Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/751

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


perla
716


Ⓘ perla Ⓓ Perle ◇ a) cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza, y les perles intreciades cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza, e les perles int’rceades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
2 persona di grandi virtù e meriti, oppure luogo incantevole e suggestivo (gad.) Ⓘ perla Ⓓ Perle ◇ a) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

perla (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ perla.

permal (bra., moe., MdR) ↦ permel.

permel Ⓔ comp. di per + mel (EWD 4, 367) 6 1833 per mal (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. pormal mar. pormal Badia purmal fas. permèl bra. permal moe. permal fod. permel amp. parmal LD permel MdR permal
s.m. Ⓜ permei
caratteristica di chi è suscettibile (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ suscettibilità, permalosità Ⓓ Empfindlichkeit, Übelnehmen
nia permel (fas., MdR) Ⓘ senza offesa Ⓓ nichts für ungut ◇ a) Desëin sunsi mez ćioch. / Areveder! Nia permal. Desëiǹ sunsi mez çhiòc. / A revedr! Nìa per mal. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); c) Segnor Sepon nia permal / De chel che v’é scrit Signor Sepong nia per mal / De chel che ve scrit PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.) ◆ s’en

avei permel (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ offendersi, prendersela Ⓓ beleidigt sein, etwas übel nehmen ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Che éi risposto al "Monumento" / S’in on à bù tanto parmal Che ei risposto al Monumento / Sin’on abù, tanto par mal Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) De cösc s’an ára albü pormal zonza degüna consolaziun De cöst sen àra abü pǫr mal zǫnza degöna consolaziun PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) De chësc s’un ára albü pormal zënza degöna consolaziun De cast sẹn hala albü pẹr mal žåinza degüna consolaziun PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); e) de chëst la se n à abù permel zenza consolazion de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

permel (fod., LD) ↦ permel.

permèl (fas.) ↦ permel.

permes Ⓔ it. permesso (EWD 5, 441) 6 1833 permesŝo (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. permescio Badia permescio fas. permess caz. permescio bra. permescio moe. permescio fod. permescio col. permesso amp. permesso, parmesso MdR permescio
s.m. Ⓜ permesc
facoltà concessa a un impiegato di allontanarsi dall’ufficio per un dato periodo di tempo, o al militare di assentarsi dal proprio reparto (amp., MdR) Ⓘ permesso Ⓓ Urlaub ◇ a) B. Scé, sc’ ël n’é vera, derest ne lasci mia jì in permescio, no. / S. N’i lasci gnì in permescio, sce n’él le tëmp d’ot agn mia n’eternità. B. Ŝé, ŝ’ël n’é verra, derest ne lasci mia ĝi iǹ permesŝo, nò. / S. N’i lasci gnì iǹ permesŝo, ŝé n’él le tëmp d’òtt agn mia ‘n’eternità. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Par śì a ciatà i suoi / ‘L aea senpre el permesso Par zí a ciatá i suoi / L’avea sempre el permesso Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

permescio (gad., Badia, caz., bra., moe., fod., MdR) ↦

permes.

permess (fas.) ↦ permes.

permesso (col., amp.) ↦ permes.

permete Ⓔ it. permettere (vs. EWD 5, 441) 6 1844 parmete 6 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. pormëte Badia purmëte grd. permëter fas. permeter caz. permeter bra. permeter moe. permeter fod. permëte col. permete amp. parmete LD permete
v.tr. Ⓜ permet, permeton, permetù
dare il permesso, concedere qualche cosa facendo uso della propria autorità (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ permettere, concedere Ⓓ erlauben, gewähren ◇ a) Ci ch’intiv’ a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei, / Parmeteme donca śente / Ch’i lo feje meo che sei… Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei, / Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.).

permete (col., LD) ↦ permete.

permëte (fod.) ↦ permete.

permeter (fas., caz., bra., moe.) ↦ permete.

permëter (grd.) ↦ permete.

permez Ⓔ comp. di per + mez (EWD 4, 412) 6 1856 per mez (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270)
gad. pormez mar. pormez Badia purmez grd. permez fas. permez bra. permez moe. permez fod. permez LD permez
avv.
non lontano, accanto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accanto, vicino, presso Ⓓ daneben, neben
prep.
da parte a parte, da una parte all’altra, in mezzo a, dentro (gad., fas.) Ⓘ attraverso Ⓓ mitten durch, mitten hindurch ◇ a) O fosc à scrit coscì Don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.); b) Al passé chëra schira compagnativa pormez la fola n êl che scraiâ: Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura Al passè chella schira compagnativa pur mezz la folla n’ēle ch’scraiā: Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

permez (grd., fas., bra., moe., fod., LD) ↦ permez.

permò Ⓔ PER MODO (Gsell 1989a:157) 6 1833 permò (DeRüM, SignuraUma1833-1995:235)
gad. pormó mar. pormó Badia permò grd. permò fas. primò fod. permò LD permò MdR permò
avv.
1 con valore limitativo, soltanto, ancora (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ appena Ⓓ erst ◇ a) Scé, ëla s’é bëin levada n