancuèi ‘n bast, i sté de bona ueje; perciè ch’ong giappà ches fì vif i san, che minang che fos piers i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) dime non éelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fradel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’el credeva perdù e morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
jì perdù (gad. P/P 1966, grd., fas., fod. Ms 2005) Ⓘ andare perso Ⓓ verloren gehen ◇ a) percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif, l eva jù perdù, e mpo giaté pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv, ‘l eva schu perdu, e ’mpo tgiatté HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); b) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n ne mina, / Ntant che dl pitl avëi ne ie l pericul de jì perdù Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l’é jit n pèster perdù i se recordea zeke, ke ki egn i kontea ke l è ʒ̉it un pester perdù BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ se perde (gad.) Ⓘ perdere, perdersi Ⓓ verlieren ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia) ◆ se perde fora (gad.) Ⓘ svanire Ⓓ schwinden ◇ a) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

perde (gad., mar., Badia, amp., LD, MdR) ↦ perde.

perder (fas., caz., bra., moe.) ↦ perde.