Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/723

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


passa
688


passa Ⓔ it. passa (EWD 5, 194) 6 1833 passa (DeRüM, OmVedl1833-1995:277)
gad. passa mar. passa Badia passa grd. passa fas. passa fod. passa amp. passa LD passa MdR passa
avv.
oltre (davanti a numerali) (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ più di Ⓓ mehr als, über ◇ a) N om vedl de passa nonant’ agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR).

passa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ passa.

passà (col., amp.) ↦ passé.

passar (bra., moe.) ↦ passé.

passé Ⓔ *PASSĀRE (EWD 5, 193) 6 1821 passè (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. passé mar. passé Badia passè grd. passé fas. passèr caz. passèr bra. passar moe. passar fod. passé col. passà amp. passà LD passé MdR passé
v.intr. Ⓜ passa
1 transitare, specialmente senza fermarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passare Ⓓ vorbeigehen ◇ a) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); b) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) N studënt passova dlongia n ciamp via Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); d) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite, propio come l aragn, che spia da la sua tana il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite, propio come l’aragn, che spia dalla sua tana AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 muoversi superando un certo ostacolo o limite, andare avanti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passare Ⓓ durchgehen ◇ a) nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts, perché no i podea passèr nió. nešugn no se fidea più ʒ̉ir fora per kela monʒ, perkè no i podea pasér niò. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); b) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) en modo che la figöra de chël’orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
3 trascorrere, detto del tempo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; DA 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passare Ⓓ vergehen ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri, amanti de le lavur Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri, amanti de le lavur DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); d) en chisc rajonamënc de devoziun i passâ les ores snel sciöche momënc! in chisc’ rajonamentg’ de devoziung i passā les ores snell sceoucche momentg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
4 di cosa che avviene e dura nel tempo, allontanarsi, cessare, aver fine, non esserci più (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ passare Ⓓ enden, vorübergehen ◇ a) Co ra furia r’é passada, / i scomenza a rajonà Co ra fùria r’ e pasada, / i scomenz̄a a ragionà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) söla tera é döt incostant, y passa, l’amur d’Idî é imutabl etern soulla terra è dutt inconstante, e passa, l’amur d’Iddì è immutabile eterno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
5 cambiare improvvisamente, mutare repentinamente (gad.) Ⓘ mutare Ⓓ umschlagen ◇ a) na gran pasciun pó passé a matité furiosa na grang passiung po passè a matitè furiosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
6 fig. essere considerato buono o discreto, essere ritenuto accettabile, o comunque essere tollerato (amp.) Ⓘ passare fig.Ⓓ ertragen werden ◇ a) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà, / Che sta robes no passa… E i á allollo ordiná: Che li torne ara Cassa, Che enne a Session annullá, / Che sta robes no passa… Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
v.tr. Ⓜ passa
1 trascorrere il proprio tempo in qualche modo o luogo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ passare Ⓓ verbringen ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Chi valgügn mëisc che Genofefa â passé tl spavënt dla porjun Chi valgungn’ meisc’ che Genofefa ā passè t’ l spavent d’la p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
2 passare attraverso, passare oltre (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD A 1879) Ⓘ attraversare Ⓓ überschreiten ◇ a) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dia-