Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/796

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


prest
761


(amp.); b) A. Olà vasto po con tanta prescia? B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia, perché no aon più lat per chi peres pìciui. A. Olà vastu po cun tantô preschô B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô, pörchö no aong più lat per chi pöres pitschui. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.); c) Cun prescia ál duncue arbandoné l’armada Cung pressa àle dunque arbandonè l’armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); d) Y söla domanda, porcí ch’al â na te prescia, dijôl: I pënsi ala crusc de chi che desson jí a consolé. E soulla dimanda, purcicch’ el ā na te prescea, dijōle: I pengſe alla crusc’ d’chicche dessung jì a consolè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

prescia (gad., mar., Badia, fas., bra., fod., amp., LD) ↦

prescia.

prëscia (grd.) ↦ prescia.

presciapech (fas., caz., bra.) ↦ presciapuech.

presciapöch (moe.) ↦ presciapuech.

presciapüch (gad., mar.) ↦ presciapuech.

presciapuech Ⓔ nordit. pressapoco (EWD 5, 411) 6 1870 press’ a puoc (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. presciapüch mar. presciapüch grd. prësciapuech fas. presciapech caz. presciapech bra. presciapech moe. presciapöch fod. presciapuoch col. pressapuoch amp. prespoco LD presciapuech
avv.
all’incirca, più o meno, approssimativamente (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pressappoco Ⓓ ungefähr ◇ a) La jent se contenta. A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col. La jent se contenta. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

presciapuech (LD) ↦ presciapuech.

prësciapuech (grd.) ↦ presciapuech.

presciapuoch (fod.) ↦ presciapuech.

prescrí (gad., Badia) ↦ prescrive.

prescrì (grd., MdR) ↦ prescrive.

prescrie (amp.) ↦ prescrive.

prescrive Ⓔ it. prescrivere (EWD 6, 156) 6 1833 prescrì 3 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. prescrí Badia prescrí grd. prescrì fas. prescriver fod. prescrive amp. prescrie LD prescrive MdR prescrì
v.tr. Ⓜ prescriv, prescrivon, prescrit
ordinare, stabilire, spec. di norme che non devono essere trasgredite (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prescrivere Ⓓ vorschreiben ◇ a) i consola, i instruësc, i conforta, in soma che i fej tüt ći che prescrî nosta santa religiun i consola, i instruësc, i conforta, iǹ somma ch’i feŝ tüt çhi che prescrì nosta santa religiuǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

prescrive (fod., LD) ↦ prescrive.

prescriver (fas.) ↦ prescrive.

presënt (gad., Badia) ↦ prejent.

presentà (col.) ↦ prejenté.

presenté (gad., mar.) ↦ prejenté.

preśente (amp.) ↦ prejent.

presentiment (fas., fod.) ↦ pressentiment.

presentimënt (gad., Badia) ↦ pressentiment.

presenza (amp.) ↦ prejenza.

presënza (gad.) ↦ prejenza.

prespoco (amp.) ↦ presciapuech.

pressa (col.) ↦ prescia.

pressapuoch (col.) ↦ presciapuech.

pressentì Ⓔ it. presentire 6 1844 presentì (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
amp. pressentì
v.tr. Ⓜ pressent
prevedere confusamente, intuire in modo vago (amp.) Ⓘ presentire, presagire Ⓓ ahnen ◇ a) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

pressentì (amp.) ↦ pressentì.

pressentiment Ⓔ it. presentimento 6 1878 presentiment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. presentimënt Badia presentimënt grd. prejentimënt fas. presentiment fod. presentiment
s.m. Ⓜ pressentimenc
previsione vaga e confusa, di solito non lieta e associata a stati di apprensione, turbamento (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ presentimento Ⓓ Vorahnung ◇ a) te süa anima ne se presentâl degun ater presentimënt, che de messëi prësc morí t’sua anima n’se presentale d’[g] ung at’r presentiment, che d’m’ssei presc’ morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia); b) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

prest Ⓔ PRAESTŌ (EWD 5, 379) 6 1763 all’i prest da schi ‘sollicitus’; preest ‘brevi’; schi praest ‘ire cito, celeriter’ (Bartolomei1763-1976:68, 93, 97)
gad. prësc mar. prësc Badia prësc grd. prësc, prëst fas. prest caz. prest bra. prest moe. prest fod. prëst col. prest amp. presto LD prest MdR prëst
avv.
1 poco meno che, per poco non (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, fas., fod., MdR) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al vijoa bel tres chël ćiaval: col će tocável sön ćiampaní prëst l’gial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) se aur da nef l’usc e vegn ite Dona Chenina. Enlouta prest ge restèa fora a duc l fià a veder la beleza de sta femena. se aur da nef l uš e ven ite Dona Kenina. In la uta prest ğe restea fora a duč l fià a veder la beleʒa de sta femena. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); d) Mia bona uma, cotan mudada, che sëis a se ciaré: i se conësci prësc apëna plü. Mia bona uma, cutang mudada, ch’seis a sè ciarè: i sè conesce presc’ appena plou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); e) Al n mör prësc vigni de un o l’ater El ‘ng mour presc’ vigne dè ung o l’at’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
2 immediatamente, prontamente, senza indugiare (gad., grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ subito Ⓓ sofort, gleich, alsbald ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. Præst kœ la segniœura l’a udù, s’ a la fatt maruöja PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Sce mei la dij per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? She mei la dish per finta: no! / Ne muesses