Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/804

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pronunzié
769


fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vietare, proibire Ⓓ verbieten ◇ a) Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); c) scurté le paiamënt bëgn davagné ai oras, y proibí, da i dé ai püri finamai n to’ de pan scurtè ‘l paiament bengn’ vadagnè ai orās, e proibì, di dè ai puri fingmai ‘ng to de pang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ proibis, proibida, proibides
che non è concesso, che è vietato da una qualsiasi autorità (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ proibito, vietato Ⓓ verboten, untersagt ◇ a) Guai a chi che vá do i plajëis proibis! Guai a chicche va do i plajeis proibīs! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

proibì (fod., LD, MdR) ↦ proibì.

proibir (fas., bra.) ↦ proibì.

prolot Ⓔ dtir. prelåt ‹ PRAELĀTUS (EWD 5, 395) 6 1852 Prolot (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3)
gad. prolot mar. prolot Badia prelat
s.m. Ⓜ proloc
titolo dei membri del clero secolare o regolare forniti di giurisdizione (come i cardinali, i vescovi, gli abati) (gad. Ma 1950; V/P 1998) Ⓘ prelato Ⓓ Prälat ◇ a) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch, / Y bun ch’al nes é gnü, / Che n prolot n’ân’ mai odü. Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc, / E bung ch’Al n’es ë gnü, / Ch’en Prolot n’ang mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

prolot (gad., mar.) ↦ prolot.

pröm (gad., mar.) ↦ prum.

pröma (gad., Badia) ↦ pruma.

promessa Ⓔ it. promessa 6 1763 promessa ‘promissum’ (Bartolomei1763-1976:93)
Badia promessa bra. promessa
s.f. Ⓜ promesses
impegno formale a fare qualcosa o a comportarsi in un determinato modo (Badia B 1763, bra. R 1914/99) Ⓘ promessa Ⓓ Versprechen ◇ a) y ince zënza le savëi ái fat, chël ch’i á fat, por chësc s’él verifiché la promessa dl Signur: - Chël ch’é misericordius ciafará misericordia e incie zenza ‘l savei ai fatt, chel i à fatt, purchesc’ s’ elle verifichè la promessa d’l Signur: - Chel ch’è misericordioso ceaffarà misericordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

promessa (Badia, bra.) ↦ promessa.

promöie (gad., Badia) ↦ promueve.

promovè (MdR) ↦ promueve.

promueve Ⓔ it. promuovere ‹ PRŌMOVĒRE (EWD 5, 396) 6 1763 pourmeure ‘promoveo’ (Bartolomei1763-1976:93)
gad. promöie Badia promöie fod. promuove MdR promovè
v.tr. Ⓜ promuev, promovon, promovù
dare impulso a qualcosa, favorire, sostenere (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ promuovere Ⓓ befördern ◇ a) a chësta fosa ne feji ater che promovè la fortüna de sü mütuns, da via de chël che de te’ jogn ariva col tëmp a ciafè de bones intrades. a quësta fòsa ne feŝi atr che promovè la fortüna de sü müttuǹs, da via de quël che de tä ĵo[g]n arriva col tëmp a ćiaffè de bonnes intrades. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

promuove (fod.) ↦ promueve.

pront Ⓔ it. pronto ‹  PRŌMPTUS (EWD 5, 396) 6 1833 pront (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. pronto Badia pronto grd. pront fas. pront fod. pronto amp. pronto MdR pront
agg. Ⓜ pronti, pronta, prontes
di persona che è in condizione di fare o affrontare subito qualcosa (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ pronto Ⓓ entschlossen, bereit ◇ a) le Signur Idie é delunch pront a nes azetè le Signur Iddie é delung pront a nes accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Na muta, che ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y ch’ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); c) Mancia, un jato ancora / El seralio a conpletà / Ma ‘l é pronto, se i lo dora / El fesc presto a capità. Mancia, un giatto ancora / El serraglio a complettà / Ma le pronto, se i lo dόra / El fesc presto a capità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.); d) por sü piaceri êl pronto a sacrifiché döt pur su piazeri ēle pronto a sacrifichè dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); e) Al Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’Incarnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

pront (grd., fas., MdR) ↦ pront.

pronto (gad., Badia, fod., amp.) ↦ pront.

pronunzia Ⓔ it. pronuncia (EWD 5, 397) 6 1833 pronunzia (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. pronunzia mar. pronunzia Badia pronunzia grd. pronunzia fas. pronunzia fod. pronunzia amp. pronunzia LD pronunzia MdR pronunzia
s.f. Ⓜ pronunzies
la realizzazione dei suoni di una lingua nel parlare (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pronuncia Ⓓ Aussprache ◇ a) iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

pronunzia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ pronunzia.

pronunzià (amp.) ↦ pronunzié.

pronunzia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ pronunzia.

pronunziar (bra.) ↦ pronunzié.

pronunzié Ⓔ it. pronunziare ‹ PRŌNUNTIĀRE (EWD 5, 397) 6 1833 pronunzie 1 (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. pronunzié mar. pronunzié Badia pronunzié grd. pronunzië fas. pronunzièr bra. pronunziar fod. pronunzié amp. pronunzià LD pronunzié MdR pronunzié
v.tr. Ⓜ pronunzieia
1 emettere con la voce i suoni di una lingua, articolare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013,