Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/749

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


perdut
714


Comunal1873-1973:30)
amp. parduto
avv.
in ogni luogo, dovunque, ovunque (amp.) Ⓘ ovunque, dappertutto Ⓓ überall ◇ a) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca / Un seralio come chesto / Coscì in ordin conpletà. Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà / Un serraglio come chesto / Coscì in’ ordin complettà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.)
daperdut.

pere Ⓔ PATER (EWD 5, 245) 6 1763 pere ‘pater’ (Bartolomei1763-1976:92)
gad. pere mar. pere Rina pa Badia pere grd. pere fas. père caz. père bra. pare moe. pare fod. pere, pa col. pare amp. pare LD pere MdR pere
s.m. Ⓜ peri
1 uomo che ha generato uno o più figli, considerato rispetto ai figli stessi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ padre Ⓓ Vater ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei: ël la porta a si pere un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi: œl la porta a si pere PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) se volede n pe’ de formai de feida l pare ve n dasc ben se volede un pede formai de Ffeida el Pere ven dasch beng GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) davia che ie v’é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur davia che je ve uffendu vò, o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); e) Y le plü jonn de chi dij al pere: Pere dáme la pert dla facolté, che me toca E ‘l plö schòn de chi disch al père: Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); g) L plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); h) Vii ćiamò sü genitori? Süa uma vî inćiamò ëla, mo so pere é bele mort ch’ël é n pez. Vii çhiamò sü genitori? Süa uma vì inçhiamò ëlla, mó sò père é bel[e] mort ch’ël é ‘ǹ péz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); i) El pì śoen de lore disc a so pare: Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. el pi zoven de lore dis a so pare: Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); k) Ai peri spo y ales umes i racomanâra d’i dé na bona educaziun a sü fis Ai peresc’ spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
2 divinità creatrice del mondo e in particolare dell’essere umano (gad., grd. G 1879; G 1923; F 2002) Ⓘ Dio padre Ⓓ Gott Vater ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) O bun Pere en Cil! da Os vëgni iö, chiló sopolida, da düc arbandonada, ater co da Os su no O bung Pere in Ceìl! da Os vegni iou, chilò soppolida, da duttg’ arbandonada, at’r, che da Os sŭ no DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia) ☟ padre.

pere (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ pere.

pere (fas., caz., bra., moe.) ↦ puere.

père (fas., caz.) ↦ pere.

perferir (bra.) ↦ preferì.

perfet Ⓔ it. perfetto ‹ PERFECTUS (EWD 5, 246) 6 1833 perfetta f. (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. perfet Badia perfet, perfeto grd. perfet fas. perfet fod. perfet amp. parfeto LD perfet MdR perfet
agg. Ⓜ perfec, perfeta, perfetes
immune da difetti, errori, lacune, mancanze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perfetto Ⓓ perfekt, vollkommen ◇ a) An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Fajede sciöch’ i s’á dit, y rovarëis pro me, m’odarëis y osta ligrëza sará perfeta, y degügn ne s’la podará lové ia. Fajede sceoucch’ i s’à ditt, e r’vareis pro mè, m’udareis, e osta ligrezza sarà perfetta, e degnungn’ nè s’la podarà l’vè ia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

perfet (gad., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ perfet.

perfetamenter Ⓔ it. perfettamente 6 1833 perfettamëntr (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. perfetamënter Badia perfetamënter grd. perfetamënter MdR perfetamënter
avv.
assolutamente, del tutto; benissimo, con accentuata approvazione (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ perfettamente Ⓓ ausgezeichnet, vollkommen ◇ a) col tëmp vegnirëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Porcí, saste, mi caro, t’es n bun fi, y mia consolaziun, mo perfetamënter bun ne n’este ciamó Purci, saste, mi caro, t’es ‘ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament’r bung nen este ciamò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia).

perfetamënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ perfeta-

menter.

perfeto (Badia) ↦ perfet.

perfin Ⓔ it. perfino (EWD 3, 245) 6 1878 pur fing (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15)
gad. porfin Badia porfin grd. perfin fas. perfin fod. perfin
avv.
finanche, addirittura (gad., fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ perfino, persino Ⓓ sogar ◇ a) Os sëis por me sorëdl, che ilominëis mia anima, […], y me fajëis amables porfin les leghermes. Os seis pur mè soredl, che illumineis mia anima, […], e mè fasceis amabiles pur fing les legrimes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); b) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil, a fosa, ch’al ne n’â plü so corú amabl, y somiâ n mort: porfin i edli â pordü le vi ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil, a foſa, ch’el nen’ ā plou so curù amabile, e somià ‘ng mort: Purfing i oudli ā purdù ‘l vì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

perfin (grd., fas., fod.) ↦ perfin.