Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/769

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pizaruel
734


beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

pizaruel (grd.) ↦ pizaruel.

pizègol (fas.) ↦ pizaruel.

pizo (amp.) ↦ pice.

placé Ⓔ dtir. plåtschen x dt. platsch, -en (GsellMM) 6 1875 placcea 3 (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. placé Badia placé
v.intr. Ⓜ placia
rumoreggiare scorrendo per uno stretto passaggio, o urtando contro sassi o ghiaia (gad.) Ⓘ gorgogliare Ⓓ plätschern ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

placé (gad., Badia) ↦ placé.

plaia Ⓔ PLĀGA (EWD 5, 307) 6 1763 plaja ‘vulnus’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plaia mar. plaia Badia plaia grd. plea fas. piaa caz. pièa moe. pièa fod. plaia col. piaga amp. piaga LD plaia
s.f. Ⓜ plaies
lesione del tessuto o della cute (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piaga Ⓓ Wunde ◇ a) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) Y sun stá tan bravi, che zënza na plaia / Unse bele plü gonot mirité la medaia. E sung stà tang bravi, che zanza na plaja / Ungse bell plö gonnot meritè la medaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

plaia (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ plaia.

plajei Ⓔ PLACĒRE (EWD 5, 308; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’plak-e-) 6 1763 ples ‘placeo, libet’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plajëi mar. plajëi Badia plajëi grd. plajëi fas. piajer fod. plajei col. piaje amp. piajer LD plajei MdR plajëi
v.intr. Ⓜ plej, plajon, plajù
andare a genio, risultare gradito sul piano sensoriale o intellettuale, aggradare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piacere Ⓓ gefallen ◇ a) E le vin, ves plêjel? Propi dërt bun. E le viǹ, ves pläŝl? Propi dërt buǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Ah, plajéssel a Idie! An ne sà ći bëin che la sanité é che canch’an é amarà. Ah, plaŝessl a Iddie! Aǹ ne sa çhì bëiǹ che la sanité é che quaǹch’ an é amarà. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) An à da savëi, che chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. Aǹ ha da savëi, che quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); d) son patron de fé coche me plej y per. soŋ patron de fè cochè më plès y pèr. VianUA, LaurancVinia1864:195 (grd.); e) Sides lode a Idî; mo coche sëis mudada? y chësc me plej Sii lode a Iddì; mo cocche seis mudada? e chesc’ me plesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia)
s.m. Ⓜ plajeis
1 godimento fisico e spirituale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piacere Ⓓ Freude, Vergnügen ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera e ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Po damandel: Cara bela / Ues’a l tò y ues l avëi? / Po dirala: Ess plajëi Po damandel: Kara bela / Vues tel to i vues l avëi? / Po dirala: Es plaʃhëi PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Ne dijéde pö demà nia d’incomoditês; tüt ći che iö ves pò fà, me dà plajëi. Ne diŝéde peu demà nìa d’incomodités; tüt çhi ch’jeu ves pò fà, me dà plaŝëi. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR); d) po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies, y dala cura per la cosses de chësc mond pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies, y dalla cura per la còsses de chëst mond VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); e) Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) S’la rajoni sëgn tra d’ëi, / Cun morvëia y gran plajëi Sʼ la rajoni sengnʼ tra d’ei, / Cung morvouia e grang plajei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia)
2 servizio, atto di cortesia fatto per compiacere qualcuno (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ piacere Ⓓ Gefallen ◇ a) Scé, ël plöi n püch. Iö ves ó dè na ombrela. / Me farëis n plajëi. Ŝé, ël pleuj ‘ǹ püc. Jeu ves ó dè ‘na ombrella. / Me farëis ‘n plaŝëi. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
3 sentimento particolarmente intenso e violento nei confronti di qualcuno o qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passione, desiderio Ⓓ Lust, Lustgefühl ◇ a) Guai a chi che vá do i plajëis proibis! Guai a chicche va do i plajeis proibīs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
sc’ ël ves plej (MdR) Ⓘ prego Ⓓ bitte ◇ a) Sënza ceremonies! Iö sà, che bevëis gën le cafè. […] Le comanëise col lat? / Scé, col lat, sc’ ël ves plej. Sënza ceremonies! Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. […] Le comanëise col lat? / Ŝé, col lat, ŝ’ ël ves pläŝ. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR)
pleje.

plajei (fod., LD) ↦ plajei.

plajëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ plajei.

plan1 Ⓔ PLĀNUS (EWD 5, 309) 6 1763 plagn ‘pedetentim; planities’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. plan mar. plan Badia plan grd. plan fas. pian caz. pian bra. pian moe. pian fod. plán, pián col. pien, pian amp. pian LD plan MdR plan
s.m. Ⓜ plans
tratto, striscia di terreno pianeggiante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piano Ⓓ ebener Platz, ebene Stelle, Ebene ◇ a) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales