Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/817

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


purana
782


purana (grd.) ↦ pueranima.

purater (Badia) ↦ perauter.

purcaria (grd.) ↦ porcaria.

purcel (grd.) ↦ porcel.

purchël (Badia) ↦ perchel.

purcí (Badia) ↦ percie.

purcí che (Badia) ↦ percieche.

purcuré (Badia) ↦ percuré.

purdenanza (grd.) ↦ perdonanza.

purdené (grd.) ↦ perdoné.

purdërt (Badia) ↦ perdert.

pure (amp.) ↦ pur2.

püre (gad., mar., Badia, MdR) ↦ puere.

purempò Ⓔ comp. di pur + empò 6 1805 pur ampo (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. porimpó Badia pöimpó grd. purempò fas. purampò fod. pur mpo, purampò LD purempò
congiunz.
pure, nondimeno, con tutto ciò (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tuttavia, ciò nonostante Ⓓ trotzdem, dennoch ◇ a) l trëma e disc de no / ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti. al trema e dis de no / ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëgn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’ aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); c) Y pöimpó cun döt chësc mësseste jí, (dijô Genofefa) y i ne te fajará nia de mal. E pouimpò cung dutt chesc’ messte ji, (dijō Genofefa) ei nèt’ farrà nia d’mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

purempò (grd., LD) ↦ purempò.

puret (fas., bra.) ↦ pueret.

purificà (col.) ↦ purifiché.

purificar (bra.) ↦ purifiché.

purifiché Ⓔ it. purificare 6 1878 purificherà 3 fut. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120)
gad. purifiché Badia purifiché grd. purifiché fas. purifichèr bra. purificar fod. purifiché col. purificà
v.tr. Ⓜ purificheia
rendere moralmente, spiritualmente puro (gad., grd. F 2002) Ⓘ purificare Ⓓ reinigen ◇ a) mo sce reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará, y purificará ci ch’é macé mo se r’conesceung nousc’ d’fettg’ Iddì giust e fedele nes perdonerà, e purificherà cicch’ è macciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

purifiché (gad., Badia, grd., fod.) ↦ purifiché.

purifichèr (fas.) ↦ purifiché.

purità (grd.) ↦ purité.

purité Ⓔ it. purità ‹ PŪRITĀS (EWD 5, 439) 6 1878 puritè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. purité Badia purité grd. purità
s.f. sg.
carattere di chi, di ciò che è puro moralmente; onestà, integrità (gad. P/P 1966, grd. F 2002) Ⓘ purezza Ⓓ Reinheit ◇ a) Chësta confesciun â solevé le conte, y al ê por ël na gran consolaziun ad aldí da Golo istës la purité de Genofefa confermada. Chesta confessiung ā sollevè ‘l conte, e el ē pur el na grang consolaziung ad aldì da Golo istess la puritè de Genofefa confermada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

purité (gad., Badia) ↦ purité.

purjun (Badia) ↦ perjon.

purmal (Badia) ↦ permel.

purmassa Ⓔ comp. di pur + massa in analogia a it. purtroppo (Videsott/Tolloi 2017, 158) 6 1878 poumassa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. pömassa fod. purmassa
avv.
disgraziatamente, malauguratamente (gad., fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ purtroppo Ⓓ leider ◇ a) mo chësta felizité á pömassa doré ma valgünes edemes mo chesta felizitè ha poumassa durè ma valgunes edmes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Sc’ os plantes da spines esses de bugn früc, fossel bëgn bun por me, i ess gran ütl, mo ara é pömassa sciöche Gejú Crist dij. Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. S’ os piantes da spines esses d’bongn frutti, foss’l bengn’ bung pur mè, i ess’ grang ut’l, mo ella è poumaſsa sceoucche Gesù Cristo disc’. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

purmassa (fod.) ↦ purmassa.

purmëte (Badia) ↦ permete.

purmez (Badia) ↦ permez.

purnanche (Badia) ↦ pernanche.

puro (amp.) ↦ pur1.

puro (fod.) ↦ pur2.

Pursenú (Badia) ↦ Persenon.

pursura (Badia) ↦ persoura.

purtadëur (grd.) ↦ portadour.

purté (grd.) ↦ porté.

purton (grd.) ↦ porton.

purtun (Badia) ↦ porton.

purvé (grd.) ↦ prové.

purvia (Badia) ↦ pervia.

puscibl (grd.) ↦ poscibel.

pusciblmënter (grd.) ↦ poscibelmenter.

pussar (bra.) ↦ paussé.

pussèda (fas.) ↦ pausseda.

pussèr (fas., caz.) ↦ paussé.

puster Ⓔ dtir. pustɛr (EWD 5, 445) 6 1844 Puster (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. puster mar. puster Badia puster grd. puster fas. puster fod. puster amp. puster LD puster
s.m.f. Ⓜ pustri, pustra, pustres
abitante della val pusteria (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pusterese Ⓓ Pustertaler ◇ a) De sti puster inze ca / i śirae ben ra fasces De sti Puster inz̄e ca / i zirave ben ra fasces DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

puster (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

puster.

Pustraria 6 1870 Pustraria (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
col. Pustraria
topon.
valle delle alpi orientali lunga circa 100 km, situata tra l’alto adige ed il tirolo orientale, nella direzione ovest-est tra bressanone e lienz (col.) Ⓘ Val Pusteria Ⓓ Pustertal ◇ a) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Conteme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝

puster.

Pustraria (col.) ↦ Pustraria.

putana Ⓔ nordit. putana ‹ *PŪTTĀNA (EWD 5, 445) 6 1832 pottanes pl. (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. putana mar. putana Badia putana grd. putana fas. putèna