Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/771

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


planta
736


planta (gad., Badia, grd., LD) ↦ planta.

plánta (fod.) ↦ planta.

planté Ⓔ it. piantare ‹ PLANTĀRE (EWD 5, 313) 6 1833 piantè p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. planté Badia plantè grd. planté fas. piantèr bra. piantar moe. piantar fod. planté amp. piantà LD planté MdR piantè
v.tr. Ⓜ planta
1 mettere nel terreno semi, germogli e altri organi vegetali atti a svilupparsi in pianta (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piantare Ⓓ pflanzen
2 fig. collocare in un luogo (fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ piazzare Ⓓ platzieren ◇ a) olà che le Signur Idie à piantè na gran fortüna e benedisciun, ilò mënel inće crusc e tribolaziuns. olà che le Signur Iddie ha piantè ‘na graǹ fortüna e benediŝiun, illò mënel inçhié cruŝ e tribolaziuǹs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

planté (gad., grd., fod., LD) ↦ planté.

plantè (Badia) ↦ planté.

planüda (mar.) ↦ planura.

planura Ⓔ *PLĀNŪRA (GsellMM) 6 1858 pianura (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5)
gad. planöra mar. planüda Badia planüra fas. pianura bra. pianura fod. planura col. pianura LD planura
s.f. Ⓜ planures
ampia estensione di terreno pianeggiante (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pianura Ⓓ Ebene ◇ a) In ùltima i é rué su na gran pianura. Ló era un muge de manc che jìa a past Inultimô i ö ruö su no grang pianura. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.); b) t’aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini t’arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

planura (fod., LD) ↦ planura.

planüra (Badia) ↦ planura.

plaz Ⓔ mozione di plaza (EWD 5, 316) 6 1878 plāz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. plaz Badia plaz † fas. piaz fod. plaz
s.m. Ⓜ plac
1 spazio aperto di dimensioni variabili, circondato da edifici (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ piazza Ⓓ Platz
2 tratto di terreno erboso situato in mezzo a un bosco (gad., fas. DA 1973) Ⓘ radura, spiazzo Ⓓ Lichtung ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
plaz de gliejia (gad.) Ⓘ sagrato Ⓓ Kirchplatz ◇ a) Che plaz de dlijia sides incö zënza maces Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

plaz (gad., fod.) ↦ plaz.

plaz † (Badia) ↦ plaz.

plaza Ⓔ PLATEA ‹ πλατεία (EWD 5, 316) 6 1763 platza ‘platea, forum’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plaza mar. plaza Badia plaza grd. plaza fas. piaza fod. plaza col. piaza amp. piaza LD plaza MdR plaza
s.f. Ⓜ plazes
spazio aperto di dimensioni variabili, circondato da edifici (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piazza Ⓓ Platz ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Trëi ëura plu tert ie ël inò jit ora sun chëla plazes, y n à giatà d’autri, che stajova iló a fé nia. Trëi ëure plu tèrd jè ël ino s̄it ora suŋ chëlla plàzzes, y n’hà giatà d’àutri, chë stas̄òva ilò a fè nia. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Ra śoentù d’Anpezo / Stà senpre sa ra piazes Ra zoentù d’Ampezzo / Stà sempre sa ra piazzes Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

plaza (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ plaza.

plea (grd.) ↦ plaia.

plëgn (gad., Badia) ↦ plen.

pleje Ⓔ PLACĒRE (EWD 5, 308) con cambio di coniugazione sull’esempio di ven. piàser, cfr. frl. plàsi vs. plasê 6 1856 piaxarà 3 fut. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
mar. pleje fas. pièjer bra. piàjer moe. piàjer fod. pleje col. piaje amp. piaje
v.intr. Ⓜ plej
andare a genio, risultare gradito sul piano sensoriale o intellettuale, aggradare (fas. R 1914/99; DA 1973, amp.) Ⓘ piacere Ⓓ gefallen ◇ a) Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al Piovan ge piajarà Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Se no le ve piasc - lasciale en pasc Se no le ve pias - lassale ‘n pas BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); c) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
plajei.

pleje (mar., fod.) ↦ pleje.

plen Ⓔ PLĒNUS (EWD 5, 317) 6 1763 pleign ‘plenus’; plen da saci [=d’asaei] ‘acciditas’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plëgn mar. plën Badia plëgn grd. plën fas. pien caz. pien bra. pien fod. plen col. pien amp. pien LD plen MdR plën
agg. Ⓜ plens, plena, plenes
1 che è riempito fino al limite massimo della sua capacità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pieno Ⓓ voll ◇ e) da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); a) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces