Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/636

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


miour
601


mino (fod.) ↦ min.

mino (mar.) ↦ mine.

mintí (gad., Badia) ↦ mentì.

minù (col.) ↦ menù.

minut (mar.) ↦ menut.

minuzé (Badia) ↦ minizé.

mio (mar., moe., fod., col.) ↦ mie.

miol Ⓔ mozione di miola (EWD 4, 427) 6 1878 miŏll (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. miol mar. miol Badia miol grd. miol fas. migol, megol bra. migol moe. migol fod. miol LD miol
s.m. Ⓜ mioi
tessuto di riempimento che costituisce la parte centrale dei fusti e delle radici (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ midollo Ⓓ Mark ◇ a) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

miol (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ miol.

mior (fas., caz., bra.) ↦ miour.

miorar (bra., moe.) ↦ mioré.

mioré Ⓔ MELIŌRĀRE (EWD 4, 428) 6 1763 miorè ‘melioro’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mioré mar. mioré Badia miorè grd. miuré fas. miorèr bra. miorar moe. miorar fod. mioré amp. meorà LD mioré
v.tr. Ⓜ miora
fare diventare grasso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ ingrassare Ⓓ mästen
p.p. come agg. Ⓜ miorés, mioreda, mioredes
fatto diventare grasso (gad.) Ⓘ ingrassato Ⓓ gemästet ◇ a) sëgn che al é gnü chësc osc fi, che á desfat ia döt le fat so coles scroes, i fajëise sbocarí n videl mioré sagn cal è gnù cast osc fì, ch’ha desfat ia dutt ‘l fatt so cols scroos, i faccèse sboccarì un vidèl miorè FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (gad.).

mioré (gad., mar., fod., LD) ↦ mioré.

miorè (Badia) ↦ mioré.

miorèr (fas.) ↦ mioré.

miou (fod.) ↦ miour.

miour Ⓔ MELIŌRE (EWD 4, 414) 6 1813 miëur (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. miú mar. miú Badia miú grd. miëur fas. mior caz. mior bra. mior fod. miou LD miour MdR miù
agg. Ⓜ miours, mioura, mioures
1 comparativo di buono; preceduto dall’articolo determinativo forma il superlativo relativo; più buono, riferito a capacità, qualità o valore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ migliore Ⓓ besser ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. / Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapen mei n miëur. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. / Kurz, n tel bon zumpradëur / Ne giapun mei n miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) "Purtëde prëst l miëur guant, y metéile sëura, y dajei na varëta ala man, ciauzei sëura i piesc." "Portéde prest el miour guant, y metéile soura, y daschéj una varéta alla mang, tschiauzéi soura ì pìes. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Avede la bontè de gnì ite. Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. Chilò en avëise n toch de la miù cualité. Avéde la bontè de gnì ite. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); d) Mo mineste tö, ch’ël n’en sie inće de plü rić e de de mius ćiases che chëst che devënta soldas? Mó mineste teu, ch’ël n’eǹ sie inçhié de plü riçh e de [de] miùs çhiases che quëst che devënta soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); e) Scusame ades se ve é enirà, / Ve voi veder n pech miores, / E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità. Scusame adess se ve è ‘nirà, / Ve voi veder ‘n pech mioress, / E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); f) Tu t’es auter mior e più svelt che gé a fèr chest lurier. Tu ti es auter mior e più svelt ke ğe a fèr kis lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); g) Magari perde ence l post da Dona Chenina […], e chest l’era mi mior post che aee Magari perde enče l post da Dona Kenina […], e kest l era mi miór post, ke aee. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); h) ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc, y l’á fermada tl miú post dla grota ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’, e l’à fermada t’ l miù post d’la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); i) Al mes i consegnëiel so miú ciaval Al mess i consegnel so miù ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia) ☟ miec
2 di maggiore utilità, più conveniente, più favorevole (gad., grd., fas., MdR) Ⓘ meglio Ⓓ besser ◇ a) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur, / Ël fova vel de miëur, / Ël fova moster zumpradëur. Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur, / El foa vel de miëur, / El foa moster zumpradëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Per savëi da sonè ne podéssel ester miù, mo ël n’é nia dërt diligënt Per savëi [da] sonè ne podessl estr miù, mó ël n’é nia dërt diligënt DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); c) Chi che l’era no ve l die; / Perché no posse testimoniar, / É mior tor sù a magnar. Ki ke l era no vel die; / Perkè no pose testimoniàr, / E miór tor su a magnár. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); d) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) A stèr apede me e no esser bon de sgolèr l’é amò mior che lurèr. A ster apede me e no eser bon de sgolér l e amò mior ke lurer. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); f) O cotan miú ch’al foss por me ester na contadina plütosc co signura O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
s.m.f. Ⓜ miours, mioura, mioures
1 chi è il più buono, il più stimato e simile di tutti (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ migliore Ⓓ Bester ◇ a) Siur curat ch’é vedl y grisc / É ciamó le miú te nosc paisc Sior Corat ch’ë vëdël ë gris / E giamo ël miù të nos pais PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
2 la cosa, parte migliore (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ meglio Ⓓ Bestes ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230