Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/649

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mort
614


1 (MdR); c) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt, / finamai dal Giubileo / do la mort dl papa Leo. La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt, / finamai dal Giubelèo / dô la mort del papa Lèo. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); d) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort. l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla fòa cueĉna mò dò la mòrt. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); e) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) la mort nes pó arjunje dertan a ciasa, co tla batalia, é solamënter Idî ch’i tëgn le brac la mort nes pō arjungje dertang a ciaſa, che t’ la battaglia, è solamentr Iddì ch’i tangn’ ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

mort (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., LD, MdR) ↦

mort1.

mort2 Ⓔ MORTUUS (EWD 4, 467) 6 1858 mort (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. mort mar. mort Badia mort grd. mort fas. mort fod. mort amp. morto LD mort
s.m.f. Ⓜ morc, morta, mortes
1 individuo che ha cessato le funzioni vitali (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ morto Ⓓ Toter, Verstorbener ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, / sc’ al ciga da orco y scassa la tl PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); c) Intan le fi d’Idî i â dit en bela ciarité: […] Leva sö; - le mort é gnü vi, y é lové sö. Intang’ ‘l Fì d’Iddì i ā ditt in bella carità: […] Leva sou; - ‘l mort è gnu vì, ed è l’vè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 corpo umano dopo la morte (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cadavere Ⓓ Leichnam, Leiche ◇ a) I trasc demez l bianch e i descuerc al mort, perché ió cherdee che sia un, ma unveze de esser al mort che érel? I tras dömez al bianc ö i döscuerz al mort; perchö io cerdöö chö sia un, ma unveze de esser al mort chö erel? ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil, a fosa, ch’al ne n’â plü so corú amabl, y somiâ n mort: Porfin i edli â pordü le vi ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil, a foſa, ch’el nen’ ā plou so curù amabile, e somià ‘ng mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

mort (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ mort2.

mortal Ⓔ it. mortale ‹  MORTĀLIS (EWD 4, 468) 6 1813 murtel (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. mortal Badia mortal grd. murtel fas. mortèl fod. mortel col. mortal amp. mortal LD mortal MdR mortal
agg. Ⓜ mortai, mortala, mortales
1 che è soggetto a morte (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mortale Ⓓ sterblich ◇ a) insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè, ch’jarà immolora, desco la iesta scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 che è causa o implica pericolo di morte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mortale Ⓓ tödlich ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
s.m.f. Ⓜ mortai, mortala, mortales
uomo, come essere destinato a morire (gad.) Ⓘ mortale Ⓓ Sterblicher ◇ a) Sëgn s’ la ríel amablmënter, mo ’ci por chësc viadú gnarál sü dis de tribolaziun, de gramëzes, leghermes, la sorte, che toca a düc i mortai. Segn’ s’ la rīle amabilment’r, mo ci pur chesc’ viadù gnarāle su dìs d’tribulaziung, d’gramezzes, legrimes, la sorte, che tocca a duttg’ i mortali. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

mortal (gad., Badia, col., amp., LD, MdR) ↦ mortal.

mortal (bra., moe.) ↦ mortel.

mortal † (gad., Badia) ↦ mortel.

morte (amp.) ↦ mort1.

mortel (fod.) ↦ mortal.

mortel Ⓔ trent. mortal, mortel (GsellMM) 6 1852 mortai pl. (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1)
gad. mortal † Badia mortal † fas. mortèl bra. mortal moe. mortal fod. mortel
s.m. Ⓜ mortei
pezzo di artiglieria che, pur nella molteplicità dei tipi prodotti nel corso della storia, ha come caratteristiche di essere ad anima corta e di effettuare tiri con traiettoria molto elevata e arcuata (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ mortaretto, mortaio Ⓓ Böller, Mörser ◇ a) Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
morter.

mortel (fod.) ↦ mortel.

mortèl (fas.) ↦ mortal.

mortèl (fas.) ↦ mortel.

morter 6 1860 mortere pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
col. morter amp. morter
s.m. Ⓜ morters
1 pezzo di artiglieria che, pur nella molteplicità dei tipi prodotti nel corso della storia, ha come caratteristiche di essere ad anima corta e di effettuare tiri con traiettoria molto elevata e arcuata (col. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986)
2 rumore prodotto dall’esplosone di un mortaretto (amp.) Ⓘ botto Ⓓ Böller ◇ a) Sentì i mortere ch’i no taje mai; / Ve preo lasciai Sentì i mortere ch’i no tage mai; / Ve preo lasciai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
mortel.

morter (col., amp.) ↦ morter.

Mortic 6 1866 Mortič (BrunelG, Cianbolpin1866:9)
fas. Mortic caz. Mortic
topon.
pendio a prato pascolo disseminato di baite situato sulla destra orografica del ruf de antermont a valle di pecedac, nel comune di canazei, anticamente abitato (fas.) Ⓘ Mortic Ⓓ Mortic ◇ a) Canche i é rué sa Mortic i à chiamà aló da l’ost, e l’era tropa jent ló Kan ke i è ruè sa Mortič i a kiamà alò da l ost, e l era tropa ʒ̉ent lò BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.).

Mortic (fas., caz.) ↦ Mortic.