Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/M

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
M
[ 547 ]

m


ma Ⓔ MAGIS (Gsell 1993b:186) 6 1631 (Proclama1631-1991:157)
gad. mo, ma † mar. mo Badia mo grd. ma fas. ma caz. ma bra. mo moe. ma fod. ma col. ma amp. ma LD ma MdR mo
1 congiunzione avversativa sia all’interno della frase, sia tra proposizioni coordinate (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ma, però Ⓓ aber, sondern, doch ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); c) Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) L’é pech, mo via pura! L è péck, mò via pur che! GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); e) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); f) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. / Ma no n é cojì Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. / Ma no ne è cosi PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); g) So bist du doch erst eminënta / Porcí tö ês recht diligënta. / Mo wenn der Tot ne foss gewesen / Apëna kennst du lesen. / Mo insciö aste en chësc ann / Gelernet a lí talian. So bist du doch erst eminente / Portgì tö ees recht diligente. / Ma wenn der Tot në foss gewesen / Appenna kennst du lesen. / Ma inschö aste in käsch an / Gelernet a lì taliagn. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); h) Me vën ertsëura a ve l dì, / Ma dirëis bën de sci. Me vën ert sëura a vel di, Ma dirëise bën de shi. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); i) Mo al s’á dessené, y ne orô jí ite; mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié. Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite; mó so pére é shü fora, e há schomentsché a l’priè. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); j) Fi! ti t’es dagnëra pro mi; e dut l mio é to. Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen Fí! ti t’ es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); k) Ël é n polit e bel jonn, e vos… / Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… / Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); l) voressi mefo, che fosses tüć canć ćioć, mo no da vin o da ega de vita, mo da most, ch’ël é plü duc voressi meffo, che fosses tütg quantg çhioçh, mó nò da viǹ o da ägua de vita, mo da most, ch’ël é plü dućh DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); m) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); n) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); o) Ma cialé pere: Mi v’è dagnëra servì tánt de agn, e mi no v’è mei dejobedì Ma cialè pere: Mi v’è dagnara servì tant de ang, e mi no v’è mei disobedì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); p) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel, ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); q) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur m [ 548 ] l’era via te strada Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); r) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont, y ara i fajô bun; mo süa fomena ne n’orô nia dër le laldé por chësc Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond, e ella i fajò bung; mo sua fomena nen urò nia der l’laldè pur chesc DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); s) un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides, ma che i ge cogn enjignèr un bon bech un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides, ma ke i ğe kon nʒ̉ignér un bon bëk BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.); t) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); u) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); v) chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤ RifesserJB, Spies1879:108 (grd.) ☟ però
2 uso particolare della congiunzione che acquista valori espressivi diversi a seconda della posizione e dell’intonazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ma Ⓓ aber, denn ◇ a) Po l ai damandà: - / Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: - / Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ësse zeche da ve dì. / Ma bon di! Ie son tan gram, / Ne n’é plu sëit, ne n’é plu fam Ësse zeke da ve di. / Ma bon di! ie son tan gram, / Ne n’e plu sëit, ne n’e plu fam PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Ma ce braa stracadente / ch’i me bete sora ciou Ma ce braa stracadènte / ch’i me bete sora ciòu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) A. Ma gei a veder se no tu me ves creer. A. Ma iei a vödör sö no tu mö vös crör. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); f) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir dalench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); g) chi à pa mpià la lum? Y Greatl à dit: A ma, chi auter che l pere! segur iel ruà ntant dala zità a cësa. ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? i grę́atl a̤ dit: a ma̤, ki áutę́r k’ l pę́rę! sęgúr íe-l ruá ntant da̤ la̤ tsitá a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

ma (grd., fas., caz., moe., fod., col., amp., LD) ↦ ma.

ma (gad., mar., Badia, fas., caz.) ↦ mé.

ma (MdR) ↦ mei.

(mar., Badia) ↦ mei.

(gad.) ↦ mei.

ma † (gad.) ↦ mo.

maca Ⓔ ven. maca (da collegare con l’onomatop. makk -) (EWD 4, 268) 6 1844 a maca (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. maca fas. maca fod. maca amp. maca
s.f. sg.
gran quantità di ogni cosa (fas. R 1914/99) Ⓘ abbondanza Ⓓ Fülle
a maca (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a scrocco Ⓓ auf Kosten anderer ◇ a) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. Ma ʼl disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

maca (gad., fas., fod., amp.) ↦ maca.

macaco Ⓔ it. macaco ‹ port. macaco (EWD 4, 268) 6 1873 macaco (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25)
gad. macaco mar. macaco Badia macaco grd. macaco fas. macaco fod. macaco amp. macaco
s.m. Ⓜ macachi
uomo goffamente sciocco (gad. Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ macaco, sciocco Ⓓ Tölpel ◇ a) El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

macaco (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦

macaco.

macaron Ⓔ nordit. maccheron(e) (EWD 4, 269) 6 1873 maccaroi pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23)
gad. macarun mar. macarun Badia macarun grd. macaron fas. macaron moe. macaron fod. macaron amp. macaron LD macaron
s.m.f. Ⓜ macarons, macarona, macarones
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ sempliciotto, sciocco, stupido Ⓓ Einfaltspinsel, Tölpel, Dummkopf ◇ a) Credo ben éi fato aposta / Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Credo ben ei fatto apposta / Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

macaron (grd., fas., moe., fod., amp., LD) ↦ maca-

ron.

macarun (gad., mar., Badia) ↦ macaron.

macé Ⓔ nordit. maciare ‹  MACULĀRE (EWD 4, 270) 6 1763 schmacciè ‘maculor’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. macé mar. maćé Badia maćé grd. macë fas. macèr bra. maciar moe. maciar fod. macé amp. macià LD macé
v.tr. Ⓜ macia
1 rendere sporco, insudiciare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sporcare, macchiare Ⓓ beflecken, beschmutzen ◇ a) Ah! fajede, ch’ai ne se maces les mans cun n te delit da sanch. Ah! fajede, ch’ei nè sè maccie les mangs cunung tē delitto da sanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch iou à macciè la terra d’sanc zenza maccia, e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 macchiare, deturpare moralmente, infamare (gad.) Ⓘ sporcare Ⓓ beschmutzen ◇ a) zënza intar-

ma [ 549 ] dié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena, ch’ara i é infedela, y á macé l’onur zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena, ch’ella i è infedele, e à maccìè l’onor DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ macés, maceda, macedes
non puro (gad., grd. F 2002) Ⓘ macchiato Ⓓ befleckt ◇ a) mo sce reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará, y purificará ci ch’é macé mo se r’conesceung nousc’ d’fettg’ Iddì giust e fedele nes perdonerà, e purificherà cicch’ è macciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
macé da sanch (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macchiato di sangue Ⓓ blutbefleckt ◇ a) Ah zerto él le cadaver, che ne n’â pesc te chësta spelunca, porcí ch’i vëgni iö chiló a pesté söla tera, maciada da to sanch Ah’ zerto elle ‘l cadavere, che nen ā pesc’ te chesta spelunca, purcicch’ i vegne iou chilò a pestè soulla terra, macciada da to sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

macé (gad., fod., LD) ↦ macé.

macë (grd.) ↦ macé.

maćé (mar., Badia) ↦ macé.

macèr (fas.) ↦ macé.

macheto (amp.) ↦ bachet.

macia Ⓔ nordit. macia ‹ MACULA (EWD 4, 272) 6 1763 maccia ‘macula’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. macia mar. maćia Badia maćia grd. macia fas. macia fod. macia amp. macia LD macia
s.f. Ⓜ maces
1 segno lasciato da grasso, tinta o altro su una superficie (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macchia Ⓓ Fleck ◇ a) Che plaz de dlijia sides incö zënza maces, / Bel y nët sciöche la dlijia adertöra! Che plaz de dlisia sie incö zanza matgies, / Bell e nátt söcch’ la dlisia a dertüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 fig. imperfezione fisica o morale più o meno accentuata e rilevabile dal punto di vista oggettivo o soggettivo (gad., grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99) Ⓘ imperfezione, difetto Ⓓ Makel ◇ a) En süa divina presënza söl ur dl’eternité t’assigurëii ’ci te: i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia. In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’ assigurei ci tè: i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

macia (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ macia.

macià (amp.) ↦ macé.

maćia (mar., Badia) ↦ macia.

maciar (bra., moe.) ↦ macé.

madaia (amp.) ↦ medaia1.

madaia (amp.) ↦ medaia2.

Madalena 6 1864 Maddalena (VianUA, Madalena1864:194)
gad. Lena mar. Lena grd. Madalena fas. Lena, Nena fod. Lena, Nena, Nëna
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Maddalena Ⓓ Magdalena ◇ a) Po à ël dit a Madalena: Va, che ti picëi ie perdunëi, y ti fede t’à fat salva! Po hà ël ditt a Maddalena: Và, che ti pitgëi jè perdunëi, y ti fede t’hà fàtt sàlva! VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

Madalena (grd.) ↦ Madalena.

madër (gad., mar., Badia) ↦ medré.

madié (amp.) ↦ madier.

madier Ⓔ nordit. madiar ‹ aprov. madier ‹ MATERIUM (GsellMM) 6 1844 madiés pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
fod. madier amp. madié
s.m. Ⓜ madiers
tronco corto, da ardere (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ciocco Ⓓ Scheit ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà provà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

madier (fod.) ↦ madier.

madona Ⓔ it. madonna ‹ MEA DOMINA (EWD 4, 273) 6 1813 madona (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. madona mar. madona Badia madona grd. madona fas. madona bra. madona fod. madona amp. madona LD madona
s.f. sg.
maria, madre di gesù (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ Madonna Ⓓ Muttergottes ◇ a) N bon vedl, na bon’ana. / Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. N bon vedl, na bon’ ana. / Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, / La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) i Franzesi i é vegnui da Moena su e i volea vegnir ta la Val de Fascia. Ma la Madona à fat che i se à falà la strada i Französi i ö venui da Moenô su ö i volöa venir talla val dö Fassa. Mo la madona a fat chö i sö a falla la strada ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.)
s.f. Ⓜ madones
donna raffinata, altolocata, benestante (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998 †) Ⓘ dama Ⓓ Dame ◇ a) düc i ciavaliers y les madones laldâ pro dadalt chësc iudize duttg’ i cavalieri e les madōnes laldā pro da d’alt chesc’ giudizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

madona (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ madona.

madorí (gad., mar.) ↦ madurì.

madü (gad., mar., Badia) ↦ madur.

madur Ⓔ MĀTŪRUS (EWD 4, 277) 6 1870 madure f. pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. madü mar. madü Badia madü grd. madur fas. madur fod. madur col. madur amp. maduro LD madur
agg. Ⓜ madurs, madura, madures
1 di organo vegetale che ha raggiunto la fase finale dello sviluppo morfologico e fisiologico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maturo Ⓓ reif ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Y ma bel, ch’al â ciafé iló beles gran pieries madüdes en bel corú cöce. E ma bell, ch’el ā ceaffè illò belles grang pěries madures in bell curù coucce. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); c) N paur ie jit cun si pitl fi Tobia sun si ciamp a udëi, sce la blava ie prësc madura. m páur íe žit kuŋ si pitl fi tobía̤

madur [ 550 ] suŋ si txamp a̤ udái, š’ la̤ bláva̤ íe pra̤š’ ma̤dúra̤. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 fig. che è giunto alla voluta condizione, al naturale compimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maturo fig.Ⓓ reif fig. ◇ a) Che Se lomina incö söl müs, / O ciarede, ch’ëis fermëza, / Fin ch’Üsc dis sará madüs Che S’lumina ingcoù soul mus, / O ciarede, ch’aie Fermezza, / Fin ch’Ousc’ dis sarà madùs DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) Y col gní plü vedla d’agn y madüda en gioventú, ne se pordô nia fora süa belëza y inozënza E col gni plou vedla d’angn’ e madura in gioventù, nè sè perdō nia fora sua bellezza e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

madur (grd., fas., fod., col., LD) ↦ madur.

madurí (Badia) ↦ madurì.

madurì Ⓔ MĀTŪRĒSCERE con passaggio alla classe dei verbi in -ĪRE (EWD 4, 277) 6 1878 madurì 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. madorí mar. madorí Badia madurí grd. madurì fas. madurir fod. madurì amp. madurì LD madurì
v.intr. Ⓜ maduresc
di frutti o semi, diventare maturo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maturare Ⓓ reifen ◇ a) Genofefa messâ rí, s’ le tol y le mëna te n bel sit inanter i crëps te sorëdl bun cialt, olache döt madorî snel. Genofefa messā rì, s’ ‘l tōl e ‘l mena teng bell sito inant’r i crepp te sored’l bung cialt, ullacche dutt madurì snell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

madurì (grd., fod., amp., LD) ↦ madurì.

madurir (fas.) ↦ madurì.

maduro (amp.) ↦ madur.

maestà (grd., fas.) ↦ maesté.

maesté Ⓔ it. maestà ‹ MĀJESTĀS (EWD 4, 279) 6 1878 maestè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. maesté Badia maesté grd. maestà fas. maestà fod. maesté amp. maiestà LD maesté
s.f. Ⓜ maestés
imponenza, grandiosità, solennità dovuta all’aspetto o alle qualità intrinseche di qualcosa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maestà Ⓓ Majestät ◇ a) mo s’ascogn a nüsc edli y ilominëia cun maesté n’atra pert dl monn mo s’ ascogn’ a nousc’ oudli e illumineia cung maestè ‘ng n’atra pěrt d’l mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

maesté (gad., Badia, fod., LD) ↦ maesté.

maester Ⓔ (nord)it. maestro ‹ MAGISTER (EWD 4, 280) 6 1832 Maester (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. maester mar. maester Badia maester grd. maester fas. maester caz. maester bra. maester fod. maestro amp. maestro LD maester MdR maester
s.m.f. Ⓜ maestri, maestra, maestres
1 chi conosce pienamente una qualche disciplina così da possederla e da poterla insegnare agli altri (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ maestro Ⓓ Meister ◇ a) É le discepul fortuné, / So maester sc’ël pó somié. È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Gejú Crist sides cun te, so spirit sides to condutier y maester Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
2 insegnante di scuola primaria (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maestro Ⓓ Lehrer ◇ a) Scola. Maester: Sumeme tu D. chest cont Schola. Maoster. Sumömö tu D. chöst cont ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) N di dumanda n maester de scola n sculé: Dì mut tan d’elemënc iel pa? Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè: Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
s.m. sg.
gesù, soprattutto nella sua predicazione e nel suo rapporto con gli apostoli e i discepoli (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ maestro Ⓓ Meister ◇ a) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) I dijova ad ël: Maester! Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Y disova ad el: Möster! chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E i à dit a el: Maester! chesta fémena se l’à troèda ades te n adulterie. E j’a dit a el: Maester! chesta femena se l’a troéda adess in te un adulterio. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) E i’à dit a dël: Maestro! chësta fëmena se l’à de chëst moment arclapada nte n adulterio. E já dit al: Maestro! casta famena se l’ha de cast momento arclapada ‘n teng adulterio. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Y l Fariseo respuend: Maester, rujenëde! Y Gejù cuntinua Y ‘l Faris̄èo respuend: Maester, rusnëde! Y Ges̄ù continua VianUA, Madalena1864:194 (grd.)
s.m. Ⓜ maestri
artigiano esperto, provetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923;, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ mastro Ⓓ Meister ◇ a) Dapò l’à imparà trei egn apede un faure. […] L’à preà l maester che el lo lasciassa far n bachet de fer. Dapô la imparà trei ein appedö un faurö. […] La pröà l’maöster chö öl lo laschössö far un baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.) ☟ moaster
maester de ciasa (gad.) Ⓘ amministratore dei beni di casa Ⓓ Verwalter der häuslichen Güter ◇ a) Al ê mefodër en che sëra, che le maester de ciasa tignî n bel gran past cun sü compagns, söla speranza che le conte moriss da süa gran ferida El ē meffo der in che serra, ch’ ‘l maest’r d’ciaſa tignō ‘ng bell grang pāst cung su compangn’s, soulla speranza che ‘l conte moriss’ da sua grang firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) Le maester de ciasa, spordü dal’ improvisa comparsa, i é jü umil incuntra L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ maester de mujiga (MdR) Ⓘ maestro di musica Ⓓ Musiklehrer ◇ a) mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR).

maester (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., LD, MdR) ↦ maester.

maestous Ⓔ it. maestoso 6 1878 maestosa f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77)
gad. maestus Badia maestus fas. maestous fod. maestous LD [ 551 ] maestous
agg. Ⓜ maestousc, maestousa, maestouses
severo e solenne insieme, tale da ispirare riverenza o stupefatta ammirazione (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maestoso Ⓓ prächtig ◇ a) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta piccera r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

maestous (fas., fod., LD) ↦ maestous.

maestrà (grd.) ↦ amaestré.

maestrar (bra., moe.) ↦ amaestré.

maestré (LD) ↦ amaestré.

maestrèr (fas.) ↦ amaestré.

maestria Ⓔ it. maestria 6 1878 maestria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. maestria mar. maestría Badia maestria grd. maestria LD maestria
s.f. sg.
grande abilità e perizia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maestria Ⓓ Gewandtheit ◇ a) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

maestria (gad., Badia, grd., LD) ↦ maestria.

maestría (mar.) ↦ maestria.

maestro (fod., amp.) ↦ maester.

maestus (gad., Badia) ↦ maestous.

magari Ⓔ it. magari ‹ μαxάςι (EWD 4, 281) 6 1844 mangare (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. magari mar. magari Badia magari grd. magari fas. magari caz. magari fod. magari amp. mangare LD magari
avv.
esprime dubbio, incertezza, probabilità o anche possibilità e speranza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ forse Ⓓ vielleicht, etwa ◇ a) e in me stesso éi fato ‘l pian / […] / De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! e in me steso ei fato ‘l piàn / […] / De di poco; che mangare / me podese sbramozà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) O jide magari t’Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O jide magari t’ Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fosses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); c) Na muta, che ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y ch’ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); d) i se pissèa fra de ic: "Chest magari podessane aer." i se pisea fra de ič: Kest magari podesane aer. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
interiez.
esprime vivo desiderio sentito come irrealizzabile (grd. F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ magari Ⓓ und wie, schön wäre es! ◇ a) Ah! mangare fosson boi / De fei senpre chel ch’El disc! Ah! mangare fosson boi / De fei sempre chel ch’El disc’! Sì la fè! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

magari (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦

magari.

magasen (amp.) ↦ magasin.

magasin Ⓔ it. magazzino ‹ arab. maḫzan (EWD 4, 282) 6 1873 el Magazzen (Anonim, Monumento1873:3)
gad. magazin Badia magasin grd. magasin fas. magasin fod. magasin amp. magasen LD magasin
s.m. Ⓜ magasins
edificio o stanza adibita a deposito di merci o materiali svariati (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ magazzino, deposito Ⓓ Magazin, Lager, Speicher ◇ a) Riguardo a chi conte / Che aea el magasen, / A i lascià ancora in monte, / I arae fato pì ben. Riguardo a chí conte / Che avea el Magazzen, / Ai lassá ancora in monte, / I arae fatto pí ben. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

magasin (Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ magasin.

magazin (gad.) ↦ magasin.

magé (Calfosch) ↦ maié.

magë (grd.) ↦ maië.

magher (bra., col.) ↦ megher.

magia Ⓔ it. magia 6 1844 magia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. magia grd. magia fas. magìa fod. magìa amp. majia LD magia
s.f. Ⓜ magies
arte di dominare le forze occulte (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ magia Ⓓ Zauberei, Magie ◇ a) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! / par ch’el ebe ra magia. Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! / par ch’el èbe ra magia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

magia (gad., grd., LD) ↦ magia.

magìa (fas., fod.) ↦ magia.

magiar (bra.) ↦ maié.

magna (mar., amp.) ↦ mania1.

magnà (amp.) ↦ magné.

magnada (bra., col., amp.) ↦ magneda.

magnar (bra., moe.) ↦ magné.

magnato Ⓔ deriv. di magné 6 1862 magnato (DegasperF, TenpeAdès1862-1974:472)
amp. magnato
s.m.f. Ⓜ magnati, magnata, magnates
chi mangia molto o avidamente (amp.) Ⓘ mangione Ⓓ Vielfraß ◇ a) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato, / infinamai a dì che son un mato… e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato, / infinamai a di che son un mato… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

magnato (amp.) ↦ magnato.

magné Ⓔ nordit. magnar (EWD 4, 317) 6 1812 magnar (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. magnèr caz. magnèr bra. magnar moe. magnar col. magné amp. magnà
v.tr. Ⓜ magna
1 ingerire, immettere nell’organismo alimenti solidi e semisolidi (fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mangiare Ⓓ essen ◇ a) El Segnor. No se ciapa nia da magnar. El Segnor. No se chiappa nia da magnar. GiulianiGB, Ge[ 552 ] spräch1812-2014:59 (bra.); b) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà coi miei amighe e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.)
2 assunzione di cibo da parte di animali (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp.) Ⓘ mangiare Ⓓ fressen ◇ a) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe E el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea. là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
3 consumare sperperando o scialacquando (fas., amp.) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter l’e s’ inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì ara granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
s.m. Ⓜ magnés
ciò che si mangia, cibo, vivanda (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ mangiare, cibo Ⓓ Essen, Speise ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote vede ci che non e z̄òte, / che ʼl magnà ʼl lo fèsc sparì / come chi dai busolòte DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
mangé.

magné (col.) ↦ magné.

magneda Ⓔ p.p. f. di magné 6 1840 magnada (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. magnèda bra. magnada col. magnada amp. magnada
s.f. Ⓜ magnedes
grande mangiata (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ abbuffata, scorpacciata Ⓓ Fresserei ◇ a) Che magnada che volesse dar. Ke magnada ke volese dar. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

magnèda (fas.) ↦ magneda.

magnèr (fas., caz.) ↦ magné.

magnificamenter Ⓔ it. magnificamente 6 1878 magnificament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94)
gad. magnificamënter Badia magnificamënter grd. magnificamënter
avv.
in modo magnifico, perfetto (gad., grd.) Ⓘ magnificamente Ⓓ prächtig, großartig ◇ a) Os sëis infinitamënter rich de scincundes, y savëis paié i uomini magnificamënter, cun agn intiers de felizité n momënt de tribolaziun soportada Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, e saveis paiè li uomini magnificament’r, cung angn’ intirz d’felizitè ‘ng moment d’tribulaziung sopportada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

magnificamënter (gad., Badia, grd.) ↦ magnifica-

menter.

magnifich Ⓔ it. magnifico ‹ MAGNIFICUS (EWD 4, 282) 6 1878 magnifica f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. magnifich Badia magnifich fas. magnifich fod. magnifich amp. magnifico
agg. Ⓜ magnifics, magnifica, magnifiches
che eccelle per bellezza, sfarzo, pregio e simile (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ magnifico Ⓓ prächtig, großartig ◇ a) Mo döt debann, porcí che intan ch’al stô senté ala magnifica mësa, i sorvidus s’la sbighignâ: Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn Mo dutt de ban, purcicche intang ch’el stē sentè alla magnifica meſa, i servidùs s’ la sbighignā: Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) "Veni Creator Spiritus" / Intonëia le zelebrant cun magnifica usc "Veni Creator Spiritus" / Intonája l’Celebrant cong magnifica uss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

magnifich (gad., Badia, fas., fod.) ↦ magnifich.

magnifico (amp.) ↦ magnifich.

magnon Ⓔ deriv. di magné 6 1845 magnon (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
fas. magnon amp. magnon
s.m.f. Ⓜ magnons, magnona, magnones
1 chi mangia molto o avidamente (fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mangione Ⓓ Vielfraß ◇ a) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.)
2 chi fa mangerie, chi trae illeciti guadagni dalla propria carica o dal proprio ufficio (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ mangione, dissipatore Ⓓ Verschwender ◇ a) Chi magnoi che ‘l ea ignante / I strazaa i sode a grun Chi magnòi, che lea ignante / I strazava i sòde a grun Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

magnon (fas., amp.) ↦ magnon.

mago Ⓔ it. mago 6 1858 mago (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
grd. mago fas. mago bra. mago fod. mago
s.m. Ⓜ maghi
chi esercita le arti della magia, taumaturgo, o, in senso spreg., fattucchiere (grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mago, stregone Ⓓ Zauberer ◇ a) Ló era un gran mago che per devertiment tiraa sù i albres. Lo erô un gran mago chö per dövertiment tiraa su i albres. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); b) Canche l’é revegnù un pech vegn al faure con i doi maghi a marena. Chan chö lö rivegnù un pöc vöng al faurö con i doi magi a marönô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.).

mago (grd., fas., bra., fod.) ↦ mago.

magon Ⓔ germ. * mago (EWD 4, 284) 6 1858 magun (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. magun mar. magun Badia magun grd. magon fas. magon fod. magon LD magon
s.m. Ⓜ maguns
organo dell’apparato digerente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stomaco Ⓓ Magen ◇ a) Podun avëi ci mal che orun / [ 553 ] che öna o l’atra nes cuncia le magun. Podun avëi ći mal che orun / che üna o l’atra nes cuncia l’magun. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

magon (grd., fas., fod., LD) ↦ magon.

magro (amp.) ↦ megher.

magun (gad., mar., Badia) ↦ magon.

mai Ⓔ MAGIS (EWD 4, 285) 6 1763 mai ‘numquam’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. mai mar. mai Badia mai grd. mei fas. mai fod. mei col. mai amp. mai LD mai MdR mai
avv.
1 nessuna volta, in nessun tempo, in nessun caso (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mai Ⓓ nie, niemals ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia […] fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia […] fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) e no n è mei falé a chël, che me comaneiva, e mei no m’ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva, e méi no m’éi dé ‘ng azól da mel mangié de bona voja con miei amis HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Na caricatüra sco chëla n’ài mai odü iö. ’Na caricatüra sco quëlla n’hai mai odü jeu. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); f) ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via / chera fre de tananai! Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via / chera fre de tananài! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); h) Y bun ch’al nes é gnü, / Che n prolot n’ân’ mai odü. E bung ch’Al n’es ë gnü, / Ch’en Prolot n’ang mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); i) Sce Dio mo fajess cösta grazia […] fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia […] fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); j) E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità. E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); k) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
2 in frasi interrogative o ipotetiche, serve a esprimere incredulità, scarsa probabilità, a mostrare sorpresa, ad affacciare timidamente un’ipotesi o una speranza e simili (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ mai Ⓓ bloß, denn ◇ a) Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Sce mei la dij per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? She mei la dish per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Ci dijessel mai lonfer, / Sc’ al podess ël rajoné? Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); e) Vijo Frenes! / Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Vijo Frenes! / Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); g) "Che mostrégnol sarà pa mai colavìa "Ke mostregnol sarà pa mai colavia BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); h) Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé? Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ʼn te bell Sandè?" DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); i) O che mai él, che sciüra tan bel? O chě mai elle, che sciura tang bell? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
3 come rafforzativo di ‘quanto’ e di ‘tanto’ (grd., fas., amp.) Ⓘ mai Ⓓ überaus ◇ a) Che l vive mo drët giut. / Da nëus daniëura amà, / Tan giut ch’ël mei sarà. Ke l vive mo drët giut. / Da nëus daniëura amà, / Tan giut k’ ël m’ei sarà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Cotant bel me saesse mai a mi, e ence a Cianbolfin Kotan bel me saese mai a mi e enče a Čanbolfin BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); c) ‘L é una bestia busarona / Falsa e furba cuanto mai Le una bestia busarona / Falsa, e furba quanto mai Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
4 in frasi comparative significa in genere ‘in nessun altro tempo’ (gad., amp., MdR) Ⓘ mai Ⓓ je ◇ a) Desëin scomëncia la fomena a le rejié plü che mai. Desëiǹ scomënćia la fomena a le reŝié plü che mai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); c) Sëgn ch’ara ê ponüda, se sintîra bëgn y renforzada plü co mai Sengn’ ch’ella ē punuda, sè sintīla bengn’ e rinforzada ploucche mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
mai plu (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mai più Ⓓ nie mehr ◇ a) cun dut l cuer suplichëie dla grazia, de ne tumé mei plu dut l tëmp de mi vita n picià murtel cun dut el’ cuör suplicheje d’la grazia, dö në tume mei plu dut ‘l temp dö mi vita in pichia murtel RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciau. Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

mai (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., col., amp., LD, MdR) ↦ mai.

maié Ⓔ padan. magliar ‹  *MAGULĀRE, nato come variante di magnar (GsellMM) 6 1813 majë (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
Calfosch magé grd. maië, magë bra. magiar
v.tr. Ⓜ maia
1 ingerire, immettere nell’organismo alimenti solidi e semisolidi (Calfosch, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra.) Ⓘ mangiare Ⓓ essen ◇ a) Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Compra cie che ie bel y bon, / Porta su y nëus maion. Kompra cie ke ie bel i bon, / Porta su i nëus majon. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); d) Dapò al veie pien de [ 554 ] paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù ma che el se tole ence ciarn con el e el gin dae da magiar. Dapò al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù mô chö öl sö tolö entschö tscharn con öl ö öl gin daö da magiar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.)
2 assunzione di cibo da parte di animali (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ mangiare Ⓓ fressen ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova, y deguni i dajova. Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva, y deguing li daschóva. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Tlo ulovel se paré la fam cun chël, ch’i i dajova da magë ai purciei, y degun n’i l dajova. Tlò uloel se parè la fam cun chel, che i dayoa da magiè ai purciei, i degung n’il dayoa. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.)
s.m. Ⓜ maiés
ciò che si mangia, cibo, vivanda (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ cibo, mangiare Ⓓ Essen, Speise ◇ a) se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian, y tan truep che cunsuma alincontro n tudësch, che, sc’ ël no maia, almancul rejona ël dl maië sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ, y tàŋ truep che consuma all’ incontro uŋ Tudèsch, chë, ŝ’ ël no màja, almancul rës̄ona ël del majë VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.)
se maié via (grd. DLS 2002) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. I do ch’l s’ oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’ n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.).

maië (grd.) ↦ maié.

maiestà (amp.) ↦ maesté.

mainira (Badia) ↦ maniera.

maiou (fod.) ↦ maiour.

maiour Ⓔ MĀJŌRE (EWD 4, 288) 6 1710 maiu (penna) (Proclama, 1710-1991:167)
gad. maiú mar. maiù Badia maiú grd. maiour fas. maor bra. maor fod. maiou col. maor LD maiour MdR maiù
agg. Ⓜ maiours, maioura, maioures
1 più grande, quanto ad ampiezza, estensione, intensità, altezza e simile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ maggiore Ⓓ größer ◇ a) S. Ël suzed bëin, ch’an à le maiù riguard sön chisc, dè de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô S. Ël succed bëiǹ, ch’an ha le majù rigúard seu ‘ǹ quiŝ, dè de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) L’era amò un maor mago che i paraa duc co na cencia. Lerô amô un maor mago ehe i paraô dutsch cun nô tschentschô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.); c) I se l’à meritada, ma zerti e forsi la maor part à falà per ignoranza I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Bun coraje, Genofefa, maius crusc te poste aspeté ciamó Bung coraggio, Genofefa, maiùs crusc’ tè poste aspettè ciamò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); e) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 che è più vecchio d’età rispetto ad altri (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maggiore Ⓓ größer ◇ a) Canch’al ê maiú co tö, ál vit n trat de tëmp tl desert Cang ch’el ē maiŭ co tou, àle vitt ‘ng tratt d’temp t’ l deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

maiour (grd., LD) ↦ maiour.

maiú (gad., Badia) ↦ maiour.

maiù (mar., MdR) ↦ maiour.

majena Ⓔ deriv. di majené 6 1870 másena (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
col. masena
s.f. sg.
macinatura dei cereali (col.) Ⓘ molitura Ⓓ Mahlen ◇ a) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

majenà (amp.) ↦ majené.

majenar (bra., moe.) ↦ majené.

majené Ⓔ MĀC(H)INĀRE (EWD 4, 289) 6 1844 magena 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. majené mar. majiné Badia majenè grd. majené fas. majenèr bra. majenar moe. majenar fod. majené col. masenà amp. majenà LD majené
v.tr. Ⓜ majena
ridurre in farina con la macina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macinare Ⓓ mahlen
v.intr. Ⓜ majena
fig. riflettere, meditare intensamente (amp.) Ⓘ rimuginare Ⓓ sinnieren ◇ a) i scomenza a rajonà, / ma ‘l Carter el no i abada, / el majena e ‘l tende là i scomenz̄a a ragionà, / ma ʼl Cartèr el no i abada, / el magena e ʼl tènde la DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

majené (gad., grd., fod., LD) ↦ majené.

majenè (Badia) ↦ majené.

majenèr (fas.) ↦ majené.

majer Ⓔ MĀJOR (EWD 4, 347) 6 1813 majer (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. majer mar. majer Badia maser grd. majer fod. majer LD majer
agg. Ⓜ majeri, majera, majeres
più grande (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ maggiore Ⓓ größer ◇ a) o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) O! - dires: - Puere cutel! / L maridé, ie l majer mel! O! - dirès: - Puere cutèl! / l’maridè, je l’maser mèl! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) L majer fi no fova a cësa, ma fova ora n campania a lauré. ‘L màs̄er fi no fòa a tgèsa, ma fòa òra in campàgna a làurè. VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); d) Dime: Co un de chisc ova l seniëur plu gën? Y Scimon respuend: Chël, a chël ch’ël à dunà la majera soma. Dimë: Co uŋ de chiŝ òva ‘l Signour plu gëŋ? Y Ŝimoŋ respuend: Chëll, a chëll ch’ël hà dunà la màs̄ra somma. VianUA, Madalena1864:194 (grd.).

majer (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ majer.

majia (amp.) ↦ magia.

majiné (mar.) ↦ majené.

majon Ⓔ MĀ(N)SIŌ (EWD 4, 290) 6 1807 massong (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. majun mar. majun Badia majun grd. majon fas. majon fod. [ 555 ] majon amp. majon LD majon
s.f. Ⓜ majons
locale d’abitazione in un edificio (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ camera Ⓓ Zimmer, Schlafzimmer, Kammer ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei: ël la porta a si pere; chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi: œl la porta a si pere; kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.).

majon (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ majon.

majun (gad., mar., Badia) ↦ majon.

mal Ⓔ separato da forme trasparenti con mal(e)- ‹ MALE (GsellMM) 6 1878 mala f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. mal amp. mal
agg. Ⓜ mai, mala, males
1 avverso, mal disposto (gad.) Ⓘ sfavorevole, negativo Ⓓ ungünstig, negativ ◇ a) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia) ☝ sclet
2 di chi opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze ch’esso provoca (gad.) Ⓘ malvagio Ⓓ boshaft ◇ a) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus, Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia) ☝ sclet.

mal (gad., amp.) ↦ mal.

mal (gad., bra., moe., col., amp., MdR) ↦ mel1.

mal (gad., bra., moe., col., amp., MdR) ↦ mel2.

malà (fas., col.) ↦ amalé.

maladecia (bra.) ↦ maladeta.

maladet Ⓔ MALEDICTUS (EWD 4, 292) 6 1833 maladët (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. maradët mar. maradët Badia maladët grd. maladët fas. maladet bra. maladët fod. maladët col. maladet amp. maladeto LD maladet MdR maladët
agg. Ⓜ maladec, maladeta, maladetes
1 che è causa di disgrazie e sventure (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maledetto Ⓓ verdammt, verflucht ◇ a) L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita / Do l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita / Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); c) Chi che porta l cë tan drët, / ie n puere maladët. ki kę pǫ́rta̤ l txa̱ tan dra̤t, / íe m púerę ma̤la̤dá̤t. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 chi sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ astuto, furbo Ⓓ schlau, verschmitzt ◇ a) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); b) ‘L é un gatato maladeto / Pizo, negro e forestier / ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier / Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
s.m.f. Ⓜ maladec, maladeta, maladetes
persona furba (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ furbo Ⓓ Schlaumeier ◇ a) O toco de maladët!! O tocco de maladët!! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

maladet (fas., col., LD) ↦ maladet.

maladët (Badia, grd., bra., fod., MdR) ↦ maladet.

maladeta Ⓔ deriv. di maladet (EWD 4, 293) 6 1843 maladâta! (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. malandrëta Badia malandrëta fas. maladeta, malandreta, aladeta bra. maladecia, aledecia fod. maladëta col. maladeta amp. malandreta
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ perdinci Ⓓ verflucht, Donnerwetter ◇ a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! Maladëta! / Degugn plu ne la pëta! Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! Maladâta! / Degugń plu ne la pâta! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

maladeta (fas., col.) ↦ maladeta.

maladëta (fod.) ↦ maladeta.

maladeto (amp.) ↦ maladet.

malamente (fod.) ↦ melamenter.

malamenter (fas.) ↦ melamenter.

malamënter (gad., Badia, MdR) ↦ melamenter.

malamonter (mar.) ↦ melamenter.

malan Ⓔ MALUS ANNUS con semantica modificata (Gsell 1993b:179) 6 1763 malagn ‘diabolus’ (Bartolomei, 1763-1976:86)
gad. malan mar. malan Badia malan grd. malan fas. malan fod. malan amp. malan LD malan MdR malan
s.m. Ⓜ malans
1 spirito del male, nemico di dio e degli uomini, che egli tenta per indurli a peccare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ diavolo Ⓓ Teufel ◇ a) Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I à fat u de ne gnì plü chilò a me confessè, mo inćiamò m’à menè le Tantarela, i. e. le Malan. J’ha fat ù de ne gnì plü quilò a me confessè, mó inçhiamò m’ha menè le Tantarella, i. e. le Malaǹ. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); c) Vijo Frenes! / Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Vijo Frenes! / Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); e) Chëla che toma sula streda ie chëi, che la scota su, ma prëst do vën l malan, y i la tol dal cuer Chëlla chë toma sulla strèda jè chëi, chë la scota su, ma prëst dò vëŋ ‘l malàŋ, y jë la tol dal cuer VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); f) Bel incö s’ él [ 556 ] gnü tla man, / […] / Chël Bel Dî, a scorné le malan Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / […] / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 disgrazia, sventura (fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ disgrazia, malanno Ⓓ Unglück, Unheil ◇ a) Ades in sti tre ane, / Dapò che r’ à el mandato / El par de fei malane… Adés in sti tre anne, / Dappó che r’ á el mandato / El par de fei malanne… Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) On soferto inze tre ane / Duto chel che se pó dì / Santo Dio, cuante malane / ‘L é ben ora de fenì. On soferto inze tre anne / Duto chel che se po di / Santo Dio, quante malane / Le ben ora de fenì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
interiez.
esprime meraviglia, impazienza, disapprovazione, dispetto, ira e simili (grd. F 2002, MdR) Ⓘ diavolo Ⓓ verdammt ◇ a) Malan de müta! Malaǹ de mütta! DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
dal malan (gad., grd.) Ⓘ diabolico Ⓓ teuflisch ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) tal dé ota da iló (éra) röada a Cipro, y é gnüda patociada dër bort da jont dal malan tęl dẹ ǫtta da illò (ęra) rǫada a Cipro, ed è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.).

malan (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ malan.

malanconia (fod.) ↦ melanconia.

malandret Ⓔ trasformazine eufemistica di maledet (Gsell 1993b:187) o prestito dal Veneto (GsellMM) 6 1853 malandrët (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. malandrët Badia malandrët grd. malandrët fas. malandret bra. malandrot
s.m.f. Ⓜ malandrec, malandreta, malandretes
persona che abitualmente vive di espedienti cercando di raggirare il prossimo (gad., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013;) Ⓘ imbroglione, truffatore, malandrino Ⓓ Gauner, Betrüger ◇ a) ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontac vers Col Maladët ći lotrun ch’al foa y gran malandrët! -, / vëgn sö dai Pontać vers Côl Maladët PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

malandret (fas.) ↦ malandret.

malandrët (gad., Badia, grd.) ↦ malandret.

malandreta (fas.) ↦ maladeta.

malandrëta (gad., Badia) ↦ maladeta.

malandrin Ⓔ it. malandrino (EWD 4, 294) 6 1821 malandrina (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. malandrin Badia malandrin grd. malandrin fas. malandrin fod. malandrin
agg. Ⓜ malandrins, malandrina, malandrines
chi sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (grd.) Ⓘ astuto, furbo Ⓓ verschmitzt, schlau ◇ a) Te cunësce bën Cristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma deguni la ndevina. Te kunëshe bën Kristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

malandrin (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ malandrin.

malandrot (bra.) ↦ malandret.

malapena Ⓔ it. (a) malapena 6 1872 mal’apena (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
amp. malapena
avv.
da poco tempo, allora allora (amp.) Ⓘ appena Ⓓ kaum, soeben, eben ◇ a) Donca ancuoi sé deentade, / Malapena dito… sci / Da noìze maridade Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito…… si / Da novizze maridade DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

malapena (amp.) ↦ malapena.

malatia Ⓔ it. malattia (EWD 1, 89) 6 1763 maratia ‘morbus’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. maratia mar. maratía Badia maratia grd. malatia fas. malatìa fod. malatia amp. maratia LD malatia MdR maratia
s.f. Ⓜ malaties
stato patologico per alterazione della funzione di un organo o di tutto l’organismo (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malattia Ⓓ Krankheit ◇ a) Ël él che nes dà la sanité, mo ël é inć’ ël che nes lascia pro les maraties e les averscitês. Ël él che nes dà la sanité, mó ël é inçh’ ël che nes lascia prò les maraties e les avverŝités. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará, le frëit ne me dlaciará plü, i ne n’ará degöna maratia da soporté O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà, ‘l freit nè mè d’laccearà plou, i nen’ arà d’guna marattìa da sopportè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

malatia (grd., fod., LD) ↦ malatia.

malatìa (fas.) ↦ malatia.

malcontent (fas.) ↦ melcontent.

malcontënt (gad., Badia, bra.) ↦ melcontent.

malcontento (amp.) ↦ melcontent.

malcontont (mar.) ↦ melcontent.

malcostum Ⓔ it. malcostume 6 1873 mal costume (Anonim, Monumento1873:3)
amp. malcostume
s.m. sg.
prevalenza di elementi di immoralità o di illegalità, spec. nell’ambito dei rapporti sociali o amministrativi (amp.) Ⓘ malcostume Ⓓ Missstände ◇ a) Chesto ‘l ea un debito / Che ‘l aea col comun, / Provegnù in seguito / Al so mal costume. Chesto l’ea un debito / Che ‘l avea col Comune, / Provegnú in seguito / Al só mal costume. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

malcostume (amp.) ↦ malcostum.

maldicente (amp.) ↦ maldizent.

maldicenza (amp.) ↦ maldizenza.

maldizent Ⓔ it. maldicente 6 1872 maldicentes f. pl. (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
amp. maldicente
s.m.f. Ⓜ maldizenc, maldizenta, maldizentes
di chi, per malignità o per invidia o per leggerezza, ha l’abitudine di parlar male degli altri (amp.) Ⓘ maldicente Ⓓ Lästerer ◇ a) Che viene ca, ch’i se preśente, / I stanpioi che disc coscì / Che viene ca ste maldicentes… / E al contrario i dovrà dì. Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così / Che iene cà ste maldicentes… / E al contrario i dovrà di. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

maldizenza Ⓔ it. maldicenza 6 1873 maldicenza (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
amp. maldicenza
s.f. Ⓜ maldizenzes
discorso malevolo o dannoso all’altrui reputazione (amp.) Ⓘ maldicenza Ⓓ üble Nachrede ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres Ra calun- [ 557 ] nia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

malé (fod.) ↦ amalé.

maledí (mar.) ↦ maledì.

maledì Ⓔ it. maledire ‹ MALEDĪCERE (EWD 4, 295) 6 1763 maledi ‘maledico’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. maledì mar. maledí Badia maledì grd. maledì fas. maledir fod. maledì amp. maledì LD maledì
v.tr. Ⓜ maledesc, maledion, maledì
colpire con una condanna o anatema (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maledire Ⓓ verfluchen ◇ a) Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi Per chast je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) düc i ciavaliers dl Grof abiná sön üsc de so zelt maledî Golo duttg’ i cavalieri d’l Grof abinà soung usc’ d’so zelt maledī Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

maledì (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ maledì.

maledir (fas.) ↦ maledì.

malfá (gad., Badia) ↦ melfé.

malfat (gad., mar., Badia, fas.) ↦ melfat.

malfato (amp.) ↦ melfat.

malfator (fas., fod., amp.) ↦ malfatour.

malfatour Ⓔ it. malefattore ‹ MALEFACTOR (EWD 4, 297) 6 1813 melfatores (m. pl.) (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. malfatur Badia malfatur grd. melfator fas. malfator fod. malfator amp. malfator MdR malfatur
s.m.f. Ⓜ malfatours, malfatoura, malfatoures
chi commette azioni disoneste; malvivente, delinquente (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ malfattore Ⓓ Übeltäter ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) La tor destinada por i malfaturs y por chësc nominada "Tor di condaná", ê spaventosa a odëi La torr destinada pur i malfattori, e purchesc’ nominada Torr di condannà, ē spaventoſa a udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); d) al ê le malfatur te porjun el ē ‘l malfattore in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

malfatur (gad., Badia, MdR) ↦ malfatour.

malgoverno (col., amp.) ↦ melgovern.

malinconech (bra.) ↦ melanconich.

malinconia (gad., Badia, grd., col.) ↦ melanconia.

malinconìa (bra.) ↦ melanconia.

malinconich (gad., Badia, fas.) ↦ melanconich.

malintun (gad., Badia, MdR) ↦ melenton.

malizia Ⓔ it. malizia ‹ MALITIA (EWD 4, 336) 6 1873 malizia (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. marizia mar. marizia Badia marizia grd. malizia fas. malizia fod. malizia amp. malizia LD malizia
s.f. Ⓜ malizies
compiaciuta consapevolezza del male, che spesso si traduce in atteggiamenti o comportamenti furbeschi oppure diretti a carpire l’altrui buona fede o benevolenza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ malizia Ⓓ Arglist, Hinterlist, Boshaftigkeit ◇ a) Un gran pezo sarà via / Inz’ un busc, el se ne stà / E da i outre in conpagnia / Ra malizia ‘l à inparà. Un gran pèzzo saràvia / In z’ un busc, el si ne stà / E dai outre in compagnia / Ra malizia là imparà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Impó n él püc, che rengraziëia a Idî de tan de benefizi, atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio, se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia Impò n’elle puc’, che ringrazie a Iddì d’tangn’ d’benefizi, atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio, se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

malizia (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ malizia.

maliziëus (grd.) ↦ malizious.

malizios (col., amp.) ↦ malizious.

malizious Ⓔ it. malizioso ‹ MALITIŌSUS (EWD 4, 336) 6 1878 mariziusc m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66)
gad. marizius mar. marizius Badia marizius grd. maliziëus fas. malizious fod. malizious col. malizios amp. malizios LD malizious
agg. Ⓜ maliziousc, maliziousa, maliziouses
animato o suggerito da una compiaciuta partecipazione diretta o indiretta a quanto è normalmente sentito o ritenuto come sconveniente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ malizioso Ⓓ boshaft, hinterlistig, arglistig ◇ a) Chiló restarái duncue, por ne rové tles mans d’uomini mariziusc Chilò restarai dunque, pur ne r’vè t’ les mangs d’uomini mariziusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); b) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, le postier por chësc afar n gabolun tan marizius purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, ‘l postier pur chesc’ affare ‘ng cabulung tang mariziùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

malizious (fas., fod., LD) ↦ malizious.

malodü (gad., MdR) ↦ melvedù.

malora Ⓔ MALA HŌRA (GsellMM) 6 1832 malora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. malora mar. malora Badia malora grd. malora fas. malora bra. malora fod. malora amp. malora LD malora
s.f. sg.
perdizione, rovina, stato di grave dissesto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986, LD) Ⓘ rovina, malora Ⓓ Unglück, Verderben ◇ a) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí, al fô en malora, y al é gnü ciaté. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori, al fóa in malora, e al é gnü tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia)
jì en malora (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ andare in malora Ⓓ zugrunde gehen ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. Pesco[ 558 ] staC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) L’à tout cà dut l fer che l’aea troà. Amò no n’aea assà. Chel pere maester é jit in malora. La tout cha dut al fer chö l’aöa troà. Amò non n’aöa asà. Chöl pörö maöster ö schit in malôra. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:2 (bra.); c) O fraià pura, stajé alegre, intanto / na fre areota v’in śiré in malora … O fraià pura, stagé alegre, intanto / na fre a reota v’in ziré in malora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) bëgn duncue, insciö lasciarai ’ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada bengn’ dunque, ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè, ch’jarà immolora, desco la iesta scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia) ◆ mané en malora (amp.) Ⓘ mandare in malora, mandare in rovina Ⓓ ins Verderben schicken ◇ a) a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios, / a mandà dute in malora, / ra comun, i loudaduos a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós, / a mandà dute in malora, / ra comune, i laodaduós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’ es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

malora (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ malora.

malpazient (fas.) ↦ melpazient.

malpaziënt (gad., Badia, MdR) ↦ melpazient.

maltratà (col., amp.) ↦ maltraté.

maltratament Ⓔ deriv. di maltraté 6 1873 maltrattamente (Anonim, Monumento1873:2)
gad. maltratamënt mar. maltratamont Badia maltratamënt grd. maltratamënt fas. maltratament fod. maltratament amp. maltratamento LD maltratament
s.m. Ⓜ maltratamenc
comportamento o atto ostile, prepotente o violento (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ maltrattamento Ⓓ Misshandlung ◇ a) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

maltratament (fas., fod., LD) ↦ maltratament.

maltratamënt (gad., Badia, grd.) ↦ maltratament.

maltratamento (amp.) ↦ maltratament.

maltratamont (mar.) ↦ maltratament.

maltratar (bra.) ↦ maltraté.

maltraté Ⓔ it. mal trattare (EWD 4, 301) 6 1875 maltrattada p.p. f.sg. (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. maltraté mar. maltraté Badia maltratè grd. meltraté fas. maltratèr bra. maltratar fod. maltraté col. maltratà amp. maltratà LD maltraté
v.tr. Ⓜ maltrateia
trattare qualcuno in malo modo, con parole o atti offensivi, violenti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maltrattare Ⓓ misshandeln ◇ a) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) tl gní ritur da iló rovada a Cipro, éra gnüda maltratada vilanamënter da canaia de jënt tẹl gnì ritur da ilò roada a Cipro, ẹlla gnüda maltrattada villanamåinter da canaja dẹ žåint PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); c) Rueda tl ritorn a Cipri iela unida meltrateda vilanamënter da canaia de jënt. Rueda nęl rito̬rn å Cipri ięla unida meltratteda villanamęnter då cånaia dę žęnt. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); e) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

maltraté (gad., mar., fod., LD) ↦ maltraté.

maltratè (Badia) ↦ maltraté.

maltratèr (fas.) ↦ maltraté.

malvaje Ⓔ it. malvagio 6 1878 malvagio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. malvaje Badia malvaje
s.m.f. Ⓜ malvagi, malvaja, malvajes
persona perfida, maligna (gad.) Ⓘ malvagio Ⓓ Bösewicht ◇ a) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje "Na passiung improvvisa", rajonava chel malvagio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

malvaje (gad., Badia) ↦ malvaje.

malvedù (fas., col., amp.) ↦ melvedù.

mama Ⓔ it. mamma ‹ MAMMA (EWD 4, 302) 6 1828 mama (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
gad. mama mar. mama Badia mama grd. mama fas. mama caz. mama fod. mama amp. mama LD mama
s.f. Ⓜ mames
madre, in rapporto esclusivo alla prole, e con una intensa accentuazione affettiva (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mamma Ⓓ Mutter ◇ a) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? / Canch’i vën svaian, bradlan: / Tata! Mama! - ie ue pan!? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’ es, 5. 6. 7. pittli? / Càn’ chi ven’ g svajan’g, bradlan’g: / Tatta! Mama! - jê voi pan’g!? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) Mama lovede, y gnide cun me a odëi Mamma levede, e gnide commè a udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

mama (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ mama.

man Ⓔ MANUS (EWD 4, 303; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’man-u) 6 1763 a magn deirta ‘dextrorsum’; magn ‘manus, manipulus’; man tschancha ‘sinistra manus’; palpa dla magn ‘vola manus’; stiga da magn ‘scala mobilis’ (Bartolomei1763-1976:69, 86, 91, 101)
gad. man mar. man Badia man grd. man fas. man caz. man bra. man moe. man fod. mán col. man amp. man LD man MdR man
s.f. Ⓜ mans
1 estremità dell’arto superiore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mano Ⓓ Hand ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. Da mang pietosa ‘l [ 559 ] mus a Gesu vèn sujà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); c) Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si piesc portá subit la pruma viesta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man, e tgiuzé te si piesh HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); e) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); f) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); g) Se in sescion i é come toutes, / là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! Se in sesión i e come tòutes, / la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); h) Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); i) A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); j) canche le molaa ite na man per verjer l’usc al ge la taaa via con la fauc. ‘ndoman l tobià l’era dut pien de man taade via chan chö lö molloô itö una maŋ per verser l’usch al gö lö taaa via con la fautsch. N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); k) ce te par Marieta śone? / Gnero sci?… dà ca ra man! cie te par Marieta zone? / Gnero scì? … da ca ra man! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); l) Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan Bell’ ingcoù S’ell’ gnu t’la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); m) na bela doman d’aisciöda, la uma le tol por la man, y le mëna alaleria na bella domang d’ainsceuda, la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); n) lascede odëi ostes mans lascede udei ostes mangs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
2 ciascuna delle parti corrispondenti alla destra o alla sinistra dell’osservatore o dell’oggetto, o anche all’orientamento rispetto alla parte frontale centrale o principale (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lato Ⓓ Seite ◇ a) Da la man de sot la confina a la Val de Fiem, da la man de sora a Gardena, da la man dalaìt’ a Livinarlonch e da la man dalafora a Neva. Dalla man dö sot la confina alla Val dö Viöm dalla man dö sora a Gardöno, dalla man dalla it a Livinarlong ö dalla man dalla fora a Növa. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.)
a man dreta (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ a destra Ⓓ rechts ◇ a) Bele por consëi de Genofefa â le conte fat fondé tl bosch n’abitaziun por n romita cun na capela a man dërta dla caverna Belle pur consei d’Genofefa ā ‘l conte fatt fundè t’ l bosc n’abitaziung pur ‘ng romita cuna cappella a mang derta d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia) ◆ a man scrita (gad.) Ⓘ in forma di manoscritto Ⓓ als Manuskript ◇ a) na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ◆

ciapé per la man (fas.) Ⓘ prendere per (la) mano Ⓓ bei der Hand nehmen ◇ a) Dapò la l’à ciapà per la man e la l’à menà te n’autra cambra Dapò la l a čapà per la man e la l a menà te un autra kambra BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.) ◆ dé la man (gad. A 1879, grd., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ dare la mano Ⓓ die Hand geben ◇ a) Vie pu ca, te dé la man. Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridé. / Da per me mo chëst ann, / Mé dajonse bel la man. Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridè. / Da per me mo këst ann, / Me daʃhonse bel la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); c) Sön chëstes parores i dêra a vignun la man, y cun chësc orôra, che düc impormetess de fá, ci ch’ara i â dit. Soung chestes parores i dēla a vignung la mang, e cung chesc’ orōla, ch’duttg’ impormettess’ d’fa, cicch’ ella i ā ditt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆ ester dant man (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere sul posto Ⓓ vor Ort sein ◇ a) le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la guardia söla tor respogn al segnal ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ◆ i mete les

mans (fas.) Ⓘ picchiare, malmenare Ⓓ verprügeln ◇ a) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga / E chi da Vich i ge met le man. Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga / E chi da Vich i gie met le man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.) ◆ mené per man (grd., amp.) Ⓘ condurre per mano Ⓓ an der Hand führen ◇ a) Jan Batista, si jurman / L menova per la man / N puech ora a sauté / Sun pastura a vardé. Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man / N puek ora a sautè / Sun pastura a vardè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ per man de (gad.) Ⓘ mediante, tramite Ⓓ mittels ◇ a) bones porsones se confortâ, de ciafé por man dl M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan, la vita de S. Genofefa stampada bones persones sè confortā, de ceaffè pur mang d’l M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang, la vita d’S. Genofefa stampada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia) ◆ ruvé sot a les

mans (fas.) Ⓘ capitare fra le mani Ⓓ jdm. in die Hände fallen ◇ a) "Tu te cognes saer che nos sion trei lères, e chi che rua sot a noscia mans la no ge va ben." "Tu te cognes saer ke nos sion trei leres, e ki ke rua sot a nsa mans la no ğe va ben". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.) ◆ tegnì

su les mans (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ congiungere le mani Ⓓ die Hände falten ◇ a) Le püre fi injenedlé döt en leghermes arbassa le müs desconsolé a tera, tëgn sö devotamënter les mans che tremorâ ‘L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa ‘l mūs desconsolè a terra, tengn’ sou devotament’r les mangs che tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia) ◆ tò per man (fas.) Ⓘ canzonare, prendere in giro Ⓓ hänseln ◇ a) Perché no i l’à domanà a piovan / avendone troà un più bon / De chel che no é Sepon / Per chest El li à duc touc per man. Perche no i la domana a Piovan / avendone troa un piu bong / De chel che no e Sepon / Perchest El li ha dutc [touc] per man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.) ◆

toché la man (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ dare la mano Ⓓ die Hand geben ◇ [ 560 ] a) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E aló i se à tocià la man e i se à dat n bos e el l’é se n jit E alò i se a točà la man e i se à dat un bos e el l e sen ʒ̉it BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); c) Le grof sbalzé dal ciaval, saludâ düc, i tocâ a vignun la man ‘L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg’, i toccā a vignung la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) ◆

vegnì a les mans (grd. DLS 2002) Ⓘ venire alle mani Ⓓ handgreiflich werden ◇ a) N ost ie n di unì ala mans cun si fëna. Un’òst jè uŋ di uni alla màŋs con si fënna. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.).

man (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ man.

mán (fod.) ↦ man.

mana1 Ⓔ MANUA (EWD 4, 304) 6 1878 mana (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. mana mar. mana Badia mana grd. mana fas. mana fod. mana amp. mana LD mana
s.f. Ⓜ manes
fascio di spighe (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ covone, manna Ⓓ Garbe ◇ a) sc’i ne regöii n spi, y sc’ al ne me vëgn porté na mana t’ara s’ i nè regouie ‘ng spì, e s’ el nè m’vengn’ portè na mana t’ ara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

mana (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

mana1.

mana2 Ⓔ it. manna / dt. Manna 6 1828 mana (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. mana Badia mana grd. mana fod. mana
s.m. sg.
secondo la bibbia, sostanza miracolosamente inviata da dio come cibo agli israeliti nel deserto (gad.) Ⓘ manna Ⓓ Manna ◇ a) le bëgn amede sciöche mana / che menâ dal cil Idî l bëgn amede sciöche manna / che menâ dal cil Idî! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); b) A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
s.f. sg.
secondo la bibbia, sostanza miracolosamente inviata da dio come cibo agli israeliti nel deserto (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ manna Ⓓ Manna ◇ a) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

mana (gad., Badia, grd., fod.) ↦ mana2.

manaa (fas., caz., bra.) ↦ manera.

manacé Ⓔ *MINĀCIĀRE (EWD 4, 306) 6 1828 minaciova 3 imperf. (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. manacé mar. manacé Badia manacè grd. manacé fas. manacèr bra. manaciar moe. manaciar fod. manacé col. manazà amp. manazà LD manacé
v.tr. Ⓜ manacia
spaventare o intimidire qualcuno con minacce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ minacciare Ⓓ drohen, bedrohen ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Guai, tormënc, la mort manacia / Le ri monn verc y ingiané, / Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me. Guai, tormentg’, la mort manaccea / L ri mon verc’ ed ingiannè, / E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sc’ al manacia ince val’ prigo a fa d’l bengn’ nè dessung avei pora, s’ el manaccea incie val prigo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

manacé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ manacé.

manacè (Badia) ↦ manacé.

manacèr (fas.) ↦ manacé.

manaciar (bra., moe.) ↦ manacé.

manajé (gad., mar., Badia) ↦ manejé.

manar (bra., moe.) ↦ mané.

manara (gad., mar., Badia, col.) ↦ manera.

manarin Ⓔ deriv. di manera (EWD 4, 308) 6 1813 manarin (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. manarin mar. manarin Badia manarin grd. manarin fas. manarin bra. manarin fod. manarin amp. manarin LD manarin
s.m. Ⓜ manarins
utensile destinato all’abbattimento degli alberi e alla lavorazione del legname (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ascia, scure Ⓓ Handbeil, Beil, Axt ◇ a) Finamei l bon bambin / i amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

manarin (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ manarin.

manazà (col., amp.) ↦ manacé.

mancanza (Badia, grd., caz., bra., col., amp.) ↦ man-

cianza.

mancánza (fod.) ↦ mancianza.

mancé Ⓔ *MANCĀRE (EWD 4, 309) 6 1833 manćé (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286)
gad. mancé mar. manćé Badia manćé grd. mancë fas. mencèr caz. mencèr bra. menciar moe. menciar fod. mancé col. mancé amp. mancià LD mancé MdR manćé
v.intr. Ⓜ mancia
1 non esserci; far difetto, essere insufficiente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mancare Ⓓ fehlen ◇ a) B. Oh scé, scé, la sanité é mefo bëin la plü bela cossa de le mond ëla. A. Chëst diji pa inć’ iö: olach’ ëla manćia, mànćel tüt. B. O ŝé, ŝé, la sanité é meffo bëiǹ la plü bella cossa de le Mond ëlla. A. Quëst diŝi pa inçh’ jeu: olà ch’ëlla mançhia, mançhiel tüt. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) E canche l’à magnà dut, perché l’era vegnù na gran ciarestìa te chel paìsc, l’à sco- [ 561 ] menzà a mencèr l nezessèr ence a el E cànche l’ha magnà dut, perché l’era vegnù una grang ciarestia te chel pais, l’ha scomenzà a mencièr el necessari èncie a el SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) do, ch’ël s’ova magià via dut, iel unì na gran ciarestia te chël paesc, y i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën dò, ch’el s’oa magià via tutt, jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc, i i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); e) Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); f) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirolo Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Ma dal ispeziente / Non arà mia mancià? / Oh! no zertamente / Ma da feise pagà!… Ma dall’ ispeziente / Non avará mia manciá? / Oh! nó certamente / Ma da feise pagá!… Anonim, Monumento1873:4 (amp.); h) y afinch’ al ne mances da bëre, nosta fontana sarëna ne dlacia mai e affinch’ el nè mancie da beire, nosta fontana serena nè dlaccea mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); i) Scuta ma y ne baié plü de chësc; i â pö ’ci chiló mies ligrëzes: y ti palac mancel forsc crusc? Scuta ma e nè baiè plou d’chesc’; i ā pou ci chilò mies ligrezzes: e t’ i palac’ manciel forsi crusc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 in frasi negative, evitare, omettere, tralasciare (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ mancare Ⓓ versäumen ◇ a) te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. che n’avrà manćé de se lì fora i plü bugn te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. che n’avrà mançhié de se lì fòra i plü bugn DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR)
vegnì mancé (fas.) Ⓘ venire a mancare Ⓓ verloren gehen ◇ a) i se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries, coscita i se les rencure, che les no ge vegne mencèdes i les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries, košita i se le rencure, ke les no ğe vegne menčedes. BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

mancé (gad., fod., col., LD) ↦ mancé.

mancë (grd.) ↦ mancé.

manćé (mar., Badia, MdR) ↦ mancé.

mancia1 Ⓔ it. mancia ‹ fr. manche 6 1873 manzia (Anonim, Monumento1873:2)
amp. manzia
s.f. Ⓜ mances
sovrappiù sul compenso dovuto che si dà a chi presta un servizio (amp.) Ⓘ mancia Ⓓ Trinkgeld ◇ a) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia; / Che i disc: no voron / Esse senza crianza. I destina in Session / D’aggiunge ra manzia; / Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

mancia2 Ⓔ deriv. di mancé 6 1878 lascè mancia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. mancia Badia mancia grd. mancia
s.f. sg.
insufficenza; assenza, scarsità, penuria (gad. Ma 1950) Ⓘ mancanza, perdita Ⓓ Mangel, Verlust
lascé mancia (gad.) Ⓘ privare di Ⓓ vorenthalten ◇ a) col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno, mo de ne la molesté zënza en degöna manira, y de n’i lascé mancia de val’. coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno, mo d’nè la molestè zenza in d’guna maniera, e de n’i lascè mancia d’val. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

mancia (gad., Badia, grd.) ↦ mancia2.

mancià (amp.) ↦ mancé.

mancianza Ⓔ it. mancanza 6 1821 mankanza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. mancianza mar. manćianza Badia mancanza grd. mancianza, mancanza fas. mencianza caz. mancanza bra. mancanza fod. mancánza col. mancanza amp. mancanza LD mancianza
s.f. Ⓜ mancianzes
insufficenza; assenza, scarsità, penuria (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ mancanza Ⓓ Ermangelung, Mangel ◇ a) Y l fossa na mancanza, / Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a Vo, seniëur I l fossa na mankanza, / She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) En mancianza de n amich, che le portes a bato In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

mancianza (gad., grd., LD) ↦ mancianza.

manćianza (mar.) ↦ mancianza.

manco Ⓔ nordit. manco ‹ MANCUS (EWD 4, 310) 6 1631 manco (Proclama1631-1991:157)
gad. manco mar. manco Badia manco grd. manco, mancul fas. manco fod. mánco col. manco amp. manco LD manco MdR manco
avv.
in minore quantità, in minore misura o grado (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meno Ⓓ weniger ◇ a) dij le vedl: "Scé, scé, ël é bëin n pü’ rie, scé, mo almanco él bel!" - "Oh, scé, scé", dij l’ater, "ilò ëise rajun berba N., le manco él pa bel chëst." diŝ le vedl: "Ŝé, ŝé, ël é bëiǹ ‘ǹ pü’ rie, ŝé, mó almanco él bel!" - "Oh, ŝé, ŝé", diŝ l’atr, "illò ëise raĝiun bärba N., le manco él pa bel quëst." DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); b) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice, jìssen manco a se confessè e menass alincuntra na miù vita! Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće, ĝissǹ manco a se confessè e menass a l’incuntra ‘na miù vita! DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); c) Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. Pì ʼl lavora, e manco ʼl sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa, y ie ëss na crëusc de mancul pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa, y jö èss na crouŝ de mancul VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); f) Vieno a dì de zerte outre, / Nuia da manco pecatore / De chi verso nosoutre. Vieno a dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) da düc respeté nia manco por süa [ 562 ] bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); h) deach’ai é da peso co le lu, y á manco ciorvel co nosta cerva dea ch’ei è da peſo ch’ ‘l lù, e à manco cervell che nosta cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
tant manco (gad.) Ⓘ tanto meno Ⓓ desto weniger ◇ a) Tan manco arjunjes to odio chi che m’á batü ia le ce Tang manco arjunje to odio chicche m’ha battù ia ‘l cie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

manco (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., amp., LD, MdR) ↦ manco.

mánco (fod.) ↦ manco.

mancogna Ⓔ it. malinconia ‹ MELANCHOLIA ‹ μελαγχολία (EWD 4, 299) 6 1878 mancogna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. mancogna mar. mancogna Badia mancogna fas. manconia
s.f. Ⓜ manconies
dolce e delicata tristezza, vaga e intima mestizia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ malinconia, fastidio, avvilimento Ⓓ Melancholie, Verdruss, Verzagtheit ◇ a) Demez ch’ê chësc, se dê le conte vigni de plü ala mancogna D’mezz ch’ē chesc’, sè dē ‘l conte vigne dè plou alla mancogna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

mancogna (gad., mar., Badia) ↦ mancogna.

manconia (fas.) ↦ mancogna.

mancul (grd.) ↦ manco.

mandà (col., amp.) ↦ mané.

mandat Ⓔ it. mandato 6 1873 mandato (Anonim, Monumento1873:1)
gad. mandat grd. mandat fas. mandat fod. mandat amp. mandato LD mandat
s.m. Ⓜ mandac
ordine di eseguire qualcosa, incarico formale (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ mandato Ⓓ Mandat, Auftrag ◇ a) Sun chel che r’à abù fato / Ades in sti tre ane, / Dapò che r’à el mandato / El par de fei malane… Sun chel che r’ á abù fatto / Adés in sti tre anne, / Dappó che r’ á el mandato / El par de fei malanne… Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

mandat (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ mandat.

mandato (amp.) ↦ mandat.

mandé (grd.) ↦ mané.

mane Ⓔ MANICUS (EWD 4, 312) 6 1763 el mane ‘manubrium, ansa’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. mane mar. mano Badia mane grd. mane fas. mènech bra. manech moe. manech fod. mane col. manech amp. manego LD mane
s.m. Ⓜ mani
parte sottile che nelle piante erbacee sostiene foglie, fiori e frutti (gad. Ma 1950; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ gambo, picciolo Ⓓ Stängel, Stiel ◇ a) Ciara coche la coa é fata, mo dá amënt che les spines ne te punjes. Ara é fata de mani sëc d’erba, daite sotrac cun na pelicia morjela, scöra. Ciara cocche la cō e fatta, mo dà a ment ch’les spines net’ punje. Ella è fatta d’mànesc’ secc’ d’erba, daite sottrattg’ cuna piliccea morjella, scūra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

mane (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ mane.

mané Ⓔ MANDĀRE (Lardschneider 1933:200); forma gad. x MENĀRE 6 1631 (ne) mane (fuora) 3 cong. (Proclama1631-1991:156)
gad. mené mar. mené Badia mené grd. mandé fas. manèr caz. manèr bra. manar moe. manar fod. mané col. mandà amp. mandà LD mané MdR mené
v.tr. Ⓜ mana
1 mandare qualcosa a una persona o in un luogo; inoltrare (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ inviare, spedire, mandare Ⓓ schicken, absenden ◇ a) Vo nes ëis mandà y dunà / san Benedët y si corp sant. Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné, dè de chël che Domenedie l’à menada insciö Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné, dè de quël che Domenedie l’ha menada insceu DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) I oresse gën savëi ći che t’as fat con i grosc che iö t’à menè da püch, dè che te scries che iö t’ en mëne indô. J’oresse giaǹ savëi çhi che t’ has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc, dè che te scri[e]s ch’jeu t’ eǹ mëne indò. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); d) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); e) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); f) Mo ence a Roveré / Perché daperdut i ge le struta sù / E se ge le mana jù / Segur n’é. Mo ence a Roveré / Perché daperdut i je le struta su / E se ge le mana sgiu [= ju] / Segur ne. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); g) le bëgn amede sciöche mana / che menâ dal cil Idî! l bëgn amede sciöche manna / che menâ dal cil Idî! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); h) Ma sce no t’ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. Ma ŝë no t’àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); i) ai sá che t’es inozënta, y zënza intardié menarái n curier a ciaval cun la felize noela, che t’ es ciafada ei sá ch’tes innozente, e zenza intardivè m’narai ‘ng currier a ciaval colla felize novella, ch’t’es ceaffada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); j) chël ch’Idie manda ie bën minà ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 mandare qualcuno da una persona o in un luogo con un incarico (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., amp., MdR) Ⓘ inviare Ⓓ schicken ◇ a) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Iö menerà mi servidù da vos, per avisé vosta signura so, ch’ëla ne ves aspete. Jeu menerà mi servidù da vos, per avvisé vosta Signura só, ch’ëlla ne ves aspétte. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); d) Chësc l à mandà ora n si campania per vardé i purciei. Ches l’ha mandà ora ‘n si campagna p’r vardè i purciei. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); e) el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porziei el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) e chëst signour l l à mané nte na sua campagna a cialé davò i porciei. e cast signour el l’ha manè ‘n te na sua campagna a cialè davò i porciei. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) a la fajea semper lurar. Na [ 563 ] uta la l’à manada a filar col fus. La la fasöa sömper lurar. Nôutô la la manada a filar col fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); h) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); i) ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia cul pat, ch’ëi giaterà na munëida è s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna col pàtt, ch’ëi giaterà na munëida VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); j) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); k) Anpezane co ‘l é alora / De sta besties, ce faron / Saeo ce fei?… / Par el mondo i mandaron. Ampezzane colè allora / De sta besties, ce faròn / Saveo ce fei?… / Par el mondo i mandarŏn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); l) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); m) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
che Idio la mane bona (fod.) Ⓘ che Dio la mandi buona Ⓓ Gott sei uns gnädig ◇ a) Idio ne la mande bona a noi e a lori. Iddio ne la mande bona a noi e a lori. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.) ◆ mané a tò (fas. DILF 2013) Ⓘ mandare a prendere Ⓓ holen schicken ◇ a) Chisc scomenza a meter pegn e a manèr a tor la femenes. Kis scomenza a meter pen e a manér a tor la femenes. BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.) ◆ mané fora (fas.) Ⓘ mandare Ⓓ schicken ◇ a) no t’ès brea de te cruzièr per la feides, che gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei no t’es brea de te cruzier per la feides, ke ğe mane fora mia mašera e kela les pera dutes ʒ̉a Čanačei BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.) ◆ mané ze-

ruch (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ rispedire Ⓓ zurückschicken ◇ a) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

mané (fod., LD) ↦ mané.

manea (grd.) ↦ manera.

manèa (moe.) ↦ manera.

manech (bra., moe., col.) ↦ mane.

manego (amp.) ↦ mane.

manejar (bra., moe.) ↦ manejé.

manejé Ⓔ ven.-trent. manezar ‹ it. maneggiare (Gsell 1990a:122) 6 1852 manasè (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2)
gad. manajé mar. manajé Badia manajé grd. manejé fas. manejèr bra. manejar moe. manejar fod. manejé col. manijà amp. maniśà LD manejé
v.tr. Ⓜ manejeia
1 saper usare qualcosa con particolare capacità o abilità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ maneggiare Ⓓ handhaben ◇ b) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
2 amministrare per conto proprio o di terzi (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gestire, amministrare Ⓓ verwalten ◇ a) Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia).

manejé (grd., fod., LD) ↦ manejé.

manejèr (fas.) ↦ manejé.

manèr (fas., caz.) ↦ mané.

manera Ⓔ MANUĀRIA (EWD 4, 308) 6 1763 manara ‘securis’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. manara mar. manara Badia manara grd. manea fas. manaa caz. manaa bra. manaa moe. manèa fod. manera col. manara amp. manera LD manera
s.f. Ⓜ maneres
utensile destinato all’abbattimento degli alberi e alla lavorazione del legname (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ascia, scure Ⓓ Beil, Axt ◇ a) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

manera (fod., amp., LD) ↦ manera.

mangare (amp.) ↦ magari.

mangé Ⓔ it. mangiare ‹ frz. manger ‹ MANDŪCĀRE (EWD 4, 316) 6 1763 manschè ‘edo’; ne po manschè ‘non possum edere’ (Bartolomei1763-1976:86, 89)
gad. mangé mar. mangé Badia mangé fod. mangé LD mangé MdR mangé
v.tr. Ⓜ mangia
1 ingerire, immettere nell’organismo alimenti solidi e semisolidi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mangiare Ⓓ essen ◇ a) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. E tolléde cà chel videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) y mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü me le mangé cun mi amisc e mai ne m’hàste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) e mei no m’ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc e méi no m’éi dé ‘ng azól da mel mangié de bona voja con miei amis HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Via, mo mangede inćiamò n püch de chëst rost e un pü’ de salata. Via, mò mangiede inçhiamò ‘ǹ püc de quest rost e uǹ pü’ de salata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); e) Iö sun bëin ligher, sc’ ëles ves plej. / Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. Jeu suǹ bëiǹ ligr, ŝ’ ëlles ves pläŝ. / Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
2 assunzione di cibo da parte di animali (gad. V/P 1998, fod.) Ⓘ mangiare Ⓓ fressen ◇ a) Al orea emplí so onter de ro, che mangiâ i porcí E oróa impli so venter de ró, che mangiava i portschi HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); b) L ava tánta la gran fam, che l [ 564 ] volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Mangi duncue or y arjënt chisc animai? Mangi dunque or e arjent chisc’ animai? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
s.m. Ⓜ mangés
ciò che si mangia, cibo, vivanda (gad. V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cibo, mangiare Ⓓ Essen, Speise ◇ a) Chëst é n mangé, che me plej le plü ël. Quëst é ‘ǹ mangé, che me pläŝ le plü ël. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
da podei mangé (gad.) Ⓘ commestibile Ⓓ genießbar ◇ a) paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé paromores, pomaciang, e duttg’ i fruttg’ da pudei mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia) ◆

se mangé (fod., MdR) Ⓘ mangiarsi Ⓓ essen ◇ a) E menéme l vedel ngrassé, e mazélo; mangionselo, e ston de bona voia a mangé e beibe E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo; mangionselo, e stong de bona voja a mangié e beive HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) La bona uma và a i fà chisc gnoch de cazü ch’ël se mangia con le plü gran apetit. La bonna uma va a i fà quiŝ gnòc de cazzü ch’ël se mangia coǹ le plü graǹ appetit. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR) ◆ se mangé dut (fod.) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) e n puoch temp l s’à mangé dut l fatossuo, e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc e in puoc temp ‘l s’ ha mangiè dut el fatto suo, e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.) ◆ se mangé via (fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) Infin a tant ch’ël â de sü grosc, se mangiavel via chi a l’osteria, e spo che chisc fova finis, metòvel man d’i n tó inće a la fomena. Infiǹ a tant ch’ël â de sü groŝ, se mangiavel via chi a l’osteria, e spò che quiŝ fova finis, mettovel maǹ d’i ‘ǹ tó inçhie a la fomena. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) e pernánche l é rué chëst vost fi, che l s’à mangé via dut l fatossò co le putane [corr.: donne de mondo], i’ mazei n vedel gras, e i’ fajei na tel festa e pernan’ che l’è ruè cast vost fì, che ‘l s’ ha mangiè via dut el fatto sò colle putane [corr.: donne de mondo], gli mazzeì en vedel grass, e i fasei ‘na tel festa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.)
magné.

mangé (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ mangé.

mangiaria Ⓔ it. mangeria 6 1878 mangiaries pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. mangiaria Badia mangiaria fod. mangiaria
s.f. Ⓜ mangiaries
abbondante mangiata e bevuta collettiva, bisboccia (gad.) Ⓘ abbuffata Ⓓ Völlerei ◇ a) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo soung ciastell cuna ria coscienza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

mangiaria (gad., Badia, fod.) ↦ mangiaria.

mangora Ⓔ deriv. di (a)mangoré (Gsell 1990:122) 6 1832 mangora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. mangora mar. mangora Badia mangura
s.f. sg.
condizione di estrema povertà (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ miseria Ⓓ Mangel, Not ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch, y al scomenciâ d’avëi mangora. E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc, e al scomentscháa d’avai mangora. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia).

mangora (gad., mar.) ↦ mangora.

mangura (Badia) ↦ mangora.

mania1 Ⓔ MANICA (EWD 4, 317) 6 1833 manies pl. (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. mania mar. magna Badia mania grd. mania fas. mènia bra. mania moe. mania fod. mania amp. magna LD mania MdR mania
s.f. Ⓜ manies
parte di un indumento che ricopre il braccio (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ manica Ⓓ Ärmel ◇ a) Üna viesta bëin fata mëss jì do la vita ëla. / N’él pa les manies massa lerges? / Perdonede, ëles n’é nia massa lerges. Üna viesta bëiǹ fatta mëss ĝì dò la vita ëlla. / N’él pa les manies massa lärgies? / Perdonéde, ëlles n’é nia massa lärgies. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon / Che vien infin pascion De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
fé les manies (fas.) Ⓘ avere una relazione amorosa Ⓓ Liebschaften treiben ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) ◆ n auter

per de manies (amp.) Ⓘ un altro paio di maniche Ⓓ zwei Paar Stiefel ◇ a) con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

mania (gad., Badia, grd., bra., moe., fod., LD, MdR) ↦

mania1.

mania2 Ⓔ it. mania ‹ μανία (EWD 4, 319) 6 1873 manía (Anonim, Monumento1873:2)
gad. mania Badia mania grd. mania fas. manìa fod. mania amp. mania LD mania
s.f. Ⓜ manies
idea ossessiva (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mania, fissazione Ⓓ Manie ◇ a) Par ra spesa superflues / I aea proprio mania Par a spesa superflues / I avea proprio manía Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Che te vores in poesia / Esse un outro Śoenal / ‘L é un acesso de mania / Che pó zerto fenì mal. Che te vόres in poesia / Esse unˈoutro Soenal / Le un accesso de mania / Che p’ ò, zerto fenì măl. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

mania (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ mania2.

manìa (fas.) ↦ mania2.

maniera Ⓔ it. maniera ‹ frz. manière (da MANUS) (EWD 4, 286) 6 1833 maniera (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. manira mar. manira Badia mainira grd. maniera fas. maniera bra. maniera fod. maniera col. maniera amp. maniera LD maniera MdR maniera
s.f. Ⓜ manieres [ 565 ]
1 caratteristica particolare dell’essere, dell’operare, del sentire (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ modo Ⓓ Weise, Art ◇ a) No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité. In ći maniera mo? No tant che minëis; col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. Iǹ çhi maniera mó? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
2 specialmente al plurale: garbo, buona creanza (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ maniera, creanza, cortesia Ⓓ Manieren, Anstand ◇ a) L’à vert l’usc e l disc con duta maniera: Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset L’ha vert l uš e l diš kon duta maniera: Onorada rapresentanza vegne a me tor kel stroz̄ét BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
bela maniera (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ buone maniere, gentilezza Ⓓ Höflichkeit, gute Manieren ◇ a) Ues amisc? te i giateres cun fé amabl ciera, / Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. Uès amizi? t’ ëi giaterès con fè amabil ciöra, / Plù saurì con bòna paròles y bölla maniöra. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ beles manieres (fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ buone maniere, gentilezza Ⓓ Höflichkeit, gute Manieren ◇ a) Son stat azetà per dut con bele maniere, e son obbligatissimo. Son stat azzettà per dut con belle maniere, e son obbligatissimo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ de maniera che (gad.) Ⓘ sicché, così che Ⓓ sodass ◇ a) al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinides fates ad ël instës, de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss, de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); b) l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël de maniera che uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl dę månięra che ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

maniera (grd., fas., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

maniera.

manifestà (col., amp.) ↦ manifesté.

manifesté Ⓔ it. manifestare 6 1631 manifestè (alla Signoria) (Proclama1631-1991:157)
gad. manifesté Badia manifesté grd. manifesté fas. manifestèr fod. manifesté col. manifestà amp. manifestà LD manifesté
v.tr. Ⓜ manifesteia
far conoscere, rendere noto in modo chiaro; palesare, esternare (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esprimere, manifestare Ⓓ ausdrücken, äußern ◇ a) porcí ch’i messâ aspeté la mort da osta man, sc’ ara se manifestâ la verité purcicch’ i m’ssā aspettè la mort da osta mang, s’ ella s’ manifestā la veritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

manifesté (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ manifesté.

manifestèr (fas.) ↦ manifesté.

manijà (col.) ↦ manejé.

manira (gad., mar.) ↦ maniera.

maniśà (amp.) ↦ manejé.

mano (mar.) ↦ mane.

manso (amp.) ↦ manz.

mantegní (mar.) ↦ mantegnì.

mantegnì Ⓔ MANŪ TENĒRE (EWD 4, 324) 6 1631 mantegnù p.p. m.sg. (Proclama1631-1991:156)
gad. mantignì mar. mantegní Badia mantignì grd. mantenì fas. mantegnir bra. mantegnir fod. mantegnì amp. mantienì LD mantegnì MdR mantegnì
v.tr. Ⓜ mantegn, mantegnon, mantegnù
1 far rimanere qualcosa o qualcuno in una determinata condizione; far durare (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mantenere Ⓓ bewahren, konservieren ◇ a) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnarong / Tzentza tgiapar del Crist sui nas BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Ël te darà talënt y sanità n abundanza, / Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Ël të darà talënt y sanità in abbundanza, / Y mò plù, ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) mo al é ’ci sann por le corp, y mantëgn le spirit alegher mo el è ci sān pur ‘l corp, e mantegn’ l’spirito allegro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); e) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
2 provvedere dei mezzi necessari per vivere (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ mantenere Ⓓ erhalten ◇ a) döt salta y scricia y fej na gran vera / a laldé le bun Dî ch’i mantëgn por döt l’ann düt salta y scrićia y fej na gran vera / a laldè l’bun Dî ch’i mantëgn per düt l’ann PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); b) Os podëis bëgn ince mantigní me y mia creatöra, podëis ’ci fá dles peres pan. Os pudeis bengn’ incie mantignì mè e mia creatura, pudeis ci fa d’les peres pang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); c) injenedlada por rengrazié a Idî, ch’Ël l’á mantignida tan dî iló injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch’El l’à mantignuda tang dī illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
3 tenere fede a qualcosa (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879, MdR) Ⓘ mantenere Ⓓ halten ◇ a) Sc’ an và dunca a se confessè, mëssen impermëte de ne le fà plü, e ći ch’an impermët, déssen inće mantegnì Ŝ’ aǹ va dunca a se confessè, mëssǹ impermëtte de ne le fa plü, e çhi ch’aǹ impermëtt, dessǹ inçhié [ 566 ] mantegnì DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR)
se mantegnì (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005) Ⓘ mantenersi Ⓓ sich erhalten ◇ a) Ah! mi fi mantëgnete ma da bëgn. Ah! mi fì mantegnete ma da bengn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) Tignisse pro Idî en oraziun fervorosa, mantignisse de cosciënza nëta Tignisse pro Iddì in oraziung fervorosa, mantigniſse d’coscienza netta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

mantegnì (fod., LD, MdR) ↦ mantegnì.

mantegnir (fas., bra.) ↦ mantegnì.

mantel Ⓔ MANTELLUM (EWD 4, 322) 6 1866 mantel (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
gad. mantel mar. mantel Badia mantel grd. mantel fas. mantel caz. mantel fod. mántel amp. mantl LD mantel
s.m. Ⓜ mantiei
1 indumento pesante con maniche lunghe e bavero, da portare sopra ad altri vestiti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mantello, cappotto Ⓓ Mantel ◇ a) Emben l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc. "Che berdon él po chiò ’Nben l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. "Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); b) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta, á curí la sposa de so proprio mantel da d’invern El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta, à corì la sposa d’so proprio mantell da d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 fig. elemento uniformemente colorato che ricopra occasionalmente o permanentemente il terreno (gad.) Ⓘ manto fig., mantello fig.Ⓓ Mantel fig. ◇ a) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os, jënt de pücia fede? Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os, jent d’pucia fede? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
mantel da pelegrin (gad.) Ⓘ pellegrina Ⓓ Pelerine ◇ a) Tra chëra jënt, ch’gnô incuntra ala compagnia d’Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges, cun scüsces tacades söl ciapel, y söl mantel da pelegrin Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, cung scusces taccades soul ciappell, e soull mantell da pellegring DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

mantel (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., LD) ↦ man-

tel.

mántel (fod.) ↦ mantel.

mantelina Ⓔ it. mantellina (EWD 4, 322) 6 1873 mantelines (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. mantelina mar. mantelina Badia mantelina fas. mantelina fod. mantelina amp. mantelina
s.f. Ⓜ mantelines
sopravveste a mezza ruota e senza maniche, per riparare dalle intemperie (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986) Ⓘ pellegrina, mantella Ⓓ Pelerine, kleiner Mantel ◇ a) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el… Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el… Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

mantelina (gad., mar., Badia, fas., fod., amp.) ↦ man-

telina.

mantenì (grd.) ↦ mantegnì.

mantienì (amp.) ↦ mantegnì.

mantignì (gad., Badia) ↦ mantegnì.

mantl (amp.) ↦ mantel.

manz Ⓔ *MANDIUS (EWD 4, 325) 6 1763 manz ‘taurus’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. manz mar. manz Badia manz grd. manz fas. manz bra. manz fod. mánz col. manz amp. manso LD manz
s.m. Ⓜ manc
1 maschio adulto dei bovini, non castrato, adatto alla riproduzione e al combattimento (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ toro Ⓓ Bulle, Stier ◇ a) L’à tout chest bez e l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. E l’à ciapà na forza desche un manz. La tout chost bötz ö la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô. Ö la tschappà nô forzô döschö un manz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.) ☟ toro
2 bovino di sesso maschile, castrato e di età compresa tra uno e quattro anni (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ manzo Ⓓ Rind ◇ a) Ló era un muge de manc che jìa a past e d’apede l’era ence na ciajaa. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ö dappedö lerô entschö no tschaschaô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
3 uomo di grossa corporatura, pesante nei movimenti, o d’aspetto rozzo (amp.) Ⓘ manzo Ⓓ Grobian ◇ a) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Par Gotardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei… Par Gottardo Menegutto / Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei… Anonim, Prima Rapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

manz (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., LD) ↦

manz.

mánz (fod.) ↦ manz.

manzia (amp.) ↦ mancia1.

maor (fas., bra., col.) ↦ maiour.

maorigo (mar.) ↦ marigo.

mar (bra., moe., col., amp.) ↦ mer.

marà (amp.) ↦ amalé.

maradët (gad., mar.) ↦ maladet.

maraldì (gad.) ↦ melaudì.

maratia (gad., Badia, amp., MdR) ↦ malatia.

maratía (mar.) ↦ malatia.

maravear (bra.) ↦ marevueié.

marc (bra., moe.) ↦ merc.

marcà (amp.) ↦ marcé2.

marcadënt (Badia, grd.) ↦ marciadent.

marcant (gad.) ↦ mercant.

marcante (Badia, moe., amp.) ↦ mercant.

marcé1 Ⓔ it. marciare ‹  frz. marcher ‹  fränk. *markôn (EWD 4, 329) 6 1833 marćiëje 3 cong. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. marcé grd. marcë fas. marcèr bra. marciar moe. marciar fod. marcé amp. marcià LD marcé MdR marcé
v.intr. Ⓜ marcia
avanzare a passo di marcia (grd. L 1933; Ma 1953; F [ 567 ] 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, MdR) Ⓘ marciare Ⓓ marschieren ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR)
marcé via (fas. DA 1973; Mz 1976, amp.) Ⓘ marciare Ⓓ marschieren ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

marcé (gad., fod., LD, MdR) ↦ marcé1.

marcé2 Ⓔ MERCĀTUS (EWD 4, 328) 6 1763 marciè ‘emporium, nundinae’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. marcé mar. marćé Badia marćé grd. marcià fas. marcià fod. marcé col. mercà amp. marcà LD marcé MdR marćé
s.m. Ⓜ marcés
luogo in cui avvengono le contrattazioni di beni o servizi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mercato Ⓓ Markt ◇ a) B. Sëise stè a marćé, n’él vëi, berba Tone? / A. Scé, scé; iö sun stè a marćé da Sant Scimun. B. Sëise stè a marçhié, n’él vëi, bärba Tonne? / A. Ŝé, Ŝé; jeu suǹ stè a marçhié da Sant Ŝimuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) J. Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. S̄. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

marcé (gad., fod., LD) ↦ marcé2.

marcë (grd.) ↦ marcé1.

marćé (mar., Badia, MdR) ↦ marcé2.

marcèr (fas.) ↦ marcé1.

marcià (amp.) ↦ marcé1.

marcià (grd., fas.) ↦ marcé2.

marciadant (fas., fod., amp.) ↦ marciadent.

marciadé marcé ‘luogo in cui avvengono le contrattazioni di beni o servizi’ x it. mercatare (GsellMM) 6 1864 mertgiàdè (VianUA, JanTone1864:198)
gad. marciadé grd. marciadé fas. marciadèr LD marciadé
v.intr. Ⓜ marciadeia
esercitare il commercio (gad. A 1879; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ mercanteggiare, commerciare Ⓓ Handel treiben, handeln ◇ a) J. Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira; jì vala bona, sce la se ëuta. T. Marciadonse?: J. Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. S̄. S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira; s̄i vàla bòna, ŝe la së outa. T. Mertgiàdoŋse? S̄. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

marciadé (gad., grd., LD) ↦ marciadé.

marciadent marcé ‘luogo in cui avvengono le contrattazioni di beni o servizi’ x nordit. mercadante (GsellMM) 6 1833 mercadant (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. marciadënt Badia marcadënt grd. marciadënt, marcadënt fas. marciadant fod. marciadant amp. marciadant LD marciadent MdR mercadant
s.m.f. Ⓜ marciadenc, marciadenta, marciadentes
chi professionalmente esercita il commercio (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ commerciante, mercante Ⓓ Händler ◇ a) Che dess pa ester so spojo? / Ël é n mercadant da chilò. / Él rich? / Ël é bëin de bot rich e de na bona ćiasa. Ché dess pa estr sò spoŝo? / Ël é ‘ǹ märcadant da quilò. / Él ric? / Ël é bëiǹ de bòt ric e de ‘na bonna çhiasa. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ☟ mercant.

marciadent (LD) ↦ marciadent.

marciadënt (gad., grd.) ↦ marciadent.

marciadèr (fas.) ↦ marciadé.

marciar (bra., moe.) ↦ marcé1.

mare (bra., moe., col., amp.) ↦ mere.

Marebe (fod., amp.) ↦ Marou.

marena Ⓔ MERENDA (EWD 4, 331) 6 1812 marena (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. marëna mar. marëna Badia marëna grd. marënda fas. marena caz. marena bra. marena fod. marëna col. marenda amp. marenda LD marena MdR marëna
s.f. Ⓜ marenes
il pasto di mezzogiorno (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pranzo Ⓓ Mittagessen ◇ a) Valgó troaré ben valch da marena. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Daspò che l é sté paricé la marëna, i à metù mán a mangé, e i se l à dé bona. Daspò che l’è ste pareciè la maranna, i à metù man a mangiè, e i se l’ha dè bona. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) do ch’i ova njinià la marënda, s’ai metù a maië, y a sté de bona ueia dò ch’i òa ‘ngignà la marenda, s’ hai mettù a majè, i a stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) se dovea fèr anché na marena e stèr algegres se dovea fer inché una marèna e ster agliègres SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f) N Fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); g) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza; / Tolunde tla man le gote o la boza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza; / Tollunde t’ la mang l’gott o la bozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

marena (fas., caz., bra., LD) ↦ marena.

marëna (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ marena.

marenda (col., amp.) ↦ marena.

marënda (grd.) ↦ marena.

Mareo (mar., grd., fas., LD) ↦ Marou.

marevea (fas., caz., moe., col.) ↦ marevueia.

marevèer (fas., caz.) ↦ marevueié.

marevoia (fod.) ↦ marevueia.

marevueia Ⓔ MĪRĀBILIA (n. pl.von MĪRĀBILIS) (EWD 4, 470) 6 1807 maruöja (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. morvëia mar. morvëia Badia mervöia, morvöia grd. marueia fas. marevea fod. marevoia col. marevea amp. mereea LD marevueia MdR mervöia [ 568 ]
s.f. Ⓜ marevueies
1 sentimento improvviso di viva sorpresa per cosa nuova o inattesa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ stupore, sorpresa, meraviglia Ⓓ Staunen, Erstaunen, Verwunderung ◇ a) dapodò grignan e pien de marevea l’à dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? dapó dó grignan e pien de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) S’ la rajoni sëgn tra d’ëi, / Cun morvëia y gran plajëi. Sʼ la rajoni sengnʼ tra d’ei, / Cung morvouia e grang plajei. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); c) La maiú morvëia i êl a odëi jënt a ciaval La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 cosa o persona che provoca stupore per la sua eccezionalità, imprevedibilità, bellezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ meraviglia Ⓓ Wunder ◇ a) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia)
a marevueia (grd., amp.) Ⓘ in abbondanza Ⓓ im Überfluss ◇ a) L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, / Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia ‘L savëi vëlch jè bòna còssa, donca ’mpèra con uöja, /Y tu giaterés ròba, stima y unour a maruöja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ de marevueia 1 (gad. V/P 1998) Ⓘ meravigliosamente Ⓓ wundervoll ◇ a) Le pice möt chersciô sö bel demorvëia, y metô bele man a s’un jí ‘L picce mutt c’rſceō sou bell d’morvouia, e m’tò bell mang a s’ ungjì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) Ne n’á Idî ordiné ia döt bëgn demorvëia. Nen à Iddì ordinè ia dutt bengn’ d’morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) 2 (gad. V/P 1998, amp.) Ⓘ particolare Ⓓ sonderbar, merkwürdig ◇ a) Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg capo d’morvouia DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) No ‘l é nuia de mereea / Che un somaro come te / El no ebe calche idea / Vera lingua, cioè chel che ‘l é!… No le nuia de mereea / Che un somaro come tè / El no ebbe, calche idĕa / Vera lingua, cioè chel che le!… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.) ◆ fé marevueia (grd.) Ⓘ meravigliare Ⓓ verwundern ◇ a) Surëdl y vënt y plueia / dà Die da fé marueia. surá̤dl i va̤nt i plúeia̤ / da díe da̤ fę ma̤rúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ◆ se fé marevueia (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meravigliarsi, stupirsi Ⓓ erstaunen, sich wundern ◇ a) Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia Præst kœ la segniœura l’a udù, s’a la fatt maruöja PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) De chëst s’en fajô Idie mervöia e chërda: Adamo!, Adamo! De quëst s’ eǹ faŝô Iddie merveuja e chërda. Adamo!, Adamo! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia, che Gejù se lascia tuché da na publica piciadëura. ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva prò, y sën fas̄òva maruoja, che Ges̄ù së làŝa tucchè da na publica pitgiàdoura. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); e) Gran marueia no te fé dla fertuna dla canaia Graŋ maruöja no të fè dla fortuna dla canaja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) De na cosa me faje marevea De una cosa me faje marevea AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de garlures. No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de garlures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

marevueia (LD) ↦ marevueia.

marevueié Ⓔ deriv. di marevueia x it. meravigliarsi 6 1866 maraveà p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:4)
fas. marevèer caz. marevèer bra. maravear
v.tr. Ⓜ marevueia
causare stupore (fas. R 1914/99) Ⓘ stupire, meravigliare Ⓓ wundern, erstaunen
p.p. come agg. Ⓜ marevués, marevueda, marevuedes
preso da meraviglia, pieno di meraviglia; sorpreso, stupito, sbalordito (fas.) Ⓘ meravigliato Ⓓ verwundert ◇ a) Te chela el l’é restà più che maraveà a veder coscita na bela femena Te kela el l e restà più ke maraveà a vedér cošita na bela femena BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.).

margarita Ⓔ it. margarita ‹  frz. marguerite ‹  MARGARĪTA ‹  μαργαρίτης (EWD 4, 333) 6 1878 margarites pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. margarita mar. margarita Badia margarita grd. margherita fas. margarita moe. margarita fod. margarita LD margarita
s.f. Ⓜ margarites
erba perenne della famiglia delle composite (bellis perennis) (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ pratolina, margheritina Ⓓ Gänseblümchen ◇ a) vé chiló margarites y ciüfs ghei ve chilò margarites e ceuff ghei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

margarita (gad., mar., Badia, fas., moe., fod., LD) ↦

margarita.

Margarita (moe.) ↦ Marghëta.

margherita (grd.) ↦ margarita.

Marghëta 6 1445 Margrita (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. Ghëta grd. Margrëta moe. Margarita
antrop.
(gad., grd., moe. DA 1973) Ⓘ Margherita Ⓓ Margareta ◇ a) Margrëta bela Margrita well WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.).

Margiana (fas.) ↦ Mariana.

Margrëta (grd.) ↦ Marghëta.

Maria 6 1805 Maria (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189)
gad. Maria mar. Maria Badia Maria grd. Maria fas. Maria bra. Maria fod. Maria amp. Maria LD Maria
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Maria Ⓓ Maria ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. / M’anconte chësc si Fi, cun gran pietà n di. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. / Minconte chest si Fi, cun gran pietà un di. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da morì Te voi ben Maria t’ el zuro, / un ben proprio da marì DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) N vero devot de S. Maria ne jará pordü Ng vero d’vot de S. Maria nè jarà purdù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia) [ 569 ]
Santa Maria Maiour (fod. T 1934; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ L’Assunta Ⓓ Maria Himmelfahrt ◇ a) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là là Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.).

Maria (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Maria.

Mariana 6 1819 Mariańa (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. Mariana Badia Mariana grd. Mariana fas. Margiana fod. Mariana
antrop.
(gad., grd. F 2002, fas. DA 1973 Mz 1976;, fod. Ms 2005) Ⓘ Marianna Ⓓ Marianne ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

Mariana (gad., Badia, grd., fod.) ↦ Mariana.

maridà (col., amp.) ↦ maridé.

maridar (bra., moe.) ↦ maridé.

maridé Ⓔ MARĪTĀRE (EWD 4, 333) 6 1763 maridè ‘nubo’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. maridé mar. maridé Badia maridé grd. maridé fas. maridèr caz. maridèr bra. maridar moe. maridar fod. maridé col. maridà amp. maridà LD maridé MdR maridé
v.tr. Ⓜ marida
prendere in moglie, prendere per marito (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sposare Ⓓ heiraten ◇ a) Ie son vedla y smarida, / nianca n vedl me marida. Je song vödla y smarida, / n’iancung Vödl me marida. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); d) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); e) "Oh mia bona Cristina", respogn Tita "sce te n orôs un che bër ega, esste messü maridé n alcun." "Oh mia bona Cr’stina", respougn Tita "se t’ n’uros ung che bei ega, este m’ssè maridè ǹg alcung." DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); f) Se v’in aé amal / Ve preo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Se vi n’aè a mal / Ve préo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☟ sposé
s.m. sg.
istituto giuridico mediante cui si dà forma legale all’unione fisica e spirituale dell’uomo e della donna (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ matrimonio Ⓓ Ehe ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (grd.)
da maridé (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nubile, celibe Ⓓ ledig ◇ a) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades, và na ota con n ater a moroses. ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades, va ‘na óta coǹ ‘ǹ atr a moroses. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) ◆ maridés le due persone uni- te in matrimonio (gad. V/P 1998, grd. F 2002, amp.) Ⓘ coniugi Ⓓ Eheleute, Ehepaar ◇ a) Donca ancuoi sé deentade, / Malapena dito… sci / Da noìze maridade Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito…… si / Da novizze maridade DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Les amoniziuns plü a cör ciafâ porater i maridá y i geniturs Les ammoniziungs plou a cour ceaffā pur at’r i maridà e i genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆ se maridé (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sposarsi Ⓓ sich verheiraten, heiraten ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize Chi [che] se marida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); c) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

maridé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ ma-

ridé.

maridèr (fas., caz.) ↦ maridé.

Marieta 6 1860 Marieta (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
fod. Marieta amp. Marieta
antrop.
(fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Maria Ⓓ Maria ◇ a) Oh! Marieta ce una bela / ce una cara che to sos… Oh! Marieta cie una bela / cie una cara che to sos… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

Marieta (fod., amp.) ↦ Marieta.

Mariëusa (grd.) ↦ Mariruesa.

marigo Ⓔ ven. marigo (da MĀTRICULA) (EWD 4, 360) 6 1844 marigo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. maurigo mar. maorigo col. marigo amp. marigo
s.m. Ⓜ marighi
persona preposta alla direzione di una "regola" (col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ capo della regola Ⓓ Regola-Vorstand ◇ a) éi pugnon, ch’anch’ el marigo / con chel là ‘l ra pardarae ei pugnón, c’ anch’ el marigo / con chel la ‘l ra pardarave DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

marigo (col., amp.) ↦ marigo.

Mariruesa 6 1813 Mariëusa (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. Mariëusa
antrop.
(grd.) Ⓘ Mariarosa Ⓓ Rosemarie ◇ a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa Di pu me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

marizia (gad., mar., Badia) ↦ malizia. [ 570 ]

marizius (gad., mar., Badia) ↦ malizious.

marmaa (fas.) ↦ marmaia.

marmaea (moe.) ↦ marmaia.

marmaia Ⓔ ven. marmaia / it. marmaglia 6 1856 marmaja (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
grd. marmaia fas. marmaa moe. marmaea fod. marmaia
s.f. Ⓜ marmaies
quantità di gente rumorosa e turbolenta, oppure tale da suscitare fastidio, disprezzo e simile (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ marmaglia Ⓓ Mischpoche, Gesindel, Horde ◇ a) I segnores roveretegn no i sarà po demò poiousc / Perché en ogne marmaa / L’é fosc ence la franzonaa / Ma i sarà ence poiousc. I signores Roveretegn non i sara po demo poglious / Perche in ogni marmaja / Le foss encie la franzonaja / Ma i sara encie poglious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

marmaia (grd., fod.) ↦ marmaia.

marmo Ⓔ it. marmo 6 1878 marmo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
Badia marmo col. marmo amp. marmo
s.m. Ⓜ marmi
roccia calcarea metamorfica, usata soprattutto come rivestimento di pregio (Badia, col. Pz 1989, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ marmo Ⓓ Marmor ◇ a) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius de marmo blanch ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

marmo (Badia, col., amp.) ↦ marmo.

marmota Ⓔ nordit. marmotta ( ‹ frz. marmotte da *MARVU(LU)S ‹  gall. * marvos ‘tot, steif’) (GsellMM) 6 1875 marmotta (PescostaC, DecameronIXMAR1875:651)
gad. marmota mar. marmota Badia marmota fas. marmota fod. marmota amp. marmota LD marmota
s.f. Ⓜ marmotes
1 roditore degli sciuridi (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ marmotta Ⓓ Murmeltier
2 fig. persona timida (gad. P/P 1966) Ⓘ persona timida Ⓓ scheue Person
ester da marmota (gad.) Ⓘ avere un carattere debole Ⓓ einen schwachen Charakter haben ◇ a) Le re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt PescostaC, Decame- ronIXMAR1875:651 (mar.).

marmota (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦

marmota.

Marô (Badia) ↦ Marou.

marochin Ⓔ it. marocchino 6 1856 maroching (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
gad. marochin grd. marochin fas. marochin bra. marochin fod. marochin amp. marochin LD marochin
s.m. Ⓜ marochins
cuoio ottenuto, con speciale procedimento, dalla pelle di capra, assai pregevole per finezza e morbidezza (fas. R 1914/99) Ⓘ marocchino Ⓓ Maroquin ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

marochin (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ ma-

rochin.

Marou 6 1848 Maró (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Marou mar. Mareo Badia Marô grd. Mareo fas. Mareo fod. Marebe amp. Marebe LD Marou, Mareo
topon.
valle laterale della val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Marebbe Ⓓ Enneberg ◇ a) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta; / Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta - / Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia)
s.m. sg.
idioma ladino di marebbe (gad.) Ⓘ marebbano Ⓓ Ennebergisch ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

Marou (gad., LD) ↦ Marou.

marsc Ⓔ dt. Marsch (EWD 4, 340) 6 1848 marsh (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. marsc mar. marsc Badia marsc fas. marsc fod. marsc
s.m. sg.
modo di procedere a piedi con passo regolare, caratteristico di truppe, cortei, atleti (gad. A 1879; V/P 1998, fas. R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ marcia Ⓓ Marsch ◇ a) döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
interiez.
comando che dà l’ordine di marciare (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ marsc, avanti marsc Ⓓ marsch ◇ a) Marsc bel snel it’ al confin Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

marsc (gad., mar., Badia, fas., fod.) ↦ marsc.

martel Ⓔ MARTELLUS (EWD 4, 341) 6 1858 martèl (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2)
gad. martel mar. martel Badia martel grd. martel fas. martel bra. martel fod. martel amp. martel LD martel
s.m. Ⓜ martiei
attrezzo costituito da una piccola mazza metallica, munita di un foro nel quale è introdotto un manico di legno (gad. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ martello Ⓓ Hammer ◇ a) Canche l’é la pruma sera l se tol l curam e l martel e l va sù, l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. Chan chö lö la pruma söra al sö tol al curam ö l’martèl ö l’va sù al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.).

martel (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ martel.

martere (mar.) ↦ martuere.

Martin 6 1857 Martin (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. Martin mar. Martin Badia Martin grd. Martin fas. Martin fod. Martin
antrop. [ 571 ] 1
(gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ Martino Ⓓ Martin ◇ a) Vé Martin, / t’es ligherzin, mo ligrëza tla ciavëza! Vè Martin, / t’ es ligherzin, mo ligrëza tla ćiavëza! DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia)
da san Martin (grd.) Ⓘ il giorno di san Martino Ⓓ am Tag des Hl. Martin ◇ a) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da S. Martin mazen l’auces! Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.).

Martin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ Martin.

martöre (gad., Badia) ↦ martuere.

martuere Ⓔ it. ven. mortorio (Gsell 1993b:183) 6 1848 martöre (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. martöre mar. martere Badia martöre
s.m. Ⓜ martueri
bambino di costituzione fisica fragile (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ bimbo debole e di scarsa salute Ⓓ kränkliches und zurückgebliebenes Kind ◇ a) Chësc martöre / al s’an möres / dala sonn chiló. Chësc martöre / al s’ an möre / dala sonn chilò. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

marudel Ⓔ da collegare con il prelat. * marra (Elwert 1943:208) 6 1836 marudie pl. (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
fas. marudel caz. merudel bra. marudel
s.m. Ⓜ marudiei
cumulo di fieno (fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ mucchio di fieno Ⓓ Heuhaufen, Heuschober ◇ a) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà. Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

marudel (fas., bra.) ↦ marudel.

marueia (grd.) ↦ marevueia.

marz (col.) ↦ merc.

marzelà (amp.) ↦ massalé.

marzo (amp.) ↦ merc.

mas (col.) ↦ mesc.

masc (bra., moe., amp.) ↦ mesc.

masćé (mar.) ↦ mastié.

mascèra (fas., caz.) ↦ massera.

mascia (fod.) ↦ massa2.

mascima Ⓔ nordit. massima (da MAXIMUS) (EWD 4, 347) 6 1833 masŝima (DeRüM, CossesNöies1833-1995:278)
gad. mascima Badia mascima grd. mascima fas. màscima fod. mascima col. massima amp. massima LD mascima MdR mascima
avv.
prima di tutto, prima di ogni altra cosa, per prima cosa; innanzitutto (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ soprattutto, particolarmente, anzitutto Ⓓ besonders, insbesondere, vor allem ◇ a) Dant ia se la dêven bona, e mascima con chëstes ëles podôven fà ći ch’an orova. Dantìa se la deveǹ bonna, e masŝima con questes ëlles podòveǹ fà çhi ch’an orova. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR); b) Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finamai tra la jent bassa, massima la joventù. Bogna sentì i spropositi e le resìe che i parla finanamai tra la jent bassa, massima la joventù. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

mascima (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ masci-

ma.

màscima (fas.) ↦ mascima.

mascimamenter Ⓔ nordit. mascimamente (EWD 4, 347) 6 1813 maschimamenter (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. mascimamënter mar. mascimamonter Badia mascimamënter grd. mascimamënter fas. mascimameter MdR mascimamënter
avv.
soprattutto, principalmente (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013;, MdR) Ⓘ massimamente, soprattutto Ⓓ besonders, hauptsächlich ◇ a) me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Iö sà, che bevëis gën le cafè. / Ël é vëi, iö le bëi gën, mascimamënter inte vosta compagnia deletora. Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. / Ël é vëi, jeu le bëi giaǹ, masŝimamëntr inte vosta compagnia delettóra. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù, maŝŝimamënter a chis tempes, ulà chë la jè tan ruineda PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

mascimamënter (gad., Badia, grd., MdR) ↦ masci-

mamenter.

mascimameter (fas.) ↦ mascimamenter.

mascimamonter (mar.) ↦ mascimamenter.

masena (col.) ↦ majena.

masenà (col.) ↦ majené.

maser (Badia) ↦ majer.

maśo (amp.) ↦ mei.

massa1 Ⓔ MASSA (EWD 4, 348) 6 1763 massa passu (u gall.) ‘torpeo’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. massa mar. massa Badia massa grd. massa fas. massa caz. massa bra. massa fod. massa amp. massa LD massa MdR massa
avv.
-in maniera, misura esagerata, eccessiva (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ troppo Ⓓ allzu, zu viel ◇ a) Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); d) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà proà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Al fô tröp por n te’ lüch. / Mo impó döt massa püch. Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) B. Ió la tolesse ben, se no la fossa massa burta. B. Io la tolössö ben, sö no la fossô massa burta. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); g) Ala roba no purté no massa [ 572 ]

1 amor, no massa aric Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ariĉ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ☟ truep.

massa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ massa1.

massa2 Ⓔ it. massa / dt. Masse (EWD 4, 348) 6 1763 na massa ‘massa’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. massa grd. massa fas. massa bra. massa fod. mascia col. massa amp. massa
s.f. Ⓜ masses
gran numero, moltitudine (gad. A 1879, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ quantità, massa Ⓓ Masse, Menge
en massa (fas.) Ⓘ in massa Ⓓ in Scharen ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

massa (gad., grd., fas., bra., col., amp.) ↦ massa2.

massá (gad., mar., Badia) ↦ massé.

massalá (gad., mar., Badia) ↦ massalé.

massalar (bra.) ↦ massalé.

massalé Ⓔ (DĒNS) MAXILLĀRIS (EWD 4, 350) 6 1844 marz̄elàsc (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. massalá mar. massalá Badia massalá grd. massler, mastler fas. massalèr bra. massalar moe. masselar fod. masselè col. masselar amp. marzelà LD massalé
s.m. Ⓜ massalés
uno dei denti masticatori dei mammiferi, così detti perché hanno la funzione di triturare e sminuzzare il cibo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ molare Ⓓ Backenzahn ◇ a) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

massalé (LD) ↦ massalé.

massalèr (fas.) ↦ massalé.

massara (amp.) ↦ massera.

massaria Ⓔ nordit. massaria (da MASSA) (EWD 4, 350) 6 1878 massarìa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. massaria mar. massaría Badia massaria grd. massaria fas. massarìa caz. massarìa bra. massarìe moe. massarìe fod. massarìa col. massarìa LD massaria
s.f. Ⓜ massaries
1 strumento necessario allo svolgimento di una determinata attività (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attrezzo, arnese, utensile Ⓓ Werkzeug
2 contenitore di forma e materiali diversi, specialmente per prodotti liquidi (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ recipiente, contenitore Ⓓ Behälter, Gefäß ◇ a) Dopo ch’ara â perié dî assá ára tut la massaria dal’ega y á batié le bambin sot al inom Schmerzenreich Dopo ch’ella ā p’riè dī assà à la tut la messarìa da l’ega e à battiè ‘l bambing soutt àl innom Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbes, acioch’ i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceocch’ i ceaffāss’ na massarìa da d’abinè sou ‘l latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); c) Despó s’ éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch Despò s’ ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia)
massaries l’insieme del vasellame per uso di ta- vola e di cucina (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ stoviglie Ⓓ Geschirr ◇ a) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

massaria (gad., Badia, grd., LD) ↦ massaria.

massaría (mar.) ↦ massaria.

massarìa (fas., caz., fod., col.) ↦ massaria.

massarìe (bra., moe.) ↦ massaria.

massé Ⓔ it. massaro ‹ MASSĀRIUS (EWD 4, 351) 6 1856 Masé (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. massá mar. massá Badia massá fas. massé bra. massé fod. massé
s.m. Ⓜ massés
amministratore di beni ecclesiastici (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ massaro Ⓓ Kirchenpropst ◇ a) Viva l segnor capocomun / Viva amò l brao massé / Con so pìcol suté / Viva de Moena ogneun. Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté / Viva de Moena ognun. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.).

massé (fas., bra., fod.) ↦ massé.

massëdla (gad., mar.) ↦ massela.

massela Ⓔ MAXILLA, gad. massëdla x - ëdla ‹ -ICULA (EWD 4, 352) 6 1763 massela ‘gena’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. massëdla mar. massëdla Badia massëla grd. massela fas. massela fod. massëla col. massela LD massela
s.f. Ⓜ masseles
parte laterale della faccia, tra lo zigomo e il mento (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ guancia Ⓓ Wange, Backe ◇ a) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes ‘L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro, e belles legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

massela (grd., fas., col., LD) ↦ massela.

massëla (Badia, fod.) ↦ massela.

masselar (moe., col.) ↦ massalé.

masselè (fod.) ↦ massalé.

massera Ⓔ nordit. massara 6 1866 mašera (BrunelG, Cianbolpin1866:5)
fas. mascèra caz. mascèra fod. massèra amp. massara
s.f. Ⓜ masseres
donna al servizio di una persona o di una famiglia (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ serva di contadini, massaia Ⓓ Bauernmagd, Magd ◇ a) Se te ves stèr apede me, no t’ès brea de te cruzièr per la feides, che gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei zenza che n mencia una Se te ves ster apede me, no t’es brea de te cruzier per la feides, ke ğe mane fora mia mašera e kela [ 573 ] les pera dutes ʒ̉a Čanačei ʒenʒa ke n menčia una BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.) ☝ fancela.

massèra (fod.) ↦ massera.

massima (col., amp.) ↦ mascima.

massler (grd.) ↦ massalé.

mastear (bra., moe.) ↦ mastié.

mastèe (col.) ↦ mastié.

masteèr (fas.) ↦ mastié.

mastié Ⓔ MASTICĀRE (EWD 4, 354; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mastik-a-) 6 1763 mastiè ‘mando’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mastié mar. masćé Badia mastié grd. mastië fas. masteèr bra. mastear moe. mastear fod. mastié col. mastèe amp. mosteà LD mastié
v.tr. Ⓜ mastieia
schiacciare qualcosa ripetutamente coi denti (gad.;B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ masticare Ⓓ kauen ◇ a) Ai s’la mastia y s’la römia / sciöche vidí na peza tömia Ai s’la mastia y s’la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) ara mastiâ, desch’ ara ê bona, chëra spëisa crödia y i la dê al pice ella mastià, desch’ ella è bona, chella speisa crudia e illa dè al picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

mastié (gad., Badia, fod., LD) ↦ mastié.

mastië (grd.) ↦ mastié.

mastler (grd.) ↦ massler.

mat Ⓔ MATTUS (EWD 4, 355) 6 1763 mat ‘stultus’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mat mar. mat Badia mat grd. mat fas. mat bra. mat fod. mat amp. mato LD mat MdR mat
agg. Ⓜ mac, mata, mates
1 che è privo della ragione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ matto, pazzo, folle Ⓓ närrisch, verrückt, wahnsinnig ◇ a) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); c) Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’i grigne i joegn mac. Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); d) cotan mac, chi che ne sá aprijé n te bëgn, y i agravëia ciamó la vita ai atri cutang mattg’, chicche nè sa apprijè ‘ng te bengn’, e i aggraveia ciamò la vita ai atri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); e) "Mat, mile otes mat!" scraiâl "Matt, mille ŏtes matt!" scraiāle DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 in espressioni nelle quali ha un valore intensivo o iperbolico (fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ matto Ⓓ verrückt ◇ a) Ce voreo? ‘L à un gusto mato / Zerta femenes in pien. Ce òrèo? La un gusto matto / Zerta femmenes in pien. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.)
s.m.f. Ⓜ mac, mata, mates
persona priva della ragione (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ matto Ⓓ Narr, Irrer ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva. il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n lën. A di del mat, kël ses tu bën, / T’ en bot ne mazun n lën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin, / L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin, / L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) ‘L à da fei con savie e mate, / Se ‘l vó fei da bon Pastor. L’ha da fei con savie e mate, / Se ‘l vo’ fei da bon Pastor. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) a me ciamà sturlon, manso, magnato, / infinamai a dì che son un mato… a me ciamà sturlon, manzo, magnato, / infinamai a di che son un mato… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); f) Cul mparé gën y tenì amënt ne fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.)
s.m. sg.
azione stravagante, comportamento strano (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ pazzia Ⓓ Verrücktheit ◇ a) I ve pararà da vosc tampin / L mat, l rost, e l vin I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.)
deventé mat (grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ impazzire Ⓓ verrückt werden ◇ a) Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Perché senó dovente mat / E mi pere orghen strach. Perchö sönò diventö mat / Ö mi pörö ôrgen strac. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ◆ parlé da mat (fod.) Ⓘ vaneggiare, farneticare Ⓓ irrereden ◇ a) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.) ☝ rejoné

da mat rejoné da mat (gad., grd.) Ⓘ vaneggiare, farneticare Ⓓ irrereden ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); c) Önn slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da müsciat. Òn slomenâ uŋ âter, ch’ël ragióna da matt y da musciatt. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.) ☟ parlé da mat.

mat (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦

mat.

mât (mar.) ↦ ma.

matada (gad., mar., Badia, grd., bra., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ mateda.

Matarel 6 1856 Mattarel (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270) [ 574 ]
fas. Matarel bra. Matarel
topon.
frazione della città di trento, ritenuta per blasone popolare abitata da "matti" (fas.) Ⓘ Mattarello Ⓓ Mattarello ◇ a) O fosc à scrit coscì don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.).

Matarel (fas., bra.) ↦ Matarel.

mateda Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1833 mattades pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. matada mar. matada Badia matada grd. matada fas. matèda bra. matada moe. matada fod. matada amp. matada LD matada MdR matada
s.f. Ⓜ matedes
ciò che si fa o si dice per scherzare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scherzo Ⓓ Spaß, Posse, Scherz ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Sëgn matades da pert, y gran devoziun! Ŝágn mattádes da pert, e grang devoziung! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

matèda (fas.) ↦ mateda.

materia Ⓔ it. materia ‹ MĀTERIA (EWD 4, 357) 6 1878 materia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. materia Badia materia grd. materia fas. materia fod. materia amp. materia LD materia
s.f. Ⓜ materies
argomento, contenuto, tema di un discorso, di un pensiero e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spunto, argomento, materia Ⓓ Stoff, Inhalt, Sachgebiet ◇ a) i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú, y i soministrâ materia da medité porsura i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

materia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ma-

teria.

Matî (gad., Badia) ↦ Matie.

Matie 6 1821 Matie (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. Matî mar. Matio Badia Matî grd. Matie
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ Mattia Ⓓ Matthias ◇ a) Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. / Tu ses bën, chi che son Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. / Tu ses bën, ki ke son PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Le Matî é daimpró da Idî. / Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’imparé y dí sö la dotrina L Matî é daimprô da Idî. / Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

Matie (grd.) ↦ Matie.

Matio (mar.) ↦ Matie.

matità (grd., fas.) ↦ matité.

matité Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1878 mattitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. matité mar. matité Badia matité grd. matità fas. matità fod. matité † LD matité
s.f. Ⓜ matités
cosa assurda e irragionevole (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002) Ⓘ pazzia, follia Ⓓ Verrücktheit, Wahn ◇ a) s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza / e no matité. s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza / e no matites. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) "Bun pro" dijel, "sc’ orëis resté ostinada t’osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú "Bung prō" disc’ l, "s’ ureis restè ostinada t’ osta mattitè, e sè tignì a ‘ng scrupolo de virtù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

matité (gad., mar., Badia, LD) ↦ matité.

matité † (fod.) ↦ matité.

mato (amp.) ↦ mat.

matodl Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1856 mattolge (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. matoie bra. matolge moe. matolge
s.m. Ⓜ matodli
persona dal temperamento allegro e bizzarro, che ama scherzi e burle (fas. R 1914/99) Ⓘ mattacchione, burlone Ⓓ Spaßvogel ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

matoie (fas.) ↦ matodl.

matolge (bra., moe.) ↦ matodl.

matrimone Ⓔ it. matrimonio 6 1870 matrimonio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)
gad. matrimone mar. matrimonio Badia matrimone grd. matrimone fas. matrimone bra. matrimonio fod. matrimonio col. matrimonio amp. matrimonio LD matrimone
s.m. Ⓜ matrimoni
unione coniugale (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ matrimonio Ⓓ Ehe ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) la mortilia cun flus blances, sëgn dl’inozënza y purité y de fedelté tl matrimone la mortilia cung flŭs blancies, sengn’ d’l innozenza e puritè e d’fedeltè t’ l matrimonio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
matrimone zivil (fod.) Ⓘ matrimonio civile Ⓓ Zivilehe ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

matrimone (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ matrimone.

matrimonio (mar., bra., fod., col., amp.) ↦ matrimone.

maturl (gad.) ↦ maturle.

maturle Ⓔ atosc.-ait. matterullo (Gsell 1990a:121) 6 1872 maturle (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
gad. maturl Badia maturlo fas. maturle fod. maturlo amp. maturlo
agg. Ⓜ maturli, maturla, maturles
che è allegro, spensierato e scherza volentieri (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929) Ⓘ pazzerellone, burlone Ⓓ spaßig, witzig, possenhaft ◇ a) I vó dì, [ 575 ] senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / Ch’i à el diśordin cassù inson. I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli 1872-1973:12 (amp.).

maturle (fas.) ↦ maturle.

maturlo (Badia, fod., amp.) ↦ maturle.

maurigo (gad.) ↦ marigo.

maza1 Ⓔ *MATTIA (EWD 4, 360) 6 1763 na matza ‘hasta, baculus’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. maza mar. maza Badia maza grd. maza fas. maza fod. maza amp. maza LD maza
s.f. Ⓜ mazes
ramo, legno mondato e lavorato in varie fogge, usato come appoggio nel camminare o come arnese o arma (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bastone Ⓓ Stock ◇ a) cun na gran maza grossa en man cuna grang mazza grossa in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) Mo al pinsier, te ci prigo, ch’ara ê, s’ára fat ardimënt, y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl Mo al pingsir, te ci prigo, ch’ella ē, s’ ala fatt ardiment, e col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); c) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

maza (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

maza1.

maza2 Ⓔ deriv. di mazé (EWD 4, 363) 6 1763 matzà ‘caedes’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. maza mar. maza Badia maza grd. maza fas. maza fod. maza amp. maza
s.f. sg.
l’abbattimento degli animali, la macellazione (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ macello Ⓓ Schlachten
da maza (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ da macello Ⓓ Schlacht- ◇ a) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza. Anpez̄ane! sentreave, / s’ avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ʼnche del Naz̄a. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

maza (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ maza2.

mazà (col., amp.) ↦ mazé.

mazar (bra., moe.) ↦ mazé.

mazé Ⓔ *MATTIĀRE (EWD 4, 362) 6 1763 matzè ‘interficio’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mazé mar. mazé Badia mazè grd. mazé fas. mazèr caz. mazèr bra. mazar moe. mazar fod. mazé col. mazà amp. mazà LD mazé
v.tr. Ⓜ maza
1 uccidere animali destinati all’alimentazione umana (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ macellare Ⓓ schlachten ◇ a) Y menëde caprò n vadel gras, y mazële Y menéde caproung vedöl grass, y mazzéle HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) To fradel é vignù, e to pere à mazé n vedel ngrassé To fradél é vignú, e to pére ha mazzé ‘ng vedel ‘ngrassé HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) jì a tor n vedel engrassà e mazal gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Vosc fra ie unì, y vosc pere dala legrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) jì a tò n vedel, che siebe gras, mazelo ji a to ‘n vedel, che siebe grass, mazzello ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) permò da s. Martin mazen l’auces! permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.)
2 uccidere in modo violento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammazzare, uccidere Ⓓ töten ◇ a) Sibe vedl oder jëunn, ve mazëssa pa pu l tëune!! Sibe vödl oder scheun, ve mazzes pa pu el Toun!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Al mago va a tor al manz per i corgn, ge dasc n pugn sul nas e lo maza. Al mago va a tôr al manz per i chorn gö dasch un puin sul nas ö lo mazza. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
3 gettare giù, far cadere colpendo (grd.) Ⓘ abbattere Ⓓ fällen ◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n lën. / L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech A di del mat, kël ses tu bën, / T’ en bot ne mazun n lën. / L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.)
se mazé (grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ ammazzarsi Ⓓ sich töten ◇ a) a chi sciore ancuoi i ra cazo, / parché da ra so prejon, / éi na fuga, che me mazo a chi sciore ancuói i ra caz̄o, / parché dara so pregión, / ei na fuga, che me maz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.)
amazé.

mazé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ mazé.

mazè (Badia) ↦ mazé.

mazèr (fas., caz.) ↦ mazé.

Mazin 6 1856 Mazzin (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Mazin grd. Mazin fas. Mazin bra. Mazin fod. Mazin amp. Mazin LD Mazin
topon.
comune e paese nell’alta val di fassa (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Mazzin Ⓓ Mazzin ◇ a) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Mazin (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Mazin.

mbalsamé (grd., fod.) ↦ imbalsamé.

mbate (fod.) ↦ embate.

mbater (grd.) ↦ embate.

mbosché (fod.) ↦ embosché.

mbraté (fod.) ↦ embraté.

mbrocé (fod.) ↦ embrocé.

mbroié (fod.) ↦ embroié.

mbroion (fod.) ↦ embroion.

mbrucë (grd.) ↦ embrocé. [ 576 ]

mbusché (grd.) ↦ embosché.

me Ⓔ MIHI, MĒ (EWD 4, 364) 6 1763 a mei ‘mihi, me, meum’; me ‘mihi, me, meum’; pro mè ‘mihi, me, meum’ (Bartolomei1763-1976:69, 87, 93)
gad. me mar. mo Badia me grd. me fas. me, mi caz. me bra. me fod. me, mi col. me amp. me LD me MdR mo, me
pron.
1 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 1ª sg. come complemento oggetto (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mi Ⓓ mich ◇ a) no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ades lasce, vae a far polenta, / Che la fam l’é che la me tenta. Ades laše, vae a far polenta, / Ke la fam l è ke la me ténta. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol, toléme come un vosc famei no son pi degno, che me ciamade vos fiol, toleme come un vos famei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); e) duc senza l minimo strepito, sodi puliti, i me saludava e se n jiva per i fati suoi dutg senza ‘l minimo strepido, ʃodi puliti, i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 forma atona che concorre alla declinazione del pron. di 1ª sg. come complemento di termine (gad., grd., fas.) Ⓘ mi Ⓓ mir ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po dans - vedla mutans Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.)
3 forma tonica che concorre alla declinazione del pron. di 1ª sg., usata come complemento oggetto, dopo preposizione e nelle esclamazioni (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ me Ⓓ mich, mir ◇ a) Gejù adulerà! Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc Giesu adulerà! ciarià per amor de me cul peis d’la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Ma el à dit a chest fi: tu ti es semper co me, e dut l mie l’é tie Ma el á dit a chest fí: tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) A. Nia ne feji. / D. Po sce vì ca, vì ca da me. A. Nia ne feŝi. / D. Pó ŝe vi quà, vi quà da mè. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); d) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); e) Os ponsede / y dijede / ci ch’orëis, por me! Os punsede / y dijede / ći ch’orëis, pur me! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); f) A śi, inze me, pensae: ma cara toses / se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. A zi, inže me, pensae: ma cara toses / se voš dutes coscí fegé ra voia / s’ avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta dal tort, co m’é sté fat (a me) Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta del tǫrt, che m’è stè fat (a me) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) Os, o mi bun Idî, l’amëis ciamó deplü; porcí ch’amëis me Os, o mi bung Iddì, l’amais ciamò de plou; purcicch’ ameis mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
4 forma atona che concorre alla declinazione del pron. 1ª sg. utilizzata nella coniugazione dei verbi riflessivi e intransitivi pronominali (gad., fas.) Ⓘ mi Ⓓ mich ◇ a) Stajede ben. Me n vaghe. Staschede beng. Men vaghe. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Da pice insö me recordi Da picce ingsou me recordi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
a me forma tonica che concorre alla declinazio- ne del pronome personale io come complemento di termine (fas., MdR) Ⓘ a me Ⓓ mir ◇ a) In chëst cunt lascéme pa fà a me vos, perćì ch’iö conësce bëin la ostira Iǹ quest cunt lascéme pa fà a me vos, perçhi ch’jeu connësce bëiǹ la ostira DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Canche son pa na pera stenta, che no é po più polenta / Son po soula a me l vadagnèr, gé mosse ma jir a me l petlèr. Kanke son po na pera stenta, ke no é po più polenta / Son po soula a mel vadagné i mos ma si a mel pittlé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) ◆ per me (grd.) Ⓘ per me, per quel che mi riguarda Ⓓ was mich betrifft ◇ a) Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridé. Po diral pa bën: per me / Poste tu l maridè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

me (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ me.

me (gad.) ↦ mal1.

me (amp.) ↦ mie.

Ⓔ (NON) MAGIS (Gsell 1993b:186) 6 1813 me (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. ma mar. ma, mât Badia ma grd. mé fas. ma caz. ma fod. mé amp. mé
avv.
1 unicamente, solamente, solo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ solamente, soltanto, solo Ⓓ ausschließlich, nur, lediglich, allein, bloß ◇ a) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) I primes a tò l paiamënt fova chëi, ch’ova laurà mé n’ëura I primes a tò ‘l pajàmënt fòa chëi, ch’òva laurà më un’ ëura VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); e) Y no ma os, mo ’ci osta creatöra picera é condanada ala mort Y no ma os, mo ’ci osta creatöra picera é condanada ala mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); f) Les rames de peció curî la porta desco na cutra vërda, lasciâ ma passé ite n pü’ de lominus Les rames d’p’cceò curì la porta desco na cutra verda, lasceā ma passè ite ‘ng pu de luminùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
2 ante- o posposto a un imperativo, indica consenso più o meno caloroso (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002; L 1933; Ma 1953, fas.) Ⓘ pure Ⓓ bloß ◇ a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa Di pu [ 577 ] me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); e) Canche son pa na pera stenta, che no é po più polenta / Son po soula a me l vadagnèr, gé mosse ma jir a me l petlèr. Kanke son po na pera stenta, ke no é po più polenta / Son po soula a mel vadagné i mos ma si a mel pittlé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.); f) Ma jide a ciarcé! Mâ jide a ćiarćé! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); g) I oress mëte pënch, ma fajuns’ sëgn inant! I oress matte páinc, ma fasungs’ sagn innant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
demé.

(grd., fod., amp.) ↦ mé.

(fas.) ↦ mei.

(mar.) ↦ mel1.

(moe.) ↦ mei.

(Badia) ↦ mel1.

Mechiel (mar., fod.) ↦ Michiel.

meda (col.) ↦ ameda.

mëda (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ ameda.

medaa (fas., bra.) ↦ medaia2.

medaea (moe.) ↦ medaia2.

medaia1 Ⓔ nordit. medaia (GsellMM) 6 1844 madàia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. medaia grd. medaia fas. medaia fod. medaia amp. madaia
s.m. Ⓜ medaies
uomo frivolo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986) Ⓘ uomo leggero Ⓓ leichtlebiger Mensch ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco Paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

medaia (gad., grd., fas., fod.) ↦ medaia1.

medaia2 Ⓔ it. medaglia ‹ *MEDĀLIA ‹ MEDIĀLIA (EWD 4, 369) 6 1844 medaja (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. medaia grd. medaia, bedaia fas. medaa moe. medaea fod. medaia, bedaia amp. madaia, medaia LD medaia
s.f. Ⓜ medaies
dischetto di metallo coniato o fuso con raffigurazione a bassorilievo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ medaglia Ⓓ Medaille ◇ a) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! / Varda là, ce na medaia / Che ‘l abù dal nosc Paron! Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! / Varda là, c’ e na medaja / Che l’abù dal nosc’ Paron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Y sun stá tan bravi, che zënza na plaia / Unse bele plü gonot mirité la medaia. E sung stà tang bravi, che zanza na plaja / Ungse bell plö gonnot meritè la medaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

medaia (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ me-

daia2.

mede Ⓔ MEDICUS (EWD 4, 370) 6 1833 méde (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243)
gad. mede mar. medo Badia mede LD mede MdR mede
s.m. Ⓜ medi
chi esercita professionalmente la medicina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ medico Ⓓ Arzt ◇ a) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Vos fosses bëin n bun mede vos. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. Vos fosses bëiǹ ‘n buǹ méde vos. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Sideste bun cun düc tü sudic, n’i agravé massa, dái iudizi iüsć, bugn sazerdoc, y medi praticá. Sīste bung cung duttg’ tu sudditi, n’i aggravè maſsa, dài giudizi giustg’, bongn’ Sazerdoti, e medi prattigà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

mede (gad., Badia, LD, MdR) ↦ mede.

medeisem Ⓔ it. medesimo ‹ *METIPSIMUS (EWD 4, 371) 6 1870 medesima f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. medejim Badia medejimo fod. medejimo col. medesimo
agg. Ⓜ medeisems, medeisema, medeisemes
stesso, identico, uguale (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ medesimo Ⓓ derselbe ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Dl otcënt carantun söl medejim post, / Y da fá n pü’ de festa chiló sö dal ost. Dell’ ottciant carant’ ung sol medesimo post, / E da fa ‘ng pü de festa chilò sö dall’ ost. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

medejim (gad.) ↦ medeisem.

medejimo (Badia, fod.) ↦ medeisem.

medejina Ⓔ MEDICĪNA (EWD 4, 370) 6 1833 medeŝines pl. (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. medejina mar. medejina Badia medejina grd. medejina fas. medejina fod. medejina amp. medejina LD medejina MdR medejina
s.f. Ⓜ medejines
sostanza dotata di virtù terapeutiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ farmaco Ⓓ Arznei, Medikament ◇ a) N’ëise pa mai aldì dijan, che la bela aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tütes les medejines di doturs, e di apotecari? N’ëise pa mai aldì diŝaǹ, che la bell’ aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tüttes les medeŝines di Dotturs, e di Apotécari? DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cumpere. Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita, diŝ ‘l cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); c) Al ne n’ê n miserabl, che ne ciafass da Genofefa laur, o elemojina; o amaré che ne l’ess a so let, a i smorjelé la ria saú dles medejines plü anties. El nen ē ‘ng miserabile, che nè ceafass’ da Genofefa laur, o limosina; o amarè, che nell’ ess’ a so lett, ai smorjelè la ria saù d’les medejines plou anties. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

medejina (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ medejina.

medem Ⓔ ven. medemo ‹ *METIPSIMUS (EWD 4, 371) 6 1833 la medemma (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. medem, medemo mar. medemo Badia medemo grd. medem, medemo fas. medemo caz. medemo fod. medemo amp. medemo LD medem MdR medemo [ 578 ]
agg. Ⓜ medems, medema, medemes
1 che non è diverso o altro da quello di cui si parlava o a cui si allude, ma è proprio quella stessa persona, quella stessa cosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ medesimo, stesso Ⓓ derselbe, gleich ◇ a) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier, e dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér, e dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco, che vign’ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa, pro chël medem alté ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco, che vign’an gnē inviè a zelebrè la r’cordanza d’la mort d’Genofefa, pro chel m’demmo altè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
2 uguale per grandezza, quantità, qualità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stesso Ⓓ gleich, selbe ◇ a) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Ah! sce i s’ podess ciamó naota abracé denanche morí; sce savesses mia esistënza, esses pö le medem dejider de me Ah! s’ i s’ pudess’ ciamò naota abbraccè denanche morì; s’savesses mia esistenza, esses pou ‘l medemmo desiderio d’mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia); c) y do i vëgnel le pentimënt y la meseria, al pësta sön flus, mo spo plunfel tl frignun sot ales medemes flus ascognü e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria, el pesta soung flŭs, mo spo plunf’l t’ l frignung soutt alles m’demmes flŭs ascognù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
pron. Ⓜ medems, medema, medemes
la stessa persona, la persona di cui si parlava (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ medesimo Ⓓ derselbe ◇ a) Le medemo â le viz de bëire n pü’ tröp, mascima spo ch’ël ê gnü vedl. Le medemmo â le viz de bëire ‘ǹ pü’ treup, masŝima spò ch’ël ê gnü vedl. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ël é mort por amur di uomini, y de chi medemi, che l’â cruzifijé El è mort pur amur d’li uomini, e d’chi medemmi, ch’l ā cruzifiggè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

medem (gad., grd., LD) ↦ medem.

medemamenter Ⓔ comp. di medem + menter 6 1878 Medemmamentr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87)
gad. medemamënter Badia medemamënter
avv.
in modo uguale, nella stessa misura (gad.) Ⓘ ugualmente Ⓓ gleichermaßen ◇ a) Al á dunca comané ch’al vëgnes aresté ciamó en chëra nöt […]. Medemamënter âl dé le comando d’aresté düc chi che ê intenüs cun Golo El à dunca comanè ch’el vegne arrestè ciamò in chella noutt […]. Medemmamentr āle dè ‘l comando d’arrestè duttg’ chicche ē intenūs cung Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); b) Medemamënter tignî sö les mans Genofefa y en posiziun devota periâra verso Cil Medemmamentr tignō sou les mangs Genofefa e in posiziung d’vota priāla verso Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

medemamënter (gad., Badia) ↦ medemamenter.

medemo (gad.) ↦ medem.

medesimo (col.) ↦ medeisem.

meditar (bra.) ↦ medité.

medité Ⓔ it. meditare ‹ MEDITĀRĪ (EWD 4, 374) 6 1878 medité (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. medité Badia medité grd. medité fas. meditèr bra. meditar fod. medité LD medité
v.intr. Ⓜ mediteia
riflettere, soffermarsi a considerare con attenzione (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ meditare, contemplare Ⓓ betrachten, meditieren ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú, y i soministrâ materia da medité porsura. Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

medité (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ medité.

meditèr (fas.) ↦ medité.

medo (mar.) ↦ mede.

medré Ⓔ comp. di + dret (EWD 4, 267) 6 1838 ma der (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. madër mar. madër Badia madër grd. medrë, menadrë, merë LD medré
avv.
unicamente, solamente (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ solo, soltanto Ⓓ nur, bloß, allein ◇ a) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres T’aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) J. Dijëde medrë ulà, che n pëil ie tost trat ora. S̄. Dis̄ëde mëdrè ulà, che uŋ pëil jè tòst tràt òra. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) ël fova de naturel tan fiach y tan da nia, che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël ęl fo̱a dę nåturel tan fiac i tan då nia, chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); d) Signur, trateme en ci manira ch’orëis, madër ne me tolede osta grazia Signur, trattemme in ci maniera ch’oreis, madèr nè mè tollede osta grazia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

medré (LD) ↦ medré.

medrë (grd.) ↦ medré.

mefo Ⓔ nordit. meffè ‹ MEA FIDĒS (GsellMM) 6 1821 mefe (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. mefo mar. mefo Badia mefo grd. mefun caz. mefo fod. mefo LD mefun MdR mefo
avv.
particola modale di attenuazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz., fod. [ 579 ] A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ proprio, appunto Ⓓ halt, eben ◇ a) Te muesses mefo la vaghé, / Y bel la cosses palejé Te muesses mefe la vaghè, / I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Incö voressi mefo che fosses tüć canć ćioć! Incoeu voressi meffo che fosses tütg quantg çhioçh! DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); c) Ne la biesces ne la ciaures, mefo voi pa più vardèr / La cajons son pa ben chestes, che me voi pa maridèr. Ne la biežes ne la čure, mefo voi po più vardé / La kažon son pa ben keste, ke me voi po maridé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) gardenismo; d) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) "O cotan bones! pói ciamó n cöie?" "Assá mefo, dij la uma, mo demá chëres, ch’é madüdes." "O cutang bones! poi ciamò ‘ng couie?" "Assà meffo, disc’ la uma, mo d’ma ch’elles, ch’è madures." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); f) al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza. el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

mefo (gad., mar., Badia, caz., fod., MdR) ↦ mefo.

mefodër (gad., Badia) ↦ mefodret.

mefodret Ⓔ comp. di mefo + dret 6 1848 Mefodër (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. mefodër Badia mefodër
avv.
proprio, esattamente (gad.) Ⓘ proprio, precisamente Ⓓ genau ◇ a) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul Ebreo Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

mefun (grd., LD) ↦ mefo.

megher Ⓔ MACER (EWD 4, 375) 6 1763 gnu megher ‘macesco’ (Bartolomei1763-1976:82)
gad. megher mar. megher Badia megher grd. megher fas. mègher bra. magher fod. megher col. magher amp. magro LD megher
agg. Ⓜ megri, megra, megres
scarno, sottile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ magro Ⓓ mager, schlank ◇ a) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) düc resta plëgns de morvëia, a odëi la dona megra y smarida a süa man duttg’ resta plengn’s d’morvoia, a udei la donna megra e smarida a sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

megher (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ megher.

mègher (fas.) ↦ megher.

megol (fas.) ↦ migol.

mei (grd., fod.) ↦ mai.

mei Ⓔ MĀJUS (EWD 4, 267; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mai-u) 6 1763 ma ‘maius’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. mà mar. má Badia má grd. mei fas. mé moe. mè fod. mei amp. maśo LD mei MdR ma
s.m. sg.
quinto mese dell’anno, di trentun giorni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maggio Ⓓ Mai ◇ a) Y dì: Can ulons’ a fé la noza? / Po dirala: bel prëst de mei. I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Pó ben esse, ‘l é śà maśo / Ra te spiza, ‘l é el to mes. Pό ben èsse, le zà màzo / Ra te spizza, lè el tò mès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

mei (grd., fod., LD) ↦ mei.

mëia (mar.) ↦ mueia.

mëinder (Badia) ↦ mender.

Meine (caz.) ↦ Domene.

Mëine (grd.) ↦ Domene.

Meinech (bra.) ↦ Domene.

meio Ⓔ ven. meio (EWD 4, 414) 6 1844 mèo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
fod. meio col. meio amp. meo
avv.
in modo migliore; in modo più soddisfacente e più adeguato; più facilmente (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ meglio Ⓓ besser ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) se ra toses ’es fosse na fre meo… / s’ ’es mandasse chi beche via in malora! se ra toses es foše na fre meo… / s’ es mandaše chi beche via in malora! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
agg.
comparativo di buono (fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ meglio, migliore Ⓓ besser ◇ a) a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
a la meio (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ alla bell’ e meglio Ⓓ mehr schlecht als recht ◇ a) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
miec.

meio (fod., col.) ↦ meio.

meis Ⓔ MĒNSIS (EWD 4, 377) 6 1632 meis (de ottober) (Anonim, Proclama1632-1991:161)
gad. mëis mar. mëns Calfosch mëis Badia mëis grd. mëns fas. meis caz. meis bra. meis moe. mes fod. meis col. mes amp. mes LD meis MdR mëis
s.m. Ⓜ meisc
ciascuna delle dodici parti in cui viene diviso l’anno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mese Ⓓ Monat ◇ a) Él bele die, che vos imparëis la lingua taliana? Sce, mi care, ël é desëin ot mëisc. Él bel[e] die, che vos imparëis la lingúa taliana? Ŝé, mi care, ël é desëiǹ òtt mëiŝ. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Ël é bele plü de n mëis, che iö n’à avü le favor de ves odëi. Ël é bel[e] plü de ‘ǹ mëis, ch’jeu n’ha avü le favór de ves odëi. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); c) N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. [ 580 ] Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); e) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc Anonim, Monumento1873:3 (amp.); f) Chi valgügn mëisc che Genofefa â passé tl spavënt dla porjun Chi valgungn’ meisc’ che Genofefa ā passè t’ l spavent d’la p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); g) valgun mënsc ne n’an udù nce la plu pitla nibla va̤lgúŋ ma̤ŋš nęn a-ŋ udú ntxę la̤ plu pítla̤ níbla̤ RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.).

meis (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ meis.

mëis (gad., Calfosch, Badia, MdR) ↦ meis.

meisa Ⓔ MĒNSA (EWD 4, 398) 6 1763 masa ‘tabula’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mësa mar. mësa Badia mësa grd. mëisa fod. mësa LD meisa MdR mësa
s.f. Ⓜ meises
mobile costituito da un piano orizzontale di forma e materiali vari (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tavola, tavolo Ⓓ Tisch ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) La jënt ch’ê pro chëla mësa, le damana ći ch’ël i manćia. La ĝënt ch’ê prò quëlla mësa, le damana çhi ch’ël i mançhia. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); c) Gejù ie jit y s’à sentà pra mëisa. Ges̄ù jè s̄it y s’ hà sëntà pra mëiźa. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); d) Per no giaté striches mucia chël debota sot a mëisa ite. Per no giatè striches muĉa chëll debòta sott a mëiźa ite. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); e) Tla gran sala dales ermes mëtel l’elm y la spada sön mësa T’la grang sala dalles ermes mett’l l’elmo e la spada soung meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

meisa (LD) ↦ meisa.

mëisa (grd.) ↦ meisa.

mel1 Ⓔ MALUM (EWD 4, 365) 6 1813 mèl (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. mal, me mar. mé Badia mè grd. mel fas. mèl bra. mal moe. mal fod. mel col. mal amp. mal LD mel MdR mal
s.m. Ⓜ mei
1 dolore, sofferenza fisica e morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dolore, male Ⓓ Übel, Schmerz, Leiden ◇ a) Na te ega da bagn ne n’él nia dalunc / por vigni mal che brüj o che punj. Na te’ ega da bagn ne n’él nia dalunc / per vigne mal che brüja o che punc. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc - Sepon / Cogn esser n gran mincion / A scriver chel l’à fat mal. A insuriar chi da La val / Che adess i diss - Sepon / Con eser n gran mincion /A scriver chel la fat mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.)
2 ciò che è cattivo, ingiusto, disonesto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ male Ⓓ Böse ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. / Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. / Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) che gonot n’é contënć d’ester instësc ri, mo che prô de menè inće i atri al mal. che gonót n’é contëntg d’estr instëŝ ri, mó che prò de menè inçhié i atri al mal. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) L mal s’avanza come un’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 ciò che è inutile, inopportuno, svantaggioso (gad., grd., amp.) Ⓘ male Ⓓ Benachteiligung ◇ a) E vosoutre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal. E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) Y ala fin di fins, ci fossel pa ince, sce rovasson te n mal, tert o abonora la messunse impó paié. E alla fing di fings, ci foss’l pa incie, se r’vaſsung teng mal, tert o a bon ora la messungſe impò paiè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); c) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia); d) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. Ma l n’i ie suzedù nia de mel la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
4 disgrazia, sfortuna (MdR) Ⓘ male Ⓓ Unglück ◇ a) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
5 malattia (gad.) Ⓘ male Ⓓ Krankheit ◇ a) Podun avëi ci mal che orun / che öna o l’atra nes cuncia le magun Podun avëi ći mal che orun / che üna o l’atra nes cuncia l’magun PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
mel de cef (MdR P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ mal di testa Ⓓ Kopfweh, Kopfschmerzen ◇ a) I à mè de će. J’ha mä de çhié. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR) ◆ mel de

testa (fod.) Ⓘ mal di testa Ⓓ Kopfweh, Kopfschmerzen ◇ a) Ades che la gran bala é passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ mel sech (gad. G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. G 1923) Ⓘ tubercolosi, tisi Ⓓ Tuberkulose ◇ a) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia) ◆ tré al mel (gad.) Ⓘ sedurre Ⓓ verführen ◇ a) iö fô le demone por la tenté y trá al mal iou fō ‘l demonio pur la tentè e tra al mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

mel (grd., fod., LD) ↦ mel1.

mel2 Ⓔ MALE (GsellMM) 6 1763 di mal ‘obloquor’; fa mal ‘malefacio’ (Bartolomei1763-1976:78, 79)
gad. mal grd. mel fas. mèl caz. mèl bra. mal moe. mal fod. mel col. mal amp. mal LD mel MdR mal
avv.
1 in modo non buono, non retto, non giusto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; [ 581 ] Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ male Ⓓ schlecht ◇ a) Iö n’à le minimo apetit e… in soma i me sënte dërt mal. Jeu n’ha le minimo appetit e… iǹ somma i me sënte dërt mal. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Sënza me paréssel ch’ël ne jiss nia mal in calés; a raité ne l’ài inćiamò provè. Sënza me paressl ch’ël ne ĝiss nia mal iǹ calés; a rëité ne l’hai inçhiamò provè. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Co se trata del piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ʼna fre ’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Dighe encia mi, ston mal encia noi Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); f) On vedù che aé bon cuore / Tropa otes mal se và On vedù che aè, bon cuore / Troppa òtes mal se và Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); g) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 in modo non conveniente, non opportuno, non vantaggioso (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, amp., MdR) Ⓘ male Ⓓ schlecht ◇ a) A. Oh, nia mal, nia mal, sce an à sanité. A. Oh, nia mal, nia mal, ŝ’ aǹ ha sanité. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) A le bone pìciole la ge va ben e a le burte mal. Allö bonö pitscholö la gö va bön ö allö burtö mal. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); c) te troarès ogni strèda che te ves, mo recordete de vegnir indò, senó la te va mèl. te troares ogni streda ke te ves, mo recordete de vegnir indò, senò la te va mèl. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); d) Ma procura de fei meo / De fei algo manco mal / N’outra ota tasc te preo / Tu poeta da carnaal. Ma procura de fei meo / De fei algo, manco mal / Noutra òta tas te preo / Un poéta da Crasoál. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); e) porcí che a proporziun dl amur, ch’Ël nes porta mënel les desgrazies, che é favori mal conesciüs purcicche a proporziung d’l amur, ch’El nes porta menel les desgrazies, che è favori mal conesceūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); f) Mo intan Genofefa jô de mal en peso Mo intang Genofefa jè d’mal in peſo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
dì mel (fas.) Ⓘ sparlare Ⓓ schlecht reden ◇ a) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.) ◆ fé mel 1 (grd., MdR) Ⓘ far male Ⓓ schmerzen, wehtun ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza L’ie na kossa d’importanza, / Ke me fesh drë mel la panza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR)

2 (fas., amp.) Ⓘ nuocere Ⓓ schaden ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); b) Chesta bestia r’é segura / Co se trata, de fei mal. Chesta bestia re segura / Co se tratta, de fei mal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.) ◆

se fé mel (gad., grd., fas.) Ⓘ farsi male Ⓓ sich wehtun ◇ a) i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. Chest per grazia no l se à fat mal. i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. Chöst per grazia nol sö a fat mal. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); b) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa, toma, së fèŝ mèl, y rua dutt ammalà a tgèsa. VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

mel (grd., fod., LD) ↦ mel2.

mèl (fas.) ↦ mel1.

mèl (fas., caz.) ↦ mel2.

melament (fod.) ↦ melamenter.

melamenter Ⓔ deriv. di mel avv. 6 1763 malamaent ‘male’ (Bartolomei, 1763-1976:86)
gad. malamënter mar. malamonter Badia malamënter grd. melamënter fas. malamenter caz. melamenter fod. melamenter, melament, malamente amp. malamente LD melamenter MdR malamënter
avv.
in malo modo (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malamente, in malo modo Ⓓ schlecht, schlimm, übel ◇ a) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter. E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (caz.); b) Perdonéme, iö feje inćiamò tröc fai, e pronunzie malamënter. Perdonéme, jeu feŝe inçhiamò treućh fai, e pronunzie malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza, y finí tan malamënter plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo soung ciastell cuna ria coscienza, e finì tang malament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

melamenter (caz., fod., LD) ↦ melamenter.

melamënter (grd.) ↦ melamenter.

melanconech (caz.) ↦ melanconich.

melanconia Ⓔ it. malinconia ‹  MELANCHOLIA (EWD 4, 299) 6 1836 malinkonía (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. malinconia Badia malinconia grd. melancunia, malinconia fas. melanconìa bra. malinconìa fod. malanconia col. malinconia LD melanconia
s.f. Ⓜ melanconies
dolce e delicata tristezza, vaga e intima mestizia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ malinconia Ⓓ Melancholie ◇ a) E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.); b) deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

melanconia (LD) ↦ melanconia.

melanconìa (fas.) ↦ melanconia.

melanconich Ⓔ it. malinconico 6 1865 malinconic (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. malinconich Badia malinconich grd. melanconich fas. melanconich, malinconich caz. melanconech bra. malinconech
agg. Ⓜ melanconics, melanconica, melanconiches
1 che prova, dimostra o esprime malinconia (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ malinconico Ⓓ melancholisch ◇ a) Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossru[ 582 ] batscher1865:1 (Badia); b) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’ sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 che ispira malinconia (gad.) Ⓘ malinconico Ⓓ melancholisch ◇ a) la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) O! os muraies malinconiches, che nes sarëis fora dl monn O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

melanconich (grd., fas.) ↦ melanconich.

melancunia (grd.) ↦ melanconia.

melarosa Ⓔ it. melarosa 6 1878 melarosa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. melarosa Badia melarosa
s.f. Ⓜ melaroses
pianta arbustiva delle mirtacee (syzygium Jambos), con frutti grandi come una nespola dalla polpa profumata di rosa (gad.) Ⓘ melarosa Ⓓ Rosenapfel ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

melarosa (gad., Badia) ↦ melarosa.

melaudì Ⓔ comp. di mel + audì 6 1878 maraldì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. maraldì
v.tr. Ⓜ melaud
sentirsi criticare (gad.) Ⓘ sentire qualcosa di spiacevole Ⓓ etwas Unangenehmes hören ◇ a) porcí ch’al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí purcicch’ el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (gad.).

melcontent Ⓔ comp. di mel + content (EWD 4, 295) 6 1879 męlkuntá̤nt (RifesserJB, Plueia1879:107)
gad. malcontënt mar. malcontont Badia malcontënt grd. melcuntënt fas. malcontent caz. melcontent bra. malcontënt fod. melcontent amp. malcontento LD melcontent
agg. Ⓜ melcontenc, melcontenta, melcontentes
che non ha avuto pieno appagamento in qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ insoddisfatto, scontento Ⓓ unzufrieden, unbefriedigt ◇ a) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

melcontent (caz., fod., LD) ↦ melcontent.

melcuntënt (grd.) ↦ melcontent.

melech (fas.) ↦ muele.

melenton Ⓔ comp.di mel + enton 6 1833 malintuǹ (DeRüM, SignuraUma1833-1995:235)
gad. malintun Badia malintun grd. melenton LD melenton MdR malintun
agg. Ⓜ inv.
soggetto ad ammalarsi con facilità, per debole costituzione fisica o perché cagionevole di salute (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ morboso, malaticcio Ⓓ kränklich, schlecht beisammen ◇ a) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? / Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? / Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR).

melenton (grd., LD) ↦ melenton.

melfat Ⓔ comp. di mel + fat 6 1445 maluat (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. malfat mar. malfat Badia malfat grd. melfat fas. malfat fod. melfat amp. malfato LD melfat
agg. Ⓜ melfac, melfata, melfates
malformato, sgraziato (grd. F 2002) Ⓘ malfatto Ⓓ schlecht gebaut ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.)
s.m. Ⓜ melfac
cattiva azione, misfatto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ malefatta, malfatto Ⓓ Missetat ◇ a) degun melfat neg[u]m maluat WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.).

melfat (grd., fod., LD) ↦ melfat.

melfator (grd.) ↦ malfatour.

melfé Ⓔ comp. di mel + 6 1878 malfà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. malfá Badia malfá
s.m. sg.
trasgressione di una norma alla quale si attribuisce un’origine divina o comunque non dipendente dagli uomini (gad.) Ⓘ peccato Ⓓ Sünde ◇ a) gioventú, d’un y l’ater ses, impormetô, de se mantigní la cosciënza nëta dal malfá, ch’é chël, che mëna a te meseria spaventosa gioventù, d’ung e l’at’r sesso, impormettō, d’s’ mantignì la coscienza netta dal malfà, ch’è chel, ch’mena a te m’ſeria spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

melgoerno (fod.) ↦ melgovern.

melgovern Ⓔ it. malgoverno 6 1841 malgoverno (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
fod. melgoerno col. malgoverno amp. malgoverno
s.m. Ⓜ melgoverns
ragazzo disubbidiente, incorregibile (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ragazzo disubbidiente Ⓓ ungehorsamer Junge, Spitzbub ◇ a) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì a ra granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

melitar (amp.) ↦ militar.

melpazient Ⓔ comp. di mel + pazient (EWD 5, 220) 6 1833 mal paziënt (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. malpaziënt Badia malpaziënt grd. melpazient fas. malpazient caz. melpazient fod. melpazient MdR malpaziënt
agg. Ⓜ melpazienc, melpazienta, melpazientes
portato a reagire con risentita vivacità a ogni benché minimo motivo di contrarietà (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ impaziente Ⓓ ungeduldig ◇ a) Col tëmp se daràl pa bëin. Iö sun massa malpaziënt. Col tëmp se daràl pa bëiǹ. Jeu suǹ massa mal paziënt. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

melpazient (grd., caz., fod.) ↦ melpazient.

meltraté (grd.) ↦ maltraté.

meludù (grd.) ↦ melvedù.

melvedù Ⓔ comp. di mel + vedù (EWD 7, 211) 6 1833 mal odü (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. malodü grd. meludù fas. malvedù fod. melvedù col. mal[ 583 ] vedù amp. malvedù LD melvedù MdR malodü
agg. Ⓜ melvedus, melveduda, melvedudes
considerato con sospetto, diffidenza, malevolenza o antipatia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malvisto, inviso Ⓓ unbeliebt ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR).

melvedù (fod., LD) ↦ melvedù.

member Ⓔ it. membro ‹ MEMBRUM (EWD 4, 379) 6 1833 membri pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. mëmber Badia mëmbro grd. mëmber fas. member fod. member LD member MdR mëmber
s.m. Ⓜ membri
ciascuna delle parti in cui si articola il corpo dell’uomo e degli animali superiori (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ membro Ⓓ Glied ◇ a) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
s.m.f. Ⓜ membri, membra, membres
ogni componente di una collettività o di un gruppo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ membro Ⓓ Mitglied ◇ a) Mo intant, olà él n stato, che n’abe plü o manco mëmbri dezipà? Mó intant, olà él ‘ǹ stato, che n’abbe plü o manco membri decipà? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

member (fas., fod., LD) ↦ member.

mëmber (gad., grd., MdR) ↦ member.

mëmbro (Badia) ↦ member.

memoria Ⓔ it. memoria ‹  MEMORIA (EWD 4, 380) 6 1848 memôria (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. memoria mar. memoria Badia memoria grd. memoria fas. memoria fod. memoria amp. memoria LD memoria
s.f. Ⓜ memories
1 funzione generale della mente, consistente nel far rinascere l’esperienza passata (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ memoria Ⓓ Gedächtnis ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 tracce che persone o fatti lasciano nella mente degli uomini (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ ricordo, memoria Ⓓ Erinnerung, Andenken ◇ a) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); b) Düc inoms de gran memoria Duttg’ inomts de grang memoria DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
se mete a memoria (gad.) Ⓘ imprimersi nella mente Ⓓ sich im Gedächtnis einprägen ◇ a) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

memoria (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

memoria.

mena Ⓔ it. mena 6 1866 fajea menes 3 imperf. (BrunelG, Cianbolpin1866:19)
fas. mena caz. mena
s.f. Ⓜ menes
trucco, stratagemma, astuzia (fas. DLS 2002) Ⓘ finta Ⓓ List, Finte
fé menes (fas. DLS 2002) Ⓘ fingere Ⓓ heucheln, vortäuschen ◇ a) Emben doi dis i à pussà del dut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora Nben doi dis i à pusà de l dut, ma Čanbolfin inveze el fajea menes de ʒ̉ir de fora BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.).

mena (fas., caz.) ↦ mena.

Mena 6 1857 Mena (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. Mena Badia Mena fod. Mena
antrop.
(gad., fod. Ms 2005) Ⓘ Filomena Ⓓ Philomene ◇ a) Mena Costamajú, / t’es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina Mena Costamajú, / t’es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia).

Mena (gad., Badia, fod.) ↦ Mena.

menà (col., amp.) ↦ mené.

menadrë (grd.) ↦ medrë.

menageria Ⓔ dt. Menagerie / fr. ménagerie 6 1873 manegeria (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30)
amp. menageria
s.f. Ⓜ menageries
raccolta di animali feroci o selvatici ingabbiati (amp.) Ⓘ serraglio Ⓓ Menagerie ◇ a) Anzi, che canzelaria / Su ra porta ‘l é Büro / Comunal manegeria / I pó scrie canche i vó. Anzi, che canzelleria / Sura porta le Büro / Comunal manegeria / I pò scrie, canche i vò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

menageria (amp.) ↦ menageria.

menar (bra., moe.) ↦ mené.

mencèr (fas., caz.) ↦ mancé.

mencianza (fas.) ↦ mancianza.

menciar (bra., moe.) ↦ mancé.

mender Ⓔ MINOR (EWD 4, 376) 6 1813 maindra f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. mënder mar. mënder Badia mëinder grd. mënder fas. mender fod. mender LD mender
agg. Ⓜ mendri, mendra, mendres
comparativo di piccolo: più piccolo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ più piccolo, minore Ⓓ kleiner ◇ a) ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) L mënder lumin ne verd no da se nstës l ma̤ndę́r lumíŋ nę vęrd no da̤ sę ŋšta̤s RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

mender (fas., fod., LD) ↦ mender.

mënder (gad., mar., grd.) ↦ mender.

Mene (col.) ↦ Domene.

mené (gad., mar., Badia, MdR) ↦ mané.

mené Ⓔ MINĀRE (EWD 4, 380) 6 1710 mene cong. (Procla[ 584 ] ma1710-1991:167)
gad. mené mar. mené Badia menè grd. mené fas. menèr caz. menèr bra. menar moe. menar fod. mené col. menà amp. menà LD mené MdR menè
v.tr. Ⓜ meina
1 accompagnare, portare, guidare persone o animali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dirigere, guidare, condurre Ⓓ führen, leiten, begleiten ◇ a) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); c) E meneme l vedel ngrassé, e mazelo E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Dapòl’é jit a libra la tousa e al l’à menada ló da la corda e al l’à fata tirar sù Dapò lö schit a libràr la tousô ö al la mönada lô dalla kôrda ö la la fatta tirràr su. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:9 (bra.); f) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) el menaa chi outre tolpe / come un ciar par el temon el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); h) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) prëia, ch’ai te mënes da ël preia, ch’eì t’ mene da el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia); j) Si via l à menà tres n bosch spës. si vía̤ l a męná tręz m bǫšk špa̤s. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 permettere a qualcuno di andare in un luogo o di svolgere un’attività oppure indurlo a fare ciò (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod., MdR) Ⓘ mandare Ⓓ schicken ◇ a) te farè mené a Persenon / coi autri a studié te farè menè a persenon / coi autri a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR)
3 trascorrere in una certa condizione (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ condurre Ⓓ führen ◇ a) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice, jìssen manco a se confessè e menass alincuntra na miù vita! Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće, ĝissǹ manco a se confessè e menass a l’incuntra ‘na miù vita! DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Iló à ël scumencià a mené na stleta vita, y n puech tëmp s’al desfat dut chël, che l ova giatà da si pere. Ilò hà ël scumënĉa a mënè na slötta vita, y in puech temp s’hà ‘l döffàtt dutt chëll, chë l’òva giatà da si père. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) desses mené na bona vita en pesc, no pité por ëra desses m’nè na bona vita in pesc’, no pittè pur ella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
mené adalerch (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ condurre Ⓓ herführen ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia) ◆ mené dant (gad., fod.) Ⓘ condurre al cospetto Ⓓ vorführen ◇ a) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Da doman damana le conte, che le colpevol i vëgnes mené dant Da dumang damana ‘l conte, che ‘l colpevole i vegne m’nè dant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (gad.).

mené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ mené.

menè (Badia, MdR) ↦ mené.

Mëne (mar., fod.) ↦ Domene.

mènech (fas.) ↦ mane.

Menëcol 6 1843 Menaccol (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
fod. Menëcol
antrop.
soprannome di famiglia nella "vila" di sie/sief (fod.) Ⓘ Menëcol Ⓓ Menëcol ◇ a) Perauter l pleván / E de Menëcol Ján; / Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin E de Menaccol Ǵéan; / Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Menëcol (fod.) ↦ Menëcol.

Menego (fas.) ↦ Domene.

Meneguto 6 1873 Menegutto (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
amp. Meneguto
antrop.
soprannome della famiglia degasper in ampezzo; deriva da "domenico" (amp.) Ⓘ Meneguto Ⓓ Meneguto ◇ a) Par Gottardo Meneguto / Chi outre manse ‘l ea assei, / Ma par nos, che saon duto / Un orario beśen fei… Par Gottardo Menegutto / Chi autre manse, lea assèi, / Ma par nos, che saón dutto / Un orario besen fei… Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

Meneguto (amp.) ↦ Meneguto.

menèr (fas., caz.) ↦ mené.

menestra Ⓔ it. minestra 6 1860 menestra (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fod. menestra, minestra amp. menestra
s.f. Ⓜ menestres
pietanza costituita per lo più di pasta o riso o legumi o verdure, cotti in acqua o in brodo e variamente conditi (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ minestra Ⓓ Suppe ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ☝

jopa.

menestra (fod., amp.) ↦ menestra.

mènia (fas.) ↦ mania1.

menines Ⓔ da collegare con man / mina ‘manina’ (Gsell 1993b:180) 6 1828 menines (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. menines
s.f. pl.
tenerezza, dolce effusione, carezza affettuosa (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ coccola Ⓓ Liebkosung
fé les menines (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ lusingare, adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse [ 585 ] gën tla tlines!! giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì: / Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

menines (grd.) ↦ menines.

menister (caz.) ↦ minister.

menizar (bra., moe.) ↦ menizé.

menizé Ⓔ *MINŪTIĀRE (EWD 4, 425) 6 1840 menizasa 3 cong. imperf. (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
gad. minizé, menuzé mar. minizé Badia minizé, minuzé grd. menizé fas. menizèr caz. menizèr bra. menizar moe. menizar fod. menizé amp. menuzà LD menizé
v.tr. Ⓜ menizeia
ridurre in pezzetti o in parti minute (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbriciolare, fare a pezzettini Ⓓ zerkleinern, klein aufschneiden ◇ a) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

menizé (grd., fod., LD) ↦ menizé.

menizèr (fas., caz.) ↦ menizé.

mëns (mar., grd.) ↦ meis.

ment Ⓔ MĒNS (EWD 4, 383; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mEnte) 6 1844 mente (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. mënt mar. mont Badia mënt grd. mënt fas. ment bra. ment fod. ment amp. mente
s.f. Ⓜ ments
1 il complesso delle facoltà intellettive dell’uomo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ mente, intelletto Ⓓ Geist, Verstand ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 funzione della mente consistente nella capacità di conservare, far rinascere e riconoscere l’esperienza passata (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ memoria Ⓓ Gedächtnis
jì de ment (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ dimenticare Ⓓ vergessen ◇ a) No vorae śì de mente / de dì algo del cassier No vorave zi de mente de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.) ◆ vegnì en ment (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ venire in mente Ⓓ einfallen ◇ a) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); b) E pón pa fá chësc? Al ne me foss pa mai gnü en mënt, dijô le pice E pong pa fa chesc’? el nè mè foss’ pa mai gnu in ment, dijō ‘l picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

ment (fas., bra., fod.) ↦ ment.

mënt (gad., Badia, grd.) ↦ ment.

mente (amp.) ↦ ment.

mentì Ⓔ MENTĪRĪ (EWD 4, 425) 6 1763 alnament chael [= al ne mënt chël] ‘verax’ (Bartolomei1763-1976:90)
gad. mintí mar. montí Badia mintí grd. mentì fas. mentir fod. mentì amp. mentì LD mentì MdR mentì
v.intr. Ⓜ ment
non dire la verità, dire il falso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mentire Ⓓ lügen ◇ a) "Eh", respogn le vedl, "sant Paul sà pa bëin inće ël da mentì." "Eh", respogn le vedl, "sant Paul sa pa bëiǹ inçh’ ël da mentì." DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) La uma continua: Mintí é dí na cossa desfarënta, da chël ch’an pënsa y sá, por ingiané valgugn. La uma continua: Mintì è dì na cosa differente, da chel ch’ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia); c) Dî me castiëies, sc’ i mënti. Dio me castieie, s’ i mente. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

mentì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ mentì.

mentir (fas.) ↦ mentì.

menù Ⓔ MINŪTUS (EWD 4, 385) 6 1873 menude m. pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. menü mar. monü Badia menü grd. menut fas. menù fod. menù col. minù amp. menudo LD menù
agg. Ⓜ menus, menuda, menudes
piccolo, esiguo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ minuto, mingherlino, sottile Ⓓ klein, dünn, fein ◇ a) Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
per menù (gad.) Ⓘ nel dettaglio, dettagliatamente Ⓓ eingehend, detailliert ◇ a) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc, intan ch’ara cuntâ ca por menü, coch’ ara ê rovada a s’ injigné chël guant de pel. Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg, intang ch’ella cuntā ca pur menù, cocch’ ella ē r’vada a s’ injignè chel guant d’pell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) "Intan to pere é sté ingiané", scomëncia indô Genofefa; y i cunta sö por menü döta süa storia, tan inant, ch’al la podô capí "Intang to pere è ste ingiannè", scomancēa indò Genofefa; e i cunta sou pur m’nù dutta sua storia, tang innant, ch’el la podō capì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ☟ en detai.

menù (fas., fod., LD) ↦ menù.

menü (gad., Badia) ↦ menù.

menudo (amp.) ↦ menù.

menut (grd.) ↦ menù.

menut Ⓔ nordit. menut(o) ‹ MINUTŪS (EWD 4, 387) 6 1858 menutsch pl. (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2)
gad. menüt mar. minut grd. menut fas. menut bra. menut fod. menuto amp. menuto LD menut
s.m. Ⓜ menuc
unità di misura di tempo, pari a 60 secondi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ minuto Ⓓ Minute ◇ a) (Se se va) cinch menuc en su contro Neva se rua a Vich (Sö sö va) [ 586 ] tschinch menutsch nsu contro Növa sö ruo a Vic ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.).

menut (grd., fas., bra., LD) ↦ menut.

menüt (gad.) ↦ menut.

menuto (fod., amp.) ↦ menut.

menuzà (amp.) ↦ menizé.

menuzé (gad.) ↦ minizé.

meo (amp.) ↦ meio.

meorà (amp.) ↦ mioré.

mer Ⓔ MARE (EWD 4, 388) 6 1763 el mer ‘mare’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mer mar. mer Badia mer grd. mer fas. mèr caz. mèr bra. mar moe. mar fod. mer col. mar amp. mar LD mer MdR mer
s.m. Ⓜ mers
massa di acqua salata, che si estende per tre quarti della superficie del globo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mare Ⓓ Meer ◇ a) Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); b) vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); c) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

mer (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ mer.

mèr (fas., caz.) ↦ mer.

merc Ⓔ MARCIDUS (EWD 4, 388) 6 1844 marz̄a f. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. merc fas. mèrc bra. marc moe. marc fod. merc col. marz amp. marzo
agg. Ⓜ merc, mercia, merces
1 che è in stato di decomposizione (gad. A 1879; A 1895; Pi 1967, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ marcio Ⓓ faul, morsch
2 fig. guasto moralmente, degenerato, corrotto (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ marcio fig.Ⓓ verdorben fig. ◇ a) El ‘l à ‘l grano a prezio roto / e ‘l lo vende a marza usura El l’a ‘l grano a prèz̄o roto / e ‘l lo vènde a marz̄a uzura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

merc (gad., fod.) ↦ merc.

mèrc (fas.) ↦ merc.

mercà (col.) ↦ marcé2.

mercadant (MdR) ↦ marciadent.

mercant Ⓔ it. mercante (EWD 4, 328) 6 1873 Marcantes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. marcant Badia marcante fas. mercant bra. mercante moe. marcante fod. mercánte col. mercante amp. marcante
s.m.f. Ⓜ mercanc, mercanta, mercantes
chi professionalmente esercita il commercio (gad. Ma 1950, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mercante, commerciante Ⓓ Händler ◇ a) Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Vien fora un a dí: / Che s’ á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ☝ marciadent.

mercant (fas.) ↦ mercant.

mercante (bra., col.) ↦ mercant.

mercánte (fod.) ↦ mercant.

mercantile Ⓔ it. mercantile 6 1833 Mercantile (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
MdR mercantile
s.m. sg.
scuola superiore specializzata su argomenti che riguardano il commercio (MdR) Ⓘ istituto tecnico commerciale Ⓓ Handelsschule ◇ a) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

mercantile (MdR) ↦ mercantile.

mercé Ⓔ it. mercè 6 1878 mercè (DeclaraJM, MaringSopplà1878:4)
gad. mercé Badia mercé
s.f. sg.
nel cattolicesimo, ciò che è concesso per meriti, per preghiera, per puro dono di dio (gad.) Ⓘ grazia Ⓓ Gnade ◇ a) Dl Prou la vita ëis scomencé / Sides en Cil Osta gran mercé. D’l Prò la vita ais’ scomencè / Sì in Ceil Osta grang mercè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia).

mercé (gad., Badia) ↦ mercé.

Merch 6 1833 S. Märc (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
gad. Merch mar. Merch grd. Merch MdR Merch
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, MdR) Ⓘ Marco Ⓓ Markus ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. N dé ch’ël stê söla gran plaza de S. Merch, vëighel cater o cinch signurs Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. ‘Ǹ dé ch’ël stê seu la graǹ plazza de S. Märc, vëighel quatr o ćinq signurs DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

Merch (gad., mar., grd., MdR) ↦ Merch.

merda Ⓔ MERDA, fod. merda invece di * mierda adattamento al ven., trent. e it. (GsellMM) 6 1828 merda (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. merda mar. merda Badia merda grd. merda fas. merda fod. merda amp. merda LD merda
s.f. Ⓜ merdes
sterco, escremento di persona o animale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ merda, feci Ⓓ Scheiße, Kot ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
s.f. sg.
pegg. simbolo plebeo di carattere spregevole o di qualità infima (grd.) Ⓘ merda pegg.Ⓓ Scheißdreck pegg. ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie; / ma na merda al juà, / ie ne n’é mpo giapà! Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè; / ma na Merda al schua, / je ne n’e impò giapà! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.).

merda (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

merda.

mere Ⓔ MĀTER (EWD 4, 391) 6 1763 megra (sic!?) ‘mater’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mere mar. mere Badia mere grd. mere fas. mère caz. mère [ 587 ] bra. mare moe. mare fod. mere col. mare amp. mare LD mere
s.f. Ⓜ meri
donna che ha generato dei figli (gad. B 1763, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ madre, mamma Ⓓ Mutter ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) Canche tu ès pa sie o set pitles / Vegnirà pa ben duc i mitles / Vegnirà pa ben da vaèr, / Cara mère, gé voi magnèr. Kan ke tu as po sie o set pikles / Vegnirà po ben duč i Mikles / Vegnira po ben da vaer, / Kara mere, ge voi magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); e) Se inpò degnà na ota, disc ra mare / de vegnì a saludà chestes pormai!… Se impò degnà na ota, dish ra mare / de vegnì a saludà chestes por mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

mere (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ mere.

merë (grd.) ↦ medrë.

mère (fas., caz.) ↦ mere.

mereea (amp.) ↦ marevueia.

meridiana Ⓔ it. meridiana 6 1862 meridiana (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
amp. meridiana
s.f. Ⓜ meridianes
tipo di orologio usato in passato, in cui l’ora viene indicata dall’ombra che uno stilo esposto al sole proietta su un quadrante (amp.) Ⓘ meridiana Ⓓ Sonnenuhr ◇ a) Mesanote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

meridiana (amp.) ↦ meridiana.

merit Ⓔ it. merito ‹ MERITUM (EWD 4, 392) 6 1865 merìt (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. mirit mar. merit Badia mirit, merit grd. merit fas. mérit fod. merito amp. merito LD merit
s.m. Ⓜ meric
diritto alla lode, alla stima, alla ricompensa e simile, dovuto alla qualità, alle capacità o alle opere di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ merito Ⓓ Verdienst ◇ a) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit / Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt / Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

merit (mar., Badia, grd., LD) ↦ merit.

mérit (fas.) ↦ merit.

merità (col., amp.) ↦ merité.

meritar (bra.) ↦ merité.

merité Ⓔ deriv. di merit / it. meritare (EWD 4, 392) 6 1763 meritè ‘mereor’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mirité mar. merité Badia mirité grd. merité fas. meritèr caz. meritèr bra. meritar fod. merité col. merità amp. merità LD merité MdR merité
v.tr. Ⓜ merita
essere degno di avere, ottenere, ricevere e simile, in senso positivo o negativo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meritare Ⓓ verdienen ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) E l fi ge à dit a el: Père, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d’esser chiamà tie fi. E il fi j’a dit a el: Pére, é peggiá in tschiel e contra de te, no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Vosta negligënza meritass, ch’iö fosse dessenada con vos. Vosta negligënza meritass, ch’jeu fosse dessenàda coǹ vos. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) Pere, é ufendù Idie y nce vo, ne merite plu de unì tlamà vosc fi. Père, hè uffendù Iddiè i ‘nciè vo’, ne merite plù d’uni tlamà vosc fì. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) Pere, mi è ofendù Idio, e ence vos; no merite plu d’esser clamé vosc fi Père, mi è offendù Iddio, e ‘ncie vos; no merite plu d’esser clamè vos fì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Credo ben éi fato aposta / Par vosoutre macaroi / Meritaa una risposta / Ce laoro da stanpioi. Credo ben ei fatto apposta / Par vosŏutre maccaroi / Meritaà una risposta / Ce lavoro da stampiòi. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.); g) Cara mia creatöra, i t’á bele insigné, ch’al é por nos n bun Pere en Cil, n Signur che mirita d’ester adoré Cara mia creatura, i t’ à belle insignè, ch’el è pur nos ‘ng bung Pere in Ceìl, ‘ng Signur ch’merita d’est’r adorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
se merité (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ meritarsi Ⓓ sich verdienen ◇ a) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites / Che avëi tö te desses Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites / Ch’avëi teu te desses DeRüM, Lob1833-1995:290 (MdR); b) I se l’à meritada I se l’ha meritada AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) sc’ i á cometü n delit, m’ái mirité la mort s’ i à commetù ‘ng delitto, m’ai meritè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

merité (mar., grd., fod., LD, MdR) ↦ merité.

meritèr (fas., caz.) ↦ merité.

merito (fod., amp.) ↦ merit.

merscia Ⓔ ahd. marhha (EWD 4, 395) 6 1878 merscia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57)
gad. merscia mar. merscia Badia merscia grd. merscia fod. merscia LD merscia
s.f. Ⓜ mersces
segno particolare che serve per segnalare, riconoscere, distinguere una cosa o una persona (gad. A [ 588 ] 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fod. A 1879; G 1923; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ marchio, contrassegno Ⓓ Kennzeichen, Merkzeichen ◇ a) Ahi! Sce, che te portes söl spiné nosta merscia. Ahi! scě; ch’t’ portes soul spině nosta mērscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

merscia (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ merscia.

merudel (caz.) ↦ marudel.

mervöia (Badia, MdR) ↦ marevueia.

mes (moe., col., amp.) ↦ meis.

mes Ⓔ it. messo ‹ MISSUS 6 1878 mess (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73)
gad. mes mar. mes Badia mes fas. mes LD mes
s.m. Ⓜ mesc
persona che ha il compito, occasionale o permanente, di comunicare notizie o recare annunzi (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ messo Ⓓ Bote ◇ a) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia); b) Al mes i consegnëiel so miú ciaval Al mess i consegnel so miù ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

mes (gad., mar., Badia, fas., LD) ↦ mes.

mesa Ⓔ MEDIA (EWD 4, 411) 6 1858 mescha (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:4)
gad. mesa mar. mesa grd. mesa fas. mesa bra. mesa fod. mesa
s.f. Ⓜ meses
antica misura equivalente a mezzo litro (gad. V/P 1998; Pi 1967, grd., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ mezza Ⓓ Halbe ◇ a) A. Emben (dò che l’à paà fora) olà jone po a beiver sta mesa? B. Ta Grava. A. N, beng (dô chö la paà vora) olà schônö pô a beiver stô mescha B. Ta Grava. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) Sci, dij l seniëur, meton pën na mesa de vin. Ŝi, diŝ ‘l Signour, mëttoŋ pëŋ na mëźa de viŋ. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

mesa (gad., mar., grd., fas., bra., fod.) ↦ mesa.

mësa (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ meisa.

mesana (gad., mar., Badia) ↦ mesena.

mesanet (mar., fas.) ↦ mesanuet.

mesanot (bra., fod.) ↦ mesanuet.

mesanöt (gad., Badia, MdR) ↦ mesanuet.

mesanote (amp.) ↦ mesanuet.

mesanuet Ⓔ comp. di mesa + nuet (EWD 5, 63) 6 1833 mezza neut (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236)
gad. mesanöt mar. mesanet Badia mesanöt grd. mesanuet fas. mesanet bra. mesanot fod. mesanot amp. mesanote, mesanuote LD mesanuet MdR mesanöt
s.f. Ⓜ mesanuetes
l’istante corrispondente alle ore 24 (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mezzanotte Ⓓ Mitternacht ◇ a) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? / A mesanöt; in punt a les dodesc! Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? / A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

mesanuet (grd., LD) ↦ mesanuet.

mesanuote (amp.) ↦ mesanote.

mesc Ⓔ padan. maso ‹ MĀNSUS (Gsell 1993b:181) 6 1763 mesch ‘praedium’; patrogn de ciasa, del mesch ‘dominus domus vel praedii’ (Bartolomei1763-1976:87, 91)
gad. mêsc mar. mesc Badia mêsc grd. mesc fas. mèsc caz. mèsc bra. masc moe. masc fod. mesc col. mas amp. masc LD mesc
s.m. Ⓜ mesc
azienda agricola a conduzione familiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ podere, maso Ⓓ Bauerngut, Bauernhof ◇ a) Y ël ie jit a sté pra n abitant de chëst luech; y chësc l à metù sun si mesc a vardé i purciei. Y el joe schit a sté pra ung abitand de chest Lueg; y chest l’ha metu su si mésch a vardé i purtschèj. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so masc a far l paster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a far ‘l paster dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); c) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Y se n’é jü, y se mët pro un dla cité de chël lüch y chësc l’á metü söl so mesc a vardé i porcí E se n’è ju, e se màt pro ung dlà cittè de cal (chel) luc e cast (chest) ‘l l’ha mettù sul so mesc a vardè i porcì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) e el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porciei e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

mesc (mar., grd., fod., LD) ↦ mesc.

mèsc (fas., caz.) ↦ mesc.

mêsc (gad., Badia) ↦ mesc.

mescedà (amp.) ↦ mescedé.

mescedar (bra., moe.) ↦ mescedé.

mescedé Ⓔ *MISCITĀRE (EWD 4, 501) 6 1833 moscedè p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. moscedé mar. moscedé Badia muscedè grd. mescedé fas. mescedèr caz. mescedèr bra. mescedar moe. mescedar fod. mescedé col. messedà amp. mescedà LD mescedé MdR moscedè
v.tr. Ⓜ mesceida
mettere insieme sostanze diverse in modo da formare una sola massa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mischiare, mescolare Ⓓ mischen, vermischen ◇ a) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) [ 589 ]
p.p. come agg. Ⓜ mescedés, mescededa, mescededes
composto da elementi di qualità diversa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mescolato, misto, mischiato Ⓓ gemischt, vermischt ◇ a) Ël é delunch insciö; le bun e le rie é in vigne lüch moscedè. Ël é delung insceu; le buǹ e le rie é iǹ vigne lüc moscedè. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech, / Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech, / Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
p.p. come s.
foraggio composto da paglia mista ad altre erbe (grd. G 1923, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ pagliata, insieme di foraggi Ⓓ Gemisch aus Heu und Stroh als Viehfutter, Mischfutter ◇ a) e i à ‘l cu da scarismà / a lascià chera scaliera, / chi sbroàs, chel mescedà e i a ‘l cu da scarismà / a lascà chera scaliéra, / chi sbroàs, chel mescedà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) ‘L é seà el outigoi, / ‘L é ra vena, el mescedà Le seà el autigoi, / Le ra vena, el mescedà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.)
se mescedé (gad. V/P 1998) Ⓘ intrecciarsi Ⓓ sich verflechten ◇ a) Coche les rames se moscëda cun sënn; döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt cocche les rames sè mosceda cung senn; dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

mescedé (grd., fod., LD) ↦ mescedé.

mescedèr (fas., caz.) ↦ mescedé.

mescedoz Ⓔ deriv. di mescedé (EWD 4, 502) 6 1878 muscedōz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. moscedoz mar. moscedoz Badia moscedoz grd. mescedoz fas. mescedoz fod. mescedoz amp. mescedozo LD mescedoz
s.m. Ⓜ mescedoc
mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pe 1973; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ disordine Ⓓ Gemengsel ◇ a) Grof Sigfrid, ciavalier de gran valüta, de sentimënc nia basc y bel de porsona, i á salvé la vita tl moscedoz dla batalia al düca de Brabant Grof Sigfrid, cavalier de grang valuta, de sentimentg’ nia basc’, e bell de persona, i ha salvè la vita t’ l muscedōz d’la battaglia al duca de Brabante DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) Unis ad Ël ne n’unse bria de tremoré deplü tra le moscedoz da sanch en batalia, co sön nosc ciastel, porcí ch’Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc Unīs ad El nen ungſe bria de tromorè de plou tra ‘l moscedōz da sanc in battalia, che soung nosc’ ciastell, purcicch’ El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

mescedoz (grd., fas., fod., LD) ↦ mescedoz.

mescedozo (amp.) ↦ mescedoz.

mesdì Ⓔ MEDIUS DIĒS (EWD 4, 430) 6 1763 moetzdí ‘meridies’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. misdé mar. misdé Calfosch mesdì Badia misdé grd. mesdì fas. mesdì moe. mesodì fod. mesdì amp. mesodì LD mesdì
s.m. Ⓜ mesdis
le ore 12 del giorno civile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzogiorno Ⓓ Mittag ◇ a) Da mesdì, y dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré. Da mëźdi, y dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) Al ê bele misdé, y la fan se fajô sintí dassënn El ē belle miſdè, e la fang sè fasceō sintì dassenn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); c) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

mesdì (Calfosch, grd., fas., fod., LD) ↦ mesdì.

mesëina (grd.) ↦ mesena.

mesena Ⓔ *MEDIĒNA (EWD 4, 399) 6 1860 mezena (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. mesana mar. mesana Badia mesana grd. mesëina fas. mesena fod. mesëna col. mesena amp. mesena
s.f. Ⓜ mesenes
1 ognuna delle due parti in cui viene tagliato, longitudinalmente, un animale macellato (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mezzena Ⓓ halbes Schlachtvieh, Speckseite
2 gran numero, abbondanza (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ quantità Ⓓ Menge ◇ a) Verse a mesena, a grun, latis, taliane / e anpezane. Verse a mezena, a grun, latìs, taliane / E ampezzane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

mesena (fas., col., amp.) ↦ mesena.

mesëna (fod.) ↦ mesena.

meseria Ⓔ it. miseria ‹ MISERIA (EWD 4, 402) 6 1813 miseries (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. meseria mar. meseria Badia meseria grd. meseria, miseria fas. meseria caz. miseria bra. meseria moe. meseria, mijeria fod. miseria col. miseria amp. miseria LD miseria MdR meseria
s.f. Ⓜ meseries
1 condizione di estrema povertà (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ miseria, stento, povertà Ⓓ Not, Entbehrung, Armut, Elend ◇ a) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) A. Ma canta chel no fossa nia, se no le fossa così ciare. B. A scì l’é na gran meseria. A. Ma cantô chöl no fossa nia, sö no lö fossa così tscharö. B. A schi lö nô gran miseria. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) A chël tëmp fovel te chël paesc na gran ciarestia, y duc se durova fam. Nce ël fova te na gran miseria, y no savova ulà via. A chël temp foa ‘l te chëll paiŝ na graŋ tgiàrestia, y dutg së duròva fàm. Anch’ ël fòa te nà gràŋ misèria, y no savòa ulà via. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) In Italia vedé n vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Ra miseria ca in Anpezo / R’é fenida par ades Ra misèria cà in Ampezzo / Re fenida par ades Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); f) te messaras bëgn prësc morí dala meseria tè messarās ben presc’ murì dalla meſeria De[ 590 ] claraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
2 fig. povertà, limitatezza di idee e di principi morali (gad. A 1895; Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod.) Ⓘ miseria fig.Ⓓ Schwäche, Armseligkeit ◇ a) La segnora […], se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. La signora […], s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) La signura […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) La signura […], se ressolve d’orëi mincioné la meseria dl Re La signura […], sẹ resolve d’oråi minćonè la mẹseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) La seniëura […], se ressolv d’ulëi minciuné la meseria dl Re. Lå sęgnęura […], sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) La signoura […], s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura […], se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
3 fig. stato di grave infelicità, situazione triste, dolorosa (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ miseria fig.Ⓓ Elend fig. ◇ a) per chësc ve prëie ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera ala cuntemplazion dla cosses dl ciel per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. "Ël é bëin na meseria", dîjel, che an và de continuo metan sö valch da nü ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. "El é bëiǹ ‘na meseria", diŝl, ch’aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); c) Signur, no le lascede grasomé te chësta meseria. Signur, no ‘l lascede graſumè te chesta m’ſēria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); d) O mi Dî! él poscibl, che n cör inozënt, pois ciafé so paraisc ’ci te n desert, y n’anima, che S’ama y S’á en posses, ciafes süa felizité t’amez ales desgrazies y meseries. O mi Dì! elle possibile, che ‘ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc’ ci teng deſert, e ‘ng n’anima, ch’S’ ama e S’ à in posess, ceaffe sua felizitè t’ amezz alles desgrazies e m’ſeries. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

meseria (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., moe., MdR) ↦ meseria.

mesericordia (bra.) ↦ misericordia.

meso Ⓔ aven. medzo ‹ MEDIUM (Gsell 1992b:230) 6 1878 el è mezzo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. meso mar. meso Badia meso grd. mesun fas. meso fod. meso amp. meso LD meso
s.m. Ⓜ mesi
qualsiasi modo, strumento, procedimento, o altro di cui ci si vale per raggiungere un fine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzo Ⓓ Mittel ◇ a) i á juré vendëta y al medem tëmp chirí n meso por salvé mia vita i à jurè vendetta e al medemmo temp chirì ‘ng mezzo pur salvè mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); b) Mirabl é Idî en süa infinida bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
al é meso che… (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ è possibile che… Ⓓ es ist möglich dass… ◇ a) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia El è mezzo d’palejè ia dutt: pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia) ◆

per meso de (gad.) Ⓘ mediante Ⓓ mittels, durch ◇ a) Chësta é la storia ordinara de nos düc: por tribolaziuns en paziënza ala santité, por meso dla crusc ala gloria. Chesta è la storia ordinaria de nos duttg’: pur tribulaziungs in pazienza alla santitè, purmezzo d’la crusc’ alla gloria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

meso (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ meso.

meso (amp.) ↦ mez.

mesodì (moe., amp.) ↦ mesdì.

mesora Ⓔ comp. di mez + ora 6 1844 mèz’ ora (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. mesora mar. mesora fas. mesora bra. mesora fod. mesora amp. mesora
s.f. Ⓜ mesores
la metà di un’ora (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ mezz’ ora Ⓓ halbe Stunde ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Se se va mesora dò la strada se rua sa Sèn Jan Sö sö va mez oro do la strada sö ruo sa Sen ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); c) Inze gnanche mesora chi tre ciae / i à beù r’aga de ita duta cuanta… Inže gnanche mezora chi trei ciae / i à bevù r’ aga de ita duta quanta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

mesora (gad., mar., fas., bra., fod., amp.) ↦ mesora.

mesoré (MdR) ↦ mesuré.

messa Ⓔ MISSA (EWD 4, 404) 6 1805 massa (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. mëssa mar. mëssa Badia mëssa grd. mëssa fas. messa bra. messa fod. mëssa col. messa amp. messa LD messa MdR mëssa
s.f. Ⓜ messes
il più importante rito liturgico della chiesa cristiana cattolica e ortodossa, celebrato dal sacerdote (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ messa Ⓓ Messe ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) Y la Mëssa scomëncia, ala Gloria ch’ai cianta E la Mássa scomántsa, alla Gloria ch’ai tgianta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
dì messa (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ celebrare la messa Ⓓ Messe lesen ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e fe- [ 591 ] sta, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa, i lî dant le Vangele inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa, i lì dant le Vangele DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Obedì dut; e se l comana / Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse Obedì dut; e se l’comana / Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) ◆ messa

grana (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ messa solenne Ⓓ Hochamt ◇ a) se l dijessa / Che al descors e a messa grana / Stae chiec i preves, l fasc ben! se ‘l disessa / Che al discorss e a messa grana / Stae chietg i preves, ‘l fas beng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) ◆ messa novela (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ messa novella Ⓓ Primiz ◇ a) Al nes á dit mëssa novela, / Y ci festa é pa tan bela Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

messa (fas., bra., col., amp., LD) ↦ messa.

mëssa (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ messa.

messal Ⓔ it. messale 6 1856 messal (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. messal grd. messal fas. messèl bra. messal fod. messel col. messal amp. messal LD messal
s.m. Ⓜ messai
libro liturgico cattolico contenente il testo per la celebrazione della messa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ messale Ⓓ Messbuch, Missal ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

messal (gad., grd., bra., col., amp., LD) ↦ messal.

messal (bra.) ↦ messel.

messé (gad.) ↦ messel.

messè (Badia) ↦ messel.

messedà (col.) ↦ mescedé.

messei Ⓔ mhd. müeʒen (EWD 4, 405) 6 1763 chael massa ‘debet’; masse ‘debeo’ (Bartolomei1763-1976:72, 87)
gad. messëi mar. messëi Badia messëi grd. messëi caz. mossei fod. mossei LD messei MdR messëi
verbo modale Ⓜ mess, messon, messù
1 avere l’obbligo di fare una determinata cosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966 V/P 1998; DLS 2002;, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz., fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Mei ne n’al messù svaië / Mei ne l al messù scurië. / Sce Sant Ujep trajova n scibl, / Po laurovel bele tribl. Mei ne n’al messù svajë / Mei ne l al messù skurië. / She Sant’ Uſhep traſhova n shibl, / Po lëurovel bele tribl. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) De Sant Ujep si gran paian / Messëssen for avëi tla man. De Sant’ Uſhep si gran pajan / Messëssun fort avëi tla man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. / Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. / Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); e) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); f) e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen, l s’à mossù mëte a laoré pro n signour e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang, el s’ ha mossù matte a laorè pro ‘n signour, e cast signour DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); g) te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past te veighe ben, che se mossava fe’ ncuoi en gran past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) (Le pere:) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. (Le pêre:) Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); i) "sce te n orôs un che bër ega, esste messü maridé n alcun." "se t’ n’uros ung che bei ega, este m’ssè maridè ǹg alcung." DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); j) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); k) Canche son pa na pera stenta, che no é po più polenta / Son po soula a me l vadagnèr, gé mosse ma jir a me l petlèr. Kanke son po na pera stenta, ke no é po più polenta / Son po soula a mel vadagné i mos ma si a mel pittlé. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.); l) Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); m) No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ, zenza muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); n) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); o) Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan ahi! sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); p) Le soldá de guardia, ch’i le messâ lascé odëi a jënt, ne n’â n’ora de pesc ‘L soldà d’guardia, ch’i ‘l messā lascè udei a jent, nen ā ng n’ora d’pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 avere necessità, bisogno di fare qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); c) ie l tenive per mort, ma l ie mo n vita, y perciò muessen sté de bona ueia jö ‘l tënive per mòrt, ma ‘l jè mò in vita, y perciò muessuŋ stè de bòna voja VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
3 sembrare con tutta probabilità, parere, essere probabile (gad., grd. L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen, müssen ◇ a) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? / A mesanöt; in punt a les dodesc! / Tant tert? Messëis avëi [ 592 ] avü bona compagnia. Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? / A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! / Tant tärd? Messëis avëi avü bona compagnia. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) deache le Signur l’á lasciada sozede, ch’i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr’ chesc’ mia fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); c) L se muess avëi scundù tlo ntëur dala burasca. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
messei demez (gad.) Ⓘ dover andarsene Ⓓ weggehen müssen ◇ a) Chësc nes fej de bona vëia, / Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez / Ch’al é pro nos le prou Damez. Cas ‘n es fes de bona vöia, / E së ang ës gë dë val la möia, / S’incö masla dëmëz / Ch’al ë pro nòs ël Pro Damëz. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

messei (LD) ↦ messei.

messëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ messei.

messel (fod.) ↦ messal.

messel Ⓔ MESSĀLIS (EWD 4, 405) 6 1763 messe ‘Julius’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. messé Badia messè fas. messèl caz. messèl bra. messal LD messel
s.m. Ⓜ messei
settimo mese dell’anno, di trentun giorni (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ luglio Ⓓ Juli ◇ a) l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes l era la usanza i etres egn, ke de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

messel (LD) ↦ messel.

messèl (fas.) ↦ messal.

messèl (fas., caz.) ↦ messel.

Messia Ⓔ it. Messia 6 1870 Messia (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. Messia grd. Messia fas. Messia fod. Messia col. Messia
s.m. sg.
il salvatore promesso al popolo ebraico per dar vita alla nuova alleanza con dio e iniziare una nuova epoca di pace e prosperità sino alla fine del mondo; per i cristiani, il cristo (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ messia Ⓓ Messias ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta, e spetava el secondo Messia, Vittorio Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta, e spettava il secondo Messia, Vittorio AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

Messia (gad., grd., fas., fod., col.) ↦ Messia.

mest (Badia) ↦ meste.

meste Ⓔ DOMESTICUS (Gsell 1990a:126-127) 6 1878 mesti m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. meste Badia mest fas. mestie, mestech LD meste
agg. Ⓜ mesti, mestia, mesties
che denota mitezza o docilità naturale o acquisita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ docile, addomesticato Ⓓ zahm ◇ a) i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
mestego.

meste (gad., LD) ↦ meste.

mestech (fas.) ↦ mestie.

mestego Ⓔ ven. mestego ‹ DOMESTICUS (EWD 4, 406) 6 1879 mesti m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. mestego Badia mestego fod. mestigo amp. mestego
agg. Ⓜ mesteghi, mestega, mesteghes
che denota mitezza o docilità naturale o acquisita (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mansueto, docile Ⓓ zahm ◇ a) spo gnôl i dui pelegrins, y do chi la cerva, mestega sciöche n cian spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche ‘ng ciang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
meste.

mestego (gad., Badia, amp.) ↦ mestego.

mestie (fas.) ↦ meste.

mestier Ⓔ it. mestiere ‹ afrz. mestier ‹ MAGISTERIUM (EWD 4, 434) 6 1833 mistier (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. mistier mar. mestier Badia mistir grd. mestier fas. mestier, mistier fod. mestier amp. mestier LD mestier MdR mistier, mestier
s.m. Ⓜ mestiers
attività lavorativa, specialmente manuale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mestiere, professione Ⓓ Beruf ◇ a) crëieste tö che le fà le soldà mëss demà ester n mistier por i püri pitochi? crëÿeste teu che le fà le soldà mëss demà estr ‘ǹ mistier por i püri pitocchi? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Süa fomena le rejiava gonot dè de chëst, e dijova, che sce ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia inte ćiasa Süa fomena le reŝiava gonót dè de quëst, e diŝòva, che ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa inte çhiasa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó, / Lasciaira a Lencio che ‘l é mestier so Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò, / Lasciaira a Lencio che l’è mestier sò DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

mestier (mar., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ me-

stier.

mestigo (fod.) ↦ mestego.

mestré (fod.) ↦ amaestré.

mesun (grd.) ↦ meso.

mesura Ⓔ MĒNSŪRA (EWD 4, 407) 6 1866 meſura (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
gad. mosöra mar. mosöra Badia mesüra grd. mesura fas. mesura caz. mesura fod. mesura col. misura amp. mesura LD mesura
s.f. Ⓜ mesures
l’insieme delle dimensioni di un oggetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ misura Ⓓ Maß, Ausmaß
fora de mesura (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oltremodo, smisurato Ⓓ über alle Maßen, unermesslich ◇ a) E la jent l’aea a cher fora de mesura perché l’era n bel tous e valent. E la ʒ̉ent l aea a kér fora de mesura, perkè l era n bel tous e valent. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alingra- [ 593 ] na fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

mesura (grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦ mesura.

mesurà (amp.) ↦ mesuré.

mesüra (Badia) ↦ mesura.

mesurar (bra., moe.) ↦ mesuré.

mesuré Ⓔ MĒNSŪRĀRE (EWD 4, 507) 6 1763 mesorè ‘metior, dimetior’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mosoré mar. moseré Badia musurè grd. museré fas. mesurèr bra. mesurar moe. mesurar fod. mesuré col. misurà amp. mesurà LD mesuré MdR mesoré
v.tr. Ⓜ mesura
determinare la misura di una grandezza; eseguire una misurazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ misurare Ⓓ messen ◇ a) Vorëise avëi la bontè de ves la mesoré? / Scé, vorun pa odëi, sce ël và bëin. Vorëise avëi la bontè de ves la mesoré? / Ŝé, voruǹ pa odëi, ŝ’ ël va bëiǹ. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) J. Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. / Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. S̄. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. / Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
v.intr. Ⓜ mesura
puntare verso un determinato obiettivo o bersaglio (gad. A 1895; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933) Ⓘ mirare Ⓓ zielen ◇ a) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
se mesuré (gad. V/P 1998, grd., fas., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp., LD, MdR) Ⓘ provare Ⓓ anprobieren ◇ a) L seniëur se mesura i stivei ‘L Signour së mësura i stivëi VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

mesuré (fod., LD) ↦ mesuré.

mesurèr (fas.) ↦ mesuré.

met (bra.) ↦ moto1.

met (bra.) ↦ moto2.

met (fas.) ↦ muet.

mete Ⓔ MITTERE (EWD 4, 409) 6 1631 matter (Proclama1631-1991:156)
gad. mëte mar. mëter Badia mëte grd. mëter fas. meter caz. meter fod. mëte amp. bete LD mete MdR mëte
v.tr. Ⓜ met, meton, metù
1 collocare, porre una persona o una cosa in un determinato luogo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mettere Ⓓ stellen, setzen, legen ◇ a) Gejù vën metù te fossa. Giesu veng metù te fossa. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere; y l’à metuda tamez. Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére; y l’ha metuda ta mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna, e tö mët n taì deplü. Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna, e teu mëtt ‘ǹ taì de plü. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); d) ne savôla mefo olà i ascogne, acioche l’om n’i robass. A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa ne savôla meffo olà i ascogne, acćioche l’om n’i robass. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i pó béteme a poussà che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); f) voi parlà fora di dente, / ch’i me bete sora ciou voi parlà fòra di dènte, / ch’i me bete sora ciòu DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); g) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) se i ne met sot l’Italia, el se fà portà ancora sul let de la mort fora da mont se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Che se una o r’outra / Restasse brandol / ’Es me fajarae bete in prejon Che se una o r’ outra / Restasse brandol / E[s] me fasarae bette en preson Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); j) ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 vestire un indumento, un ornamento (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ mettere, infilare Ⓓ anlegen, anziehen ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) portede la plü bela iesta, y meteila indos portède la pleù bella jesta (viesta), e mettèila in dos FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) vestilo, e metei inz’el diedo un anel vestillo, e metei inc’ el diedo un’anel ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); d) Porteie debot l plu bel guánt che nos on, n bon per de ciauzei, e meteie n anel ntel deit Porteie debòt el plu bel goant che nos òng, ‘n bom pèr de ciauzei, e meteie ‘n anel ‘ntel deit DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.)
3 investire qualcuno di un incarico, di una incombenza, missione e simili (grd.) Ⓘ incaricare Ⓓ beauftragen ◇ a) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
ben metù (MdR) Ⓘ ben messo Ⓓ robust ◇ a) inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata, bëin metüda e sana inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta, bëiǹ mettüda e sana DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) Mo por chël ne resta un fora de na picera ćiasa, sc’ ël é pros, da bëin, bëin metü e bëin fat, desmentié. Mò por quël ne resta uǹ fòra de’ na picćera çhiasa, ŝ’ël é pross, da bëiǹ, bëiǹ mettü e bëiǹ fat, desmentié. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR) ◆ mete adum (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ comporre, unire Ⓓ zusammenstellen, zusammenfügen ◇ a) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, sciöche chisc, ch’i tëgni tla man Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, sceoucche chisc’, ch’i tegne t’ la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia) ☟ compone mete dant (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ mettere davanti Ⓓ vorlegen ◇ a) O i metô dant [ 594 ] la cücia plëna de lat frësch. O i m’tō dant la cuccia plena de latt fresc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia) ◆

mete fora (gad. DLS 2002, fod. DLS 2002) Ⓘ sporgere Ⓓ hinauslehnen ◇ a) Intan gnôl le vicel vedl, y s’á lascé jö sön ur de coa, y düc i pici bisbiliâ, metô fora le ce, daurî le bech y tolô so bocun. Intang gnēle ‘l vicell ved’l, e s’ à lascè jou soung urt d’cō, e duttg’ i piccei bisbiliā, mettō fora ‘l ciè, deurì ‘l běcc e tolò so buccung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ◆ mete ite 1 (gad.) Ⓘ mettere al coperto Ⓓ einfahren ◇ a) le fëgn por la cerva ê bele metü ite ‘l fengn’ pur la cerfa ē belle m’tù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia) 2 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ infilare Ⓓ anstecken ◇ a) vestilo e meteie ite ntel deit l anel vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.) ◆ mete ju (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ redigere, comporre Ⓓ abfassen, schreiben ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, che ra intènde DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ◆ mete laprò (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) Vosta tinta é massa spëssa, an ne pò scrì. / I ó pa mëte n pü’ d’ega laprò. Vosta tinta é massa spëssa, aǹ ne pò scri. / J’ó pa mëtt[e] ‘ǹ pü’ d’ägua laprò. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:253 (MdR) ◆ mete man (gad. V/P 1998, grd., fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ iniziare, cominciare Ⓓ anfangen, beginnen ◇ a) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); b) do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. do ch’l s’oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); c) Daspò che l é sté paricé la marëna, i à metù mán a mangé Daspò che l’è ste pareciè la maranna, i à metù man a mangiè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); e) Le re, […] á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus, a deventé n dër rigorus paiadú de düc Le Rè, […] ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus, a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.) ◆ mete

pro 1 (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) Jide; à po l pere metù pro, y mazëde l plu bel vadel, ch’on te stala S̄ide; hà pò ‘l père mettu prò, y mazzëde ‘l plu böll vadöll, ch’oŋ te stàlla VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); b) Pona à Gejù metù pro: Chi à urëdles per audì, aude! Pòna hà Ges̄ù mëttù prò: Chi hà urëdles per àudi, àude! VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) a odëi tres le spidl le müs de süa uma y de düc, de chi ch’ê pro mësa, mëtel pro: Cotan de beles cosses á cherié le bun Dî a udei tres ‘l spid’l ‘l mūs d’sua uma e de duttg, de chicch’ ē pro meſa, mett’l pro: Cutang d’belles coses à cr’iè ‘l bung Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) 2 (MdR) Ⓘ addestrare Ⓓ ausbilden ◇ a) Odé, i à incö n jonn pro me ch’é permò da mëte pro, dè de chël ne pòi fà insciö plan. Odé, j’ha incoeu ‘ǹ ĵon prò mè ch’é permò da mëtte prò, dè de quël ne poi fa insceu plaǹ. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) ◆ mete soura Ⓜ met, meton, metù(grd.) Ⓘ far indossare Ⓓ anziehen ◇ a) Purtëde prëst l miëur guant, y metéile sëura, y dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc. Portéde prest el miour guant, y metéile soura, y daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.) ◆

mete su 1 (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ drizzare Ⓓ aufrichten ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) 2 (amp.) Ⓘ vestire, indossare Ⓓ anziehen ◇ a) ‘L é ben rajon / Che sone alegre. Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel L’è ben rason / Che sone alegre. Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) 3 (fod. Ms 2005) Ⓘ istigare Ⓓ anstiften ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finmai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura e s’à lassà mete su finmai a se giavà stes la fossa. De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) 4 (MdR) Ⓘ stabilire Ⓓ aufstellen ◇ a) an và de continuo metan sö valch nü; infinamai chisc proi ne pò se parè de mëte sö ćize cosses nöies. Ëi à metü sö ćizé burć pićià mortai aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü; infinamai quiŝ prói ne pò se parè de mëtte seu çhiz[e] cosses neujes. Ëi ha mettü seu çhizé burtg pichià mortai DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR) ◆ mete via (amp.) Ⓘ lasciar perdere Ⓓ außer Acht lassen ◇ a) Gato me, no te sas nuia / Cuanto pizo che te sos / Lascia là, e bete via / A zertune no te pos. Gatto me, no te sàs nuia / Quanto pizò che te sòs / Lasca là, e bette via / A zert’ une no te pòs. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.) ◆ se mete (grd. F 2002, fas., fod., amp.) Ⓘ mettersi Ⓓ beginnen ◇ a) Per chësc se n iel jit, y se à metù a servì pra un de chël paesc. Per chesc s’ in iel yit, i s’ha mettù a servi pra ung de ch’l pavisc. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); b) do ch’i ova njinià la marënda, s’ai metù a maië dò ch’i òa ‘ngignà la marenda, s’hai mettù a majè SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) l s’à mossù mëte a laoré pro n signour el s’ ha mossù matte a laorè pro ‘n signour DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa. Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Mo se ades volede grignar / Meteve a sentir e scutar Mo se adés volede grignár / Meteve a sentìr e skutár BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); f) Scemon à cognù vegnir fora a pisciar / E chisc eroi i se à metù a sciampar. Sémong ha cognù vegnir fora a pišàr / E kiš eroi i se ha metù a šampàr. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); g) Ch’i no ra zede / Chi d’Anpezo a negun canch’i se bete / Ch’i fesc polito e che de cuor i é sćete Ch’i no ra cede / Chi d’Ampezzo a negun canch’i se bette, / Ch’i fesc polito e che de cuor jè sciette DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ se mete

pro zachel (gad., fod.) Ⓘ mettersi a servizio di qualcuno Ⓓ bei jemanden in Dienst treten ◇ a) Al s’ un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Dël và, e se mët pro n patron de [ 595 ] 1 chël paisc. El va, e se matt pro ‘ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

mete (LD) ↦ mete.

mëte (gad., Badia, fod., col., MdR) ↦ mete.

meter (fas., caz., bra.) ↦ mete.

meter Ⓔ it. metro / dt. Meter ‹ frz. mètre (EWD 4, 410) 6 1873 metro (Anonim, Monumento1873:1)
gad. meter mar. meter Badia meter grd. meter fas. meter caz. metro fod. metro, meter col. metro amp. metro LD meter
s.m. Ⓜ metri
criterio soggettivo di giudizio (amp.) Ⓘ metro Ⓓ Maß ◇ a) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore, / E di afare che ‘l é stà. Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore, / E di affare che l’é stá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

meter (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ meter.

mëter (mar., grd.) ↦ mete.

metro (caz., fod., col., amp.) ↦ meter.

mëujer (grd.) ↦ mouje.

mever (fas., caz.) ↦ mueve.

mez Ⓔ MEDIUS (EWD 4, 411) 6 1763 mezza lira ‘semissis’; moetz ‘semis’; un e moetz ‘sesqui’ (Bartolomei1763-1976:87, 88, 104)
gad. mez mar. mez Badia mez grd. mez fas. mez caz. mez bra. mez fod. mez col. mez amp. meso LD mez MdR mez
agg. Ⓜ mec, mesa, meses
1 che costituisce la metà di un intero (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mezzo Ⓓ halb ◇ a) Cotant vëgn mo a costè n brac de chëst pano? / Iö mine ch’i abe paié n taler e mez le brac. Cotant vëgn mò a costè uǹ braćh de quest pano? / Jeu mine ch’j’abbe paÿé ‘ǹ taler e mez le braćh. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) A ći ora sunse partis da ćiasa? / Iö mine da la mesa da les cinch. A çhi óra sunse partis da çhiasa? / Jeu mine da la mezza da les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); c) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir en cà. Kong un prà mez da sear e mez seà E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.); d) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.); e) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza, e gé son chiò mez mort da la fam co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza, e ge song clò mez mort dalla fang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) E l va via e via per chest sas, candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa E el va via e via per kest sas, kandenò el rua apede na čenta ke ʒ̉ia per meʒa krepa BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); g) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) Vien fora un a dì: / […] / E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa Vien fora un a dí: / […] / E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza Anonim, Monumento1873:3 (amp.); i) De magnes e mesa magnes / E de jaides no vardon De magnes e meza magnes / E de giaides no vardon Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
2 che non è completamente tale, che lo è solo parzialmente (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ mezzo Ⓓ halb ◇ a) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm, / Dass du bist na mesa ladina Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm, / Dass du bist una mezza ladina PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); b) Bun pro ves feje! / Desëin sunsi mez ćioch. Buǹ prò ves feŝe! / Desëiǹ sunsi mez çhiòc. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); c) Cinch ore l’é stat ló mez mort, dapò àl scomenzà a se strascinar sù e l se à ont. Tschinc ore lö stat lo mez môrt, dapô al scomenzâ a sö straisinar su öl sö a ont. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); d) ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); e) Intant che l’era aló mez gram e mez sperdù, vegn fora per n usc na bela tousa Intant, ke l era alò meʒ gram e meʒ sperdù, ven fora per n uš na bela tousa BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); f) Le diton ou é mez o y mez u. p. e. sö - suso, incö - oggi. ‘L dittongo ou è mezz o e mezz u. p. e. sou - suso, ingcou - oggi. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:II (Badia); g) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); h) les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera meses frades les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
s.m. Ⓜ mec
ciascuna delle due parti tra loro uguali che compongono un intero (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ metà Ⓓ Hälfte ◇ a) I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar jù. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); b) Serà ben che pì de mese / De sta nobil sescion, / No i sà conte, no i sà lieśe Serà ben che pì de mèze / De sta nobil sessiόn, / Noi sà cόnte, noi sà liese Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.)
avv.
circa, pressappoco, poco meno che (grd.) Ⓘ quasi Ⓓ fast ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, / Che laurova mez debant, / Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant, / Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
en mez (MdR) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten ◇ a) a chësta fosa resteràl onest e pros in mez ai pericoi a quësta fòsa resteral onest e próss iǹ mez ai pericoi DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR) ☝ tamez.

mez (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ mez.

mi (fas.) ↦ me.

mi1 Ⓔ ven. mi ‹  MIHI 6 1832 mi (HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151)
fod. mi col. mi
pron.
pronome soggetto di prima persona singolare (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ io Ⓓ ich ◇ a) o cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) Ma Gejù à dit: Ence mi no te condanarè. Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) Ma cialé pere: Mi v’è dagnára [ 596 ]

1 servì tánt de agn, e mi no v’è mei dejobedì Ma cialè pere: Mi v’è dagnara servì tant de ang, e mi no v’è mei disobedì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); d) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i Taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

mi (fod., col.) ↦ mi1.

mi2 Ⓔ MIHI 6 1813 a mi (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. mi fas. mi caz. mi bra. mi fod. mi amp. mi LD mi
pron.
forma tonica della declinazione del pronome di seconda persona singolare utilizzata nei complementi introdotti da preposizione (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ me Ⓓ mich, mir ◇ a) Fi! ti t’es dagnára pro mi Fí! ti t’ es dagnara pro mí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.)
a mi forma tonica che concorre alla declina- zione del pronome personale io come complemento di termine (grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ a me Ⓓ mir ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); e) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? / che i m ’i lasce a mi parbìo / ió sci i fejo vienì boi. E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? / che i mi lasce a mì parbìo / io sci i fejo vienì boi. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); f) Un l disc: "Se te ves, te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr." "Chel a mi me l’é istesc. Un el diš: "Se te ves, te pes ben ster apede nos, mo velk outa troon trop da lurer e trop da riščer". "Kel a mi me l e istes. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.).

mi (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ mi2.

mi3 Ⓔ MELIUS (EWD 4, 414) 6 1833 (DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279)
gad. mi MdR mì
avv.
in modo migliore; in modo più soddisfacente e più adeguato (gad., MdR) ◇ a) Sc’ an và dunca a se confessè, mëssen impermëte de ne le fà plü, e ći ch’an impermët, déssen inće mantegnì, scenò fêjen mì de ne jì nët nia. Ŝ’ aǹ va dunca a se confessè, mëssǹ impermëtte de ne le fa plü, e çhi ch’aǹ impermëtt, dessǹ inçhié mantegnì, ŝenò feŝǹ mì de ne ĝì nëtt nìa. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) Mí aste dit sö che l’ann passé: / chësc é bun - sán - por te. Mî ast’dit sö che l’ann passè: / chësc é bun - sân - pur te. DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia); c) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? / Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? / Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR)
s.m. sg.
la cosa, parte migliore (gad., MdR) Ⓘ meglio Ⓓ Bestes ◇ a) Por chësc tëgnete pro Idî / y döt sará por to mí! Pur chësc tëgnete prò Idî / y düt sará pur tò mí! DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia).

mi (gad.) ↦ mi3.

mi (gad., grd.) ↦ mie.

mi (Badia) ↦ miec.

mi (mar.) ↦ miel.

(MdR) ↦ mi3.

(MdR) ↦ miec.

(Badia) ↦ mie.

mia Ⓔ MĪCA (EWD 4, 415) 6 1833 mia (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239)
gad. mia Badia mia grd. mia fas. mia bra. mia fod. mia, miga amp. mia MdR mia
avv.
forma di negazione equivalente a ‘non’, usata spec. nel linguaggio parlato col sign. di punto, affatto, minimamente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ mica Ⓓ wohl, doch nicht, gar nicht, überhaupt nicht, nicht ◇ a) N’é süa uma mia cies na ria fomena? N’é süa uma mìa ćies ‘na ria fomena? DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); b) B. Scé, sc’ ël n’é vera, derest ne lasci mia jì in permescio, no. B. Ŝé, ŝ’ël n’é verra, derest ne lasci mia ĝi iǹ permesŝo, nò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); c) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) "Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset, che ades (d’istà) no l durade mia più." "Onorada rapresentanza vegne a me tor kel stroz̄ét, ke adès (d’ istà) no l durade mia più." BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); e) L auter, che se pensova: po diauc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! y mët pën a na marënda. L’àuter, chè së pënsòva: pò diàoĉ fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! y mëtt pëŋ a na mërenda. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); f) E che la pensa così no son miga sol. E che la pensa così no son miga ʃol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) No n’é robes mia da ride No n’é robes mia da ride Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

mia (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., MdR) ↦ mia.

Micel (fas., caz., bra.) ↦ Michiel.

Michel (amp.) ↦ Michiel.

Mìchele 6 1845 Mikele (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. Mìchele
antrop.
(fas.) Ⓘ Michele Ⓓ Michael ◇ a) L terzo l’era Mìchele, chel balbon, / De Recin e no de Janon L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.)
Michiel.

Mìchele (fas.) ↦ Mìchele.

Michiel 6 1844 Michèl (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. Michil mar. Mechiel grd. Michiel fas. Micel caz. Micel bra. Micel fod. Michiel, Mechiel amp. Michel
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ Michele Ⓓ Michael ◇ a) Michel saldo stà a temon, / el i mena par ra berna Michèl saldo sta a temón, / el i mena para berna DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Na outa fra l’autra l’é endò ruà apede Micel, olache l’era i pèstres de la feides de Cianacei e Gries Na uta fra l autra l e indo ruà apede Mičel, olà ke l era i pestres de la feides de Čanačei e Gries BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.)
Mìchele.

Michiel (grd., fod.) ↦ Michiel. [ 597 ] Michil (gad.) ↦ Michiel.

Micolau 6 1848 Micorà (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. Micurá mar. Mocherá Badia Micurá grd. Miculau fas. Nicolò fod. Nicolao
antrop.
(gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ Niccolò Ⓓ Nikolaus ◇ a) Coche chësc gnará / sciöche San Micurá. Coche chësc gnarà / sciöch’ San Micorà. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé por man dl M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan, la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè pur mang d’l M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang, la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

Miculau (grd.) ↦ Micolau.

Micurá (gad., Badia) ↦ Micolau.

mie Ⓔ MEUS (EWD 4, 413) 6 1445 mi f. (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. mi mar. mio Badia mî grd. mi fas. mie caz. mie bra. mie moe. mio fod. mio col. mio amp. me LD mie MdR mie
agg. Ⓜ miei, mia, mies
che appartiene a me (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mio Ⓓ mein ◇ a) Dut mi speranza Dut mi sperancz WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Ma chëst te dighe ben mio pico bon Tomesc Mo chas te dige ben mio picco bon Thomes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); c) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); d) No, no! Mie bone creature. Nò, nò, mie bone creature. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); e) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita, per sudesfazion de mi picëi. je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita, per sodisfazion de mi pichiej. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); f) O mi bun pice Pitschaider O mie bung pitsche Pitschaider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); g) Ie son tie y tu ies mia, / Śën ses tu, bela stria. Ie son tie i tu ies mia, / Sën ses tu, bela stria. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); h) Pere! déme mia pert, che me toca a mi. Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); i) ël é n bun amico de mi fre. ël é ‘n buǹ amico de mi frè. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); j) Portéme mies ćialzes de sëda. Porteme mies çhialzes de sëda. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); k) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); l) Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); m) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. are dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); n) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); o) el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); p) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); q) Gato me, no te sas nuia / Cuanto pizo che te sos Gatto me, no te sàs nuia / Quanto pizò che te sòs Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); r) tolede sö mies leghermes en rengraziamënt de chësta preziosa scincunda tollede sou mīs legrimes in ringraziament d’chesta preziosa sincunda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); s) y se fej a savëi por bocia mia, ch’ara é inozënta e s’ fesc’ a savei pur boccia mia, ch’ella è innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
pron. Ⓜ miei, mia, mies
come l’aggettivo indica ‘proprietà, possesso’ (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mio Ⓓ mein ◇ a) O Stina dl Sigat, / Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. O Stina del Sigat, / She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) Fi, tö t’es dagnora pro me, y döt le mi é to Fì, tö t’es dagnóra pro me, e dütt l’mi è tó HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); d) Fi! tu ies daniëura pra me, y dut l mie ie tie. Fí! tu jes dagnaura pra me, y dut el mie, joe tie. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); e) Fi! ti t’es dagnëra pro mi; e dut l mio é to. Fí! ti t’ es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); f) Iö mine, ch’ël sie les cinch. / Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla, porćì ch’iö m’à desmentié de la trà sö. Jeu mine, ch’ël sie les ćinq. / Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla, porçhi ch’jeu m’ha desmentié de la trà seu. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); g) e duto chel, che ‘l é me ‘l é anche to e dutto chel, che le me l’è anche to ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada; y le mi sides to pröm y ultimo iudize despinsiré da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada; e ‘l mī sii to prum e ultimo giudizio despingsirè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

mie (fas., caz., bra., LD, MdR) ↦ mie.

miec Ⓔ aven. * miedzo ? (GsellMM) 6 1813 miec (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. miec Badia mi grd. miec fas. miec caz. miec bra. miec LD miec MdR mì
avv.
in modo migliore; in modo più soddisfacente e più adeguato (Badia P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ meglio Ⓓ besser ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Die, / chësc seste miec che ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) L fajova miec si arte / Che śën l gran Bonapar- [ 598 ] te. L faſhova miec si arte / Ke de ſën l gran Bonaparte. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); d) Sce t’esses gorné n pü’ miec chë möta / col aiüt de Dî che ion nes aiüta Sce t’ esses gornè n pü mic chëla müta / col aiüt de Dî che gën nes aiüta PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); e) Per me l’è miec che me n vae indò apede Dona Chenina per me l e mieč, ke min vae indò apede Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); f) "Se te me ves scarèr fora, va ben, che son miec bon de sgolèr che tu." se te me ves scarer fora, va ben ke son mieč bon de sgoler ke tu. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); g) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô D’ban purvāla d’s’ascogne col picce al mì, ch’ella pudō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia) ☝ miour meio.

miec (gad., grd., fas., caz., bra., LD) ↦ miec.

miel Ⓔ MEL (EWD 4, 417; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mEl-e) 6 1763 mil ‘mel’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mil mar. mi Badia mil grd. miel fas. miel fod. miel amp. miel LD miel
s.f. sg.
1 sostanza dolce che le api producono elaborando il nettare tratto dai fiori (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ miele Ⓓ Honig ◇ a) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.)
2 con riferimento alla carezzevole dolcezza di modi, atteggiamenti, parole (amp.) Ⓘ miele Ⓓ Honig ◇ a) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

miel (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ miel.

mier Ⓔ MĪLĀRIUM (Q/K/F 1983:199) 6 1873 miér (Anonim, Monumento1873:3)
grd. mier amp. mier
s.m. Ⓜ miers
complesso, serie di mille, o circa mille, unità (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ migliaio Ⓓ Tausend ◇ a) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

mier (grd., amp.) ↦ mier.

miëur (grd.) ↦ miour.

miga (fod.) ↦ mia.

migol (fas., bra., moe.) ↦ miol.

mìgol (gad., Badia) ↦ mingul.

mijeria (moe.) ↦ meseria.

mil (gad., Badia) ↦ miel.

Milan 6 1878 Milang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. Milan Badia Milan grd. Milan fas. Milan fod. Milán amp. Milan LD Milan
topon.
città capoluogo della lombardia (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Milano Ⓓ Mailand ◇ a) Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

Milan (gad., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ Milan.

Milán (fod.) ↦ Milan.

mile Ⓔ it. mille ‹ MĪLLE (EWD 4, 419) 6 1763 mille ‘mille’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mile mar. mile Badia mile grd. mile fas. mile bra. mile fod. mile amp. mile LD mile
num.
numero formato da dieci volte cento (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mille Ⓓ tausend ◇ a) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) donca: siemileotcentecarantasie renesc e catordesc carantan. donca: Siö mile ôt tschent ö caranta siö renesch ö catôrdesch carantan. ZacchiaGB, Scola1858*:2 (bra.); c) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); d) Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); e) E le à rejon - dò la cianzon / Troarge cà - mile ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona jent - n tèl fondament. E le ha rescong - do la tgianzong / Troarge cà - mille ridà / Per no volerle - e ge dir sgherle / Mia bona xent - n tel fondament. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); f) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! Signor Jaco! Mille vives!! / In tal bel solenne dè! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); g) Dî me castiëies, sc’ i mënti. "Mile otes la mort" respogn Genofefa Dio me castieie, s’i mente. "Mille otes la mort" respongn’ Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); h) A chësc sonn salta da mile perts i ciavaliers alerch A chesc’ son salta da mille perts i cavalieri arlerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
a mile (gad.) Ⓘ a migliaia Ⓓ zu Tausenden ◇ a) Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt, / Por i beac en paraisc, / Ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament, / Pur i Beati in Paraisc’, / Ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

mile (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ mile.

miliaio Ⓔ it. migliaio 6 1878 miliaia pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64)
gad. miliaio Badia miliaio
s.m. Ⓜ miliaia
complesso, serie di mille, o circa mille, unità (gad.) Ⓘ migliaio Ⓓ Tausend ◇ a) y t’aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini. Miliaia d’uomini! (salta fora le möt plëgn de morvëia) et t’arràs dang da i oudli na grang planura fertile, populada da plou mille uomini. Miliaia d’uomini! (salta fora ‘l mūtt plengn’ d’morvouia) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

miliaio (gad., Badia) ↦ miliaio.

militant Ⓔ it. militante 6 1875 militante f. (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1) [ 599 ]
gad. militant Badia militant grd. militant fas. militant
agg. Ⓜ militanc, militanta, militantes
impegnato in una partecipazione attiva e costante, nell’ambito di funzioni o rapporti d’ordine culturale, politico o religioso (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ militante Ⓓ militant ◇ a) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies, / Mo dla Dlijia militanta Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

militant (gad., Badia, grd., fas.) ↦ militant.

militar Ⓔ it. militare 6 1833 militare (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. militar Badia militar grd. militer fas. militèr bra. militar fod. militar amp. melitar LD militar MdR militare
agg. Ⓜ militars, militara, militares
relativo ai soldati e alle forze armate (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ militare Ⓓ militärisch ◇ a) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare, dè de chël ch’inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare, dè de quël ch’inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
s.m. sg.
il complesso delle forze armate di uno stato (MdR) Ⓘ esercito Ⓓ Militär ◇ a) de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

militar (gad., Badia, bra., fod., LD) ↦ militar.

militare (MdR) ↦ militar.

militer (grd.) ↦ militar.

militèr (fas.) ↦ militar.

min min - (onomatop.) (EWD 4, 421) 6 1821 mina f. (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. min mar. min Badia min grd. min fas. min fod. min, mino amp. nino
s.m.f. Ⓜ mins, mina, mines
termine ipocristico per (richiamare) il gatto (usato metaforicamente anche per persone) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ micio, gattino Ⓓ Kätzchen ◇ a) A tuché la man a Stina. / Ies unida? Cara mina! / M’ues bon mo? A tukè la man a Stina. / Ies unida? Kara mina! / M’ues bon mo? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el…. Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

min (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ min.

mincion Ⓔ deriv. di mincioné x it. minchione (EWD 4, 422) 6 1828 mincion’g (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
grd. mincion fas. mincion caz. mincion bra. mincion
s.m.f. Ⓜ mincions, minciona, minciones
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ sciocco, minchione Ⓓ Tölpel, Dummkopf ◇ a) N chësc cont, al bën rejon; / N chësc cont, ne n’iel mincion. n chêst cont, al bêng resong; / In chêst cont, ne n’iel mincion’g. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc - Sepon / Cogn esser n gran mincion / A scriver chel l’à fat mal. A insuriar chi da La val / Che adess i diss - Sepon / Con eser n gran mincion / A scriver chel la fat mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); c) en chest cont tu ès ben rejon, en chest cont no son mincion in chest chont tu az ben reson, in chest cont no zon mencion ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

mincion (grd., fas., caz., bra.) ↦ mincion.

mincionà (amp.) ↦ mincioné.

mincionar (bra.) ↦ mincioné.

mincioné Ⓔ nordit. mincionàr (da MENTULA) (EWD 4, 422) 6 1763 mincionè ‘jocor’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mincioné mar. minćioné Badia minćioné grd. minciuné fas. mincionèr bra. mincionar fod. mincioné amp. mincionà MdR mincionè
v.tr. Ⓜ mincioneia
deridere, beffare, canzonare qualcuno con parole o atti sprezzanti, in modo da mortificarlo (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ schernire Ⓓ auslachen, verhöhnen, necken ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! S’ tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) An m’à dit, che inće vos fosses por ves maridé te püch tëmp con Signur N. / Él vëi? Vos minćionëis demà. Aǹ m’ha dit, ch’inçhié vos fosses por ves maridé iǹ püc tëmp coǹ Signur N. / Él vëi? Vos minçhionëis demà. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); c) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà, / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà, / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) La signura […], se ressolve d’orëi mincioné la meseria dl Re La signura […], sẹ resolve d’oråi minćonè la mẹseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); e) La seniëura […], se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura […], sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) La signura […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.).

mincioné (gad., fod.) ↦ mincioné.

mincionè (MdR) ↦ mincioné.

minćioné (mar., Badia) ↦ mincioné.

mincionèr (fas.) ↦ mincioné.

minciuné (grd.) ↦ mincioné.

mine Ⓔ comp. di mia + no (Gsell 1994:336) 6 1878 mine (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. mine mar. mino Badia mine LD mine
avv.
affatto, per nulla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mica Ⓓ überhaupt nicht, gar nicht, wohl nicht ◇ a) "O bi picenins, vis y bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo ne möri mine da frëit y fan?" "O bi picceinings, vīs e bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo nè mouri mine da freit e fang?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

mine (gad., Badia, LD) ↦ mine.

miné Ⓔ ahd. mhd. meinen (EWD 4, 423) 6 1632 mienè (Proclama1632-1991:161)
gad. miné mar. miné Badia miné grd. miné fod. miné LD miné MdR miné
v.tr. Ⓜ miena
1 essere dell’avviso in base a determinati elemen- [ 600 ] ti o indizi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ presumere, supporre Ⓓ meinen, vermuten ◇ a) Iö sun bele levè. / Porćì ne vëgneste pa dunca? / Iö minava, che dormisses inćiamò. Jeu suǹ bel[e] levè. / Perçhi ne vëgneste pa dunca? / Jeu minava, che dormisses inçhiamò. DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); b) percie che on giapà chësc fi vif y sann, che minan che foss piers y mort perciè ch’ong giappà ches fì vif i san, che minang che fos piers i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina, / Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Al mina de rové pro na cioscia de röses El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 avere una certa opinione personale su qualcuno o qualcosa (gad., MdR) Ⓘ ritenere Ⓓ meinen ◇ a) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) B. Minëise bëin, che ëla sie insciö, signur Curat? S. Iö ne la mine demà, iö le sà inće B. Minëise bëiǹ, ch’ëlla sie insceu, Signur Curat? S. Jeu ne la mine demà, jeu le sa inçhié DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); c) Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) al é picé, minâl, a mangé früc tan delicac el è picciè, mināle, a mangiè fruttg’ tang d’licatg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 ritenere possibile o probabile (gad.) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’imparé y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia)
ben miné (grd.) Ⓘ inteso bene Ⓓ gut gemeint ◇ a) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

miné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ miné.

minestra (fod.) ↦ menestra.

mìngol (fas., caz., bra., fod.) ↦ mingul.

mingul Ⓔ trent. migol (da MĪCA) (EWD 4, 417) 6 1856 mingol (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
gad. mìgol Badia mìgol fas. mìngol caz. mìngol bra. mìngol fod. mìngol LD mingul
avv.
dopo un verbo: in esigua misura, scarsamente; per breve tempo o spazio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ poco Ⓓ wenig, bisschen, etwas ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìngol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.)
n mingolin (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas.) Ⓘ molto poco Ⓓ ein ganz kleines bisschen ◇ a) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

mingul (LD) ↦ mingul.

minim Ⓔ it. minimo 6 1833 minimo (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. minim Badia minim grd. minim MdR minim
agg. Ⓜ minims, minima, minimes
piccolissimo (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ minimo, minimo Ⓓ geringster ◇ a) Tütes les lesüres me dô. Iö n’à le minimo apetit Tüttes les lesüres me dó. Jeu n’ha le minimo appetit DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) la minima flu, y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran ligrëza a minima flu, e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

minim (gad., Badia, grd., MdR) ↦ minim.

minister Ⓔ it. ministro ‹ MINISTER (EWD 4, 424) 6 1860 ministre pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
gad. minister Badia minister grd. minister fas. minister caz. menister fod. minister amp. ministro LD minister
s.m. Ⓜ ministri
membro del governo, responsabile di un settore fondamentale (ministero) dell’amministrazione dello stato (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ministro Ⓓ Minister
minister de Die (amp.) Ⓘ sacerdote, ministro di Dio Ⓓ Priester, Diener Gottes ◇ a) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.) ◆ sacher minister (gad.) Ⓘ sacerdote Ⓓ Priester ◇ a) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi, fajarái iö da sazerdot, da pere y tot. In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

minister (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ minister.

minister (grd.) ↦ ministere.

ministèr (fas., fod.) ↦ ministere.

ministere Ⓔ it. ministero 6 1878 ministero (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. ministere Badia ministere grd. minister fas. ministèr fod. ministèr LD ministere
s.m. Ⓜ ministeri
ufficio alto e nobile, assunto per vocazione e inteso come dovere, come apostolato, come missione (gad., grd., fas., fod., LD) Ⓘ ministero Ⓓ Amt
sacher ministere (gad.) Ⓘ ministero sacerdotale Ⓓ Priesteramt ◇ a) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher ministere me chërda por iló; duncue, aló, junde. I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

ministere (gad., Badia, LD) ↦ ministere.

ministro (amp.) ↦ minister.

minizé (gad., mar., Badia) ↦ menizé. [ 601 ] mino (fod.) ↦ min.

mino (mar.) ↦ mine.

mintí (gad., Badia) ↦ mentì.

minù (col.) ↦ menù.

minut (mar.) ↦ menut.

minuzé (Badia) ↦ minizé.

mio (mar., moe., fod., col.) ↦ mie.

miol Ⓔ mozione di miola (EWD 4, 427) 6 1878 miŏll (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. miol mar. miol Badia miol grd. miol fas. migol, megol bra. migol moe. migol fod. miol LD miol
s.m. Ⓜ mioi
tessuto di riempimento che costituisce la parte centrale dei fusti e delle radici (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ midollo Ⓓ Mark ◇ a) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

miol (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ miol.

mior (fas., caz., bra.) ↦ miour.

miorar (bra., moe.) ↦ mioré.

mioré Ⓔ MELIŌRĀRE (EWD 4, 428) 6 1763 miorè ‘melioro’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mioré mar. mioré Badia miorè grd. miuré fas. miorèr bra. miorar moe. miorar fod. mioré amp. meorà LD mioré
v.tr. Ⓜ miora
fare diventare grasso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ ingrassare Ⓓ mästen
p.p. come agg. Ⓜ miorés, mioreda, mioredes
fatto diventare grasso (gad.) Ⓘ ingrassato Ⓓ gemästet ◇ a) sëgn che al é gnü chësc osc fi, che á desfat ia döt le fat so coles scroes, i fajëise sbocarí n videl mioré sagn cal è gnù cast osc fì, ch’ha desfat ia dutt ‘l fatt so cols scroos, i faccèse sboccarì un vidèl miorè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (gad.).

mioré (gad., mar., fod., LD) ↦ mioré.

miorè (Badia) ↦ mioré.

miorèr (fas.) ↦ mioré.

miou (fod.) ↦ miour.

miour Ⓔ MELIŌRE (EWD 4, 414) 6 1813 miëur (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. miú mar. miú Badia miú grd. miëur fas. mior caz. mior bra. mior fod. miou LD miour MdR miù
agg. Ⓜ miours, mioura, mioures
1 comparativo di buono; preceduto dall’articolo determinativo forma il superlativo relativo; più buono, riferito a capacità, qualità o valore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ migliore Ⓓ besser ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. / Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapen mei n miëur. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. / Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapun mei n miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) "Purtëde prëst l miëur guant, y metéile sëura, y dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc." "Portéde prest el miour guant, y metéile soura, y daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Avede la bontè de gnì ite. Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. Chilò en avëise n toch de la miù cualité. Avéde la bontè de gnì ite. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); d) Mo mineste tö, ch’ël n’en sie inće de plü rić e de de mius ćiases che chëst che devënta soldas? Mó mineste teu, ch’ël n’eǹ sie inçhié de plü riçh e de [de] miùs çhiases che quëst che devënta soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); e) Scusame ades se ve é enirà, / Ve voi veder n pech miores, / E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità. Scusame adess se ve è ‘nirà, / Ve voi veder ‘n pech mioress, / E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); f) Tu t’es auter mior e più svelt che gé a fèr chest lurier. Tu ti es auter mior e più svelt ke ğe a fèr kis lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); g) Magari perde ence l post da Dona Chenina […], e chest l’era mi mior post che aee Magari perde enče l post da Dona Kenina […], e kest l era mi miór post, ke aee. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); h) ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc, y l’á fermada tl miú post dla grota ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’, e l’à fermada t’ l miù post d’la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); i) Al mes i consegnëiel so miú ciaval Al mess i consegnel so miù ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia) ☟ miec
2 di maggiore utilità, più conveniente, più favorevole (gad., grd., fas., MdR) Ⓘ meglio Ⓓ besser ◇ a) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur, / Ël fova vel de miëur, / Ël fova moster zumpradëur. Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur, / El foa vel de miëur, / El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Per savëi da sonè ne podéssel ester miù, mo ël n’é nia dërt diligënt Per savëi [da] sonè ne podessl estr miù, mó ël n’é nia dërt diligënt DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); c) Chi che l’era no ve l die; / Perché no posse testimoniar, / É mior tor sù a magnar. Ki ke l era no vel die; / Perkè no pose testimoniàr, / E miór tor su a magnár. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); d) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) A stèr apede me e no esser bon de sgolèr l’é amò mior che lurèr. A ster apede me e no eser bon de sgolér l e amò mior ke lurer. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); f) O cotan miú ch’al foss por me ester na contadina plütosc co signura O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
s.m.f. Ⓜ miours, mioura, mioures
1 chi è il più buono, il più stimato e simile di tutti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ migliore Ⓓ Bester ◇ a) Siur curat ch’é vedl y grisc / É ciamó le miú te nosc paisc Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
2 la cosa, parte migliore (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ meglio Ⓓ Bestes ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 [ 602 ] (Badia).

miour (LD) ↦ miour.

mira Ⓔ deriv. di miré x it. mira (EWD 4, 429) 6 1848 mira (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. mira mar. mira Badia mira grd. mira fas. mira fod. mira col. mira amp. mira
s.f. Ⓜ mires
1 nelle armi da fuoco portatili, parte del congegno di puntamento la quale, insieme col mirino, consente di individuare la linea di mira (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ mira Ⓓ Korn ◇ a) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira / Cun nosc stuz! Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira / Con nos stutz PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia)
2 l’atto di mirare a un segno, a un bersaglio, per coglierlo (fod.) Ⓘ mira Ⓓ Zielen ◇ a) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stangia a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
3 il fine a cui si vuol giungere, scopo, intenzione, disegno (gad. A 1879; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ mira Ⓓ Ziel, Absicht ◇ a) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

mira (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp.) ↦

mira.

mirabel Ⓔ it. mirabile 6 1878 mirabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97)
gad. mirabl Badia mirabl
agg. Ⓜ mirabli, mirabla, mirables
fuori del comune, meraviglioso ed esemplare (gad.) Ⓘ mirabile Ⓓ wunderbar ◇ a) Mirabl é Idî en süa infinida bunté Mirabile è Iddì in sua infinita bontè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia); b) s’é dantadöt injenedlada por rengrazié a Idî, ch’Ël l’á mantignida tan dî iló y dla mirabla liberaziun s’ è dan dal dutt injenedlada pur ringgrazziè a Iddì, ch’El l’à mantignuda tang dī illò e d’la mirabil liberaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

mirabelmenter Ⓔ it. mirabilmente 6 1878 mirabilment’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97)
gad. mirabilmënter Badia mirabilmënter
avv.
in modo assolutamente straordinario e inaspettato (gad.) Ⓘ miracolosamente Ⓓ wunderbarerweise ◇ a) Spo ára cunté sö, coch’ Idî l’â mantignida cun so fi mirabilmënter dal momënt, che la cerva ê gnüda la pröma ota tl ander Spo àla cuntè sou, cocch’ Iddì l’ā mantignida cung so fì mirabilment’r dal moment, ch’la cerfa ē gnuda la pruma ŏta t’ l andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

mirabilmënter (gad., Badia) ↦ mirabelmenter.

mirabl (gad., Badia) ↦ mirabel.

miraco (gad., mar., MdR) ↦ miracul.

miracol (fod., amp.) ↦ miracul.

miràcol (fas.) ↦ miracul.

miracul Ⓔ it. miracolo ‹ MlRĀCŪLUM (EWD 4, 428) 6 1833 miraco (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. miraco mar. miraco Badia miracul grd. miracul fas. miràcol fod. miracol amp. miracol LD miracul MdR miraco
s.m. Ⓜ miracui
fenomeno straordinario (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ miracolo Ⓓ Wunder ◇ a) Canche nost pelegrin à bevü chëst’ega de vita, dîjel: "Oh, chëst é pa le prüm miraco, che chëst sant à fat ël." Quanche nost pelegriǹ ha bevü quest’ägua de vita, diŝl: "O, quëst é pa le prüm miraco, che quest sant [h]a fat ël." DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Ceun miracol, ceun contento, / De sapienza e de virtù. Ce un miracol, ce un contento, / de sapienza e de virtù. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); c) Mo miraco, che l’ëis vagada / A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada Mo miraco, ch’l’ais vagada / A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) O Genofefa, ci miraco dla divina onipotënza mai t’á mantigní te na boscaia tan spaventosa O Genofefa, ci miraco d’la divina onnipotenza mai t’ à mantignì te na boscaia tang spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia); e) zënza fá mirachi Idî á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

miracul (Badia, grd., LD) ↦ miracul.

mirar (bra.) ↦ miré.

Mirbun 6 1819 Miribung’ (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199)
gad. Mirbun Badia Mirbun
topon.
"vila" facente parte de comune di la valle (gad.) Ⓘ Miribun Ⓓ Miribun ◇ a) Mi caro y bun / Sepl da Mirbun, / Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt Mie care, ë bung / Sepl da Miribung’, / Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia).

Mirbun (gad., Badia) ↦ Mirbun.

miré Ⓔ MĪRĀRE (EDW 4, 429) 6 1865 miretë 2 imper. (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. miré mar. miré Badia miré grd. miré fas. mirèr bra. mirar fod. miré amp. smirà
v.tr. Ⓜ mira
osservare attentamente, guardare con interesse (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ guardare, mirare Ⓓ sehen, ansehen ◇ a) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

miré (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ miré.

mirèr (fas.) ↦ miré.

mirit (gad., Badia) ↦ merit.

mirité (gad., Badia) ↦ merité.

misdé (gad., mar., Badia) ↦ mesdì.

miserabel Ⓔ it. miserabile / dt. miserabel 6 1878 miserabile (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. miserabl Badia miserabl grd. miserabl fas. miseràbol fod. miserabile LD miserabel
agg. Ⓜ miserabli, miserabla, miserables
1 che provoca desolazione, avvilimento, compassione materiale o spirituale; che denota miseria, povertà, squallore (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. [ 603 ] DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ miserabile Ⓓ erbärmlich ◇ a) Ci fajará mo Genofefa te chësc stat tan miserabl? Ci farammo Genofefa te chesc’ stato tang miserabile? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
2 di azione o comportamento, che dimostra indegnità morale, abietto, turpe (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ erbärmlich ◇ a) Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria El sintirà ‘ng plajei falz, miſerabile, trappulung, e dō i vegnel ‘l pentiment e la m’ſeria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
3 che rappresenta uno scarsissimo o assolutamente inadeguato valore economico (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ armselig ◇ a) Sce te fajaras vign’ota, che t’ i ciares a chësta crusc, chi proponimënc, y tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se t’ faràs vign’ota, ch’t’ i ciares a chesta crusc’, chi proponimentg’, e tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
s.m.f. Ⓜ miserabli, miserabla, miserables
1 chi vive o si trova in condizioni di miseria (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ Elender ◇ a) torna al lüch de pesc y prëia por me miserabl, che söla tera n’él plü speranza por me de gode val’ torna al luc d’pesc’ e preia pur mè miserabile, che soulla terra nen elle plou speranza pur mè d’gode val DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 chi agisce in modo spregevole, abietto (gad.) Ⓘ miserabile Ⓓ Elender ◇ a) Le miserabl cherdô de ciafé le conte döt en sënn y füria; mo chëra manira umila mai aspetada i â ferí le cör tan sot, ch’al ê rot fora en leghermes ‘L miſerabile crdō d’ceaffè ‘l conte dutt in senn e fŭria; mo chella maniera umile mai aspettada i ā firì ‘l cour tang soutt, ch’el ē rott fora in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

miserabel (LD) ↦ miserabel.

miserabile (fod.) ↦ miserabel.

miserabl (gad., Badia, grd.) ↦ miserabel.

miseràbol (fas.) ↦ miserabel.

miseria (grd.) ↦ meseria.

misericordia Ⓔ it. misericordia ‹ MISERICORDIA (EWD 4, 432) 6 1763 avè misericordia ‘misereor’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. misericordia mar. misericordia Badia misericordia grd. misericordia fas. misericordia bra. mesericordia fod. misericordia amp. misericordia LD misericordia
s.f. sg.
sentimento che induce alla comprensione, alla pietà e al perdono verso chi soffre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998 DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ misericordia Ⓓ Barmherzigkeit ◇ a) V’adore te chësta ultima Stazion, Gejù plën de misericordia! V’adore in chasta ultima Stazion, Giesu plein de misericordià! RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Ede misericordia, ch’Idî ará ince misericordia cun os. Ede m’ſericordia, ch Iddì arà incie m’ſericordia cung os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

misericordia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ misericordia.

misericordiëus (grd.) ↦ misericordious.

misericordiojo (Badia) ↦ misericordious.

misericordios (amp.) ↦ misericordious.

misericordious Ⓔ it. misericordioso (EWD 4, 433) 6 1878 misericordioso (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. misericordius Badia misericordiojo grd. misericordiëus fas. misericordious fod. misericordious amp. misericordios LD misericordious
agg. Ⓜ misericordiousc, misericordiousa, misericordiouses
che prova o usa misericordia (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ misericordioso Ⓓ barmherzig ◇ a) Chël ch’é misericordius ciafará misericordia Chel ch’è misericordioso ceaffarà misericordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

misericordious (fas., fod., LD) ↦ misericordious.

misericordius (gad.) ↦ misericordious.

mistier (gad., fas., MdR) ↦ mestier.

mistir (Badia) ↦ mestier.

misura (col.) ↦ mesura.

misurà (col.) ↦ mesuré.

mitl Ⓔ dtir. mittl (EWD 4, 436) 6 1813 mitli pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. mitl mar. mitl Badia mitl grd. mitl caz. mitl
s.m. Ⓜ mitli
qualsiasi modo, strumento, procedimento, o altro di cui ci si vale per raggiungere un fine (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, caz.) Ⓘ mezzo Ⓓ Mittel ◇ a) me tole fermamënter dant, cula vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, […], y adurvé duc canc i mitli per me schivé, così sia. me tolle fermamenter dant, colla vosta santa grazia de me schkive da dutg i pitziej, […], e adurve dut cant i mitli per me schkive, così sia. RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’ es, 5. 6. 7. pittli? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); c) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.) gardenismo.

mitl (gad., mar., Badia, grd., caz.) ↦ mitl.

Mittewald 6 1870 Mittewald (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Mittewald col. Mittewald
topon.
località del tirolo orientale, a metà strada tra sillian e lienz (fod.) Ⓘ Mittewald Ⓓ Mittewald ◇ a) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Mittewald (fod., col.) ↦ Mittewald.

miú (gad., mar., Badia) ↦ miour.

miù (MdR) ↦ miour.

miuré (grd.) ↦ mioré.

mo (gad., mar., Badia, bra., MdR) ↦ ma.

mo (mar., MdR) ↦ me.

mo Ⓔ MODO (EWD 4, 436) 6 1805 mo (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. mo Badia mo grd. mo fas. mo bra. mo fod. mo col. mo amp. mo LD mo MdR mo
avv.
1 con valore rafforzativo in espressioni di incoraggiamento o rimprovero e in proposizioni concessive (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pure, ancora, ora Ⓓ nur, doch, nun, einmal ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chia- [ 604 ] lamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Le creature. Chiò segnor, vardaie mo, se i é beloc. Le creature. Glò Segnor, vardae mò, sè i è belotg. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) col tëmp vegnarëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité. In ći maniera mo? col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. Iǹ çhi maniera mó? DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); d) Dijéme mo, chi che é stè, che ves à dè da crëie chëstes cosses? Diŝeme mó, chi [ch’] é stè, che ves ha dè da crëÿe questes cosses? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) Scomëncia mo le vënt da rodus, / Seraste pro tüć malodü. Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); f) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); g) Ciarede mo coche düc salta / Incinamai le moler da Castalta Tscharödemo ko che dütg salta / Inkina mai l’Moler da Kastalta PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); h) Vardé mo i tirolesi Vardè mo i Tirolesi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); i) Mo dijeme mo, uma, co éra pa stada, che ci ch’odun sëgn é döt tan bel? Mo discemmemo, uma, cō ella pa stada, che cicch’ udung ſengn’ è dutt tang bell? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
2 ora, in questo momento, nel tempo attuale (fas.) Ⓘ adesso Ⓓ jetzt ◇ a) Mo zirolave! Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, métela Mo tzirolave! Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.)
3 indica continuità di un’azione, di un fatto o di una condizione (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù, y l giapa mo te liet va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù, y l’giappa mo tœ liet PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ☝ enciamò
4 in aggiunta (grd. F 2002) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Po n es mo una da passé, / Te muesses mo la damandé / A seniëur Cristl - cëla vé! Po n’es mo una da passè, / Te muesses mo la damandè / A seniëur Kristl - ciëla ve! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Cëla vé, Jan da Raineles / N’i dà ahta ala beles; / Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. Ciêla ve, Jean da Rainœlles / Ni da achta alla bœlles; / El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (grd.)
da mo enlà (grd.) Ⓘ da adesso in poi, d’ora in avanti, d’ora in poi Ⓓ von nun an ◇ a) ie deventà rigorëusiscim persecutor d’uniun che contra l’unëur dla curona cumetëssa velch da mo nlà ię dęvęntà rigo̬ro̬sissimo pęrsęcuto̬r d’ugnun chę co̬ntra l’unęur dlå curo̬na cummęttęssa velc då mo̱ in là RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

mo (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ mo.

(mar.) ↦ muet.

moa (amp.) ↦ moia.

moasl (fas.) ↦ mosela.

moaster Ⓔ dtir. moaster ‘Meister’ 6 1813 moster (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. moaster grd. moster LD moster
s.m. Ⓜ moastri
artigiano esperto, provetto (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mastro Ⓓ Meister ◇ a) Ël fova moster zumpradëur. El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.) ☝ maester.

moaster (gad.) ↦ moaster.

mobilia Ⓔ it. mobilia ‹ MŌBILIA (pl. neutro di MŌBILIS) (EWD 4, 437) 6 1828 mobillies pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
gad. mobilia Badia mobilia grd. mubilia fas. mobilia fod. mobilia amp. mobilia LD mobilia
s.f. Ⓜ mobilies
il complesso dei mobili che arredano una casa o una stanza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mobilia Ⓓ Mobiliar ◇ a) Ie cumande, - tu ies fant! / La mubilies? - dutes mies! Je comànde, - tu jes fant! / La mobillies? - duttes mies! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) La creatures la é duta ties la mobilia la é mia La creature la è duta tiez la mobilia la e mia ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

mobilia (gad., Badia, fas., caz., fod., amp., LD) ↦ mo-

bilia.

moca Ⓔ nordit. moca ‘smorfia’ ‹ onomatop. mok- (Gsell 1990a:128) 6 1848 moca (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. moca mar. moca Badia moca fod. moca
s.f. Ⓜ moches
esplosione d’ira, irritazione violenta e spesso scomposta contro qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879) Ⓘ rabbia, collera, disappunto Ⓓ Ärger, Verdruss, Enttäuschung ◇ a) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca /ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

moca (gad., mar., Badia, fod.) ↦ moca.

Mocherá (mar.) ↦ Micolau.

moda Ⓔ it. moda ‹ frz. mode ‹ MODUS (EWD 4, 440) 6 1828 mòda (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. moda mar. moda S. Martin moda Badia moda grd. moda fas. moda fod. moda amp. moda LD moda MdR moda
s.f. Ⓜ modes
1 aspetto e comportamento di una comunità sociale secondo il gusto particolare del momento (gad., grd., amp.) Ⓘ moda Ⓓ Mode ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! / Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda, / Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng broda. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Co là inze i à sapù / Che i aea fato sta roba: / El judizio aé pardù! / I disc, élo chesta ra moda? Co lá inze i á sapù / Che i avea fatto sta roba: / El giudizio avé pardù! / I disc, ello chesta ra moda? Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
2 caratteristica particolare dell’essere, dell’operare, del sentire (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P [ 605 ] 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ modo, maniera Ⓓ Art, Weise ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame, / De ra moda d’ingrassà Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, de porz̄iei, de vedelame, / Dera mòda d’ingrasà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); d) en na moda, che vignun ch’â val’ möia, se la parâ ia zënza s’ le lascé a conësce o vergogna in na mo̲da, che vignun ch’ava val mo̮ja, se la parava ia zanza sẹl lassè a co̮nasćer o vergo̮gna PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); e) Scürs de bosć i parëis, pilastri él les crodes, / Romanisc y gotisc y sön dötes les modes Scürs de bosc i paráis, pilastri ell’ les crodes, / Romanisch e gothisch e song düttes les modes PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 modo corrente, specie del vestire e dell’acconciarsi, legato a una determinata epoca (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ moda Ⓓ Mode ◇ a) Iö crëie che sarëise contënt con chësta. / Ëla me pê bëin de bot lungia. / Chësta é desëin la moda con les joches. Jeu crëÿe, che sarëise contënt coǹ quësta. / Ëlla me pè bëiǹ de bòt lungia. / Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) N gran palch forní de cutres y archi / Söla moda dl tëmp di sanc Patriarchi Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi / Solla moda del táimp d’i santg Patriarchi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

moda (gad., mar., S. Martin, Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ moda.

modé (MdR) ↦ mudé.

modest Ⓔ it. modesto 6 1873 modestes f. pl. (Anonim, Monumento1873:2)
gad. modest Badia modest amp. modesto
agg. Ⓜ modesć modesta, modestes
1 che non è vanitoso, che evita di vantare o diminuisce i propri meriti, sottraendosi a lodi o riconoscimenti (gad.) Ⓘ modesto Ⓓ bescheiden ◇ a) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli bles al Cil, y i chinâ umili ala tera t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil, e i chinā umile alla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Ara stô sentada cun modesta umilté Ella stē sentada cung modesta umiltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
2 quantitativamente scarso, esiguo, limitato (gad., amp.) Ⓘ modesto Ⓓ gering ◇ a) Par ra spesa superflues / I aea proprio mania; / E s’ ’es ea tropo modestes / I no vorea in saé mia. Par a spesa superflues / I avea proprio manía; / E se s’ ea troppo modestes / I no vorréa insavé mía. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

modest (gad., Badia) ↦ modest.

modestia Ⓔ it. modestia 6 1862 modestia (DegasperF, TenpeAdès1862-1974:473)
gad. modestia Badia modestia fod. modestia amp. modestia LD modestia
s.f. Ⓜ modesties
virtù di chi rifugge dal vanto dei propri meriti (gad. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ modestia Ⓓ Bescheidenheit ◇ a) Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? Ce ve val beltà / se ve mancia modestia e sobrietà? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) chëstes parores ára tut cun modestia amabla la gherlanda dales mans dla jona chestes parores àla tutt cung modestia amabile la gh’rlanda dalles mangs d’la jŏna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

modestia (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ modestia.

modesto (amp.) ↦ modest.

modo Ⓔ it. modo 6 1860 i mode (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
gad. modo Badia modo fas. modo amp. modo
s.m. Ⓜ modi
caratteristica particolare dell’essere, dell’operare, del sentire (gad. DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, amp. DLS 2002) Ⓘ modo Ⓓ Weise, Art ◇ a) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i ‘l vorea pioan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); b) Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
en modo che (gad.) Ⓘ in modo che Ⓓ sodass, dass ◇ a) en modo che la figöra de chël’orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) en modo che les leghermes degorô indolater jö por les massëdles in modo, che les legrimes d’gorō indolat’r jou pur les masselles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

modo (gad., Badia, fas., amp.) ↦ modo.

modo (bra.) ↦ met1.

moe (amp.) ↦ mueve.

Moena 6 1836 Moena (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. Moena grd. Moena fas. Moena bra. Moena fod. Moiëna amp. Moena LD Moena
topon.
paese e comune della val di fassa al confine con la val di fiemme (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Moena Ⓓ Moena ◇ a) Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

Moena (gad., grd., fas., bra., amp., LD) ↦ Moena.

moia Ⓔ prerom. *MUGIA (Gsell 1993a, 183) 6 1878 mūies pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. müia mar. müia Badia müia fod. moia col. muoia amp. moa LD moia
s.f. Ⓜ moies
frutto della pianta del lampone (rubus idaeus), rosso e molto profumato, formato di piccole drupe unite tra loro (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. [ 606 ] A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lampone Ⓓ Himbeere ◇ a) Vigni doman i portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć de rötes, ch’ara fajô y moscedâ inanter ite pieries, granëtes, y plü tert ia paromores y müies. Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes, ch’ella fajō e moscedā inant’r ite pieries, granattes, e ploutert ia paromores e mūies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

moia (fod., LD) ↦ moia.

moia (fod.) ↦ mueia.

möia (gad., S. Martin, Badia) ↦ mueia.

Moidele (mar., fas.) ↦ Moidl.

Moidl 6 1819 Moidl (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. Moidl mar. Moidele Badia moidl fas. moidele, moighele fod. moidl
antrop.
(gad.) Ⓘ Maria Ⓓ Maria ◇ a) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

Moidl (gad., Badia, fod.) ↦ Moidl.

moié Ⓔ mhd. müejen (EWD 4, 444) 6 1860 mujè (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. moié mar. moié Badia moié grd. muië fod. moié LD moié
v.intr. Ⓜ mueia
rincrescere, dispiacere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dispiacere, rincrescere Ⓓ reuen, Leid tun ◇ a) Cò les lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (grd.).

moié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ moié.

möie (gad.) ↦ mueve.

Moiëna (fod.) ↦ Moena.

moighele (fas.) ↦ moidele.

Moisé (fod.) ↦ Mosé.

mol Ⓔ MOLLIS (EWD 4, 445) 6 1763 fà mol ‘mades’; fat mol ‘madidus’; mol ‘humecto’ (Bartolomei1763-1976:80, 88)
gad. mol mar. mol Badia mol grd. mol fas. mol fod. mol amp. mol LD mol
agg. Ⓜ moi, mola, moles
cosparso o intriso d’acqua o di altro liquido; inumidito, ammollato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bagnato Ⓓ nass ◇ a) Al tolô na bona man de müstl y assuiâ jö chël tan ch’al podô i parëis moi dla grota El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); b) cui edli moi dal pité coi oudli mōi dal pittè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia); c) Co no? lascede odëi ostes mans, sc’ ares ne n’é moles dales leghermes doloroses Co no? lascede udei ostes mangs, s’elles nen è moles dalles legrimes doloroses DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
s.m. sg.
la condizione di quanto sia lievemente impregnato o bagnato superficialmente di acqua o di altra sostanza liquida (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. Ma 1953; L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ umidità, bagnato Ⓓ Nässe ◇ a) les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl, y la defënn dal mol, canch’al plöi les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l, e la defenn dal mōl, cang ch’el ploui DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

mol (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mol.

molà (col.) ↦ amolé.

molà (col., amp.) ↦ molé.

molar (bra., moe.) ↦ amolé.

molar (bra., moe.) ↦ molé.

molé (fod., LD) ↦ amolé.

molé Ⓔ it. mollare (Gsell 1993b:182) 6 1844 molo 1 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. molé mar. molé Badia molè fas. molèr bra. molar moe. molar fod. molé col. molà amp. molà LD molé
v.tr. Ⓜ mola
assestare un colpo di sorpresa e con violenza (gad. P/P 1966; V/P 1998, amp.) Ⓘ mollare Ⓓ verpassen ◇ a) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas, / voi parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas, / voi parlà fòra di dènte, / ch’i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia e col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
molé ite (fas., fod. Ms 2005) Ⓘ fare entrare Ⓓ hineinlassen ◇ a) Ma chest no l se a sperdù e l’é jit sobit a tor la fauc e canche le molaa ite na man per verjer l’usc al ge la taaa via con la fauc. Mo chöst nol sö a sperdù ö lö schit sobit a tor la fautsch ö chan chö lö molloô itö una maŋ per verser l’usch al gö lö taaa via con la fautsch. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.).

molé (gad., mar., fod., LD) ↦ molé.

molè (Badia) ↦ molé.

möle (gad., mar., Badia) ↦ muele.

moler Ⓔ dtir. mâlεr (EWD 4, 446) 6 1807 moler (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. moler mar. moler Badia moler grd. moler fas. moler fod. moler LD moler
s.m.f. Ⓜ moleri, molera, moleres
chi esercita l’arte del dipingere (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pittore Ⓓ Maler ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Ciara mo cotagn che salta / Cina le moler da Castalta Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) N moler á tut sö n dé a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); d) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.).

moler (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ moler.

molèr (fas.) ↦ amolé.

molèr (fas.) ↦ molé. [ 607 ] molestà (col.) ↦ molesté.

molestar (bra.) ↦ molesté.

molesté Ⓔ it. molestare 6 1807 mulestè (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. molesté Badia molesté grd. mulesté fas. molestèr bra. molestar fod. molesté col. molestà MdR molestè
v.tr. Ⓜ molesteia
recare molestia, dare grave noia e fastidio (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ molestare Ⓓ belästigen, stören, quälen ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) S’en stà bëin e sarà felize / E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn. S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice / E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn. DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); c) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Impó á Sigfrid ciamó en chël de medejim de mené n curier a Golo col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno, mo de ne la molesté zënza en degöna manira Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m’nè ‘ng currier a Golo coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno, mo d’nè la molestè zenza in d’guna maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

molesté (gad., Badia, fod.) ↦ molesté.

molestè (MdR) ↦ molesté.

molestèr (fas.) ↦ molesté.

mölge (moe.) ↦ muele.

molin Ⓔ MOLĪNUM (EWD 4, 461) 6 1763 morign ‘molendinum’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. morin mar. morin Badia morin grd. mulin fas. molin caz. molin bra. molin fod. molin amp. morin LD molin
s.m. Ⓜ molins
edificio in cui si macina il grano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mulino Ⓓ Mühle ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) I é jic inant e i é rué apede un gran muge de molins. I ö schitsch inant ö i ö ruö appedö un grang mugö dö molings. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.); c) E intanto el i dà drio ra so parlada / con un sussuro che ‘l parea un morin… E intanto el i da drio ra so parlata / con un sušuro ch’el parea un morin… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); d) l’era ruà a cèsa da chel prum molin l era ruà a čes̅a da kel prum molin BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

molin (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ molin.

moliné Ⓔ MOLĪNĀRIUS (EWD 4, 463) 6 1763 morinà ‘molitor’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. moriná mar. morná Badia moriná grd. muliné fas. moliné bra. moliné fod. mulinè col. mulinar amp. morinaro LD moliné
s.m. Ⓜ molinés
chi per mestiere macina grano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mugnaio Ⓓ Müller ◇ a) Na uta l’era un moliné. Al vivea soul con so fémena. Nô utô l’erô un molinö. Al vivöa sôul con sô fömenô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.).

moliné (fas., bra., LD) ↦ moliné.

moltiplicà (amp.) ↦ multipliché.

moltipliché (fod.) ↦ multipliché.

moltiplichèr (fas.) ↦ multipliché.

molto Ⓔ it. molto 6 1631 molto (Anonim, Proclama1631-1991:156)
amp. molto
agg. Ⓜ molti, molta, moltes
in numero, misura o quantità considerevoli (amp.) Ⓘ tanto, molto Ⓓ viel ◇ a) Braa femenes… ai ome / Na lezion i aé śà dà / Aé scelto alcuante tome / Che onor molto i ve farà. Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà / Avè scelto alquante tόme / Che onor molto i ve farà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.) ☝ truep
avv.
in numero, misura o quantità considerevoli (amp.) Ⓘ molto, assai Ⓓ viel, sehr ◇ a) El secondo su ra lista / Un stupendo orangotan / ‘L é una bestia molto trista / Da sta senpre da lontan. El secondo sura lista / Un stupendo Orangotán / Le una bestia molto trista / Da sta sempre da lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.) ☝

truep.

molto (amp.) ↦ molto.

moment Ⓔ it. momento / dt. Moment (GsellMM) 6 1832 momento (HallerJTh, MadalenaFOD1832:160)
gad. momënt mar. momont Badia momënt grd. mumënt fas. moment caz. moment bra. moment fod. moment, momento amp. momento LD moment MdR momënt
s.m. Ⓜ momenc
1 minima frazione di tempo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ momento Ⓓ Moment, Augenblick ◇ a) Maestro! chësta fëmena se l’à de chëst moment arclapada nte n adulterio. Maestro! casta famena se l’ha de cast momento arclapada ‘n teng adulterio. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); c) me tiro na fre de estro inz’ un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) Te chël mumënt svea n vedl capuziner da viere ora: Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza Te chëll mumënt svèa uŋ vödl Capuziner da viëre òra: Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); e) La tousa la é endò sin jita ite per chist usc e n moment dò vegn fora Dona Chenina. La tousa la è ndò sin ʒ̉ita ite per kist uš e un moment do ven fora Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); f) Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); g) Sëgn él le momënt dla Consacraziun, / Le plü sant dla gran tremenda funziun Sang elle l’momaint d’la Consacraziung, / L’plö sant della grang tremenda fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); h) en chisc rajonamënc de devoziun i passâ les ores snel sciöche momënc! in chisc’ rajonamentg’ de devoziung i passā les ores snell [ 608 ] sceoucche momentg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 periodo di tempo, circostanza, situazione (gad., grd. F 2002) Ⓘ momento Ⓓ Zeit ◇ a) Y en de te momënc ci fortüna podëi baié cun Os vera y unica consolaziun de nost’anima! E in d’te momentg’ ci fortuna pudei baié cung Os vera ed unica consolaziung d’nost’anima! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) Os sëis infinitamënter rich de scincundes, y savëis paié i uomini magnificamënter, cun agn intiers de felizité n momënt de tribolaziun soportada Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, e saveis paiè li uomini magnificament’r, cung angn’ intirz d’felizitè ‘ng moment d’tribulaziung sopportada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
en chel moment (gad.) Ⓘ in quell’ istante, in quel momento Ⓓ in jenem Augenblick ◇ a) En chël momënt comparësc le vësco Idolfo Ing chel moment comparesc’ ‘l Vesco Idolfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); b) En chël momënt, ch’al te tocará caji strambi, pënsa a mies parores - y sides le Signur cun te. In chel moment, ch’el tè toccarà casi strambi, pengsa a mies parores - e sii ‘l Signor cung tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia) ◆ en chest mo-

ment (gad.) Ⓘ in questo istante, in questo momento Ⓓ in diesem Augenblick ◇ a) en chësc momënt vëgnel Berta da üsc ite in chesc’ moment vegnel Berta da usc’ ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia) ◆ n moment (fod.) Ⓘ un po’, un momento Ⓓ ein wenig, ein bisschen ◇ a) Ogni tant na picola piova, che bagna n momento la crosta. Ogni tant una piccola piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ sul mo-

ment (gad., grd. F 2002) Ⓘ subito Ⓓ gleich ◇ a) Ël la tol por la man sciöche iö te sëgn, y ara ê sana söl momënt, y ê frësca y de bona vëia sciöche denant El la tol pur la mang sceoucche iou tè ſengn’, e ella ē sana soul moment, ed ē fresca e d’bona vouia sceoucche denant. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia) ◆ tl medem moment (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allo stesso tempo, contemporaneamente Ⓓ im selben Augenblick, gleichzeitig, zur gleichen Zeit ◇ a) Franz ie unì ora dl lën uet sun duicater, y belau tl medem mumënt à l tarlui dat ite sul lën frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r, i beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆

vigni moment (gad. V/P 1998, fas., amp.) Ⓘ ogni momento Ⓓ jeden Augenblick ◇ a) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché en pe no i podea più star / E ogni moment i jìa a pisciar. Čiok l era ognun beng, beng, / De kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star / E ogni moment i žia a pišár. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) ma el peso m’à sapù ch’ogni momento / el dijea na porcada o un sacramento ma el pezo m’ha sapú ch’ogni momento / el digea na porcada o un sacramento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

moment (fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ moment.

momënt (gad., Badia, MdR) ↦ moment.

momento (fod.) ↦ moment.

momont (mar.) ↦ moment.

monaa (bra.) ↦ monada.

monada Ⓔ nordit. monada / it. monata (EWD 4, 448) 6 1873 monada (Anonim, Monumento1873:3)
gad. monada bra. monada, monaa fod. monada amp. monada
s.f. Ⓜ monades
azione, parole da sciocco, cosa fatta o detta in modo sciocco, senza adeguatamente riflettere (bra. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ sciocchezza, stupidata, fesseria Ⓓ Blödsinn, Dummheit ◇ a) E chesta i r’à dada, / E parché el see contento: / Se farae na monada, / I disc, a no i n dà cuatrozento. E chesta i r’ á dada, / E parché el see contento: / Se farae na monada, / I disc, a no in dá quattrozento… Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

monada (gad., bra., fod., amp.) ↦ monada.

monarca (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., MdR) ↦

monarch.

monarch Ⓔ it. monarca / dt. Monarch ‹  MONARCHA ‹  μονάρχης (EWD 4, 449) 6 1833 monarca (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. monarca Badia monarca grd. monarca fas. monarca fod. monarca amp. monarca MdR monarca
s.m. Ⓜ monarcs
chi ha il potere assoluto in uno stato monarchico (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ monarca Ⓓ Monarch ◇ a) Co podess pa fidé le monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

monch Ⓔ it. monco 6 1856 monch (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. monch bra. monch
agg. Ⓜ monc, monca, monches
fig. manchevole, privo di qualche sua parte, incompleto (fas.) Ⓘ monco Ⓓ unvollständig ◇ a) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

monch (fas., bra.) ↦ monch.

Moncion (LD) ↦ Muncion.

mond Ⓔ MUNDUS (EWD 4, 455) 6 1813 mond (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. monn mar. monn Badia monn grd. mond fas. mond fod. mond amp. mondo LD mond MdR mond
s.m. Ⓜ monds
1 l’universo, come totalità di tutte le cose create ed esistenti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002, amp. DLS 2002; Q/K/F 1983, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mondo, terra Ⓓ Erde, Welt ◇ a) Vé tlo, l Re dl mond vën sula Crëusc tacà. Vè tlo, ël Rà d’l mond väng sulla crousch taccà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) B. Oh scé, scé, la sanité é mefo bëin la plü bela cossa de le mond ëla. B. O ŝé, ŝé, la sanité é meffo bëiǹ la plü bella cossa de le Mond ëlla. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); c) Odëis le monn aldedancö: / Al é na fetra moda! Odöis lö mon al dö dang cō / Ale na fettra moda AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) Chëla che toma anter i spinacians ie chëi, che la scota su, ma po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies, y dala cura per la cosses de chësc mond. Chëlla chë toma ànter i spinaĉàŋs jè chëi, chë la scota su, ma pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies, y dalla cura per la còsses de chëst mond. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); f) En süa divina presënza söl ur dl’eternité t’assigurëii ’ci te: i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia. In sua divina prsenza soull’ urt d’l eternitè t’ assigurei ci tè: i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) [ 609 ]
2 con più diretto riferimento al consorzio umano e al suo modo di agire, di comportarsi (amp.) Ⓘ mondo Ⓓ Welt ◇ a) col rico, el prepotente duto ‘l dì / aré da struscià, ce mai cardeo? / col diou, col mondo e ancora no sei ci! col rico, el prepotente dut’ al dì / avarè da struscià, ce mai cardeo? / col diou, col mondo e ancora no sei cì! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.)
3 la terra, il globo terrestre (gad., amp.) Ⓘ mondo Ⓓ Erde, Welt ◇ a) Por le monn messaraste rabí Pur l monn messaráste rabí DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); b) Anpezane co ‘l é alora / De sta besties, ce faron / Saeo ce fei?… / Par el mondo i mandaron. Ampezzane colè allora / De sta besties, ce faròn Saveo ce fei?… / Par el mondo i mandarŏn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.)
4 con valore collettivo, gli uomini che vivono sulla terra, nella loro totalità (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933, amp.) Ⓘ umanità, mondo Ⓓ Menschheit, Welt ◇ a) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Por le monn messaraste rabí, / pënsa che le monn é pa ri. / Por chësc tëgnete pro Idî / y döt sará por to mí! Pur l monn messaráste rabí, / pënsa ch’l monn é pa rî. / Pur chësc tëgnete prò Idî / y düt sará pur tò mí! DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); c) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministrazion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
chel mond (gad., MdR) Ⓘ aldilà Ⓓ Jenseits ◇ a) Degügn ne dess ciafè le paraîsc in chëst mond, acioch’ ëi ne se desmëntie le vero in chël mond. Degügn ne dess ćiaffè le paraÿs iǹ quëst Mond, acćiò ch’ëi ne se desmëntie le vero iǹ quël Mond. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de / Tal me pél - mo pordonn! / Che ciantëis, Veci, en chël monn. Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè / Tal me pele - mo perdon! / Che cianteis, Vecci, in chel mon. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia) ◆ chest mond (gad. A 1879, amp., MdR) Ⓘ vita terrena Ⓓ Diesseits ◇ a) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć, / E fajun impò con tüć / Sch’ ëi n’ess mai na fin. Nos nes lamentuǹ / Ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh, / E faŝuǹ impò coǹ tütg / Sch’ ëi n’ess mai ‘na fiǹ. DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); b) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciauriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) e aé rajon, parcé che Cristo à dito /che el so regno no ‘l é de chesto mondo! e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); d) nosta felizité stá tla bunté sön chësc monn nosta felizitè sta t’ la buntè soung chesc’ mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ◆ l auter

mond (gad. A 1879; V/P 1998, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ aldilà Ⓓ Jenseits ◇ a) Ëis rajun mia bona jënt, sce le viz ne finësc tan spaventosamënter söla tera, arál en l’ater monn trö’ maiú castighe. Ais r’jung mia bona jent, se ‘l vizio nè fínesc’ tang spaventoſament’r soulla terra, arrall’ in l’at’r mon trou maiù castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia) ◆ vegnì al mond (gad. V/P 1998) Ⓘ nascere Ⓓ geboren werden ◇ a) "O mi caro fi" […] te chësc lüch orido este destiné de gní al monn. Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. "O mi caro fì" […] te chesc’ luc orrido ēste destinè de gnì al mon. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
mondo.

mond (grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ mond.

mondan Ⓔ it. mondano 6 1878 mondanes (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117)
gad. mondan Badia mondan grd. mondan fas. mondan
agg. Ⓜ mondans, mondana, mondanes
nel linguaggio devoto, proprio della vita terrena, contrapposto agli ideali e alle pratiche della religione (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ mondano Ⓓ weltlich ◇ a) ligrëzes alincuntra blot mondanes é zënza saú y mirit ligrezzes al’ ingcuntra blott mondanes è zenza saù e mérito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

mondan (gad., Badia, grd., fas.) ↦ mondan.

mondo (amp.) ↦ mond.

mondo Ⓔ it. mondo 6 1858 mondo (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1)
fas. mondo fod. mondo
s.m. Ⓜ mondi
1 l’universo, come totalità di tutte le cose create ed esistenti (fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mondo, terra Ⓓ Erde, Welt ◇ a) L’é ruà ju te un busc fon fon ma canche l’era ju l’era desche te un mondo nef. Lö ruà schu tö un busch fon fon mô chan chö lerô schu lero döskö tö un mondo növ. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.)
2 la terra, il globo terrestre (fas.) Ⓘ mondo Ⓓ Erde, Welt ◇ a) Un dì al leva e disc a so pare: "Scutà ió volesse jir per al mondo e ve volesse prear na grazia soula." Un di al levô ö dis a sô parö. Skutà io volössö schir per al mondo ö vö volössö preàr nô gratiâ sôula. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.)
mond.

mondo (fas., fod.) ↦ mondo.

mondur (gad., Badia, grd.) ↦ mondura.

mondura Ⓔ dtir. mondûr / nordit. montura ‹  frz. monture (da

  • MONTĀRE) (EWD 4, 449) 6 1878 muntura (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)

gad. mondur Badia mondur grd. mondura, mondur fas. mondura fod. mondura amp. mondura LD mondura
s.f. Ⓜ mondures
particolare foggia di vestire che indica l’appartenenza a una determinata categoria e il grado e la funzione all’interno della categoria stessa (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uniforme Ⓓ Uniform ◇ a) söl ce l’elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondura por la batalia chësta soul cié l’elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

mondura (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mondura.

moneda (moe., col., amp.) ↦ moneida.

monëda (gad., mar., Badia, fod.) ↦ moneida.

moneida Ⓔ MONĒTA (EWD 4, 452) 6 1763 monaeda ‘moneta’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. monëda mar. monëda Badia monëda grd. munëida fas. moneida moe. moneda fod. monëda col. moneda amp. moneda LD moneida
s.f. Ⓜ moneides
dischetto di metallo coniato per le necessità degli scambi, che ha lega, titolo, peso e valore stabiliti [ 610 ] (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ moneta Ⓓ Münze ◇ a) N patron, dijova n di Gejù a si Apostuli, ova na vinia, y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia cul pat, ch’ëi giaterà na munëida. Uŋ patroŋ, dis̄ova uŋ di Ges̄u a si Apostoli, òva na vigna, y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna col pàtt, ch’ëi giaterà na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); b) ara i portâ guant lauré de süa propria man, o monëdes d’arjënt ella i portā guant laurè de sua propria mang, o monedes d’arjent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

moneida (fas., LD) ↦ moneida.

monejel Ⓔ MOLLICELLUS (EWD 4, 463) 6 1833 morŝella (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. morjel mar. morjel Badia morjel grd. mujel fas. monejel caz. monejel bra. monejel fod. monejel LD monejel MdR morjel
agg. Ⓜ monejiei, monejela, monejeles
1 che ha consistenza soffice, cedevole e molle (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ tenero, morbido Ⓓ weich ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli, y dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel. Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt, dalles creppes e da cianac’ vedli, e dopo ch’ella n’ā abinè plou fasc’ adum s’ àla injignè a sè e pur ‘l picce t’ la caverna ‘ng lett morjell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Ara é fata de mani sëc d’erba, daite sotrac cun na pelicia morjela, scöra. Ella è fatta d’mànesc’ secc’ d’erba, daite sottrattg’ cuna piliccea morjella, scūra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
2 teneramente dolce e gradevole ai sensi (gad.) Ⓘ soave Ⓓ lieblich ◇ a) Y por chësc él sté, ch’al comparí de Golo i ciarâl cun compasciun, i edli inflá dales leghermes, y i á dit cun usc morjela E pur chesc’ èle stè, ch’al comparì d’Golo i ciarāle cung cumpassiung, i oudli inflà dalles legrimes, e i à ditt cung usc’ morjella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
3 di clima, dolce e temperato (gad., MdR) Ⓘ mite Ⓓ mild ◇ a) N’él mia massa ćialt? Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela N’él mia massa çhiald? Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) na vita simila a na bela sëra d’aisciöda morjela do n gran temporal, na vita simile a na bella sera d’aingsceuda morjella dō ‘ng grang temporal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
4 detto di grado consonantico di minima forza e durata (gad.) Ⓘ tenue Ⓓ weich ◇ a) Le ʃ é plü morjel, che s p. e. rasú, śëgn, sëgn - segno. L’ʃ e plou morjell, ch’s p. e. raʃù, ʃegn’, segn’ - segno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

monejel (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ monejel.

monje (col.) ↦ mouje.

monn (gad., mar., Badia) ↦ mond.

mont (mar.) ↦ ment.

mont1 Ⓔ MŌNS (EWD 4, 493; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mOnte) 6 1763 na mont ‘collis, tumulus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. munt mar. munt Badia munt grd. mont fas. mont caz. mont bra. mont fod. mont col. mont amp. monte LD mont
s.f. Ⓜ montes
1 pascolo estivo del bestiame in montagna (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alpeggio, pascolo in montagna Ⓓ Alm, Alp ◇ a) Doi ore dalafora da Vich l’é le mont da Vich. […] D’istà é propio bel fora mont Doi orö dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. […] Dista ö propio bel fôrô mont ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) L’era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr L era ğiusta l meis de Aost, ke la ʒ̉ent ʒ̉ia sa mont a seer BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); d) Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’abina söi plans da Corvara. Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 rilievo naturale della superficie terrestre (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ monte Ⓓ Berg ◇ a) capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts altes capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); b) Ne vëigheste che l’Orco é gran sciöche na munt! Ne vêgheste ch’l’Orco é gran sciöch’ na munt! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) Rovada amesa la röa dla munt, olach’ara é por jí, s’éra sentada jö, por palsé R’vada a mezza la rūa d’la munt, ullacch’ ella è pur jì, s’ ella sentada jou, pur palsè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); d) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); e) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
3 con valore collettivo, indica un’intera regione o zona montuosa (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ montagna Ⓓ Gebirge, Berg ◇ a) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rumpî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
s.m. Ⓜ monc
rilievo naturale della superficie terrestre (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ monte Ⓓ Berg ◇ a) Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Tedò l mont dalaìte l’é la bela mont de chi da Poza. Tödo l’mont dalla ite lö la bello mont dö chi da Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.) [ 611 ]montagna
fora da mont (fod.) Ⓘ la Val Pusteria vista da Fodom Ⓓ das Pustertal von Buchenstein aus gesehen ◇ a) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sotto l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆

soura mont (grd.) Ⓘ superare un valico Ⓓ einen Pass überschreiten ◇ a) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ lascé en mont (amp.) Ⓘ mandare a monte Ⓓ platzen lassen ◇ a) Riguardo a chi conte / Che aea el magasen, / A i lascià ancora in monte, / I arae fato pì ben. Riguardo a chí conte / Che avea el Magazzen, / Ai lassá ancora in monte, / I arae fatto pí ben. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ na mont (gad.) Ⓘ un mucchio Ⓓ ein Haufen ◇ a) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

mont (grd., fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ mont1.

mont2 Ⓔ it. mondo ‘terso, pulito, lindo’ 6 1870 monda f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. mont
agg. Ⓜ mondi, monda, mondes
che è privo di ogni genere di sporcizia (fod. Pz 1989) Ⓘ pulito Ⓓ sauber ◇ a) La picola zità é bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ net.

mont (fod.) ↦ mont2.

Mont de l’Olif (fas.) ↦ Mont dl Olif.

Mont de l’Oliveto † (bra.) ↦ Mont dl Olif.

Mont del Olif (fod.) ↦ Mont dl Olif.

Mont dl Aulif (grd.) ↦ Mont dl Olif.

Mont dl Olif 6 1832 munt dalles Olives (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. Munt dl Orí, Munt dales Olives † Badia Munt dales Olives † grd. Mont dl Aulif, Mont dl’Oliva † fas. Mont de l’Olif bra. Mont de l’Oliveto † fod. Mont del Olif
topon.
montagna biblica situata ad est di gerusalemme (gad., grd. L 1933; F 2002, fas., fod.) Ⓘ Monte degli Ulivi Ⓓ Ölberg ◇ a) Y Gejú é jü söla Munt dales Olives. E Jeshú é schü sulla munt dalles Olives. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma Gejù ie jit sul Mont dl’ Oliva. Ma Jesú ie schit sul mont de l’Oliva. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Gejù l’é se n jit su la Mont de l’Oliveto. Gesú l’é sinschid sulla mont del Oliveto. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Ma Gejù jiva sun Mont del Olif. Ma Gesú schiva sung mont dell Oliv. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.).

Mont dl’Oliva † (grd.) ↦ Mont dl Aulif.

montà (amp.) ↦ monté.

montagna Ⓔ it. montagna (EWD 4, 494) 6 1878 muntagna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. muntagna Badia muntagna grd. muntania
s.f. Ⓜ montagnes
rilievo montuoso di particolare imponenza; monte (gad., grd. L 1933; Ma 1953) Ⓘ montagna Ⓓ Berg, Gebirge ◇ a) y por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta e pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia) ☝ mont1.

montar (bra., moe.) ↦ monté.

monte (amp.) ↦ mont1.

monté Ⓔ *MONTĀRE, REW 5668, è possibile (GsellMM) 6 1858 montö 3 cong. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
gad. amunté Badia muntè grd. munté, amunté fas. montèr bra. montar moe. montar fod. monté amp. montà LD monté
v.intr. Ⓜ monta
portarsi su un mezzo di trasporto (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ montare, salire Ⓓ aufsteigen, hinaufsteigen ◇ a) Dapò al veie pien de paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù Dapò al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.).

monté (fod., LD) ↦ monté.

montèr (fas.) ↦ monté.

montí (mar.) ↦ mentì.

monü (mar.) ↦ menù.

monument Ⓔ it. monumento ‹  MONUMENTUM (EWD 4, 456) 6 1873 monumento (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. monumënt mar. monumont Badia monumënt grd. monumënt, munemënt fas. monument fod. monument, muliment amp. monumento LD monument
s.m. Ⓜ monumenc
opera che serve a ricordare un personaggio o un avvenimento di singolare importanza (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ monumento Ⓓ Monument, Denkmal ◇ a) Starei senpre ben atento / A ra portes, che i farà / Ogni ota un monumento / Su ra costes, i arà! Starei sempre ben attento / Ara pόrtes, chei farà / Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius de marmo blanch ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

monument (fas., fod., LD) ↦ monument.

monumënt (gad., Badia, grd.) ↦ monument.

monumento (amp.) ↦ monument.

monumont (mar.) ↦ monument.

morà (amp.) ↦ amolé.

moradú (mar.) ↦ muradour.

moralità (grd., fas.) ↦ moralité.

moralité Ⓔ it. moralità 6 1833 moralité (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. moralité grd. moralità fas. moralità fod. moralité LD moralité MdR moralité
s.f. sg.
carattere di ciò che è conforme alle norme morali (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ moralità Ⓓ Sittlichkeit ◇ a) le spiega, e i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité le spiega, e i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

moralité (gad., fod., LD, MdR) ↦ moralité.

morde Ⓔ MORDERE (EWD 4, 458) 6 1763 mordè ‘mordeo’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. morde mar. morde Badia morde grd. morder fas. morder fod. morde LD morde
v.tr. Ⓜ mord, mordon, mordù
con coscienza come soggetto, tormentare col ricordo consapevole del male commesso (gad.) Ⓘ ri[ 612 ] mordere Ⓓ plagen, beißen ◇ a) Y sc’ la cosciënza se mord: y che ne sënt rimorsi "E s’ la coscienza s’ mort: e chè nè sent rimorsi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

morde (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ morde.

morder (grd., fas.) ↦ morde.

möre (Badia) ↦ mueve.

möre † (gad.) ↦ möie.

Morgante 6 1844 Morgante (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. Morgante
antrop.
personaggio immaginario (gigante) dell’omonimo poema di luigi pulci (amp.) Ⓘ Morgante Ⓓ Morgante ◇ a) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

Morgante (amp.) ↦ Morgante.

morí (gad., mar., Badia) ↦ morì.

morì Ⓔ MORĪRE (EWD 4, 460) 6 1763 morì ‘morior’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. morí mar. morí Badia morí grd. murì fas. morir caz. morir bra. morir fod. morì amp. morì LD morì MdR morì
v.intr. Ⓜ muer, morion, mort
cessare di vivere, detto di uomini, animali, piante (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ morire, perire Ⓓ sterben, umkommen ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Gejù mor sula Crëusc. Giesu mor sulla crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Ëi dij ch’ëla ne sie pa nia de bun, mo ëla morirà pa tost; che ëla é bele tant vedla. Oh, chëstes vedles à pa na pel stranciosa ëles; ëles ne mör pa insciö prëst. Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa de buǹ, mò ëlla morirà pa tost; ch’ëlla é bel[e] tant vedla. O, questes vedles ha pa ‘na pél stranćiosa ëlles; ëlles ne meur pa insce[u] prëst. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); e) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. Süa fomena dunca le rejiava vign’ota ch’ël i n moriva un. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. Süa fomena dunca le reŝiava vign’ôta ch’ël i ‘n moriva uǹ. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); f) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’ an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); g) e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto. e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Döt é plü saurí, / finamai morí. Düt é plö saurì, / finamai morì. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); i) Sce Dio mo fajess cösta grazia, dij l’amaré, te chël ch’al s’oj vers n compagn, fossi sogü de ne morí mai. Ŝe Dio mo facéss quèsta grazia, diŝ l’amarè, ’te quèl ch’ël s’og’ vers ’ŋ compagn, fossi segù de nè morì mai. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); j) Oh, se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un amigo, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae seguro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); k) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé, te chël che l s’ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de no morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’ oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); l) Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); m) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); n) "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." più ke morir da la fam no è nience a ʒ̉ir intorn kiš bošć. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); o) Al n mör prësc vigni de un o l’ater El ‘ng mour presc’ vigne dè ung o l’at’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); p) recordete de tüa uma, che morî cun chësta crusc en man r’cordete de tua uma, che morī cung chesta crusc’ ing mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ mort, morc, morta, mortes
1 che ha cessato di vivere (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ morto Ⓓ tot, gestorben ◇ a) Tlo cëla, mort l bon Gejù per te a tort. Clò ciala, mort ‘l bon Giesu per te a tort. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) Percie che chësc mi fi fova mort, y l ie inò vif Perchié che chest mi fí fóa mort, y el joe inó viv HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Ma fèr noza, e se consolèr se cognea; perché tie fra chiò l’era mort, e l’é ressuscità Ma fer nozza, e se consolér se cognéa; perché to fra cgló éra mort, e l’é risuscitá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Süa uma vî inćiamò ëla, mo so pere é bele mort ch’ël é n pez. Süa uma vì inçhiamò ëlla, mó sò père é bel[e] mort ch’ël é ‘ǹ péz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); g) porcí [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort porchci casc (chest) mi fì è inciamò vì e in tung, che nos tignong por mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); h) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo, che voron fei un pasto e stà alegre, perché on ciatà sto me fiol vivo e san che credeon ch’el fosse morto e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo, che voron fei un pasto e stà allegre, perché hon ciatà sto me fiol vivo e san che credevòn ch’el fosse morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fardel san e salvo, che se ‘l cre- [ 613 ] 1 dea pardù e morto dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); j) che ess dit fora di dënz bel tler a Scior Tita / che al sî mort bele plü ores, che al ne sî plü en vita ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); k) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); l) A chisc salta alerch döta la jënt dl ciastel, vëiga Genofefa döt smarida zënza parora dal spavënt, dan sü pîsc Draco mort te n lech de sanch A chisc’ salta allerc dutta la jent d’l ciastell, veiga Genofefa dutt smarida zeinza parora dal spavent, dang su pīsc’ Draco mort teng lec de sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); m) y na doman l’án ciafada iló morta e na domang l’àng ceaffada illò morta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); n) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 di ciò che non possiede le capacità necessarie per vivere e svilupparsi (gad.) Ⓘ morto Ⓓ tot ◇ a) ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî, ch’é vi nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì, ch’è vì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
morì fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ estinguersi Ⓓ aussterben ◇ a) de chela jent e parentela i é jà morc fora duc de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

morì (fod., amp., LD, MdR) ↦ morì.

moribondo Ⓔ it. moribondo 6 1878 moribondo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
gad. moribondo Badia moribondo fod. moribondo
s.m.f. Ⓜ moribondi, moribonda, moribondes
persona prossima a morire (gad.) Ⓘ moribondo Ⓓ Sterbender ◇ a) no da öna pert, no dal’atra é cis crödia la mort dl iüst, porcí ch’al é Idî che consolëia le moribondo no da una pērt, no dall’ atra è ceìs crudia la mort d’l giust, purcicch’ el è Iddì ch’consola ‘l moribondo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

moribondo (gad., Badia, fod.) ↦ moribondo.

morin (gad., mar., Badia, amp.) ↦ molin.

moriná (gad., Badia) ↦ moliné.

morinaro (amp.) ↦ moliné.

morir (fas., caz., bra.) ↦ morì.

morjel (gad., mar., Badia, MdR) ↦ monejel.

morná (mar.) ↦ moliné.

moro Ⓔ it. moro ‹ MAURUS (EWD 4, 465) 6 1805 moro (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. moro mar. moro Badia moro grd. moro fas. moro fod. moro amp. moro LD moro
agg. Ⓜ mori, mora, mores
di persona che ha carnagione e capelli bruni o riferito ad animali, di pelame nero o scuro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ moro Ⓓ schwarz ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent tes moro, e slochie, ma tas talent PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.)
mori musulmani, specialmente berberi, che con- quistarono una parte della penisola iberica (gad.) Ⓘ mauri Ⓓ Mauren ◇ a) I Mori - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté I Mori - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

moro (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

moro.

morojo (fas.) ↦ morous.

morona Ⓔ prelat. * murr- ? (cfr. Gsell 1993b:183) 6 1763 morona ‘catena’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. morona mar. morona Badia morona fod. morona
s.f. Ⓜ morones
1 serie di elementi, spec. anulari e metallici, connessi l’uno nell’altro e mobili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ catena Ⓓ Kette ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) spo petâl dl ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teriblmënter spo p’tāle d’l ciè t’ chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 fig. serie continua, successione (gad.) Ⓘ catena fig.Ⓓ Kette fig. ◇ a) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de, / La morona veneranda / De perles gnide a saludé. Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè, / La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

morona (gad., mar., Badia, fod.) ↦ morona.

moros (col.) ↦ morous.

morosc (fod.) ↦ morous.

moroso (MdR) ↦ morous.

morous Ⓔ nordit. (a)moroso 6 1833 morosa f. (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
fas. morojo fod. morosc col. moros MdR moroso
s.m.f. Ⓜ morousc, morousa, morouses
persona con cui si ha un rapporto amoroso (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ fidanzato, ragazzo Ⓓ Freund, fester Freund, Geliebter ◇ a) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades, và na ota con n ater a moroses. Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades, va ‘na óta coǹ ‘ǹ atr a moroses. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

mort1 Ⓔ MORS (EWD 4, 466) 6 1763 mort ‘mors’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mort mar. mort Badia mort grd. mort fas. mort fod. mort col. mort amp. morte LD mort MdR mort
s.f. sg.
cessazione della vita (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ morte Ⓓ Tod ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) So fi avess avü plü gën, che ël avess dit valch paternoster e ess pensè a la mort. Sò fì avess avü plü giaǹ, ch’ël avess dit valq pater nostr e ess pensè a la mort. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 [ 614 ]

1 (MdR); c) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt, / finamai dal Giubileo / do la mort dl papa Leo. La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt, / finamai dal Giubelèo / dô la mort del papa Lèo. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); d) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort. l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla fòa cueĉna mò dò la mòrt. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); e) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) la mort nes pó arjunje dertan a ciasa, co tla batalia, é solamënter Idî ch’i tëgn le brac la mort nes pō arjungje dertang a ciaſa, che t’ la battaglia, è solamentr Iddì ch’i tangn’ ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

mort (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., LD, MdR) ↦

mort1.

mort2 Ⓔ MORTUUS (EWD 4, 467) 6 1858 mort (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. mort mar. mort Badia mort grd. mort fas. mort fod. mort amp. morto LD mort
s.m.f. Ⓜ morc, morta, mortes
1 individuo che ha cessato le funzioni vitali (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ morto Ⓓ Toter, Verstorbener ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tl PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); c) Intan le fi d’Idî i â dit en bela ciarité: […] Leva sö; - le mort é gnü vi, y é lové sö. Intang’ ‘l Fì d’Iddì i ā ditt in bella carità: […] Leva sou; - ‘l mort è gnu vì, ed è l’vè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 corpo umano dopo la morte (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cadavere Ⓓ Leichnam, Leiche ◇ a) I trasc demez l bianch e i descuerc al mort, perché ió cherdee che sia un, ma unveze de esser al mort che érel? I tras dömez al bianc ö i döscuerz al mort; perchö io cerdöö chö sia un, ma unveze de esser al mort chö erel? ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil, a fosa, ch’al ne n’â plü so corú amabl, y somiâ n mort: Porfin i edli â pordü le vi ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil, a foſa, ch’el nen’ ā plou so curù amabile, e somià ‘ng mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

mort (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ mort2.

mortal Ⓔ it. mortale ‹  MORTĀLIS (EWD 4, 468) 6 1813 murtel (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. mortal Badia mortal grd. murtel fas. mortèl fod. mortel col. mortal amp. mortal LD mortal MdR mortal
agg. Ⓜ mortai, mortala, mortales
1 che è soggetto a morte (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mortale Ⓓ sterblich ◇ a) insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè, ch’jarà immolora, desco la iesta scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 che è causa o implica pericolo di morte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mortale Ⓓ tödlich ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
s.m.f. Ⓜ mortai, mortala, mortales
uomo, come essere destinato a morire (gad.) Ⓘ mortale Ⓓ Sterblicher ◇ a) Sëgn s’ la ríel amablmënter, mo ’ci por chësc viadú gnarál sü dis de tribolaziun, de gramëzes, leghermes, la sorte, che toca a düc i mortai. Segn’ s’ la rīle amabilment’r, mo ci pur chesc’ viadù gnarāle su dìs d’tribulaziung, d’gramezzes, legrimes, la sorte, che tocca a duttg’ i mortali. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

mortal (gad., Badia, col., amp., LD, MdR) ↦ mortal.

mortal (bra., moe.) ↦ mortel.

mortal † (gad., Badia) ↦ mortel.

morte (amp.) ↦ mort1.

mortel (fod.) ↦ mortal.

mortel Ⓔ trent. mortal, mortel (GsellMM) 6 1852 mortai pl. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1)
gad. mortal † Badia mortal † fas. mortèl bra. mortal moe. mortal fod. mortel
s.m. Ⓜ mortei
pezzo di artiglieria che, pur nella molteplicità dei tipi prodotti nel corso della storia, ha come caratteristiche di essere ad anima corta e di effettuare tiri con traiettoria molto elevata e arcuata (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ mortaretto, mortaio Ⓓ Böller, Mörser ◇ a) Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
morter.

mortel (fod.) ↦ mortel.

mortèl (fas.) ↦ mortal.

mortèl (fas.) ↦ mortel.

morter 6 1860 mortere pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
col. morter amp. morter
s.m. Ⓜ morters
1 pezzo di artiglieria che, pur nella molteplicità dei tipi prodotti nel corso della storia, ha come caratteristiche di essere ad anima corta e di effettuare tiri con traiettoria molto elevata e arcuata (col. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986)
2 rumore prodotto dall’esplosone di un mortaretto (amp.) Ⓘ botto Ⓓ Böller ◇ a) Sentì i mortere ch’i no taje mai; / Ve preo lasciai Sentì i mortere ch’i no tage mai; / Ve preo lasciai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
mortel.

morter (col., amp.) ↦ morter.

Mortic 6 1866 Mortič (BrunelG, Cianbolpin1866:9)
fas. Mortic caz. Mortic
topon.
pendio a prato pascolo disseminato di baite situato sulla destra orografica del ruf de antermont a valle di pecedac, nel comune di canazei, anticamente abitato (fas.) Ⓘ Mortic Ⓓ Mortic ◇ a) Canche i é rué sa Mortic i à chiamà aló da l’ost, e l’era tropa jent ló Kan ke i è ruè sa Mortič i a kiamà alò da l ost, e l era tropa ʒ̉ent lò BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.).

Mortic (fas., caz.) ↦ Mortic. [ 615 ] mortilia Ⓔ it. mortella ‹ *MURTELLA (da µύρτος) (EWD 4, 470) con cambio di suffisso sull’esempio di camilia (GsellMM) 6 1878 mortilia (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. mortilia Badia mortilia
s.f. sg.
arbusto sempreverde delle mirtacee tipico della macchia mediterranea (myrtus communis) (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ mortella, mirto Ⓓ Myrte ◇ a) les jones s’ê convegnüdes, che la mortilia cun flus blances, sëgn dl’inozënza y purité y de fedelté tl matrimone, á da sorví de gherlanda dles nüces les jŏnes s’ē convegnudes, che la mortilia cung flŭs blancies, sengn’ d’l innozenza e puritè e d’fedeltè t’ l matrimonio, à da servì d’gh’rlanda d’les nūicces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

mortilia (gad., Badia) ↦ mortilia.

morto (amp.) ↦ mort2.

morvëia (gad., mar.) ↦ marevueia.

morvöia (Badia) ↦ mervöia.

moscedé (gad., mar.) ↦ mescedé.

moscedè (MdR) ↦ mescedé.

moscedoz (gad., mar., Badia) ↦ mescedoz.

moscèr (fas.) ↦ mostré.

moscia Ⓔ MUSCA (EWD 4, 471) 6 1763 moscha ‘musca’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. moscia mar. moscia Badia moscia grd. moscia fas. moscia bra. mosćia moe. mosćia fod. moscia col. mossa amp. moscia LD moscia
s.f. Ⓜ mosces
insetto dei ditteri cosmopolita (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mosca Ⓓ Fliege ◇ a) propio come l aragn, che spia da la sua tana, se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo propio come l’aragn, che spia dalla sua tana, se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

moscia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

moscia.

mosćia (bra., moe.) ↦ moscia.

mosciar (bra., moe.) ↦ mostré.

Mosé 6 1832 Mosé (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. Mosé Badia Mosé grd. Mosé fas. Mosè fod. Moisé
antrop.
(gad., grd., fas., fod.) Ⓘ Mosè Ⓓ Moses ◇ a) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tala Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una talla HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (fas.); d) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

Mosé (gad., Badia, grd.) ↦ Mosé.

Mosè (fas.) ↦ Mosé.

mośe (amp.) ↦ mouje.

Mosel 6 1878 la Mosel (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5)
gad. Mosel Badia Mosel
topon.
fiume che attraversa la lorena e il palatinato e sfocia nel reno a coblenza (gad.) Ⓘ Mosella Ⓓ Mosel ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia).

Mosel (gad., Badia) ↦ Mosel.

mosela Ⓔ dtir. moasl; gad. mosena ‹ dtir. moasn pl. (Gsell 1990a:129) 6 1878 mosena d’bosc e mosena bürna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. mosena mar. mosena Badia mosena grd. mosula fas. moasl LD mosena
s.f. Ⓜ moseles
genere di piccoli uccelli dei passeracei (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, LD DLS 2002) Ⓘ cincia, cinciallegra Ⓓ Meise
mosela bruna (gad., grd. F 2002) Ⓘ cinciarella Ⓓ Blaumeise ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ, somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora, y fora dan porta gnôl le pietcöce, l’asvelta mosena de bosch y la bela mosena börna a s’i mangé sö. Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora, e fora dang porta gnēle ‘l pietecoucce, la svelta moſena d’bosc e la bella moſena būrna a s’ i mangiè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia) ◆ mose-

la de bosch (gad.) Ⓘ cincia mora Ⓓ Tannenmeise ◇ a) Canch’al ê bur tëmp, o ri vënc sborâ somenâ Schmerzenreich val’ graní da finestra fora, y fora dan porta gnôl le pietcöce, l’asvelta mosena de bosch y la bela mosena börna a s’i mangé sö. Cang ch’el ē bur temp, o rì ventg’ sburrā som’nā Schmerzenreich val granì da finestra fora, e fora dang porta gnēle ‘l pietecoucce, la svelta moſena d’bosc e la bella moſena būrna a s’ i mangiè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

mosena (gad., mar., Badia, LD) ↦ mosela.

moseré (mar.) ↦ mesuré.

mosöra (gad., mar.) ↦ mesura.

mosoré (gad.) ↦ mesuré.

mossa (col.) ↦ moscia.

mossei (caz., fod.) ↦ messei.

most Ⓔ dtir. Most / it. mosto ‹ MUSTUM (EWD 4, 473; http://www. atilf.fr/DERom/entree/’mUst-u) 6 1833 most (DeRüM, Perdica1833-1995:281)
gad. most mar. most Badia most grd. most fas. most MdR most
s.m. Ⓜ mosć
il prodotto non fermentato della pigiatura o torchiatura dell’uva (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ mosto Ⓓ Most ◇ a) incö voressi mefo, che fosses tüć canć ćioć, mo no da vin o da ega de vita, mo da most, ch’ël é plü duc, cioè dalla grazia dello Spirito Santo incoeu voressi meffo, che fosses tütg quantg çhioçh, mó nò da viǹ o da ägua de vita, mo da most, ch’ël é plü dućh, cioè dalla grazia dello Spirito Santo DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR).

most (gad., mar., Badia, grd., fas., MdR) ↦ most.

mosteà (amp.) ↦ mastié.

mostegno (caz.) ↦ mostregno.

moster (grd., LD) ↦ moaster.

mostrà (amp.) ↦ mostré.

mostré Ⓔ MŌNSTRĀRE (EWD 4, 474; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’mostr-a-’moss-a-) 6 1763 mostrè ‘demonstro’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mostré mar. mostré Badia mostrè grd. mustré fas. moscèr bra. mosciar moe. mosciar fod. mostré col. mostrà amp. mo[ 616 ] strà LD mostré MdR mostré
v.tr. Ⓜ mostra
1 sottoporre alla vista, all’attenzione altrui (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mostrare Ⓓ zeigen ◇ a) si auter fi fova pendù, y l giapa mo te liet; ël i mostra la bëursa si auter fì fova pendù, y l’giappa mo tœ liet; œl i mostra la bœursa PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Mustrëi vosc puni senià, / Udëis pa che les va! Mustrëi vosh puni senià, / Udëis pa ke les va! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) al ge à dat na bela viesta de òr. La é sin jita a ciasa e la ge l’à mosciada a so mare. al gö a dat unô bella viesta dö ôr. La ö sin schito a tschiasa ö la göl a môsada a sô marö. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); d) Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); f) "Te portun i edli" dij Conrad y i mostra dal limo d’üsc tla man i edli dl cian. "T’ portung i oudlì" disc’ Conrad, e i mostra dal lime d’usc’ t’ la mang i oudli d’l ciang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
2 dimostrare, manifestare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mostrare Ⓓ zeigen ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’emendè; / Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè; / Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); c) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt Chi chë rës̄ona puech mostra respött, y de vöst’r valënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) i mutons à mustrà na gran legrëza i mutóŋs a muštrá na̤ graŋ a̤lęgrá̤tsa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
mostré ca (gad.) Ⓘ far vedere, esibire Ⓓ sehen lassen, herzeigen ◇ a) Ne les orëise mostré sö? Ne s’infidëise a les mostré ca ah!… I sá bëgn, che sëis colpevoi Nelles ureiſe mostrè sou? Nè s’ ingfideiſe a les mostrè ca ah!… I sa bengn’, ch’seis colpevoli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ◆ mostré su (gad.) Ⓘ esibire, far vedere Ⓓ herzeigen, sehen lassen ◇ a) lascede odëi ostes mans, sc’ ares ne n’é moles dales leghermes doloroses, de na uma infelize, y intëntes da sanch de n püre bambin. Ne les orëise mostré sö? lascede udei ostes mangs, s’ elles nen è moles dalles legrimes doloroses, d’na uma infelize, e intentes da sanc deng pure bambing. Nelles ureiſe mostrè sou? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ◆

se mostré (gad. V/P 1998, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ presentarsi Ⓓ sich zeigen ◇ a) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma, e per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant. Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma, e per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

mostré (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ mostré.

mostrè (Badia) ↦ mostré.

mostregno Ⓔ deriv. di mostro 6 1866 mostregnol (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
fas. mostrigno, mostrégnol caz. mostegno, mostrégnol bra. mostrigno
interiez.
esprime meraviglia, impazienza, disapprovazione, dispetto, ira e simili (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ diavolo Ⓓ zum Teufel ◇ a) El se pissèa: Che mostrégnol sarà pa mai colavìa El se pisea: Ke mostregnol sarà pa mai colavia BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Canche l’à vedù l’é restà incantà, e a un vers ence sperdù, che l se pissèa: "Mostegno, olà saré mai ruà." Kan ke l a vedù l é restà nkantà e a un vers enče sperdù, ke l se pisea: mostegno, olà sere mai rua. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

mostrégnol (fas.) ↦ mostrigno.

mostrigno (fas., bra.) ↦ mostregno.

mostro Ⓔ it. mostro ‹ MŌNSTRUM (EWD 4, 475) 6 1813 mostri pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. mostro mar. mostro Badia mostro grd. mostro fas. mostro bra. mostro moe. mostro fod. mostro amp. mostro LD mostro
s.m. Ⓜ mostri
1 personaggio mitologico che presenta forme strane e innaturali (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mostro Ⓓ Ungeheuer ◇ a) N’ó pa plü diau o mostri, / tlo pa dí bel paternostri! N’ô pa plö diàu o mostri, / tlo pa dì bel paternostri! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia)
2 birbante, briccone (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ furfante Ⓓ Spitzbub ◇ a) A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. " BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.).

mostro (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ mostro.

mostron Ⓔ deriv. di mostré 6 1873 mostron (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. mostron
s.m. sg.
l’atto, il fatto di esporre alla vista, di presentare, di mettere in mostra, o, più genericamente, di mettere fuori, e il tempo durante il quale l’oggetto rimane esposto (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ esposizione, mostra Ⓓ Ausstellung ◇ a) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

mostron (amp.) ↦ mostron.

mosula (grd.) ↦ mosela.

mot Ⓔ celt. *MULTŌ (EWD 4, 476) 6 1763 mot ‘aries’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mot Badia mot grd. mot fod. mot
s.m. Ⓜ moc
1 maschio della pecora (gad. B 1763; G 1923; Ma 1950; P/P 1966, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ montone castrato Ⓓ Widder
2 persona che parla poco e in maniera incomprensibile (gad. A 1879) Ⓘ stupido Ⓓ Dummkopf ◇ a) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! / Este pro- [ 617 ] pi n mot, / un de Spapa (? Spëscia?) dessot? Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! / Este propi un mot, / un de Spàpa d’sot? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

mot (gad., Badia, grd., fod.) ↦ mot.

mot (grd., fas.) ↦ moto1.

möt (gad., Badia, moe., MdR) ↦ muet.

möt (gad., mar.) ↦ mut.

mote (gad.) ↦ moto1.

motif Ⓔ it. motivo ‹ MŌTĪVUM (EWD 4, 478) 6 1856 motivo (PlonerM, Erzählung5AMP1856:26)
gad. motif Badia motif grd. motif fas. motif caz. motivo fod. motif amp. motivo LD motif
s.m. Ⓜ motifs
quanto costituisce il presupposto del determinarsi o dello svolgersi di un’azione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ motivo, ragione, causa Ⓓ Motiv, Grund, Beweggrund ◇ a) ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśoudisce ra so preghiera ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); b) Se te sos Rapresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute cuante / Sci! Pardis, de te indorà. Se te sὸs Rappresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute quante / Sci! Pardis, de tè indoră. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.).

motif (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ motif.

motivo (caz., amp.) ↦ motif.

moto1 Ⓔ nordit. moto, it. motto ‹ MUTTUM (Gsell 1993b:184) 6 1852 moto (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
gad. mote mar. moto Badia moto grd. mot fas. mot bra. met, modo moe. moto fod. moto amp. moto LD moto
s.m. Ⓜ moti
1 segno fatto con il capo, gli occhi o la mano per indicare, ordinare o far intendere qualcosa senza parlare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cenno, gesto Ⓓ Zeichen, Geste, Wink ◇ a) Che n’invidiëia le sazerdot? / Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan Chè n’invidia ‘l Sazerdote? / Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) I n’ess mai cherdü, che la ligrëza podess fá n te mote I n’ess’ mai cr’dù, ch’la ligrezza pudessa fa ‘ng te moto DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
2 gesto ritenuto simbolico (amp.) Ⓘ segno Ⓓ Zeichen ◇ a) Co se trata del pioan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

moto (mar., Badia, moe., fod., amp., LD) ↦ moto1.

moto2 Ⓔ it. moto ‹ MŌTUM ‹ MOVĒRE 6 1873 mòto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28)
bra. met fod. moto amp. moto
s.m. Ⓜ moti
l’atto, il fatto, l’effetto del muoversi, cioè dello spostarsi di un corpo da una posizione a un’altra (bra. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ moto Ⓓ Bewegung
mete en moto (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ mettere in moto Ⓓ in Bewegung setzen ◇ a) Presto Bepe da ra scora / Bete in moto el canpanon Presto Beppe da ra scòra / Bete in mòto el campanòn Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

moto (fod., amp.) ↦ moto2.

mouje Ⓔ MULGERE (EWD 4, 487; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’mUlg-e-) 6 1763 mosche ‘mulgeo’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. muje mar. muje Badia muje grd. mëujer fas. moujer fod. mouje col. monje amp. mośe LD mouje
v.tr. Ⓜ mouj, mujon, mut
spremere il latte dalle mammelle di un animale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mungere Ⓓ melken ◇ a) Spo ára porvé da la muje, y á implí de lat cotan de chëres züces doies. Spo à la purvè d’la mŭje, e à implì d’latt cutan d’chelles zucches dŏies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) O i metô dant la cücia plëna de lat frësch "Tolede, uma, (dijôl) al é bun, i l’á mut pormó chësc momënt bel nët cun döta la diligënza dala cerva." O i m’tō dant la cuccia plena de latt fresc. "Tollede, uma, (dijōle) el è bung, i l’à mŭt permò chesc’ moment bell nett cung dutta la diligenza dalla cerfa." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

mouje (fod., LD) ↦ mouje.

moujer (fas.) ↦ mouje.

möver (moe.) ↦ mueve.

mozar (bra.) ↦ smozar.

mparé (grd., fod.) ↦ emparé.

mpazé (grd., fod.) ↦ empazé.

mpazienza (grd.) ↦ impazienza.

mpe (grd., fod.) ↦ empé.

mpede (grd., bra., fod.) ↦ empede.

mpedì (grd., fod.) ↦ impedì.

mpedrì (grd.) ↦ empedrì.

mpëni (grd.) ↦ impegn.

mpera (fod.) ↦ empera.

mperadëur (grd.) ↦ imperadour.

mpermel (grd.) ↦ empermel.

mpermëte (fod.) ↦ empermete.

mpermëter (grd.) ↦ empermete.

mpermò (grd., fod.) ↦ empermò.

mpesté (fod.) ↦ empesté.

mpetrì (fod.) ↦ empedrì.

mpiciadrì (grd.) ↦ empiciadrì.

mpié (fod.) ↦ empié.

mpië (grd.) ↦ empié.

mpieghé (grd., fod.) ↦ impieghé.

mplanté (grd., fod.) ↦ emplanté.

mplenì (grd., fod.) ↦ emplenì.

mplì (grd., fod.) ↦ emplì.

mpo (grd., bra., fod.) ↦ empò.

mpona (fod.) ↦ empone.

mportánte (fod.) ↦ emportant.

mprescion (grd., fod.) ↦ imprescion.

mprëst (grd.) ↦ emprest.

mpresté (grd., fod.) ↦ empresté.

mprima (grd.) ↦ empruma.

mpruma (fod.) ↦ empruma.

mpurtant (grd.) ↦ emportant.

mpurtanza (grd.) ↦ emportanza.

mpurté (grd.) ↦ emporté.

mpuscibl (grd.) ↦ imposcibel. [ 618 ]

mubilia (grd.) ↦ mobilia.

mucé Ⓔ *MŪCIĀRE (Gsell 1990a:130) 6 1813 mucè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. mucé mar. mücé grd. mucé fod. mucé LD mucé
v.intr. Ⓜ mucia
allontanarsi da un luogo o da una situazione con la maggior rapidità possibile (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fuggire, scappare Ⓓ weglaufen, abhauen, fliehen ◇ a) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. / Coche fossa a mucé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. / Koke fossa a mucè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Sce fin Salomon n’i mucia, / Ve farales a vo na pucia?? Se fin Salomon n’i mutscha, / Ve faral’s a vo na putcha?? PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.).

mucé (gad., grd., fod., LD) ↦ mucé.

mücé (mar.) ↦ mucé.

mucio (col., amp.) ↦ mudl.

mudà (col., amp.) ↦ mudé.

mudar (bra., moe.) ↦ mudé.

mudazion Ⓔ deriv. di mudé x it. mutazione (EWD 4, 483) 6 1878 mudaziungs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54)
gad. mudaziun mar. müdaziun Badia mudaziun grd. mudazion fas. mudazion fod. mudazion amp. mudazion LD mudazion
s.f. Ⓜ mudazions
parziale trasformazione, cambiamento di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ modifica, cambiamento Ⓓ Änderung, Veränderung ◇ a) Al vëgn l’invern y sciöch’ al solit, gnarál lassura l’aisciöda, porcí che vign’ann porta les medemes mudaziuns El vengn’ l’ingvēr e sceoucch’ al solito, gnaràle lassura l’ainsceuda, purcicche vign’an porta les medemmes mudaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

mudazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mudazion.

mudaziun (gad., Badia) ↦ mudazion.

müdaziun (mar.) ↦ mudazion.

mudé Ⓔ MŪTĀRE (EWD 4, 482) 6 1763 modè ‘muto’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mudé mar. müdé Badia mudé grd. mudé fas. mudèr bra. mudar moe. mudar fod. mudé col. mudà amp. mudà LD mudé MdR modé
v.tr. Ⓜ muda
rendere diverso, trasformare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ modificare, alterare, cambiare Ⓓ verändern, modifizieren, abändern, ändern, wechseln ◇ a) Da man pietosa l mus a Gejù vën suià. / Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Da mang pietosa ‘l mus a Gesu vèn sujà. / Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.) ☟

cambié
p.p. come agg. Ⓜ mudés, mudeda, mudedes
diverso, trasformato (gad.) Ⓘ cambiato Ⓓ verändert ◇ a) Mia bona uma, cotan mudada, che sëis a se ciaré: i se conësci prësc apëna plü. Mia bona uma, cutang mudada, ch’seis a sè ciarè: i sè conesce presc’ appena plou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
mudé ju (gad.) Ⓘ scambiare Ⓓ tauschen ◇ a) por interzesciun dla Signura compascionevola le conte i â scinché la vita, y mudé jö le castighe en porjun perpetua pur interzessiung d’la Signura compassionevole ‘l conte i ā scinchè la vita, e mudè jou ‘l castigo in p’rjung perpetua DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia) ◆ se

mudé (gad., grd., MdR) Ⓘ cambiare, trasformarsi Ⓓ sich verändern, sich verwandeln ◇ a) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); b) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); d) les desfortünes en chësc monn ne se müda dagnora en fortüna les desfortunes in chesc’ mon nè s’ muda dagnara in fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

mudé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ mudé.

müdé (mar.) ↦ mudé.

mudèr (fas.) ↦ mudé.

mudl Ⓔ MŪTULUS (EWD 4, 483) 6 1858 mugö (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1)
gad. müdl grd. mudl fas. muie, muge caz. muie bra. muie fod. mugle col. mucio amp. mucio LD mudl
s.m. Ⓜ mudli
insieme di cose riunite, specialmente disordinatamente (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mucchio Ⓓ Haufen
n mudl de (fas. DILF 2013) Ⓘ molti Ⓓ viele ◇ a) dajea la luna e se vedea un muge de steile Daschöa la lunô ö sö vödöô un mugö dö steille ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1(bra.); b) de tia jent gé cree no te troarès più nesciugn, perché l’é jà n muie de egn che ti es chiò de tia ʒ̉ent gé kree no te troares più nešugn, perke l è ʒ̉à n muje de egn, ke ti es kiò BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.).

mudl (grd., LD) ↦ mudl.

müdl (gad.) ↦ mudl.

mueia Ⓔ deriv. di moié (EWD 4, 444) 6 1852 möia (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3)
gad. möia mar. mëia S. Martin möia Badia möia grd. mueia fod. moia LD mueia
s.f. Ⓜ mueies
senso di afflizione, rammarico e simile (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pentimento, dispiacere Ⓓ Kummer, Verdruss, Reue ◇ a) Chësc nes fej de bona vëia, / Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez Cas ‘n es fes de bona vöia, / E së ang ës gë dë val la möia, / S’ incö masla dëmëz PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia No fè mëi vëlch, chë t’ porte des̄unour o gran muöja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës, en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’ al lascé conëscer o (zonza) vergogna ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss, in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 [ 619 ] (mar.); d) che ël ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai zënza fin de chëres fates a ël instës, en na moda, che vignun ch’â val’ möia, se la parâ ia zënza se le lascé a conësce o vergogna che val nẹ ćastiava co̮n jo̮stizia les o̮ffẹžes fattẹs ad attri, ma so̲ffrìa finmaj zanza fin de cárrẹs fattẹs a vál instass, in na mo̲da, che vignun ch’ava val mo̮ja, se la parava ia zanza sẹl lassè a co̮nasćer o vergo̮gna PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); e) ch’al ne castiâ cun iustizia les ofejes fates ad atri, mo sofrî finamai infinites fates ad ël instës, de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna ch’ål ne ćastiava con giustizia les offöžes fattes ad altri, ma soffriva finmai infinites fattes ad åll inståss, de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); f) no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël de maniera che uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl dę månięra che ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

mueia (grd., LD) ↦ mueia.

muele Ⓔ mhd. müelich (EWD 4, 446) 6 1879 möle (PescostaC, MëssaPescosta1879:8)
gad. möle mar. möle Badia möle grd. muele fas. melech moe. mölge fod. muole LD muele
agg. Ⓜ mueli, muelia, muelies
di persona cui nulla va a genio, più per una sofisticata ostentazione di raffinatezza che per un reale senso di repulsione (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ schizzinoso Ⓓ heikel, zimperlich
al n’é nia muele (gad.) Ⓘ è uguale Ⓓ es ist egal ◇ a) Tolunde tla man le gote o la boza, / Ne n’é nia möle: trëi otes Eviva! Tollunde t’la mang l’gott o la bozza, / Ne n’è nia möle: tráj ottes Evviva! PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

muele (grd., LD) ↦ muele.

muet Ⓔ MODUS (Gsell 1990a:129) 6 1833 meut (DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252)
gad. möt mar. mö Badia möt grd. muet fas. met moe. möt fod. muot LD muet MdR möt
s.m. sg.
1 condizione di chi è ricco (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ricchezza, benessere Ⓓ Reichtum, Wohlhabenheit ◇ a) Jan respuend: No cumpere, chësc no poss’ ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cumpré de nuef no é l muet. S̄àŋ rëspuend: No cumpère, chëst no pòss’ jö fè, che pò deguŋ guànt më s̄is a drèt, y de mën cumprè de nuef nòn hè ‘l muet. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
2 capacità, forze, mezzi di cui si dispone, e che mettono in grado di fare qualcosa (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ possibilità, modo Ⓓ Möglichkeit, Weise
avei l muet (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ avere la possibilità finanziaria, essere ricchi Ⓓ die finanziellen Mittel haben, wohlhabend sein ◇ a) Ma no un, no l auter ova l muet de l paië, y perciò l à ëi prià, ch’ël ulëssa i duné la soma. Ma no uŋ, no l’auter ova ‘l muet del pajë, y pèrciò l’hà ëi prià, ch’ël uless jë dunè la somma. VianUA, Madalena1864:194 (grd.) ◆ fé a sie muet (grd. G 1879; G 1923; L 1933, fod. Pz 1989, MdR) Ⓘ a mio modo Ⓓ auf meine Weise ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? Chilò éla, Signur. Savëise da taié pënes vos? Iö les taie mefo a mi möt. Olà él vosta brittola da pënnes? Quilò éla, Signur. Savëise [da] tajé pënnes vos? Jeu les taje meffo a mi meut. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR).

muet (grd., LD) ↦ muet.

mueve Ⓔ MOVĒRE (EWD 4, 459) 6 1763 moere ‘moveo’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. möie, möre † Badia möre grd. muever fas. mever caz. mever moe. möver fod. muove amp. moe LD mueve
v.tr. Ⓜ muev, movon, muet
spostare qualcosa da una posizione a un’altra (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muovere Ⓓ bewegen ◇ a) No te sentes ce aria fresca, moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
v.intr. Ⓜ muev, movon, muet
allontanarsi, per un tempo più o meno lungo, da un luogo per recarsi in un altro (grd. F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ partire, avviarsi Ⓓ abfahren, sich auf den Weg machen ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) E moé dute cuante pize e grei / Parché sta ota onor i voron fei. E movè dute quante pize e grei / Parchè sta vota onor i voron fei. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) me tiro na fre de estro inz’un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) ie son tlo tl pericul de messëi murì da fam! Ue la muever, y jì da mi pere zeruch jö soŋ tlò tel pericul de mëssëi muri da fàm! Voi la muever, y s̄i da mi père zruch VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
se mueve (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muoversi Ⓓ sich bewegen, sich rühren ◇ a) l’é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder e l se à enculà laìte zenza se mever l e sin ʒit sot letiera per no aer piu brea de se lašer veder e el se à inkulà la it ʒenʒa se mever BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); b) y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit, zënza se möre, cina ch’al é frat y vá en cënder e chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit, zenza s’ moure, cina ch’el è frat e va in ceind’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); c) Al se vega, al se möi, an l’alda dalunc Al se vega, al se möj, ang l’alda da lunts PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

mueve (LD) ↦ mueve.

muever (grd.) ↦ mueve.

mufa *muff - di origine incerta (GsellMM) 6 1848 müfa (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71) [ 620 ]
gad. müfa mar. müfa Badia müfa grd. mufa fas. mufa fod. mufa amp. mufa LD mufa
s.f. sg.
formazione di funghi saprofiti o parassiti microscopici che si sviluppano perlopiù sui cibi deteriorabili, conferendo agli stessi un colore biancastro o verdastro e il caratteristico odore sgradevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muffa Ⓓ Schimmel ◇ a) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
da mufa (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammuffito Ⓓ schimmelig ◇ a) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

mufa (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ mufa.

müfa (gad., mar., Badia) ↦ mufa.

muge (fas.) ↦ muie.

mugle (fod.) ↦ mudl.

müia (gad., mar., Badia) ↦ moia.

muie (fas., caz., bra.) ↦ mudl.

muië (grd.) ↦ moié.

muje (gad., mar., Badia) ↦ mouje.

mujel (grd.) ↦ monejel.

mujelé (grd.) ↦ smonejelé.

mujica (fod.) ↦ mujiga.

müjica (MdR) ↦ mujiga.

mujiga Ⓔ it. musica ‹ MŪSICA ‹ μoϑσιχή (EWD 4, 488) 6 1832 musica (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. musiga mar. musiga Badia müjiga grd. mujiga fas. mùsega caz. mùsega fod. mujica col. musica amp. musica LD mujiga MdR müjica
s.f. Ⓜ mujighes
arte di combinare più suoni in base a regole definite (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ musica Ⓓ Musik ◇ a) E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sentù na bela mùsega e balèr. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) An dij, che imparëis inće la müjica; él pa vëi? / Scé, ël é bëin vëi. / Ći imparëise pa a sonè? Aǹ diŝ, ch’imparëis inçhié la müŝica; él pa vëi? / Ŝé, ël é bëiǹ vëi. / Çhi imparëise pa a sonè? DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); c) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) al rové plü davijin aldîl da iló alerch na musiga strepitosa al r’vè plou da vijing aldìle da illò arlerc na musiga streppitosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

mujiga (grd., LD) ↦ mujiga.

müjiga (Badia) ↦ mujiga.

mul Ⓔ it. mulo ‹  MŪLUS (EWD 4, 489) 6 1828 mull (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. mül mar. mulo Badia mül grd. mul fas. mul fod. mul col. mul amp. mul LD mul
s.m.f. Ⓜ mui, mula, mules
ibrido non fecondo ottenuto dall’incrocio di un asino con una cavalla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mulo Ⓓ Maulesel, Maultier ◇ a) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. / O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. / O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

mul (grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ mul.

mül (gad., Badia) ↦ mul.

mulesté (grd.) ↦ molesté.

muliment (fod.) ↦ monument.

mulin (grd.) ↦ molin.

mulinar (col.) ↦ moliné.

muliné (grd.) ↦ moliné.

mulinè (fod.) ↦ moliné.

mulo (mar.) ↦ mul.

multiplicar (bra.) ↦ multipliché.

multipliché Ⓔ it. multiplicare ‹ MULTIPLICĀRE (EWD 4, 491) 6 1878 moltiplicā 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. multipliché mar. multipliché Badia multipliché grd. multipliché fas. moltiplichèr bra. multiplicar fod. moltipliché amp. moltiplicà LD multipliché
v.tr. Ⓜ multiplicheia
rendere due o più volte maggiore; generic., accrescere notevolmente di numero, di quantità, di intensità (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ moltiplicare Ⓓ vervielfachen, vermehren ◇ a) Y tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les esclamaziuns y domandes de condolënza E tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

multipliché (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ multipli-

ché.

mumënt (grd.) ↦ moment.

Munciogn 6 1812 Montschong (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Munciogn bra. Munciogn
topon.
catena montuosa del gruppo della marmolada (fas.) Ⓘ Monzoni Ⓓ Monzoni ◇ a) chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); a) Dò de chisc vegn il più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel, dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa. Dò dö chis vöng il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel, dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.). [ 621 ] Munciogn (fas., bra.) ↦ Munciogn.

Muncion 6 1858 Muntschon (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*4)
fas. Muncion bra. Muncion LD Moncion
topon.
frazione del comune di pozza di fassa, ora sèn Jan di fassa (fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Moncion Ⓓ Moncion ◇ a) Dapò vegn Mazin e Muncion, Mazin apede l’aga e Muncion sul mont. Dapò vöng Mazin ö Muntschon, Mazin apedö laga ö Muntschon sul mont. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*4 (bra.).

Muncion (fas., bra.) ↦ Muncion.

munëida (grd.) ↦ moneida.

munemënt (grd.) ↦ monumënt.

munt (gad., mar., Badia) ↦ mont1.

Munt dales Olives † (gad.) ↦ Munt dl Orí.

Munt dl Orí (gad.) ↦ Mont dl Olif.

muntagna (gad., Badia) ↦ montagna.

muntania (grd.) ↦ montagna.

munté (grd.) ↦ monté.

muntè (Badia) ↦ monté.

munter Ⓔ dtir. muntεr (EWD 4, 495) 6 1879 muntra f. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. munter mar. munter Badia munter grd. munter fod. munter LD munter
agg. Ⓜ muntri, muntra, muntres
che è sveglio, acuto, pronto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sveglio, vivace Ⓓ munter, aufgeweckt, frisch ◇ a) Jundi cina sö al’ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ☝ descedé.

munter (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ munter.

muoia (col.) ↦ moia.

muole (fod.) ↦ muele.

muot (fod.) ↦ muet.

muove (fod.) ↦ mueve.

mur Ⓔ MŪRUS (EWD 4, 496) 6 1763 mur (u gall.) ‘murus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mür mar. mür Badia mür grd. mur fas. mur bra. mur fod. mur col. mur amp. muro LD mur
s.m. Ⓜ murs
1 costruzione di mattoni, cemento, pietre naturali e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muro Ⓓ Mauer ◇ a) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà n baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 elemento verticale di un edificio, con prevalente funzione di separare i diversi ambienti sia tra di loro sia verso l’esterno (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ parete, muro Ⓓ Wand ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) Sa Sènt Ugiana é stat un om che jìa semper a rompir i mures de la lejia. Sa sent Ugiana ö stat un ôm chö schiô semper a rompir i mures dello löschiô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.); c) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort; i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort; i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

mur (grd., fas., bra., fod., col., LD) ↦ mur.

mür (gad., mar., Badia) ↦ mur.

muraa (fas.) ↦ muraia.

muradëur (grd.) ↦ muradour.

murador (fas., col.) ↦ muradour.

muradou (fod.) ↦ muradour.

muradour Ⓔ it. muratore 6 1850 moradù (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. muradú mar. moradú Badia muradú grd. muradëur fas. murador fod. muradou col. murador LD muradour
s.m. Ⓜ muradours
operaio addetto alla costruzione di opere in muratura (gad. A 1879 A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879 G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002;, fas. A 1879 R 1914/99; G 1923; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879 G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, LD DLS 2002) Ⓘ muratore Ⓓ Maurer ◇ a) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

muradour (LD) ↦ muradour.

muradú (gad., Badia) ↦ muradour.

muraia Ⓔ it. muraglia (EWD 4, 497) 6 1878 mureies pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. muraia mar. müraia Badia muraia fas. muraa
s.f. Ⓜ muraies
muro di notevole spessore, lunghezza e imponenza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99) Ⓘ muraglia, mura Ⓓ Mauerwerk, Gemäuer ◇ a) O! os muraies malinconiches, che nes sarëis fora dl monn, scemia che bagnëis chësta amabla creatöra, sëis impó manco crödies, co i uomini O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon, semìa che bagneis chest’amabil creatura, seis impò manco crudies, che li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

muraia (gad., Badia) ↦ muraia.

müraia (mar.) ↦ muraia.

mure Ⓔ dtir. murre ‘lästig, verdrossen’ (EWD 4, 498) 6 1848 mure (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. mure mar. mure Badia mure
s.m.f. Ⓜ muri, mura, mures
(gad.) Ⓘ persona importuna Ⓓ lästiger Mensch ◇ a) Ci sciosciüre / che chël mure fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure / che chël mure fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

mure (gad., mar., Badia) ↦ mure.

murì (grd.) ↦ morì.

murjelé (grd.) ↦ mujelé.

muro (amp.) ↦ mur.

murtel (grd.) ↦ mortal.

mus Ⓔ *MŪSUS (EWD 4, 499) 6 1763 mus (u gall.) ‘frons, tis’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. müs mar. müs Badia müs grd. mus fas. mus bra. mus fod. mus amp. mus LD mus
s.m. Ⓜ musc
1 parte anteriore del cranio umano (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. [ 622 ] A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faccia, viso Ⓓ Gesicht ◇ a) Veronica suia a Gejù l mus. Veronica suja a Gesu ‘l mus. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); d) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); e) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); f) De n bel angel la ligrëza, / Che Se lomina incö söl müs De ‘ng bell’ Angel la ligrezza, / Che S’lumina ingcoù soul mus DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita, mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin, müsc odôl strambamënter spaventá Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine, mūsc’ odole strambamentr spaventà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ☟ faza
2 la parte della testa degli animali che si estende dagli occhi alla bocca (amp.) Ⓘ muso Ⓓ Maul, Schnauze ◇ a) Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.) ☝ musa
fé l mus (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ fare il broncio Ⓓ böse Miene machen ◇ a) Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giapeles tan che segur! Me faſei un’g drê mus dur; / S’ no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Fossà voi touse rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà; / Fajege l mus a le bulade. Fossà voi touze rencurade, / Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà; / Faxee ‘l muss alle bullade. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.) ◆ mus a

mus (gad.) Ⓘ a faccia a faccia Ⓓ von Angesicht zu Angesicht ◇ a) acioche rovunse finalmënter felizi da d’Ël, unich y vero nosc Pere en Cil, y podunse l’odëi müs a müs acceocche r’vungſe finalment’r felizi da d’El, unico e vero nosc’ Pere in Ceìl, e pudungſe l’udei mūs a mūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

mus (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ mus.

müs (gad., mar., Badia) ↦ mus.

musa Ⓔ mozione di mus (EWD 4, 499) 6 1763 la musa ‘rostrum’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. müsa mar. müsa Badia müsa grd. musa fas. musa fod. musa amp. musa LD musa
s.f. Ⓜ muses
cavità corrispondente all’inizio del canale alimentare (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bocca Ⓓ Mund ◇ a) Giauride su la musa / Y duc ciantëde do. / Degun ne tire scusa Giauride su la musa / I duc ciantëde do. / Degun ne tire skusa PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

musa (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ musa.

müsa (gad., mar., Badia) ↦ musa.

musc Ⓔ nordit. mus(so) (di origine prelat.) (EWD 4, 500) 6 1763 musch ‘asinus’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. müsc mar. müsc Badia müsc fas. muscia bra. muscia fod. musc amp. musc LD musc
s.m.f. Ⓜ musc, muscia, musces
mammifero dei perissodattili, più piccolo del cavallo e con orecchie più lunghe (equus asinus) (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Masarei 20, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ asino Ⓓ Esel ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) L’à tout chest bez e l’à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. La tout chost bötz ö la lassà sömper tschutschar al lat dö nô muschô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); c) Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); d) en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza, de tröc sorvidus, vignun a ciaval, cun atri ciavai da soma o müsc in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza, d’troucc’ servidūs, vignung a ciaval, cung atri ciavai da soma o musc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
s.m. Ⓜ musc
persona ignorante, di scarsa intelligenza e capacità (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ stupido, asino fig., somaro fig.Ⓓ Esel fig., Dummkopf ◇ a) T’as vorù, col "Monumento" / Brao el musc, éi capì ades / Dà una idea del to talento / A ra śente del paes. Tas vorù, col monumento / Brao el mŭsc, ei capĭ adés / da una idea del to’ talento / Ara zènte del paes. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.)
cef da musc (gad.) Ⓘ testa d’asino Ⓓ Eselskopf ◇ a) Tö t’as schivé dai poc y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

musc (fod., amp., LD) ↦ musc.

müsc (gad., mar., Badia) ↦ musc.

musće (col.) ↦ mustl1.

muscedè (Badia) ↦ mescedé.

muschie (fas.) ↦ mustl1.

muscia (fas., bra.) ↦ musc.

musciat Ⓔ deriv. di musc + -at (EWD 4, 501) 6 1807 muschatt (PlonerM, Erzählung1GRD1807:45)
gad. musciat mar. müsciat Badia musciat grd. musciat fas. musciat caz. musciat bra. musciat fod. musciat amp. musciato LD musciat
s.m.f. Ⓜ musciac, musciata, musciates
mammifero dei perissodattili, più piccolo del cavallo e con orecchie più lunghe (equus asinus) (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ asino Ⓓ Esel ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.)
s.m. Ⓜ musciac
fig. persona ignorante, di scarsa intelligenza e capacità (gad. A 1879, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ stupido, asino fig., somaro fig.Ⓓ Esel fig., Dummkopf ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, [ 623 ] y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) A chi scribi farisei, / A chi pestes de ebrei, / A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A ki skribi Fariſhei, / A ki pestes de Ebrei, / A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Un slomenâ n ater, ch’al rajona da mat y da musciat. Uŋ slomenà uŋ àter, ch’ël raĝiona da mat e da musciat. PlonerM, Erzählung1BAD1856:23 (Badia); d) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); e) Ma el se pissèa: "Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò." Ma el se pisea: ğe ve la é fata a vo etres musač, vardame do". BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
musciac soprannome scherzoso con cui si desi- gnano gli abitanti di pera (fas.) Ⓘ asino scherz.Ⓓ Esel scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

musciat (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦

musciat.

müsciat (mar.) ↦ musciat.

musciato (amp.) ↦ musciat.

muscio (amp.) ↦ mustl1.

muscio (amp.) ↦ mustl2.

muscle (fod.) ↦ mustl1.

mùsega (fas., caz.) ↦ mujiga.

museré (grd.) ↦ mesuré.

musica (col., amp.) ↦ mujiga.

musiga (gad., mar.) ↦ mujiga.

mustl1 Ⓔ *MŪSCULUS (EWD 4, 506) 6 1879 must’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. müstl mar. müstl Badia müstl grd. mustl fas. muschie fod. muscle col. musće amp. muscio LD mustl
s.m. sg.
nome com. delle piante briofite della classe dei muschi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ muschio Ⓓ Moos ◇ a) mo i mantignis ’ci tla plü crödia sajun le müstl vërt, Os podëis bëgn ince mantigní me y mia creatöra mo i mantigniis ci t’ la plou crudia sajung ‘l must’l vert, Os pudeis bengn’ incie mantignì mè e mia creatura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

mustl (grd., LD) ↦ mustl1.

mustl2 Ⓔ it. muschio ‹ MUSCULUM ‹ gr. móschos 6 1873 muscio (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. muscio
s.m. sg.
sostanza odorosa prodotta da speciali ghiandole di alcuni animali; il profumo che se ne ricava (amp.) Ⓘ muschio Ⓓ Moschus ◇ a) ‘L é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de gartures. L’é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de gartures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

müstl (gad., mar., Badia) ↦ mustl1.

mustré (grd.) ↦ mostré.

musurè (Badia) ↦ mesuré.

mut Ⓔ MŪTTŌ (EWD 4, 507) 6 1763 den da vo el mut ‘repuerasco’; mut ‘infans, puer’; muta ‘puella’ (Bartolomei1763-1976:77, 88)
gad. möt mar. möt Badia mut grd. mut fas. mut caz. mut bra. mut fod. mut LD mut MdR müt
s.m.f. Ⓜ mutons, muta, mutans
1 persona di giovane età (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ragazzo, giovane, bambino Ⓓ Junge, Knabe, Kind ◇ a) Sci, Sant Ujep l à trat su / Chël pitl mut Shi, Sant’ Uſhep l a trat su / Kel pitl mut PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot. Se t’ oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) S. Ël é vëi, ël dess ester n pros jonn, tüć le dij. Mo déssel por chëst ester liber da jì soldà, por ester n pros müt? S. Ël é vëi, ël dess estr ‘ǹ pross ĵon, tütg le diŝ. Mó dessl por quëst estr libr da ĝì soldà, por estr ‘ǹ pross mütt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); e) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); f) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) (gardenismo); g) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins - / sce jëis a bagn - de nos püri ladins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins - / sce jîs a bagn - de nos püri Ladins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); h) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); i) Cola gherlanda les prosses mitans, / Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. Colla gherlanda les prosses mittangs, / E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); j) y l lin sun chël che la mutans ova tan gudù, l lin ie unì apëina n dëit lonch i l liŋ suŋ ka̤l kę la̤ mutáŋs ǫ́a̤ taŋ gudú, l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ☟ ragaz
2 chi è stato generato, rispetto ai genitori (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ figlio Ⓓ Sohn ◇ a) Àle inće mütuns? Chëst ne sài. Hale inçhié müttuǹs? Quëst ne sai. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) "Jide a me fà gnoch de cazü", scraia le müt! "Ĝide a me fà gnoc de cazzü", scraja le mütt! DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); c) Les nüces pa la cöna / Y i omi pa i mituns. Lös nütschös palla cona / I, i omi pai mittungs. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); d) Y la uma / spo ne jöma / - sciöch’ al’â rajun - / de ti dé le reflun: / Möt, ci dijeste dl Giubileo? Y la uma / spo ne juma / - sciöch’ al’ â rejun - / de ti dè l’reflun: / Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); e) Sön chësc la uma: No mi bun möt, cina ch’i sun fedei y da bëgn, Idî nes ama dagnora anfat Soung chesc’ la uma: No mi bung mutt, cina ch’i sung fedeli e da bengn’, Iddì nes ama dagnara angfatt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); f) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
jì a mutans (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ corteggiare Ⓓ den Hof machen ◇ a) Perete! Dì: Sce t’es piesc y mans / Scenó ne jì plu a mutans. Perete! di: Sh’ t’ es [ 624 ] piesh i mans. / She no ne ʃhi plu a mutans. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.) ◆ mutons giovani più maturi, in espressioni interiettive nelle quali esprime calorosa o affettuosa confidenza (gad., grd.) Ⓘ ragazzi Ⓓ Kinder ◇ a) Mi mutons! ëis bën la veles, / Crive riches, o de beles Mi mutons! êis bêng la vêlles, / Crive riches, o de bœlles PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Por Idî, l’Imparadú y la patria, mituns, / Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms Per Iddio, l’Imparadù e la patria, mittungs, / Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ vedl

mut (grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ scapolo Ⓓ Junggeselle ◇ a) Ëiles me dirà dl dut: / Ma ie reste vedl mut! Eiles mê dirà del dut: / Ma jê rœste vêdl mut! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia ert - e les fèsc ngert. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) (gardenismo) vedla muta (grd. G 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas., fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ zitella Ⓓ alte Jungfer ◇ a) N’é giapà, son vedla muta! / diejana! cie cossa burta? Ne giapà, song vödla Muta! / die schana! chië cosa burta? PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (caz.) (gardenismo).

mut (Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ mut.

müt (MdR) ↦ mut.

mutilé Ⓔ it. mutilare 6 1833 mütilëja 3 (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. mutilé grd. mutilé fas. mutilèr MdR mutilé
v.tr. Ⓜ mutileia
provocare, per trauma o intervento chirurgico, la perdita di un arto o di una sua parte (grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ mutilare Ⓓ verstümmeln ◇ a) chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc, o sce ëi é genitori, sü mütuns chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ, o ŝ’ ëi é genitori, sü müttuǹs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

mutilé (gad., grd., MdR) ↦ mutilé.

mutilèr (fas.) ↦ mutilé.