Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/648

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mort
613


1 dea pardù e morto dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); j) che ess dit fora di dënz bel tler a Scior Tita / che al sî mort bele plü ores, che al ne sî plü en vita ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); k) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); l) A chisc salta alerch döta la jënt dl ciastel, vëiga Genofefa döt smarida zënza parora dal spavënt, dan sü pîsc Draco mort te n lech de sanch A chisc’ salta allerc dutta la jent d’l ciastell, veiga Genofefa dutt smarida zeinza parora dal spavent, dang su pīsc’ Draco mort teng lec de sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); m) y na doman l’án ciafada iló morta e na domang l’àng ceaffada illò morta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); n) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 di ciò che non possiede le capacità necessarie per vivere e svilupparsi (gad.) Ⓘ morto Ⓓ tot ◇ a) ne metede osta confidënza söl gros, sön roba morta, mo en Dî, ch’é vi nè mettede osta confidenza soul grōs, soung roba morta, mo in Dì, ch’è vì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
morì fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ estinguersi Ⓓ aussterben ◇ a) de chela jent e parentela i é jà morc fora duc de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

morì (fod., amp., LD, MdR) ↦ morì.

moribondo Ⓔ it. moribondo 6 1878 moribondo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
gad. moribondo Badia moribondo fod. moribondo
s.m.f. Ⓜ moribondi, moribonda, moribondes
persona prossima a morire (gad.) Ⓘ moribondo Ⓓ Sterbender ◇ a) no da öna pert, no dal’atra é cis crödia la mort dl iüst, porcí ch’al é Idî che consolëia le moribondo no da una pērt, no dall’ atra è ceìs crudia la mort d’l giust, purcicch’ el è Iddì ch’consola ‘l moribondo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

moribondo (gad., Badia, fod.) ↦ moribondo.

morin (gad., mar., Badia, amp.) ↦ molin.

moriná (gad., Badia) ↦ moliné.

morinaro (amp.) ↦ moliné.

morir (fas., caz., bra.) ↦ morì.

morjel (gad., mar., Badia, MdR) ↦ monejel.

morná (mar.) ↦ moliné.

moro Ⓔ it. moro ‹ MAURUS (EWD 4, 465) 6 1805 moro (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. moro mar. moro Badia moro grd. moro fas. moro fod. moro amp. moro LD moro
agg. Ⓜ mori, mora, mores
di persona che ha carnagione e capelli bruni o riferito ad animali, di pelame nero o scuro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ moro Ⓓ schwarz ◇ a) t’es moro, e slocé, ma t’as talent tes moro, e slochie, ma tas talent PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.)
mori musulmani, specialmente berberi, che con- quistarono una parte della penisola iberica (gad.) Ⓘ mauri Ⓓ Mauren ◇ a) I Mori - na spezie de türc, ch’â inlaota gran to’ de Spagna en süa potesté I Mori - na spezie de turc’, ch’ā ìllaota grang to de Spagna in sua potestè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

moro (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

moro.

morojo (fas.) ↦ morous.

morona Ⓔ prelat. * murr- ? (cfr. Gsell 1993b:183) 6 1763 morona ‘catena’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. morona mar. morona Badia morona fod. morona
s.f. Ⓜ morones
1 serie di elementi, spec. anulari e metallici, connessi l’uno nell’altro e mobili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ catena Ⓓ Kette ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); b) spo petâl dl ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teriblmënter spo p’tāle d’l ciè t’ chi murz, colles morones soul salajei e urlā terribilment’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
2 fig. serie continua, successione (gad.) Ⓘ catena fig.Ⓓ Kette fig. ◇ a) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de, / La morona veneranda / De perles gnide a saludé. Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè, / La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

morona (gad., mar., Badia, fod.) ↦ morona.

moros (col.) ↦ morous.

morosc (fod.) ↦ morous.

moroso (MdR) ↦ morous.

morous Ⓔ nordit. (a)moroso 6 1833 morosa f. (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
fas. morojo fod. morosc col. moros MdR moroso
s.m.f. Ⓜ morousc, morousa, morouses
persona con cui si ha un rapporto amoroso (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ fidanzato, ragazzo Ⓓ Freund, fester Freund, Geliebter ◇ a) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades, và na ota con n ater a moroses. Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades, va ‘na óta coǹ ‘ǹ atr a moroses. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

mort1 Ⓔ MORS (EWD 4, 466) 6 1763 mort ‘mors’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mort mar. mort Badia mort grd. mort fas. mort fod. mort col. mort amp. morte LD mort MdR mort
s.f. sg.
cessazione della vita (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ morte Ⓓ Tod ◇ a) ie ve prëie cun umiltà de ve prejenté a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort je ve preje cun umiltà de ve presente a mi da bon Pere sul pont teribl de mi mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) So fi avess avü plü gën, che ël avess dit valch paternoster e ess pensè a la mort. Sò fì avess avü plü giaǹ, ch’ël avess dit valq pater nostr e ess pensè a la mort. DeRüM, OmVedl1833-1995:277