Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/741

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


per
706


3 sauc ju per la scèla, l ge cor encontra So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); g) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); h) Com’ éla juda sul viaz per la Pustraria? Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Bele vëgn jö por i coi y ca por i plans, / Cola gherlanda les prosses mitans Belle vagn ŝö pr’ i cói e ca per i plangs, / Colla gherlanda les prosses mittangs PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 complemento di causa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD, MdR) Ⓘ per Ⓓ wegen, aufgrund, für ◇ a) o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Per n uem ne me uei piché / vedla muta uei resté. Per un vuem ne muei picche / vödla Muta uei restè. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); c) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); d) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); e) Fertunà sarà chël jëunn, che tla virtù crësc cui ani, / Per si bën fé, un plu dl auter l lauda cun rejon Fortunà sarà chëll s̄oun, chë t’ la virtù crës̄ coi agni, / Per si bëŋ fè un plu de l’auter ël lòda con rës̄oŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che söa fadia foss por nia, por gauja, che al ea de n natural tan da frat y da gnoch Ma pǫr gaoža, ch’al i è stö dit da zaccà, che söa fadia fǫssa pǫr nia, pǫr gaoža, ch’el fǫa den natǫrel tan da fràt e da gnoc PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia, per gauja, che ël fova de naturel tan fiach Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia, pęr gauža, ch’ęl fo̱a dę nåturel tan fiac RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); i) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
4 complemento di mezzo (gad. A 1895; Ma 1950, grd., fod.) Ⓘ per Ⓓ als ◇ a) Ma davia che i fova stat dit per valgun, che si fadia fossa per nia Må dåvia che i fo̱a sta dit pęr vålgun, che si fådia fo̬ssa pęr nia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); c) la picera crusc, ch’ê ërta sö tla grota te na pera, che sporjô infora, ch’en pert i sorvî ince por plomac la piccera crusc’, ch’ē verta sou t’ la grotta tena pěra, ch’sporjō ing fora, ch’in pērt i servì incie pur plomac’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); d) cie mat che son stat, ch’é bruntlà sul rie tëmp y che ie ne l é tëut su pazientamënter per mandà de Die txę mat kę soŋ štat, k’ ę bruntlá su l ríe ta̤mp i k’ íe nę l ę tóut su pa̤tsienta̤má̤ntę̆r pę̆r ma̤ndá dę díe RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
5 per complementi di modo o di maniera (gad. P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ in Ⓓ auf ◇ a) Po dirala bën bel plan / Per tudësch o per talian: / Ja, ja, fürwahr! Po dirala bën bel plan / Per tudësk o per talian: / Ja, ja, fürwahr! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Per latin? Latin ne sài pa mefo iö; perćì ch’iö n’à mai studié iö. Per latiǹ? Latiǹ ne sai pa meffo jeu; perçhi ch’jeu n’ha mai studié jeu. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); c) Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Dapò me kogne kontentar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); d) intan ch’ara cuntâ ca por menü, coch’ara ê rovada a s’injigné chël guant de pel intang ch’ella cuntā ca pur menù, cocch’ ella ē r’vada a s’ injignè chel guant d’pell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
6 complemento di stato in luogo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd., fas.) Ⓘ per Ⓓ auf ◇ a) e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); c) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis, les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); d) Pere, da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? pę́rę, da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ súvier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
7 complemento di scopo o fine (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ per Ⓓ für ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita, per sudesfazion de mi picëi je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita, per sodisfazion de mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Nia n’é per la sanité plü ütile, che le jì a spazier. Nia n’é per la sanité plü ütile, che le ĝi a spazier. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); c) Ći avesses gën, bun Signur? I avesse gën n bel e bun pano por na viesta. Çhi avesses giaǹ, buǹ Signur? J’avesse giaǹ ‘ǹ bel e buǹ pano por ‘na viesta. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); d) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol da podè provede l nezessario da chela banda senza dazio. Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario da chella banda senza dazio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)