Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/743

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


pera
708


1 Stein ◇ a) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Mosé á comané a nos tai comandamonc, che na tara mësson copé con peres. Mosé ha commané a nos in te i commandamantg, che na tala méssung copé cun pères. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); c) osservâ i parëis groi, la picera crusc de lëgn y la pera sferiada dai jenëdli de Genofefa osservā i pareis groi, la piccera crusc’ d’lengn’ e la pera sf’riada dai jonedli d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); d) le romita i mostrâ y spligâ vigni cossa: la picia crusc, les pitöres, la grota, la pera, olache Genofefa fajô oraziun ‘l romita i mostrā e spiegā vigne cosa: la piccea crusc’, les pittures, la grotta, la pera, ullacche Genofefa fajō oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 blocco roccioso staccato dal terreno, macigno (gad.) Ⓘ masso Ⓓ Felsblock ◇ a) Iló s’arpizera jö striscian, y te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn, che se destenô fora, y por chël büsc podôn te na caverna Illò s’ arpìzz’la jou strusciando, e t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’, che sè destennō fora, e pur chel busc’ pudōng t’ na caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
4 manufatto di pietra, squadrata o variamente sagomata, impiegato per usi decorativi o commemorativi (gad.) Ⓘ lapide Ⓓ Gedenkstein ◇ a) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri, y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
pera da ciajuel (gad.) Ⓘ pietra ollare Ⓓ Speckstein ◇ a) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta, pur tra jou la pell dal corp d’la bīscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

pera (gad., mar., Badia, fas., amp., LD) ↦ pera1.

Pera2 6 1835 Perra (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. Pera fas. Pera bra. Pera amp. Pera LD Pera
topon.
paese nel comune di pozza, nella val di fassa centrale (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pera di Fassa Ⓓ Pera di Fassa ◇ a) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.).

Pera (gad., fas., bra., amp., LD) ↦ Pera2.

perauter Ⓔ comp. di per + auter (EWD 1, 171) 6 1833 por atr (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. porater mar. porater Badia purater grd. perauter fas. perauter bra. perauter fod. perauter amp. paroutro LD perauter MdR per ater, por ater
avv.
del resto, però, tuttavia, d’altra parte (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ peraltro Ⓓ übrigens ◇ a) Por ater, mi maester é ćiamò dagnora stè contënt de me. Por atr, mi Maéstr é çhiamò dagnóra stè contënt de mè. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján; / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Perauter el Plevaŋ / E de Menaccol Ǵéan; / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); d) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); e) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. / Paroutro un ‘l à una rouca busarona Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. / Par autro un l’ha una rauca busarona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Porater este dagnora stada na bona fia, t’ês nosta felizité söla tera, ne te nes as mai fat n desplajëi Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra, nè tenes as mai fatt ‘ng desplajei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
interiez.
esclamazione eufemistica che manifesta in genere stupore, ammirazione, o disappunto (amp. Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ perdiana, perdinci Ⓓ Herrgott, Donnerwetter ◇ a) Paroutro! ’es disc sta femenes, paresse! Parautro! es disc sta femenes, paresse! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

perauter (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ perauter.

perché Ⓔ it. perché 6 1812 perche (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
Badia perché fas. perché caz. perché bra. parché, perché moe. parché po fod. perché amp. perché, parché
avv.
in proposizioni interrogative, richiede una risposta in fatto di causa o di fine (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ perché Ⓓ warum, weshalb ◇ a) No se ciapa nia da magnar. / Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa; La mare ve fasc ben popacei No se chiappa nia da magnar. / Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.) ☝ percie
congiunz.
può essere causale oppure finale (fas. R 1914/99, fod., amp.) Ⓘ poiché, perché Ⓓ denn, weil ◇ a) nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers, perché chest mi fi era mort, e l’é ressuscità nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers; Perché chest mi fí èra mort, e l’è risuscitá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto. voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. De kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); d) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); e) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zer-