Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/755

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pert
720


1 ‘l laut soul lib’r da cianties d’votes, impert fattes da d’ella, che sospirā la lontananza d’l’ sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ◆ gran pert (fod.) Ⓘ gran parte Ⓓ Großteil ◇ a) lauda l’Austria, benedeti i todeschi, almanco na gran part de la bassa popolazion la pensa così. lauda l’Austria, benedetti i Todeschi, al manco una gran part della bassa popolazion la pensa così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

pert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ pert1.

pert2 Ⓔ PARTUS (EWD 5, 253) 6 1858 pert (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. pert mar. pert Badia pert grd. pert fas. pèrt bra. part moe. part fod. pert col. part LD pert
s.m. Ⓜ perc
espulsione spontanea o provocata del feto al termine della gravidanza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ parto Ⓓ Geburt, Entbindung
sté da pert (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ partorire Ⓓ entbinden ◇ a) Sce t’esses gorné n pü’ miec chëra möta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco y ne fossel n bastert, / la fia no te piz che stess de pert. Sce t’esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta, / ne n’esste odü l’Orco y ne fóssel n bastert, / la fia no te piz che stessa de pert. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

pert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ pert2.

pèrt (fas., caz.) ↦ pert1.

pèrt (fas.) ↦ pert2.

pertende (fod.) ↦ pretene.

pertender (caz.) ↦ pretene.

pertënder (grd.) ↦ pretene.

pertene (LD) ↦ pretene.

pertener (fas.) ↦ pretene.

pervia Ⓔ nordit. pervia 6 1833 per via (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. porvia mar. porvia Badia purvia grd. pervia fas. per via fod. pervia amp. pervia LD pervia MdR pervia
prep.
pervia de (gad. P/P 1966, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ per, a causa di Ⓓ wegen ◇ a) Nët nia, e iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis. Nëtt nìa, e jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR) ◆

pervia de chel (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ pertanto Ⓓ deswegen ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël aveva in min de ćé da strité, pervia de chël ch’ël restava debit Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté, per via de quël ch’ël restava debit DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

pervia (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ pervia.

pes (moe., amp.) ↦ peis.

pes (col.) ↦ pesc1.

pesà (col., amp.) ↦ pesé.

pesar (bra., moe.) ↦ pesé.

pesc1 Ⓔ PISCIS (EWD 5, 255) 6 1763 paes ‘piscis’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. pësc mar. pësc Badia pësc grd. pësc fas. pesc caz. pesc fod. pësc col. pes amp. pesc LD pesc
s.m. Ⓜ pesc
ogni animale vertebrato acquatico appartenente alla classe degli osteitti o dei condroitti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pesce Ⓓ Fisch ◇ a) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) cunscidrova na pitura sul mur de chël, che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll, chë rappresëntòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); c) l’era n bel tous, […] san desche n pesc l era n bel tous, […] san deske n peš BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.).

pesc (fas., caz., amp., LD) ↦ pesc1.

pesc2 Ⓔ PAX (EWD 5, 255) 6 1763 fà pesch ‘pacifico’; pesch ‘pax’ (Bartolomei1763-1976:80, 92)
gad. pesc mar. pesc Badia pesc grd. pesc fas. pèsc caz. pèsc bra. pasc moe. pas fod. pesc, peje † col. pas, paje † amp. pasc LD pesc MdR pêsc
s.f. sg.
1 assenza di lotte e conflitti armati tra popoli e nazioni, periodo di buon accordo internazionale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pace Ⓓ Friede ◇ a) pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
2 buon accordo, armonia, concordia di intenti tra due o più persone, nei rapporti privati o anche nella vita sociale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pace Ⓓ Friede ◇ a) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora, / Viarunse desco denant nos düc, / Ince en pesc cola bona nora. Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora / Viarungsö desco dönang nos dütg / Ingiö ‘ng pösch colla bona norra. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); b) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); c) Sigfrid y Genofefa viô contënc en bela pesc Sigfrid e Genofefa viō cuntentg’ in bella pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); d) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
3 tranquillità e serenità interiore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd.