Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/590

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


malan
555


majon amp. majon LD majon
s.f. Ⓜ majons
locale d’abitazione in un edificio (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ camera Ⓓ Zimmer, Schlafzimmer, Kammer ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei: ël la porta a si pere; chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi: œl la porta a si pere; kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.).

majon (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ majon.

majun (gad., mar., Badia) ↦ majon.

mal Ⓔ separato da forme trasparenti con mal(e)- ‹ MALE (GsellMM) 6 1878 mala f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. mal amp. mal
agg. Ⓜ mai, mala, males
1 avverso, mal disposto (gad.) Ⓘ sfavorevole, negativo Ⓓ ungünstig, negativ ◇ a) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia) ☝ sclet
2 di chi opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze ch’esso provoca (gad.) Ⓘ malvagio Ⓓ boshaft ◇ a) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus, Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia) ☝ sclet.

mal (gad., amp.) ↦ mal.

mal (gad., bra., moe., col., amp., MdR) ↦ mel1.

mal (gad., bra., moe., col., amp., MdR) ↦ mel2.

malà (fas., col.) ↦ amalé.

maladecia (bra.) ↦ maladeta.

maladet Ⓔ MALEDICTUS (EWD 4, 292) 6 1833 maladët (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. maradët mar. maradët Badia maladët grd. maladët fas. maladet bra. maladët fod. maladët col. maladet amp. maladeto LD maladet MdR maladët
agg. Ⓜ maladec, maladeta, maladetes
1 che è causa di disgrazie e sventure (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ maledetto Ⓓ verdammt, verflucht ◇ a) L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita / Do l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita / Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); c) Chi che porta l cë tan drët, / ie n puere maladët. ki kę pǫ́rta̤ l txa̱ tan dra̤t, / íe m púerę ma̤la̤dá̤t. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 chi sa mettere in pratica accorgimenti sottili e abili (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ astuto, furbo Ⓓ schlau, verschmitzt ◇ a) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); b) ‘L é un gatato maladeto / Pizo, negro e forestier / ‘L é stizos, el no stà ceto / El fesc senpre un burto ves. Le un gattato, maladetto / Pizo, negro e forestier / Le stizòs, el no sta cieto / El fesc sempre un burto vès. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
s.m.f. Ⓜ maladec, maladeta, maladetes
persona furba (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ furbo Ⓓ Schlaumeier ◇ a) O toco de maladët!! O tocco de maladët!! DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

maladet (fas., col., LD) ↦ maladet.

maladët (Badia, grd., bra., fod., MdR) ↦ maladet.

maladeta Ⓔ deriv. di maladet (EWD 4, 293) 6 1843 maladâta! (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. malandrëta Badia malandrëta fas. maladeta, malandreta, aladeta bra. maladecia, aledecia fod. maladëta col. maladeta amp. malandreta
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ perdinci Ⓓ verflucht, Donnerwetter ◇ a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! Maladëta! / Degugn plu ne la pëta! Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! Maladâta! / Degugń plu ne la pâta! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

maladeta (fas., col.) ↦ maladeta.

maladëta (fod.) ↦ maladeta.

maladeto (amp.) ↦ maladet.

malamente (fod.) ↦ melamenter.

malamenter (fas.) ↦ melamenter.

malamënter (gad., Badia, MdR) ↦ melamenter.

malamonter (mar.) ↦ melamenter.

malan Ⓔ MALUS ANNUS con semantica modificata (Gsell 1993b:179) 6 1763 malagn ‘diabolus’ (Bartolomei, 1763-1976:86)
gad. malan mar. malan Badia malan grd. malan fas. malan fod. malan amp. malan LD malan MdR malan
s.m. Ⓜ malans
1 spirito del male, nemico di dio e degli uomini, che egli tenta per indurli a peccare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ diavolo Ⓓ Teufel ◇ a) Tan i mutons che la mutans / Ie tan riei ch’i malans. Tan i mutons ke la mutans / Ie tan riei k’ i malans. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) I à fat u de ne gnì plü chilò a me confessè, mo inćiamò m’à menè le Tantarela, i. e. le Malan. J’ha fat ù de ne gnì plü quilò a me confessè, mó inçhiamò m’ha menè le Tantarella, i. e. le Malaǹ. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); c) Vijo Frenes! / Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Vijo Frenes! / Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); e) Chëla che toma sula streda ie chëi, che la scota su, ma prëst do vën l malan, y i la tol dal cuer Chëlla chë toma sulla strèda jè chëi, chë la scota su, ma prëst dò vëŋ ‘l malàŋ, y jë la tol dal cuer VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); f) Bel incö s’ él