Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/774

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pluevia
739


gnon pa endana de più bie. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! / O tan de plu che chësc i pëisa ti picià. Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! / O tan de plù che chèst i peisa ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü d’arjënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); d) Si plu vedl fi eder fova te ciamp Sí plu vödl fí èdr fóa inte tschiamp HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); e) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’ inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); g) Ći tëmp él pa? Le tëmp ne podess pa ester plü bel ël. N’él mia massa ćialt? Çhì tëmp él pa? Le tëmp ne podess pa estr plü bel ël. N’él mia massa çhiald? DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); h) Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); i) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù. L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); k) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); l) Ma a Lienz la racolta l’eva pì avanzada. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) N plü bel post ne ciaton pa ignó Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 in frasi negative serve a indicare la cessazione definitiva di qualche cosa a cominciare da un certo limite (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ più Ⓓ mehr ◇ a) Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) No son plu degno da ester nominé vost fi No song plu degno da ester nominé vost fí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); f) Sce t’os dunca savëi valch, canche t’es vedl, mësseste mëte man a imparè infina che t’es jonn. Vè, che da vedli n’imparen nia plü, vè. Ŝe t’ ós dunca savëi valq, quaǹche t’es vedl, mësseste mëtte maǹ a imparè infinaché t’es ĵon. Vé, che da vedl[i] n’impareǹ nia plü, vè. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); g) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Degugn plu ne la pëta! Degugń plu ne la pâta! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); i) Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciou. Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); j) Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); k) per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); l) L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum? l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
agg.
per indicare un numero più o meno grande (gad., amp.) Ⓘ più Ⓓ mehrere ◇ a) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porziei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
plu che mai (gad.) Ⓘ più che mai Ⓓ mehr denn je ◇ a) Sëgn ch’ara ê ponüda, se sintîra bëgn y renforzada plü co mai Sengn’ ch’ella ē punuda, sè sintīla bengn’ e rinforzada ploucche mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

plu (grd., fod., LD) ↦ plu.

plü (gad., mar., Badia, MdR) ↦ plu.

plü tost (MdR) ↦ plutost.

pluan (grd.) ↦ plovan.

pluëi (grd.) ↦ plovei.

plueia (grd.) ↦ pluevia.

plueve Ⓔ PLÓVERE (invece di PLŬĔRE) (EWD 5, 325) 6 1858 piövö 3 (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5)
fas. piever bra. piever moe. piöver fod. pluove col. piove amp. pioe
v.intr. Ⓜ pluev, plovon, plovù
cadere, venire giù, detto della pioggia (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ piovere Ⓓ regnen ◇ a) se l vel che l pieve no l’à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach. söl völ chöl piövö no la uter bröa chö dö lasar schir lö nuvolö fôrô döl sach. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
plovei.

pluevia Ⓔ *PLŎVIA ‹ PLŬVIA (EWD 5, 322) 6 1763 pleuja ‘pluvia’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plöia mar. plöia Badia plöia grd. plueia fas. pievia caz. pievia moe. piövia fod. ploia col. piova amp. pioa LD pluevia MdR plöia
s.f. Ⓜ pluevies
precipitazione atmosferica che raggiunge il suolo sotto forma di gocce liquide (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pioggia Ⓓ Regen ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè pervia de les gran plöies ch’avun avü