Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/793

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


preghiera
758


che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera. PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); c) a süa morvëia âi aldí, coche la nobla contëssa te süa ultima lëtra i â racomané al sposo, y sön chësta generosa preghiera âl ël daidé da pere les fomenes y i fis a sua morvouia avi aldì, cocche la nobil contessa t’ sua ultima lettra i ā raccomanè allo sposo, e sung chesta generosa preghiera āle el deidè da pere les fomenes e i fiis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia) ☝ prie-

da.

preghiera (gad., Badia, grd., amp., LD) ↦ preghiera.

preié (MdR) ↦ prié.

preis Ⓔ *PRE(HE)NSUS (Kuen 1979:115-116) 6 1445 preß (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
grd. prëis †
agg. Ⓜ preisc, preisa, preises
afferrato, strinto (grd.) Ⓘ preso Ⓓ genommen ◇ a) sum prëis sum preß WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.).

prëis † (grd.) ↦ preis.

prejent Ⓔ nordit. preśente 6 1632 perseint (Proclama1632-1991:160)
gad. presënt Badia presënt grd. prejënt fas. prejent fod. prejent amp. preśente LD prejent
agg. Ⓜ prejenc, prejenta, prejentes
1 che è nel luogo di cui si parla o al quale ci si riferisce (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presente Ⓓ anwesend ◇ a) mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 che esiste o si svolge nel momento in cui si parla, nel tempo in cui si vive, o nel momento a cui ci si riferisce (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presente Ⓓ gegenwärtig ◇ a) Os su, o Signur, odôs danfora mia presënta consolaziun. Os sù, o Signur, udōs dangfora mia presente consolaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
s.m.f. Ⓜ prejenc, prejenta, prejentes
chi è presente (gad.) Ⓘ presente Ⓓ Anwesender ◇ a) No pité, nücia! T’á preparé le Signur na gran fortüna, bëgn che desfarënta assá da chëra, che i presënc chiló s’imaginëia No pitè, noviccea! T’ à preparè ‘l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’ imagina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
s.m. sg.
tempo, epoca, momento attuale (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presente Ⓓ Gegenwart ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt. Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia)
ester prejent (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ essere presente Ⓓ anwesend sein, dabei sein ◇ a) Ci ch’intia a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) deach’ Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja dea ch’Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia) ◆ tegnì prejent (gad.) Ⓘ tenere presente Ⓓ berücksichtigen, bedenken ◇ a) Tëgnetele tres presënt al pinsier y al cör, sciöche t’as imparé da nos Tegnet’l tres prejent al pingsìr e al cour, sceoucche t’has imparè da nos DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

prejent (fas., fod., LD) ↦ prejent.

prejënt (grd.) ↦ prejent.

prejentà (amp.) ↦ prejenté.

prejentar (bra., moe.) ↦ prejenté.

prejenté Ⓔ it. presentare ‹ PRAESENTĀRE (EWD 5, 376) 6 1807 preschentà (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. presenté mar. presenté Badia prejentè grd. prejenté fas. prejentèr bra. prejentar moe. prejentar fod. prejenté col. presentà amp. prejentà LD prejenté
v.tr. Ⓜ prejenteia
1 far conoscere qualcuno ad altra persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presentare Ⓓ vorstellen ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.)
2 porgere offrendo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ presentare Ⓓ darreichen, überreichen, einreichen, vorlegen ◇ a) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta: / el pare, el bee, el no se fesc preà tanto l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta: / el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
se prejenté (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ apparire, presentarsi Ⓓ erscheinen, sich zeigen ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort. Amen. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) L’é jit te cità e al se à prejentà al re. Lö schit tö tschittà ö al sö a prösentà al rö. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Che viene ca, ch’i se prejente, / I stanpioi che disc coscì Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); e) Ne se recordëise che sura les stëres él n Dî, a so tribunal se messarëise na ota presenté? Nè sè recordeiſe, che sura les ſterres elle ‘ng Dī, a sō tribunal sè messareiſe naota p’rjentè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); f) Mo intan Genofefa jô de mal en peso: te süa anima ne se presentâl degun ater presentimënt, co de messëi prësc morí Mo intang Genofefa jè d’mal in peſo: