Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/607

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


massa
572


1 amor, no massa aric Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ariĉ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia) ☟ truep.

massa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ massa1.

massa2 Ⓔ it. massa / dt. Masse (EWD 4, 348) 6 1763 na massa ‘massa’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. massa grd. massa fas. massa bra. massa fod. mascia col. massa amp. massa
s.f. Ⓜ masses
gran numero, moltitudine (gad. A 1879, grd. F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ quantità, massa Ⓓ Masse, Menge
en massa (fas.) Ⓘ in massa Ⓓ in Scharen ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

massa (gad., grd., fas., bra., col., amp.) ↦ massa2.

massá (gad., mar., Badia) ↦ massé.

massalá (gad., mar., Badia) ↦ massalé.

massalar (bra.) ↦ massalé.

massalé Ⓔ (DĒNS) MAXILLĀRIS (EWD 4, 350) 6 1844 marz̄elàsc (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. massalá mar. massalá Badia massalá grd. massler, mastler fas. massalèr bra. massalar moe. masselar fod. masselè col. masselar amp. marzelà LD massalé
s.m. Ⓜ massalés
uno dei denti masticatori dei mammiferi, così detti perché hanno la funzione di triturare e sminuzzare il cibo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ molare Ⓓ Backenzahn ◇ a) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

massalé (LD) ↦ massalé.

massalèr (fas.) ↦ massalé.

massara (amp.) ↦ massera.

massaria Ⓔ nordit. massaria (da MASSA) (EWD 4, 350) 6 1878 massarìa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. massaria mar. massaría Badia massaria grd. massaria fas. massarìa caz. massarìa bra. massarìe moe. massarìe fod. massarìa col. massarìa LD massaria
s.f. Ⓜ massaries
1 strumento necessario allo svolgimento di una determinata attività (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attrezzo, arnese, utensile Ⓓ Werkzeug
2 contenitore di forma e materiali diversi, specialmente per prodotti liquidi (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ recipiente, contenitore Ⓓ Behälter, Gefäß ◇ a) Dopo ch’ara â perié dî assá ára tut la massaria dal’ega y á batié le bambin sot al inom Schmerzenreich Dopo ch’ella ā p’riè dī assà à la tut la messarìa da l’ega e à battiè ‘l bambing soutt àl innom Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbes, acioch’ i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceocch’ i ceaffāss’ na massarìa da d’abinè sou ‘l latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); c) Despó s’ éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch Despò s’ ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia)
massaries l’insieme del vasellame per uso di ta- vola e di cucina (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ stoviglie Ⓓ Geschirr ◇ a) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

massaria (gad., Badia, grd., LD) ↦ massaria.

massaría (mar.) ↦ massaria.

massarìa (fas., caz., fod., col.) ↦ massaria.

massarìe (bra., moe.) ↦ massaria.

massé Ⓔ it. massaro ‹ MASSĀRIUS (EWD 4, 351) 6 1856 Masé (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263)
gad. massá mar. massá Badia massá fas. massé bra. massé fod. massé
s.m. Ⓜ massés
amministratore di beni ecclesiastici (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ massaro Ⓓ Kirchenpropst ◇ a) Viva l segnor capocomun / Viva amò l brao massé / Con so pìcol suté / Viva de Moena ogneun. Viva el signor Capo Comun / Viva amo l bravo Masé / col so picol Suté / Viva de Moena ognun. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.).

massé (fas., bra., fod.) ↦ massé.

massëdla (gad., mar.) ↦ massela.

massela Ⓔ MAXILLA, gad. massëdla x - ëdla ‹ -ICULA (EWD 4, 352) 6 1763 massela ‘gena’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. massëdla mar. massëdla Badia massëla grd. massela fas. massela fod. massëla col. massela LD massela
s.f. Ⓜ masseles
parte laterale della faccia, tra lo zigomo e il mento (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ guancia Ⓓ Wange, Backe ◇ a) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes ‘L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro, e belles legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

massela (grd., fas., col., LD) ↦ massela.

massëla (Badia, fod.) ↦ massela.

masselar (moe., col.) ↦ massalé.

masselè (fod.) ↦ massalé.

massera Ⓔ nordit. massara 6 1866 mašera (BrunelG, Cianbolpin1866:5)
fas. mascèra caz. mascèra fod. massèra amp. massara
s.f. Ⓜ masseres
donna al servizio di una persona o di una famiglia (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ serva di contadini, massaia Ⓓ Bauernmagd, Magd ◇ a) Se te ves stèr apede me, no t’ès brea de te cruzièr per la feides, che gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei zenza che n mencia una Se te ves ster apede me, no t’es brea de te cruzier per la feides, ke ğe mane fora mia mašera e kela