Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/813

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


puech
778


inćiamò ponü inte le let. Stëise forŝe püc bëiǹ, dè de quël che sëis inçhiamò ponü inte le lett. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian, / De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn, / De di poco; che mangare / me podese sbramozà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ, / Al fô tröp por n te lüch. / Mo impó döt massa püch E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’la vagà, / Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); d) E conpatì / S’on fato poco. E compatì / S’ hon fato poco. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt, / Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) nesciugn no volea jir, perché no n’era beches e i peèa massa pech. nešugn no volea ʒir, perkè no n’era bëkes e i peea masa pëk. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); g) l’era n Re scì debol e fiach e g’emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
da puech (fod., MdR) Ⓘ recentemente, poco fa Ⓓ vor kurzem ◇ a) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’ à menè da püch, dè che te scries che iö t’en mëne indô. J’oresse giaǹ savëi çhi che t’has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc, dè che te scri[e]s ch’jeu t’eǹ mëne indò. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Me dijeva da puoch un da nosta vila Me diseva da puoc un da nossa villa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ ester da

puech (fas., fod.) Ⓘ valere poco Ⓓ wenig wert sein ◇ a) el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa öl era dę temperament coši fiac e da pöc, chö no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån, pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ◆ fé puech (amp.) Ⓘ fare poco Ⓓ wenig machen ◇ a) E conpatì / S’ on fato poco. De un paes intiero / Azetà el cuor che ‘l é sćeto e sinziero… E compatì / S’ hon fato poco. D’un paes intiero / Accettà el cuor che l’è scietto e sinciero… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ n puech (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod., MdR) Ⓘ un po’ Ⓓ ein wenig ◇ a) Le creature. Segnor scì, n’aon ben n pec. Volede che jissane a i tor, e? Le creature. Segnor sì: n’aong beng un pétsch. Volede che schisane ai torr é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); d) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); e) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdëni m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); f) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR); g) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); h) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); i) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) T. Ëis n pue de superbia, ha? T. Ëis un pue de superbia, ha? VianUA, JanTone1864:198 (grd.); k) no l n’aea mai vedù na più bela. N pech i se à vardà no l ne aea mai vedù na più bela. Un pek i se à vardà BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); l) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Grazie a Dio la jent nosta à n bon criterio e n puo de sentimento cristiano Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ puech a puech (Badia V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ gradualmente, a poco a poco Ⓓ allmählich ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga, por chësc ne sái iö da porté dant na cossa püch a püch E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc’ nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia) ◆ puech y nia (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ poco e niente Ⓓ fast nichts ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia; / Po muesses tu i fé l acort. Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia; / Po muesses tu i fe l’akord. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Süa uma dij al om: / I á dormí bel püch y nia. S’ioma dîj al om: / I à dormì bel püch y nia. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

puech (grd., LD) ↦ puech.

puent (grd.) ↦ pont1.

puenta (grd.) ↦ ponta.

pueranima Ⓔ comp. di puera (cfr. puere) + anima (Lardschneider1933:296) 6 1873 poerame (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. püra anima grd. purana amp. porame
s.f. Ⓜ pueranimes
epiteto delle anime che si trovano in purgatorio (grd. L 1933, amp.) Ⓘ povera anima Ⓓ arme Seele ◇ a) On vedù che aé bon cuore / Tropa otes mal se và / Ce porame, par costore / El Signor ‘l à da pensà. On vedù che