Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/635

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


miné
600


ti o indizi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ presumere, supporre Ⓓ meinen, vermuten ◇ a) Iö sun bele levè. / Porćì ne vëgneste pa dunca? / Iö minava, che dormisses inćiamò. Jeu suǹ bel[e] levè. / Perçhi ne vëgneste pa dunca? / Jeu minava, che dormisses inçhiamò. DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); b) percie che on giapà chësc fi vif y sann, che minan che foss piers y mort perciè ch’ong giappà ches fì vif i san, che minang che fos piers i mort SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina, / Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Al mina de rové pro na cioscia de röses El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
2 avere una certa opinione personale su qualcuno o qualcosa (gad., MdR) Ⓘ ritenere Ⓓ meinen ◇ a) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) B. Minëise bëin, che ëla sie insciö, signur Curat? S. Iö ne la mine demà, iö le sà inće B. Minëise bëiǹ, ch’ëlla sie insceu, Signur Curat? S. Jeu ne la mine demà, jeu le sa inçhié DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); c) Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Co mìnest’mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) al é picé, minâl, a mangé früc tan delicac el è picciè, mināle, a mangiè fruttg’ tang d’licatg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 ritenere possibile o probabile (gad.) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’imparé y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia)
ben miné (grd.) Ⓘ inteso bene Ⓓ gut gemeint ◇ a) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

miné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ miné.

minestra (fod.) ↦ menestra.

mìngol (fas., caz., bra., fod.) ↦ mingul.

mingul Ⓔ trent. migol (da MĪCA) (EWD 4, 417) 6 1856 mingol (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267)
gad. mìgol Badia mìgol fas. mìngol caz. mìngol bra. mìngol fod. mìngol LD mingul
avv.
dopo un verbo: in esigua misura, scarsamente; per breve tempo o spazio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ poco Ⓓ wenig, bisschen, etwas ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. / Puzae mìngol da fanatismo. Nouta encie jo aee trop patriottismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc d’or e d’argent. / Puzzae mingol da fanatismo. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); b) canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìngol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.)
n mingolin (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas.) Ⓘ molto poco Ⓓ ein ganz kleines bisschen ◇ a) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

mingul (LD) ↦ mingul.

minim Ⓔ it. minimo 6 1833 minimo (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. minim Badia minim grd. minim MdR minim
agg. Ⓜ minims, minima, minimes
piccolissimo (gad., grd. F 2002, MdR) Ⓘ minimo, minimo Ⓓ geringster ◇ a) Tütes les lesüres me dô. Iö n’à le minimo apetit Tüttes les lesüres me dó. Jeu n’ha le minimo appetit DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) la minima flu, y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran ligrëza a minima flu, e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

minim (gad., Badia, grd., MdR) ↦ minim.

minister Ⓔ it. ministro ‹ MINISTER (EWD 4, 424) 6 1860 ministre pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
gad. minister Badia minister grd. minister fas. minister caz. menister fod. minister amp. ministro LD minister
s.m. Ⓜ ministri
membro del governo, responsabile di un settore fondamentale (ministero) dell’amministrazione dello stato (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ministro Ⓓ Minister
minister de Die (amp.) Ⓘ sacerdote, ministro di Dio Ⓓ Priester, Diener Gottes ◇ a) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.) ◆ sacher minister (gad.) Ⓘ sacerdote Ⓓ Priester ◇ a) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi, fajarái iö da sazerdot, da pere y tot. In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi, farai iou da sacerdote, da pere e tōt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

minister (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ minister.

minister (grd.) ↦ ministere.

ministèr (fas., fod.) ↦ ministere.

ministere Ⓔ it. ministero 6 1878 ministero (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. ministere Badia ministere grd. minister fas. ministèr fod. ministèr LD ministere
s.m. Ⓜ ministeri
ufficio alto e nobile, assunto per vocazione e inteso come dovere, come apostolato, come missione (gad., grd., fas., fod., LD) Ⓘ ministero Ⓓ Amt
sacher ministere (gad.) Ⓘ ministero sacerdotale Ⓓ Priesteramt ◇ a) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher ministere me chërda por iló; duncue, aló, junde. I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

ministere (gad., Badia, LD) ↦ ministere.

ministro (amp.) ↦ minister.

minizé (gad., mar., Badia) ↦ menizé.