Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/800

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


primissar
765


sciassa far n bachet de fer. Laöa tschappà no fôrzô per siö ômein. La pröà l’maöster chö öl lo laschössö far un baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); i) per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fasc a soportar chele che come sente te vegn fat a ti per soddisfazion de sta offesa te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); j) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me), mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me), ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); k) Idî ne se lascia perié debann, canche la nezescité é al somo é l’aiüt le plü daimpró. Iddì nè sè lascea p’riè d’ban, cangche la necessitè è al sommo è l’aiut ‘l plou da imprò. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
4 chiedere per cortesia, invitare cortesemente a fare qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pregare Ⓓ bitten ◇ a) Vign’ota, ch’iö avrà l’onur de rajonè con vos, vorunse pa dagnora baié talian. Iö ne m’infidâ pa a ves preié de chëst favur. Vign’óta, ch’jeu avrà l’onur de raĝionè coǹ vos, vorunse pa dagnóra bajé taliaǹ. Jeu ne m’infidâ pa a ves preÿé de quest favur. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ‘l non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo ", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) el pare, el bee, el no se fesc preà tanto, / ra tosa ra fesc finta, ma no stenta… el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto, / ra tosa ra fesh finta, ma no stenta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) I discepuli, che no ntendova sta parabula, à prià si Maester, ch’ël la ulëssa spieghé. I discepoli, chë no intendòva sta paràbola, hà prià si Maester, ch’ël la ulëss spieghè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
prié bel (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pregare con insistenza Ⓓ flehen, inständig bitten ◇ a) ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

prié (Badia, LD) ↦ prié.

prië (grd.) ↦ prié.

prieda Ⓔ deriv. di prié (EWD 5, 384) 6 1856 priada (PlonerM, Erzählung5BAD1856:26)
gad. periada mar. periada Badia priada moe. preada fod. periada
s.f. Ⓜ priedes
domanda, richiesta umile e pressante (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ preghiera incessante, richiesta Ⓓ anhaltendes Gebet, Bitte ◇ a) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs y respogn, che chësta foss na bona gauja por speré, ch’Idî ejaudiss süa periada. ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs e raspogn, che quësta foss ‘na bona gauŝa per (p’r) speré, ch’Iddie eŝaudiss sùa priada. PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); b) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs, y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada. Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs, y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.) ☟ preghiera.

priesc Ⓔ PRETIUM (EWD 5, 388; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’prEti-u) 6 1833 pri[e]ŝ (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246)
gad. prisc mar. prisc Badia prisc grd. priesc fas. priesc fod. priesc LD priesc MdR priesc
s.m. Ⓜ priesc
l’equivalente in unità monetarie di un bene o di un oggetto, di un servizio o di una prestazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prezzo Ⓓ Preis ◇ a) Diesc reinesc é le solito priesc. Chëst é massa, fajede ći ch’é giüst e dërt. Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. Quëst é massa, faŝéde çhi ch’é giüst e dërt. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR)
a bon priesc (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ a buon prezzo Ⓓ billig, günstig ◇ a) Chëst n’é nia tröp ël, ëla é a bun priesc. Quëst n’é nia treup ël, ëlla é a buǹ pri[e] ŝ. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR) ◆ a pri-

esc (MdR) Ⓘ caro Ⓓ teuer ◇ a) B. Le lin serà pa bel ël chësta ota? / A. Bel, bel, mo ël é pa inće a priesc. B. Le liǹ serà pa bel ël questa óta? / A. Bel, bel, mó ël é pa inçhie a pri[e]ŝ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR)
prezio.

priesc (grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ priesc.

prigo Ⓔ PERĪCULUM (EWD 5, 385) 6 1878 prigo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. prigo mar. prigo Badia prigo
s.m. Ⓜ prighi
circostanza, situazione o complesso di circostanze che possono provocare un grave danno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ pericolo Ⓓ Gefahr ◇ d) n iade lunch, de fadia y plëgn de prighi; mo Idî te dará la man ‘ng iade lunc, d’fadìa e plengn’ d’prigoi; mo Iddì tè darà la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia); e) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sc’al manacia ince val’ prigo a fa d’l bengn’ nè dessung avei pora, s’el manaccea incie val prigo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
pericul.

prigo (gad., mar., Badia) ↦ prigo.

prigolous Ⓔ deriv. di prigo (EWD 5, 385) 6 1878 prigurùs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. prigorus
agg. Ⓜ prigolousc, prigolousa, prigolouses
di quanto implica una minaccia costante per l’integrità e la sicurezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ pericoloso Ⓓ gefährlich ◇ a) i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo, y perié de la delibré da n uomo tan prigorus i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo, e priè d’la deliberè da ‘ng uomo tang prigurùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

prigorus (gad.) ↦ prigolous.

prijé (grd.) ↦ aprijé.

prijonier (gad., mar., Badia, fod.) ↦ perjonier.

prim (grd., moe., col.) ↦ prum.

prima (grd., moe., col., amp.) ↦ pruma.

primissar Ⓔ it. primissario 6 1873 Primissario (Anonim, Mo-